El matí de Tarragona Ràdio.
David Serra, molt bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Els xequets ens han deixat, eh?
Està de viatge. És que el jovent viatja molt.
Tenim a Víctor a Nova Zelanda.
Sí.
I a Juanjo a Ginebra. Estudiant.
Sí. Estan estudiant, eh?
El Juanjo, per saber que és això del acelerador de partícules.
A més, s'aprofita que ara està parat, no?
Que ho tenim en posta en marxa, de nou.
I el Víctor, doncs, està fent allí els píricos.
Perquè va estar a Sèrbia i ara està a Nova Zelanda.
Ja tornarà algun dia a casa, suposent.
No, pare. Si no, estableixen una base aquí, ja permanent, allà.
I espero que ens avisi, eh? Perquè li guardem la cadira a tots dos.
No, de fet, és un parèntesi que prenen
en aquesta col·laboració absolutament desinteressada de tots els divendres.
En fi, els grans es quedem aquí.
Els joves viatgen, no, David?
És llei de vida, que dirien les àvies.
El Juanjo em va dir que portaria un reportatge de vídeo
de Ginebra per penjar a la web.
Ah, molt bé. Magnífic.
Ja que parles de web, hem de fer la referència a Tecla TV.
I a veure, cadascú farà la seva valoració.
Cadascú dirà el que vulgui.
Però hi ha un aspecte que jo crec que val la pena destacar.
Un aspecte cap a col·lectius de persones
que fins ara no havien pogut gaudir de la festa.
Parlem de persones grans, parlem de persones amb discapacitats físiques,
que en aquest cas han pogut veure la festa des d'alguna de les pantalles
instal·lades a la Rambla o a la plaça de la Font,
amples, sense la cosa de l'escenari natural de la festa,
i també ho han pogut contemplar a través d'internet.
Amb això jo crec que ja us podeu donar per satisfets.
Jo estic molt satisfet.
A més d'altres coses, esclar.
Jo penso que la realització va ser complicada,
la qüestió sobretot del tema climatològic no va ajudar gaire,
però de totes maneres, per mi era un orgull
que cada vegada que arribava a la plaça de la Font o a la Rambla
veure la gent sota els paraigües,
perquè moltes vegades era sota la mateixa pluja,
que es refugia en la màgia de les imatges de la festa,
podien veure i accedir a coses que normalment
són molt complicades d'accedir, per exemple el pregó,
que sempre havien dit que era una cosa gairebé íntima
i que no es podia compartir amb la ciutat.
Per una qüestió d'espai, fonamentalment.
Bàsicament.
Perquè es fa al saló de plens, per tant.
Doncs tothom va poder accedir.
I després el que tu deies, ja hi ha pàgines d'internet i gent...
Ara estem passant pàgines d'internet
i la veritat per qui va fer possible aquesta televisió,
i parlo exclusivament des d'aquesta perspectiva,
hi ha moltíssimes persones que han escrit articles
i que fan públic l'agraïment
que hagin pogut gaudir de les festes.
Sí, senyor.
Parlem molt de mobilitat reduïda,
parlem molt de soliditat i d'integració,
però les persones que tenen discapacitats,
només elles saben el que és viure cada dia
en unes ciutats que són absolutament hostils al seu problema.
Sí, jo he de parlar amb el meu pare.
Inconscientment o inconscientment, però són hostils,
perquè la realitat és que...
I ara aprofitem per fer la falca.
El cotxe en doble fila, el pas de cebre,
o just on està la rampa.
Persones amb mobilitat reduïda,
senyores grans amb el carret de la compra,
o noies i nois joves amb el carret del Crio.
Aviam, que no estem exagerant,
que encara, encara, encara,
les ciutats són molt hostils a les persones amb discapacitats.
Molt, molt.
Totes en general, i aquesta tampoc és una obsessió.
Jo parlava del meu pare.
El meu pare és una persona, és un gran disminuït,
que ha d'anar en cadira de rodes
i moltes vegades ha de tornar enrere
de les seves passejades
perquè no pot sortir d'aquest àmbit.
I estem parlant d'aquí, de Vídeo i Barraquena mateix.
Sí, sí.
I el fet de poder participar de la festa,
o sigui, jo me'n recordo el dia que vaig arribar a casa
i em va comentar,
diu, gràcies, fill,
perquè per primera vegada aquesta iniciativa,
no sé de qui ha sigut la idea,
però realment m'ha apropat a les festes de Tarragona
com mai les havia vist.
O sigui, sembla una falca directament,
però és cert.
O sigui, mon pare va poder participar de coses
que, vamos, ni por asomo, no?
No, clar.
Amb les seves condicions podria participar.
Vall de Damas i Vells, a la plaça de Damas i Vells,
quina persona, amb mobilitats o sense,
ja no estem parlant d'aquest tema,
hi ha moltíssima gent, no pots accedir-hi.
Clar.
Doncs d'aquesta manera,
des de qualsevol de les pantalles de la Rambla
o a través d'internet es podia veure.
Sí, a mi una cosa que m'ha fet molta gràcia,
i ho comento molt ràpidament,
i és que a Facebook ha sortit una pàgina,
que l'altre dia me la van reenviar,
d'amics del Tecla TV,
demanant, o sigui, el lema és
col·lectiu però continuïtat de la Tecla TV
per les festes i no les festes.
O sigui, amb grans de poder sentir la ciutat
d'una forma visual des d'internet.
I, bueno, era realment una invitació
a que tota la gent que hem participat
pugui disfrutar i pugui adonir-nos aquesta idea
que jo penso que és magnífica.
Per cert, si vostès volen opinar,
nosaltres normalment no ho diem,
però saben que el directe de Tarragona Ràdio,
el 977-2447-67,
està sempre obert.
No cal que li truquin si volen.
No, no, vostès truquin quan vulguin.
I si volen expressar una opinió,
doncs l'expressen amb absoluta llibertat.
A veure, hem parlat dels nois que els tenim fora,
hem parlat d'aquest punt important
de la possibilitat que ha donat
a col·lectius amplis de persones
de gaudir de la festa.
Parlem de cinema,
que per això és aquest espai, eh?
Bueno, i parlem de cinema,
anem amb una setmana que, bueno,
a banda que hi ha estrenes molt potents...
Jo no he vist res, David, eh?
Jo t'confesso que jo tampoc, eh?
Tampoc, doncs vols que parlem d'una altra cosa?
Quin desastre, per favor.
Tanta Santa Tecla i tanta Tecla TV
no has fet els deures.
Jo he vist algunes pel·lícules...
Les vas veure abans.
...la setmana passada.
Per exemple, vi que Cristina Barcelona,
que ja està vista,
i que està funcionant molt bé,
igual que el Che,
són dues pel·lícules molt diferents
i que estan funcionant francament bé
i tenen continuïtat.
El Che, a tu, t'ha agradat?
Mira, m'ho ha deixat bastant fred.
Jo he de dir que la meva opinió
és que és una pel·lícula,
un biopic correcte,
potser massa entomològic,
en el sentit que fa una dissecció del personatge
d'una forma freda,
no afegeix ni jo penso res
al que ja sabem del personatge.
Potser és interessant,
perquè des del punt de vista pedagògic,
de cara a les escoles,
és una pel·lícula
a la que difícilment se la podrà titllar
de demagògica, m'entens?
O sigui, fa una trasllació molt correcta,
molt estilitzada,
el Sol de Veren i això,
doncs, bueno, té...
Per dir-ho d'una manera,
el colze trencat de fer pel·lícules
molt diferents
i aquesta l'ha volgut fer
des d'una perspectiva sense mullar-se.
O sigui, posant tot l'accent
sobre un actor magnífic
com és el Beniciotto.
Amb un altre actor,
no sé si hagués tingut...
En tot cas, hagués atret tant de públic.
L'actor ha significat molt
per atreure públic a les sales de cinema.
I pensem que és una pel·lícula parlada,
o sigui, és una pel·lícula
que té dificultats pels Oscars
perquè està parlada
íntegrament pràcticament
tota en castellà.
Tu ets l'expert,
sens dubte,
però jo he desmentat-la,
no l'he vista,
però diguem-ne que hi ha
una certa militància.
El Patio de Micarfel,
Benel Macías,
Tarragonina,
estrenant una pel·lícula
amb un èxit,
perquè tothom sap
el que ha arribat a treballar
aquesta dona
per obrir-se a pas,
amb els seus curtmetratges,
vinga, vinga, vinga,
i finalment ha fet una gran pel·lícula.
Diuen, jo no l'he vista.
Jo no l'he pogut veure,
però saps que...
Bé, jo l'estimo molt
perquè a mi veiem
van coincidir
amb una feina
a l'Hospital L'U23,
van començar tots dos.
Ah, sí?
I, de fet,
jo recordo
tots els somnis compartits
de l'amor al cinema
i el seu desig,
que era un desig fortíssim
de dir
jo m'ha tindré de marxar d'aquí,
m'anirà a Madrid
perquè vull lluitar
pel meu somni,
que no és un altre
que el que està...
Ai, va marxar
i ha treballat força
i li ha sortit bé
i s'ho mereix, eh?
S'ho mereix.
És el mateix que parlàvem,
i perdona,
amb la Marta Mateu,
la soprano,
que té moltíssima feina
al Liceu,
amunt i avall.
No és sort,
és feina,
molta feina,
molt de treball
i ser ambiciós
en el bon sentit
de la paraula
i arriscar.
És el que ha fet
la Belén, també.
Exactament.
Jo l'altre dia
llegia una entrevista
al Woody Allen
que parlava
perquè quan esmentaven
quin era el secret
de la seva trajectòria
cinematogràfica
el deia que
era un secret
que des de ben petit
ho havia practicat
dia a dia.
Tret de l'última pel·lícula
que el secret es diu
Institucions...
Sí,
però bueno,
què has dit?
Què has dit?
Què has dit?
No, realment,
en aquesta pel·lícula
el Woody Allen
el que ha fet
ha sigut fer el mercantilisme
tot i que t'he de dir
que té moments.
No és un public reportatge
de la capital?
No, no, no.
No gaire.
No és que no l'he vist.
No puc parlar, David.
No puc parlar
perquè no l'he vist.
Jo l'he vista.
És una pel·lícula
que a mi no m'ha emocionat
tampoc.
Tinc que destacar,
això sí,
que Penélope Cruz
està magnífica.
A mi no m'agrada.
Bueno, no...
És que avui...
No és que no m'agradi res,
hi ha coses que m'agraden.
Probablement,
en aquesta pel·lícula,
dic probablement,
perquè no ho sé,
quan la veig ja m'ho diràs.
És que no l'aniré a veure.
No l'aniré a veure.
No em ve de gust, no?
No et ve de gust, no?
Bueno, jo ho puc entendre.
Sí, hi ha algú
a l'altre costat
del fil telefònic
que vol intervenir?
Ah, perfecte.
Com hem obert la línia telefònica,
perfectament pot intervenir.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem, sisplau?
Amb Pere.
Pere, endavant.
De què vol parlar?
Volia parlar
de la retransmissió.
Molt bé, doncs endavant,
quan vulgui.
Doncs em va semblar
una iniciativa extraordinària.
Extraordinària
jo l'explicaré per què.
Miri, jo vaig
en cadira de rodes
i passo la major part
del temps
aquí, doncs,
a casa meva
surto poc i tal.
Però una de les coses
que no,
que des de fa molt temps ja,
doncs tenia
interès per poder veure
i que no he pogut veure
que mai han sigut
les festes
de Santa Tecla.
I tot és perquè
jo en cadira de rodes
jo mai havia imaginat
que ho podria
veure
perquè hi ha
una quantitat de gent
enorme
que va, doncs,
a les festes
i el punt de vista
sempre
tinc la desgràcia
de quedar-me enrere
i no puc veure
absolutament res.
Clar,
nosaltres comentàvem
que per moltes persones
té interès això
però sobretot
per persones com ara vostè
que tenen dificultats
de mobilitat.
I els hi dona
aquesta possibilitat
de veure-ho a les pantalles
o fins i tot a casa.
Jo vaig veure
primer un desplegament
molt gran.
Vaig veure que
puntualment
anàvem a tots els actes
simultàniament.
i les demés televisions,
les televisions
de TV3
i, doncs,
altres canals
de televisió
que transvitien només
una mínima part
d'aquests actes,
no?
I, en canvi,
doncs,
aquí
va
xestar
simultàniament
en tota
en tota la
en tota
la
programació
de les festes,
no?
I això va ser
una cosa
que em va emocionar.
Jo entenc
que seria molt positiu
per a persones
que tenen dificultats
com ara
vostè,
que aquells
grans esdeveniments
de ciutat
que es fan al carrer
i que provoquen
aquest problema
per arribar-hi,
serien moments,
no?,
perquè vostès
poguessin gaudir
d'aquesta retransmissió,
segurament.
Jo crec que si
aquests actes
això tingués
una continuïtat
perquè això
sempre
es va perdent
doncs,
amb el temps,
doncs,
això seria
extraordinari.
És
una manera
que nosaltres,
sense tindre
cap problema,
puguem seguir
aquestes festes.
Si no,
és, ja dic,
totalment impossible.
Jo ho he intentat
diversos anys
i ja
ni amb la família
ni amb ningú
hi he pogut
aconseguir,
a part de
de seguir
totes les festes
ja és impossible.
Tu emmarques
un determinat acte
i després
no pots veure
tot el que més.
Això ha sigut
realment emocionant.
Doncs li agraïm
moltíssim
aquesta descripció
i sobretot,
tot i que vostè
representa vostè mateix
exclusivament
perquè truca
en tècola individual
i jo m'imagino
que bona part
de les persones
que tenen dificultats
per moure's
segur que reforçarien
aquest argument.
li agraï moltíssim
que hagi expressat
públicament
la seva opinió
que entre altres coses
pot servir
de marcar
o incidir
un cop més
en la sensibilitat
de tota la societat
respecte
que tothom
té dret
a participar
de tot
i quan falta
doncs alguna eina
per poder arribar-hi
doncs hi ha de posar.
Moltíssimes gràcies.
Doncs la meva felicitació
a tot l'equip
que ha portat
a cap
aquesta transmissió
doncs hi traslladarem
moltíssimes gràcies
a vostè per trucar
molt bon dia
molt amable
adeu-siau
Déu-n'hi-do
bé
molt bé
m'emociono i tot
no no ja et veig eh
et veig David
no perquè
clar
viure la família
per mi
era un motiu
base
aquesta trucada
m'ha sorprès
i ho tinc a creir
perquè realment
jo penso que
jo parlava abans del meu pare
però és que penso
que hi ha moltes persones
de totes les edats
i tota condició
que tenen dificultats
de mobilitat
on érem?
Critiquant a Woody Allen
doncs no
bueno
canviem de Woody Allen
parlem del niño
con el pijama de ratlles
que aquesta m'apeteix molt
comentar-la
perquè no només
és així del llibre
que m'ha encantat
a mi el llibre
m'agrada molt també
que és un bon llibre
sinó que és una pel·lícula
que ja d'entrada
representa
això que dèiem del cinema
que realment respira
les pàgines del llibre
jo tinc davant aquí
una fotografia ampliadíssima
del nen que fa
de nens jueu
perquè el llibre
tot i que la duresa
que té davant
de la fragilitat
del relat
que és tot tan bonic
sí, sí
aquesta imatge
realment es fareix
una mica
no, realment
solíviant-te
perquè penses
que això és real
vull dir
no és una pel·lícula
com podríem parlar
d'altres
de terror
d'aquestes fantàstiques
que bueno
que poden ser molt crues
però saps perfectament
que és una ficció
això era una realitat
i aquesta visió del llibre
que a mi ja t'ho dic
literàriament
me va semblar
una magnífica obra literària
doncs penso
que cinematogràficament
respecta
pàgina a pàgina
tot l'espírit
que transmet
aquesta visió del nen
de tots dos nens
i d'aquesta xarxa
diguem-ne
que separa dos mons
dos universos
tan propers
i a la vegada
tan dolorosos
una bona pel·lícula
que evidentment
entrarà
jo sospito
a la carrera dels Oscars
però ja mateix
o sigui
recomanable directament
té darrere
una promoció important
que de ben segur
es mereix
a veure
a veure
a veure
el patio de mi càrcel
Tropic Thunder
si em permets
aquesta és la de rissa
aquesta és la de riure
i cuida't amb aquesta pel·lícula
però cuida't que ho dius
en quin sentit
en el millor dels sentits
jo diria que promet ser divertida
molt divertida
molt delirant
estem parlant d'una pel·lícula
del Ben Steeler
que aquí al programa
a tu t'agrada Ben Steeler
doncs bé
Ben Steeler
no em desagrada
tot i que jo tenia
les meves reserves
jo ho vaig comentar
a mi molt més que Jim Carrey
que saps que no puc
que amb ell
evidentment
que em solidia en tant
directament
compartim
l'odi sa
al senyor Jim Carrey
odiar no
no
diguem
em posen nerviosos
això mateix
jo no em poso nerviosos fàcilment
però Jim Carrey ho aconsegueix
escolti
en aquesta pel·lícula
que promet ser molt divertida
parla d'un rodatge
d'una pel·lícula de guerra
o sigui
que en si mateix
agafa tots els tòpics
de cinema bèl·lic americà
però no com aquell senyor
que a mi em fa ràbia
que fa
com es diu
aquell senyor del cabell blanc
que hem comentat moltes vegades
que no el suporto
aquelles pel·lis
que són
sí sí
Víctor
Juanjo
sisplau si el sentim
és que ens fem grans
i la memòria també
el nostre Alzheimer
que tinc que dir
és que tants actors
perquè estem parlant
a veure
del Nick Nolte
del Robert Downey Jr
per cert
que fa un paperàs
perquè és un actor
que vol ser
com una paròlia
de Russell Crowe
sí
en el sentit
que està tan entregat
a la seva aficció
com a actor
que fins i tot
es pigmenta la pell
de negre
fa directament
per sentir-se més negre
perquè el paper de la pel·lícula
requereix un actor de color
vull dir
el Tom Cruise
que no se le reconeix
jo aquí dic directament
sisplau busquin el Tom Cruise
perquè ha fet un paper paròdic
de si mateix
fer el paper d'un productor
que és delirant
una pel·lícula d'aquestes
que havíem fet entre amics
però tots han aportat
la dosi d'ironia
sàvia ironia
per posar Hollywood
de pates amunt
o sigui
de capgirar
tots els tòpics
que tu deies
del cinema bèl·lic
però també parlant
directament
d'una indústria
que fa molta por
perquè està molt boja
molt embugida
i que és el resultat
de tants anys
de mercantilisme
Leslie Nielsen
Leslie Nielsen
exacte
sí senyor
sí m'agrada
perquè jo no me'n recordava
i estava pensant
la pantera rosa
és que fa molta ràbia
no recordar-te
no m'agrada gens
les pel·lícules
que fa aquest home
que fan així
com a altres pel·lícules
jo sé que a tu sí que t'agrada
a mi m'agradava
al començament
és que a mi no em fa gràcia
ara m'hi costa molt més
veure una pel·lícula
perquè penso que em veiessin
molt malament
és un tipus d'humor
caducant
és a dir puntualment
et pot agradar
que no ho discuteixo
però caducant
bueno
jo penso que
hem de distingir
Tropic Thunder
no és una comèdia qualsevol
és una comèdia molt recomanable
i en un sentit
autoparòdic
molt destacable
per anar a riure
que ens fa falta
ens apuntem a aquesta
i per anar a patir
passengers
què tal?
sembla que serà interessant
sembla que serà interessant
jo he de dir
que aquesta noia
de les que no he vist
parla d'un accident d'avió
això ja d'entrada
ja ens n'és molt proper
dolorosament proper
però realment
és una investigació
és un thriller
i comentaven que
bueno
durant el rodatge
de la pel·lícula
estava tot
el que és la part
de la
bueno
la caiguda de l'avió
hi havia molta gent
que s'ho va prendre tan seriosament
que van arribar a trucar
als serveis civils
perquè pensaven
que veritablement
havia hagut
un accident d'avió
a banda d'aquest petit anecdotari
o sigui
hem de dir
que és una pel·lícula
que és la investigació
del que ha passat
veritablement
amb un accident d'avió
hi ha un misteri
hi ha una mena
de desaparèixió
de tots els testics
que hem sobreviscut
i que al final
de la pel·lícula
ve a ser una mica sorprenent
no sé si va a la direcció
d'un expedient X o no
la tinc a veure
per poder parlar-ne
perquè jo mateix
no he volgut saber
com acabar la pel·lícula
per poder veure-la al cinema
i disfrutar-la
recomanació
de la setmana passada
ara parlem
d'una pel·lícula
de patir
d'horror
directament
ho dic
és la pel·lícula
de los estranyos
una pel·lícula atmosfèrica
està molt bé
jo d'aquestes
és de les que jo
recomanaria
pel·lícula de 6 de premi
de popo
de popo
perquè realment
es parla una miqueta
de lo mateix
que Funny Games
o sigui
no són aquí
uns nens
no té aquest punt
exotèric
que tenia la pel·lícula
de Haneke
que era una denúncia
una miqueta
metafòrica
que és un terror
real
amb dosis
diguem-li
que
el que és la part
més gore
has esmentat Funny Games
vol dir allò també
gent jove
canelleta
i tant
ve a dir
que hi ha un tipus
de psico-killer
que existeix
malauradament
que és el psico-killer
itinerant
aquesta gent
que sense cap tipus
de raonament
segueixen un recorregut
el més ampli possible
i van matant
assassinant el Paso
amb raons
tan peregrines
com
mira el mateix
perquè està gaire
fa molta por
perquè no hi ha cap raonament
virtuts de la pel·lícula
té algunes
sobretot té virtuts
l'atmòsfera
l'atmòsfera
i el duet protagonista
surt aquella noia tan maca
ara no me'n ve el nom
que té un nom molt curtet
t'has fatta l'avui
sí, avui no
falta la dosis de cafeïna
que he vingut corrents
tu ho saps
però bueno
he de dir
que és l'actriu
que la Liv Tyler
m'ha vingut al cap
que era la dama èlfica
del Senyor dels Anells
que és una
una bellesa
molt particular
i que bueno
és una parella
que bueno
han tingut un ensurt
emocional
per dir-ho de manera
a nivell de parella
i estan
tenen la mala sort
de passar
aquesta nit junts
una nit
dolorosa
perquè hi ha un trencament
entre tots dos
però que s'afegeix
un element terrorífic
és l'aparició
d'aquests
estranyos
en la nit
sembla una cançó
m'estic esborronant
només de sentir-te
és una pel·lícula
molt atmosfèrica
i que utilitza
per fer por
utilitza els elements
el fora de camp
utilitza els sorolls
tot el que són
els sorolls d'ambient
hi ha un
i com una cançó
country
amb un vell
tocadisc
amb un giradisc
d'aquestos
d'època
sí, sí
quan la cançó
cau damunt de l'agulla
el pick up
com pot ser terrorífic
el so aquest
tan trencat
d'això
tenint en compte
que feien moltes setmanes
que dèieu
que les pel·lis
de por
que s'estrenaven
eren bastant justetes
et veig molt entusiasmat
amb aquesta
aquesta
l'anirem a veure
fent les maletes
per necessitges
ara mateix
quan comença?
doncs d'aquí dues setmanes
doncs no res
ho farem el de cada any
estar amatents
i fer les connexions
i tot el que convini
aquest any
s'aconsegueix
que el Juanjo
porti la càmera
probablement
potser podem penjar
alguna entrevista
que sempre estaria molt bé
audiovisual
de tot el que són
les personalitats
que aquest és l'any de Kubrick
i promet ser
molt molt molt interessant
però Kubrick no vindrà
però probablement
el seu elenco tècnic
es parlarà d'aquest home
que per mi és el director
el seu esperit
ja ho veurem
David Serra
gràcies
bon cap de setmana
i el mateix
bon cinema a tothom