Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
benignes de pròstata o de l'adenoma
de pròstata, que això
afecta un gran grup de gent
perquè pot començar a aparèixer
els primers símptomes al redor dels 40 anys
i a mica en mica, quan el varó
es va fent més gran, amb tots els homes
la pròstata té tendència a créixer.
El que passa que pot arribar
un moment que doni problemes
amb edats de 50-60 anys
o hi ha gent que
el creixement és més lent
d'aquesta
denoma de pròstata i no li dona
problemes mai a la vida, però
serien aquests tres grups de patologia
bàsicament pròstàtica
els que ens trobem a la consulta
urològica. Aquestes dues
últimes són patologies
greus, a veure
entengui-me el terme
de greu, una cosa
podria ser el càncer i una altra aquestes dues
patologies que tenen un tractament
en què consisteix, com afecta l'individu
A veure, el grup de les
prostatitis, bàsicament
podríem parlar de prostatitis
aguda, prostatitis crònica.
Les prostatitis agudes són una
inflamació
inflamatòria per un
bacteri, per un micro
habitualment, que pot ser de
diferents tipus, que dona una
simptomatologia molt aguda
de cuissó a l'orinar,
febre
i
trastorns miccionals importants
aguts. Que això, amb un
correcte tractament
antibiòtic, té una
curació
bona, definitiva, alguna
vegada requereix ingrés perquè la
febre pot ser alta i
amb deterioro de l'estat
general, però diguem que no
deixa seqüeles. Seria
comparable a un
amic de litis
aguda, però
afectant a la
pròstata, vull dir, és una
patologia banal i que
no dona
seqüeles. Les
prostatitis cròniques és una
entitat que aquí hi ha entre una
miscel·lània de diferents
patologies,
que
també és difícil curar i que
a vegades estan molt
imbrincades amb el que és
l'adenoma de
pròstata, que seria el
creixement prostàtic
benigne que afecta a tots els
homes, no? Però que
també té, és de
fàcil, menys curació,
control. I
aquí sí que potser entraria en
tot el que són els hàbits de
vida, no?
Sí.
Perquè hi ha determinades
determinats hàbits que poden
facilitar o que poden
afavorir el que hi hagi
aquesta
prostatitis. Les
espècies amb els menjars,
l'alcohol, tot aquest tipus
de... Sí, a veure,
el dir, salut
prostàtica,
recomanacions,
exercici físic
moderat,
no abús d'aliments
molt picants amb
aditius o
additius
irritants, eh?
No abús de l'alcohol ni del
cafè, eh?
I una activitat sexual,
doncs,
la que puguin. La que puguin.
La que puguin. Cadascú segons la
seva edat i les seves
possibilitats i el que els hi
deixi la dona.
Això ja és molt personal, no hi ha
receptes, eh? Per molt que vostè recepti un
tractament, aquí em penso que no.
l'activitat sexual
diguem, habitual
és favorable per la
per la bona salut
prostàtica.
De fet, el que està
plantejant són els hàbits de vida
saludables per prevenir
qualsevol malaltia.
Vida sana,
dieta equilibrada,
no abusar de determinats
excitants i ja està.
Vull dir que
és correcte.
Podem aplicar el mateix per
prevenir qualsevol
afecció i tenir una vida
realment saludable.
Tornem al càncer, si li sembla.
el càncer de pròstata, que en
principi també la prevenció
passaria per aquestes
mateixes mesures
d'hàbits de vida
saludable.
No sé si hi ha, doncs,
poden haver-hi factors
genètics, factors
hereditaris, com el càncer de mama,
si encara no se sap.
Hi ha determinats càncers que sí
que hi ha una certa
constància, però altres que no.
Amb pròstata no.
A veure, amb pròstata
és un càncer
hormonodependent
i no hi ha, no està
relacionat amb el tabac
directament, com pot ser
si hi ha el càncer de bufeta.
Hi ha algun factor genètic,
però els estudis
estan molt
inicials i experimentals
i no
i no
i no són
concloents.
No són concloents.
És a dir,
el que jo
si recomanaria
i és més important
amb el tema
del càncer
de pròstata
és
la
els controls
periòdics
pel metge de capçalera
i
i l'oròleg.
És a dir,
controls anuals
a partir dels 45 anys.
el metge capçalera,
el seu uròleg
a través d'una exploració
senzilla
com és un tacte rectal
li tocarà la pròstata
i li mirarà el volum,
la consistència,
les característiques
i a través
d'un
anàlisi
de sang simple
com és
la detecció
del PSA
podrem tenir
indicis
que aquesta persona
pot
desenvolupar
o tenir
un càncer
de pròstata
llavors
hi ha un grup
encara que no hi hagi símptomes
encara que no hi hagi símptomes
és moltes vegades
la gran majoria
de vegades
els diagnostiquem
el càncer
de pròstata
amb gent
que ens remet
al metge de capçalera
o al metge
d'empresa
per un anàlisi
de PSA
elevat
llavors nosaltres
fem l'exploració
l'avaluem
i indiquem
segons cada cas
la biòpsia
de pròstata
perquè el diagnòstic
definitiu
de càncer
de pròstata
no és
amb anàlisi
de sang
ni amb tacte rectal
sinó
amb la biòpsia
de pròstata
amb què consisteix
la biòpsia
de pròstata
la biòpsia
de pròstata
consisteix
a través
d'un transductor
a través
del recte
amb unes agulles
de biòpsia
obtenir
trossets petits
del teixit
prostàtic
habitualment
al nostre hospital
estem fent
quatre
en cada lòbul
prostàtic
ve a ser
com una petita intervenció
o no arriba
ni a això
no
al nostre hospital
no estan
ni ingressats
els malalts
que venen
a fer-se
una biòpsia
de pròstata
acudeixen
al matí
a l'hospital
se'ls sol fer
la biòpsia
a mig de matí
i a la tarda
se'n van
cap a casa
no requereix
no requereix ingress
estan
8-12 hores
llavors
amb aquesta
mètode
diagnòstic
aquest
mostres
de teixit
s'envien
al patòleg
aquest senyor
a través
del microscopi
mira
aquests
trossos
de teixit
i llavors
ens dictamina
si en aquell
teixit
hi ha càncer
de pròstata
o no hi ha càncer
de pròstata
i llavors
a partir d'aquí
nosaltres
com a uròlegs
i amb diferents
paràmetres
de cel·lulars
del grau de diferenciació
el glissons
segons el PSA
doncs orientem
un tractament
cap a una
cap a un costat
o cap a un altre
que això
si vols
en podem parlar
perquè
en general
i és el que es diu
al carrer
generalment
sembla que és dels càncers
de millor resolució
és a dir
que hi ha un índex
de decoració
molt alt
sí
actualment
estem
a veure
amb càncers diagnosticats
podem dir
que un 80-90%
de casos
que veiem
de càncer de pròstata
podem dir
que tenen
una curació
definitiva
o si no
almenys
una expectativa
de vida
molt llarga
i amb qualitat
de vida
també
amb qualitat
de vida
sí
exactament
perquè
diagnostiquem
càncer de pròstata
cada vegada més
amb estadius
més baixos
és a dir
que el càncer
no ha sortit
de la pròstata
i no ha fet
metàstasi
que això vol dir
que no
s'ha escampat
els ossos
o el fetge
o els pulmons
llavors
en aquests casos
que el càncer
està
confinat
només a la pròstata
tenim dos
branques
de tractament
important
que seria
la branca
quirúrgica
la intervenció
o bé la branca
de la radioteràpia
externa
sobretot
aquí quimioteràpia
generalment
no s'aplica
no la quimioteràpia
en càncer de pròstata
està
només
contemplada
en casos
que la malaltia
ja és molt avançada
que hi hagi metàstasi
exactament
que hi hagi
afectació òssea
afectació
de fetge
però
i en una segona línia
perquè el càncer de pròstata
que diagnostiquem
ja té metàstasis òssea
el tractament
és un tractament hormonal
és a dir
un tractament
amb unes injiccions
subcutànies
que es fan cada tres mesos
i una pastilla
que és un antiandrogen
i això
actua a nivell hormonal
a través d'una
és a dir
d'una deprivació
de les hormones
sexuals masculines
que són favoridores
del càncer
de pròstata
és a dir
la quimioteràpia
és en casos
molt extrems
i que s'utilitzaria
amb molt poca gent
sí
sí
en el cas
de la cirurgia
és una intervenció
relativament senzilla
a veure
no hi ha intervencions senzilles
ja ho sé
és on parlar
és a dir
el que sí
que amb les intervencions
si em permets
sí
fa poc
a l'hospital
hem introduït
el que és la prostatectomia
laparoscòpica
que doncs
el doctor Blancafort
és diguéssim
el primer cirurgià
aquí a Tarragona
que l'ha practicat
d'una manera regular
no
i que consisteix
i ho explicarà ell
doncs
en fer aquesta prostatectomia
sense obrir la panxa
amb la qual
és molt menys agressiva
pel pacient
el pacient
es recupera
molt més ràpidament
i també
redueix
l'estada hospitalària
i per tant
el pacient
es pot
reincorporar
més fàcilment
també a la seva vida habitual
però en tot cas
ell ho explicarà
sí
ho ha explicat molt bé
el doctor Mercader
quan el càncer de pròstata
està localitzat
a la pròstata
la intervenció
que indiquem
es diu
la prostatectomia
radical
que consisteix
en l'extirpació
completa de la pròstata
i les vesícules
seminals
i llavors
seguidament
s'ha de fer
una anastomosi
és a dir
donar uns punts
d'anastomosi
entre l'uretra
i la bufeta
que queda lliure
és a dir
que és com
empalmar dos tubos
un seria l'uretra
i l'altre bufeta
que queden separats
perquè hem tret
tota la pròstata
amb el seu càncer
i les vesícules
seminals
i llavors es fa
l'anastomosi
això
fa uns anys
sempre es feia
via oberta
que vol dir
fent una incisió
des de sota
l'ombligo
fins al pubis
a la panxa
ara des de fa uns anys
en urologia
s'ha introduït
una tècnica
que es diu
la prostatectomia
radical
laparoscòpica
que la fem
a l'hospital
de Santa Tecla
des de ja fa uns mesos
que es dir
és fer
la mateixa intervenció
però sense fer
la incisió
gran a la panxa
llavors
a través d'una tècnica
laparoscòpica
es fa la mateixa intervenció
i la sutura
de la bufeta
a l'uretra
es fa també
amb uns punts
a dins de la panxa
a través d'un control
laparoscòpic
llavors el cirurgià
nosaltres treballem
mirant
amb un monitor
de televisió
com a tota cirurgia
laparoscòpica
i a través
d'uns tròquers
i d'unes
d'unes pinces
i tisores llargues
que s'introdueixen
a través d'unes
petites incisions
a la pell
això
com deia el doctor
Mercader
vol dir
menys estància
hospitalària
menys
sangrat
i els malalts
poden anar
cap a casa
més
més aviat
que
com es feia
per la via oberta
tenint en compte
ja sigui
doncs
un cop s'ha diagnosticat
el càncer
es fa la intervenció
ja sigui quirúrgica
ja sigui
per tractament
de radioteràpia
posteriorment
de quina manera
el funcionament
d'aquella pròstata
varia
és a dir
com es pot modificar
si és que ho fa
la vida sexual
reproductiva
és a dir
la funció
que tenia la pròstata
abans del tractament
la continua tenint
la mateixa
a veure
aquí hem de
és una glàndula
important
hem d'aclarir
dues coses
a veure
no és la mateixa intervenció
la que estem parlant
pel càncer de pròstata
que la intervenció
més freqüent
que fem
per gent
que té
l'adenoma de pròstata
que és un creixement
benigne de la pròstata
que és més freqüent
que el càncer de pròstata
llavors
és important
que la gent
sàpiga
que són
dues intervencions
diferents
la que he explicat
ara
d'intervenció
és una intervenció
per un càncer
de pròstata
eh
llavors
és
ha de ser
una intervenció
radical
i
de cara
a curar
aquell
pacient
i que tingui
una sobrevida
el més llarg
possible
l'altra intervenció
que és
per l'adenoma
de pròstata
és
insisteixo
en un creixement
benigne
de la pròstata
és el que
vulgarment
la gent
diu
jo tinc pròstata
la gent
que hi ha
una inflamació
jo prenc unes pastilles
per la pròstata
aquesta persona
d'entrada
si està ben diagnosticat
no té càncer de pròstata
té
adenoma de pròstata
que és un creixement
benigne de la pròstata
que si en un tractament
mèdic
no
no va bé
i no evoluciona bé
pot acabar
amb una intervenció
aquesta intervenció
és molt diferent
de la que he explicat
fins ara
en aquesta intervenció
no extirpem
tota la pròstata
només extirpem
el que és
la part
de creixement
diguem
a més a més
prostàtic
però tot el que és
la
la càpsula
prostàtica
la deixem
en el malalt
jo els explico
els malalts
perquè ho entenguin
que és com
com una tronja
i nosaltres
amb la intervenció
de l'endenoma
de pròstata
traiem
el que és
la fruita
de la tronja
però
l'escorça
la pela
de la tronja
la seguirà
tenint
el malalt
en el càncer
de pròstata
la traiem
tota
la tronja
llavors
és una intervenció
diferent
i les
les conseqüències
de cara
a la micció
i funció sexual
etc
són una mica
diferents
entre una intervenció
i una altra
estem parlant
d'una persona
que té un càncer
de pròstata
i una altra persona
que no té un càncer
de pròstata
que té un creixement
de la pròstata
que li pot donar
problemes
de micció
que li hagin de posar
una sonda
que es tingui
que aixecar
tres cops a la nit
etc
però que no té
una patologia
maligna
per tant
com a molts càncers
i moltes patologies
després ja
hi ha una part
més emocional
i psicològica
que també
el malalt
s'ha d'adaptar
a viure
amb la nova situació
no hi ha dubte
de que és així
sí
i abans ho comentàvem
també amb el doctor
Mercader
sembla que hi ha
llegendes urbanes
d'aquelles
que també
voldrien comentar
el tema
de la vasectomia
que diuen
no
és que la vasectomia
pot provocar
algun problema
després
a la pròstata
això
que la gent
que es tingui
que fer
una vasectomia
que és una intervenció
que es fa
de forma ambulatòria
sense ingrés
doncs que se la faci
amb tota la tranquil·litat
si li ha indicat
el seu urola
o el seu metge
de capçalera
perquè és una intervenció
molt mínima
i que en absolut
està demostrat
que en un futur
tingui més probabilitats
de desenvolupar
un càncer de pròstata
aquella persona
i que la gent
que es tingui
que fer la vasectomia
que la faci
amb tota la tranquil·litat
que és una intervenció
diguem
ambulatòria
i que no requereix ingrés
i que dona
molt bons resultats
i que de cara
a una parella
que ja tenen
dos o tres fills
i volen tenir
ja una
una esterilitat
definitiva
és a dir
és molt millor
que la intervenció
amb la dona
perquè no requereix ingrés
i és menys invasiva
i sempre jo recomano
si s'ha d'operar
o el varó
o la muller
doncs jo
recomanem sempre
que superi el varó
i de fet
a través de
la població general
i metges de capçalera
ja són conscients
d'això
ha quedat claríssim
a l'inici de la conversa
però tot i així
no està de més
perquè també hi ha
la llegenda urbana
que una vida sexualment
molt activa
entenem que això
sempre és relatiu
també pot provocar
càncer de pròstata
o alguna malaltia
o alguna inflamació
i se'n pot tranquil·litzar
la gent molt activa
sexualment
que no es preocupi
estiguin tranquils
al revés
al revés
vostè va hi donant idea
el que passa
que això
de sexualment activa
o no
ja li dic
que és molt relatiu
però aquí cadascú
que es faci
la seva organització
a vegades a la consulta
te diuen
bueno
o no sé
en altres temes
com el beber
i beber
home
què bebo
lo normal
i llavors comencem a dir
bueno
però què bebe
bueno
dos cervezas
això no és lo normal
és normal per a vostè
clar
vull dir que
clar
normal
és una mica
però vaja
que una vida sexual
mitjana
com es consideren
els paràmetres
vull dir que
o més
o per sobre
de la mitjana
de la població
això no ha de provocar
cap malaltia
sempre saludable
absolut
i tant
a veure
una altra cosa
que potser
va una miqueta
més enllà
del que són
les malalties
però
en determinades edats
també
lògicament
l'home
hi ha una
transformació hormonal
això de la menopausa
femenina
té la seva rèplica
en els homes
o això també
és una altra cosa
que és un parlar
no
a veure
no
és a dir
és cert
que amb l'edat
hi ha uns canvis hormonals
i que
com més edat
hi ha més canvis hormonals
que
repercuteixen
per exemple
negativament
la reducció
de les hormones
sexuals
masculines
exactament
i a veure
és el que dic jo
a vegades hi ha gent
que aquesta reducció
és molt brusca
i a partir dels 55 anys
hi ha altra gent
que la reducció
li apareix als 80 i escaig d'anys
però sempre hi ha una disminució
d'aquestes hormones
amb l'edat
i això vol dir
per una part
és a dir
creixement de la
pròstata
amb els problemes
que hem dit
de micció
i d'orinar
més sovint
de nit
i de problemes
de prostatisme
i també
amb l'àmbit sexual
en què
pot haver
un dèficit
amb el ritme
de les ereccions
amb la intensitat
de les ereccions
i que
això
vull dir
es té que ser conscient
això seria un altre tema
podríem parlar
un altre demàtí
podríem parlar un altre dia
perquè així com
amb la menopausa
doncs diguem-ne
que hi ha molta literatura
i molt dels estats
i els canvis emocionals
de les dones
i s'aplica en teràpies
i no teràpies
i diferents
diguem-ne maneres
de paivagar
aquesta etapa de la vida
que és absolutament natural
és com
l'adolescència
la menopausa
és un cicle natural
potser crec
fem un gran massa
en l'àmbit masculí
doncs probablement
també
no s'ha de renunciar
a aquesta mena
de decaïment
tenint en compte
i no només parlo
d'activitats sexuals
sinó que pugui tenir
conseqüències emocionals
tenint en compte
que avui dia
doncs sembla que
l'esperança de vida
és més llarga
per tant la qualitat
de vida l'entenem
en tots els àmbits
i sentits
sí
hi ha moltes mesures
també que es poden prendre
per reduir els efectes
d'aquest
el viagre
o la viagre
seria una
entre d'altres
jo les primeres
que se'm ocorrien
o que se'm venien al cap
doncs són les mesures naturals
i les mesures
em dirà exercici
i bona alimentació
ciclos socials
vull dir que
hi ha també
jo crec que hi ha també
uns conceptes
que estan estructurats
a la societat
i que ens porten
també a vegades
cap uns condicionants
que ens fan actuar
d'una determinada manera
i això
jo crec que
ho hem d'anar trencant
i això es va trencant
jo crec
perquè la gent gran
a mesura que passen els anys
i que l'esperança de vida
va creixent
també tenen
ells
és una de les altres expectatives
no?
de tot tipus
socials
sexuals
etcètera
de totes maneres
en determinats
col·lectius
de persones
anomenades grans
ens darien 20 voltes
en moltes coses
els que encara
no hem assolit
aquestes edats
de més enllà
de la xeixantena
Déu-n'hi-do
doncs
un altre tema
que hem de parlar
jo crec que els oients
i les oients
ens ho agrairan
en tot cas
han donat també
aquesta mirada
perquè així com
ha costat molt
i és una percepció
absolutament personal
ha costat molt
que se'n parli
obertament
d'aquesta transformació
d'aquesta etapa
no malaltia
sinó transformació
d'aquesta etapa
de la vida
gaire i menys literatura
probablement
no ho sé
és una percepció personal
no sé si vostè
és cert
és possible
no se'n parla tant
a veure
l'home
sol ser més
poderós
d'anar al metge
li costa més
anar als controls
de pròstata
potser la dona
ja porta més anys
de tradició
d'anar al ginecola
fer els controls anuals
etcètera
el que passa
cada vegada
veus que
que l'home
s'està conscienciant
s'ha fet molta
a nivell social
la gent
cada vegada
és més conscient
que
que
té que anar
a fer-se
les revisions
de pròstata
i bé
amb això
hem guanyat
amb els últims anys
i la gent
avui dia
no té tant de pudor
com abans
d'anar a la consulta
o a la parella
i d'exposar-te
que tenen un problema
a l'àmbit sexual
i com ho poden resoldre
etcètera
vull dir
que amb això
s'ha avançat molt
en els últims anys
per sort
i sempre diem
de què parlarem
en el pròxim episodi
ja tenim temes
per quan convingui
i no ens ho acabem
perquè la salut
va més enllà
del propi organisme
ja ho sabem
i per això
en parlem cada dimecres
en col·laboració
amb la xarxa social
i sanitària
de l'Hospital
de Sant Pau
i Santa Tecla
doctor Mercader
doctor Blancafort
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bon dia