Sintonia de Tertúlia, temps ja per comentar l'actualitat del dia,
que ens porta a moltes coses, ara les comentarem.
Saludem primer els nostres convidats,
l'ex-enregidor de l'Ajuntament de Tarragona, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
L'actual enregidora de l'Ajuntament,
de Convergència i Unió Victòria Forns.
Bon dia, Victòria.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim dos periodistes,
el Jordi Salvat, del diari gratuït aquí.
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
I el Tomàs Carot, de l'empresa de comunicació PIC.
Tomàs, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre...
Això de l'altra banda de la taula...
S'han posat així, eh?
No sé, sabran vostès per què s'han posat els periodistes en un cantó
i els polítics s'han posat en un altre.
Però, en fi, tenim moltes coses per comentar.
Una és la jornada de vaga, que tenim a l'ensenyament públic.
Ara, des de fa una hora i mitja amb la unitat mòbil,
hem anat a fer un petit recorregut per alguns instituts i escoles a la ciutat.
Tenim una mica de tot, una incidència destacada, però no total.
Sembla que hi ha també alumnes que han anat tant als instituts com a les escoles.
I, en fi, abans que res, perquè, en fi, dades d'incidència no en tenim.
Tot això ho haurem d'anar veient al llarg del matí
i veurem també la resposta de la manifestació convocada a les 12 del mig
a la plaça Imperial Tàrregó.
Què els sembla?
Que està justificada o no la vaga?
No sé si tampoc tenen molt coneixement de la protesta.
Sembla que no els agrada alguns punts als sindicats de les bases de la llei d'educació.
Estem parlant d'una proposta que després s'ha d'anar a discutir amb els grups polítics,
s'ha d'anar al Parlament, s'ha de discutir amb els mestres.
Els sindicats diuen que hi ha un principi que dona la porta,
que obre la porta a la gestió privada de centres públics.
Creuen que està justificada la vaga?
Qui comença? Va, Jordi.
S'ha definit com una vaga preventiva.
Hi ha algunes bases que ha presentat el govern català,
el Consell d'Educació, Desmaragall,
en què els sindicats diuen això,
que obre la porta a una certa privatització de l'ensenyament públic.
Però, clar, són les bases.
No és un acord allò de govern que vagi a missa.
Per tant, sembla com si els sindicats,
els mestres hagin volgut marcar el territori abans de negociar.
Clar, això, a veure, una jornada de vaga general amb ensenyament,
els problemes que provoca la gent que té fills.
Si treballes i tens nens, què en fas?
Que s'ha demanat pel carrer i veies grups de joves,
sobretot per aquí a aquesta zona,
que estaven pel carrer perquè potser no tenien classe,
els professors no havien vingut.
I els sindicats han sigut molt radicals,
perquè sentíem un, em sembla que era el portaveu d'un GT
en temes d'ensenyament,
que deia que, sobretot, que els pares no portessin els nens a col·le
perquè no garantien que hi hagués menjador pels nens,
que hi hagués també un bon control,
perquè diuen que potser tocarien 100 alumnes per professor.
No sé si aquesta és una actitud positiva,
i jo crec que els mestres se sentiran
tirant en contra els pares amb aquesta vaga.
Vull dir que no és una vaga popular.
Com altres vagues, la gent dona suport a aquesta vaga,
la gent s'està rebotant bastant contra el sector de l'ensenyament.
Començar, beligerant, si hi ha alguna cosa que encara és tan incipient,
suposo que és abocar-ho al fracàs absolut,
perquè si comences ja en actituds de força, malament rai.
Però abocar el fracàs al que les negociacions o la vaga d'avui?
No, el procés d'aquest...
De diàleg, que pot haver-hi entre...
El procés de diàleg i d'aquest plantejament
de possibles bases o possible llei, o el que sigui.
Clar, començar així, quan encara és a nivell de plantejament
i sense actitud dialogant, vol dir que...
I tot això amb una precampanya també pot ser molt sospitós.
A veure, per un principi de prevenció...
Pot ser desproporcionat.
Portem una setmana que, Déu-n'hi-do, eh?
Vaga d'autobus a Barcelona, vaga de metges a Barcelona també.
Victòria, tu que ets professora de la universitat,
vosaltres no feu vaga.
No, no, no.
El que passa és que si tenim algun reducte d'estudiants
que aprofitant la vinentesa,
fan les seves reclamacions a la universitat.
I aniran a l'Alemani, segurament.
Aniran a l'Alemani o, com a mínim,
ens han dit que no vindran a classe, no?
Vull dir que sempre, no?
Això de...
Com se diu Río Revolta Penante de Pescadadores,
també no sé.
Però, bueno, suposo que una mica és...
Bueno, l'edat, i jo crec que l'universitari,
doncs ja està bé que també es no mobilitzi, no?
Vull dir que a vegades ho trobes fins i tot a faltar.
Bueno, abans, quan ens hem trobat amb el Tomàs,
em parlàvem, bueno, de quins temes, no?
Segurament parlarem avui,
això són unes bases, que no és una llei.
I entenc que, a més a més,
un tema tan delicat com el tema de l'educació,
bueno, requereix un compromís de tots els grups polítics.
I per el que jo he anat sentint,
hi ha una sensibilitat especial
per arribar a un consens,
a un acord de consens en aquest aspecte.
Per tant, jo crec que sí que hi ha voluntat política
que, finalment, la llei pugui donar resposta
a les sensibilitats de tothom.
Una vaga preventiva, bueno, no sé quina pot ser la utilitat,
ho desconec.
El tema també de la incidència,
jo, per el que he llegit aquest matí en el diari,
en principi hi havia d'haver uns serveis mínims,
a les escoles no es tancaven
i, per tant, els pares hauríem de poder portar les canalles
sense cap dificultat a l'escola.
No ho sé què està succeint.
Jo, la meva filla, ha anat amb normalitat a l'escola, no?
Però, bueno, veurem quin és el resultat.
També estic d'acord que, probablement,
no és un bon començament, no?
Però, bueno, suposo que la gent també busca
les formes de reclamar que tinguin més impacte
i és evident que una vaga té un impacte
i un impacte gros
i, sobretot, quan parlem de l'educació
i estem parlant de primària i secundària,
perquè és diferent quan parlem del món universitari,
però en primària i secundària
que suposa que les canalles han de ser al col·legi.
Però, vaja, jo crec que sí que hi ha una voluntat política
que hi hagi un acord de consens
i d'escoltar tothom
i que, finalment, aquesta llei pugui representar
els interessos de tothom.
Pere, home, jo agraeixo que tu em pensi,
jo també ho penso, això,
perquè la gent aquí, cadascú és lliure de...
és evident que la incidència de la vaga
la sabrem a partir de les dotze.
I segur que tenim dades contraposades.
contraposades de la vaga i l'altre d'era negra.
Això està clar.
I això, bueno, vosaltres sabreu destilar
fins on és veritat una cosa i l'altra, no?
A mi em sobta molt, això, no?
Perquè en els últims anys hi ha més mestres que mai.
O sigui, hi ha més places de mestres,
de primària, de secundària,
s'estan fent escoles noves.
Ara es vol fer una llei catalana, que no en tenia.
Em penso que això és una cosa que està molt bé.
Evidentment, el que passa és que també és veritat
que si les inversions públiques en aquest sector són grans,
l'exigència en aquest sector també ha de ser gran.
Això és lògic.
Vull dir, això, en qualsevol paràmetre que ens muguem,
les persones que tinguem, o la feina de qualsevol,
on hi hagi més inversió,
els resultats han de ser més bons, públics i privats.
Vull dir, això, i qui no ho vegi així,
vol dir que s'estàs acomodant el funcionariat aquell d'abans.
També diguem-ho.
Llavors, jo ho lamento molt,
que en un document que l'han portat al Consell Escolar,
que és perquè vostès se'l mirin,
perquè és per començar-ne a parlar,
i que d'aquí ja veurem què en sortirà,
i quan tindrem la llei,
i aquesta llei no estarà feta ni el mes que ve,
ni d'aquí sis mesos,
això és una vaga política,
perdoneu l'expressió,
perquè hi ha eleccions d'aquí quatre dies.
Si no, no hi hauria vaga.
Diguem-ho clar, no hi hauria vaga.
És una vaga política o és una vaga corporativista?
Perquè diuen que els mestres...
Digue-li com vulguis.
És a dir, si el dia nou no hi haguessin eleccions,
avui no hi hauria vaga d'això,
ni hi hauria vaga d'autobusos a Barcelona,
ni hi hauria hagut vaga de metges.
Segur, segur.
Perquè resulta,
resulta, i perdoneu,
és que això també la gent ho ha de saber.
En aquests moments,
les inversions en els sectors d'ensenyament i sanitat
són molt grans,
i això ho sap tothom,
però aquestes inversions es veuen al cap del temps.
És a dir,
des que es diu que es fa una escola
fins que s'utilitza,
passa uns mesos,
perquè s'ha de construir,
entre altres coses,
s'ha de construir.
S'ha de construir l'edifici.
I abans de construir un edifici,
els ajuntaments han de donar els terrenys.
I després s'ha de fer...
És tot un projecte urbanístic, a més a més.
I això,
per molt que es vulgui córrer,
no es pot córrer més del que s'està corrent,
perquè si no s'estarien fent il·legalitats.
Llavors,
tot això,
tu has dit corporativista,
jo crec que també hi ha una part.
Jo vaig sentir l'altre dia per la televisió
tots uns representants sindicals a la nit
que explicaven això.
I jo,
sense ser un entès en tot això,
perquè també vull deixar-ho clar,
em va fer l'efecte
que estaven defensant la parcel·la.
perquè en el fons...
Per això, per això.
M'ha fet...
La defensa dels seus drets.
Potser no,
i perdoneu,
si no és així ja em disculparan.
Però a mi em va fer aquest efecte,
perquè clar,
resulta que al final no és...
Ningú parlava
que l'ensenyament havia de ser millor,
ni de si hi havia d'haver 25 criatures
en una classe o 38.
No,
no es parlava d'això.
Era que,
no,
és que ens tornarem,
ens primatitzaran,
i llavors no sé què...
Escolti,
vostè ha de treballar com els altres.
Vostè ara li estan posant més
damunt seu,
li estan posant més
perquè vostè pugui tenir
millors eines
per donar ensenyament a la canalla.
Clar.
Ells també tenen una part de responsabilitat.
És que la bandera aquesta,
la privatització,
sempre se n'ha de veure molt.
Sempre.
És un argument molt fàcil.
Però mirant una mica la llei...
I la bandera dels sindicats
sempre és la defensa
de l'ensenyament públic.
Però se suposa que, en fi,
tothom defensa l'ensenyament públic,
no?
sindicats, mestres,
però també l'administració
i la societat en general.
A lo millor hi ha gent
que s'estima més
l'ensenyament primat.
No, però mirant una mica
les propostes que hi havia,
una és donar més autonomia
als centres,
premiar els que...
Això és dolent.
Els que tinguin millors resultats,
els que menys...
Jo crec que és positiu.
Crec que és bo.
Com se farà, no ho sé,
però la idea aquesta ja és bona.
Però pot ser més electoralista
la vaga que corporativista
o corporativista que electoralista,
tu vas?
Jo la vaga més corporativista.
Més corporativista.
Però si no hi hagués hagut eleccions,
no hi hagués hagut.
Ajuda, ajuda.
Bueno, clar, fa més força.
Les dues coses.
Les dues coses.
Té un impacte mediàtic molt més gran.
I sense ser entesos,
m'ho jo en aquest tema.
Digues, Tomàs.
Des del punt de vista pedagògic
és un contrasentit
que els pedagogs
es manifesten en contra
del calbot preventiu
i ells van per aquesta via
i és el que estan transmetent
als que després han d'ensenyar.
És a dir,
com després pots dir
a pares i a qui sigui
dir no, no,
és que hem de ser molt curosos
en transmetre valors
i no sé què,
que el vot preventiu res,
explicacions.
Ara jo faig
el que em rota,
em perdó per l'expressió,
perquè és així mateix,
no?
I m'ho passo pel forro
i faig el que em convé
en funció dels meus interessos.
El missatge de fons
també és aquest.
Després,
quina autoritat moral té
un mestre
que ha fet vaga
defensant això
per dir,
escolta,
la prevenció
és d'anar en compte
i tal,
que té uns efectes,
doncs que es comença
a aplicar per aquí també,
no?
Una autocrítica.
Hi ha hagut, per exemple,
durant aquests últims anys
moltes oposicions
i veus la imatge aquí
de professors quinterins,
de gent que acaba
de sortir a les facultats
allà fent l'examen,
com si fos una meta
i un cop aproves l'examen
i anis a la teva plaça,
a viure.
Jo crec que no és això,
jo crec que els mestres
s'han d'anar reciclant,
s'han d'anar adaptant,
no,
no són així,
però a vegades pot semblar
que t'arriba aquesta imatge,
diu,
s'aconseguirà...
Amb aquesta vaga
la poden donar algun.
I qui diu
en el professorat
diu en altres àmbits,
vull dir,
aconseguis la teva plaça
i ja està.
Fes el funcionari.
I en canvi,
si has d'anar al sector privat,
doncs home,
has d'anar molt més
pels resultats,
has d'actualitzar-te més,
reciclar-te més,
doncs per allò,
diríem,
doncs marcar-te un futur laboral.
I en canvi,
si vas pel sector públic,
com si tot fos més fàcil
i això no és.
Els pares i mares,
en general,
creieu que estàvem
prou informats prèviament
de la vaga
que els hi ha agafat
fins i tot de sorpresa,
Victòria,
tu que...
allò com a mare...
Jo com a mare t'he dit...
privilegia en el sentit
que responsable de la política,
professor de la universitat,
ets una persona
molt ben informada.
Sí, però doncs
haig de reconèixer,
confesso,
que no tenia
una informació profunda
i ni tan sols
en què havia de consistir
aquesta vaga
ni quines eren
les reclamacions.
Jo, sobretot,
coincideixo
que el que més ha sonat
i el que més em sonava
era el tema
d'encontre de la privatització,
que, bueno,
de la gestió...
De la possible obertura...
De la possible obertura
a la privatització
de la gestió.
No oblidem
que el sindicat majoritari
no va signar
amb el pacte reaccional
i ara, d'alguna manera,
i els altres,
suposo que per por
que no es queden-se fora
d'una vaga
que, clar,
que fa molt de temps
que no hi ha vaga
per un dia,
hi ha molt de temps
que s'hi podia apuntar,
també potser s'hi han afegit.
Però vagues,
vagues de l'educació
n'hi ha hagut sempre,
jo em recordo
una estudiada que no fa gaire
que sempre hi ha anys
que no...
Des del 2002
que no n'hi ha hagut cap.
Són sis anys.
Potser les últimes
han estat més
per la llei d'universitat
que no pas
per la llei
del que seria
educació primària.
Amb el tema dels pares,
un exemple,
avui quan venia cap aquí
m'he trobat el meu cosí
que té 11 anys,
diu, hòstia,
estava allà al cotxe,
estava a banda de correus,
un pare havia anat a correus
i, què fas avui?
No, mon pare me vaig a pescar.
Vull dir que,
igual els pares,
pensant que passaria això
que anirien professors,
doncs opten per...
Doncs si per sort
tenen un horari
que els hi permet
doncs estar amb els fills,
doncs això,
se'n van a pescar
o se'n van a el que sigui
o faran feines a casa
o el que sigui.
El fill d'això últim
que diu el Jordi,
també pensava que segurament
molts pares,
sobretot els petits,
els nens i nenes petits,
ja han renunciat
a portar els nens a l'escola
i per això
de rebot pot tenir
més èxit la vaga.
També és preventiu això,
també és presidat cas,
consideren que pot passar això,
que hi hagi una part
de famílies
que hagin decidit
ja no portar els fills
a l'escola per...
Sí, segur.
És possible, sí.
I un altre,
els que no són tan petits,
14-16 anys,
és el que dèiem.
Passa ja per la ràmula.
Festa.
Els que tenen recursos
familiars propis,
és a dir, avis,
aquests ja es queden
directament a casa.
Totes vegades
tenen diversos elements clàssics.
Un, la incidència,
sempre hi ha contraposicions
en les dades
i també la queixa
o la crítica
pels serveis mínims.
Abans ho comentava la Victoria,
de fet,
els serveis mínims
que ha decretat el govern
és que a primera vegada
hi hagi un docent
per quatre classes,
hi hagi a secundària
una persona
de l'equip directiu
com a mínim
i que a les llars d'infants
hi hagi el 25%
de la plantilla
treballant-hi.
Això, són abusius o no?
Sempre és el típic, no?
L'administració
fixa uns mínims
i els sindicats convocats
sempre consideren
que és massa.
Professor,
per ser nens
ho veig una mica
justet, eh?
Una mica justet.
I a les llars d'infants
que hi hagi el 25%,
home,
és que la canalla petita
necessita més atencions.
S'ha de tenir més cura
per la canalla petita.
No sé,
jo el tant per cent, això...
Les vagues en hospitals,
quins mínims tenen,
per exemple?
Vull dir,
quan hi ha vagues a hospitals
es queixen
que els mínims
són com els dies normals,
a mínims, a lo millor,
que seria un altre debat,
no?
Però vaja,
per tant,
mirem en funció de...
Si hi ha vaga,
no sé,
una empresa de muntatge
és molt diferent, no?
En fi,
veurem com evoluciona la vaga,
estarem pendents
al llarg del dia.
Això és un servei a persones,
llavors és el mateix
que el que deies tu,
amb un magatzem, no?
En fi,
com dèiem,
veurem la incidència
que té a la vaga
i també com transcorre
la manifestació
que sortirà a les 12 del migdia
de la plaça imperial Tarracó.
Tenim un altre tema del dia,
no cal dir que l'AVE,
el tren,
la possibilitat d'anar a Barcelona
en tren d'alta velocitat
a partir de dimecres
a la setmana vinent
ens ocupa.
Ja vam parlar
àmpliament
de l'anunci
que va fer
la ministra Magdalena Álvarez,
de la forma
que va fer l'anunci,
també ho podem comentar,
si volen,
el fet que vingués
a l'aeroport de Reus
d'aquí,
anés a l'estació del Camp
a agafar el tren
amb proves
per l'estació de Sants.
Nosaltres avui també
expliquem,
com la resta de mitjans,
la incidència
que tindrà
a la nova arribada
de l'AVE a Barcelona,
la incidència
que tindrà
al Camp de Tarragona.
En principi
es mantenen
les freqüències
de trens,
n'hi haurà
8 trens
d'anada
i 8 de tornada
entre Madrid
i el Camp de Tarragona,
per tant,
es manté el servei
i,
més o menys,
els horaris
canvien una mica,
però es manté
tot igual.
Així que,
no sé si estan contents
o no,
i si agafaran
algun dia l'AVE
per anar a Barcelona,
que aquesta és una altra.
Podem anar
en 32 minuts
o 34.
però primer s'arriba
a l'AVE
que a més s'apaga
parking.
El càlcul penso
que era
que sumat tot
estava en 40.
No sé,
avui venia al diari
i vull dir que,
clar,
si sumes
el transport...
Això es parla
d'aquests AVEs
que venen de Madrid,
però dies enrere
va sortir
que hi haurà
uns trens regionals
de Saragossa
a Barcelona
on hi haurà
uns abonaments.
Sí,
però això serà
més endavant.
Però l'has agafat
el camp,
aquí sorgeix el problema.
aquí jo crec,
sincerament,
per la gent
de la ciutat de Tarragona
i voltants,
doncs,
jo suposo
que amb aquests altres...
A mica a mica
ens n'hi anem acostumant,
o si n'hi anem acostumant.
Ara,
per exemple,
els que estan a Reus,
mentre la connexió
de Reus
fins a l'estació
és passar pel Morell
i travessar tot això,
vull dir,
no sé si ho tindran
massa fàcil.
Sí que és veritat
que a la llarga
jo m'assembla
que
per anar a Barcelona
molta gent
els agafarà aquest tren.
Això és com els mòbils
quan van sortir,
que ningú em volia,
vull dir...
Jo crec que no.
Ja ho veurem,
ja ho veurem.
Per anar a Barcelona a Reus.
Un moment,
un moment.
Ja ho veurem,
jo crec que
si ara
es posen,
ara no,
després de l'estiu,
trens regionals
per anar a Barcelona
per la línia aquesta
de l'AVE,
jo crec que
és perquè
es pensen
que hi haurà
deu estar estudiat,
això, no?
Mercat.
Ho hauran fet
un estudi de mercat.
Si no,
no ho posaran.
No sé quants
ho posaran
ni com enllà.
Això jo no ho desconec.
Si això va bé,
i hi haurà gent
que l'agafarà
perquè en mitja hora
estaràs a Barcelona.
La gent que treballa
a Barcelona...
Sí,
aquest segur que sí.
I a la llarga,
jo crec que molta gent,
a la llarga vol dir
no sé en quant de temps,
però potser més ràpid
del que ens pensem,
que ho farem sabia.
Ara ens sona tot això
una mica estrany.
Tu, Jordi,
no ho veus així.
Jo no ho veig,
clar,
perquè la gent busca funcionalitat.
Jo conec molta gent
de Tarragona
que per agafar el temps
per anar a Barcelona
no l'agafa a Tarragona.
No, no ho sé.
L'agafa a Tora de Maró
o Altafulla.
Per què?
Perquè aquest aparcament
gratis i fàcil.
Però això potser
se'ls acabarà també
l'aparcament,
perquè si tanta gent hi va
al final no hi haurà.
Bueno,
però van trompejant,
tampoc no són tants.
Mira,
els que viuen a la Mora
tenen més a prop
l'estació d'Altafulla
que l'estació de Tarragona.
I si han d'anar a Barcelona
evidentment hi ha l'estació d'Altafulla,
però això ja és per proximitat,
això segur.
Tomàs,
però jo estic parlant
de gent de Tarragona ciutat,
tu com ho veus?
Tarragona,
Barcelona,
nave?
Sí,
s'haurien fet bé les coses
en un país democràtic,
avançat,
modern.
Home,
el país és democràtic,
no?
Modern,
segons per aquí,
no?
Per exemple,
els bisbes encara no són democràtics
i hi ha gent de la dreta
que també intenta frenar la democràcia.
Però bueno,
si s'haurien fet bé les coses
en el sentit de preveure
que des d'Arreus
i des de Tarragona
haguessin hagut les llançaderes,
que segurament arribaran
i és el que dirà el Pere
i la gent
i el que finalment
sí que s'utilitzarà,
però havent muntat
prevista aquesta infraestructura,
llavors sí,
llançaderes amb busos
amb el que sigui,
tipus metro,
freqüència de cada 5 minuts,
llavors sí que és lògic.
Victoria?
Home,
jo crec
que el preu final
sí que és veritat
que són 34 o 35 minuts
i ara estàs una hora i pico.
És la meitat.
És la meitat,
és la meitat.
Però clar,
diríem que el preu
no sé si és prou competitiu.
Aquest és l'altre,
el tema preu no m'entrada.
El preu serà competitiu
amb aquests altres
que he dit jo,
que és el que posàvem...
Perquè clar,
jo ara treia,
estava buscant,
per això se sentia de fons,
buscava,
clar,
si tu agafes un regional,
si van puntuals,
si van puntuals,
que altra cosa
que hem de millorar
és que la xarxa habitual
que tenim,
que és la que agafem
la majoria dels usuaris
de tren.
que ara no en tenim cap més.
Si van puntuals,
doncs a veure,
amb una hora i escaig
tu et plantes a Barcelona,
per 10.50 anar i tornar.
Sí que és el doble de temps.
Això és l'Ivaní.
L'Ivaní.
Sí que és veritat
que inverteixes el doble de temps,
no?
Però clar,
jo crec que el preu
no sé si és prou competitiu.
També al principi
dèiem que si l'àvia a Madrid
era poc competitiu,
que si era car
i a última hora
l'ha agafat molta gent
i s'han hagut d'incrementar
les línies.
I l'avió ja no hi és.
I l'avió ja no hi és.
Ho hem de veure.
El fenomen Euromet,
per exemple,
en el seu dia
també dius
qui l'agafarà
de temps a Barcelona.
No, no, segurament això
anirem incorporant.
Que clar,
que el servei
és evident que és de major qualitat
perquè tu agafes un tren regional
que a vegades
te queda quadriculada
a l'esquena.
Ho has d'anar a dret.
Ho has d'anar a dret.
Pots fer un trajecte sencer
d'una hora
i es caig dret.
Això és veritat.
Vull dir,
que a mi
m'assembla perfecte
que hagi arribat a l'AVE.
Aquí se fan valoracions
de si ha sigut electoralista
això ja, no?
Ha arribat
i sortosament ja el tenim.
Crec que segurament
anirem entrant
en aquesta cultura,
sobretot la gent que treballa
o que ha de viatjar
molt per negocis,
molta gent que a més a més
els viatges els hi financen,
segurament l'agafaran agafant
i l'agafaran molt.
Jo estic convençuda
que sí.
Ara, per l'usuari normal,
jo el que vull
és que la resta de la xarxa
de trens,
vagi bé, sigui puntual,
siguin més còmodes,
siguin millors,
de major qualitat.
Això és el que jo desitjaria.
El que anava dient
és que si es posen més trens
per aquesta altra línia,
la línia convencional
pot quedar més esponjada.
És el que està passant ara,
que els talgos de Madrid
ja no existeixen,
per exemple,
que el dia que l'Euromet
passi pel darrere,
doncs ja no es passarà per aquí.
Vull dir, la línia de...
Això que està dient el Pere
ens porta a un debat
que segurament tindrà
molta continuïtat en el futur,
és el pes que pot acabar tenint
l'estació de la ciutat de Tarragona.
És a dir, que anirà perdent pes...
Clar, això està clar.
És a dir, l'estació com a tal...
I el perjudici que això
suposa pels ciutadans.
Home, depèn.
Depèn.
Escolta, a veure un moment.
Home, entra a l'estació de...
Escolta, per un senyor
que viu a Bona Vista
li és igual, eh?
Però hi haurà la Intermodal, també.
Per un moment de transport públic...
No, no, no.
Hi haurà la Intermodal, també.
Crec que la Intermodal...
És que tot això ens canviarà tot.
Clar que sí, tot això ens canviarà.
I després, l'estació d'allí marxarà.
El dia que estigui en un altre lloc,
més avall d'aquí on estem, sembla.
Tardarem...
Però no és el mateix tenir l'estació
a quatre passes al centre
que tenir-la a 15 quilòmetres, no?
No, no, la tenim a 15 quilòmetres.
La tenim a 10 minuts.
10, 15.
Bueno, molt bé.
Depèn d'on visquis.
Jo ho dic...
És que aquí parlem com si...
És a la secuïta ideal.
Si visquessin...
Clar, no.
Si vius a la Rambla...
Perdona, ja no ho dic així de clar.
És molt...
Vas a peu a l'estació.
I si vius a la Rambla
i si vius inclús a la Catedral.
Però si vius a Sant Pere i Sant Pau
no hi vas a peu a l'estació.
No hi pots anar, ben lluny.
Si tu visus a Sant Pere i Sant Pau
t'és igual on t'estigui a l'estació.
Perquè has d'agafar l'autobús o el cotxe.
I estem...
Mira, això ha crescut molt, eh?
Vull dir, ja no és la Tarragona aquella fins al riu.
Vull dir, que la meitat de la població
viu fora del que és aquest...
aquest...
El centre, diem.
Sí, el que passa és que tu veus altres ciutats
com per exemple Saragossa
o com per exemple Lleida
que les estacions estan en el centre.
I que això...
O Madrid...
I que l'Ave està en aquesta estació.
Però bueno, això és quan es va negociar
i ara ja està fet, això és un error històric segurament.
I tant, i tant que sí.
Però em refereixo que la resta de...
Ara l'Ave ja el tenim on el tenim
i els trens d'alta propietat
i no hi podem fer res.
Però la resta jo crec que...
L'estació convencional...
Que hi hagi una proximitat.
L'estació convencional,
ara parlo,
posem-se d'aquí uns anys,
és igual tenir-la on la tenim ara
que tenir-la a l'altra banda del riu aquí mateix.
Per la gent...
Aquest carrer que estem aquí...
L'estació convencional...
Seguirem tirant avall...
Però esclar, el que passa...
El que passa és que...
plantejo jo, Pere,
és que si els trens importants
no passen per aquestes estacions
perquè passen per la Secuiti parafort,
en fi, jo crec que serà un perjudici
pels ciutadans de Tarragona.
Hem de pensar que una cosa és l'Ave.
Però és que llavors...
Els que viuen a Madrid
no tots tenen els trens
a la mateixa estació, eh?
Home, però són totes estacions urbanes.
Xa Martín...
Són totes estacions urbanes.
Digues, Jordi.
Jo crec que una cosa és l'Ave
i l'altra són els trens regionals
o rodalies.
L'Ave ens ha de servir
per a les arres i distàncies.
Per anar a Saragossa,
anar a Madrid, anar a França,
perquè, a veure, que l'Ave...
És per anar a França.
És per anar a França, també.
I l'altra és una xarxa bona
de rodalies regionals,
com li diguis,
que entre aquests rodalies regionals
jo crec que entra el trajecte
a Tarragona-Barcelona,
que és una hora, una hora i escaig.
Sí, sí.
Per tant, a veure,
que l'Ave no ens tàpi
que també hem de potenciar rodalies
i hem de potenciar els regionals.
Sí, sí.
Jo estic per això, eh?
És que això...
Perquè, a veure,
la gran majoria de l'usuari de tren
és aquest.
Clar.
És aquest.
i, per tant, jo crec que el que s'ha de vetllar
és que aquest usuari que...
Parlant del món estudiantil,
del món universitari,
quanta gent va i ve cada dia.
Molt bé.
Absolutament cada dia.
No només estudiants,
sinó també professors
o gent que treballa
de Tarragona a Barcelona
cada dia.
Jo crec que el que hem de donar
és un bon servei per a tothom,
però també i sobretot
per a aquesta gent
que cada dia es desplacen
i fan 100 quilòmetres en tren.
I els que no en fan tants.
I bueno, i que en fan...
Sí, sí, sí.
Els que venen de Cambrils,
els que venen de Vendré
o els que van a Cambrils...
I sí que fan distàncies més curtes,
és veritat.
Això estarà previst d'aquí uns anys.
I creuen que l'arribada a Barcelona
tindrà efectes,
fem-ho al revés,
efectes sobre el territori?
És a dir,
hi havia estudis que plantejaven
fins i tot que
quan Tarragona i Barcelona
estiguessin connectades
per a l'alta velocitat,
la zona propera
per a Fort i la Secuita
podrien acabar sent
una mena de barris dormitoris
per a molta gent.
Creuen en aquesta hipòtesi?
Per a Fort ha creixut
a nivell de construcció d'habitatge.
I la Secuita també.
Per tant,
la Secuita no ho conec tant.
Per a Fort és més evident,
fins i tot visualment
passant per la carretera.
Per tant,
alguna cosa deu haver-hi
i segurament que hi haurà.
El que passa que...
I encara no ha arribat el tren
que arriba el dimecres.
Sobre una població
de mil habitants
o escats
que pugui tenir per a Fort
passar a 4.000
és molt
i en canvi
venir mil famílies
no és res
en relació al que és
la escola nova.
Un institut.
Per tant,
si això ho multipliquem
pels municipis
del voltant,
a veure,
Altafulla i Torre d'Embarra
que és el que deia el Jordi,
han creixut molt
a base de...
De gent
resident de l'àrea metropolitana.
Que ha guanyat
qualitat de vida
venint a viure aquí
i anant a treballar allà
en tren.
Tu, Victòria,
també ho creus?
Jo crec que algun impacte tindrà.
Jo crec que ja n'està tenint,
de fet.
El que deia ell,
si la Secuita
que és més petit i tal,
si tu passejos ara
per la Secuita
ha anat creixent
urbanísticament.
I crec que, a més a més,
amb un cert criteri
i amb una bona planificació,
per el que jo he pogut veure.
Per tant,
jo crec que això
pot revitalitzar.
Ara,
també hem de ser curosos,
jo suposo que...
Jo crec,
jo si fos
d'aquests indrets,
d'aquestes rodalies
del tren,
de l'AVE,
també ho faria
amb molt de cuidador
de no perdre
el que és l'identitat,
perquè a vegades hem vist,
no?
Tenim exemples urbanístics
que no són...
Al costat de l'AVE,
en altres zones d'Espanya,
que segurament no són
com per reproduir-los,
per tant,
jo amb això sí que aniria al tanto,
però que té un impacte,
segur que sí.
Aquí, per exemple,
ens han posat l'estació del Camp
i arribes i hi ha un camp.
I no s'enganya.
I és perfecte.
El nom de l'estació és ideal.
De tota manera,
jo ara,
entenent que jo crec
que allí no s'havia de fer l'estació,
diguem-ho així,
això,
en uns quants anys,
també no serà tan lluny.
No, segur, segur.
Diguem-ho així,
visualment,
no hi anirem a peu,
però no serà tan lluny.
Bueno, però si el que dèiem,
que si hi ha llançaderes,
això també facilitarà.
Jo crec que el que necessita
una urgent solució
és per la gent
que no són de Tarragona,
que són d'arreus.
Perquè anar d'arreus a la Sacuita,
hi ha la cràtia del Morell,
però és més com el plat territorial
del Camp de Tarragona,
doncs planifica aquest vial
que aniria des d'arreus
fins a Torra d'en Bari
i passaria per la Estació de Perefort.
Llavors, aquí, això sí.
I després,
el que jo crec que hi ha d'haver,
a més de la carretera,
són trens o tramvies,
o no sé,
no sé quin final que hi ha d'haver,
des de la Ciutat de Tarragona,
en aquest cas,
que ens arribin fins allà.
És a dir,
s'ha de fer,
tot això és trinxat territori,
però tot això jo crec que és necessari.
És a dir,
des de la nova Estació de Tarragona
que n'hi ha d'haver un tren,
un vial,
una via,
que vagi fins a Perefort,
fins a l'estació del Camp.
Anaves a afegir-ho, Tomàs?
No,
la línia aquesta
de les infraestructures,
fer l'anella,
fer les connexions,
per ferrocarril
o per autobús,
com sigui,
però establir-ho.
I,
si s'ha de fer
l'ampliació de la carretera,
aprofitar i preveure
una via paral·lela.
De les maneres
en què es va presentar
la data
de l'arribada
de la meva persona,
Jordi,
algun comentari?
Sense comentaris,
dient que sí que és,
no, a veure,
la ministra realment
se va superant
setmana rere setmana.
No va avisar
ni el conseller
d'Obres Públiques,
ni el segon mola
que en el govern català
no el va avisar.
I a vegades també
li van fer un lleig
després que a la reda de premsa
i quan va arribar
no l'esperava ningú.
No, no,
és que realment
aquesta ministra
a veure...
Jo crec que és una mala educada
directament.
És que també,
una cosa és la capacitat
de gestió,
la seva incompetència
manifesta,
i l'altra són les formes,
perquè hi ha gent
que pot ser molt incompetent,
però és simpàtica encara,
però aquesta dona
és la cosa més antipàtica
que hi pugui haver
en les formes
i en la manera
l'actitud de prepotència.
Hi ha molta gent
que l'aconsegueu
molt simpàtica.
Jo crec que és un punt
de prepotència.
De subèrbia.
Exacte,
és un punt de subèrbia.
Subèrbia i xularia.
De tota manera,
parlem de la ministra,
però la ministra
té un responsable
per sobre d'ella
que l'ha mantingut allí.
Aquí està.
Cuidado,
perquè és que carreguem
contra la ministra,
però jo crec que la ministra
està fent d'escut.
Jo crec que l'aguantem
perquè quan hi ha...
tothom diu
el paper perquè sona així,
diu,
també en tenim.
A veure,
jo crec que aquesta actitud
aquí és negativa,
però fora de Catalunya
ven.
Sí,
segurament.
Jo crec que ha perdut
la credibilitat
aquesta senyora
fa molt temps
a Catalunya.
El que passa
és que jo veig difícil,
i també això ho entenc,
que a poques setmanes
de les eleccions,
no ara,
vull dir,
fa uns mesos,
perquè a l'oposició
inclús que guanyin
en votacions
perquè la treguin,
la treguin,
la facin fora,
perquè llavors jo crec
que això no ho ha fet
mai ningú.
Llavors,
això també és complicat.
Si això de l'àmbit
hagués esperat fa un any,
potser l'haguessin canviat,
no ho sé.
Sí,
amb l'últim canvi de govern
hagués putat.
Si ens entenem,
no?
Si ens entenem.
I això,
desgraciadament,
ho hem vist
amb tot tipus de govern,
com més burxes
de l'oposició
més l'aguanten
per no donar-los la raó
i el canviaran
quan els toqui.
Això és quan...
El govern s'enroca.
Això és una mica,
i si em permeteu,
allò de la diplomàcia vaticana,
no?
Quan hi ha algun problema
amb alguna cosa d'aquestes,
el clerc que han de canviar
no el canvien
fins que se passeguen les aigües.
Conviden a caldo el president.
En lloc de fotre's a caldo,
se'l foten entre ells.
Ara,
per exemple,
introduiria un altre tema
que està relacionat
amb l'església.
Això funciona així,
això funciona així,
si no és nou,
això.
En fi,
ho deixem aquí.
Ara,
tot això que estàvem dient,
perdoneu,
ho deixem-ho dir.
Si fem els jocs
del Mediterrani,
moltes coses
aquí ja ha ficat l'enfalca
Pere Valls
com un dels promotors
del seu.
Què vols dir?
Que ens servirà l'estació
i l'aeroport també.
Vull dir
que tot això
hauria d'estar arreglat.
Home,
i llavors 2017,
bueno,
sí,
posem un...
Jo t'ho diria si ha posat,
no?
No falta tant,
eh?
En fi...
L'any 80 ja es parlava
de soterrar les vides.
Imagina,
ja se va l'any 1882
ja es parlava d'això.
Deixa'm-ho aquí,
ara no fem història
que s'acaba el temps
de la tertúlia.
Pere Valls,
Victòria Forns,
Tomàs Carot,
Jordi Salvat,
gràcies per compartir
aquesta estona
del matí de Tarragona Ràdio,
aquesta estona de tertúlia
i fins la propera,
que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia,
fins a un altre.