Fins demà!
Una de les pel·lícules que comentarem molt
no és País para viejos.
L'amor allà no tenia un preu,
l'amor la donaven gratis ja, directament.
Saludem Víctor Navarro,
Juanjo Ferrer, molt bon dia a tots dos.
Com va anar a Madrid?
Pues muy bien, muy bien.
Ho deixem aquí?
Si quieres, sí.
No, no, también de tu.
Com que teniu tants contractes de confidentialitat,
jo no sé si es pot dir o no es pot dir alguna cosa.
No, no, fue otra empresa que probamos a ver qué tal,
y es por la vistas más grande de España
y les enseñamos el juego y les ha encantado.
De moment la cosa està així.
Sí, y dice que nos hablaron de promocionarlo en prensa y televisión.
Muy bien.
Ui, qué guay, ¿no?
Però quan siguis així com a molt famós continuaràs venint aquí.
Sí, però no creus que m'ha de fer.
De fet, la gent que està darrere, normalment molt popular no és,
però mentre guanyeu quartets ja va bé, no?
Sí.
Això de la popularitat ho deixem pels artistes.
Parlen d'artistes, Tarraco Film Office.
Sí.
Hi ha aquí uns tríptics magnífics que estaran a la Berlina, eh?
Exactament.
Nosaltres en tenim presència i a més anem una miqueta també a potenciar...
Jo, de veritat, tenim autèntiques estrelles aquí al matí de Tarragona Ràdio.
No, no, explica'ns això.
Home, l'estrella és Tarragona.
Aquí el que està clar és que nosaltres el que volem és tindre presència en els mercats
i de moment s'estan fent les coses bastant bé
perquè Barcelona està potenciant molt el mercat a nivell de Catalunya
i per fi s'ha aconseguit un acord que ens agrupa a tots els municipis,
que ja són més de 10,
i que tots, en certa manera, anirem a vendre allà
i tindrem aquesta presència efectiva que es potenciarà més.
D'això és només un primer pas.
O sigui, forma part de l'estratègia,
però ja directament en properes vegades hi haurà un...
Bueno, jo penso que hi haurà presència física,
a més d'una web que dintre d'època la podrem anunciar allà com a operativa.
O sigui, Tarragona és la gran protagonista, en aquest cas.
Que bé, no? Que bé.
Tarragona de cinema.
Tarrago Film Office.
I a més, l'altre íntim m'agrada molt
perquè surten moments que s'han fet pel·lícules aquí a Tarragona,
espots publicitaris,
llocs increïbles com és la catedral,
com és l'antiga fàbrica de tabacalera.
Impressionant.
És la joia de la corona en aquests moments.
O sigui, cap desmeri per a altres jocs.
És un dels espais que pot donar més facilitats
a qualsevol equip de rodatge
per fer generar pel·lícules tant de gènere com no de gènere.
Us imaginaríeu, per exemple,
la pel·lícula 30 dies d'obscuritat
que s'hagués fet a la tabacalera?
Home, és un ambient idoni.
Li estaria bé.
Comencem, en tot cas,
per situar-nos una miqueta en aquesta pel·lícula
que s'estrena avui també a les sales tarragonines,
30 dies d'obscuritat.

Están destrozando todas nuestras casas.
Podemos sobrevivir todo el mes.
Existeixen els vampirs?
Sí.
Espero que no.
Evidentemente que sí.
Ah, que sí.
Aquí hi haurà debat, eh?
No, no, espero que no, però jo sé que sí.
Tu també, que penses que existeixen.
Sí, com les meigues.
Què, us han entusiasmat aquesta pel·lí, tinc entès?
Sí.
Avui hem fet els deures,
hem aconseguit la versió americana,
perquè aquí no ens fan preestrenes.
Ja, ja, és en versió original,
l'hem pogut tastar.
Sí, acabo de oir el tràiler
i el doblaje me parece un poco malo,
sobretot este que augura el mal,
que té una voz terrible en la original
i aquí és una voz típica de, bueno,
que l'hemos oído mil veces.
Com si anuncies un cotxe o una colònia, no?
Sí, no, filla.
Bueno, i Josh Hartnett,
que tiene una voz muy grave en el original,
esperemos a ver el doblaje,
que será muy joven, será de niño.
El que passa és que,
ja que portem molts anys amb aquest tema,
doncs la gent ja automàticament
s'ha generat aquest costum,
ja les veuen com la voz del John Rambo,
que parlaven i tal,
i clar, ni s'ho plantegen.
I és una llàstima,
perquè us no puc dir que...
No, però sabeu també que al món del doblaje
hi ha una gran endogàmia
que no entra gent nova.
Absoluta.
Per tant, les veus sempre són les mateixes
i si algú s'enfada, que s'enfadi,
però és així,
vull dir, és una feina
en la que s'ha guanyat molts quartos,
és una feina que hi ha molta demanda
i lògicament els que porten molts anys
i són veterans tenen barrada a la porta.
Sí, sí.
Bé, jo començaria parlant d'aquesta pel·lícula
dient que la seva vinculació al món del còmic
fa que tots tres, o sigui,
estiguem entusiasmats
pel fet que és un dels grans còmics,
però com passa amb les novel·les
ha sapigut deixar de banda
certs elements del còmic
que no funcionarien tan bé
dins d'una pantalla cinematográfica.
Un còmic per adults.
Sí, molt fosc.
Fusquíssim.
És una adaptació d'un còmic de Steve Niles,
que és un dels guionistes clau
fora del còmic americà
i jo crec que l'èxit d'aquesta pel·lícula
la part bona, o sigui,
és que el guionista,
el Steve Niles,
ha fet el guió de la pel·lícula
i ha sapigut reconstruir
la seva història per cinema.
Ha canviat el punt de vista una miqueta,
ha afegit el que s'havia d'afegir,
sobretot ha tret parts
que no funcionarien al cinema,
com diu el David,
que és una decisió molt valent
de treure parts de la teva història
i funciona molt bé.
És una pel·lícula molt fosca.
Com són aquests vampirs?
A veure, la pel·lícula va
d'un poble en Alaska
que s'ha quedat aislada
no sé quantes vegades al any
i amb 30 dies d'obscuritat.
S'ha quedat aislada
perquè l'aeroport no pot funcionar,
la gent se va...
I, bueno, el caso es que los vampiros estos,
que son...
Bueno, no es rollo Drácula,
es más una mezcla entre vampiro y zombi, ¿no?
Sí.
Bueno, con inteligencia
y con voluntad, pero vamos...
En la línea de virtud hasta el amanecer, quizás.
Sí.
Molt cruels
i, a més, unes criatures...
A veure, jo prefereixo aquests vampirs
als de, per exemple,
Soy leyenda,
perquè ara ja tothom
més o menys ha vist la pel·lícula
i ja sap de què va el tema.
Però la veritat és que
ja en el còmic hi ha molta conectat.
O sigui, són uns éssers
que realment són depredadors
i la sensació de depredador
està molt aconseguida.
El que jo destacaria d'aquesta pel·lícula
és que puja molt el nivell del vampirisme,
que és tot un gènere dins del cinema,
igual que el gènere dels zombis,
i que realment crea una sensació d'angoixa
i de, gairebé, t'ho diria,
de crepuscle,
de dir que no hi ha final,
de que realment no arribarem...
O sigui, aquesta pel·lícula
no pot acabar.
És un llarguíssim festiu vampíric.
Ho heu intuït,
perquè jo anava a preguntar això,
no pel final de la pel·lícula,
per dir, se'l mira una segona part.
Hi ha en continuació un sant còmic,
però no són massa bones i no crec.
Per això dic...
Ja ho veurem.
Però bueno,
la gracia a esta pel·lícula
te plantea,
en las películas de vampiros
lo peligroso es la noche, ¿no?
Cada día tiene una noche.
¿Vale?
Pero es que en ese pueblo de lasca
les toca un mes de noche.
¡Qué miedo!
Entonces, claro,
la película consiste en ocultarse
de los vampiros
durante ese mes entero.
Y es una película
que se pasan todos en silencio,
hablando flojo,
toda la película.
Hablan de silencios buenísimos.
más de ambiente que de acción.
De hecho,
cuando ponen música y tal,
a mí me fastidia,
porque los silencios son buenísimos.
Sí, sí, sí.
El sotoboche que tienen constante,
tiene un ambiente muy bueno,
muy John Carpenter, muy...
Ja que parlem de vampiros,
teniu alguns llocs aquí damunt la taula
que podríem comentar
que tenen a veure amb el món vampir.
d'una banda l'estren al cinema,
però també podem lligar-ho una mica
amb alguns títols
que ja són coneguts,
segurament,
per vosaltres,
sobretot,
i per la gent que està en el món del videojoc.
Volíem fer un repàs
a les grans sagues de vampiros
al videojoc,
com poden ser el Castlevania,
que és un clàssic entre els clàssics,
que encara continua vigent,
Soul River,
que és una saga molt literària,
molt rebuscada,
amb viatges en el temps,
amb vampirs molt Shakespeareans,
i sobretot un experiment
que és el que més aprofita
el mite vampíric,
que és Bogtai,
va sortir per la portàtil anterior
de Nintendo,
la Game Boy Advance,
en el que tenia un sensor de llum solar
i havies de sortir al carrer
per aprofitar la llum del sol
per matar el vampir.
Això a mi sí que em fa creure en els vampirs.
Aleshores, a veure,
fem una mica de teatret.
Esteu davant del joc,
que amb Bogtai aquest,
tu tens la teva maquineta
i comences a jugar
i has de sortir al carrer.
Sí, has de carregar una pistola
que tens de llum
i si no, estàs fotut.
És increïble.
Si no, no pots.
A l'hora de penjar-te caps d'all
i coses d'aquestes...
Res, la llum del sol.
Agraden molt els videojocs de vampirs,
no?
En general.
A vosaltres no ho sé,
però...
Vampirisme.
Sí, però encara no hi ha aquest
aprofitament del mite vampíric molt fort.
Ja et dic que el Castlevania
té un Dràcula
que pot ser un dimoni qualsevol,
encara que té molt carisma.
El Soul River és més...
Ja et dic, Shakespeareà,
és molt viatges en el temps...
Molt gòtic.
Traïcions, molt...
Sí, un gòtic en el sentit pur,
no el neogòtic que hi ha ara.
i el Bogtai té la curiositat de la llum.
Però el vampir fort encara no ha sortit
en videojoc.
A veure, hi ha un videojuego
que no me acuerdo com se llama.
És un videojuego d'infiltració,
però que els enemigos són vampiros.
No sé què, rain de lluvia o alguna cosa així.
Ah, Vampires rain.
Sí.
La lluvia, però és bastant flojeta.
Sí, sí.
És l'últim que ha salit.
Avui no està molt bé.
Bé, doncs els amants dels vampirs,
ja ho saben, cita ineludible
avui a les sales tarragonines
30 dies d'Oscuritat.
Per als amants dels germans Cohen,
no hi ha dubte,
no és país per a viejos.
Què hi ha en aquesta cartera?
Un montón de pasta.
¿Y qué vas a hacer?
Supongo que una estupidez,
pero tengo que hacerla.
¿Cree que ese Moss sabe la clase de malnacidos
que le están persiguiendo?
Estoy buscando a Leo Alimos.
¿Ha ido usted a su caravana?
Sí.
¿Quiere dejarle un recado?
Sí.
Esperemos que esto no vaya más, sheriff.
Si no, que Dios nos pille confesados.
No puedes hacer tratos con él.
Aunque devolvieras el dinero,
te mataría solo por ocasionarle molestias.
¿Puedo preguntarte algo?
¿Qué es lo máximo que ha perdido?
A Caro Cruz.
¿Y quién es ese tipo?
¿Un cabrón psicópata?
¿Comparado con qué?
¿Con la peste bubónica?
Quines ganes tenim de veure aquesta pel·li.
A veure, són...
L'heu vista, aquesta no.
No, aquesta no.
No, però de totes maneres,
els seguidors, com sempre ho diem aquí,
quan tu coneixes tota una filmografia
d'uns genis tan característics...
Pots fer un pronòstic.
És una pel·lícula, jo sé, que m'agradarà molt.
A més, el president literari, aquest ja el conec,
que és McCormack, és extraordinari.
Home, ara s'espanteix a l'última novel·la de McCormack,
també, de fer una pel·lícula.
Sí, sí.
Aquesta del pare i el fill,
que van recorrent tot un país devastat.
I que, a més, és una història gairebé apocalíptica,
i que, bueno, de fet és apocalíptica,
perquè és el final del món.
Jo el que m'agrada molt és que els germans Coen
són tan inaprensibles,
però tan predecibles,
en lo genial de la seva concepció de les pel·lícules.
O sigui, qualsevol pel·lícula que tu agafis dels Coen,
la vulguis comparar l'una amb l'altra,
doncs no té res a veure.
Llavors, en aquesta està claríssim
que han escollit un llenguatge molt més dur,
molt més directe,
amb molt d'humor negre.
De fet, Bardem
no era una de les primeres seleccions,
però, bueno, finalment ha sigut un càsting
superequilibrat,
amb un Tommy Lee Jones que diuen que se surt.
Però, bueno, Bardem està optant directament
amb el tema dels Oscars
i ha tingut un meritori premi,
a més dels Globos d'Or.
Vull dir que és una pel·lícula
que tot el que em pot despertar
és positiu.
Per què?
Perquè els Coen s'ho mereixen,
són grans creadors
i que estan per damunt
de molts dels directors
més encombrats del cinema nord-americà.
Jo no sé si es pot fer aquesta comparança
o aquesta lectura,
però el típic, no?
Rollins, Beatles,
Coen, Tarantino.
Jo Coen, mil vegades.
Vosaltres no sé.
Jo ara mateix...
I ja sabia jo què es posava.
Aquí tindrem debat.
Jo entenc...
Mil vegades Coen abans que Tarantino.
Entenc les eleccions de Víctor
respecte a un director també carismàtic
i al qual aquí no ho hem defensat públicament,
que és en Kentin,
però l'amic Quentin,
davant de la, diguem-ne,
imaginació desbordada dels Coen,
aquesta capacitat que tenen d'agafar
qualsevol text o qualsevol univers
i traslladar-lo directament al cel·luloide
i dir que s'estan reinventant el cine.
De fet, el Tarantino és més un home
que fa uns guinyos molt intel·ligents.
Jo sempre ho he dit.
Exacte.
Els Coen agafen un gènere
i el desmunten,
però fins que no es pot reconèixer.
I el Tarantino és el contrari.
Agafa un gènere i repeteix els clichés.
De Construation, eh?
Rotllo nova cuina.
Sí, el Tarantino exagera
i els Coen de Construation.
A mi lo que me gusta de Tarantino,
que igual no lo veo tanto en los Coen,
es la exquisitez en la realización.
Ah, sí.
Pues no sé,
corta una cabeza con una exquisitez
y una delicadeza.
És netez, eh?
És netez amb la cosa agora.
I eso, bueno, eso es espectacular.
En Kill Bill es que alucinas.
Dices, es que estoy viendo belleza
mientras están descuartizando la gente.
Es que...
Es que es veritat Kill Bill.
I això no lo tienen muchos.
Perquè tothom deia
que hi violenta
i que jetja en el sentit
del que està contant,
però m'agrada, no?
Perquè sap coreografiar l'amor
com pocs directors.
És molt de còmic.
A veure, connecta molt generacionalment
perquè jo penso que els Coen
són molt més literaris
des d'aquest punt de vista.
Més intel·lectuals entre cometes?
Sí.
Entre moltes cometes.
Entre moltes cometes.
Sí, entre moltes cometes
perquè és una cultura multiforme.
És la cultura del nostre temps.
És molt contaminada.
Però el Tarantino
és una contaminació del gènere tras.
O sigui, dels palp,
dels palp literaris,
dels comis,
dels pel·lícules Black Explotation,
o sigui, d'any 70.
En si mateixa estem parlant
d'autèntics gènere
del nostre mil·lenni.
O sigui, grans creadors.
Fem una altra pel·li.
N'hi ha moltes que s'estrenen,
però fem una altra,
en tot cas, allò per orientar-nos.
Aquesta sí que té un perill.
Fa molta por,
perquè, clar, és que estem parlant
i ara em posaré de peu
per pronunciar els seus noms
astèrics i obèl·lics.
Home.
Viva el gran fruto!
I va brutto primero!
Voy a convertirme en el amo del mundo.
¿Ah, sí?
Eres la vergüenza de Roma.
Escucha bien, bruto.
Si no ganas estos juegos,
perderás tu estatus.
¡Cuánta gente!
¡Qué ambientazo!
¡Por fin el público que merezco!
Queremos apuntarnos.
¡Ay, los galos no!
¡Oh, no!
¡Os voy a cantar mismo a la Galia!
¡Mija!
El bardo no canta tan malament
en aquest trosset.
No, ho intento també, no.
Us fa por aquesta peli?
A mi la primera i la segona...
A mi m'agrada molt l'Astèrics.
A mi també.
I el còmic clàssic,
amb el Mortadelo ja vam parlar,
jo soc molt del còmic de tota la vida
i la primera i la segona
van ser dolentíssima.
D'Astèrics i obèl·lics no t'han agradat.
Per mi va ser una ofensa.
Jo tinc el mateix problema
i la mateixa por.
Doncs aquesta diuen que...
Sí?
Pitjor encara.
Molt més espectacular,
molt més cara,
molt més tot,
però amb acudit
de...
Sí, una mica...
De xou televisiu.
Vale.
No sé,
però el Santiago Segura...
És que jo no sé
què pinta Santiago Segura.
I el Sumaker.
I el Sumaker,
però ja...
La Lendelona encara l'entenc, no?
Sí.
Que la van treure de l'armari
de la mòmia del sarcòfag
i l'han posat allà.
I el Gerard Depardieu
que és el millor i el bé possible,
això està claríssim.
Home,
jo penso que aquestes pel·lícules
que no són el mateix problema...
Som una mica repel·lents
perquè no l'han vist
a cap dels quatre, eh?
No l'han vist,
però hem vist dues pel·lícules,
hem vist les dues anteriors.
Tu què dius?
I això ja és suficient, eh?
Jo no l'he vist,
tampoc.
Però he vist les altres
i les passa un poc
el que ha mort d'Ori y Filemón,
però inclús està peor.
Mucho peor.
Perquè encima
tienen un ritmo malísimo
en quant al montaje.
Está todo descolocado,
no estan las trames ligadas.
Són como gags
que intentan unir
uno con otro
y pasaban lo mismo
con las películas de dibujos.
I és una llástima,
i és una llástima,
perquè resulta...
Bueno, sí,
però a les de dibujos
realment hi havia un problema
allí amb l'animació
i amb l'intent de generar
el mateix que el cómic.
No, però eran mucho mejor.
Eran muchísimo mejor.
Infinitament.
De hecho,
la que está peor dibujada,
que es Asterix y las 12 pruebas,
es la mejor para mí.
És mi álbum favorito, también.
Doncs els que tenim
els álbums d'Asterix,
doncs evidentment
anem al cinema
amb totes les prejudicis possibles,
perquè no podem evitar.
Directament no hi vaig, eh?
Jo sí,
jo sí que aniré,
aniré per vosaltres,
jo els comentaré,
però directament...
El problema és que jo
m'he adonat que són pel·lícules
que no acaben de funcionar
quan fas la transició
amb personatges reals.
Hi ha una distància.
Clar.
Hem parlat de pel·lícules
que estan basades en còmics,
en llibres,
s'estrena una
que no la comentarem tampoc,
que està basada
en el Club de Lectura
de Jane Austen.
Vale.
Una gran novel·la.
Una gran novel·la.
i ja veurem què passa amb la pel·lícula.
Exacte.
Fa ràbia quan la novel·la t'agrada
perquè dius
que agradeixin.
No, no, no fa ràbia.
El que passa és que
no hi ha guionistes.
Però bueno, és que som...
No hi ha idees
que sempre han d'anar a la literatura,
per favor.
I no em diguin allò,
són llenguatges diferents.
Aquí es ve una mancança
de guionistes
que no s'aguanta.
A veure,
és el mateix que passava
en Amor en Temps de Còlera,
com han comentat aquí.
No penso anar-la a veure,
ja t'ho dic ara, eh?
Pots estalviar
perquè precisament
és insuportable.
I la pel·lícula
en fa una por que...
És insuportable.
No passa el mateix
amb expiació.
Però bueno,
hauríem de dir,
a la canalla,
no sé què sé de gran,
sigues guionista,
que no n'hi ha.
Clar,
hi ha una mancança,
guionistes del nostre temps.
A veure,
deixem el món
de les pantalles grans,
passem a les pantalles
més petites,
més domèstiques,
però no per això
menys,
importants.
Teniu alguna novetat?
Per cert,
avui es posava la venda
a un joc
i em penso que vosaltres
ja l'heu provat,
no?
Es tracta del,
Pere,
que ho tinc apuntat,
el Devil May Cry 4.
Uau,
el 4 ja.
I què?
Anem pel 4.
Bueno,
és un joc...
Ja heu jugat vosaltres?
Sí,
per a mi decepcionante.
Sí,
no arriba a ser dolent,
però és el primer,
anem per la quarta part
i és igual que el primer,
però amb gràfics
de nova generació
i depèn quan.
O sigui,
manté exactament l'estil,
que al seu moment
va ser molt trencador
i va ser una fita estètica,
però ara és un joc buit,
amb animacions
que no acaben d'encaixar
amb aquesta generació
i no aporta res de nou.
No sé.
Sí,
llevo arrastrando
un problema de animació
des del primer,
que és que
quan el personatge camina
o corre
parece que vaia con patines.
No sé com continuen
en la quarta entrega
amb la misma...
No se corresponde
la velocitat
amb el moviment.
i a mi
el que m'ha decepcionat
també molt
és que la història
es va hinchant
el tono
bravucón
i de sèrie Z
ja.
O sigui,
uns diàlogos penosos.
Bueno,
Devil May Cry
era una espècie
de chiste
l'estil,
però
quatre partes
el chiste
s'acaba.
Però és una mentida,
no?
Que el primer sigui
encara millor
que el quart.
Sí,
bueno,
no és millor.
Bueno,
millor.
Va ser millor el seu moment.
Però que no ha evolucionat
com li pertocaria,
no?
Sí,
el primero fue sorprendente
y el cuarto
pues ya no.
Yo vaig jugar
a aquest joc.
Os lo digo
perquè a mi
m'agradava
de fet
por un entorn fantàstic
però claro
com estàs dient ara
m'espanta realment
perquè jo vaig trobar
que tenia
els seus defectes
però en el seu moment
era apassionant
jugar-ho
i anar a creixer
i era un desahogo.
Pegabas unas palizas
a los monstruos.
L'únic que ha mejorado
és el sistema de combos
que és la clave del juego
però el resto de aspectos
també deberían cuidarlo
un poco más.
No el recomaneu d'entrada.
Sí,
a veure,
és un joc divertit
si et va agradar
la primera part
és recomanable
però
no és un joc
de compra obligada.
Esperem que la cinquena
sigui de nova generació
de veritat.
Com sempre
anem justets de temps
però a mi
no m'agradaria
deixar endavant
d'altres qüestions
que voleu proposar
com ara
el tema del joc online
que encara no hem parlat
i és el moment
de fer una referència
ni que sigui,
no?
No passa res
si tornem més endavant
però avui
podríem parlar
una miqueta,
no?
Com funciona?
Una miqueta
de...
Bueno,
en realitat
us vamos a poner
un ejemplo
que és un juego
relativament antigu
però que és
de nova generació
que és el
Gears of War.
Lo estuvimos probando
Víctor i jo
en modo cooperativo.
És un juego
en el que
la Tierra ha sido invadida
por uns extraterrestres
que van por...
Mira, que és estrany,
això no has explicat mai.
No passa mai.
És un argument
muy sencillo
però tú tomas
el papel
de un soldado
cualquiera,
un poco importante
però un soldado
cualquiera
i tu compañero igual
és fer les misiones
i llegar a resolver
mínimament un poco
el tema.
I és alucinant.
És clar,
el juego online
la gracia és cooperar
entre els dos
i ir ajudant-se
cada un
amb el seu pinganillo,
amb el seu micrófono
parlant-le al altre.
Juanjo,
me han matat,
ven a salvarme.
Cúbreme,
súbete arriba
i tu me ajudes,
dispara-se.
Poño, poño.
És com abans
quan jugaves al pati.
És una nova forma
de jugar,
que no...
Bueno,
sí que hi havia
l'ordinador
però està evolucionant
d'una forma
molt xula
i pot arribar a ser
una passada.
I està entrant bé?
Sí,
amb l'Xbox
és una consola
que té
un online
corredíssim,
és un luxe,
divertidíssim
i tot...
La meitat
del catàleg
de l'Xbox
va enfocada
a l'online
i a més
aquest nou joc
cooperatiu
que ja no és tant
de competir
un amb l'altre
sinó superar
la història junts
i crear
una nova dinàmica
que és...
Realment parlarem
un dia en calma
perquè...
Sí que valdria la pena,
no?
detallar-ho una miqueta,
fer una miqueta
de pràctica
també aquí
a l'estudi.
Per cert,
la setmana passada
parlant de pràctica
vam estar
amb el Brand Training
crec que teniu
una notícia
d'aquest senyor
d'aquest tal doctor
Kawashima
Que no et cau massa bé
No em cau bé
Primer,
perquè tu no pots
entrar al mercat
en un joc
sense sort
ho sento
perquè jo
em vaig estar jugant
després
perquè ho dius
d'acord
hi entraré
A banda que em va sortir
un coefficient
de 62 anys
mental
Trist
Molt trist
A tu 90
no et fas millor el culo?
Sí,
és veritat
A veure,
David,
certs comentaris
necessiten resposta
És a l'estudi
No,
doncs a banda d'això
clar,
tu dius
el que has de dir
i aquell home
no t'escolta
Escrius el número
que és correcte
i et diu
que és incorrecte
i llences la màquina
al terra,
que t'escolta
que tens de lloc
que tens de lloc
que tens de lloc
i et acabes mareant
perquè no et capta
el soplit
Jo me he llegat
a marear,
en serio
El único juego
que ha fet
de esta falta
tecnològica
una virtud
és el Nintendogs
que vam comentar
la setmana passada
que amb la excusa
de que són gossus
i no tenen
una personalitat
propria
i no han de fer
tacats
a la força
i llavors dic
no,
és que el perro
no te quiere escuchar
el perro passa de ti
no,
és que la consola
no detecta el sol
però també és un problema
que té la DS
que té un micro
bastant cutre
però quan t'acostumes
a jugar al brain training
al final ja ho dius
amb el to de veu
que ja és molt
De totes maneres
al doctor Kawashima
li podem dir
que és una mica
dur d'orella
li podem dir
que no veu bé
el que fas
però que també és solidari
l'home, no?
Sí,
és un tio
que no és ambiciós
en un sentit econòmic
si vols explicar
No,
és que tu
estàs més enterat
però que
decies que no
no quería cobrar
renunció a los royalties
que le pertenecían
por el juego
y los cede todos
a su universidad
de investigación
contra el envejecimiento celular
és una pasada
Sí, sí
Doncs mira,
tot el que pensava
del doctor Kawashima
ja em penso que
Però saps que no li agraden
els videojocs
que toma?
No?
No deixa que els seus fills
lloguin a la consola
no li agraden
Veus?
És que és un incoherent
Sí,
és un personatge
Un personatge
curiós
excéntric
Escolteu una cosa
avui s'ompliran les sales
amb aquestes tres pel·lícules
que són molt esperades
30 dies d'obscuridad
para viejos
asteris y obelis
en los Juegos Olímpicos
Jo sé que heu vist
algunes coses
a la setmana passada
Les comentem breument
perquè tenim aquí
el Pep amb un convidat també
Molt ràpid
El Cloverfield
se pot anar a veure
o sigui
aquí hem tingut discussions
però bàsicament
és el que prometia
la pel·lícula
tot i que és una mica
més marejant
inclús que el rec
El Víctor al Juanjo
no els hi ha agradat
Bueno,
amb matisos
perquè no ens ha arribat
amb el Víctor
hem parlat
i és una pel·lícula
que estem mitjanament d'acord
no deixa de ser
la versió en YouTube
del Godzilla
o sigui
en el gènere actual
és una història d'amor
això s'ha de dir
però bueno
que l'experiment
potser estava més lograt
en pel·lícules com a REC
No treu tot el profit
que es podria treure
d'aquesta idea
d'aquest concepte
els diàlegs són penosos
o sigui
directament de manual
de primer d'escriptura
És que no us agraden
les pel·lis d'amor
a vosaltres
no us agraden de vampirs
La història d'amor
m'agrada
i a més
30 dies d'oscuridad
té una història d'amor
molt xula
Ah, molt bé
i entre vampirs
No, entre els que lluitan
No, de hecho
la vi con mi novia
i lo primero que dijo
es que no es que sea de terror
es que es una història d'amor
Oye, que además
sale Melissa George
que a mí me encanta
i me enamora
Sí
Ui, ara estan descobrint
aquella part que tenen
tan dreta
Bueno, anem amb violència
Rambo
Rambo
Rambo és la pel·lícula
realment
aquí sí que estem totalment d'acord
és una pel·lícula
que aprofita
el plantejament de la primera
tenim un Rambo
absolutament desencantat
és una pel·lícula duríssima
no parlem de l'ideologia
sisplau
però realment
presenta la guerra
com el que és
noessa
i absolutament dura
en un món
que és Birmania
que ell va aprofitar
per denunciar les atrocitats
i és molt atros
i és molt atros
o sigui
més violenta
que ser les altres
hiperviolenta
sí, però molt més
i a més de veritat
o sigui
a veure, és una pel·lícula
que té ritme
està dirigida i guionitzada
per ell mateix
i que està molt ben construïda
ideològicament
no, no
ideològicament
parlem de cinema
no parlem de ideologia
no, a més la reconversió ideològica
del personatge
a mi m'agrada
o sigui
és el nihilisme
al que s'arriba
sent una bèstia de guerra
o sigui
al final és un
no té sentit res
i el seu país
menys
o sigui
realment el plantejament
que té
la visió
que té
d'Estats Units
el John Rambo
com a tal
és absolutament desencantada
curiosament
alguna més?
Jujuno
que està molt bonic
és una pel·lícula
que no és
tu també ho penses
Víctor?
sí
és una pel·lícula
molt agradable
evidentment
no és Little Miss Shinsen
però està bé
Rambo
Hacia Rutas Salvajes
i 30 Dios d'Oscuridad
tenim tres bones
la Ruta Salvajes
el Víctor li va agradant
tu l'has vist Juanjo?
no
com que està
amb tractes
amb la cosa del món mundial
està abduit
per la gran empresa
és que últimament
no vull demasiado al cine
perquè sempre me encuentro
amb algú al al lado
que habla
molesta
i estoy un poco art
i si lo puedo denunciar
des d'aquí
doncs
ben fet
i no és la primera vegada
perquè nosaltres
sempre ho hem dit
la gent que arriba tard
perquè d'entrada
no els haurien de deixar entrar
és veritat
la gent que parla
a l'òpera o al teatre
no pots entrar
en principi no
el que passa
que a vegades
segons a l'òpera
no sé
però segons quins teatres
està perdent fins i tot
aquest bon costum
se va perdent tot
els bons costums
en fi senyors
moltíssimes gràcies
un plaer com sempre
i ens retrobem
el proper divendres
i tant
parlant de Sun i tot
de Tim Burton
ai sí
per favor
sóc Tim Burtonista
de tota la vida
posarem el pòster
de Do Johnny Deep
sí senyor
i cantarem i ballarem
molt reben
gràcies
fem una petita pausa
i saludem Pep Calvet