Sintonia de Tartúlia, matí de divendres, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats,
la periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Nani, ben ara.
El també professor de la Universitat i responsable
de l'àrea informàtica de la xarxa de Santa Tegla, Manel Sant Romà.
Manel, bon dia.
Bon dia.
I el llibreter, president del gremi de llibretes de Tarragona, Pitu Rovira.
Pitu Rovira, també, bon dia.
Molt bon dia.
Tres convidats per, en fi, compartir aquesta taula de Tartúlia
del matí de Tarragona Ràdio,
per comentar algunes de les notícies de l'actualitat.
En un dia, en fi, no sé si tenen ja una sensació d'estiu.
Ahir parlàvem molt en la Tartúlia del final del curs escolar,
de com això condiciona segurament la vida quotidiana
de milers de famílies,
d'aquestes vacances escolars que són especialment llargues,
de les més llargues d'Europa,
amb gairebé tres mesos de vacances pels nens,
pels nens, les nenes, i els que no són tan nens, no, Nani?
Tu que és professora a la universitat, Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Massa vacances?
Suposo que sí.
Massa vacances, vull dir, concentrades a l'estiu.
Jo ja no me'n recordo quan tenia els nens petits i s'ho posava un problema,
llavors ara penso que ja està bé,
vull dir, és una postura molt egoista,
però penso, bueno, doncs va,
saps què passa?
Que el juliol aquí, a veure,
qui és el guapo que es posa a estudiar o a donar classes o a entendre alguna cosa.
Vull dir, jo penso que la climatologia ens afecta molt,
que sí que és una exageració,
dos mesos i mig de vacances,
que estaria més bé fer un mes i mig
i la resta repartideta al llarg de l'any,
com es fan altres països europeus.
Però a veure, a mi m'agradaria saber qui és el guapo,
que el dia de Sant Jaume es posa a fer alguna cosa.
Pitu, què et sembla?
Tens alguna opinió sobre aquest tema?
A veure, el que ha dit ara la nena,
a mi m'obre l'expectativa de tot això.
A veure, qui és el guapo que s'hi posa
a tot el mercat laboral, ens hi posem.
L'únic que és clar, aquí, allò ens hauríem...
Ara m'has matat.
Per clar, el que passa que aquí, deixa'm afegir-hi,
el que passa que aquí hauria d'afegir una altra cosa,
que és adequar les escoles
i les aules de les universitats
a la climatologia que tenim,
que ningú la pot negar, no?
És clar, hem de començar per aquí.
És que en aquest país hi ha tantes coses per fer
que, és clar, anem seguint, anem mirant el cel, no?
Allò que parlàvem aquell dia de l'aigua, no?
Anem mirant el cel, el cel ens ho arreglarà tot
i el cel no ens ho arregla tot, no?
Evidentment que tres mesos de vacances és una...
Una barbaritat.
Parlant que localment és una cafrada,
vull dir, hòstia, que fan...
L'últim mes, la canalla,
sobretot els mesos de dia estan avorrits,
tenen ganes de tornar a l'escola.
No hi ha qui els aguanti, estan desubicats.
I després, al setembre, es passen un mes
intentant enganxar la canalla,
enganxar-la a tal com ho vam deixar al juny.
Perquè és que ho hem perdut absolutament tot.
Vull dir, és una cosa...
Però és clar, això és una feina que...
T'hi pots posar ara
i els resultats els trobarem potser dintre de 30 anys.
El que passa és que vivim amb una immediatesa
que de seguida ho volem tot al cap de 25 minuts.
I això, impossible.
Manel.
Jo diria que aquests cicles socials són molt poc naturals,
però són molt difícils de canviar, eh?
Hi ha coses, per exemple, menors, respecte a aquesta,
però, per exemple, que és una bestiesa,
que són les festes.
Les festes als països anglosaxons estan molt racionalitzades.
El primer de maig, per exemple,
se celebra el primer dilluns del mes de maig,
amb la qual cosa la gent sap que té d'això.
Aquí no, aquí arribem al sumumià amb el 6 i el 8 de desembre,
que dius que en què cau aquest any el macropont.
O sigui, tot depèn de si cau en dimarts, dimecres,
si farà cinc dies de festa, tot això.
El món civilitzat...
Bé, no civilitzat, el món...
No, civilitzat.
El món anglosaxó, excepte Nadal i Cap d'Any,
les festes són el dilluns o el divendres anterior,
o fins i tot un gran pont que es munten per l'acció de Gràcia i tot això.
Però aquí és molt difícil de canviar.
O, per exemple, la jornada partida.
Vull dir, això d'anar a dinar a casa i tot això.
Aquestes coses, que són hàbits socials,
són terriblement difícils de canviar.
Ja no dic les vacances d'estiu,
que certament jo crec que és una cosa absolutament irracional.
Seria traumàtic ara plantejar que qualsevol govern plantegés de dir
ara les vacances escolars comencen el 15 de juliol.
Jo crec que no, eh?
Jo soc dels que penso que el que manca són lideratge.
Sí?
Sí, sí, sí.
Prendre decisions...
Jo crec que se'n parlaria dos mesos i no passaria absolutament res.
Ara, manca un líder d'aquells que passa a la història
i diu aquell senyor, de racionalitat i no de bestieses,
perquè també se'n fan,
aquell senyor va reformar això i a última hora no passa res,
perquè ens acostumem a tot.
Però jo amb el tema de les vacances d'estiu
sí que penso que és una irracionalitat,
sobretot pels estudiants, eh?
Perquè és un tall brutal que es podria organitzar d'una altra manera.
I a més les cases,
afecta els ritmes socials de les cases,
on hi ha canalla jove,
en fi, és una mica...
Jo a risc de semblar una mica frívola
i permeteu-me la lleugeresa,
reivindico aquesta mica de manca de racionalitat que tenim.
A mi m'encanta que el dia de Sant Joan caiguin dimarts
i tinguem la verbena el dilluns, ho sento.
Vull dir, aquesta espècie de mirall de fer tot el que fan els anglosaxons
perquè a ells els va millor la vida,
doncs mira, em sembla una mica no.
I si ho penso en el cap potser sí, però avui...
A veure, però bueno, hi ha termes mixtes,
la verbena que caigui quan vulgui,
però el 6, dia de la Puríssima, crec que és?
No, al revés, és que el 6 el van posar allà
i llavors, bueno, doncs...
A la Puríssima i la Constitució.
Aquest se'ns hi fot fins i tot els espanyols.
Aquest se'ns hi fot.
Doncs home, creem el cap de setmana de d'allò,
que saps que hi ha un pont immens de dijous.
El primer dijous i diventres del mes de desembre no es treballa.
Vull dir, es poden posar dosis de racionalitat.
Ara, les Saturnals, la Quinosi, d'acord,
vull dir, deixem-ho córrer
i gaudim com gaudien els nostres avantpassats.
Però hi ha una mica, entre poc i massa,
hi ha una mica de racionalitat a imposar.
Hem arribat a un concens, Manel.
I aquest país és extraordinàriament irracional
amb el tema d'aquests ritmes socials,
que són socials, que no són ni tan sols culturals.
Vull dir, que s'han establert i mira,
i ningú diu res i va passant,
i a ningú li acaben de fer el pes.
El que passa és que aquest debat
que les vacances d'estiu són molt llargues
en el calendari escolar
és un debat que ja fa molts anys que es porta.
El que passa és que cada vegada
ens hem trobat amb més problemes
i en confrontacions de maneres de fer
i maneres de pensar
i de com ens estem articulant la vida.
És a dir, ens diuen que hem de
fer coincidir l'horari laboral amb el familiar.
Pel contrari, ara ens vénen tres mesos
que tenim la canalla dispersa.
Normalment la gent té més de vacances,
però cada vegada menys
la gent utilitza els 30 dies d'actuals.
Ho reparteix.
Si ho reparteix durant l'any qual cosa,
vol dir que a l'empresa això d'alguna manera li va bé
perquè no ha de tancar tota l'empresa.
Aquesta era una altra.
És que l'agost, encara avui en dia,
l'agost és allò que et veus obligat a tancar.
És inútil en molts camps jurídics.
I la setmana de Sant Magí,
aquella setmana és absolutament inhàbil.
A Sant Magí cau una mica de tot aquí,
però això són condicionants locals
i dius que estàs al mig d'agost encara.
Però imagineu-nos tot aquest garbuix
i ara posar-hi això.
Jo estic molt d'acord que el pren de decisions.
El que passa és que ens trobem també
amb el problema
que el legislador, el polític, el líder,
aquest pensa a tres anys vista, no?
A quatre,
que és quan s'ha d'enfrontar amb una selecció.
A tres anys vista...
No es vol fotre amb marrons
i dius, escolta, en tu...
És que jo de líders fa temps que no em veig, eh?
Saps? A l'últim...
Els he perdut de vista, els líders.
I aquest també és un problema, no?
El tio que està al davant
que depèn d'una decisió,
sigui el conseller, un ministre,
un president, un govern,
aquest pensa a tres anys vista
com a molt tres i mig.
En general, la mediocritat
s'ha instal·lat bastant
en el món de la política
i en la política queden,
en general, eh?
Hi ha excepcions evidents,
però en la política queden, diguem-ne,
que el sistema ho favoreix,
amb les llistes tancades,
doncs els que s'han posat
a la cua del partit
i allistant les molècules més vives
han fotut el camp
i s'han anat a l'empresa privada.
Fins i tot ho pots veure
en els líders polítics
que quan despunten una mica,
pum, al cap d'un temps
ja no els veus.
Estan fent de consellers o d'assessors,
com és natural,
perquè la gent,
som tots humans
i ens volem guanyar la vida i tal.
Ara, en els partits polítics
i en els lideratges,
en els lideratges,
en les representativitats,
queden realment,
líders n'hi queden pocs.
És curiós de totes les mans
que de la racionalització d'horaris
s'ha parlat bastant últimament,
s'ho està parlant a nivell del dia a dia,
això d'intentar plegar abans,
que seria també molt anglosaxó,
molt nòrdic,
intentar concentrar la jornada laboral,
hi ha intents per fer-ho.
Però també s'estan plantejant
la setmana de 65 hores,
perquè és que hi ha unes contradiccions
que les queden a veure.
Exacte, però per contra
surten normatives aquestes
en el marc europeu
per ampliar els horaris laborals, no?
Cada vegada és menys competitiu
fer un horari...
O la contradicció que comentava abans el Pitu,
un altre cop relacionada amb l'estiu,
vacances escolars cada cop
semblen més llargues
i en canvi les vacances
laborals de les famílies
tendeixen segurament a repartir-se més, no?
Ja és difícil trobar una persona
que faci tot el mes de vacances, no?
En fi, no ens en sortirem.
No ho sé,
però és que dona la sensació aquella
que es van donant cops de pilota
amb una paret
i com te la retorna, tires, no?
A la comunitat de Madrid
han aprovat la llei
de la llibertat d'onaris laborals.
Comercials, sí.
24 hores al dia
i els de 166 dies a l'any.
Bé, això com s'articula?
Això va en detriment
d'una feina
poc...
i molt inestable, no?
La gent no està per treballar
tantes hores, ja ho veiem.
Vull dir, el comerç cada vegada
té més problemes.
A veure, no fotem
tampoc fotem conyes, eh?
No es tracta de dir
que la gent treballi 65 hores a la setmana,
es tracta de dir
que en circumstàncies determinades
es pot treballar 65 hores a la setmana.
Jo crec que una mica més
de liberalització
vull dir,
no estaria de més.
Jo crec que aquest és un país
massa normativitzat, eh?
O sigui,
tampoc es tracta
que això sí que...
Però donar una mica de liberalització
a deixar-ho tot obert
les portes obertes...
No, no, no, no, jo crec que...
Sempre la liberalització ve
des del punt de vista
de més feina.
Vull dir, a veure,
la liberalització
vol dir altres coses, també,
i no només
des del punt de vista...
Jo parlo de la liberalització
que hi hagi menys normatives,
o sigui,
que es deixi una mica més de llibertat.
Això el que comporta
és que empreses molt grans
que poden tenir treballadors a torns,
botigues,
puguin obrir
i que establiments
que no tenen cap regulació laboral
i que tenen el personal
en situació laboral molt precària,
doncs també puguin obrir.
I estic pensant
en les botigues aquestes
dels col·lectius de xinesos
que obren tot el dia.
Per què?
Perquè estan allà permanentment.
Vull dir, això no val,
això no és jugant, eh?
Jo no sé si val o no.
Jo no sé si val o no val.
Jo és que penso
que el que val o no val
ho hem de decidir entre tots.
Jo no crec en papastado.
Vull dir, cada vegada hi crec menys.
Vull dir, crec...
No és que no hi cregui,
és que no el vull.
O sigui, no el vull
perquè, a més,
papastado està ple d'incompetents
que en fan unes normes
que no són les que jo vull.
Jo crec que és la societat
la que ha de debatre això.
I a veure,
no és tan senzill
perquè dius el petit comerç...
El que passa és que la societat
sí que espera el papastado.
Exacte, i d'això em queixo,
d'això em queixo.
Vivim en un país...
En general, a Europa,
vivim en un país
on ens enfiem massa
de papastado.
Vull dir,
hi ha unes burocràcies immenses
que a última hora
no són particularment bones.
És que dius,
és que jo me n'enfio del meu papa
perquè el meu papa és molt bo,
no?
Com tots ens han enfiat
dels nostres pares,
però a mi me fa més aviat
por que altra cosa
enfiar-me'ns
de determinats incompetents, eh?
Perquè papastado,
a última hora,
és una estructura plena de gent
que fan normes
i de buròcrates
i de coses d'aquestes.
Jo no crec que sigui millor
la normativa
que pugui elaborar
papastado
o l'Estat
que l'empresariat
pactant amb els treballadors.
Segur, segur.
Que prefereixo
que l'empresariat
pacti amb els treballadors
i que no en vingui ningú
de no sé què ministeri o d'això.
Jo perdonareu,
però no estic d'acord amb això.
Sí, bueno,
però són postures diferents.
Evidentment,
per això hi som.
Per això ens convida, Ricard.
Si no seria molt avorrit,
doncs digues, argumenta.
Jo crec que hi ha sectors
de la societat
en què és absolutament imprescindible
que hi hagi un papastado
i no deixar-ho en un empresarial
perquè estic pensant
amb la sanitat,
estic pensant
en l'acupació.
Ah, no, això és una altra història.
A mi m'agrada pensar
que hi ha algú
que regula
i que diu
no, la sanitat no pot ser.
Jo no he dit pas això.
Jo ho he entès
una mica per aquí, no?
Jo trobo a faltar
el papastado.
Però anar perdent llastra,
ja tenim massa llastra.
Aquest és un país...
Vull dir que està molt burocratitzat,
que hi ha molta gent
que està allà
per enganxar-se
i per tenir una feina
per vida,
totalment d'acord.
És un país massa burocratitzat.
Però aquestes lacres
jo diria que estan
en tots els sectors.
Vull dir, gent incompetent
i incompetent
i a tot arreu,
no només els funcionaris.
Hi ha més tendència
en el sector públic
que en el sector privat.
Més tendència.
No dic que no hi hagi de tot.
Jo diria que hi ha més percepció,
però no ho sé.
A veure,
això no és una opinió.
Bueno, és una opinió,
és una opinió,
evidentment.
Però és una opinió
fruit de l'experiència.
Jo he treballat
a l'administració,
he treballat al sector públic,
he treballat al sector privat
i, per cert,
ara anava a dir una
que no m'ho puc dir.
Però bueno,
no, sí, sí,
me la callo.
Però, en conjunt,
la meva curta experiència
i discutible
és que hi ha de tot,
a tot arreu,
hi ha gent boníssima,
funcionaris extraordinaris,
hi ha gent incompetent
a les empreses.
Però, en general,
la societat
és més viva
que el sector públic.
Però jo estic d'acord
amb això,
però jo el que he dit...
I llavors se l'ha de deixar
una miqueta més
de menys normatives
i deixar més el pacte...
És que per un simple fet
que si a la vida
diguem-ne,
privada,
l'empresa privada,
com no t'espavilis,
vas contra les roques.
Les roques de punxa,
la va tallar.
El que jo vull dir
és que aquesta situació
no és tant per culpa
del funcionari
que s'hi arrepenge,
sinó per culpa
de l'estat que li permet.
Esclar.
Perquè dius,
a veure,
si un senyor fa coses mal fetes,
doncs,
com l'empresa privada,
vull dir,
vostè se li obre un expedient
i al carrer
i a buscar-se la vida.
L'empresa privada
salta molt més aviat
que no passa la volia
i allò.
Però jo el que apunto
és que no oblidem
que l'estat,
tot i que, evidentment,
la societat és complexa
i l'estat és una estructura,
l'estat està fet de persones
i els funcionaris,
diguem-ne,
qui mana els funcionaris,
els mesobers,
són els polítics.
Els funcionaris
són treballadors
de l'obra
que estan allí sempre
i qui mana,
qui decideix,
qui pren les decisions,
qui acaba dient
doncs això anirà per aquí,
anirà per allà,
són aquells que elegim nosaltres
cada quatre anys.
És així.
O sigui,
no és el director general
el que acaba prenent decisions,
és el ministre.
És el ministre
el que fot un cop
de pony davant de la taula
o no el fot.
I això cada vegada
va pitjor,
és el que dic
en general,
cada vegada va pitjor.
Per tant,
o ens espavilem
o ens deixen espavilar-nos,
en general,
jo no estic dient ara
que es privatitzi la sanitat,
al contrari,
jo crec que tenim
un sistema sanitari molt bo,
mixt de públic-privat
i a Catalunya
jo crec que és una
de les grans sorts
que tenim,
deficitària,
falten calés,
però és bo.
El sistema educatiu
mixta també,
em sembla que és molt bo.
Jo no estic dient ara
privatitzar els serveis públics,
el que estic dient
és que quan s'han d'arribar
a acords d'aquests
que afecten a la societat
com aquests,
no esperem normatives.
Patrons,
treballadors,
entitats,
ciutadanes,
posem-nos d'acord
i imposem-los
amb els senyors
el que volem.
No que esperem que...
Perquè és que no vindrà
cap líder brillant
a dir-nos el que...
El que passa és que això seria...
No sé per on s'havia d'agafar,
és una mica el lluç
que es mossega la cua,
però la societat civil
cada vegada
està més propera
als polítics,
penso,
que agafa els vicis
o agafa les burocràcies
o agafa els problemes
que té el món polític.
Deixeu un rato
d'estar-te'ls mirant
i fas...
Perquè esperem
que al final
ens ho solucionen.
Sí, segurament
hi ha una part
molt important
de la societat,
com diu el Pitu,
que espera
la protecció de papà...
És que jo encara crec
que hi ha gent
que es pensa
que la llum del carrer
i tot això
no ho paga ell,
eh?
Estic convençut
que en aquest país
diu, no,
això ho paga l'Ajuntament.
Ah, sí?
I d'on treu els calés
l'Ajuntament
de la teva butxaca, eh?
En fi, ja que parlàvem
de sanitat i d'educació,
començem amb la tertúlia
apuntant això
que avui és el primer dia
de vacances escolars.
Aquestes vacances
que en la majoria
de casos s'allargaran
fins al dia 15 de setembre,
és a dir,
pràcticament tres mesos.
Doncs avui que és
el primer dia
de vacances escolars,
aquesta hora del matí
l'alcalde de Tarragona
està reunit
amb el conseller d'Educació
Ernest Maragall
per parlar bàsicament
d'un parell de qüestions.
La reunió és
a la Conselleria de Barcelona.
Una, per exigir
que comenci
de manera immediata
les obres
de l'Escola Oficial d'Idiomes
a la Xar 3
i una altra
per la construcció
amb una certa celeritat
de dos instituts
de secundària
perquè les dades
de l'Ajuntament de Tarragona
revelen que les aules
de secundària
estan al límit
de saturació.
Em sembla
que hi ha una ràtio
de 30 alumnes per aula,
ja se supera aquesta ràtio
i diuen
totes les dades
que tenen
a nivell de...
En fi,
les dades oficials
de l'Ajuntament de Tarragona
venen al darrere
són cada cop més,
tenim el fenomen
de la nova immigració
i necessitem més
centres educatius,
com a mínim
dos instituts.
El tema de l'educació,
abans el que dèiem,
la necessitat
de tenir equipaments
educatius,
en aquest cas educatius,
també podrien ser sanitaris,
la necessitat de tenir...
Una cosa només
que potser lliga
amb el del començament
o amb el tema
que estem parlant.
D'entrada,
em sembla perfecte
que algú doni
un cop de puny
a la taula
pel tema de l'Escola
de l'Idiomes
que fa pudor.
És com aquells temes
que anem arrossegant
any rere any
i això sembla...
Però jo existeix
o és una...
És una entelequia.
El que existeix,
l'edifici sí.
El projecte,
dius tu.
No, no,
vull dir-te,
això de l'escoltexar
d'idiomes existeix,
és alguna cosa,
perquè és que portem
molts anys.
És com Déu,
és com està per allà,
però no.
És un debat d'aquells,
realment.
No, jo volia apuntar
amb el tema dels instituts,
que sisplau,
els arquitectes,
que no sé per on venen,
vull dir,
no sé quin és el sistema
que segueix,
que organitzin una mica
els edificis,
d'acord amb les necessitats
bioclimàtiques de la zona.
Ja n'hi ha prou
de trossos de ciment i vidre,
que em sembla
que no són coherents
en el sentit
que allà fa un fred
que pela a l'hivern
i fa una calor
que espanta a l'estiu
i llavors hem de començar
a posar aparells
d'aire condicionat
que encara és pitjor.
Vull dir que algú
es molesti, sisplau,
a pensar
que tradicionalment
l'arquitectura mediterrània
ha sigut molt més coherent
i dins de les cases
s'estava més fesquet.
Sabeu el que demanes,
demanes-ho.
Demano massa, no?
Els edificis públics
des de fa milers d'anys
estaven orientats pel sol.
No és tan difícil, eh?
Jo, si volen,
els soc astrònom.
I la casa de pagès.
La pallissa del pagès
estava orientada.
Però en aquests moments,
o sigui,
que a veure,
que un bloc de pisos
que ha caigut on ha caigut
i l'espai està orientat
on ha de ser orientat,
doncs mala sort.
Però un edifici,
com tu dius,
un institut,
un col·legi,
un hospital,
una universitat,
hauria d'estar orientat,
diguem-ne,
amb l'eix nord-sud,
de manera que tingui,
que el sol surpelés,
recordo,
i es posa per l'oest,
i és fàcil, eh?
No costa gaire
trobar l'alineació.
I quan hi ha espai,
és cert, això, eh?
Jo crec que no s'acostuma...
Jo diria que no incrementa
cap pressupost.
És aplicar una mica...
Home, a veure,
si tens espai,
si tu pots posar
un rectangle
en un espai
que el pots girar,
doncs, home,
orienta-lo en l'eix nord-sud,
perquè llavors tindrà sol
tot el dia,
excepte el migdia
que cau el sol.
En fi,
el cas de classe magistrada.
No, però a vegades
i els arquitectes
i els enginyers
i tot això
estan en llocs que no...
Per exemple,
les vegades que parlàvem
de l'AVE,
jo estic convençut
que això de l'AVE,
com que tothom va passar
que si l'estació
estava on estava,
però això van fer
uns xicots de Madrid,
uns enginyers de camins,
que van mirar el mapa gros
i van dir,
ah, doncs,
per aquí,
què pone aquí?
Per a fort.
Van calcular quatre números,
van fer uns fitxes d'Extel
que deien
a què hi ha més població
que aquí?
I a ells no els importa
perquè és la seva feina
i van fer la seva feina
i la van fer bé, no?
Però els arquitectes aquests
són de Barcelona,
de Madrid
i la conselleria
els hi encarrega,
els hi fan un concurs públic,
tot correcte, eh?
Tot molt net i tal.
No trepitgen la feina.
Però trepitgen una vegada
ja quan està engegat
per veure que tot vagi bé.
Segurament tenen alguns planos
d'algun altre edifici
que han fet amb un altre
que els aprofiten
i diuen que allà així.
Els fan com a xurros.
I és natural, eh?
Vull dir,
és la d'això.
Però certament
amb una mica més de cura
pel territori
doncs es podrien
millorar les coses, sí, sí.
Més enllà d'aquestes qüestions
arquitectònico-astronòmiques
que plantejava la Nani,
en fi,
no sé si del tema
de l'Escola Oficial d'Idiomes
que s'enreia una mica
el pítol
on volen fer el documentari.
No, no,
i esprendre-s'ho
perquè, escolta,
quants anys portem
amb la famosa
Escola Oficial d'Idiomes?
És que aquí podríem fer,
se'n recordeu,
aquell programa
el nostre Respondre a través?
O sigui, per 25% de part...
Argumentades
per l'administració...
Espera, espera que el Marell
ens plantejo un cucos.
Quina és la pregunta?
Per 25...
No, 25% de partit
és cada una.
Per un euro, no?
Per un euro cada...
Amb temes pendents,
allò,
eterns,
de la ciutat de Tarragona
i dels seus entorns.
Per exemple,
l'Escola Oficial d'Idiomes.
Tic-tac, tic-tac.
Escola Oficial d'Idiomes.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac.
El Banc d'Espanya.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac.
El Museu Arqueològic.
Tic-tac, tic-tac.
La Nacional Terres 40.
Perdona,
aquest tema ja no està pendent.
És a dir,
el que ara està pendent
és que comencin les obres.
Però ja està fixat
des de fa temps
que l'escola anirà
a l'edifici de la Chartresa.
Però que tu t'estàs enfotent.
Això és com si...
Si no,
te n'estàs enfotent.
Però això és com dius...
Jo també sé que l'autovia
de Tarragona Montblanc
passarà més o menys
a prop de Valls,
més o menys...
Però està pendent.
Fa 30 anys
que està pendent.
i el Museu Arqueològic
estarà pendent.
I el Banc d'Espanya
estarà pendent.
I el d'això
és una conya.
Jo per mi que amb això
des de...
Per mi,
vull ser dolent,
ara vull ser dolent, eh?
Jo per mi que des dels llocs
que prenen la decisió important
ens menys teien
i se n'en foten.
Sí.
I dius,
és que han fet una moratòria
d'impostos durant aquest temps.
No foten res
però no paguem impostos.
Però continuem pagant, eh?
No s'entén
que l'escola oficial d'adiomes...
A veure,
hem de comparar.
A Salou n'estan construint una, eh?
Doncs fem la Salou.
I estàs parlant de Salou.
Estem parlant de Salou.
I a Tarragona
que porten no sé quants anys
en aquell edifici
de los caputxins
que la gent hi respon.
Que no té codis d'accessibilitat.
I una persona
que vulgui estudiar idiomes
i vagi...
Ja no en cadireu de rodes,
sinó que vagi
groses perquè s'ha trencat una cama.
No puja a l'aula
perquè l'ascensor
millor funciona,
no sé què.
És d'una incompetència total, no?
Davant d'això
que ens trobem,
uns polítics locals
durant molts anys
que s'ho han estat mirant
i ens han dit moltes vegades
que en què de taules
hem sentit
que ens han parlat
que ara sí,
que ara no,
que si a la zona
de Sassalades,
que per mi seria
la millor opció,
per mi,
la millor opció,
que si no sé què,
que si comprarem el pis,
l'edifici de la Rambla,
que si el bany d'Espanya,
que si la Jartres,
a la Jartres no,
que hi ha uns músics
si volen anar,
vull dir...
Però escolta tu,
llavors,
jo ara em poso...
Però perdona, Pitu,
poso en lloc
de qui hi depèn
de la decisió
i soc el de la Generalitat,
el Consell digui
que escolta tu...
Que vi,
el de Tornadona,
escolta tu...
Espera, espera un moment, Manel.
Ah, no,
ja s'ha acabat.
Se m'acaba d'acord
una proposta
que li faig al meu amic
Pep Fèlix,
alcalde,
que jo crec que és un bon alcalde
i que potser l'escoltarà.
En tot cas,
quedarà gravada.
Se m'acaba d'acordir, eh?
Sí, sí,
ho pot escoltar per internet.
Demano públicament
un conseller
de temes pendents.
O sigui...
Un consell a la Generalitat.
No, no, no.
Un consell a l'Ajuntament.
Un consell a l'Ajuntament,
n'hi ha de cultura,
n'hi ha d'això,
un de temes pendents.
Que només s'encarregui
de temes pendents
i que se'l jutgi
en funció
de quants temes pendents
al cap de quatre anys
es resol.
I tots aquests que hem dit,
n'hi ha més, eh?
Només s'ha d'ocupar
dels temes pendents.
És a dir,
quan s'aixequi el dematí
ha de pensar
aquells 10 temes pendents
o 15 o 20 que hi ha,
com està la cosa?
Perquè almenys
sabríem que hi ha algú
que està al darrere.
Perquè a mi em dóna la sensació
que aquests temes
són temes d'aquells que
sí que estan a l'agenda,
però estan a l'agenda
com que estem tan enrevesats,
ja se sap que l'alcalde
en quatre anys
no ho solucionarà
i per tant d'aquí quatre anys
tornarem a parlar
d'un nou projecte
i la façana marítima
la refarem i tot això.
Llavors jo proposo
la consejalia
o la tinentia d'alcaldia
de temes pendents.
Seria com un enxili.
Podries dir al regidor
que no ho faci bé
l'enviarem a...
A temes pendents
te castigarà
perquè d'aquí quatre anys
no n'has fotut res.
No, no, però escolta'm,
agafant el fil
del que dirà el Manel
potser no estaria de més
una persona externa
fins i tot,
un comissionat,
un alt comissionat
que controli
tot aquell personal
que ha de portar
i sol d'ensenyament
que és allò de les artères.
I anar-li fotent allò,
perdoneu l'expressió,
la mosca cojonera
que t'hi vagi trencant...
Sí, perquè moltes vegades
ho sé també qüestió
d'estar molt al pendent,
molt al damunt
dels temes.
Perquè al final
acaba quedant
en uns expedients,
segurament,
en algun lloc
de l'Ajuntament
i allí estan
i segurament
els funcionaris diuen
ui, això...
No toquis, no ho exeguis.
No toquis, no ho exeguis.
I com que ningú
té els temes pendents
en la seva agenda,
doncs de cop i volta
la premsa,
ui, què passa amb allò?
Ui, sí, sí, no.
Sí, perquè...
Com estava això?
Com estava?
Sí.
I clar, van passant els anys,
no van passant els anys...
Encara que només fos,
encara que no els arreglés,
però que ens expliqués què passa.
de la ciutat.
Un apartat de temes pendents.
Aquest no ha pagat,
aquest no ha fet
la seva feina,
aquell m'ha pren el pèl.
Vull dir,
que algú ens expliqués què passa
i suposo...
O que ho posin en la mesura
i ho traiem.
Això ens ho prenem,
diguem-ne, en conyo,
d'una manera...
Però imagineu-nos
la quantitat de diners
que això ens està costant, no?
Cada any que passa,
que si ara estudi sobre estudi,
estudi sobre estudi...
No fa gaires mesos
aquí vam tindre
un conseller de l'Ajuntament
que ens argumentava
que l'Ajuntament
havia anomenat
una empresa externa
perquè estudies
la viabilitat
del pàrquing de Jaume I.
Bueno, aquest quedarà
com una altra...
Hosti, noi, tu...
Avui pot haver-hi notícies,
diuen, eh?
No, em sembla que vaig ser
el que li vaig dir,
escolta,
després de tants anys
i que vosaltres heu estat
no un equip de govern
però quasi-casi
perquè la diferència que hi havia...
I ara m'heu de fer un estudi
i us heu de gastar
no sé quants mils d'euros
per estudiar
a veure la viabilitat
d'aquella història.
L'assessor després d'un any
dirà,
això és un nyap.
Neu-se'n a prendre el sol al balcó
i potser us agafarà una sol·lació.
De fet, el pàrquing del Jaume I
jo crec que passa
el d'això
a la categoria tema pendent.
Estaria pel aquest regidor.
Jo crec que una cosa
al cap de 4 anys
que no se resol
o 4 anys o 2 legislatures,
8 anys,
ja podria passar
al tema pendent,
més feina pel regidor
de temes pendents.
Veus, la gent es pren,
diguem-li,
la justícia
per l'assessor.
L'altre dia s'ho tira
als diaris
que a la plaça de dalt
la gent hi ha part.
Si no pot ser perquè dins
perquè és dalt, no?
La plaça de la societat,
que és viva la societat.
T'aclariràs, no?
Ja que m'han apuntat
aquest tema del pàrquing
Jaume I,
ja per anar acabant,
hauran vist avui els diaris,
ja ho hem explicat
a la ràdio també,
als informatius,
que una de les mesures
que vol impulsar
l'equip de govern
els propers mesos
és rebaixar els preus
dels pàrquings
que són de titularitat municipal
i que tenen una concessió,
en fi,
a qualsevol empresa privada,
però que són de titularitat municipal
perquè són cars,
diuen,
o massa cars
o espectacularment cars,
no sé.
Espectacularment cars.
Sí?
Neni?
Ara jo els anava a preguntar
si agafen el cotxe habitualment
i si utilitzen els pàrquings
aquí a Tarragona.
No, per això,
com no els utilitzo,
quan els utilitzo
m'escandalitzo,
perquè és que deixes el cotxe,
no sé si el vaig deixar
dues hores o tres,
no ho sé,
allò,
fer recados
i vas i dius
10 euros.
Sí, sí.
I a veure,
és que m'hagués sortit més barat.
Agafa el tax.
Però hi ha una cosa
que l'altre dia m'hi vaig fixar,
genial,
i vaig dir,
hòstia,
el tio que s'ho ha inventat,
genial.
El pàrquing aquest
que hem posat
a la facultat de Jurídiques,
fixeu-vos-hi,
n'ha vingut a Catalunya,
hi ha un rètol
que hi posa
preu o no sé què,
0,0185 cèntims d'euro
per minut.
És genial.
Perquè tu,
hòstia,
que barato.
Perquè la seva percepció
dius,
hòstia,
que barato.
Bueno,
comences a fer el càlcul
i al cap de quatre hores
que hi pots deixar el cotxe allí
perquè vas amb una aula
o no sé què,
doncs allò
t'ha sortit per 6 euros.
És que normalment
el que s'ha fet
en els últims temps
amb els pàrquings
és fer fraccions d'un minut
però augmentar
la fraccions d'un minut
a l'usuari
li queda com
sembla molt barata
però clar,
cada minut,
cada minut,
cada minut.
Manel,
què et semblen els preus?
Abusius,
absolutament abusius,
és un mercat captiu
i a més en el centre
de la ciutat
no hi ha pàrquings
ni privats ni res.
No hi ha alternativa, no?
Jo una de les coses
que sí que crec
que hauria d'instal·lar
la ciutat ràpidament
com està en moltes altres ciutats
com a mínim
és la tàrgia de resident
de manera que aquelles persones
que no volen
o no poden
posar-lo en un pàrquing
almenys no hagin de córrer
a les 9 del matí
a treure
vull dir que
que hi hagi pàrquings
de carrer
diguem-ne
pels residents, no?
Perquè clar,
la pressió
dels espais
jo suposo que s'ha estudiat
és tremenda
Tarragona
Tarragona és una ciutat
que el centre
és el que és
i de cotxes
cada vegada n'hi ha més
com a moltes ciutats
i de pàrquings n'hi ha ben pocs.
i ara no oblidem
que a les 8 del matí
i a les 7 del matí
entra molta gent de fora
de fora, sí, sí
que jo per la zona
on vic
allò és tremendo
ja la gent
ja no saben anar per cari
hem descampat
un dia que plou
allò és un fangar
però els cotxes allà instal·lats
i que veus que
entra molta gent
abans que no es converteixi
en un tema pendent
jo crec que s'haurien de prendre
mesures d'aquest estil
temes pendents podrien ser
si em permet la conya
el Sant Romà
jo te la permeto la conya
tots els partits polítics
recordem en campanya electoral
parlen molt dels aparcaments
i suasoris
llargament diuen els accessos
a la ciutat
però que tampoc se'n fan
i no sé si
i no sé si serien
jo estic per atorgar-li
la categoria tema pendent
però creuen que seien viables
seria viable
si hi hagués un transport públic
coherent
si hi hagués autobusos
permanentment
perquè si estem com estem
jo no aparcaré a les Gavarres
si haig de venir
de qualsevol manera
si hi hagués un transport públic
tan bo com el que hi ha
entre aquí
a l'estació de l'Ave
per exemple
vull dir, si fos així
doncs ja
tema pendent
tema pendent
tema pendent
però de solució
jo diria que
no sé si és impossible
per això
tema pendent
perquè com que l'estació
no la canviarem
no, no, tema pendent
no, no, esclar
això ja ho dubto molt
tema pendent
tema pendent
també podíem fer una altra carpeta
de temes eterns
no, no, pendents
pendents
pendents
és un sinònim
pendent i etern
en aquesta ciutat de sinònim
en fi
arriba el cap de setmana
de Sant Joan
que a la nana i a Angelica
li agrada molt
que sigui la rebella
en un dilluns
és que sóc festivalera
ja ho sap
a mi m'agrada
a mi m'agrada Sant Joan
m'agrada l'estiu
en fi
tenim un cap de setmana
d'aquells
de principis d'estiu
el dia de la música
comença la calor
que ha parat de ploure
és fantàstic
trobada de Balls de Diables
temps ja per anar a la platja
i festa
i vacances escolars
mostra de Balls de Diables
centenaris
molt bé Pitu
gràcies per la precisió
a què no en dius el dia
i l'hora de la mostra
demà
demà dissabte
durant tot el dia
a partir de les dues de la tarda
més o menys
fins a les dotze de la nit
acabem la tertulia
Nani Rodríguez
Pitu Rovira
Manel Sant Romà
gràcies i fins la propera
bon dia
adéu
adéu