4 minuts i mig, un quart d'una del migdia.
Cada dimarts ens reservem una estona per retrocedir en el passat.
És una manera senzilla i així molt fàcil
de dir que mirem en la distància, però a llarga distància,
a través d'aquest espai que fem en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social.
Avui els volem presentar l'homo antecessor.
Segurament ja el coneixen, perquè han hagut ocasió d'acostar-se
a aquest homínit, ara em diran si és homínit o no,
perquè jo amb la terminologia ja saben que em perdo de fa molts anys.
Però és que ara no només ens acostarem d'una manera,
diguem-ne, a través de les paraules dels nostres convidats,
sinó que també ho podem fer d'una manera virtual.
I és que un equip de l'IPES ha fet la primera reconstrucció
en tres dimensions a partir d'unes trobetlles
que es van fer als llaciments de Tapuerca.
Saludem en Gala Gómez, restauradora de l'IPES.
Gala, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Carlos Lorenzo, professor de l'IPES i assessor en aquesta investigació.
Carlos, bon dia.
Hola a tothom.
Benvingut.
I saludem Jordi Espona, és especialista en recreació en tres dimensions.
Jordi, bon dia.
Molt bon dia.
Una mica pastelina de la senyorita Pepis i vinga, anem a fer o què, Carlos?
Bueno, hem intentat ser una miqueta més seriosos que això.
Ja m'ho pensava.
Deixa'm preguntar-ho, a veure amb quina mena de professionals estem parlant.
Sí.
No, el que hem intentat, no?, i el que vam presentar la setmana passada
amb el marc de la Setmana de Ciència,
que organitzava la Universitat Rovira i Virgili,
era presentar una reconstrucció, no?,
amb mitjans digitals, no?, amb mitjans moderns, no?,
de com podia ser l'aspecte d'aquest homínid que vam trobar a Tapuerca, no?
I, de fet, és la primera vegada que ho hem fet.
Que ho hem fet aplicat a les nostres fòssils,
bueno, ja s'està començant a fer en altres equips, no?,
arreu del món, però a Espanya, per exemple,
pensem que és la primera vegada que es fa aquest tipus de reconstrucció sobre homínids, no?
Aquest tipus de reconstrucció, perquè altres reconstruccions
sempre s'han intentat fer, sobretot amb un objectiu divulgatiu,
que ara la Societat General de conèixer com podien ser els nostres avantpassats.
L'altre dia, justament, a partir d'un treball que també s'ha fet dins de l'IPES,
miràvem cap a la cova de la Font Major
i aquella reconstrucció de vida quotidiana que també ens ofereixen,
que, lògicament, tots sabem que no és exactament fidel
a com se suposa que serien aquests individus.
L'home antecessor, on el situem cronològicament?
Jo tinc una dèria amb això, perquè com que sempre em perdo, no?, en aquests mons.
Sí, mira, l'home antecessor és un dels fòssils, no?,
que hem trobat, ja que som tan afortunats en la serra de Tapuerca.
Allò és com un hiper, eh?, de l'arqueologia.
i tenim diferents jaciments i tenim diferents cronologies
i això sempre genera molta confusió, no?
Però els home antecessor són els fòssils que vam trobar
en un jaciment que es diu la Dolina,
dels jaciments de la serra de Tapuerca es diu la Dolina.
I aquest home antecessor té gairebé un milió d'anys d'antiguetat.
Més precisió té 800.000 anys d'antiguetat.
Això m'entapa que no cal filar tan prim, eh?
Quasi un milió.
Amb aquestes magnituds no cal filar tan prim.
Trobeu dues restes d'un crani,
dimensions petites, una mica...
Anem als orígens i després parlem de tot el procés.
Els fòssils es van començar a trobar,
les excavacions de la Dolina i la serra de Tapuerca
es remunten als anys 80, no?
Però els fòssils aquest en concret,
de l'home antecessor,
el primer d'ells es va trobar l'any 94.
I a partir de llavors,
ja s'han trobat diferents restes.
L'any 95 es va trobar més restes,
i en anys posteriors, fins a l'any passat,
encara continuem trobant restes, no?
En total tenim unes 200 restes d'aquest home antecessor.
Però les dues més complertes del crani,
que són les que ens ha permet fer aquesta reconstrucció craneal,
són un tros del frontal,
un os del front, del damunt dels ulls,
i un tros del maxilar,
la part de les dents,
l'os on tenim llunyades les nostres dents.
Llavors, aquests són els dos fragments més complerts,
i que, tot i que en aquests anys,
tenim la sort de tenir ossos,
però no hem trobat un crani complet.
Esperem que ho completem els darrers anys.
Llavors, amb aquests dos fragments,
el que hem fet és intentar reconstruir
com seria o com podria ser
el crani complet d'un home antecessor,
que encara no hem trobat,
i que esperem, creuen els dits,
que els ho hem fet, no?
Pregunta d'ignorant, com sempre, des d'aquest espai.
Com sabeu que tots els ossos pertanyen al mateix individu?
Sí, en concret,
no tots els docents ossos que he dit del llaciment
pertanyen al mateix individu.
De fet, ja hem reconegut 10 individus diferents,
a partir de les 10 i això,
però en concret,
els que hem utilitzat pel crani,
el frontal i el maxilar,
sí que pertanyen al mateix individu
perquè tenen edats similars.
És a dir, pertanyen a un adolescent,
a un jove,
d'entre 12, aproximadament 12 anys.
I ho sabem primer perquè un d'ells té les dents
i per tant podem sapiguer
quin és l'estat, el seu estat d'erupció dental,
i l'altre, el frontal,
perquè és més prim
i per tant encara també està en creixement.
És a dir,
sabem que tots dos
aproximadament tenen la mateixa edat
i per això pensem que poden ser del mateix individu.
Partim d'aquestes restes, Gala,
i aleshores s'ha d'iniciar el procés de reconstrucció modelada de tot el crani.
Jo no sé si la dificultat era la mateixa
d'haver trobat aquesta part de les barres
i aquesta part del servei de l'ull
que podia donar una dimensió de com podia ser el crani.
Sí, el de les reconstruccions
és un procés que es fa a restauració,
per exemple, per fer ceràmiques.
A partir que tens una part,
pots fer per simetria a l'altra part.
Aleshores, amb aquestes restes
s'havien fet motlles
i després reproduccions.
Aleshores, han treballat a partir de les motlles.
Sí, no, a partir de les motlles
és la membra amb la que es treuen les reproduccions.
Les reproduccions són
com si, bueno, la còpia de l'original.
Sí, sí, sí.
Aleshores, a partir de les reproduccions
es va reconstruir per simetria
totes les parts que mancaven
amb plastelina.
Veus com allò de la pastelina
ja anava desencaminada?
Sí, sí, sí, ho vam fer amb plastelina.
Que el Carlos m'ha mirat així com dient
ja està dient tonteries.
Has vist com que sí que hi havia plastelina?
Sí, ho vam fer primer amb plastelina.
Bueno, reconstruint si estava l'orbital,
reconstruint l'altre orbital
i aleshores, un cop ja es va tenir la plastelina
es va fer un altre motge.
A partir d'aquest nou motge
es va fer una altra reproducció
i a partir de la nova reproducció
ja es va pintar.
Aleshores, aquesta reproducció
s'ha pintat
fent un critèric a restauració,
diem, arqueològic.
Diferenciant les parts
que són les originals
de les que s'han...
per així fer que les persones
que vegin la peça
puguin reconèixer
el que és original
del que s'ha afegit.
De fet, si entren a la web de l'IPES
està claríssim
perquè hi ha tot un reportatge fotogràfic
i podem veure
això que justament està pintat
de manera diferent.
Home, fàcil,
no hi ha res fàcil
en aquesta vida,
però clar,
pensant que estàs reconstruint
el crani d'aquest individu
de fa 800.000 anys,
deus dir,
a veure,
no em vindrà a demanar comptes
si no el trec bé,
però, vaja,
aquí ja ens hi juguem
el prestigi científic,
sobretot.
Bueno,
jo anava confiant
tota l'estona
en el doctor Lorenzo,
Carlos Lorenzo,
i no...
Jo ja...
Bueno,
jo...
Tu a la teva taula
fent la teva tasca,
que era intentar reconstruir
aquest crani,
i el Carlos
que devia anar
de tant en tant,
no?
De què?
Com va aquest cap?
Sí, efectivament,
tot i que hi ha parts
que no estan preservades,
per exemple,
però la informació
que vam utilitzar
són fòssils
trobats
d'altres llaciments
i amb edats similars.
És a dir,
tot i que nosaltres
no tenim un crani complert,
però hi ha altres llaciments
que sí que hi ha
cranis complerts,
no?
Llavors,
hem intentat
complementar
la informació
que nosaltres teníem
a la que hi havia
en altres llaciments,
com a Xeprano,
com a Itàlia,
com a llaciments
com a Narekotome,
que són fòssils
on sí que hi ha
cranis més complerts,
llavors,
hem intentat
posar aquesta informació
en aquesta reconstrucció
de l'antecessió.
És a dir,
no és arbitrària
o hem intentat
no ser arbitraris,
tot i que és
una miqueta especulatiu
la part del darrere
del crani
que no està conservada
a la dolina,
s'ha fet a partir
de fòssils
trobats a altres llaciments
que no és la dolina,
però,
seguint aquest criteri
o explicant,
no ve
quins són
els que hem utilitzat
per complementar
aquesta informació
que ens manca.
Clar,
era imprescindible
tenir també
la part posterior
perquè després
s'havia de fer
aquest treball
de 3D
que va fer el Jordi,
que no sé si es mantenia
al marge del procés
dient
quan tingueu el crani
acabat me'l porteu
i ja el treballaré,
no?
Bé,
de fet és la tercera fase,
l'última diguéssim
que és una vegada
s'ha fet la reconstrucció física
de lo que és el crani,
llavors es passa
a fer lo que és
un escaneig
tridimensional,
digital,
de la peça
que ha reconstruït la gala.
Això dona com a resultat
doncs
tot lo que és l'objecte,
el crani,
en digital,
en malla,
en vèrtex i segments
i polígons
i a partir d'aquí
el que es fa és
optimitzar els polígons,
és a dir,
baixar-li la quantitat
d'informació
perquè si no
et genera arxius
que són grandiosos
i que necessites màquines
molt importants
per poder moure.
Optimitzes una mica
tota aquesta informació
sempre
amb les indicacions
d'en Carles
i a partir d'aquí
és acabar tot el que és
el format digital
del crani
ben optimitzat
llavors ve una segona fase
que és texturitzar
donar-li el que és
el color
d'os
del crani
i
llavors ve
finalment
el que és
la fase
de les faccions
de la cara.
músculs, pell
ulls, dents
és a dir, tot això
perquè les fotografies
que tenim
insistiment
tenen a la web
de l'IPES
perquè val la pena
de visitar-la
i veiem
el que és
el bust
el que és
el cap sencer
no el crani
sinó el cap sencer
del que podria ser
l'home
l'home
antecessor.
Senties una mica
cirurgia plàstica aquí?
Bueno
cirurgia digital
digital en aquest cas
però sí que és
un gran repte
i el mateix
tens un gran plaer
una vegada
s'ha acabat el treball
poder mirar
els ulls
d'aquest personatge
virtual
i poder pensar
que era un homínid
de fa un milió d'anys
vull dir
això et dona una
satisfacció
molt important.
L'heu posat nom
a nivell familiar
aquest individu?
L'heu posat un nom?
No
li anomenem
el xicot
o la xicota
a la gran dolina
perquè a més a més
no sabem
si és noia o noia
nosaltres hem pensat
que pot ser una noia
perquè les dents
són petites
però no estem segurs
i ja que sempre
en reproduccions
prehistòriques
i sempre es fan
com protagonistes
xicots
hem decidit
fer
que si és una xicota
la fem xicota
si hem de canviar d'opinió
a partir de noves trobades
ja canviarem
però realment
no ho sabem
i llavors
el que li diem
comúment
és la xicota
la gran dolina
Aquest treball
té un gran atractiu
és espectacular
realment
però lògicament
el que té
és una utilitat
importantíssima
en el que és
la recerca
perquè a partir
d'altres mostres
que teniu
podeu
doncs
marcar
o crear
hipòtesi
al voltant
per la seva capacitat
cranial
per les seves expressions
en fi
tota una sèrie de característiques
que poden anar a traçar
una miqueta
quines eren les habilitats
i el seu lloc en el món
de l'antecessor
Sí, el que passa és que
clar, aquesta informació
no la fem tant
a partir d'aquestes reproduccions
aquestes reproduccions
compleixen un paper
que és important
per tots aquells
que estudiem
prehistòria
i tots els que divulguem
prehistòria
perquè clar
hem de tindre en compte
que als llaciments
només trobem
ossos i pedres
llavors
sempre
des de
el començament
dels estudis
de prehistòria
sempre s'ha intentat
fer
aquesta part de reproducció
per tal d'aproximar
i per fer més real
la prehistòria
i aproximar-la
a la gent
d'una forma divulgativa
llavors clar
aquesta reconstrucció facial
de l'antecessor
el que pretén
és
aproximar-nos
que no simplement
siguin dos ossos
que estiguin
al damunt de la taula
i que no
tinguin vida
llavors aquesta cara
té aquesta vitalitat
que li manquen
els ossos
els fòssils
en si mateixos
no l'heu posat cabell
per alguna raó
en particular
sí s'ha posat cabell
sí
les fotografies
jo no el veig
per això us ho he preguntat
sí
diguéssim que serien
fases diferents
per dos motius
bàsicament
la primera és
perquè justament
els investigadors
i científics
a l'hora de poder mostrar
el que és
el cap d'alumínic
sempre sense cabell
es poden apreciar
molt millor
les característiques
de com era la forma
d'aquell crani
i la segona raó
que és més aviat
tècnica
és justament
perquè el cabell
en 3D
cada cabell
diguéssim que
estaria fet
amb geometria
llavors
un cabell
doncs pot ocupar
tranquil·lament
mil polígons
no?
depèn de la resolució
i de la qualitat final
com li vulgui donar
llavors si multipliques
mil polígons
per cada un dels cabells
clar
vull dir tot això
genera
molta informació
que requereixes
de màquines
molt potents
per poder moure
llavors la solució
millor que hem trobat
ha estat
que fem
una animació
de 360 graus
amb 3 voltes
on la primera volta
es veu només
el que és la part de crani
la segona
com es reconstrueix
la part de músculs
i finalment la tercera
on apareix la cara
sense cabell
i al final
quan està ja
diguéssim
parat
i mirant
cara a l'espectador
es fa una quarta fase
que és amb una capa
on fem aparèixer
tot el cabell
dir també però
que
el tema tècnic aquest
ara properament
desapareixerà
el problema
del fet de tenir maquinària
perquè justament
estem parlant
amb
una de les empreses
que gestiona
el segon ordinador
més important
del món
que si casarà
en Carlets
ampliarà la informació
i que això
sí que et permet
poder reconstruir cabell
i no només això
sinó també
poder donar
analitzar
l'elasticitat
la força
que tenia un homínid
a partir
d'un model digital
estem parlant
en definitiva
d'un simulador
sí sí
exacte
i afegeix una cosa
també al que
ens apuntava el Jordi
també
totes aquestes reproduccions
són reproduccions
que són
científico-artístiques
és a dir
que hi ha una part científica
i una part que és artística
hi ha una part científica
que estem més segurs
de quin seria
l'aspecte
que tenen
aquestes reconstruccions
d'homínids
que és la part
del volum
el volum
és molt fiable
perquè es basa
en simplement
superposar músculs
al crani
a l'os
però hi ha una part
que és més artística
perquè és la que no
trobem en els ossos
nosaltres
hi ha coses
que no podem saber
i potser no sabrem mai
sobre l'aspecte final
d'aquestos homínids
per exemple
el color dels ulls
és a dir
el color dels ulls
això mateix
el color dels ulls
no ho sabem
el color de la pell
el tamany de les orelles
el tamany dels llavis
és a dir
podem saber
quin gruix podien tindre
perquè els muscles
són els mateixos
però no
si els llavis
eren més foscos
més clars
més gruixuts
i les orelles
també
tampoc no ho podíem saber
llavors vull dir
que aquesta part
és una miqueta més artística
algun d'aquestos problemes
que he posat obert
sobre la part artística
de les reproduccions
el podem obtindre
a partir d'informació
dels pobles actuals
per exemple
sabem que els pobles actuals
que viuen
a prop de l'Equador
tenen una pigmentació
de la pell
més fosca
i els que estan llunyants
de l'Equador
tenen una pigmentació
més clara
llavors com aquest
és el primer europeu
nosaltres l'hem fet
una miqueta
amb la pigmentació
no negra
però sí fosca
allà fosqueta
fosqueta
és a dir
una cosa intermitja
respecte al color dels ulls
és el mateix
el color dels ulls
ve determinat
per la presència
de melanina
també
sobre l'iris
llavors
clar
per això també
li hem posat
colors fosc
als ulls
en canvi
si reproduïssim
un neandertal
que un neandertal
és una espècie
un homínit
europeu
que va viure aquí
durant molt de temps
al llarg
de la prehistòria
clar
aquest
intentarem
o és
dels projectes
del futur
fer més reconstruccions
d'homínits
intentarem
aplicar
el fet
que siguin europeus
o una espècie
europea
dient que els neandertals
eren pels rojos
sí
efectivament
ja tenim una dada
objectiva
en principi
per l'ADN
amb els neandertals
és una espècie
tan pròxima
a nosaltres
que inclús
s'ha trobat
ADN seu
s'han recuperat
fragments d'ADN
per tant
inclús
tenim formació
genètica
d'ells
i llavors
hi ha un equip
de Barcelona
que ha estudiat
el seu ADN
i ha trobat
que efectivament
tenen un gen
que està relacionat
amb els pelirrojos
actuals
per tant sabem
o podem reconstruir
un neandertal
com pelirrojos
després hi ha altres coses
d'estudis
de poblacions actuals
genètics
que és
sobre els ulls blaus
els ulls blaus
sembla que
sorgeixen
fa 20.000 anys
és a dir
no hi ha cap homínio
d'anterior
als 20.000 anys
que pugui tindre
ulls blaus
això ho sabeu amb certesa
bé
amb certesa no se sap res
a la vida
però gairebé
els estudis genètics
s'apunten a això
és a dir
en aquest cas
podem estudiar
les poblacions actuals
podem estudiar
les poblacions actuals
i com són els gens
de la gent
que té ulls blaus
o com són els gens
de la gent
que té ulls marrons
llavors
encara
encara estem
els científics
que encara estan
esbrinant
perquè serveixen
cadascun dels gens
però els gens
dels ulls blaus
sembla que ja sabem
on estan
dintre del nostre
codi genètic
llavors
analitzant les diferències
entre les persones
que tenen ulls blaus
a les poblacions actuals
es veu
que el seu avantpassat
no pot tindre més
de 20.000 anys
és a dir
la data
pot ser 20.000
pot ser 25.000 anys
és a dir
hi ha un marge d'error
però és una aparició
bastant recent
això ho aprenem molt
cada setmana amb vosaltres
que realment
quan parleu
que sou un equip
interdisciplinar
diguem-ne
que no forma part
de l'eslògan IP
sinó que realment
i en aquest cas
és bastant eloquent
les noves tecnologies
el que és la recerca
i investigació
la vessant artística
a més
tocant els materials
amb els quals
es crea una obra artística
en aquest cas
amb una finalitat científica
és extraordinari
per tant
diguem-ne
que creareu
tota una galeria
en un futur
de la reproducció
de la reconstrucció
dels personatges
sí
efectivament
aquest és el primer
però clar
i dit personatge
quina falta de respecte
perdoneu
aquest homínid
aquesta espècie
no
però efectivament
sí que és el primer
i potser perquè era
era el més atrevit
perquè és del que tenim
menys informació
a la Sierra Tapurquera
hi ha altres jaciments
com la cima dels gossos
que ha proporcionat
cranis complerts
i el crani complert
és més fàcil
de fer-ho
però hem volgut
començar per aquest
perquè era
potser el més difícil
el que ens podia posar
a prova
a nosaltres
per tal de després
aplicar-lo
i reconstruir d'altres
però sí
la intenció és que
això
ara que ja hem après
quin és el procés
ara que ja hem après
doncs fer-lo
i aplicar-lo
a altres homínids
no només de la Sierra Tapurquera
sinó inclús també
reconstruir nendertals
reconstruir
estropitecos
homínids més antics
no vull semblar frívola
ni de bon tros
de veritat
però realment
amb el temps
i en aquesta tasca
i aquesta
iniciativa
que porteu
tants anys
de divulgació
crear fins i tot
pel·lícules
i sèries
basades en aquests personatges
reals
no aquells
de l'antigó
que els posaven
amb un garrote
m'entens?
que no és cap frivolitat
pensar que tot això
també tingui
un ús pedagògic
i lúdic alhora
no?
Sí, sí
l'avantatge
de la informació digital
és que la pots
readaptar
pràcticament
a qualsevol mitjà
és a dir
des de
imprimint un paper
posant un pàgines web
com fins i tot
fer un curtmetratge
o una animació
o un llargmetratge
és una idea
important a tenir en compte
de fet
ara de moment
ara per ara
amb el que sí
estem treballant
és a reutilitzar
tant el model
de l'antecessor
com el d'un altre
homínid
que s'està ja
fent també
en digital
per poder-lo oferir
a un programa de televisió
que si tot va bé
properament
sortirà a l'aire
Molt bé
no parlem més
d'aquest tema
que és un projecte
que encara no...
Una altra cosa
aquest fet també
us permet
que a mesura
que aneu aprenent
que aneu sabent
més coses
d'aquest personatge
es pot anar modificant
és el gran avantatge
demà
esteu fent recerca
i resulta que
descobriu
que l'antecessor
doncs
tenia els ulls
d'un determinat color
o la seva fesomiera diferent
també la podeu transformar
Sí, sí, efectivament
és la gran avantatge
o un altre gran avantatge
també de la informació digital
vull dir que
tendeix sempre a infinit
jo sempre em baso
en una màxima
de Julio Verne
que deia que
tot el que una persona
pugui imaginar
altres podran fer realitat
vull dir
és bàsicament això
vull dir
tot el que una persona
pugui transmetre
el coneixement
per poder modelar
objectes
persones
animals
en 3D
doncs
hi ha la possibilitat
de fer-ho
A veure
el cervell
l'interior
d'aquest crani
de l'homo antecessor
exactament
no sabem
amb certesa
tot el que podia
donar de si
el que sí
és cert
és que
el cap
dels nostres científics
quan s'hi posen
Déu-n'hi-do
el que poden arribar a fer
per cert
què sabem
d'aquest home
a partir
de la seva cavitat
cranial
i tot plegat
què sabem
aquesta dona
sí, sí
bueno
aquest específic
pot ser una dona
però clar
l'espècie
hi havia homes i dones
i nens
i gent gran
sí
doncs
la informació
que sabem sobre ell
és bastant
i té
és degut
a on s'ha trobat
el llaciment
on s'ha trobat
a la dolina
no només hem trobat
els fòssils
d'aquest homínid
sinó que també
hem trobat
la fauna
dels animals
que menjaven
els fòssils
que menjaven
i també
el tipus d'indústria
que elaboraven
llavors
informacions
que
una de les grans
informacions
que vam tindre
a estudiar
aquestes restes
són que
eren caníbels
per exemple
perquè sobre la superfície
d'aquestos ossos
estava ple
de marques de tall
sobre
unes marques de tall
que només es poden produir
utilitzant instruments lítics
per tant
aquests ossos
humans
nosaltres
els vam trobar
en aquest llaciment
degut a que
se'ls van menjar
altres homínids
se'ls van menjar
és a dir
que la pràctica
canibalisme
doncs era habitual
si era un ritual
o si formava part
de la seva dieta
no ho sabem
encara
això
no ho sabem
però nosaltres
igual que tu
et fas la pregunta
i segur que
s'ho fan
els oients
nosaltres també
ens la fem
llavors
nosaltres hem intentat
respondre
i pensem que sí
que no era
un canibalisme ritual
perquè els ossos
dels humans
els vam trobar
barrejats també
amb els de fauna
és a dir
no hi havia
un tractament especial
dels ossos
que els depositessin
en un lloc
ja tot era carn
tractaven igual
els animals
que els ossos humans
i per tant
nosaltres pensem
que
igual que són tractes
iguals
doncs
se'ls menjaven
de la mateixa forma
després
més coses
la morfologia
l'aspecte
que podia tindre
seria
molt similar
a nosaltres
en el cos
el seu cos
era pràcticament
el mateix
que tenim
els humans
actuals
1,70
d'alçada
una miqueta
més corpulents
podien ser
però en canvi
on estarien
les seves diferències
serien el seu cap
la forma
i l'aspecte
del seu cap
perquè
sempre tenia un cervell
més petit
que el nostre
nosaltres
els humans
actuals
tenim un cervell
que aproximadament
arriba al llitre i mig
o 400
o 500
uns més que d'altres
sí
depèn de
hi ha variabilitat
en els individus
però aproximadament
tenim un llitre
una miqueta menys
d'un llitre i mig
de cervell
doncs el cervell
d'aquestos
de l'home
tessor
tindria
aproximadament un llitre
és a dir
li falta mig llitre
és una frase feta
per aplicar
en determinades
circumstàncies
Déu-n'hi-do
doncs sabeu moltes coses
de l'antecessor
i després
la forma
del crani
també està
determinada
pels ossos
té una forma
diferent
molt diferent
de la que tenim
els humans
actuals
els humans
actuals
el nostre cap
es caracteritza
per tindre un front
que és alt
que és vertical
que sempre
per damunt dels ulls
tenim aquest
gran front
desenvolupat
en canvi
aquests homínins
els antecessor
i els nandertals
el que tenen
són fronts baixos
que se'n diuen
fronts baixos
és a dir
que pel damunt
de les seves celles
no tenen
aquest gran front
vertical
que tenim
els humans
actuals
sinó que tenen
un front
inclinat
inclinat
cap endarrere
és a dir
que tenen
una forma
del seu crani
diferent
i per últim
per acabar
i un dels aspectes
així que més
que sempre
destaca més
sobre la cara
d'aquestos homínins
és l'absència
del mentor
l'absència
d'aquesta
protuberància
que nosaltres tenim
a la mandíbula
per sota
de les nostres llaves
el mentor
aquesta
prominència
doncs
aquesta és una
característica
dels
homo sapiens
en canvi
doncs
aquests
no el tenen
directament
la boca
li falta
aquest mentor
Déu-n'hi-do
el personatge
Galen
penso que se t'ha girat
feina
posa el forn
en marxa
perquè començaran
a arribar caps
un darrere l'altre
però jo m'imagino
que per tu
és una feina
realment
extraordinària
m'apassionant
sí
és molt agradable
i tu passes molt bé
allà
modelant
sí
i fabulant
perquè vas treballant
amb les mans
i vas pensant
i és inevitable
moltes vegades
moltíssimes gràcies
Gala Gomez
Carlos Lorenzo
Jordi Espona
de veritat
que ha estat un plaer
com sempre
la vostra companyia
una vegada més
hem après
moltíssimes coses
i bé
seguirem les passes
de l'antecessor
i de tots aquests
nous homínids
que s'incorporin
a la nostra vida
a través de la recerca
però també
de les noves tecnologies
gràcies
bon dia
gràcies