Sintonia de Tertúlia, en aquest matí de divendres
estem per comentar alguns dels arguments de la jornada
i de la setmana, de les notícies de la setmana.
Avui amb tres convidats que ja ens acompanyen.
El president d'Òmnium Cultural del Tarragonès, Joan Andreu Torres.
Joan Andreu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya la llicenciada d'Història i propietària,
una de les propietàries de la gelateria de la plaça El Rei,
la Teresa León.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
I també el llibreter, propietari també, no?,
de la llibreria La Rambla, Ramon Marrugat, bon dia.
Bon dia.
Avui tenim un llibreter, una gelatera, dèiem,
i també un professor, està vinculat al món de l'ensenyament,
com és el Joan Andreu Torres.
Podrem parlar de diverses qüestions d'actualitat.
En fi, jo crec que el tema de l'aigua,
per diferents raons, continua protagonitzant
i acaparant bona part del debat polític i també ciutadà.
Tenim, recordem, una protesta dels pagesos
convocada per demà dissabte a la plaça de la Font,
debat de l'Ajuntament de Tarragona.
Tenim les picavarelles polítiques des de fa dies,
amb diverses posicions, en fi,
entre el Govern de la Generalitat,
el Govern de l'Estat, tenim els enregants,
tenim la gent del Camp de Tarragona,
amb alguns col·lectius que es queixen.
En fi, d'entre tot, també m'agradaria destacar,
ho hem remarcat ja des d'ahir a la tarda
i també aquest matí en els informatius,
unes declaracions de l'exalcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal, que no sé si hauran sentit,
unes declaracions que han sortit també
en altres mitjans d'àmbit nacional,
segurament perquè poden portar una certa polèmica,
perquè amb un to d'ironia,
no sé si ben bé d'ironia o no,
Joan Miquel Nadal, diputat de Convergència i Unió
al Parlament de Catalunya,
ha dit que res a cada dia perquè no plogui
i a partir d'aquí es pot desfarmar segurament
encara més picavarelles polítiques
al voltant del tema de l'aigua.
Volen comentar aquestes declaracions
o altres temes relacionats amb l'aigua?
Qui arrenca?
Jo començaria pels pagesos,
doncs, tema quasi tabú.
Ho dic perquè, clar, s'ha parlat molt aquests dies
de molts col·lectius
i els pagesos donen la sensació
que és un col·lectiu intocable.
És veritat que fan una tasca territorial
de manteniment, d'ecologisme, etcètera, etcètera,
però crec que aquest país cal una revisió profunda
de la pagesia, de l'agricultura
i, en part, relacionat amb l'aigua,
però en part també relacionat amb els productes,
amb la planificació, etcètera, etcètera.
I, per tant, penso que, evidentment,
ells potser tindran dret a manifestar-se,
com tothom, però també hi ha altres cultius
que tindran dret a manifestar-se
amb el que passa amb la pagesia.
No veus justificada la mobilització?
Jo no la veig justificada.
Evidentment, de moment no veig raons.
Són moments d'hioportunisme,
perquè, com que això bull,
l'aigua bull, l'olio bull,
doncs mira, tot el que hi tirem
es n'anirà coent allà dins, no?
Aprofitant que hi ha foc i està calent tot,
doncs tirem-hi tot.
Però jo crec que ens cal, en aquest país,
vull dir, hi ha reflexions profundes
de dir quin és el paper de la pagesia
en aquest país nostre, no?
Entre altres coses,
perquè si mires tu l'estadística
d'on va l'aigua,
és que el 80% de l'aigua d'aquest país
està en mans de la pagesia.
Un 10% està només en la indústria.
Fins ara la CIA s'adamonitzava la indústria.
La indústria ha fet els deures.
És un 10% que gasta la indústria.
I ella mateixa reutilitza l'aigua que està gastant.
Per tant, només és un 10% que va allí.
El de bo que comparat amb això és mínim.
I per tant, cal també estudiar i analitzar
tot aquest plantejament a nivell de la pagesia.
A més, tinguem en compte que no sé
quin és l'últim pantà que es va inaugurar,
que hauria de ser el 76, potser.
No sé, fa...
És de Franco que no hi haurà pantà-nos cada setmana.
Vull dir, hem passat que ja fa un grapat d'anys
que no hi ha cap pantà a aquest país.
Molt bé, doncs ja que el Joan Andreu ha començat
parlen dels pagesos...
Bàsicament d'acord, eh?
I jo...
També, eh?
Sí, sí.
Jo ja faig.
Hi ha una situació...
És real.
Ell ho ha apuntat,
que al país li interessa la pagesia
per una qüestió d'un equilibri territorial.
I això és veritat.
I això té un cost.
I el cost, la resta de la societat l'està pagant.
I tot plegat.
A mi em fa la sensació que...
I bé és curiós,
perquè a la població urbana, normalment,
té una sensació
quan hi ha una manifestació de pagesos,
sense dir que els hi donguin.
i, clar, llavors, ningú pensa...
No és que els hi dongui ells tu,
qui els hi dones.
El tema de l'assegurança,
aquestes coses,
tot el que percep la pagesia
ve del treballador industrial,
bàsicament.
Que és el que ho cotisà tota la vida.
És que...
És que ells no han cotisat,
ho cotisen menys.
Quan han cotisat,
això és una realitat.
És que el producte,
la tia mirava també,
i el producte de la pagesia
és un 3%,
mentre que la indústria
és el 70% en producció.
Ja sé que no val mirar-ho
d'aquest punt de vista,
només, eh?
Però també cal que ens ho fem mirar tots.
No, hi ha el concepte humà,
hi ha el concepte tutorial,
però, esclar,
les nostres generacions,
com que han sigut
les generacions a la pagesia,
històricament hi ha hagut molta fam,
però la nostra generació,
precisament,
ha estat al revés.
A partir dels anys 40,
almenys les comarques d'aquí,
el camp de Tarragona,
el Penedès,
el pagès,
el pagès,
hi havia l'Estreper,
Lula o que sigui,
el pagès se n'en sortia més bé
que no pas
la part més miserable
de les ciutats.
Això és una veritat,
això està a la nostra memòria.
Aleshores,
jo és que aquí,
bueno,
en aquest moment,
ja comença a haver
la sensació,
a nivell urbà,
que quan hi ha una manifestació
de pagès,
ja automàticament
diu,
mira,
aquests volen més calés encara.
és la sensació
que els hem de donar més calés.
Hi ha una sensació així,
jo penso que els dirigents pagesos
haurien de ser més maniobrers,
en un sentit,
haurien de negociar més
i no haurien de ser...
Aquesta hostilitat
que manifesta,
l'altre dia,
un dirigent d'ells deia,
deia,
sí,
el que volen és pels hotels
o per la indústria
el volen l'aigua,
no és per beure,
no és bé,
doncs per els hotels
o per la indústria,
tu vius d'això.
A veure, Teresa,
tu comparteixes això?
No, jo discrepo.
Jo penso que tenen
tot el dret del món
a manifestar-se,
que ja està bé,
que no s'ha fet
una bona política
en quant al camp
i sabem que ha pujat
el petroli,
sabem de l'esquassetat d'aigua,
estem dient des de fa anys
que ve el coco
en quant a canvi climàtic
i en quant a escassetat de l'aigua
i aquí les infraestructures
no s'han millorat
i no s'ha fet.
Ahir, a l'Avanguardia,
per exemple,
un article que deia
que a Andalusia,
en totes les sequeres
no han patit
aquelles restriccions d'aigua
que a més van ser superseveres
perquè fins i tot
de 12 hores
i llavors s'han fet
propostes
de salinització,
de conducció,
de mesurar l'aigua
en cada casa
i el que es gasta.
Llavors, aquesta percepció
que són sempre
els consumidors
els que no tenen la culpa
de demonitzar la indústria
o demonitzar els paiesos.
A veure, parlem-ne clar,
la indústria
podria utilitzar
o s'ho podrien haver fet.
Jo no estic parlant
de demonitzar la indústria
ni molt menys
que era el seu comentari,
sinó una mica de
tota aquesta aigua
que estem sentits
de sentir-ne parlar
als diaris
i a la televisió,
tota aquesta aigua
que s'utilitza
es podria haver fet
una bona infraestructura
perquè fos
no aigua potable
sinó aigua d'una altra mena,
de salinitzar
o el que sigui
i han acabat.
Els paiesos trobo
que tenen tot el dret
a reivindicar els seus drets
que els han d'apollar.
Jo discrepo
de la seva opinió
de dir que
la gent els veien
com
mirar aquests pesats.
potser els domingueros
que venen de fora
de Tarragona
o del camp
sí que diuen
fan una mica
emprenyen una mica
perquè tallen
les carreres
i tot això
però trobo
que tenen tot el dret
perquè al marge
que tenen
tampoc estic dient
pobres paiesos
pobres paiesos
perquè
totes les que tenen
guanyar la vida
però el marge
que tenen
i tota l'esquassetat d'aigua
que estan patint
des de fa anys
i no trobo
que se'ls hauria
o sigui
se'ls hi fa el cas
que s'ha de fer
que s'ha de fer
jo té un sentit
molt clar
llavors
és que estem acostumats
en aquest país
o que tothom
ho ha de solucionar
l'administració
o els polítics
i això és un error
vull dir
els pagèss
usen els problemes
ells mateixos
i detalls
com te dic
no pot ser
que cada pagès
tingui dos tractors
tres cuves
quatre no sé què
cinquanta no sé què
per utilitzar-lo
un dia a l'any
no pot ser
que no es plantegin
escolta
com que ha anat malament
l'avellana
fora avellana
tothom plantarem oliveres
d'aquí quatre dies
l'oli n'hi ha tirat
com que han anat malament
les patates
tothom plantarem patates
l'altre any
les patates van tirades
a veure
jo penso que els pagesos
evidentment
que d'allò
que tenen reivindicacions
i que les negri
tenen el seguit a fer-ho
però crec que en el fons
ens hem de plantejar
d'una vegada
que els problemes
els han de solucionar
nosaltres
i no esperar
ni començar a esperar
perquè també entenen
moltes ajudes d'europeu
que va bé
que hi sigui
ni que se'ls dongui
etcè
per què?
perquè al final
la gent són pràctica
i molt ecologistes
tot el que vulguis
però al final
vindran les tomàquets
de Turquia
o del Marroc
i tots anirem al mercat
i hi comprem
perquè són més barates
encara que tinguin
més mal gust
i aquesta és la realitat
que ens trobem
i el tema de l'aigua
des del punt de vista territorial
per no centrar-ho només
en el tema pagesos
des del punt de vista territorial
que ens afecta això
sobretot aquesta mena
de sentiment
de la Catalunya del Sud
agreujada
que ha sortit aquests dies
a les tertúlies
respecte les necessitats
que té ara Barcelona
vostès són partidaris
d'aquesta interconexió
de xarxes
que es parla tant
com a possibilitat
que es veu més factible ara
tant el govern espanyol
com el govern català
la veuen
la més probable
fins i tot es parla
d'una canonada
que pugui anar
per l'autopista
per la mitjana de l'autopista
s'ha de ser solidaris
s'ha de connectar
la xarxa de Tarragona
amb la de Barcelona
hem de tenir una mica
de memòria
a Tarragona
m'havia mai aigua salada
no fa pas tants anys
i a Reus
van tenir restriccions
severíssimes d'aigua
vull dir
això és veritat
per cert
que els pagesos
van deixar
de malgastar l'aigua
la veritat és que
el que va passar
per aquesta zona
en aquest moment
ho vam solucionar
en aquest moment
ho tenim solucionat
Mercè
aquest creïn
mini trasbassament
de l'Ebre
però hi ha una cosa
l'Ebre està a 100 quilòmetres
i jo és que
de vegades
aquí a la ciutat de Tarragona
ens pensem
que l'Ebre és nostre
perquè està dintre
la província de Tarragona
no, no
la província de Tarragona
és una divisió
administrativa artificial
és a dir
una cosa
és a dir
si pensem
en termes catalans
tots som catalans
i qui diu Barcelona
diu Girona
i diu Tortosa
és que tot
tot és el mateix
una altra cosa
és que arribem a l'acord
que s'hagi de fer
o que s'arribi a l'acord
que s'hagi de fer
o no s'hagi de fer
però
per una frontera administrativa
home
aneu a l'Arbós
l'Arbós què?
de Tarragona
o de Barcelona?
és que és absurd
això
l'Arbós
l'Arbós
està al mig del padès
per tant
postures solidàries
Teresa
també d'acord?
a veure
jo penso que
no es tracta de ser insolidari
o poc solidari
penso que l'aigua
és un bé comú
és de tots
i s'ha d'administrar bé
el que passa és que
tota aquesta arribada
d'informació
o sigui
arriba
desconcerta
això de l'arribada
sí
a l'opinió pública
perquè ens estan parlant
del mini traspassament
o sigui
del traspassament
del Roina
del traspassament
de l'Ebre
que s'ha d'utilitzar
els pous dels acuífers
dels pallosos
a Tarragona
vull dir
tot aquest cúmul d'informació
sembla que només sigui
una decisió política
que són uns deures
que s'haurien d'haver fet
fa anys
i no ara
i llavors ara
què és el que ens arriba
al consumidor
que ve
vull dir
que ve la catàstrofe
que ens quedarem sense aigua
corre, corre, estalvia
i nosaltres allò
rentant-nos les mans
d'aquella manera
digui estalvint aigua
i conscienciant-nos
però
això
si continua així
si persisteix
alguna mesura
el que està clar
és que s'ha de fer
s'ha de planificar
més el futur
s'ha de planificar
exactament
però jo crec que ja termini
llavors si s'ha de fer
alguna mesura d'urgència
que es fàcil
i evidentment
el que no podem fer
és dir
a veure aquesta gent
que no es duixi cada dia
o que no veia aigua
i per cert
quan tenien l'aigua salada
a Tarragona
no bevien aigua salada
compraven de garrafa
però és que
la majoria
de les llars de Tarragona
em penso
que continuen cobrant
i comprant aigua de garrafa
per veure
que no beven l'aigua de l'Ebre
vull dir
jo no m'enfio ni un pèl
perquè el que em diguin
de
que no passa res
i de tot és potable
mireu el que ha passat a Esco
o mireu el que
totes les
a veure
quan aboquen residus
les químiques
i rec sol
i tot això
el que surt en les notícies
és que no passa res
senyors
que tot ha estat controlat
però a llarg termini
a veure qui patirà
les conseqüències
perquè
aquí hi ha contrastos
d'informació
i no passa res
i després
tenim tota aquesta
catastrofe ecològica
de no sé quants peixos morts
i llavors sí que es farà
una sanció
però bueno
vinga va
a nivell institucional
els castigarem una mica
però la realitat és aquesta
vull dir
és que jo la informació
no me la crec
a veure
ja arriba un punt
en què dic
la informació
l'agafo en cometes
dic
lleixo una part
i lleixo l'altra
però
vull dir
jo no m'atreveixo
a veure aigua de Tarragona
cada dia
ara
i encara que no tingui gust de sal
però n'hi ha que sí
que te la creus
pel que veig
home
evidentment
o sigui
la que hi ha
negativa
sí que te la creus
l'altra no
la de la contaminació
nuclear
de l'aigua
que tenim a Tarragona
per exemple
aquesta sí que te la creus
jo he dit que la informació
l'agafo en cometes
perquè no hi ha
la sensibilitat
molta gent compra aigua
jo també compro d'aigua
però també em bec
d'aigua de l'aixeta
penso molta gent
jo tinc confiança
en l'aigua de l'aixeta
només faltaria
només faltaria
perquè a última hora
l'aigua que beus
embotellada
també ve d'allòs
que també podrien estar
contaminats
és que això
això
la contaminació
això que dius dels peix
a tots els rius
d'Europa
en aquest moment
un o altre
hi ha hagut peixos morts
però això no vol dir
que és que
precisament
la virtut que té
l'aigua dels rius
que regenera
i això
aquesta és una realitat
que s'aprèn
ja quan de petita
a les escoles
això
que l'oxigenació
de l'aigua
hi ha unes coses
que un ha de tenir
també un sentit
comú
a l'hora de pair
és veritat
que hi ha informació
contradictòria
però està clar
una cosa és
les situacions puntuals
com
el Roina
no hauria estat
una solució
per això
perquè el Roina
és una solució
de 15 o 20 anys
vista
si és que es fa
amb una despesa
faraònica
que no sé si el país
se la podria permetre
pagar l'aigua
el preu que arribaria
això és una altra història
no vol dir que no s'hagi de mirar
però
el que interessa
en aquest moment
és una situació puntual
que passa
en aquest moment
i la situació puntual
el més factible
és fer aquesta interconexió
igual que va passar
a Reus
fa uns anys
és que Reus
es veia de solucionar
el problema
és que
jo
a tot arreu
passen aquestes coses
Joan Andreu
bé
el problema
és momentani
i per tant
evidentment
s'ha de fer el que convingui
tu creus que és momentani?
aquest problema
tal com se planteja
però dic que a mitja
termini
no ens haurem de plantejar
amb el tema
del canvi climàtic
les períodes de sequera
poden ser més perllocats
per això
penso que
dos coses
una
els prehistòrics
ja havien de ser més llestos
que nosaltres
perquè es posaven
a viure al costat del riu
i només els que podien viure del riu
i si no es anaven tirant amunt
no tiraven avall del riu
i si ho anaven aprofitant
clar
nosaltres tenim
on hi ha el 70% de l'aigua
hi ha el 30% de població
i on hi ha el 30% d'aigua
o al revés
on hi ha el 70%
clar
llavors tenim una distribució
poblacional
equivocada
clar
on hi ha l'aigua
no hi ha gent
on hi ha un munt de gent
no hi ha aigua
clar
5 milions allà
on no hi ha aigua quasi
clar
això és un altre projecte
ara què s'ho he de fer
perquè jo penso
com a país ho he d'estar
tot connectat
tot trasbassat
de tal manera que
amb un pla correcte
amb un pla tant polític
com tècnic
quan falta aigua cap dalt
s'adirà cap dalt
quan falta aigua cap baix
cap baix
quan falta aigua a la dret
a la dret
i quan falta a l'esquerra
a l'esquerra
i llavors tens un control
de tot el país
i hi ha una comunicació
en tots els equífers
en tots els trasbassaments
és a dir
la interconexió
de totes les xarxes
totes les xarxes
interconnectades
les guerres per l'aigua
els prehistòrics
ja n'hi vien
i a l'època medieval
van ser brutals
els guerres per l'aigua
el que fa és que
l'aigua és un tema
molt de sentiment
molt de propietat
molt de
és la meva aigua
és el meu territori
el que passa
que ell ha dit una cosa
és a dir
aquí en què moment
es planteja una cosa
és a dir
per no canviar
l'aigua de lloc
és a dir
hem de posar
mesures
de limitació
la llibertat de la gent
d'anar a viure
a un altre lloc
aquest és el problema
de fons
a les zones
clar
ara bé
també és cert
una cosa
és a dir
fer un trasveixement
d'aigua
per un lucre
innecessari
com
es diu
es diu
es diu
el camp de golf
ho personifica
això
que jo no crec
que siguin
les bestieses
que es diuen
tampoc
però sí que
és a dir
muntar
muntar
urbanitzacions
tremendes
fantàstiques
no sé què
a compte
d'una aigua
que has de portar
de 500 quilòmetres
això és absurd
em sembla vital
i a llarg termini
el tema del Roina
del que es parla tant
consideren que s'ha de mirar
creuen que seria una solució
factible
Teresa
tu què
ja sé que no som tècnics
ni entesos en la matèria
però
així com a ciutadans
els sembla que d'aquí
15-20 anys
amb una planificació
15-20 anys
la solució
pel problema
de la sequera de Catalunya
de venir del Roina
jo no sé si del Roina
de l'Ebre
o crear plantes
de sanalització
jo trobo que els tècnics
s'han de posar a treballar
però d'un cop per totes
i fer projectes viables
i que la
i que la
i que la gent
en general
els entenguen
no
que siguin
doncs
factibles
no
a llarg termini
o a curt termini
estem parlant
que ara
s'ha de fer una solució
viable
per si passa
de veritat
i si hem de patir
restriccions
les patirem
i que després
s'ha de conscienciar
la gent en general
ja des de petits
que realment
l'aigua
és un bé preciat
i que
no és que sigui
una guerra de l'aigua
però que l'aigua
és una cosa escasa
no només amb un anunci
des de l'administració
de dir
aquest anunci
que va fer la Generalitat
sinó molta més consciència
no només per l'aigua
sinó per tot el canvi climàtic
sí perquè això també ens portaria
a parlar de l'energia
perquè també ens portaria
a parlar de tot això
i llavors
el del Roina
jo la veritat
és que no tinc informació
com per parlar-ne
a mi em semblaria
que si es fa bé
per què no
a veure
l'aigua vingui domicà
que vingui del cel
benvingudes
comparteixo l'opinió aquesta
home però perquè vingui del Roina
s'ha de tenir una canonada
una mica llarga
però és igual
benvinguda sigui
de tota manera
el veig aquí a Catalunya
el tema de les desal·litzadores
tinc entès
que la primavera pròxima
hi ha un dia
i estrenen en marxa
o sigui que hi ha unes mesures
que és que hi ha detractors
d'aquestes plantes
perquè diuen que consumeixen
molta energia
la qualitat no és molt bona
però i la inversió
i la inversió
per portar aigua del Roina
que què val
vull dir que
de vegades s'ha de mirar
tot és un preu
però el que vull dir
que la desal·litzadora
en certa manera
ja és aigua del Roina
perquè és aigua
i no ens enganyem
en el futur
el futur passa per l'aigua del mar
és que
és que jo
és que ho tinc claríssim
no hi pot
si la gent
mentre la gent
vagi a viure a les costes
doncs l'aigua
a les costes
l'aigua que hi ha
en quantitat
és l'aigua del mar
i no té solució
això
això és el que penso
i la desal·litzadora
ara hi ha política
constantes de fa dies
al voltant de l'aigua
recordem reunions
que hi ha hagut
entre el president
de la Generalitat
i el cap de l'oposició
les compareixences
del conseller de Medi Ambient
al Parlament
les crítiques
d'un partit d'altres
al principi de la tertúlia
deia aquestes declaracions
que feia ahir
l'exalcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
dient que prega
que està resant cada dia
perquè no plogui
ho diu
amb la justificació
que si ara plou
si ara plogués
les inversions
per millorar
l'abastament d'aigua
quedarien aparcades
és a dir
diu que millor
que arribem
en una situació
de més sequera extrema
els hi mereix
algun comentari
aquestes paraules?
Bé
podem fer-ho
podem fer-ho
no a veure
de cara al país
vull que et digui
continuo seguint
en aquella línia
que et digui
a mi em bastenya molt
que diguessin a Madrid
escolta
si no ho hem de fer
del segre
diuenos què hem de fer
no ens ho hem de dir
nosaltres
som nosaltres
que hem d'agafar
una cosa d'esperts
i dir
escolta fem això
el decret
les mesures
amb els tecns
consensuar-ho
evidentment
amb el territori
si potser amb pagesos
partits polítics
a qui convingui
amb els indústria
i tireu endavant
a mi no em sembla correcte
que a Madrid
se'ls digui
escolteu
si no podem fer el segre
digueu-nos què podem fer
no escolteu
el que hem de fer
és fer nosaltres
el que hem de fer
després ja ens barallareu
uns discutirem
si no us agrada
o podries agradar
però aquí
perdona Joan Andreu
ja es diu
fem-lo del segre
fem el transversament
d'aigua el segre
però a Madrid
van dir que no
i llavors dir
doncs digueu-nos què hem de fer
no escolta tu
hem pres aquestes mesures
i hem pres aquesta decisió
després accepto
les conseqüències
que això tingui
respecte a l'exalcalde
el senyor Nadal
és en la seva línia
vull dir
en el to d'ironia
en el sentit
que arribem ben malament
per veure si busquem solucions
i a grans mals
grans remeis
ara tothom prega
aquests dies
tothom prega pel tabel de l'aigua
perquè no plogui
això està bé
seguint la broma
Teresa Ramon
alguna cosa d'això?
jo he rugut molt
quan he sentit
els seus comentaris
però també he pensat
igual que ell
mira l'exalcalde
donant la nota
vull dir jo
un comentari
per comentar
les tertúlies
i que per sortir
a la premsa
a veure
jo penso que
entre uns
que ja comencen
a treure els sants
perquè plogui
alguns que potser
ja faran rituals
d'aquests indis
a veure si
si plou
i els polítics
que estan ressant
i estan pregant
que no plogui
potser
el Déu
potser
dirà
bueno ja està bé
no que voleu
no?
Poseu-vos d'acord
i no es plogrà
no?
Poseu-vos d'acord
ahir havia un gag molt bo
al programa Polònia
de televisió
si ho vam veure
amb això que deies
els rituals indis
pregant perquè plogués
era un gag
amb el president Montilla
i els consellers
i l'anècdota
que es conta
de Lió
per una relativa
que tenien
tenien un cris
que el van treure
en un període
de sequer
a Serral
a Serral
penso que van treure
a Lió
jo sé de Lió
i com que no va ploure
van agafar aquell cris
i el van tirar
dalt del barran
i llavors
van fer un altre
servirà per alguna cosa
pregar
de totes maneres
avui de totes maneres
les perspectives
ja no tornen a ser
gaire bones
perquè tenim
el cel
en fi
bastant
sere
i poques possibilitats
de pluja
en fi
més enllà d'això
a la setmana
políticament s'ha parlat molt
i suposo que han seguit
d'una manera o altra
segurament no molt
perquè això
en fi
la majoria de la població
no segueix en detall
un debat d'investidura
com el d'aquesta setmana
de Zapatero
avui finalment
José Luis Rodríguez Zapatero
en segona votació
serà
doncs elegit
president del govern espanyol
del que s'ha dit
del que han pogut sentir
del que han pogut seguir
d'aquest debat d'investidura
de la nova etapa
es desprèn alguna cosa
diferent
respecte a l'anterior
legislatura
es parla molt
del canvi de taranà
del canvi d'ambient
com a mínim
entre les dues
principals formacions
polítiques
a nivell d'estat
i també
en les relacions
del president
del govern espanyol
amb les forces
o amb algunes forces
nacionalistes
de Catalunya
algun comentari
del que han pogut seguir
aquests dies
jo tinc una reflexió
que aquest canvi
d'actitud
que Rajoy
vol que se signifiqui
i que té
l'esperança
guirre
sembla ser com
l'esperança guirre
era la candidata
la té com a què?
era com a rival
rival
però era la base
que jugaven
a la premsa
pro-PP
de Madrid
l'esperança guirre
almenys
dels tres diaris
dos
almenys
i
en canvi
jo et dic
que Rajoy
precisament
arribar a pactar
amb el PSOE
serà una manera
de significar
que és independent
d'aquests dos diaris
és a dir
que hi haurà pactes
i de la cadena
i de la cadena aquella
cadena de ràdio
sí
perquè si algú
no ho entenia
jo entenc
que les coses
van per aquí
és a dir
la informació
d'autonomia
de Rajoy
passa
passa per pactar
i d'altra banda
potser
potser també és cert
Zapatero
i el PSOE
potser li convé això
perquè així divideix l'enemic
jo penso que va per aquí
això
què?
Joan Andreu
algun comentari?
sí
d'això del PP
o d'alguna altra cosa del debat?
no no
aquí sí que
li va bé
pel riu que navega
no no
sí que he estat escoltant
he estat veient
i tal
a mi m'ha semblat
més del mateix
vull dir
per tant
continuo pensant
que
no hi ha res a fer
vull dir
Zapatero
vull dir
en Catalunya
i quan es posa
i se lia
amb el PP
o no se lia
vull dir jo
la meva opinió
és que estem
estem com sempre
i
bueno
la prova és aquesta
vull dir
que no ha pactat amb ningú
l'anunci de la declaració
de publicar
les balances fiscals
però això ja és igual
ja no cal que les publiqui
perquè tots ja les sabem
per tant
com que ja se saben
ja no val la pena
que les publiqui
vull dir
fa 15 anys
ja que anirem
durant voltes
i ja no
per mi ja no val la pena
per què?
perquè també sabem
que Catalunya
per un costat
la Cuidada Autònoma
de Madrid
per un altre
vull dir
són com està
i les altres comunitats
saben com estan
per tant
ja no té cap sentit
el que té sentit
és que es compleixi
el màxim possible
l'Estatut
i una mica més
i ja està
i els balances fiscals
per mi
ja se les poden quedar
o les poden balançar
o poden fer el que vulguin
perquè no canvia res
tampoc
perquè el que sàpiga
que les balances fiscals
és igual
no canvia res
és el fet de publicar-les
quan
lligint
i lligint
i tècnics
i gent
que ja he escrit
sobre això
i aquí a Catalunya
llibres
i conferències
etcètera
ja se sap
quina és la situació
és igual
més punt amunt
més punt avall
per tant ja se sap
com estem
el bé que estem
els feliços que som
per tant cap problema
Teresa tu
t'ha cridat l'atenció
alguna cosa
no jo penso
que és important
que es publiquin
és un gest
perquè potser sí
que molta de la gent
és conscient
d'aquest fet
que tu dius
però la immensa majoria
de l'Estat
jo em penso
que no ho són
i llavors
és un gest
ni ho sabran
ni ho sabran
però si partint
d'aquest abans
penso que no es faria res
penso que és important
o no es faria res
no oblique
per què no publiques
és una demanda històrica
i és una demanda
de fa anys
perquè no s'han de publicar
tu creus que sí
que tindrà utilitat
pedagògica
per dir-ho d'alguna manera
jo crec que sí
en certa manera sí
tot el que és
és aquesta
exactament
jo penso que sí
Ramon el micròfon
aquelles coses
que a vegades es diuen
doncs
s'hauran de batisar
és a dir
quan des de Catalunya
es reclama
una millor part
del pastís
aquelles acusacions
d'egoisme
i tot plegat
probablement s'hauran de batisar
una mica
i llavors
mira tot això
penso que els negociadors
no estaran
tant de desvantatge
és que hem de partir
també de la base
que la informació
que nosaltres tenim
no és la mateixa
que els hi arriba
a la major part
de la població
de l'estat espanyol
llavors aquest clitxé
o aquella etiqueta
que tenen els catalans
i tal
que són egoistes
que tot ho volem per naltros
que són rics
i que sempre demanem
i que sempre demanent
potser els obrirà
una mica
què volies dir Joan
d'aquí mes
el que dic sempre
t'emplaço
i veuràs
com se fotrà
una guerra
amb tot això
hi haurà un botivell
un botibull
de xifres
que el que es tractarà
és que ningú s'entengui
aquí sé que ja ho pot haver
un risc
no segur
i serà
i llavors
a veure
i què farem
que m'ha de complicar
la gent
perquè la gent
veu això
quan va a comprar
deixa't de ser
la gent
veu que anem
d'allò
que pugen els preus
ara ho sentia
avui també
per ràdio
escolta no
pujarà el preu
del blat
el preu de l'ordi
pujarà tot aquest preu
clar
les gallines
que mengen d'això
pujarà tot
això és
el que la gent veu
bueno
però es farà pedagogia
com deia el Carot
hem de fer pedagogia catalana
la resta de l'estat
doncs bueno
potser és una manera
no sé
jo soc pedagògic
i per tant
tu no ho veus
clar
la pedagogia
ha d'anar acompanyada
de moltes altres coses
en qualsevol cas
hem de recordar
que s'ha de negociar
el nou sistema
de finançament
per Catalunya
els propers mesos
creuen que Zapatero
pactarà
amb alguna força política
de manera estable
d'aquí un temps
avui que surt
elegit només
amb els vots
dels socialistes
però creuen que
hi haurà pacte
sobretot amb Convergència
i Unió
es diu molt
i amb el partit
nacionalista basc
o no
o anirà per lliure
amb els bascos sí
sí
amb els bascos sí home
sempre hi ha pactat
i pactarà
amb els bascos
sempre que els bascos
puguin treure un profit
si els bascos
no pot haver profit
no
i amb Convergència i Unió
no?
Convergència i Unió
va més complicat
perquè té el problema de Montilla
i aquí és un problema de Montilla
i això és complicat
perquè clar
el primer pacte
que ja volíem fer
era la condició
que el partit
més votar-se
el canvi de governar
que tot va per aquí
per dir
no solta
aquí
recolzarem
a Convergència i Unió
a la Generalitat
i aquí és
on hi pot haver
pactes més puntuals
a canvi també
d'haver a què
Ramon
jo entenc
que la postura
dels altres partits
de no voler pactar
amb el PSOE
en aquest moment
doncs
és normal
per reafirmar
el seu espai
però com que
penso que a partir d'ara
els acords
seran seguits
i puntuals
en cada una
de les circumstàncies
que es donin
i no necessàriament
en Convergència
malgrat que aquesta
és una tentació
que el PSOE
tindrà
és lògic
perquè és molt fàcil
és molt fàcil
Teresa
jo penso igual que ell
jo penso que es faran
pactes puntuals
a qui els interessin
i que potser
governaran la minoria
i llavors
que aniran picant
d'aquí i d'allà
i penso que és un desventatge
el fet que
s'hagi bipolaritzat tant
i que només
s'hagin d'utilitzar
aquestes forces polítiques
per pactes puntuals
llavors que cada vegada
anem més cap al bipartidisme
i cap a la manipulització
d'aquests temes
ja ho veurem
deixi'm acabar
res amb un toc
molt diferent
no sé si saben
perquè avui també surt als diaris
que a Tarraona
d'aquí un mes
serà la seu d'una fira
internacional d'iots
a l'UXA
a la Marina Port-Tàrrago
tindrem un congrés
de primeres marques mundials
en fi
una cosa super exclusiva
super de nivell
super de iots de luxe
serà la manera
que podem anar
comprant un
ho troben bé o no
que una cosa
tan selecta
s'ho vingui
en fi
a la ciutat de Tarraona
o crec que s'han d'aprofitar
totes les oportunitats
vinguin don vinguin
encara que sigui
això una cosa
molt selecta
i com molt
molt tancada
per un públic
de gran capacitat
adquisitiva
no no
i a mi em sembla bé
cap problema
vull dir
no en tenim
no penso comprar-lo
i per tant
doncs
evidentment que hi ha públic
per tot
com també hi ha cinemes
i com hi ha
i com hi ha cinquanta mil
altres fires
en les quals
doncs no hi ha el meu interès
però
i si te'l donen bé de preu
ens ho pensaríem
un milió d'euros
al metre d'eslora
em sembla que costen
alguns barcos aquests
jo penso que
ho he pensat
dic
espero que portin
la seva pròpia
aigua de consum
perquè per una banda
està molt bé
quedar com un anecdòtic
molt bonic
que vingui tota aquesta gent
i que invertiran
i que es gastaran
no sé quants calerons
a Tarragona
però després
al cap i a la fi
aquesta gent
tot s'ho manera
entre ells
es fan les seves pròpies festes
van als seus hotels de luxe
si és que s'hi queden
i no sé
si per noctaran
per Tarragona
i no sé si faran
a l'aixell
i aniran a comprar llibres
10 segons
Ramon
que de gent
no vindran
que ets jo
és una fira
sí
i congressistes
una fira i un congrés
i creieu que
hi ha prou nivell
d'adquisitiu a Tarragona
per comprar
hi ha gent
que ve de fora
vindran de fora
en fi
era un espectacle
era un toc de glamour
per tancar la tertúlia
d'això ja en parlem
encara queda un mes
per la fira
i tindrem molts glamourosos
a la ciutat
Joan Andreu Torres
Teresa León
Ramon Marrogat
gràcies
i fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia
bon dia