Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ah, t'asseguro que de vacances no, ni de festa tampoc.
El Ricard vam cavalcar amb el cavall del Com d'Arnau.
Mira, em va fer molta ràbia perquè tu saps que aquests temes m'agraden molt a mi.
El de figures eguistes històriques i llegendàries.
Després em va trucar algú i em va dir, t'has deixat una recomanació perquè realment aquest cap de setmana hi ha unes celebracions al voltant del Com d'Arnau.
Aquest que han deixat enrere o aquest que ve?
No, no, el que ve, el que ve.
El que ve, sí.
Però bueno, la gent ja ho sap.
Ah, però on eren? Que jo no me les sé.
Seran a la zona de Sant Joan de les Abadeses i els Ricardes.
Això que és la zona que vam estar explicant.
Clar, jo vam parlar un dia del timbaler del Bruc, el Com d'Arnau, clar.
Esten molt mitològics.
Però que això és molt xulo, eh? Està molt bé, és divertit.
Aquest país té mitologia, eh?
Té molta mitologia, massa.
En fi, home, avui parlem d'uns mites vivents, eh?
Perquè han esdevingut mites de les Terres de l'Ebre i serveixen per tot, eh?
Com diu la dita castellana, com era, per un roto i un descossidor.
Perquè tan aviat ens reivindiquen l'aigua, com fan festa, com recuperen tonades antigues, com fan rebelles.
Estem parlant dels Kikus.
Sí, Kiko, el Célio, el Noi, el Mut de Ferreria, es presenta en nou CD que es diu Oco.
Oco, que vol dir Ull, Comte.
Aquesta gent sempre ens avisa dels mals que ens...
Oco, mira que està xula aquesta expressió, eh?
I com aquesta setmana realment comencen al voltant de les celebracions de Sant Jaume,
tota una sèrie de festes a les Terres de l'Ebre,
i aquest disc acaba de sortir ara al carrer, doncs hem decidit, home, per què no ens atrevim...
Sí, però feia temps que no teníem programa musical.
I expliquem algunes cosetes a partir dels temes dels Kikus, no?
I l'Artur Galla, doncs ens ha fet unes notes.
l'Artur Galla és el Kikuselio, per explicar, doncs, unes cosetes d'aquestes.
Llavors anem a tacar, no?
Ens posem el primer tema ja?
Sí, que va de Oco.
En aquest món que vivim, la gent ha d'anar desperta,
En aquest món que vivim, la gent ha d'anar desperta,
perquè ja fa massa dies que sentim sonar l'alerta.
Si mereixem la perdiu, si pareix que no ens importa,
quan parlem del rei de Roma ja el tindrem aquí a la porta.
Oco la morterada, oco un cant de ciment,
oco que mos bebem l'anteniment.
Oco la llevantada, oco que ja no plou,
oco correm que mos ha agafat el bou.
Quico, el Célio, el No i el Mut de Ferreria són els mateixos,
tot i que el vestit, en el bon sentit de la paraula, ha canviat,
perquè aquests Kikus de fa 20 anys,
i no m'equivoco, amb aquelles músiques tan rudimentàries,
amb aquells primers enregistraments,
la qualitat musical és evident, té una qualitat musical,
aquest disc, que no té res a veure amb l'època de Lo Canalero,
que va ser una mica també inspiració de los Kikus.
Parlarem ara, això, eh?
Ah, sí, Lo Canalero també el contemplen aquí?
Sí, sí, perquè aquest disc està realment masteritzat a Nova York,
i entre les coses interessants que ens aportes,
aquest equilibri entre la feina ben feta,
però sense perdre els encants que té la procedència
d'on són aquesta gent, les Terres de l'Ebre, no?
Precisament la paraula oco és aquest crit d'alerta,
aquest crit d'atenció que cal parar-hi, no?
Ells aquí parlen de moltes coses,
aquestes primeres estrofes que sentíem,
doncs ja parlaven del ciment, enveïnt el delta,
no? Parlaven de la llamentada, o parlàvem...
Aquí diríem el tanto, no? En lloc d'oco?
Ojo, podríem dir també.
Ojo, el tanto, el tanto.
Ojo, ojo.
Ojo, és a dir, bueno, això, però...
Ells se reivindiquen aquesta d'això.
Bueno, igual que oco, doncs aquí fem un apunt lingüístic,
doncs la jota, allà a vegades diu cota,
s'arriba a dir cota, no?
Vull dir que no jota, sinó també cota, no?
Vull dir que, per tant, doncs és una mica...
Aquesta vessant crítica que tenen ells,
sempre amb un bon to, jo et diria mai perden els papers,
però, bueno, sempre ens avisen...
Síntoma d'intel·ligència, no?
Sí, sí, jo crec que sí, que són uns individus molt intel·ligents.
Aquest disc ho l'està presentant aquests dies,
dissabte, diumenge el presentaven...
Vas anar a la presentació, no?
Sí, sí.
Què tal? Explica.
A diumenge van presentar fent un vermut
al Festival de Música Tradicional i Popular de Vilanova
i després a la nit el van presentar en públic, no?
Posta en escena, en la seva línia, imagino...
Sí, és a dir, avui tenim una xuleta fantàstica, eh?
Vull dir que utilitzem les explicacions de l'Artur Gaia
i així no ens equivoquem, no?
Bé, llegant a aquest tema de la part tradicional
d'això, dels Terres de l'Ebre,
doncs el que és interessant de veure
és que ells fan un remember,
un recordatori dels grans cantadors
de les Terres de l'Ebre
i aquí sí que és interessant
perquè amb una cançó que es diu
Voldria tindre el talent,
doncs ens expliquen quins han sigut
els grans cantadors de les Terres de l'Ebre
que alguna vegada nosaltres hem dedicat
a algun programa així d'explicació,
però ells tenen més gràcia
i li posen música, no?
I lletra, no?
Per tant, té un tema que es diu
Voldria tindre el talent
que ens explica, ens fa una repassada, no?
Doncs a qui són tots aquests mestres joteros,
com diuen ells, no?
Voldria tindre el talent,
tindre la gràcia i l'amà
que tenia aquella gent
quan se ficava a cantar
los nostres mestres joteros
que avui volem saludar.
Gent de Rosa i de Garriga
que enmig del treball cantava
Gent de Got i de Quartillo
que a les tavernes rondava
i de barraca en barraca
entre els vells amics xalava
que a les tavernes
la seua rondalla
o bé s'acompanyen sols
Mariano mantat a falla
piocavet caragol
Lloren si lo t'hi venja
fumadou el codonyol
Diuen que boca de bou
Diuen que boca de bou
Ne sabia molt de lletres
I entre Perot i Carriña
Feien disputes distretes
I al gran canalero
Jo vaig conèixer el canalero, Jordi
Jo també
Tu també vols conèixer, no?
Com muntava ràpidament
Unes jotes, uns versos, unes coses
Escolta, la improvisació
De fet va ser dels últims
D'una generació
Em refereixo
Que continuaven apostant des de la tradició
Vull dir que no s'havien incorporat
més modernament
com a Quico Alcelio
sinó que aquests els venia
diguem-ne de tradició
de la seva vida quotidiana
L'Artur Gaya m'explicava l'altre dia
Que el Torreia Quico Alcelio
Explicava que el canalero
Els hi deia a ells
Però jo no sé per què vosaltres
Expliqueu això als altres
I aquí quan
Ells tenien la sensació
Que realment això no s'havia d'explicar
Sinó que era com un artista
I que tenia el geni o el do
I que no calia transmetre això
Sinó que per inspiració natural
Sorgia el que nascia
I aquí una mica
Els Quicos sempre han defensat
Que evidentment els temps han canviat
I que avui en dia
Això s'ha d'aprendre d'una altra manera
En un altre tipus de formació
I que malauradament
Aquesta aparició divina
De l'esperit que t'il·lumina
No sempre succeeix
I a vegades s'ha d'aprendre de tècnica
Que està molt bé
Que s'ha d'aprendre de tècnica
Que s'ha d'anar evolucionant
A partir d'on s'han recollint
Tot allò que ens deixa la memòria
Però innovant i creant coses noves
Per cert, m'encanta la castanyola
En aquesta cançó
Aquest és un exemple
De cançoneta
En ritme de J
Com entrava la castanyola
I utilitzen l'estructura base
Per tant els seus elements
Són els habituals
Tot i que tenen
Algunes col·laboracions destacades
Com el següent tema
Que escoltarem
Amb gent com la Liceu Parra
La Veu
O altres instrumentistes importants
Ens n'anàvem d'una jota
Que seria el ritme per excel·lència
De les Terres de l'Ebre
En aquest cas
Amb una cançó
Que es diu
Toc de Festa
Que està
Ja introduïda
Al que podríem dir
La Franja d'Aragó
És un toc de dolçaina
D'una població molt bonica
Que es diu
Beseit
Jo us hi recomano
Si no han estat mai
Que hi vagin
I és la descripció
D'una processó
En què
Darrere del dolçainer
Doncs hi va
Tot l'imaginari
Festiu
Popular
El que diríem
Aquí el seguissi
I bueno
Teu també
L'altre aspecte important
D'aquesta cançó
És que
Ells en aquest disco
El que intenten destacar
És que
Malgrat que hi ha
Una sèrie de fronteres
Administratives
Entre el Paraíso
Valencià
Aragó
I Catalunya
Ells venen a explicar
Que la gent
De l'Ebre
Pot treballar a l'Ebre
Pot anar al metge
A Benicarló
O a Vinarós
Que és a la zona
del País Valencià
I anar
A fer unes encàrrecs
A Beseit
És a dir
Una mica
És aquest moviment
Que consideren
Que està al voltant
D'un riu
Molt petit i sec
Gairebé sempre
Que és el riu
Sènia
Que és on allà
Es va establir
La frontera administrativa
Entre el País Valencià
I Catalunya
Però que realment
A nivell humà
No funciona així
Llavors
Ells intenten
També amb aquest tema
Explicar
Que aquests elements
Dels seguissis
En les terres
De l'Ebre
Eren important
I que a més a més
Tenen una vinculació
Entre els tres territoris
Ja s'ha romput
La vaina
De la dolçaina
Del dolçainero
Del dolçaine
Ja s'ha romput
La vaina
De la dolçaina
Del dolçainero
Del dolçaine
Chiques del matarranya
No teniu vaina
Pa' la dolçaina
Del dolçaine
Chiques del matarranya
No teniu vaina
Pa' la dolçaina
Del dolçaine
Diu que la cucafera
Se desespera
I en l'ofardatxo
Si vol casar
Diu que la cucafera
Se desespera
I en l'ofardatxo
Si vol casar
Dragons de la ribera
Preneu paciència
Que alguna altra fera
Ja us casarà
Dragons de la ribera
Preneu paciència
Que alguna altra fera
Ja us casarà
Ja balla la geganta
I el bous encanta
I està aturat
A la processó
Ja balla la geganta
I el bous encanta
I està aturada
A la processó
Però la gent s'espanta
Per si en una banya
Li estripa la roba
O algun botó
Però la gent s'espanta
Que lligadet tot no?
Sí
Que ben lligadet
Arreglen veig
Però en aquest cas
Parteixen d'un ritme
Menys conegut
Que és un ritme
De dolçaine de processó
Però també reivindiquen
Però molt adaptat
Molt modern
Sí
Comencen molt austerament
Amb aquests tocs inicials
Però llavors a partir d'aquí
Doncs ja ho instrumenten
D'una manera molt diferent
Bé
És una mica
Aquesta voluntat
També de fer emergir
Altres tipus d'instrumentació
Que potser han estat
Històricament més vinculades
En aquest cas
Al camp de Tarragona
Que seria la gralla
Però ells també reivindiquen
Aquest pes de la dolçaine
A més de tot això
També ens expliquen
Reivindiquen
El transport públic
I en Guai
No podia ser d'una altra manera
Després del gran patiment
Que la gent que ha utilitzat
Els transports públics
Els trens
Ha estat vivint
Durant tot el curs escolar
Podríem dir
Llavors
A les Terres de l'Ebre
Hi ha una cosa
Que és fantàstica
Que són els carrilets
O era fantàstic
Els carrilets
És la manera
Que tenia la gent
De moure's amunt i abaix
A un tren
Li dien carrilet
I hi havia un tren
Hi havia un tren
Molt xulo
Que feia
Era un tren de fusta
Màquina de carbó
I era l'accés directe
Des de les Terres d'Aragó
A les Terres de l'Ebre
És a dir
Des de l'Ebre
A la Mar Mediterrània
Es podia anar
També en tren
I aquest tren
Li dien
Lo banyero
I lo banyero era
Perquè
Era el tren
Que anava a la platja
I llavors la imatge
Agafem lo banyero
De la gent
Amb els salvavides
Amb el petito
Traient per allí
Per la finestra
És lo banyero
Llavors
Amb aquest tema
Que col·labora més
Molta gent
Per exemple
Acordionistes
Com la Cati Plana
Del Pirineu
O la gent de la Carrau
La Núria Lozano
Han fet tota una sèrie
D'explicacions
D'aquest tema
Molt costumista
Doncs vinga
Anem a agafar lo banyero

A la platja
Ben ple de gent
De vagons de fusta
I a carbó
Mandalassos flotadors
Moltes canyes
De pescar
Salabró a un lot de platja
I cistelles
En minjar
I quan arribava l'estació
Tren directe a la mar
Quatre espentes
I el vagó
No cal tindre pressa
Per pujar
Tren directe a la mar
Déu dirà
Quan sortirà
I quan arribava
L'estació
Tren directe a la mar
Quatre espentes
I el vagó
No cal tindre pressa
Per pujar
Tren directe a la mar
Déu dirà
Quan sortirà
El sento com a
Molt més modernets
En quant a ritme
I en quant a música
Jordi
És possible
Fins i tot
Avui hem triat
Aquestes tembagues
Estiguéssim allò
Vinga va
Una mica això
Que penso alguns aires
Així
Caribenys
Una miqueta
Fixa't que cada un
Que hem posat
És molt diferent
Molt diferent
I has fixat
Que sí que portaven
Les cistelles
En minjar
Sí
Flotadors
Matalassos
Moltes canyes
De pescar
Calebrolo
De platja
I cistelles
De minjar
Les cistelles
De minjar
No podien faltar
Però és molt xula
La descripció
És molt bonica
Aquesta cançó
És dels que està
Ben trobades
I acabarem
Acabarem
Acabarem amb un altre ritme
També
Sempre aprofitem
Els discos
Per explicar ritmes
En aquest cas
Diem que era més caribeny
Però
Hi ha un
Que és un ritme
De fandango
Que és
En aquest cas
Un fandango
Del Matarranya
El Matarranya
També és la terra
Aquesta fronterera
De l'Aragó
En què
Doncs bueno
Hi ha moltes coses
Però el paisatge
És molt important
Pedres seques
De marges
Pons antics
Aigües
Vells
Campanars
Hermites
Massos
Amb xiprers
Que et donen
La benvinguda
Bé
Tota una sèrie
De històries
Que et donen
Un paisatge
Doncs com a molt particular
Aquí hi ha una col·laboració
També
D'un gran músic espanyol
Que és l'Eliseo Parra
Que participa
També
En aquesta cançó
I una mica
Els quicos
En aquest treball
S'han volgut rodejar
D'alguns dels grans noms
De la música popular
Etnica
Podríem dir
Del país
En aquests moments
I al mateix temps
És un disc
Que està
I vull fer especial incís
Està
En les explicacions
En català
En castellà
I en anglès
I això no és broma
Perquè
Els quicos
Realment
En aquest moment
S'han convertit
En una banda
D'aquestes
Que té una projecció
Absolutament internacional
Un dia parlàvem
Del Roger Mas
Si us recordeu
Ho utilitzàvem
Per explicar
Els cans telúrics
Dels monjos tibetans
En aquest cas
Jo crec
Que els quicos
Són
Realment
Un grup
Amb una capacitat
De projectar-se
Fora
Molt gran
Només cal veure
Com han sabut
Evolucionar el temps
I créixer
Aquest disc
Per aquest estudi
De masterització
Hi han passat
Alguns dels grans noms
De la música rock
Qui pop
No és broma
No és broma
I jo voldria dir
Destacar aquesta gran feina
Ells de totes formes
S'autodefineixen
O diuen
Algunes fases d'aquestes
Que crec que són molt importants
I m'agrada
I m'agradaria destacar
I m'agradaria destacar l'última del preàmbul
I donar pas a aquest
Fandango de la Fresneda
Que és aquest poble del Matarranya
Que s'inspira
Que diu
Des de la terra catalana
De l'Ebre
Dos punts
Frescos
Entrenyables
I envoltats
D'aquella ironia
Que ajuda a viure millor
I que confirma
La cultura rural
I el localisme
Com una de les millors maneres
D'arribar a la universalitat
Ara entenen
Per què ens agrada tant
Que cada setmana vingui Jordi Bertran
Al matí de Tarragona Ràdio
Des del Matarranya
Deixem aquest espai
La setmana vinent
Tornes, no?
Si no hi ha novetat
Sí, esperem que sí, no?
Gràcies, Jordi
Estarem de santes
La setmana que ve
Estarem de santes
És veritat
Alguna cosa farem
Gràcies, Jordi
Gràcies, Jordi
Tota la lluna te robo
Tota te la robaré
Tota te la estic robant
Hasta que me moriré
Ay, fandango, fandango
Ay, bolero
Ay, fandango, fandango
Ay, bolero
Ay, fandango, fandango
Fandango
Fandangillo, bolero
Ay, fandango
Diuen, fandango, fandango
Per què no?
Per què no mos visiten?
Per què no mos visiten?
Que mos pregunten a natros
Les bautes que mos besen
Ay, fandango, fandango, fandango
Fandango, fandango, hay, bolero
Ay, fandango, fandango
Ai, bolero, ai, fandango, fandango, fandango,
fandanguillo, bolero, i fandango.
Música
Anirem a comprar un violí per a ballar tots els diumenges al dematí.
Música
Aquí a l'entrada del mar, vor has plantat un xiprè,
per darte la benvinguda, si gos ve i jo foraste.
Ai, fandango, fandango, ai, bolero.
Ai, fandango, fandango, ai, bolero.
Ai, fandango, fandango, fandango, fandanguillo, bolero, i fandango.
Ara sí que estarem bé, que tenim campanes noves,
i un rellonge de paret, per assenyalar les hores.
Ai, fandango, fandango, ai, bolero.
Ai, fandango, fandango, ai, bolero.
Ai, fandango, fandango, fandango, fandango,
fandanguillo, bolero, i fandango.
Fandango, Fandango, hay bolero
Fandango, Fandango, Fantanguillo bolero y Fandango