Bona tarda.
No és tangible, però és allò voluminós i fantàstic.
És una de les tradicions i costums del Nadal.
Molt bé, de regalar l'òdia. Avui el Jordi Bertran regala un lot de Nadal a tots els oients del matí de Tarragona Ràdio.
Per cert, primer refrany.
Pluja de Capdany, domà a la Barany.
Doncs potser en lloc de vindre el Jordi Bertran que vingui el Tomàs Molina, no?
Perquè suposo...
No ho sé, no ho sé.
Home, no ho sé.
Ja ens ho dirà, no? Perquè no sé si és ell i el del Polònia, no?
No presenten a l'Espacial Capdany?
Sí?
A TV3?
No sé, no sé, no sé.
Per tant, ja ens ho explicarà.
Sempre podem anar als clàssics any nou, vida nova, per any nou, un pas de bou, o primer d'any, lleganyós, any poc menturós.
Qui treballa per Capdany treballa tot l'any.
Aquest és de calés.
Primera remesa, si cal ja hi tornarem, però ara anem a coses, diguem-ne, com més elaborades i més allò amb consistència, com és el lot de Nadal que ens has preparat.
I nosaltres oferem un lot amanit musicalment, ja que el lot té diferents elements, un serà la música, no?
Però anirem veient a través de diferents tonades, doncs, quins personatges integren el nostre...
Faràs un pessebre musical.
Musical, no?
Ai, quina gràcia.
Amb la col·laboració i treball especial del Lluís, que avui és aquell dia és que treballa.
Mira, el tenim de pessebrista, el Lluís, avui, eh?
Vinga, hi posem la primera figureta, no?
A veure quina és.
Pastorets i pastoretes, a una neutant de matí, a llevar-nos les llaganyes, en la bassa del jardí, del jardí.
Molt bé, de moment tenim els pastorets i les pastoretes, diguem-ne que són els extres de qualsevol pel·lícula.
Són els que tenen més importància amb tot el pessebre.
Sí, però com que hi ha molt de bulto, és a dir, que són molts, diguem-ne que no són papers estel·lars.
Després hi ha algun pastor que destaca més que d'altre, el pessebre segon.
Si jo poso el de les ovelles, que m'agrada més, doncs jo poso la pastoreta que porta el cistellet.
A veure, hi ha després cadascú, però sí, sí.
Perquè, clar, els reis són els reis i porten normalment pocs patges dels pessebres.
Home, com un que aguanta el camell i poc més.
El naixement són els que són i també té poca...
Els animalons.
Sí, però bueno, l'establia...
Amb el vol, amb el mula...
Sí, però no n'hi ha...
Ara, perdona, després...
No era una establia molt nodrida, vaja, no era una vaqueria...
El tema del ramat, no, però després tens les bogaderes, que estan arribades.
Això dels pastorets i les pastoretes, en el fons ens ha explicat el conjunt de figures.
Digue'm que és el poble pla, el poble oiano, que es diria en castellà, els pastorets.
I permet que cada pastoret tingui el seu ramat i llavors es porten tots els animalets.
El pessebre ja tenim allò una mica d'ambient.
I el tenim gràcies, primer tema i primer element del lot de Nadal, el tall amb aquest tema tradicional valencià, una popular valenciana,
que ens explica el primer estri d'aquest lot, que és un CD.
Un CD d'aquestos, bueno, un triple CD, especialment recomanable,
que és una d'aquelles iniciatives que s'haurien d'aplaudir quan passen, perquè passen poc sovint.
Normalment, aquests dies, doncs, vas pel carrer, entres en alguna gran superfície, en algun comerç,
i normalment la banda sonora que ens acompanya, doncs, jo crec que es divideix en dos tipus.
Una, la de...
Bonien.
L'extremadament hortera.
Bonien, feliç Navidad.
I després, la que, a més a més, de ser extremadament hortera, és extremadament desnaturalitzada.
Llavors, ja fa temps, aquí a Trauna Ràdio, que hem iniciat una sèrie d'iniciatives, no?,
per intentar que hi hagi bandes sonorals una mica més agradables, no?
De fet, el passat via 24, que els vam oferir un programa especial de la nit de Nadal,
de la vigília de Nadal, i ho vam explicar ampliament, perquè hi vam explicar que va ser Jordi Bertran,
qui ens va posar en la pista d'aquest treball, totes les cançons que van sonar al llarg de tres hores de programa,
justament provenien d'aquest disc.
Va ser una mostra molt petita, perquè, com diu el Jordi, són tres CD's, a més, atapeïts de cançons,
ja des del Nadal amb ritme, amb interprets com el Josep Tió, per posar un exemple.
Des dels més modernets.
Formacions com el Tall, o passant per veus d'aquelles clàssiques que encanten Nadales,
fins i tot l'escolònia de Montserrat.
O el Club Super 3.
O el Club Super 3, i absolutament de tot.
És un treball magnífic per a aquells que vulguin...
Música de Nadal, de tota mena.
Nadal amb ritme.
Exacte.
Editat per Música Global, discogràfica, i és una iniciativa, en aquest cas,
se n'anem cap a terra gironines, de l'Ajuntament de Girona,
amb suports diferents, entre altres, també de les Illes Balears,
per exemple, institucions de les Illes Balears o de la Generalitat de Catalunya.
Però, vaja, ens permet posar, i com anirem veient, una banda sonora nostrada,
en què es combinen els elements més tradicionals, els més infantils,
i també aquelles versions que fa gent que, en principi, té poc a veure,
diguéssim, amb el món directament tradicional.
Tots hem entrat el Josep Tió.
Sí, per posar un exemple, que n'hi ha més, eh?
Escoltarem alguns altres.
Bé, això és el primer paquedet que teníem amb aquest lot,
i va a la segona Nadala, que ens permet posar...
Tenim els pastors i pastores, ara que posarem...
A veure que posem quina figureta ens posa el Lluís.
Vinga, Lluís.
La mare de Déu, quan era xiqueta,
anava a costurar, a prendre de lletra,
Inconfusible el personatge, inconfusible l'intèrpret.
Sí, en aquest cas l'Artur Gaia, Quico Elcelio,
Quico Elcelio, el noi al mot de la Ferreries,
doncs amb aquesta... La mare de Déu, no?
Personatge central.
Sí, en aquest cas és un altre dels elements que posem a la nostra estalbria.
No és la protagonista, però és personatge central.
Sí, i a més a més la tonada en aquest cas ens porta, anem pujant, perdó, del País Valencià a les Terres de l'Ebre i ens trobem a més a més ja amb un tema no només popular com era el que estàvem escoltant abans de l'Altall, sinó un tema en què ja té una elaboració per part d'aquest grup dels Quicos, que a partir d'una tonada tradicional han fet aquesta cançó i l'han adaptat.
És a dir, fins i tot, doncs, la música i la lletra, doncs, han tingut notables variacions respecte a la, podríem dir, l'origine, no?
Segones figuretes, les que constituirien més o menys ja aquesta establia particular que tenim abans.
Però encara falten, eh?
Sí, sí, sí.
Sant Josep espero que tingui cançó, perquè el pobre sempre...
Doncs no...
No és ni secundari, ja.
No, no, amb la Mare de Déu hem simbolitzat una mica tota l'establia.
Sempre passa igual, eh?
Sempre passa igual, Sant Josep, sempre... És la terça secundari.
Encara som a temps, potser, de trobar alguna figureta en algun...
No, no, no, a veure, considerem Pac Mare de Déu, Sant Josep, jo imagino que el Nen Jesús sí que va solto, en aquest cas, va per una altra banda.
Va tot amb un lot.
Ah, vull dir...
Pastorets s'establia...
Ah, d'acord, vale. Pastores i pastorets, és, diguem-ne...
Al Lluís li estàs posant molt difícil, eh?
No, no, no, no, no és la meva intenció, ni de bon tros.
Per tant, el Quico Alcelio ja ens han col·locat la Verge, Sant Josep i el Nen Jesús.
El Bou i la Mula.
Ah, també van integrats al Bou i la Mula, això és una mica Pac, eh?
Ja t'ho dic ara.
Però, en fi, continuem amb més elements del pessebre o traiem un altre...
Bueno, un segon lot.
Vinga, un segon lot.
En aquest cas anem amb un llibre, que és un llibre curiós, que a mínim a mi m'ha sobtat.
És un llibre que es diu Pessebres vivents, pobles vius, i és una guia d'excursions que es pot fer combinant el cotxe i a peu
i que ens porta a partir d'una tria d'una sèrie de pessebres vivents que tenen lloc en una sèrie de poblacions de Catalunya,
doncs ens porta a una excursió, és a dir, per veure un indret normalment natural, no?
Sabeu que els pessebres vivents posen èmfasi en el que serien espais d'un entorn natural determinat
o posen èmfasi en un entorn històric específic, li treuen suc, vaja, a paratges que tenen una certa bellesa.
Doncs un periodista, escriptor, l'Ernest Costa i Saboia, doncs ha editat un llibre, en aquest cas a través de Balc Llibres
i en col·laboració amb l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya,
on se'ns presenten no tots els pessebres vivents, però sí aquells pessebres vivents que tenen un cert interès natural
o alguns dels que tenen un cert interès natural, no?
Hi ha de tot tipus, no?
És un llibre que va des del Pirineu fins a les Terres de l'Ebre
i que ens permet veure espais naturals de gran bellesa, no?
La diferència aquí seria és que a banda de veure les figuretes col·locades,
en aquest cas vives, en cada espai, doncs només a l'hora de la representació,
l'autor, doncs ens permet també recomanar aquella ermita, aquella font, aquell poble bonic, no?,
que hi ha al darrere, fins i tot quan no hi ha figures, doncs col·locades, no?
Em esmenten moltíssims, per destacar alguns, de comarques més o menys properes,
doncs, no sé, per exemple, a l'Alp Penedès tenim molt pessebre vivent de les Gonyoles,
que és un pessebre, diguéssim, prou particular perquè hi ha text, és a dir...
Gonyoles no és un poblet molt petit, molt petit, és que no sé si té ajuntament,
és una pedania, si no m'equivoco, no ho sé, no ho sé, però gairebé tots els pobles que estan aquí
són molt petitets, no? Jo esmentaria aquest, per exemple, a les Terres de l'Ebre,
un del que hem fet poca referència, el pessebre de Jesús, el Baix Ebre,
a les comarques tarragonines, en aquest cas està seleccionat a de la Paula Montornès,
que podem dir que és un clàssic, n'hem parlat en algunes altres ocasions,
la zona també propera, diguéssim, del Penedès, tocant ja en aquest cas
el que serien les noves comarques anomenades Garraf, diguéssim,
històricament Penedès, també, el pessebre de Ribes, o de Sant Pere de Ribes,
que aquest és un pessebre també prou particular perquè realment són uns pastorets
escenificats en el carrer i en cases particulars que s'obren per l'ocasió,
És a dir, per exemple...
I casa teva...
Sí, es converteix en una escena...
En un escenari, en una escena de pastorets.
I la gent entra dins de...
Allò, el menjador, el lavador...
Clar, normalment es trien...
Home, per entendre'ns el rebost, normalment no es trien,
però sinó que es trien o bé baixos o bé cases o racons que tenen un cert interès,
per exemple...
Però és molt curiós, això, per les cases.
Sí, sí, a més cada any és diferent aquest pessebre,
és un dels que no n'hem parlat mai,
però és un pessebre que canvia cada any d'itinerari,
és a dir, cada any es trien uns edificis diferents
i, per exemple, en guany, doncs s'han triat la casa, podríem dir,
més o menys d'un indiano, per entendre'ns, un pati important, no?
I després un hort, diguéssim, més normal, no?
Els baixos d'una casa, la riera, no?
Per exemple, aquest seria un escenari.
Però el normal en aquest pessebre de Sant Pere de Ribes
és que es trien, doncs, masos.
Sant Pere de Ribes és un nucli que va tenir molta importància a l'agricultura
i hi ha massos històrics, doncs, de gran valor.
Llavors, cada any es procura posar èmfasi en un mas, no?
En un mas s'ha d'entendre no com una parceleta, no?
Sinó un mas, en el sentit antic, és un gran edifici, no?
Que és un escenari, doncs, podríem dir, ideal
per poder representar un pessebre
perquè té, doncs, dependències per als animals,
té els horts, té, doncs, els escenari.
Pots reproduir la vida pagesa, que és, generalment,
on representem el pessebre català, no?
I, a més, en aquest cas, hi ha diferents fragments
que són representats també en pastorets de teatre,
a la italiana, podríem dir, de teatre d'interior,
però aquí se sanifiquen al carrer,
amb veu en directe, sense amplificació,
que és una de les coses, també, penso, interessants d'aquest pessebre.
I és un pessebre que, relativament, està a prop...
té una característica, en guai no la podran veure, ja,
perquè sempre succeeix, els mateixos dies, caiguin quan caiguin,
que són del 25 al 28, és a dir, d'anar de les alçants i nosens,
i això toca quan toca.
Però és un dels que també se'n parla aquí, no?
O, per acabar, i parlant d'un altre, doncs, també...
curiós, també poc explicat, també,
és el pessebre de Rocafort de Vallbona, a l'Urgell.
Rocafort de Vallbona és una petita població
que està en direcció, podríem dir, d'Anna Tàrrega,
si vostès han anat mai per aquesta carretera,
doncs té una desviació cap a, diguéssim, l'esquerra
i es pot anar cap a aquest poble.
N'hem parlat aquí quan hem fet referència
a les matances del porc,
a les matances del tocino, com diuen a les terres lleidetanes,
perquè també té una festa molt important,
normalment al voltant o a vora del Carnaval,
és a dir, aquestes matances carnavaleres, no, de Sant Martí,
i té un pessebre, també, molt interessant,
que té allò que a les entrades de les cases,
en aquest cas es fa un recorregut, doncs,
de portada a porta, podríem dir, d'entrada a entrada,
i és un... la sort, diguéssim,
que és un pessebre tan petitet, tan petitet,
al poble, no, és a dir, que li té un encant, doncs,
com encara més especial, no.
Potser aquesta és una de les característiques
que s'hi veu amb aquest llibre,
amb aquesta guia de pesseurs vivents,
pobles vius, no, editada per...
o esquí de Berners Costa,
que posa èmfasi en aquests petits nuclis
que normalment no sortirien
amb cap gran guia d'excursions de grans nuclis, no.
Com a llibre és molt bonic,
jo m'imagino que té les seves fotos, il·lustracions,
el text molt acurat, també,
vull dir que...
Sí, un llibre d'aquestes coses,
és relativament recent, eh?
És un llibre maco, eh?
Sí, també hi ha el pessebre intentat prohibir
enguany per l'ostro.
Què tal? S'ha fet?
Sí, sí, s'ha fet, no?
S'ha fet, és a dir,
el pessebre de Sant Guim de la Plana,
encara succeix.
Vull dir que...
No, els Mossos no hi van anar.
No hi van anar i ells ho van tirar al davant
i ningú els hi va prohibir.
S'ha limitat alguna escena del carrer,
pel que s'ha pogut veure,
però, bueno, fins i tot, no sé,
diaris a nivell nacional,
no sé, la buila tenies dedicada a una pàgina,
vaja, aquest alcalde s'ha retratat, com qui diu, no?
Home, és que realment,
contra aquestes coses que formen part de la tradició
i tot plegat,
i que no tenen més, realment.
No, no, no, és que no té més.
Posar-te amb els pastorets...
Per què t'has de complicar la vida
per una cosa que no té més?
En fi.
És, bueno, en fi, és el que tenim.
Anem a posar unes figuretes més, Juís.
Sí, perquè trobo que quatre pastors
i el que és l'establirà...
Sí, anem a posar d'aquestos personatges
que tenen la gràcia que es van movent.
Hi ha uns que sempre es van movent.
Ai, que ja sé quin és.
Gràcia perquè t'és l'esabot...
Fins demà!
Fins demà!
I això és un fandango.
És un tema també popular, no?, del repertori valencià en aquest cas,
n'hem anat més cap a baix.
És el tall també?
No, això és Ximo Carafarena, que ens interpreta una tonada,
bueno, realment una Nadala pròpia, tradicional, de la Vall de Vall Digna, no?, podríem dir,
que és una zona especialment curosa amb la recuperació de tradicions,
i va editar un CD que es diu La Vall Digna canta Nadales,
però que bé, de fet aquest tema està inclòs amb aquest primer regalet que han fet,
que és el Nadal amb ritme de l'Ajuntament allà a Girona.
Aquesta tonada, així, de fandango, et venen ganes de fer aquest moviment de Girona.
Sí, és que el rei això era una mica així, no?, allò...
Sí, això, de moviment.
Hi havia, clar, un negrito, així...
És que venen d'Oriana, allà al Caribe, als Aires...
Bueno, ara hi havia un, no sé, bueno, suposo que devia ser clar això de la inocentada,
però ho saps, no?, que com hi havia crisi,
diu que s'havia de reduir una part d'algunes cavalcades, no?
Ah, sí? Sí, sí, algú va...
Però era una inocentada.
Home, suposo, no?
A veure, Jordi, ja te dius una cosa.
S'ha de reduir el 35%, deien, no?,
i diu que es veu que no sortia el rei negre, deien alguns, no?,
llavors hi havia votacions per veure qui era el més popular i el menys popular,
ara diuen, home, el negre no el tragueu, que queda malament, no?
I es veu que el que tenia menys adeptes era Gaspar, eh?, el rei roig.
Ho dic amb la mal cor, no ho dic amb cap ironia.
que fa uns anys les inocentades es veien tan clares.
Avui dia, aquest matí, m'han comentat alguna que altra inocentada...
Però aquesta està bé, no?
Sí, sí, però és que hi ha gent...
Bueno, espero que sigui una inocentada.
És el que t'anava a dir, que hi ha gent que dubta, a vegades, de les inocentades,
perquè assistim a vegades a espectacles tan sorprenents que dius,
home, doncs podria ser veritat, estaria dins del Barça en Blanc, no?,
tal com va en l'escola.
Vosaltres no ho vau dir, no?, això?
No, no, perquè fèiem festa ahir.
Ah, clar, clar.
No, no, nosaltres no, no, no, i...
Els reis, no, a veure, jo...
Però llavors no vau fer inocentada, quan se fa festa no hi ha inocentada.
No, perquè no la pots fer avui.
Bueno, bueno...
I venia a fer la inocentada només.
Però potser algú va deixar alguna cosa preenregistrada.
Podria ser, podria ser, però no, no, enguany, la crisi no ens ha arribat per fer inocentada.
Doncs no sé, no sé si hi haurà alguna cavalcada que sortirà només amb dos reis, enguany.
O, escolta, o vestits amb xàndal, no sé, per estalviar diners.
I ja hem trobat la solució històrica, jo de seguida vaig anar a mirar-ho, dic, a veure,
s'ha de trobar una justificació amb això, i resulta que els reis no sempre han tingut el mateix nombre.
O sigui, no pateixin.
És a dir, que no trencaríem amb la tradició si prenguessin aquesta tradició.
No, el que passa és que la majoria de vegades que sortien diferents números, diferents al 3, eren superiors.
Llavors, clar, això ja seria...
O sigui, si en lloc de tres reis en posem 12 per entendre's, anem malament, perquè és més gasto.
Llavors, clar...
Però també què gasta un rei?
Vindrà d'un rei què gasta un rei?
No ho sé.
El sé qui ja el porta de sèrie. Els vestits són els mateixos de cada any.
O sigui, és dolenta. El rei també va anar a la moda.
Perdona, són màgics. No costa diners. Per tant, això de treure un rei per la crisi, jo ho trobo fatal.
No ho sé. Jo ho vaig llegir, ho vaig sentir.
Esperem que sigui una inocentada.
Mai et creguis tot el que diuen els periodistes, Jordi.
No, no ho sé.
Mai de la vida.
Home, doncs, mira, abans hem recomanat un llibre d'un periodista, vull dir que no ho sé.
Bueno, anem a un altre... Obrim una altra part del lot.
En aquest cas és una revista, una part d'una revista, que també és una revista de les que ens agrada aquí recomanar.
En aquest cas és un apèndix, podríem dir, la revista Descobri Catalunya, que poden trobar en els quioscos,
que hi ha una petita guia que es diu Nadal amb nens.
I llavors hi ha les millors propostes per entretenir els més petits.
Com diguéssim que encara estem en el primer tram de les vacances, aquestes nadalenques.
Fins a Reis encara queden dies.
Encara queda tot el paquet de Cap d'Any.
Som l'equador de les festes.
Per tant, saps quants dies hi ha?
De vacances escolars, tres setmanes.
No, no, no.
Això som en tots els pares i les mares del món.
Entre la nit de Nadal i Reis, quants dies hi ha?
No ho sé.
Digues.
No em facis números.
12.
És un nombre màgic, també.
El 12 és un nombre màgic?
Un número màgic, sí, sí.
Per què?
No ho sé, però algú va calcular això, jo crec, no?
És curiós, no?
Parlant d'això, abans em deies que...
12 apòstols.
12 apòstols.
12 mesos a l'any.
A Reis recuperen el ball dels 12 mesos.
I de...
És un ball, no ho sé, no el conec, però diuen que és un ball per celebrar la sortida i l'entrada de l'any.
Que és un ball tradicional, no és una rebellia.
Busco més coses que siguin 12, una dotzena d'ous.
No sé, és gràcia.
Home, n'hi ha unes quantes, eh?
N'hi ha unes quantes, el 12.
El 12 és un número molt màgic, especialment en la tradició cristiana.
Molt bé, escolta, que abans dèiem que ho hem explicat algun any, però el tema de la tradició dels 12 raïms i la nit de cap d'any, tant com l'entenem ara, també és un invent relativament recent.
Centenari escassament.
I allò de manjar el raïm, el Jordi Bertran em feia memòria abans, venia per un tema d'excedent de raïm.
Per tant, se li havia de donar sortida i algú, molt ben pensat, va tenir la brillant idea per donar accedent i el consum interior d'aquest producte menjant els 12 grans de raïm, que està molt bé.
Sí, sí, sí, és una idea com una altra, no?
Vull dir que, però vaja, va resoldre una crisi.
Sí, sí, doncs què vols dir, que ara ens hem d'inventar una tradició popular per resoldre la crisi actual.
Aquesta tradició, avui, convertida en indispensable, podríem dir, va resoldre una crisi molt important d'un país.
Podríem fer avellanes, mengem avellanes.
Tomen nota, tomen nota, eh?
Amb això, vull dir, és una cosa important.
Bé, en tot cas, estàvem, no amb 12 recomanacions, sinó amb 200 recomanacions,
que estan seleccionades per la gent de la revista Descobri Catalunya,
que ens explica des de com veure, per exemple, els estels, no?
Curiosament, l'any 2009 és l'any internacional de l'astronomia,
se'n parla en aquesta revista, en aquestes recomanacions pels nens,
es parlen des de les tradicions, com les que toquem aquí en el programa,
de les propostes teatrals, de com aprendre a cuinar en família,
és a dir, hi ha tallers de cuina repartits pel país que ensenyen que els nens tinguin una formació,
els nens i les nenes tinguin una formació per cuinar i per menjar, també,
és a dir, una cosa prou saludable, propostes de natura,
bé, en fi, un munt de propostes d'aquestes interessants.
Jordi, tenim pastors, pastores, tota la família protagonista i el rei.
I ara ens posem a tope, a tope, catalans.
Aquesta és fantàstica.
Ara ens hem posat la barretina.
Ara sí.
Es veu que al carrer de casa volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta perquè diu que els hi falta gent.
I jo què volen que els digui? Jo no tinc mai un nom per ell.
I quan em van venir a veure, els vaig deixar anar de dret.
Jo no vull ser rei, ni camí, ni patja, ni ser Sant Josep.
Paral, paral, paral, aguanta la vara.
De verja no puc, paral, paral, ai, amb aquesta cara.
Vull ser caganer, passar el Nadal amb el cul a l'aire.
Vull ser caganer, passar el Nadal amb el cul a l'aire.
Amb tots els aspectes, la revista Descobrir Catalunya no crec que com a proposta faci aquesta.
Si caganer i passar el Nadal amb el cul a l'aire, no?
No, no, no.
És una proposta dels ai ai ai, una proposta rumbera.
I clar, havíem de posar el personatge més típic dels Nadals catalans.
Trobo que has portat un lot molt arregladet i molt equilibrat.
El caganer és un dels personatges més macos que hi ha al món, jo diria.
És a dir, és d'aquells que realment ens identifiquen com a poble, no?
Llavors vull dir, no ho sé, i és una de les coses a tenir presents.
Ara faré una cosa que no hauria de fer, perquè jo en soc un part responsable.
Tu te'n recordes que l'any passat van començar a fer una llista de què era allò que es representava com a poble, d'icones?
No, el caganer, sens dubte.
I van sortir unes coses, i el caganer penso que també va sortir.
Part d'una d'aquestes icones, que és la muntanya Montserrat, s'està caient, vull dir que més val que posem caganers.
Posem caganers pertot arreu.
Però vaja, anem a treure una altra...
Sí, vinga, perquè hem d'anar acabant.
Vinga, acabem amb aquesta última regalita del lote.
En aquest cas, un àpat, podríem dir, un àpat que passa al Priorat, i aquest no ha passat, sinó que passa demà.
I és que a Bellmunt del Priorat, un lloc, doncs jo diria, molt recomanable per a aquells que no el coneguin,
perquè hi ha un dels museus més interessants del país en aquest moment, que són el Museu de les Mines de Bellmunt.
Aquest museu és una idea d'un alcalde que va morir relativament fa poc temps, fa pocs anys,
que va pensar que aquella indústria que havia estat identitària en el Priorat, que eren les mines,
podria convertir en una visita guiada molt interessant, que és com si entressin en una cova, podríem dir, natural.
En aquest cas no és natural, perquè és una cova industrial, però la il·luminació li ha prestat...
Oh, i l'efecte, Déu-n'hi-do.
Fantàstic.
No és la que estava en el lot, però aprofitant de Bellmunt, a Bellmunt se celebra aquest dia la festa major dels Sants Innocents.
Ho fan durant més d'un dia.
Ho fan durant més d'un dia i realment podríem dir que l'acte central és un acte que és de les propostes gastronòmiques més històriques i més interessants que té Catalunya.
En aquest cas es tracta de menjar bacallà, que és l'anomenat la badejada, i consisteix en una concentració, podríem dir, a l'hora de dinar,
en què vostè pot, per un mòdic preu, pot provar una recepta, o diverses receptes, perquè realment...
El bacallà és el plat central i el cuinen de diverses formes.
Exacte, però alguna d'aquestes receptes és molt patrimonial i molt antiga i és...
Jo diria que abans que s'inventessin les diades i les festes gastronòmiques, ja els habitants de Bellmunt van pensar en aquest àpat.
Això fan cada any el dia 30.
El dia 30, també el dia que toca.
L'única qüestió és que s'han de portar el plat i els coberts.
Home, doncs és això, doncs cap problema.
En temps de crisi, doncs, pot ser una bona proposta.
Hi ha un llibre que diu que per molt pocs diners pots menjar tot l'any.
Sí, menjar per un euro.
Sí, doncs aquesta, pràcticament...
La crisi aguditza l'enginy.
Pràcticament és una bona proposta.
Aquest fins i tot hi ha propostes per anar de gratis a inauguracions i coses.
Per cert, demà tindrem amb nosaltres la Joana Virgili,
al programa que ens parlarà de l'home dels nassos, aquest petitet,
que ha de sortir enguany, en parlarem,
però de totes maneres hem de fer referència a l'home dels nassos en aquest espai.
Sí, llavors podíem, en lloc de posar una figureta,
que és el que pensàvem inicialment en acabar posant una,
perquè hi ha alguna que...
En cap, podem posar la setmana que ve, però...
Ah, sí, que encara no haurà acabat.
Podem acabar amb aquesta recordadora especial de l'home dels nassos,
que, a més, és una tonada, en aquest cas, del Noé Ribas,
que és un dels grans personatges que ha fet molt per la popularització entre els infants
de les músiques populars del nostre país,
i parla de l'home dels nassos.
En aquest cas, la recomanació del nostre lot d'avui és que aquest home dels nassos
porta un xiquet especial enguany, un nen especial,
que és un personatge que fa 40 anys, doncs, es va pensar que podria sortir,
però en aquell moment, no sé per què ben bé,
però realment, bueno, sí, la veritable història sembla que és que
s'havia pensat que l'home dels nassos sortiria el dia 31
i el dia 1 sortiria el nen o el xiquet.
Com una que ha recent nascut, allò que...
Bé, això, clar, el dia 1 és un dia complex, per fer-ho organitzar coses,
però vaja, al final, després de 40 anys,
gràcies a gent com el senyor Virgili en el seu moment,
avui en dia, també, tots parlatran de la Joana Virgili,
també el seu nebot, el francès Virgili,
també una sèrie de gent de la brigada municipal,
com l'Alexandre Ixendri,
gent que ha recuperat aquesta figura que va quedar llançada
en un magatzem, podríem dir,
i sortirà una mica rememorant el que eren aquests antics,
aquestes antigues divinitats clàssiques,
que eren aquell home que era meitat ja i ho mitad nen,
que és, en aquest cas, l'home dels nassos de Tarragona
serà el primer personatge que serà meitat ja i ho mitad nen.
Sempre jove, forever young,
Jordi va tràpid.
L'any que ve continuarà sempre amb la força,
amb l'alegria, amb la joventut que ens fa retrocedir en el temps,
però mirant cap endavant, que per això serveixen les tradicions.
Anem-nos-en a l'home dels nassos.
Doncs vinga, l'home dels nassos, bon any, Jordi.
Sincerament, adeu.
I mengem raïm.
Oh, i tant, els 12 grans.
Sí, sí.
I ara que arriben les festes, dolces festes de fi d'any,
sortirà l'home dels nassos, amb tants nassos com dies l'any.
I ara que arriben les festes, dolces festes de fi d'any,
sortirà l'home dels nassos, amb tants nassos com dies l'any.
I ara que arriben les festes, dolces festes de fi d'any,
sortirà l'home dels nassos, amb tants nassos com dies l'any.
I ara que arriben les festes, dolces festes de fi d'any,
sortirà l'home dels nassos, amb tants nassos com dies l'any.