Ja la tenim aquí entre nosaltres, en Abel Lambea, bon dia.
Benvinguda a cinc novetats que ens has portat avui,
que s'incorporen als prestatges de la biblioteca i variades.
Perquè clar, jo des d'aquí no porto les ulleres,
però veig un títol que és la filosofia,
i després veig Javier Moro, que sabem que és un tipus de relat lleugeret,
allò, tipus font lletit, una miqueta de tot per tots els gustos.
Primer que tot, perquè després ens enredem a parlar,
recordem que l'hemeroteca la teniu en obres, que no se'ns oblidi.
És tancada, sí, fins al dia 8.
L'únic que es pot llegir és la premsa diària,
que així ho hem pujat a la primera planta,
i els diaris del diumenge, que la gent va a buscar feina.
I feina, sobretot.
I això sí que es pot consultar a la primera planta,
i tot el que és premsa local, que ho hem passat a secció local.
No hi ha presta de revistes, de moment,
fins al dia 8, que està previst que acabin les obres, no?
Sí, sembla que sí.
Aquesta és una de les novetats.
Recordem que a la sala infantil aquests dies
hi ha allò que enguany s'ha començat,
a partir de la reforma també del que és aquest espai,
doncs aquests centres d'interès centrats en la castanyada
i en la festa de tots sants,
i em penso que allò d'en càrrecs ja no tenim res més, no?
No, ja està.
Molt bé, doncs vinga, anem als llibres.
La resta funciona amb la seva normalitat.
Funciona perfecte, com sempre.
Javier Moro, El Sari Rojo.
El Sari Rojo.
Aquest home li dóna per la cosa exòtica,
ja vam deixar aquella princesa,
que es va enamorar del Marajà de la Índia.
I em dic a Portala.
Tu te'l vas llegir?
No.
Sí.
Francament, no.
I no em va agradar gaire.
Bueno, no sé, és...
Clar, jo no el puc criticar perquè no l'he llegit,
però, clar, suposo que la història tenia el seu què, no?
La seva gràcia.
Tu saps, a veure, és una novel·la entretinguda, distreta,
però tu saps que a vegades, clar,
la lectura, com tot en aquesta vida, és molt subjectiu.
I si el patronatge et cau una mica gordo,
que era, en el meu cas particular,
aquella dona princesa...
Anita Delgado.
Anita Delgado, és que a mi no m'acabava de fer el pes a la vella,
ella unes coses una mica rares.
Però, en fi, ara també ens continua situant a la Índia, no?
Exacte.
Ara ha fet...
Bé, de fet, era novel·lat, aquí ho ha fet igual, eh?
És novel·lat, però amb una base real, no?
L'Anita Delgado és un personatge real que va existir.
Té una senyora així com a molt normaleta,
i que bé, que va anar i va trobar un príncep indú,
que a més, escolta, com a les novel·les roses de l'època...
Igual.
Guapo, alt, ric, estupendo...
Jo crec que és que, sort que hi havia fotos, no?,
i que va dir, és veritat, no?
Sí, perquè si no, no t'ho creus.
Diu, a veure, una senyora Anita Delgado,
nascuda en un barri, més aviat a Mudés,
i que acabi amb un marajà de no sé què pur,
dius, bé, bé.
Bé, doncs, continua aquesta línia,
en aquest cas és una italiana.
Què van fent recerques de dones que es casen amb marajars?
No sé, o alguna cosa d'ho tenia amb la Índia, no?
Ens haurem de buscar en marajar, Anabel.
Clar, la Índia és molt gran, tu.
Clar, hi ha marajars per totes.
Passen coses, no?
En aquest cas, Elsari Rojos, diu, a més a més.
Bónica el títol.
Doncs, també així amb una foto, també molt de la Índia, no?
Doncs, aquesta noia, la Sònia Maino,
era una italiana que, estudiant als 19 anys,
va conèixer un Índia.
Aquesta ja era estudiant, ja no era d'una classe humilde,
ja tenia un nivell.
Bueno, de classe humilde, diu, eh?
Ah, també, també.
També de Turín, eh?
I coneix la universitat amb un hindú,
que això és normal.
És normal.
Amb els orgasmos i tot això, avui és molt normal.
Aleshores, també ho era.
També ho era, perquè els indis que tenien...
Anaven a estudiar a Europa.
A nivell adquisitiu sortien, no?
Doncs, va conèixer Regí Gandhi,
de la família...
Dels Gandhi, dels Gandhi.
Família Nero Gandhi.
Clar, també són famílies molt extenses, eh?
No és tan difícil trobar un Gandhi a la Índia, no?
Bé, doncs, història d'amor...
Es coneixen problemes, dificultats, rebuig a les famílies...
Abandona i deixa tot per anar-se a viure amb ell, no?
I va a la Índia.
La Índia l'enamora, la...
Anonada la deixa meravellada.
Esma perduda.
Sí.
I, bé, és la història tal qual.
O sigui, és una nit adelgada, però a la italiana.
Però a la italiana, molt bé.
Javier Mora.
I és una novetat, no?
És una novetat, acaba de sortir ara.
I, bé, parla molt de la família.
O sigui, no sé si a l'altre fa tant, no?
Aquí, com que és la família Nero Gandhi,
que realment és una família políticament...
Potser va més cura, també, no?
Quan la part més històrica potser és més acurat,
perquè l'altre era un Marajà així bastant desconegut.
Com que n'hi ha tants.
Per això et dic que en aquest cas és una família que és coneguda
i ella va participar molt.
De fet, el llibre està ple de fotografies que ella surt amb actes, no?
Per tant, potser va ser més activa del que podia ser a nit adelgada
o per la història de la Índia.
No, a nit adelgada es passava els dies entre los tules.
Clar.
Allò, bé.
Doncs no, aquesta no.
Perquè, vaja, pel testimoni de les fotografies,
crec que va ser una persona que va ser molt més activa, no?
I, bé, parlar de la família Gandhi, que mira, que li interessi,
doncs pot conèixer una part de la família.
Molt bé, doncs una primera novetat que ja teniu a la biblioteca.
Una altra que no porto mai.
Avui he portat una biografia de la Amy Winehouse.
Home, aquesta ha de ser...
Ja ha sortit una biografia de la Amy Winehouse tan joveneta que és?
Sí, però clar, com que és aquest personatge, vull dir,
és joveneta però Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, allò que em diuen en castellà l'he acondido.
I tant.
I com que el pare diu que segurament no arribarà als 30...
Ah, sí, això diu el seu pare.
El seu pare és un personatge d'aquells a premsa d'aquesta...
D'aquells que la filla és popular i ell també hi va, no?
Explicar les misèries i tot això.
Sí, sí, el que és més personatge quasi el pare que ella.
Que la filla.
Bé, doncs, a veure, l'ha fet el...
És autoritzada, esclar.
Suposo que sí, vaja, no...
No, no, que em refereixo que no és d'aquelles que no estan autoritzades per la protagonista.
No, no, no.
És el Joan Sardà, que és un...
Ha traduït molts llibres de música aquest.
És el traductor i coordinador del Jubili Jazz Club de Barcelona.
Veig que escriu molt sobre jazz, sobretot jazz.
i ell ja havia fet una biografia de polis i una guia universal del jazz modern.
O sigui, és...
Lo seu és el jazz, no?
I en aquesta així, per la referència que tens,
s'entra més en el que és la vida privada o l'evolució musical d'una dona,
a veure, que independentment del que faci té una veu magnífica.
Bé, el que ell ha volgut fer és...
Bé, és un personatge, això és evident, no?
Però d'on surt aquest personatge, vull dir que li va ser una nena d'on ve.
Nena prodigi, de cop i volta es va posar a cantar, no es va posar a cantar.
Llavors bé, el que expliques és que, evidentment, aquesta veu la té des del principi,
era el seu somni, cantar, vull dir que ella sempre ha volgut cantar, no?
Sembla que el germà li va fer una mica d'ombra a la família, no?
Vull dir que la família es va volcar més al germà i ella estava així com al darrere,
però que sempre ha volgut cantar, no?
I tu sempre has volgut ser bibliotecària?
No.
No? No, no, era un parèntesi.
Sí, sempre m'han agradat els llibres, això sí, no?
Ja veus, la Amy Winehouse no, ho tenia així com a més assumit de joveneta.
Sí, va néixer així amb aquell...
De fet, amb aquest do, perquè la tia ha escrit una veu increïble, no?
El que faci en el seu temps lliure ja és cosa seva, però canta molt bé.
Sí, bueno, tampoc és el primer cas, no?
En el món de la música de gent...
Diguem que és bastant excepcional, no?
És molt a la línia, no?
Al contrari.
Ara, que té una veu increïble, sí.
Doncs escolta, la biografia d'Amy Winehouse,
qui no volgui entrar en determinades revistes,
ho té en forma de llibre i es pot assabentar una mica els seus orígens.
Intenta treballar, intenta explicar més realment els seus començaments,
quins grups va muntar, perquè ja han muntat diferents grups, amb una amiga, jo amb 17 anys,
com aquesta nissaga de nòvios que tenia, perquè a més, està bé la...
Té fotos que dius, vale, doncs la nena i et ja no ho era pas.
No, no, no, no.
És d'una nissaga així de nòvios.
I, de fet, m'ha fet gràcia llegir que en una maqueta d'un nòvio que havia fet,
que ella feia com un decoro,
doncs algú va sentir aquella maqueta i va dir...
Aquí està, el nòvio...
El nòvio més igual.
El nòvio més igual, que no canta ni fa res.
Però la xiqueta sí que té gràcia, veus?
Sí, hi ha gent que té realment l'avui de bona, no?
I va dir, no, no, a mi m'interessa aquella veu, no?
Que fa només això.
Amy Winehouse, res a veure amb Benita Delgado,
ni tampoc amb Sònia Maíno, en absolut.
Ara hi ha Sònia Gandhi.
Sònia Gandhi, sí, Sònia Gandhi i Anita Delgado.
Amy Winehouse.
Una altra novetat.
Catalina, la fugitiva de Sant Benito,
que és el llibre que ha fet.
Portes només noms de dones avui, t'hi has fixat?
Jo crec que és casualitat, però sí, sí, és el dia.
Catalina.
Sí que és casualitat.
Catalina.
Catalina, la fugitiva de Sant Benito.
És el llibre nou que ha tret Xufo Llorenç,
que encara té i encara està sortint molt
l'anterior llibre que et donaré a la terra.
Bé, amb la seva línia de novel·la històrica,
però que realment surt molt.
I aquesta Catalina, quina Catalina és?
És una Catalina famosa,
és la recupera de la història.
No és Catalina la grande, ni...
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
És una...
Una Catalina.
Una.
Una Catalina que el que fa és fugir de la Inquisició espanyola,
que té la seva tela, no?
I bé, no, el que l'he portat perquè em fa gràcia
que és un autor que no és així super, super conegut, no?
I això que tenia novel·les.
Però aquest de Donaré la terra, no sé,
realment ha tingut molta resó, no?
I ja ha tret un altre quan encara funciona el Donaré la terra.
Però no té res a veure, és independent,
no forma part de cap trilogia ni res d'això, no?
No, no, no, no, no.
Ja tenia un...
Té diversos, eh?
Però ja tenia un altre anterior,
que es diu La saga de los malditos,
que és d'aquells llibres que diem de vegades que no fa soroll,
però que quan per algun motiu determinat
el vas a buscar per alguna cosa
i t'adones de la quantitat de préstecs
que arriba a tenir aquell llibre.
i és un autor, jo et dic,
d'aquells que fan poc soroll, no?
Que de tant en tant s'han d'anomenar, no?
Sí, sí.
Perquè no són grans.
A veure, a Donaré la terra sí que realment hi ha molta gent
i es va fer un altre tipus de difusió, no?
Però dels anteriors, no?
Però té els seus lectors que ja el coneixen
i cada cop que treu una novetat ja busquen aquest llibre.
I és d'aquells autors que de professió,
ara no recordo què és,
però és o advocat o economista,
vull dir, gent d'aquesta que la seva passió és la història,
però la seva professió no ha sigut.
A mi sempre fa novel·la,
totes les novel·les que ha fet les fa d'històrica,
perquè és la seva passió.
És el que li agrada.
I li funciona, escoltem.
Jo passava amb El Salvador, no?,
que era economista i sempre fa...
Sí, sí, sí.
I hi ha gent que et diu que són agraïts de llegir
perquè no són historiadors.
Per tant, tenen una perspectiva més planera, més...
Jo crec que sí, que no...
I no tenen per què ser dolents,
o sigui que realment les seves fonts poden ser molt bones,
perquè és la seva passió i els agrada, no?
Doncs aquí està.
Recordem el títol, l'Anabel Catalina...
Es diu Catalina, la fugitiva de Sant Benito.
Xufo Llorenç, i és una altra novetat.
I aquest llibre...
I la darrera, que és la curiositat.
Un remèdio contra el paro.
La filosofia, un remèdio contra el paro.
Sí.
Bé, la frase fàcil és dir que, evidentment,
les situacions difícils te les has d'aprendre en filosofia
i probablement és el que proposa aquest llibre, no?
Bé, és que...
Anem cap a l'autor o autora?
Sí, l'autor és Jean-Louis Chiani.
Italià?
Un home, he portat un home.
Sí.
Sí, sí.
A veure, la curiositat, clar, a mi em va sobtar, no?
Perquè penses, ostres, en el moment que estem,
és com una...
Llavors, o una de dues, o és un tio que té un morro que se'l xafa
i acaba de treure aquest llibre...
I ell ha solucionat el seu problema d'atur personal
amb la filosofia, i mai millor dit.
De totes maneres, tu saps millor que jo,
perquè, a més, per aquesta taula hem passat,
se'ns apunta la filosofia com un remei absolutament per tot últimament,
contra les medicacions per les depressions,
contra els problemes que tenim de relacionar-nos cap als altres.
És a dir, sembla que la filosofia, aquesta ciència,
que sempre ha estat, doncs, tan arraconada,
li estem trobant utilitat, no?
Si més no a les editorials i als lectors.
Va començar, no, amb aquell demà esclató ni menys pro fac.
Sí, menys pro fac.
Allò, sí, sí, sí.
Un boom.
Jo no sé si les vendes de pro fac van baixar o no,
però el llibre es va llegir moltíssim.
Sí, molt.
Doncs, sí, de fet, per què no?
Vull dir, és una cosa que penses que és la sopa d'all, no?
Realment, la filosofia...
És que pensis una mica en les coses i no té més.
Llavors, clar, clar, que trobes el remei, no?
Amb moltes coses.
L'únic que, clar, primer, que l'has de conèixer,
vull dir, t'has de voler posar-te a llegir filosofia, no?
Però avui dia hi ha molts llibres que ho planteixen
d'una manera molt oberta, molt planera,
que no són llibres de text.
És que la filosofia la relacionem sovint amb els llibres de text
i no té res a veure.
No.
Llavors, clar, em va sobtar, no?
Vaig pensar, a veure, aquest què és?
Un oportunista o què és, no?
Llavors, realment, ell va estudiar filosofia,
o sigui, la seva trajectòria professional és de filòsof,
però va acabar estudiant i treballant de periodista.
Jo, vocació de filòsof i lingüística també va estudiar,
però va acabar treballant de periodista.
I, bueno, va passar per diferents revistes i mitjans de comunicació
i una agència de comunicació,
fins que, en un moment determinat,
la macroagència en què estava
va passar a mans suïsses
i...
Va quedar a l'atur.
Reducció de plantilla
i va quedar a l'atur, no?
Llavors, bé, va estar molt de temps a l'atur
i ell explica que ell va retornar
els seus llibres al fons que ell tenia a casa
de quan havia estudiat, no?
I que això el va fer...
L'ha ajudat a superar una fase d'atur de llarga durada.
Però hem de saber...
Perquè ell parla d'un atur de llarga durada.
Hem de saber si això el va ajudar a trobar feina
o bé el va ajudar a no desesperar-se en tot aquest període.
Jo m'imagino que és la segona part.
Sí, parla més d'això, no?
De realment, clar, entre...
Parla una mica de la situació d'un atur,
d'una persona en atur de llarga durada,
del que es troba, del que pensa...
No només la qüestió econòmica,
sinó emocionalment com a efecte, clar.
Sí, sí.
O sigui, no és només a nivell econòmic, no?
Sinó que una persona que porta un ritme,
que la resta del món porta aquell ritme,
que a més a més és una persona
que està acostumada a pensar,
perquè la seva vocació ha sigut de pensar, no?
Estudio filosofia,
després m'ho poso a treballar
amb agències de comunicació,
vull dir que també la seva feina
estava molt relacionada amb pensar
i de cop i volta et quedes a l'atur, no?
Llavors ell fa una mica de repàs
de què ha tret de cada autor
en relació...
Bé, de cada autor no, d'uns escollits, eh?
Així, seguint una mica...
No segueix una cronologia de la filosofia...
Sinó una cronologia d'idees, segurament, no?
Sinó, sí, el procés que va fer ell, no?
De cada autor que ell ha escollit,
doncs, què es treu, no?
Per exemple, jo què sé,
doncs, per exemple, de Sant Agustí.
Doncs de Sant Agustí parla de què fem el temps,
com gestionar el temps, no?
Ja, ja.
O de Pitágoras, doncs, no sé,
diu, del Renacimiento tras la muerte.
I de cada un...
Et veig molt animada, eh, Ana, a veure?
Sí, és que ho he trobat molt curiós, realment,
i he pensat, doncs, per què no, no?
Només està com molt ben editat, no?
I de lectura relativament senzilla,
tal com està estructurat el llibre...
El llibre...
Està bé...
S'anà bé...
Mira, a l'atzar has obert una pàgina,
per exemple, aquí, el capítol aquest.
Com comença, més o menys?
Diu, de la unidad del alma y del cuerpo.
Clar, si estàs a l'atur,
pensar en això és el més normal
que fa qualsevol persona que està a l'atur.
Et t'aixeques al matí i dius,
vaig a pensar sobre la unitat d'aquest...
Del cuerpo y el alma.
No, no, que és broma, eh,
que segur que el llibre pot ser interessant.
Sí, sí.
Es tracta d'aprendre'l i mirar-se'l, clar.
T'explica una mini-mini biografia,
re, eh, cinc línies de l'autor, no?
Realment te l'ubica una mica,
perquè sàpigues.
Ah, de cadascun dels filòsofs, vols dir?
Sí, sí, dels filòsofs.
I també pren filòsofs més contemporanis,
o tots són més aviat de la veritat?
A veure, quasi tots són clàssics, eh, mira.
Sócrates, Espinosa, Pitàgores,
però hi ha Sopenhauer, Montaigne, Heidegger...
Els filòsofs contemporanis tiren també dels clàssics
per reinventar o refundar àntics plantejaments, no?
Sí, a més, de fet, suposo que ell...
Clar, estem parlant d'una persona que va estudiar filosofia
ve a saber quin any,
i que ell retoma els seus apults, els seus llibres, els seus fons, no?
I a partir d'aquí és quan comença a veure què treu, no?
I està bé perquè ho relaciona amb la situació que està vivint en aquell moment, no?
O sigui, jo d'aquest autor, que diu això sobre aquest tema,
com ho...
Quina...
La part pràctica, no?
de jo, doncs, ho vaig aplicar per això, no?
Perquè jo em trobava en aquesta situació.
I trobo que realment,
tot i que molta gent et diu,
sí, clar, és que està a l'atur molt de temps, és dur, no?
Però has de veure algú que passa per aquesta situació,
has de conèixer algú per adonar-te que...
O està tu en aquella situació,
per adonar-te que realment és una situació molt dura,
fora del...
Del tema econòmic, eh?
Crec que realment és una persona...
Una situació duríssima.
A més, en una societat que està estructurada,
que tothom té una funció,
i aquesta funció sempre es tradueix
sempre i quan estiguis en un lloc de treball remunerat, etcètera, etcètera.
Sí, és com que no ets inútil.
Exacte, tu estàs a l'atur i pots fer,
a lo millor, ocupar aquest temps
fent tasques socials de voluntariat,
però això no et quantifica com és el social, no?
És a dir, si no estàs en el món laboral, no ets ningú,
per tant, és una situació que el que dèiem,
que afecta a nivell emocional d'una manera extraordinària.
Totalment.
A més a més, és això,
que la resta del món té un ritme
i ens marca el ritme laboral moltíssimes coses, no?
Tot.
Llavors, clar,
arriba un moment que dius,
ho puc fer tot perquè no tinc cap límit, no?
No haig d'anar a treballar el dia següent,
puc anar a sopar, puc anar a fer de tot, no?
Però econòmicament tampoc ho puc fer.
Podria anar, però...
Però no tinc diners per anar-hi.
Llavors, clar, és una situació molt heavy.
Jo, de tot això que has portat,
sospito que tu et quedes amb el de filosofia.
Jo em quedo amb el de la Catalina,
la fugitiva de Sant Benito.
Jo crec que estic en un moment aquesta setmana
que em tira més això, saps?
Sí, és que potser jo estic en un moment una mica filosòfic.
Estàs en un moment vital,
molt filosòfic i artístic, Anabel, ja et veig.
Però com sempre és un plaer tenir-te aquí
al matí de Tarragona Ràdio.
recordem que s'ha ampliat el temps de període de préstec dels llibres.
Hem passat dels 15 dies a quants?
A 21.
A més, en pròrroga inclosa.
O sigui, 42.
Qui no es llegeix un llibre en 42 dies,
home, doncs que faci via,
perquè ja hi ha temps per llegir-los.
Per cert, aquesta ampliació del préstec
no afecta altres tipus de material,
com els CDs, la música...
Però els llibres s'ha ampliat.
Com que darrerament veiem així
aquest dels ari rojos del mateix volum que...
Tendim a fer uns llibres...
Sí, sí, ens agraden els llibres gruixuts
perquè dius, escolta, pel mateix preu
que hi hagi molta lletra i que em duri, que em duri.
Anabel Lambea, moltíssimes gràcies.
Un plaer, com sempre.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.