Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Saps què avui a Santa Eulàlia?
Doncs ara que ho dius, sí.
Santa Eulàlia no era la patrona de Barcelona,
o la copatrona, és encara,
però la tenen molt abandonada.
La Laia Petita, que la diuen.
Sí, però la tenen abandonada.
No, pensis, eh?
Sí? Fan coses?
Sí, sí, sí.
Nosaltres aquí...
No s'ha mereixut cap programa, aquesta santeta, povreta.
Santa Eulàlia, sí, home.
Vam fer alguns?
A veure, no era aquella santa que li van tallar els pits?
No ho sé.
No recordo que una vegada que vam fer un d'aquells programes gore
que fèiem abans de Sants, que ja ara els hem deixat de fer
perquè t'has tornat d'una manera, que ja no vols parlar d'aquestes coses.
Jo entenc que ets un home sensible,
però, a veure, un palet de gore de tant en tant no està malament,
doncs em penso que era en ella, no?
Eh?
No sé, hi ha molts martiris d'aquestos,
jo ja saps que no me'n recordo exactament.
Bé, jo crec que alguna vegada n'hem parlat.
Barcelona té la Mercè, Santa Eulàlia, ja està.
Dues dones, nosaltres un home i una dona.
La paritat.
Sí.
Tarragona és així.
T'en altres festes també.
No, no, com a patrons i patrones.
Hi ha d'altres Sants molt viscuts, per exemple,
en el barri de Gràcia, Sant Madí.
Ah, clar.
Aquest sí que l'ha dedicat.
El patró és el seu Sant Antoni particular.
Ah, ah.
I hi ha d'altres que en altres barris tenen també el seu pes.
Fins i tot tenia molta devoció a Sant Magí, ara no.
A Barcelona?
Sí, sí, sí.
És curiós, hi ha un...
Em sona el tema dels Maginets de...
Bé, perquè hi ha la confraria, fins i tot.
La confraria.
De Tarragonins, ubicada a Barcelona.
Efectivament, és el que t'anava a dir, que n'hem parlat alguna vegada també.
I avui a Sant Damià Soldat també.
Ostres, avui vas...
No, no, no miris la pantalla de l'ordinador.
Mira, la pantalla de l'ordinador tinc Pompeya, no tinc els Sants.
Dos a zero.
És que fa temps que no treballa en temes refranys, Sants.
Els refranys, perdona, vaig guanyar jo l'últim dia.
Vas guanyar tu, Jordi, perdona que t'ho digui, perquè tu t'ho havies preparat i jo no.
Clar, avui t'has preparat tots els Sants.
No, mira, que no m'ho he preparat, que és que ho he vist aquest matí de casualitat i m'ha fet gràcia això de Santa Eulàlia, que sempre és un nom que m'ha agradat.
No és festiu, però Barcelona...
No, no, no és festiu.
L'únic que passa és que, per exemple, les dependències municipals i edificis així històrics es poden visitar...
De gratis.
Sí, hi ha edificis que no es poden visitar normalment, que es poden visitar avui o aquests dies, vaja.
Amb tots els respectes, perquè hem de parlar de Barcelona, tenint aquí moltes temes per parlar,
i quan dic aquí no dic només la ciutat de Tarragona, sinó que podem parlar una miqueta de la comarca.
I diran, per què? Perquè m'ho faig ben i bé, perquè avui el Jordi ha portat un material,
jo crec modestament magnífic, és un calendari festiu que ha dit tot el Consell Comarcal,
el Patriboni, viut del Tarragonès, les festes.
Sí.
I és un format així com a molt de disseny, molt modernet, molt xulo.
És que les festes són de disseny també.
Sí, a vegades massa i tot.
Bueno, està bé això, que sigui una mica de disseny també.
A vegades es passen d'erràncies també algunes, no?
Està bé trobar un equilibri.
Jo crec que hem de dedicar un programa d'aquests algun dia a fer una mica de reflexions,
i convidar els oients que també participin.
massa disseny, massa ranci, on trobem el punt de l'equilibri?
És difícil, sempre, però vaja.
Però ja saps tu que la cosa retro sempre tira, eh?
Sí, sí, sí.
Que també és de disseny i també és moderna, això de ser retro.
És un contrasentit, però funciona.
Sí, sí.
Què t'he d'explicar que no sàpigues?
Un programa de revivals també n'hem fet.
Ai, sí, sí.
Sembla que sigui un programa de comiat, eh?
I no s'ho pensin pas, això.
No, no, els revivals són divertits també.
No, hem fet un...
Avui hem portat aquesta...
Aquesta publicitat, diguéssim,
aquesta publicació,
perquè té el doble vessant,
perquè és una publicació del Consell Comarcal
que, doncs, bueno,
aquests dies comença a circular
i, bueno, ja és bo començar
anar explicant-la, no?
Aquí sempre anem una miqueta lleu per endavant
per anunciar, no?
És una cosa tan senzilla
com pot ser un folletó turístic.
que d'altres vegades hem fet,
recordo un any que vam parlar
un de la Costa Daurada,
un altre any hem parlat
de publicacions monogràfiques
de pobles concrets, no?
Des de Sitges o Verges
o la mateixa Tarragona, no?
En aquest cas és una publicació
d'àmbit comarcal
d'una sèrie més àmplia
que ens descobreix
el que seria el patrimoni
immediat del tarragonès.
Penso que a vegades els que estem aquí
doncs no veiem el que tenim a tocar, no?
Recordo que hi ha dues publicacions anteriors,
una sobre els castells
que hi ha al riu Gaià,
és a dir, el riu Gaià
és un riu fronterer
que històricament va separar
les terres musulmanes
de les terres cristianes, no?
Per tant,
també ha tingut un pes important, no?
Al llarg de la història
el Consell Comarcal
li dedicava aquesta explicació
als consells que...
perdó, els castells
que marcaven aquesta frontera, no?
Aquesta diferència.
També tots aquests castells
sovint plegats
d'històries i llegendes, no?
Hi ha una ruta
dels castells del Gaià,
de fet, com a marca, no?
Sí, sí.
Modesta,
perquè no acaba encara de...
Però bé, sobretot la gent
que es dedica a fer caps de setmana
amb BTT,
ja la coneixen molt bé,
aquesta ruta dels castells del Gaià.
Sí, és una ruta molt...
I molt bonica.
Per anar a caminar,
per anar amb bici,
i a més a més,
plena també de llegendes
fantàstiques
d'amors entre princeses cristianes...
Veus, aquelles que m'agraden a mi, no?
I que em deia els verbers...
Què dius?
Sí, sí.
Però jo no pensava
que només això hi havia a Ciurana,
que aquí no ho teníem, això.
No, no, aquí tenim un munt, també.
Ah, sí?
No, hi havia princeses
aquí als castells del Gaià.
I tant, que n'hi havia princeses.
Oh, jo sense saber-ho.
Princeses n'hi ha a tot arreu, sempre.
I serracenos també hi havia.
També n'hi havia, també n'hi havia.
Sí, sí.
Forma per...
Hi ha tot un eix aquí, no?
I després hi ha una altra publicació,
també, potser menys fantàstica.
Espera que m'apunto.
Parlar de princeses i serracens
als castells del Gaià.
Sí, de barbers i de cristianes.
Però els castells del Gaià?
No, potser no, però...
Bé, jo m'ho apunto
i si algun dia et ve d'agust...
Hem parlat d'aquestes llegendes
que sempre estan al darrere
de moltes festes
i també de la tradició
de la narració oral, no?
Després hi ha una altra publicació
que enllaça amb el patrimoni modernista, no?
Les pedres, podríem dir,
de l'època de tombant del segle XIX
al segle XX, no?
També hi ha tota la comarca.
I aquesta ocasió,
el Consell Comarcal ha hagut dedicar
aquest fulletó
al patrimoni viu, no?
I a nosaltres ens va molt bé
perquè el patrimoni viu
no és altra cosa que les festes, no?
I ja està estructurada
aquesta publicació
amb cicles festius,
com és habitual,
com aquí utilitzem en aquest programa.
I, clar, avui vam prometre
que començaríem a fer
les penitències de Setmana Santa.
I això no podia passar
de cap altra manera.
I, per tant,
en aquest fulletó
que ens descobreix moltes coses,
també hi ha un apartat
de la Setmana Santa en el Tarragonès.
Des del punt de vista material,
són diferents
fullets
que tenen
fotografies
de molt bona qualitat.
Són fitxes,
són com unes fitxes
deconacionables, sí.
I a més,
a cada cicle,
a cada període festiu,
doncs un titular.
Al Nadal,
mags,
atàvics,
pastors,
burletes.
Burletes.
Per exemple,
aquí veia el de Setmana Santa,
armats i improperis.
Vull dir que té aquell punt
que ja et convida
a llegir el text
que hi ha darrere.
Sí,
algunes cosetes, no?
Bé,
el recorregut
passa per molts pobles
i així,
per exemple,
comencem
per les falles
d'Espigol de la Riera de Gallà,
els mags
repartint regals
casa per casa
a la Pobla de Montornès,
Sant Antoni a Vilaseca,
tant amb els tres toms
com les curses típiques
del circuit
que cada any
organitzen
amb professionals,
el Carnaval de Tarragona,
quan li hem dedicat
prou extensió
en aquests programes,
el Cos Blanc de Salou,
la Setmana Santa de Tarragona
amb els passos,
una imatge fantàstica
de la soledat
i del Sant Sepulcre,
o, per exemple,
també altres,
i m'aturo aquí una mica,
altres manifestacions...
Jo m'he aturat perquè he vist
que una de les fotografies
és el Joan Reig
a matèria dels pets vestits d'armat.
Dic, bé...
Ara el nostre tècnic
hauria de tirar aquí
un solo de bateria
dels pets del Joan Reig,
però avui no està per nosaltres.
Avui no ens estima, Jordi.
No el té, no el té.
En tot cas,
el Joan Reig
és un dels personatges
que lliga perfectament
tradició i modernitat,
no sé si disseny,
també,
però aquí apareix tocant
la seva bateria...
Són els...
Aquests deuen ser els armats
del Morell, no?
De Constantí.
Ai, de Constantí, perdó.
Bé,
el text fa una repassada
per les diferents celebracions
de la comarca.
Aprofitarem per fer...
Per donar una mica de canya,
perquè un dels companys
també aquí de la ràdio,
el Josep Sunyer,
un dia ens ho explicava, no?
Enguany,
sembla que si no recondueixen les coses,
doncs al voltant
d'aquest cicle
de la Setmana Santa
hi haurà un problema
amb una vila propera,
la vila Closa del Tafulla,
en què sembla que la cosa
no està molt ben conduïda
i possiblement
doncs el que ells en diuen
via crucis vivent,
que és, si no ho han vist mai,
doncs una passió dialogada
amb tots els seus iuts,
ets iuts que té lloc
cada dia més crescent,
doncs en aquesta vila Closa del Tafulla,
en aquest entorn tan bonic del Tafulla,
doncs sembla que per uns problemes
tristament burrocràtics,
no es podran portar a terme.
Que moltes vegades
és per aquest tipus de problemes
que no es poden fer moltes coses.
De totes maneres, fixa,
jo tinc un mètode
per saber si es podrà fer o no
sense parlar
i sense que en parlin
i m'ho diguin.
Si veiem que al Josep Sunyel
li creix la barba
i no s'ha feita,
és que esperà,
perquè el Josep
representa un apòstol
i sempre quan arriben
aquestes dates
es deixa créixer la barba
perquè la cosa tingui credibilitat
i no anar amb una barba postissa.
Aleshores,
si quan falta poquet
per dimecres de Sant
el Josep ja té la barba
allò poblada,
et diré, Jordi, es fa.
Que el Josep no té barba,
no es podrà fer.
Doncs jo no sé
de qui és l'responsabilitat,
però...
La raó la sabem o no?
Em sembla que és una cosa
tan simple
com que qui paga
o no ho deixa de pagar
unes hores
amb una brigada municipal
per moltes d'entenimats.
Greu programa.
Però vaja,
em sembla que és tan greu
com això.
En fi.
En fi,
és a dir,
en tot cas,
aquí en aquest programa
sempre fem
i apostem
i defensem
el suport
en aquestes manifestacions
i en aquest cas
quan alguna manifestació
ha estat agredida
des de les institucions,
cosa ben trista,
com és aquest cas,
doncs home,
penso que mereix
com a mínim
una amonestació
i un semàfor ben vermell.
Home,
jo diria que sí,
no?
En aquest cas,
per als responsables
que no facin possible
aquesta representació,
que possiblement,
com tantes altres
que parlem aquí
en aquest programa,
no són de les que surten
en titulars enlloc,
perquè són d'aquestes manifestacions
senzilles
que tenen moltes poblacions,
però que tenen un valor
inherent molt important,
no?
Per tant,
jo volia,
ja que parlem
de la comarca,
doncs,
contrastar
que, curiosament,
una manifestació destacada
amb una informació cultural
i a l'hora turística
del Consell Comarcal de Tarragonès
rep,
doncs,
les embestides negatives
del propi consistori.
Però, clar,
és el que dius,
la Setmana Santa Tarragonina,
amb aquesta,
a més d'aquesta declaració
que es vol
que es declari també
d'interès turístico nacional
a nivell estatal,
tot plegat,
ningú dubta
que són grans manifestacions,
que mouen moltíssimes persones,
però el Jordi Bertran
ens ha parlat moltes vegades
de moltíssimes manifestacions
populars,
a banda del caràcter religiós
de la Setmana Santa,
arreu del Camp de Tarragona,
que són extraordinàries.
Esmentada amb aquesta d'alta fulla,
segur que és molt modesta,
però els asseguro
que tota la vila
s'aplega a veure-la.
Parlem, per exemple,
d'aquella via crucis magnífic
de la Selva del Camp,
que és una cosa
absolutament emocionant
de matinada
pels camps.
Clar,
si totes aquestes coses,
doncs,
per problemes burocràtics,
es van eliminant,
i no per la voluntat
de les pròpies persones
que ho fan,
perquè, escolti,
és que no volem fer més nosaltres
perquè no ens ve de gust,
és un final legítim.
És a dir,
no volem fer-ho més,
doncs, perfecte.
Ara,
que no es pugui fer,
perquè hi ha un tema burocràtic,
dius, home,
doncs,
no ho acabes d'entendre.
Entre les grans idees
que últimament van circular,
ara, no?
Però en l'anterior legislatura,
diguéssim,
a nivell de Catalunya,
va haver-hi una llei
que circulava
sobre sorolls
i, almenys molestos
pel veïnat,
que, entre altres coses,
hauria comportat,
si s'hagués arribat a aprovar
aquella llei,
la prohibició,
precisament,
dels viacrucis
de Setmana Santa,
del divendres santa.
Però són unes hores intempestibats.
Exacte.
I se'ls assimilava
als after hours,
vull dir,
imagineu-vos...
Clar,
dius,
una batucada d'un after hours
no és com els timbals
de Setmana Santa,
però a nivell de decibels...
Sí, sí,
la suma de despropòsits
que ens porta a vegades la...
No entrarem,
perquè és un jardí
en el que ens podríem punxar
amb les espines de les roses,
però, de fet,
hi ha moltíssima legislació,
tu ho saps ben bé,
relativa a les festes,
que no és que s'amagui,
però que s'estima més
no llegir-la,
perquè aleshores
hauríem d'acabar
amb un percentatge
molt elevat
de manifestacions populars
que tenen milers i milers
de seguidors,
més val no tocar-ho, no?
Sí, sí,
comencem,
sempre dic,
si començéssim a parlar d'això,
igual que avui hem començat
per Nadal,
comencem per la cavalcada de Reis
i, senyors,
les cavalcades s'han acabat
a partir de l'any que ve.
Menys mal que els mags...
Si tenim la llei a la mà,
moltes coses s'acaben, eh?
Menys mal que els mags són mags
i salten aquestes coses,
perquè sí, no?
Bé, en tot cas,
dona de passions lliverns
hi ha d'altres també petites,
com la Pola Alma Fumet,
que té lloc el dijous,
Sant,
representacions molt,
si voleu, molt casuals
que tenen lloc als carrers, no?
Altre tema, doncs,
potser més transcendent
és la Setmana Santa de Tarragona
en quant a volum.
Enguany, precisament,
es compleixen 250 anys
dels armats o soldats romans, no?
Que de la primera notícia
documentada a Tarragona,
que em sembla que enguany
sí que mereixerà,
penso un monogràfic
especial, no?
Dedicat a aquesta manifestació
de la ciutat de Tarragona
que té per si sola,
dins de la Setmana Santa també,
però per si sola
també té un pes molt important.
I escolta una cosa,
aquí no hi ha hagut cap intent
de fer armades,
t'hi has fixat?
A mi m'és igual,
però fixa't que...
Ja l'estàs liant.
No, que no l'estic liant, Jordi,
però en el món casteller
tots sabem que les dones
fa uns quants anys
no hi eren,
és a dir,
en totes aquestes...
Els Diables
eren nois al començament, no?
No per res
i no perquè...
A l'Arbós del Penedès.
Aquí a Tarragona,
però en general...
Aquí no, aquí no.
També eren nois al començament
i hi havia nois?
Sí, a Tarragona...
Bueno, ho recordo,
tant se val.
Però hi ha manifestacions...
A l'Arbós encara són humans.
Però perquè cap noia vol ser-ho?
Perquè no les deixen.
No, perquè no les deixen.
A veure, hi ha exemples
de manifestacions populars
a Navarra, per exemple,
que Déu-n'hi-do la que es l'ia
quan arriba
perquè no deixen sortir a les dones
i volen també...
Imagina't que un any
les dones volen ser armades.
Doncs aquest problema
a mi no em tocarà.
A mi tampoc.
Però això,
els companys de la Congressió
de la SAIC
doncs tindran
el seu boll particular.
Si m'està escoltant algú dirà,
però per què es posa allà
on no la demanen?
I tenen raó,
però a mi no em va fer gràcia.
Bé, bé, jo no em miro.
Déu-n'hi-do la estret tu.
En tot cas...
Però ets un covard.
No em recolzes.
En tot cas,
hi ha un personatge
que sí que està vinculat
amb els grups d'armats.
No es té constància
a la ciutat de Tarragona,
però es té constància
amb altres viles
i encara surt avui en dia
que és la Samaritana.
La Samaritana,
algunes vegades
que hem tocat
comarques de l'Ebre,
és un personatge
que existia
i existeix
en moltes poblacions encara
i és el personatge
que més o menys
acompanyat d'altres
no sé si la paraula és correcta,
samaritanes petites
o companyes...
Samaritanetes.
Sí, les...
Bueno, surten, no?
I van anar
amb aquest canti característic
per representar
el passatge específic
de la passió
que es posa
que la Samaritana
doncs
trenca aquest canti.
Però és representació
de passió
o és processó?
No, no, és una representació
de passió
al carrer
que
històricament
ara
potser m'equivocaria
si ho digués
ara
històricament
ha aparegut anunciada
en molts actes
de programes
de Setmana Santa
de manera aïllada
i que avui en dia
encara es manté
algunes poblacions
i aquest personatge
ja desfila
de manera permanent
en les diferents processons
de la Setmana Santa
acompanyant precisament
el grup dels armats
que no armades.
És a dir,
la Samaritana
seria la corresponent
femenina
a l'armat.
Jo ho suggeria
per a futures generacions
jo ja no tinc edat
de ser armada
però no sé
algú potser li faria gràcia
és que treu molt
això dels armats
és molt xulo.
Sí, sí.
Tu has fet armat?
No, no, no m'ha tocat
ni d'apòstol
d'apòstol tampoc
no, a veure
en tot cas
aquest grup d'armats
i repassant una miqueta
aquest recorregut
que fem avui
per la comarca
doncs seria interessant
destacar
ja que parlàvem
del Joan Reig
dels Pets
de Constantí
que precisament
aquest grup
no té 250 anys
però sí que té
una continuïtat
des del 1851
de manera interrompuda
la qual cosa
també és un valor
afegit
que penso
que val la pena.
De fet
no només
en les processons
és el moment
de veure els armats
hi ha un altre moment
que és aquest dels
viacrucis de divendres
a Trenc d'Alba
que hi apareixen
de manera destacada
igual que a vegades
hem parlat
d'aquest que tu deies
dalt de la selva
jo diria que si parlem
de la comarca
del Tarragonès
en podrien destacar
molts
però
crec que
pràcticament
tota
tota població
té uns
viacrucis
matinals
de divendres
que és interessant
és interessant
de veure
els armats
de la creu
de Torredambarra
que desafien
la foscor
del divendres
a primera hora
del matí
i que té
un punt
molt interessant
per l'itinerari
que fan
i per l'atenció
que s'acaba generant
en aquest recorregut
especialment
en alguns moments
de principi i final
després també
per exemple
hi ha una altra
molt interessant
que és una processó
que va fins a una ermita
que surten els armats
també
durant el matí
del divendres sant
que és la
que camina cap a l'església
de Sant Martí
de Vilallonga
del Camp
les cuirasses
i les llances
van
en direcció
a una ermita
aquesta és una
de les altres
característiques
que podem trobar
l'ermita de Vilallonga
allà on hi havia
un cocodril
fa molts anys
sempre tens
alguna anècdota
és veritat
alguno ja no sap
jo recordo
que fa molts anys
però molts
hi havia
era un cocodril
no sé
però hi ha cocodrils
hi havia un cocodril
això no és una llegenda
urbana rural
en aquest cas
hi havia un cocodril
dissecat
a l'ermita
que va ser donació
d'un senyor
del poble
que va ser explorador
i quan va tornar
va portar un exbot
un exbot
a veure
hi ha qui deixa
un barquet
aquí a l'església
de Sant Magí
hi ha qui deixa un cocodril
si alguno ja no sap
que em truqui
jo sé que abans
hi era
el que passa
que sempre
hi havia
amb la llei
de protecció
dels animals
fora
però jo no sé
si l'havia
algú
l'havia manllevat
alguna cosa
havia passat
però que fa 20 anys
com a mínim
hi havia un cocodril
a l'ermita
aquesta de Vilallonga
ja prova anecdotari
ja pots continuar
doncs
en aquest cas
l'ermita aquesta
rep això
o per exemple
si s'anem més cap a la nit
doncs veiem
voldria destacar
un altre
en aquest cas
d'una altra
petita població
que és la del Morell
encara surten
en aquest
processó
a banda dels armats
a banda
de les persones
que acompanyen
els diferents
misteris
també surten
una resta
de personatges
bíblics
vius
que són
les tres maries
que representen
unes nenes
en aquest cas
és una resta
això sí que
tu preguntaves
si hi havia armades
jo t'he dit armades
no
però hi havia
molts personatges
bíblics
alguns d'ells
dones
com les tres maries
per exemple
en el cas
de la possessió
de Tarragona
que no van ser
prohibits
fins al segle XIX
van ser
els passos
antigament
eren acompanyats
de passos
vivents
no de talla
sinó de
persones representades
vestides
representant
aquella figura
i anaven dalt
no no no
anaven a peu
a peu
és una representació
de teatre de carrer
és a dir
això no és altra cosa
que
doncs
els armats
és un quadre
d'aquestos teatrals
que sortia
en aquestes possessors
el que passa
que en lloc
de només els quadres
doncs
hi havia d'altres
anem a esmentar
les tres maries
i tu abans
estret el tema
del Josep Sunyer
doncs
que fa d'apòstol
doncs
els apòstols
són uns dels quadres
més interessants
també
que surten
encara a Catalunya
es manté algun
és destacar
per exemple
el del quadre
d'apòstols
n'hi ha bastants
però
a mi m'agrada
especialment
el de Besalú
que
el divendres de Dolors
hi ha un quadre
d'apòstols
que canta
té una característica
el del de Besalú
és molt bonic
molt particular
a més en aquell entorn
característic
n'hem esmentat
aquests tres
armats
o quatre
armats
samaritana
tres maries
i
els apòstols
això són
quatre passos vivents
quatre representacions vivents
que
una darrere l'altra
podien explicar-nos
igual la setmana santa
és a dir
sense unes talles
el que és cert
és que les talles
han existit històricament
i que es combinaven
amb aquests quadres
vivents
hi ha poblacions
algunes
potser enguany
farem algun programa
monogràfic
amb alguna població
d'aquestes
ja que
tindrà bastant de pes
això dels armats
d'alguns personatges
teatrals
que només
surten
no en pas
sinó que surten
en representació
figurada
i actuant
realment
és que curiosament
com passa amb altres
manifestacions populars
s'han de carrer
més enllà de la religiositat
de les creences
la fe
no podem oblidar
que és un fenomen
també de tradició
i de cultura popular
coincideix que
ja sigui
si parlem de Tarragona
o qualsevol
altra localitat
si parlem del tarragonès
del Baix Camp
és que el decorat
natural és magnífic
per aquest tipus
de manifestacions
l'hora del dia
és magnífica
la sortida del sol
la posta del sol
tot això
ho ajuda
que tingui
una grandiositat
que probablement
en altres circumstàncies
on un altre tipus
de paisatge
no tindria
exacte
exacte
i ajuda molt
home
hem destacat
aquestes poblacions
variades
Altafulla
La Pobla
Constantí
El Morell
Torre d'en Barra
Tarragona
totes ajuden
en alguns
dels seus espais
evidentment
El Morell
o La Pobla
la refineria
no
però en alguns espais
els entorns
són més adequats
possiblement
d'estar aquí
en aquest cas
la Vila Closa
de Fulla
que començàvem
l'itinerari
molt interessant
o això
aquestes processons
que caminen
més cap a armites
o més cap a altres llocs
això ho poden veure
i suposo que acabem aquí
aquest calendari
o aquest guia
del Consell Comarcal
del Terranet
que surt en tres idiomes
en català
en castell i en anglès
té diferents recomanacions
sàpiguen que
per exemple
el diumenge
de Rams
ja poden veure
armats
amb poblacions properes
com Vilallonga
del Camp
i que això
amb la resta
de dies que hem dit
dimecres sant
dijous sant
divendres sant
es pot anar seguint
aquest tipus d'itinerari
amb aquestes
em sembla que això
si no està allà
també està penjat
per internet
i és una possibilitat
de consultar-ho
de manera
adicional
la web és molt fàcil
posa aquí
www.tarragonès.cat
no sé si està penjat
perquè això és novetat
i per tant
possiblement encara
ho estic
dèiem que havíem acabat
però no
acabo de decidir
que no hem acabat
perquè tinc un refranç
per tu
de més de febrer
golejada
golejada
ei
que et pensaves
Jolanda adéu
que no hi hauria
rebenja
per aquella traïció
que vas cometre
el mussol per febrer
ja es menja
un pas sencer
molt bé
no li trobo
el significat
però tinc uns quants
que tenen a veure
amb el temps
pel febrer
una estona de sol
i una altra al foguer
pel febrer
un dia dolent
i l'altre també
pel febrer
treu flor
l'enmaller
pel febrer
set capes
sí senyor
set capes
i un barret
pel febrer
abrigat bé
i pel febrer
llenya
guardaré
i mata més el febrer
que el carnisser
que bé no
fantàstic
l'any que ve
no saps perdre
l'any que ve
quin mal perdre que té
saps què ha
és el carnaval
l'any que ve
jo després d'enguany
no tinc ni idea
l'any que ve
anem enrere
ja serà
el març
no
encara no
però comença enrere
ara hem vingut cap aquí
l'any que ve com a mínim
a partir de l'any que ve
cap allà
cap enrere
s'acaba el 24
i he de començar el 14
vols que preparem
concurs
duelo de refrenes
si vols
si és igual
si m'ho allà
els ulls no ho saps
però tu tens un portàtil
aquí
jo n'hirobo un portàtil
i tu arribes amb portàtil
això no és
no és que arribis
és que el tens
Jordi Bartral
moltíssimes gràcies
de veritat
bona quaresma
igualment
la vas complint
la velleta
ja ha començat a treure potes
els de Reus
la setmana passada
ja li van tallar una
sí
doncs és que aquests fan via
sí sí
després diuen que
l'església està aquí
mare meva
gràcies Jordi
adeu