Les 11 del matí, 10 minuts, aquesta és la sintonia de l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona,
l'espai que cada dilluns arriba a aquesta hora, el matí de Tarragona Ràdio,
avui amb la companyia de l'Anabel Lambea.
Anabel, bon dia.
Bon dia.
Què tal l'estiu? Van ple mes d'agost a la Biblioteca.
Es nota un descens de l'activitat o no?
No gaire.
O igualment la gent va a la Biblioteca?
No gaire, no gaire.
No?
Ve gent diferent, s'ha de dir.
Sí?
Sí.
Bé, la gent de sempre, de tot l'any i després la gent que aprofita,
que ara té vacances i ve a llegir i a agafar pel·lícules i CDs i tot això.
Gent que habitualment durant l'any, per exemple, no pot venir.
És a dir, allò que es diu que hi ha més activitat cultural o que hi ha més consum cultural a l'estiu
perquè hi ha vacances i es porta a un altre ritme, és cert.
A la Biblioteca ho podeu comprovar?
Jo diria que sí.
És una percepció personal, eh?
Molt bé.
No tenim dades, però sí.
Veus cares noves, gent que...
O gent que t'ho diu directament, no?
Ostres, és que jo no puc venir mai i ara a l'estiu doncs aprofito, no?
Gent que ve amb llistats de llibres que jo t'he pendent per llegir, no?
Dius, quina llàstima, perquè no poder llegir en tot l'any, no?
Però bé, la feina ens apreta, no?
En fi, per aquells que tenen molta feina i només poden llegir a l'estiu, o per aquells que són habituals de la Biblioteca i poden anar llegint, en fi, de forma regular al llarg dels 12 mesos de l'any,
avui l'Anabel ens porta algunes novetats i altres coses, però em sembla que comencem per les novetats, o no?
Vinga, va, comencem per les novetats.
Què tenim de novetats?
De novetats, he portat una, perquè mira, per dia jo, vinga, farem alguna cosa de novel·la històrica, que és un hit, no?, la novel·la històrica.
El que passa que he portat una, que la curiositat és que el temps en què està enquadrada és el Renaixement,
perquè la novel·la històrica normalment tendeix a l'edat mitjana, no?
No sé per què, però si fas, no sé si hi ha una estadística feta, no?, però jo diria que una part molt important de la novel·la històrica està o antiguitat, no?,
Roma, sobretot Roma clàssica, no?, o l'edat mitjana, són els hits de la novel·la històrica.
I aquesta em va semblar curiós perquè el tema, o sigui, l'època és el Renaixement, no?, i no n'hi ha gaire, està l'època del Renaixement.
I es diu?
Es diu L'anillo de Rafael.
I l'autor?
L'autor és Diane Heger, que és una americana, que ja n'ha fet vàries, eh?, o sigui, és d'aquestes que tenen la mà trencada,
en fer novel·la històrica, van fent, no?, però, vaja, que la peculiaritat del llibre és aquest, no?,
és el tema, o sigui, l'època, que és el Renaixement i després, bé, que està relacionat amb el món de l'art, no?, de Rafael,
que aquest, això també és una part de novel·la històrica, no?, el Bosco, Leonardo da Vinci, tota aquesta gent.
Doncs mira, ara li ha tocat a Rafael, no?
Novel·la de consum fàcil, podríem dir?
Sí, totalment.
D'estiu?
D'estiu, una novel·la per portar-se a la platja.
Sí, per exemple.
És d'aquelles gruixudes, o...?
Ah, mitjà, damall mitjà, diguem-ne.
Molt bé.
O sigui, es pot transportar.
Molt bé, doncs es pot portar a la bossa de la platja.
Aquest és el capítol de novetats, en tenim alguna més o no?
Sí, parlem... Aquesta no és rabiosa actualitat, però anem a parlar d'allò que fa temps que no portem cap d'allò periodisme agressiu, no?
Literatura de Periodisme. Es diu Memòries d'una infàmia, de Lídia Cacho, aquesta és una mexicana que va fer un llibre, va publicar un llibre que, bé, parlava de xarxes de pederàstia a Mèxic, que, bé, li han fet de tot aquesta tia, la van denunciar, segons ella la van torturar, bé, tota una trama, no?
I a partir d'aquest llibre que va publicar i que li va començar a passar això, que la denunciaven constantment, que la van detenir, que... Ui, perdó.
És igual, és un soroll de la taula, no passa res.
Doncs, arrel d'aquell primer llibre que el va fer el 2005 i que es deia Los demonios de l'Eden, doncs, ella anava fent un diari de tot el que li anava passant.
O sigui, que era com a paral·lel a la investigació que havia fet. Diguem que el llibre de la investigació era l'anterior, El poder, Los demonios de l'Eden,
i aquest era el diari que portava ella mentre li anaven passant aquesta sèrie de coses, no?, de contradenúncies.
Ella anava denunciant i amb ella l'anaven denunciant els que ella estava posant entre dins, no?
I, bueno, amb proves d'aquelles gravacions, o sigui, aquelles coses que dius, home, i això no ho admitien a tràmit, per exemple, no?
Però, bueno.
I això és el diari que ella va fer durant aquest temps, no?
És saber, perquè és una cronologia, hi ha una cronologia de tots els fets, no?, que et donen una mica la idea de tota la trama aquesta, no?
És una mica heavy, perquè tracta això de...
No és una lectura d'estiu, però és igual, també està bé.
Bueno, lectura d'estiu per qui li agraden aquests temes més reals, no?, que hi ha gent que sí que diu que, vale, que molt bé, no?,
però que els agraden més històries reals, doncs, bé, real com la vida misma, o sigui...
Recordem el títol?
Memòries d'una infàmia de Lídia Catxo.
A veure, ella està molt premiada, està lluitant molt pels drets de les dones, és de moltes associacions,
és una d'aquestes al darrere, bé, es pot buscar per internet, hi ha moltes pàgines d'ella.
Perfecte, doncs ja tenim un llibre de denúncia, podríem dir, de periodisme de denúncia, i un llibre de novel·la històrica,
i en tenim alguna cosa més?
Anem a fer una novetat de traducció.
És un llibre que en castellà ja està fa uns anys al mercat, però aquesta és la primera traducció catalana que s'ha fet.
És un llibre del Yukio Mishima, que es diu El ramó de les onades.
És una novel·la d'aquestes d'amor japonès.
Que ens imaginem ja la pel·lícula.
Les crítiques diuen que no és un amor empalagós, o sigui que no es pot, no se li pot posar l'etiqueta de novel·la romàntica
en el sentit que no és una novel·la així, doncs això, de culebron, no?
Bé, això és pels amants de la literatura japonesa, que n'hi ha, o que li agrada molt al Mishima, que també n'hi ha, no?
És un autó una mica peculiar. De fet, els japonesos ja ho són, no?
Una mica peculiar per nosaltres, no? Perquè, vaja, tenen una cultura bastant diferent a la nostra, no?
Té una manera peculiar d'explicar les històries i això, bé, doncs una història d'amor.
Ell és molt pobre, ell és la noia rica, és que sembla molt típic, no?
Amb una illa superpetita japonesa, jo, que està aïada del món, que viu en una altra època, es pot dir.
Però bé, aquí està, la primera traducció al català.
Sí, perquè el llibre ja estava al mercat espanyol en castellà, però encara no havia sortit en català, la traducció catalana.
I es titula, com has dit?
La Ramó de les Onades.
És que hi ha el títol, ho diu tot, eh? La Ramó de les Onades.
La més gran història d'amor de la literatura japonesa, això és el títol que posen, eh?
A l'edició castellana també la venen així, eh? La gran història d'amor de la literatura japonesa.
Molt bé, doncs aquesta novetat adreça dels romàntics, els que volen amor a l'estiu, a la platja.
I ara, dues coses que no són novetats, fa ja mesos que ronden, unes de primers del 2008, dels primers mesos,
potser març-abril, i l'altra és de l'any passat, de finals de l'any passat.
Doncs la part de ciència divulgativa, que procurem portar algun de tant en tant, no?
Perquè surti una mica del mercat del seu públic que el té, però que la resta de la gent sembla que faci una mica de por, no?
Això de ciència divulgativa no ho sé jo, no?
Llavors hem portat dos que m'han semblat molt curiosos.
Doncs un es diu Belleza i verdat, una història de la simetria.
Llavors, el llibre realment diu que la natura està ple de coses simètriques
i que això ha sigut un... sempre ha sigut un hàndicap pels físics i pels matemàtics, no?
Com podia ser que la natura, que ens sembla tan, tan, tan diversa,
en realitat hi ha moltíssimes coses que són perfectament simètriques, no?
Animals, plantes, moltíssima cosa.
Llavors, ell el que fa explica com és que... què s'ha fet en aquest sentit, no?
Què s'investigava, què han investigat, sobretot els matemàtics, tot i que parla de...
És una qüestió física, normalment ell parla de les matemàtiques, no?
I explica moltes vides curioses de matemàtics, del segle XIX, sobretot, i del segle XX.
I m'ha semblat molt curiós perquè tenim aquesta idea generalitzada de la vida romàntica dels literats, no?
I en canvi, per exemple, explica que un matemàtic que va revolucionar realment les matemàtiques
perquè va descobrir una teoria que s'ha aplicat ja des de sempre, des del 1832,
que ell va formular aquesta teoria i sempre s'ha aplicat, inclús ara, no?
A la matemàtica, a les pures, a les aplicades i a la...
I és la base del que tracta els patrons de la simetria a la vida natural.
O sigui, que realment va fer tot un descobriment.
Doncs aquest tio va morir als 21 anys amb un duelo,
d'aquells duelo-duelo per una dona.
I va morir als 21 anys?
Sí.
I no havia publicat, el que passa que sí que havia desenvolupat aquesta teoria
i els companys, doncs...
L'han anat evolucionant.
Sí, o sigui, se sap que era ell, es diu Evarist Galois.
I això es diu...?
El llibre es diu Belleza i Verdad.
La teoria que va fer ell és la teoria de grups,
que les hem fet tots, eh, a matemàtiques,
i jo a l'AGB ja fèiem teoria de grups.
Doncs, com aquesta història, doncs explica en moltes vides
aquesta part humana dels matemàtics.
I no és un totxo.
No és un totxo.
En el sentit, per el que estàs explicant,
és una cosa bastant entretinguda i amb un cert punt anecdòtic.
Sí.
Hi ha algun tros, no?, que dius, ostres,
és matemàtica, matemàtica, no?
Però com que intercala aquesta història, no?,
de la vida humana, dels matemàtics,
doncs està bé, és curiós.
A mi el títol de Totes manes m'inspira una altra cosa,
que no tinc res a veure amb ciència divulgativa, eh,
perquè això de belleza i verdat
sona més a també Novellón.
Sí, però, bueno, ja t'ho diu,
una història de la simetria,
perquè entenguis que realment belleza i verdat
parla d'això, no?
Però és la part curiosa del llibre,
tot i que té aquesta part més matemàtica, matemàtica,
la part curiosa és que no parla estrictament
de les teories matemàtiques, que sí,
sinó d'aquesta part més curiosa,
perquè com aquest Galois, n'hi ha uns quants més, eh,
un que va escriure la seva fórmula matemàtica
amb un pont de pedra, Dublín.
i allà és on va desenvolupar la primera equació,
no sé exactament quina fórmula,
es diu la fórmula de los cuaterniones.
Jo no arribo tant, eh,
però la fórmula de los cuaterniones,
que suposo que la pots buscar a veure què és,
doncs el tio que la va descobrir
ho va fer amb un pont de pedra,
amb una festa d'aquestes que teníem quatre amics matemàtics.
En fi, doncs,
totes aquestes originalitats
i divertimentos al voltant de la matemàtica
ho podem trobar en aquest llibre,
perquè encara que sembli mentida,
hi ha llibres així que es troben al mercat
i que es troben també a la biblioteca.
I teníem encara una altra...
Va, l'últim.
Sobre també ciència i divulgació.
Sí, també ciència, que és molt divertit
i es diu La física de los superhéroes.
El títol ja ho diu tot, eh?
Sí, és
Com els còmics poden explicar les llibres científiques
de manera senzilla.
Què et sembla?
Llavors, això és un físic
que es dedicava d'una classe a la universitat
i ell veia que els seminaris de física
eren un totxo
i que els estudiants se li dormien
i va idear alguna manera.
Llavors, ell havia sigut un fanàtic
de los superhéroes de tota la vida.
i ell diu que des del Coyote,
que llegia el Coyote i pensava
que aquí falla alguna cosa, no?
Perquè això de que salta d'un lloc a l'altre
i la llei de la gravedat no s'aplica,
aquí passa alguna cosa.
I a partir d'aquí va començar,
va muntar un seminari
per explicar la física
a través dels còmics,
de Superman, de X-Men
i tota aquesta gent.
Però aleshores el llibre és un llibre de còmics?
No.
O sigui, realment,
la base són els còmics.
Però surten il·lustracions de còmics.
Sí, també surt alguna il·lustració
perquè, clar, ell parteix.
Anem a veure què passa,
doncs, per què Superman fa tal cosa?
Hi ha una base,
és totalment impossible o no ho és?
I ell diu que realment
els dibuixants de còmics no s'inventen.
O sigui, l'explicació,
que tot té la seva explicació.
O sigui, si alteren una llei,
l'alteren d'una manera,
intenten explicar-ho, no?
Per què alteren aquella llei?
O sigui, que no és tan aleatori com sembla.
I llavors aquest seminari va ser un exitazo,
perquè llavors, clar,
la gent, aquest referent,
el tenien.
O sigui, a veure,
i més als Estats Units, no?
Vull dir que ell és americà
i, clar, parlava d'aquests grans superhéroes
que tothom coneix,
inclús aquí, no?
Superman, Batman,
tota aquesta gent, no?
Per tant, va canviar les poleas
i los palitos
i aquestes coses que fèiem, no?
Per los superhéroes.
I realment va ser,
va tenir molt d'èxit,
sempre el tenia ple
i arrel d'aquest seminari
i que l'ha continuat fent,
doncs ha fet aquest llibre
i és un llibre molt, molt, molt curiós.
En fi, doncs també un llibre
en plan curiós, divertit, anecdòtic,
que pot servir o no
per aquesta època de l'any.
Això no és novetat,
ja dèiem que això és de l'any passat, no?
Sí, és de finals de l'any passat, sí.
Però ja que portava el de la simetria,
dic, home, aquest va com a lligat, no?
Va com a lligat.
Sí.
Alguna cosa més, Anabel?
No, ja està, ja.
No he portat res més
perquè, clar,
no pot ser, no pot ser tanta cosa.
que us he portat molta feina.
En fi, ens ha portat cinc propostes,
tres novetats allò estrictes
de les últimes setmanes
i dues coses, en fi,
en aquest capítol de Ciència Divulgativa
que té més d'una altra cosa
que no pas de divulgació científica.
Però, en fi,
aquests llibres i un munt més
i moltes altres coses
les podeu trobar
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Per cert,
amb quin horari aquest estiu?
Bé, doncs fem de...
tots els matins,
de 9 a 3,
però dilluns i dijous
sobre tot el dia
de 9 fins a les 8
sense tancar el migdia.
I avui també,
tot i que sigui pont.
Avui tot el dia.
És a dir,
que si algú vol
aprofitar per anar
demà a aquesta festa
llegir,
per exemple,
o qualsevol altra cosa
pot anar fins a les 8 del vespre.
Anabel,
acaba de passar bé l'estiu.
Gràcies.
Igualment.
Que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.