Estic, francament, emocionada
finalment, després d'algunes
setmanes tenim aquí els estudis
de l'Avinguda Roma, ben asseguts, i els
asseguro que no els hem lligat a la cadira,
seguen aquí lliurement.
Víctor Navarro, bon dia. Bon dia.
Línia i bingo. Línia i bingo, avui l'he encertat.
David Serra, bon dia. Bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia. Bon dia.
El escudero fiel, ell sempre està aquí,
va ja marxar. Sí, hay una cosa que me mosquea.
A veure, ja comencem, està en forma.
No, jo me sentía orgulloso de haber venido
todos los días y tal. Aquí aguantando,
como un jabato. Pero digo,
claro, es que soy el único que no tiene otra cosa
mejor que hacer. Porque, claro...
Soy un desocupado de la vida.
Claro, Víctor estaba en Nueva Zelanda.
David estaba en el Festival de Sitges.
¿Y tú aquí, en la radio?
Que para mí es lo mejor
que podía hacer, pero claro...
Pero claro, a ver, está en Nueva Zelanda, hombre...
Sí, a ver, Juanjo, si tú dius...
Yo estic a gust fer aquesta col·laboració a Tarragona
Radio, pero, home, anar a Nueva Zelanda
no em sabría greu. Yo te entendría y no te ho tendrían
en cuenta. Perquè a mi em passaria igual.
Jo estic molt a gust amb vosaltres,
però si m'ofereixen a Nueva Zelanda, doncs us deixo sols.
Directament. Ja està, no cal.
No només han vingut els tres, sinó que a més
han fet els deures. I algunes de les pel·lis
que s'estrenen avui i altres que es van estrenant
la passada setmana, les han vistas.
Per tant, avui no parlaran per parlar,
d'alguna sí.
Però ja saben que aquest espai no es recomana,
dona punts de vista absolutament subjectius de pel·lícules
que estan en cartellera. A veure, Jolanda, jo mantinc
la tradició. L'altre dia ho comentava.
jo faig els deures retrospectivament.
Jo veig les pel·lícules
que després descarregarem. David, tu ets slow life.
Slow life, vas al teu ritme,
la teva vida, tranquil, que no la veig d'estrena,
la veig la setmana que ve, no passa res. Cap problema.
Aquesta setmana estic castigat per això,
perquè ja saps que em toca a nivell familiar.
Oh, has d'anar a veure High School. Puc venir amb tu,
també? Puc veure High School.
No ho sé.
Si és una festa, veure-ho amb la canalla és lo millor.
una? No, no.
Ah, ah.
Tu t'ho perds.
High School Musical 3?
Sí.
S'han estrenat la 1 i la 2 aquí?
No, a la tele, el Canal Disney.
A la tele, el Canal Disney.
Com es nota que no teniu criatures?
Ahí està, no ho saben ells.
Les meves nebogues són massa petites per veure...
Víctor, jo no aniré perquè...
Jo si fessin la pel·li del Pocoyo, les portaria, però...
Jo no aniré perquè la primera la vaig veure,
la vas a veure,
però trobo que aquests nens i aquestes nenes,
estan hiperperfectes?
Per mi són molt repelents.
Són repelents, són repelents, ho sento.
No m'agrada.
Estic totalment d'acord,
és que és la mania que tan...
Generalment nord-americanada...
Hi haurà debat avui, hi haurà debat.
Estic provocant, eh?
Sí, però jo és que no puc parlar
perquè si la meva filla no em sentirà...
No, no, tu has de parlar com a pare de família...
Exacte.
Perquè aquesta pel·lícula serà molt xula
perquè vagin les famílies al cinema.
I ahir ens trobarem totes.
I amb el rotllo que acompanyo el nen o la nena,
me la veig que també m'agrada.
Exacte.
Coses com sigui.
Ara que no ens ho sent ningú,
faig coreografies.
Ara sí que m'has deixat.
De què fas, de prota?
Bueno, ella em va canviant.
Ella em dirigeix,
ella em diu el que he de fer.
Diu, ara ets tal.
Ella se reserva sempre els papers femenins,
per sort,
perquè seria molt conflictiu.
La família Serra, el musical.
Pones la cinta del Batuca
i te pones a bailar la tua hija.
Millor això que no facin...
Millor que no facin cants tirolesos
com a sonrises i làgrimes
la família Trap.
El seu moment se feia, també, tu ja ho saps.
Jo si fessis una pel·li ballant
i cantant cants tirolesos,
jo aniria a veure-la, eh, David?
Sí, és difícil.
A mi no m'ha sortit mai.
Oye, que l'altre dia
hi havia un reportatge
d'unos tios que intentaven provocar avalanchas
cantando tirolesos.
I se'n sortien o no?
No.
La natura és sàvia, doncs.
Després dius que què fas a la ràdio?
Tens poca feina?
Perquè si jo et dedico a saber aquestes coses...
És que el Discovery Channel és...
És fàcil.
A veure, nois,
High School Musical 3,
voleu parlar-ne o ja està?
Ja s'anuncia per ella mateixa.
A veure, és això
i és un producte xulo, bonic, divertit
per la gent més jove.
Seudo Britney Spears,
seudo Justin Timberlake,
cantant i ballant.
Molt bé.
Però és igual.
Això és inofensió.
Ens provarem tots allà.
Transsiberian.
Jo en tinc moltes ganes de veure-la
i em penso que David i Juanjo
ja l'han vista.
Sí.
Sí, jo crec que del cartell que hi ha ara
és l'única que pot ser un poco interesante,
me parece a mi.
Realmente.
No, no, a veure,
jo la vaig veure a Sitges
amb moltes ganes.
És del director del Maquinista.
Gran pel·lícula.
Jo ho volia dir jo.
És la gran referència.
Que és el Sessió 9 també,
la primera que va fer,
que també era una pel·lícula molt interessant.
Per ser una primera pel·li estava bé,
però és que el Maquinista va ser un salt
i no l'has vist.
Maquinista és una de les obres d'art, eh?
Sí, que vas al videoclub,
jogui al Maquinista
i es deixi d'anar al cinema
i aquesta setmana toca el Maquinista
i després Transsiberian.
Sí, sí.
No se l'han de perdre
si no l'han vista.
Aquesta pel·lícula, bueno,
consta de...
Trata de un matrimonio cristiano,
no sé de què iglesias són,
però que estan fent
com una espècie de missió
en China, en Beijing,
i, bueno,
per fer un poc d'aventura
deciden coger el transsiberiano,
el tren que va
des de esa part de China
hasta Moscú.
I, bueno,
i totes les desventures
que corren en aquest tren,
que, además,
nada més entrar,
ja se diuen que estan
completamente desprotegidos
i que si la policia
les confunde por algo
lo van a pasar fatal
i lo que ello conlleva
el ver,
presenciar cosas
o hacer cosas
i no tener valor
para decirlo ni a la policia
ni a nada
perquè lo que les puede pasar
a la policia...
A veure,
sí,
és un descens als inferts.
O sigui,
realment,
la pel·lícula,
ho comentàvem abans,
té un toc,
no és un remake
de cap pel·lícula de Gisgo
com passava
en la conspiració del pànico.
Aquesta pel·lícula
realment funciona
molt per ser el guió
i sobretot
per els protagonistes.
jo penso que el Brad Anderson
és un director complex
que és capaç
de generar
absolutament
imatges poderoses
i sobretot
sap dirigir
molt bé els actors.
En Noriega
està estupendo,
tot que la versió original,
és veritat
que jo la vaig veure a Sitges
i Juanjo també la va veure
en versió original,
en anglès, no?
Sí,
però en Noriega
parla
en el seu paper
té frases en castellà
i llavors té el problema
que queden una mica forçades,
cosa que suposo
que la versió dublada...
Això ho veus
en versió original.
Sí, clar, en anglès
hablando con la protagonista
dice yo a la chica mala.
Sí, sí,
hi havia coses
que no acababan...
Una pel·lícula
d'aquestes dimensions
amb aquests protagonistes,
amb aquest guió
i una bona pel·lícula
que es deixin perdre
aquest detallet,
home,
és dur.
És dur.
Home,
la veritat que
para el público
no español
pues le sonará bien.
El problema
d'aquesta pel·lícula
té un problema,
no és rodona,
no és el maquinista,
tot i que s'aguanta molt bé,
o sigui,
és una pel·lícula
que realment se pot recomanar
perquè és molt interessant,
és que fa certes concessions
a la comercialitat
més descarada.
Sobretot cap al final...
Però no la desvirtua,
fa d'una pel·lícula
d'entreteniment.
Fa una pel·lícula d'entreteniment,
però hi ha un moment
que realment
o sigui,
grinyola,
o sigui,
a nivell de guió,
estic parlant.
Sí,
empieza,
una vez se suben al tren,
parece que va a ser
cine de detectives,
cine negro
de Hércules Porod.
Hércules Porod,
exacte,
investigació.
I luego pues
deriva en aventuras,
luego se deriva
terror,
luego policíaco,
no acaba de encontrar su...
Té una barreja.
Per això no es pot veure
com una virtut.
En aquest cas,
jo penso que falta equilibri.
Ajà.
O sigui,
en plan guionista,
que jo deia directament
que diagnòstic...
Ja,
ja escolta.
Sí,
jo com un esperit i tal...
Podria estar muy bien,
però si tu te encuentras
en un clímax
de cine negro,
lo estás disfrutando
i de repente pum,
te cambia...
Claro,
si tu ya disfrutabas eso,
pues te va a fastidiar.
Coitos interruptos.
Molt bé,
de totes maneres,
a mi m'atreu molt
aquesta pel·lícula.
Potser també perquè
m'agrada molt ben Kingsley
com fa aquests papers
així de dramàtics.
I uno de los actores
és Woody Harrelson.
Està estupendo.
La protagonista és,
no me acuerdo el nombre,
però l'apellido és Mortimer.
Emily Mortimer.
Emily Mortimer.
Que esta chica...
De los Mortimer,
de los Mortimer de Wisconsin.
Esta chica,
a la gente le sonará
por Match Point.
que es la mujer del protagonista.
Un paper molt potent.
La otra.
Pel·lícula que directament
aquesta parella de fet
que és amb nosaltres
la recomanem
perquè val la pena
i no penso que defraudarà ningú.
El gurú del buen rotllo,
no cal que parlem.
No, passem, passem.
Mike Myers,
ja està.
Però és que als Estats Units
ni els fans de Mike Myers
van veure'l.
O sigui,
va ser un fracàs
el més estrepitós
a tota la carrera del Mike Myers.
Sí, sí, sí.
Sempre m'ha xocat
que és el mismo nombre
que el maló de Halloween.
Sí, sí, sí.
Noches de Tormenta.
És una pel·lícula
amb la major relòria
de Richard Gere i Diane Lane.
El que passa
és que jo la arribé de crítica.
Aquesta no l'he vista.
Parla realment
dels buits,
de les parelles
que es queden soles
a partir d'una certa edat
que els fills se marxen.
O sigui,
els nius buits, no?
Una pel·lícula
que diuen
que pels amants
de Richard Gere
és retrobar-se una altra vegada
un actor mesurat,
amb molt de talant,
o sigui,
pel·lícula una miqueta
gairebé
teledirigida.
Ja.
Veurem, eh?
Jo no l'he vista.
Jo no l'he vista.
I Diane Lane
que és una gran actriu.
Tinc curiositat.
No és malsana, eh?
Directament.
Però és una pel·lícula
que, bueno,
en el seu moment
l'aniré a veure
i la setmana vinent
podrem parlar a fons.
Transibèria,
Noches de Tormenta,
Richard Gere
mereix una estona
del nostre temps,
sempre.
Los años desnudos.
Jo, la veritat,
pel poquet que he llegit,
és que ni m'acostaria
al cinema.
Una pel·lícula produïda
per Marc Flores
i que vol parlar
del cinema eròtic
d'aquella època.
A veure,
es vol fer cinema social
realment amb aquesta pel·lícula
o cinema històric?
Jo ara parlo
sense veure la pel·lícula.
Director Dunia Allá
i Félix Sabroso.
A veure,
són en el seu moment
eren la parella de fet.
En el seu moment
perquè després han fet
cada coseta.
Ha plogut, eh?
Cada coseta
més infumable.
Guionistes
d'un gènere de comèdia
que de cop i volta
se fixen en aquesta època
que, bueno,
pot ser...
Si hi ha un apropament
interessant,
jo dubto.
És una pel·lícula
que cauré,
m'ho tocarà a mi,
anar a veure-la.
Ja us podré dir
la setmana vinent
si la pel·lícula funciona o no funciona.
Sí, sí.
Ara diu
ai, em tocarà,
em sacrifico.
Però, bueno,
era l'època
en què nosaltres
agafàvem el li,
ho miràvem així
de reull
i que les trobaves
amagats als armes.
El destapé.
Amb el retrat del cinema
de l'època de la transició
passa exactament igual
que les pel·lícules
que tracten
el tema de la guerra civil.
Hi ha de brillants
i n'hi ha
que més val
que les tanquessin
en un calaix.
Doncs per això.
Hi ha millors pel·lícules
del període
de la guerra civil
i de la postguerra
però de la dècada dels 70
jo em quedo
amb les d'Esteso
i a Pajares directament.
Aquests xics modernos
progres
que fan una mirada enrere.
A veure.
Un dia parlarem
i parlarem
d'un debat.
Oye,
y ojo con las pel·lícules
que ponen en cine
de barrio.
Això sí que és
un document històric.
Sí, sí.
Ho dic sense ironia, eh?
Sí, sí.
I a part que
te las mires.
O sea,
si derrumbas la barrera
de la caspa
sí,
las ves
y dices
es que es un cine
casi impecable.
El director
es buenísimo,
actúan muy bien,
los escenarios
y la iluminación.
Bé, Juanjo,
no et passes.
Ah,
hi ha un tema.
No,
però era
com si no era
més tècnic.
Sí, sí, sí.
Otra cosa
es que te parezca
una chorrada
y una horterada
o lo que sea.
Però tècnicamente
impecables.
O sea,
yo creo que
estaven al mismo nivel.
Però escolteu,
a veure,
sense tenir
però ni idea
i vosaltres
que sou experts.
També és cert
que a vegades
els avenços
tecnològics
fan restar
una miqueta
la creativitat.
Diuen que
la necessitat
que el passar
a ganar
fa aguditzar
l'enginy.
Jo no dic
que fos per això
però no hi havia
tants mitjans
com ara
per tant
els havien de substituir
amb talent.
Joana,
però hi ha una cosa
de totes maneres...
Hi havia més talent
segurament
perquè el talent
està una miqueta
drogó.
No,
però el debat real
i aquí
ara em posaré
jo vaig treballar
amb una persona
que va treballar
els estudis
de Barcelona
que es van tancar
a l'època
a Pilar Miró
quan hi va haver
el canvi
doncs van enfonsar
moltes empreses.
En aquella època
el cinema
que es feia aquí
era un cinema
que podia perfectament
treballar amb els americans
perquè era
directament
indústria.
Hi havia estudis
de cinema
en certes rodatges
en gent que treballava
de carpinteria
únicas
no hi havia tanta subvenció
probablement.
Parlem d'una època
que el cinema
era indústria
popular real.
No hi havia nòmines
perquè facis pel·lícules
els creadors
eren creadors
i es buscaven la vida
exactament
i realment
el treball
era important
i era impecable
i els directors
de fotografia
de llavors
eren gent
que començaven
des de zero
els foquistes
o sigui
jo tinc un realment
a veure conegut
a certes persones
que van treballar
en aquest període
doncs a mi
m'ha il·luminat molt
perquè t'adones
compte
que realment
els grans professionals
va haver-hi una època
que va haver-hi una davallada
i es van quedar al carrer.
Però fixeu-se
que ara quan es parla
es parla fonamentalment
del director
hi havia un llistat
de directors de fotografia
que estaven tan valorats
arreu del món
avui en dia
en el cinema espanyol
no se'ns parlar
de directors de fotografia
exceptuant
alguna pel·lícula
en particular
per tant diguem-ne
que allò de dir
ui és que ara
ho fem tot bé
i abans no tenien ni idea
aquests senyors
que feien cinema
ull eh
ull a veure qui sap fer cinema
realment
actrices como
Carmen Sevilla
y esta
como se llama
bueno ja t'estàs
no no
Carmen Sevilla
era una de las actrices
más guapas
de ese momento
guapa
la més guapa
però no era bona actriz
però era estrella
era una estrella
jo la millor pel·li espanyola
que vist
és Calle Mayor
d'Albardem
Calle Mayor
té unes escenes
i la protagonista
i la trama
el muerto
del ciclista
que també és una pel·lícula brillant
hi ha pel·lícules
de l'època del Fernan Gómez
que són súper modernes
molt desconegudes
un dia si vols
farem un llistat
de pel·lícules
de clàssiques
i jo t'ho puc dir
que realment
posaven el cinema
el cinema que es feia aquí
a una alçada impecable
quina colla de jaios
i encara no hem parlat
ni de dues pel·lícules
que s'estrenen
Bé, Los Anos Desnudos
prescindint
has vist Women
Women
i vull parlar-ne
perquè clar
era la pel·lícula
una miqueta
de la setmana passada
a veure
parlaré molt ràpid
perquè és a major gloria
del votos
de Meg Ryan
a mi
quan vaig sortir del cinema
em vaig fer una pregunta
per què es va tocar
una pel·lícula
que ara es pot recomanar
jo la recomano
que és la de Josh Cucor
que per cert
acaba de sortir en DVD
i és estupenda
una pel·lícula
amb Rosalind Russell
una pel·lícula
que realment
era novedosa
però el que va comentar
el Juanjo
de fet
parlar de d'homes
sense que sortissin els homes
i una pel·lícula
amb voluntat
de comptar i dir coses
per què un productor
no li va dir
a aquesta senyora
perquè la pel·lícula
està produïda
i és un projecte personal
de la Meg Ryan
que no toquéssim
o sigui ja estava
ja la pel·lícula
ja tenia el seu sentit
en el seu moment
des que van trobar
una paraula tècnica
que es diu remake
a copiar
i fem un remake
ja la veritat és que
problema
aquesta dona
és com una mena de mòmia
perquè tu la veus
i pateixes
perquè no la sents
però clar
o sigui que està
bòtics total
i que realment
fan un paper
hi ha una actriu
que generacionalment
són 20 anys més jove
i fa de parella d'ella
i abans estudia juntes
a la universitat
i repetia
o sigui directament dius
no pot ser
un salto temporal
o sigui ja
entran en aquestes històries
i que després surt
l'home
evidentment
al final de la pel·lícula
hi ha un moment
que surt el personatge masculí
però és una pel·lícula
que no interessa a ningú
o sigui
realment tu la vas a veure
i ni per el que et diuen
ni com t'ho diuen
ni per les interpretacions
ens farà
n'hi ha dues més
que has vist
i que tampoc recomanes
Max Payne
senyors
on està el man
de la videoconsola
perquè tu vas veient
la pel·lícula
i el Marc Walbert
que vam defensar
vam dir que l'actor
ens agrada
era el dia
que aquí
l'amigo Juanjo
deia que aquí era
que deies que era estupendo
i que
sí, sí
i que el van d'am
en aquesta pel·lícula
només posa
un rostre
que dèieu que tenia
un talent
no, no, però a ver
Van Damme
ha demostrado ser
avui no toca obrir
el debat
ah, però Van Damme
no sortia avui
Van Damme
es malísimo
però si hace una pel·lícula
en què alguien lo controla
i le hace actuar bien
pues oye
puede ser interesante
puede ser interesante
però Marc Walbert
en aquesta pel·lícula
està para matarlo
perquè no se lo cree
tota la pel·lícula
té cara d'estrenyit
hi ha una broma
directament a internet
que és que el primer Max Payne
la textura de la cara
era com molt exagerada
i tenia cara d'estrenyit
i el segon joc
feia en broma
ja van canviar la cara
una miqueta
però al contrari
molt de fari
i el segon joc
ja van millorar les cares
i li feien bromes
de
tio, què t'ha passat?
ja no estàs estranyit
i ara a la pel·lícula
torna
tenim un model real
diguem-ne
i torna a tenir cara d'estrenyit
que és el Marc Walbert
li han matat la dona
li han matat el fill
però és igual
la pel·lícula no interessa res
és com un videolloc
perfecte al guió
exactament
aquesta pel·lícula
no sé què ha passat
hi havia moments
de veritat
que buscava
el mando de la videoconsola
xaqui-chan
a veure
i a la lliure del rei mono
els que coneixen
la mitologia xinesa
una història
que encara està buscant
la seva pel·lícula
no és aquesta
aquí
fa comèdia
una altra vegada
xaqui-chan
fa del rei mono
però és que la història
l'han pervertit tant
ells diuen
l'excusa
és que la vam fer pensar
en el públic nord-americà
i que el públic nord-americà
és una pel·lícula
que a Xina
no es podia fer
a veure
no senyor
jo estic veient pel·lícules
veient d'Orient
que estan molt ben fetes
és una història
que un adolescent
amant de les arts marcials
viatja al passat
per rescatar el rei mono
amante del cine
d'artes marcials
que no és el mateix
amante del cine
d'artes marcials
i a partir d'aquí
aquest viatge
en el temps
al passat
no té ni cap ni peus
és més
no t'interessen res
les coreogràfies
i jo
que la setmana passada
deia que també
sóc un amant
i si vas fer la coreografia
de High School
imagina
com o no
tens ja un nivell
per poder opinar
tens criteri
ahi està
doncs la pel·lícula
senyors
és que hi ha molt d'èxit
això la meva crítica
no afectarà
però bueno
l'han venut molt bé
cues i cues
camino
sí sí
cues al cinema
jo no la puc veure encara
no puc parlar
ni d'ella
perquè m'he quedat
sense
una cosa que quería decir
del Reino Prohibido
cuando empieza la pel·lícula
la estaba viendo
y dice
mira que gracia
tiene esto ahí
de cachondeo
que salía
el rey mono
mira que esto
tiene pinta de ser un sueño
y luego se despierta
y es una chorrada
que ha soñado
no no
es
es la pel·lícula
forma parte del guía
i vaig veure un quart d'hora
vaig veure un quart d'hora
a l'avió
i va ser
si fíjole
no vas poder veure més
i el que diu el David
és veritat
les coreografies
són del joen Bupín
que ha fet Matrix
ha fet Tigre Dragón
ha fet de tot
i aquesta pel·lícula
ha anat a buscar el xec
però no interessa res
ha dit vinga
dóna'm el xec
i faig el de sempre
és molt ràpid
estas coreografías
no las aguanto
es que se ponen a dar unos saltos
y tal
y luego parece que se acaricien
cuando se pegan
se quieren
camino
que deies
yo camino
no l'he pogut veure
jo tinc moltes ganes
a veure
parlarem de videojocs
poquet
perquè com sempre
ens posem a parlar
del que no toca
però és igual
us posaré deures
què us sembla
us en recordeu
que per Setmana Santa
us vaig posar deures
jo les vaig fer
sí
com que seguim el cicle
una miqueta
del calendari tradicional
s'acosta a tots sants
la castanyada
per què no em feu un llistat
tres pel·lis per cap
de pel·lis de por
que us agradin molt
o que no us agrada
jo soc superfan
de Halloween
són deures xulos
podeu allargar
el llistat
fins a cinc
vosaltres mateixos
mínim de tres
màxim de cinc
i les destaqueu
per bones
o per impresentables
d'acord
tu sembla
sí
doncs vinga
el proper divendres
que estarem ja
amb plena castanyada
jo dic castanyada
que sóc més antiga que tu
tu dius Halloween
una cosa és la castanyada
i a la nit
ja
amb el maquillatge
com surt de la nit
de Halloween
jo m'ho passo
teta
i vas a les cases
i dius
em susto
no no no
ai que bo
nunca he sabido
en què consiste
l'alternativa
a los caramelos
si no te dan caramelos
què passa
el susto
no
que consiste
huevos en la puerta
o bolsas llenas de espuma
i les pisen
i meten por dentro
de la casa
això és veritat
sí sí sí
això ho fan
als Estats Units
i a Nova Zelanda
als països
de tradició anglo-saxona
però com és
caramelo
o truco
truco
trato
és la traducció cutre
trick or treat
trick
la putada
diguem-ne
els nens
es vesteixen
s'empolainen
i van vestidets
de cosetes
i truquen a la porta
és una política
molt nord-americana
on dones el que jo vull
i surt la senyora
de casa
tipus
Eduardo Manos Tijeras
sí
hi ha
i aleshores
com es continua el tema
els nens diuen
trick or treat
molt feliços
i el treat
és
fem un tracte
i em dones caramels
i jo em piro
o és com una mena
de màfia italiana
estàs pagant
per protecció
sí sí sí
estàs pagant
per protecció
gens pedagògic
per la canalla
però està molt bé
està molt bé
i a més que no se negocia
con terroristas
que pots aplicar
un tercer grau
Déu n'hi do
que fa una mica
de pollo
vinga
Final Fantasy
per la DS
el traiem a col·lació
bueno
volem parlar una miqueta
del tema dels remeix
ara que parlàvem
al cinema també
vam estar parlant
abans que marxés jo
i tota la moguda
de centetegra
i tot això
de remeix a videojocs
va quedar una miqueta
en l'aire
i volíem comentar
com és tot aquest món
del remake
si és comparable
amb el cinema
si és
i portem tres exemples
molt ràpids
i després ja fem
una miqueta
de rap
Final Fantasy
és una saga
ja hem parlat
mil vegades
de jocs de rol
molt antiga
i per consoles portàtils
porten ja no sé si
4 o 5 remeix
de cadascun
dels primers capítols
el Juanjo
s'ha provat
si quieres comentar

que me parece horrible
estéticamente
és que el tema
és que els remeix
hem d'entendre una cosa
que el món del cinema
és bastant fàcil
trobar una pel·lícula antiga
i el tema
de la tecnologia
és relativament important
o sigui
no és tan important
una persona
és una persona
ara i fa 30 anys
o sigui
un actor és igual
però el món
dels videojocs
primer tenim
que la tecnologia
ha canviat moltíssim
i el que abans
era un sprite
fet pixel a pixel
ara pot ser
una persona
gairebé realista
com a la Play 3
i també
que el tema
de la distribució
fins fa poquet
era bastant fosc
diguem-ne
o sigui
un joc
de fa dues generacions
era molt complicat
de trobar
ara això està canviant
amb el tema
de les descàrregues
de l'Xbox Live
i tot això
i s'estan retrobant
videojocs antics
hi ha com una moda
retro molt important
però fins fa poquet
l'única manera
de recuperar
per exemple
Final Fantasy
era fer un remake
i el tornava a llançar
per un sistema nou
aprofitant la nova tecnologia
què passa
el que diu el Juanjo
que de vegades
no cal
la nova tecnologia
o sigui
és molt
és molt innecesari
adaptar un videojoc
que ja tenia
una estètica molt xula
de dibuix animat
o el que sigui
a 3D
no sé
com opines
tu David
doncs a mi
em fa
a veure
jo en el tema
de les videoconsoles
no soc gaire nostàlgic
i clar
a mi em feia gràcia
quan ho va comentar
perquè hi ha jocs
que realment
tenen el seu valor
dintre de les persones
que van començar
a jugar
a certes
per exemple
jo començava
el Dragon Line
i aquests jocs
que jo jugava
a les màquines recreatives
quan era adolescent
o no tan adolescent
tornar a retrobar-me
amb ells
en una videoconsola
té la seva gràcia
però clar
fins aquí a un punt
és el mateix que el cine
o sigui
si no hi ha un valor afegit
dins del que tens
que comptar
per què és necessari
això
quan també retrospectivament
tampoc són tants anys
que havien existit
no no no
és per fer un debat
però pel que fa als remakes
encara teniu dos títols més
sí
tenim el cas del Final Fantasy
que hem dit
per destacar
el més curiós és això
que és un joc
que té moltíssimes entregues
no va sortir del Japó
el van portar a Europa
fent un remake
o sigui
ha tingut com 4 o 5 versions
per la Play 1
per la PSP
per la DS
o sigui
és un joc
que ja té tantes versions
que ja no se sap
quina és la bona
el cas del Resident Evil
aquest sí que és un joc
que a la meva opinió
és un remake
molt destacable
i que sí que es justifica
el fet de
el primer Resident Evil
era el survival horror
diguem-ne
el joc de terror
fundacional
però era molt cutre
va sortir en un moment
que estava començant
el món del 3D
i tal
i no sé si te'n recordes
David
que l'estètica era
com molt colorit
tot
molt cutre
les animacions
feien més riure
que no por
i clar
va sortir
va trigar
com dues o tres generacions
feia gràcia
però no feia por
recuperar aquest joc
amb una estètica
molt propera
al remake
diguem
a la matança de Texas
tot aquest cinema
molt fosc
molt putrefacte
i va ser un salt
que realment
jo vaig dir
val la pena
fer un remake
quan tenies un concepte
molt potent
però que la tecnologia
en el seu moment
no va permetre
de fer amb dignitat
el Resident Evil
encara es pot trobar
per la Gamecube
però es pot jugar
a la Wii
i és molt molt recomanable
o sigui
van convertir
el que era
el joc pare
del gènere terror
en l'obra mestra
l'obra
que resumeix
tot el que és
passapò
davant d'una consola
no sé
tu lo tens
Juanjo
no sé si
la verdad
es que és un cambio
tremendo
i que sí que
merecía la pena
fer
no han cambiat
demasiadas coses
però
merece la pena
perquè és que
te lo crees
mucho més
ese avance
ha hecho
que tú
te crees
mucho més
la historia
pases més
miedo
en cambio
pasar
como Final Fantasy
de dibujos
pintados
pixel por pixel
que le podías
poner tu sombra
los ojos
del personaje
hacer personajes
con yo que sé
30 polígonos
o 100
que no se ve nada
simplemente que
yo creo que
simplemente
le salía más barato
hacerlo en polígonos
que en Sprite
no tenim més temps
a qué me lo pasareu
només di això
que remex
del món del videojoc
que hi ha
com el cinema
com ara
només cal
el proper serà
fer remex
de literatura
però que el món
del videojoc
està com més justificat
hi ha casos
com el Siren
que vam recomanar
fa temps
de la Play 3
sí sí
remex de literatura
m'he sorprès
jo espero
espero que no
però
si continuem
per aquesta línia
quan acabi el programa
pensaré en això
perquè ara no em dóna temps
el Quijote
el Quijote
versió en 2008
home de fet
n'hi ha adaptacions
se'n diuen
sí
però no és igual
escolta
escolta
ui
ara m'hauré d'escalfar
el cap
avui quan acabi el programa
feu els deures
sisplau
jo recordo
que per Setmana Santa
que vau portar
la tria de pel·lis relacionades
amb la Bíblia
i l'Evangeli
va ser genial
us espero el proper divendres
amb aquesta selecció
i per por
la que us farà ara
Pep Calvet
que l'heu menjat
5 minuts del seu temps
David, Juanjo, Víctor
benvinguts
i moltíssimes gràcies
bon cinema
quan cap de setmana
resta
bon cinema
و