Temps per a la Biblioteca Pública de Tarragona, com cada dilluns a aquesta hora.
Saludem Cristina Barber. Bon dia, Cristina.
Hola, bon dia.
Repassant l'agenda, i no m'estranya, perquè teniu un munt de coses, no?
Tenim unes quantes coses.
I per demà ja teniu una cita amb temes més locals.
Demà tenim una visita d'aquestes guiades que es fan a la biblioteca
per ensenyar exclusivament el que és la secció de Tarragona,
que és una secció en la qual ja estem especialitzats.
especialitzats. Sabeu que el dipòsit legal,
és a dir, l'obligació que tenen els impressors
de tots els llibres publicats a Tarragona,
ens en ve a parar a la biblioteca un ejemplar.
Si en el cas que no sigui així,
la persona responsable de la secció de Tarragona
també se n'ocupa d'anar a pescar aquest ejemplar,
perquè això és una tasca que no sempre et ve donada.
També hi ha la casuística de llibres que són sobre Tarragona,
sobre comarques de Tarragona,
però que potser no estan impresos a Tarragona.
Això cada vegada es dona més pel tema de costos econòmics.
Potser està impresa a Lleida.
Doncs aleshores hi ha una tasca de recuperació
d'aquests llibres que es publiquen fora
i que per la seva matèria ens incombeixen
i ens interessa conservar-los,
perquè és l'obligació de la biblioteca
és conservar aquest fons local.
Això garanteix que l'usuari pugui trobar
tot el que es publica que tingui a veure amb Tarragona.
Exacte.
Hi ha petits, a la millor, opuscles
que avui en dia no hi dones massa importància,
més que res perquè, a la millor,
se fa una tirada força llarga
amb motiu d'algun esdeveniment
i tothom el té a casa,
però tu saps que tot allò del cap d'un temps
se'n va a la brossa, no?
Clar.
Doncs aquests petits opuscles
a vegades serveixen per confeccionar
el que és la història local
amb més amplitud, no?
Doncs bé, a la biblioteca col·leccionem tot això,
fem una feina de buidat de publicacions
d'aquestes locals,
que és molt important,
jo crec que és una cosa que es coneix poc
i amb aquesta visita es pot donar a conèixer.
És a dir, no cataloguem únicament
els llibres,
sinó que els butlletins d'entitats,
que són publicacions on hi col·labora molta gent
i la gent que està investigant,
diguem-ne, la poca investigació que es pugui fer,
gairebé tot surt en aquestes publicacions d'entitats,
doncs la biblioteca fa un treball
de catalogar article per article
tot el que té a veure
amb l'àmbit de Tarragona i les seves comarques.
Bona part de tot aquest material
deu estar al dipòsit,
perquè a la sala, diguem-ne,
que utilitza l'usuari no hi cabria tot.
La sala és petita.
Estàs parlant d'unes dimensions que jo ara visualitzava la sala
i dic, home, el gruix ha d'estar al dipòsit.
La sala és petita i el dipòsit és més gran.
Però tampoc no és tan gran com voldríeu.
No, no, no, perquè parlem d'obres,
el format de totes aquestes obres és molt diferenciat,
perquè parlem de folletons molt petitons,
però en canvi el que és tota la premsa de Tarragona,
tota la premsa antiga, en canvi,
ocupa molt d'espai.
És a dir que remenar...
Una cosa és el que es veu,
la sala més o menys ben parada,
amb una part de llibres no prestables
i els que es presten.
Però després tot el que penja al darrere,
és bastant...
A més a més, en un edifici antic com és el nostre,
a vegades hem de compartir dipòsits
i és una mica complicat el tema de l'espai.
Per fer aquesta visita,
l'únic que s'han de fer és trucar o passar per allà
i inscriure-s'hi per saber...
Ens aniria molt bé per saber quants som,
si parlem de 10 o parlem de 20 persones.
Si algú no pot trucar, no passa res,
però sí, la majoria va bé que ens truqueu
i feu un truc i feu una reserva
per demà a les 6 de la tarda.
Què més hi ha aquesta setmana a la biblioteca,
a banda del que és la seva tasca habitual com a agenda?
Avui som 11, demà 12,
que és quan es fa aquesta visita.
Demà hi ha un sorteig que es diu
Bojos pels còmics de Mortadola i Filamon.
I això és a les 6 de la tarda.
És un concurs qui hi ha hagut
i demà hi ha un sorteig
on hi ha un lot de còmics i de llibres.
Saps que el tema del còmic també el cuidem força.
Sí, i tant.
agrada jo crec que més a grans que a petits,
per molt que sembli que sigui més de petits que a grans.
Jo veig algun senyor gran amb el còmic sota el braç.
Bé, un senyor gran, a veure, demano disculpes.
Més d'un senyor i més d'una senyora,
perquè això del còmic no té edat, eh?
No, no, però és veritat.
Sí, però hi ha un públic
que va començar amb els còmics
quan era més jove i no l'ha deixat.
I ara que la biblioteca n'ha incorporat
als seus fons, doncs es nota, eh?
No parlo, eh?
I a mala sempre pots anar amb el nen.
Si et fa vergonya, que no sé per què t'ha de fer vergonya,
doncs vas amb el nen,
que els agafi el nen i te'ls llegeixes tu,
en el cas que siguis així.
No, no, de vergonya res,
perquè hi ha una bona col·loxia.
Es cuida i s'intenta tenir un còmic més o menys de qualitat.
Però no només és Mortadelo, Look y Look,
hi teniu de tots els còmics allò de més clàssics
fins als més sofisticats, està claríssim.
I alguna cosa més pel que fa a activitats?
A veure,
estàvem mirant el mes de febrer,
no, aquesta setmana estem...
És un mes curtet aquest, eh?
De totes maneres, un pim-pam i ja ens l'hem passat.
A veure, Cristina,
avui has portat un llibre a tall d'exemple.
que em deixa...
Ai, espera, que s'ha de t'has cuidat.
Ens cuida una cosa de la Imma,
de la sala infantil.
El dimarts, demà també,
a les 6 de la tarda,
rondalles de Jaume I amb l'Imma Pujol.
O sigui, algun nen...
A partir de 5 anys, on, eh?
I això es fa, doncs...
Comemoració del rei Jaume.
Comemoració.
Doncs a partir de 5 anys,
rondalles de Jaume I,
que n'hi ha unes quantes.
Molt bé.
Ara sí que podem parlar d'aquest llibre
i d'aquest moviment.
Quan vulguis, però no m'estressis, eh?
A poc a poc.
A poc a poc.
A partir d'ara, com si diguéssim...
Imaginin-se una càmera lenta.
Sí.
Perquè, lògicament, fa molts mesos,
jo m'atreviria a dir,
algun que altre any, també,
es va començar, doncs,
a generalitzar aquest moviment
de l'slow life.
Primer va començar l'slow food,
mengem a poc a poc, tranquil·lament.
L'slow life aquest, doncs,
s'ha començat a estendre
per tot el món, pràcticament, eh?
I, clar, davant de qualsevol monument,
sempre ha d'haver-hi una mica de gurú,
una mica de llibre,
una mica de bestseller,
i avui, justament,
la Cristina ens ha triat un d'aquests llibres,
tot i que hi ha moltes publicacions,
però probablement sigui
el que dona més les bases
d'aquesta manera d'entendre la vida,
de viure a poc a poc.
El que plasma una mica la filosofia.
El títol ja ho diu tot,
l'elogi de la lentitud.
Elogi de la lentitud.
I l'autor es diu Cal Honoré.
Jo cada dia m'intento apuntar,
això de l'slow life,
però a la que porto mitja horeta
ja m'accelero.
El dilluns al dematí és difícil,
més val que ho provis un altre dematí.
Al cap de setmana?
Provem l'slow life.
A l'slow life,
al cap de setmana ja es va practicant una mica,
jo diria.
Sí, suposo que sí,
però està molt bé aquest llibre,
com a mínim és curiós.
Aquest senyor és una mena de revolucionari
de la lentitud.
Això que primer,
quan va sortir aquest llibre,
ja fa un parell d'anys,
doncs,
semblava una cosa estranya.
No és una novetat,
això.
No, no és una novetat,
però és d'aquells llibres que dius
al cap d'un temps veus
els que van anant calant una mica,
llavors veus,
bueno,
aquest llibre no va sol,
sinó que va amb una filosofia
al darrere.
I, doncs,
l'autor ha dit que ell,
per exemple,
abans de fer la reflexió
que el va portar
a posar-se
dins d'aquest moviment,
doncs,
ell passava per la vida
corrent,
en lloc de viure-la,
no?
I ha pres el determini,
doncs,
de trencar amb una sèrie de coses.
Però tu no...
Per exemple,
és una persona que no porta rellotge.
Però, espera, Cristina,
tu no coneixes molta gent
que abans que sortís al moviment
ja practicava això
de la slow life
i que va molt a poc a poc
sempre...
Sí, però aquests moviments
jo diria que serveixen
per dignificar una mica
la mandra,
potser, no?
Ja, a veure,
no es cauran un nihilisme total
d'em quedo al llit
i no faig res
tot el dia.
Que això també està plasmat
en altres llibres, eh?
I també és una proposta seriosa, això.
Sí, sí,
hi ha qui la fa,
i hi ha qui la fa.
És a dir,
això jo crec que és una colla
de dropus
que s'han buscat
la quartada, Cristina.
Jo crec que això podria ser,
és el cas d'algun llibre,
per exemple,
l'altre que portem,
l'elogi de la mandra,
aquest sí.
del Tom Hodkinson,
diríem que aquí
aniria en aquesta línia.
Em quedo al llit
tot el dia
i no faig res.
Exacte.
Divideix el llibre
en 24 capítols,
que són les 24 hores del dia,
i volem dir
a les 8 del dematí
per què t'has d'aixecar?
Això és només per fer un favor
a la societat capitalista,
per què has de córrer?
Per què has d'engegar la ràdio
i sentir aquests programes matinals
que ja et posen les piles?
Insuportable.
Prendre el cafè
per despejar-te.
Per què?
Tot això?
Aquest és el del Tom Hodkinson
a l'elogi de la mandra.
Això ho ha escrit
i l'hem publicat.
Sí, sí.
Està molt bé, veus?
Tothom es guanya la vida.
Però aquest home
haurà fet un esforç
per fer el llibre,
com a mínim.
Potser es va quedar al llit
quan ja l'hi van publicar,
perquè jo m'imagino
que poc o molt
l'haurà escrit, no?
Ah, ah, clar,
no predica'm l'exemple.
A veure,
i no em diguis
que sóc allò de...
No sabem en quant de temps
va escriure llibre.
No ho sabem, no ho dic.
Mira, si deia de triar,
em quedo amb el Carlos Honoré.
Amb l'Honoré,
home, sí,
té un missatge,
perquè el llibre de l'Honoré
és com una reacció
a aquesta velocitat
que sí que ens ha imposat
la societat en la que vivim,
que a vegades és absurda.
Qualsevol diu
que hauríem d'aixecar el fre de mà.
anava a dir a pretar, no?
A aixecar, a aixecar.
A vegades anem amb una...
Ell diu que es va plantejar
fer aquest llibre
quan buscava llibres
per explicar contes
d'aquells,
el seu fill,
contes en un minut, saps?
O de cinc minuts
van passar un minut
i llavors va dir,
doncs,
volen dir,
escolta,
perquè hem de córrer tant, no?
Clar.
I així sí,
tantes coses.
Que passa que una cosa
com a reacció,
doncs clar,
t'aporta situacions...
Extremes, moltes vegades, no?
Extremes, no?
A vegades, no?
Però el fet de dir
que anem molt de pressa
per a què?
Hi ha qui diu,
doncs,
anem molt de pressa
a l'altre i a l'avantguarda
i un altre botó
que ara no recordo llibre d'aigua.
Sí, ara està en mà
amb el cotxe en aquest
i vinga, és que clar...
Sí, també ens morirem, eh?
Voguem dit, diu...
Bé, és això.
De totes maneres, Cristina...
Però una mica
es ralenti el ritme
per donar més sentit
a la nostra vida.
Aquesta és la filosofia.
Però deixa'm dir-te una cosa.
És que posats a vendre,
en aquesta vida es ven tot, eh?
Potser és més aviat
un estat mental
que no una coartada
per no fer res.
Sí, sí, no.
És un estat mental.
L'honoré explica...
Perquè tu pots portar
un ritme de vida
i complir amb les obligacions
i les feines,
però que el teu estat mental
sigui un slow life.
És a dir,
tu prens amb calma mentalment,
però clar, això...
L'honoré no és tan nihilista
que no facis res,
sinó que intentis
baixar el ritme.
Fes-ho a poc a poc.
Aquest home no porta rellotge d'entrada.
No, no.
És a dir,
jo m'imagino
qualsevol senyor
que està fent un edifici
a la paleta
que li està posant els totxos
que li digui al paleta
escolti,
a mi no m'atabali
per acabar aquesta paret
perquè jo soc practicant
de l'slow life.
Primer un totxo,
després l'altre.
O tu quan vagis al taller
perquè has portat el cotxe
a la revisió
i que ho necessites,
quan el mecani
te'n digui
que no el té preparat
perquè ell practica
l'slow life...
Bueno, que ets ja a vegades
ja...
Ja són una mica slow life, no?
Això ja t'ho trobes.
I clar,
et farà una gràcia tremenda
que aquest senyor llegeixi
el que no sé com funcionen
o en què es basen
però hi ha una sèrie de ciutats
que ja hi estan afegides
a aquest moviment
de l'slow life.
O sigui,
hi ha ciutats escollides
on...
Reconec que soc exceptica, Cristina.
No crec que tothom
vagi amb aquest ritme
però, per exemple,
el paradigma de ciutat
pels slow life
és Amsterdam.
Mirem el nivell de renda
dels slow life
i després en parlem.
Ells diuen que és un exemple
d'equilibri
on la majoria de gent
viatja amb bicicleta
i per tant ja té
una velocitat ideal.
Clar.
I si van caminant
encara millor.
I si van caminant
encara millor.
I en aquest sentit,
doncs mira,
ja que ho treus,
doncs mira,
traiem un altre llibre
que portaríem
que lliga una mica
no amb la mandra
però sí amb el tema
de no anem tan de pressa.
A mi em fa una mica de ràbia
aquest home, eh?
Són els viatges...
No, no, l'honoré.
Aquest que ve ara no.
No, em veig,
em fa ràbia.
L'honoré?
Sí, sí, sí.
Me'n fa més ràbia l'altre.
L'honoré,
d'entrada,
d'escanadenc.
T'ho dic per allò
que dius del nivell de vida.
Però bé,
jo trobo...
Ell explica la seva filosofia
i si la vols
has d'agafar el llibre aquest
que es diu
Elogi de la lentitud.
Molt bé.
I que una cosa
que sembla una mica estranya,
doncs després veus
que anant-anant
fent una mica
de taca d'oli
i que doncs
hi ha gent, per exemple,
que doncs
el tema de les vacances
un altre ho ha recollit, no?
Per exemple,
també fer unes vacances
no tan estressades,
de dir, escolta,
per què hem de córrer tant?
Perquè hi ha gent
que s'estressa molt, eh?
Les vacances sí que són estressants.
Per organitzar
i per fer les vacances
i per condensar-ho
tot en una setmana
i anar
i agafar tres avions
o quatre.
Tres no,
perquè potser no tornaries
per quatre, no?
Doncs, no ho sé,
potser tardar-te a casa
al sofà
i a vegades cal
o anar a peu
a parlar al camp
com ens proposa
el senyor Espines.
Ja, aquest és el llibre
que has portat avui.
Aquest no és tampoc
camp novetat,
però ja que parlàvem
d'anar a poc a poc...
Però veus,
Josep Maria Espines
té una altra manera
d'entendre la vida
d'anar a poc a poc,
com el canadenc aquest.
Vull dir,
pots anar a poc a poc
passejant per l'alcà
però després també
hi ha ritmes diferents, no?
Bueno,
que vagi a poc a poc
tampoc no vol dir
que s'organitzi, eh?
L'honoré,
l'honoré és bastant organitzat
i a l'Espines
també dóna mostres.
Et veig una mica
deixeble de l'Slow Life, eh, Cristina?
T'han captat, eh?
No, dona, no.
No m'he llegit el seu llibre, eh?
Però jo els he agafat
com a moviment
com molts altres.
Si vols,
te'n portaré uns
que diuen
que en aquesta vida
qui dorm és mort
i que tot el temps
que dorms
no l'aprofites per a res.
Porta aquests altres
el proper dia.
Ui,
te n'he de portar
uns d'optimistes
i els altres
d'aquests
d'aprofitar el temps
al màxim, no?
Molt bé, doncs.
Que si no,
però aquests
ja ens matxaquen molt.
Però, Cristina,
la nostra obligació
és mostrar-ho tot als oients
i que ells triïn.
No ens podem quedar
només amb el moviment aquest.
Han de portar
tots els monivents.
Cadascú faci el que...
Ja en portarem
un altre d'aquest.
Parlem d'aquest
A peu per l'alcant
de Josep Maria Espinàs.
Doncs el de Josep Maria Espinàs
és una recomanació literària
que us volíem recordar
perquè no és nou,
però és el primer llibre
de caminar a peu
de retorn a Catalunya
perquè sabeu que
l'Espinàs
ha fet moltes
caminades a peu
i després ho ha plasmat
en llibres
i ara darrerament
se n'havia anat
cap a Andalusia
cap a l'Aragó
i ara aquest és el
de retorn a Catalunya
i el dedica
a peu pel alt camp
i ja és el seu
dinovell llibre
en el que ens parla
d'aquestes caminades.
És una època
que jo trobo
que és bonica
per sortir a fer
caminades
amb un paisatge
bonic
com el que tenim
aquí a la vora
i el llibre
de l'Espinàs
doncs també
no sé si és conscient
de los low life
però no ho sé
suposo que no
però ja sembla
que és una persona
que n'hagi fet
de la seva vida
un...
no sembla que sigui
una persona
que vagi molt estressada
per la vida
no?
No, se'l veu tranquil
eh?
I en canvi
no vol dir
que no hagi fet feina
és a dir
que una cosa
és una cosa
és allò
el ritme
el ritme te l'agafes tu
i aquest senyor
aquí sí que dóna
un exemple
de fer unes passejades
però molt al seu ritme
no?
Només aprofitant
la llum solar
és molt ben acollit
als pobles
que hi va
de vegades
ell explica
que no ho vol
perquè a la millor
li han fet un sopar
o una rebuda
l'han reconegut
i ell vol anar
més d'incògnit
i això li és més fàcil
quan surt fora de Catalunya
no?
Perquè més que rep
la seva cara
no és tan coneguda
Jo et veig delegada
a Catalunya de l'honoré
Vols dir?
Sí
Doncs m'he llegit
el llibre
Jo et veig
jo et veig
és que a més
Potser és perquè
he de córrer molt
Segurament serà per això
I m'ho estic replantejant
És allò dels extrems
Has portat un llibre
d'aquells que podríem qualificar
potser pretensiosament
però jo crec que
li podem posar aquest objectiu
necessari
Llibre necessari
Conviure
Un llibre necessari
sí
perquè tu saps
que estem fent moltes taules
a la biblioteca
a vegades
anunciem taules
per comemorar
per comemorar coses
i treus molts llibres
i vas anar veient
de tots els que treus
els que van anant quedant
els que realment
t'aporten
força
perquè
no només perquè els hagis
pogut llegir
que això és impossible
sinó pels comentaris
que et fan altres persones
i hem portat un
que en una societat
com la que tenim
complexa
no només la nostra
sinó a nivell mundial
on hi ha uns moviments
migratoris molt importants
que la gent
a vegades sembla
amoïnada
perquè sembla que
aquí no s'hi cap
i com hem de reaccionar
doncs aquesta persona
no fuig d'estudi
és a dir
el llibre es diu
Conviure
i l'autor és
Andrea Riccardi
un dels fundadors
de la comunitat
de Sant Egidi
que està dedicada
a la mediació
en conflictes
i al diàleg
entre cultures
i religions
al món
una comunitat
amb un reconeixement
importantíssim
es diu
Conviure
Realisme
i Esperança
davant d'un món plural
cap a una civilització
de la convivència
i no posa panys calents
vull dir
ho diu tot
claret, claret
no?
no, no
ell t'explica
no és políticament correcte
ell t'explica
la situació mundial
com està
ho reconeixes fàcilment
perquè és una prosa
molt entenedora
però després
ell
doncs
aboga cap a aquesta
convivència necessària
i cap a aquesta
acceptació necessària
que hem de tenir
és un llibre
per aprendre
i també per disfrutar-lo
Andrea Riccardi
Conviure
de la Magrana
aquest tema també
ens hem de prendre
amb calma
i reflexionar molt
també és per prendre-s'ho
amb calma
és a dir
no és per
per enervar ningú
perquè la gent
a vegades
s'enerva
vull dir
amb aquests temes
uns a favor
els altres en contra
s'ha d'admetre
no, no
és un llibre
per reflexionar
des d'una manera
molt serena
però l'exaltació
sempre és producte
de la falta de reflexió
per tant
és a dir
tothom s'enfada
és un llibre d'informació
a vegades
aquell llibre t'informa
alhora
i després ell
exposa la seva posició
però t'informa
Cristina Barber
moltes gràcies
per venir una vegada més
a la ràdio
feia dies que no venies
ja t'enyorava
el temps no m'ho permet
perquè t'has d'apuntar
al tema de l'eslou
jo ja truco
però no m'hi apunto
i que et facin
delegada a Catalunya
ja et veig aquí
la més eslou
de totes
Cristina
moltíssimes gràcies
de veritat
una abraçada