Batida Tarragona Ràdio.
Són les dotze del migdia, gairebé deu minuts.
Obrim el temps que dediquem cada setmana a conèixer la feina,
la tasca que es desenvolupa des de l'IPES,
l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social.
És l'espai de l'IPES que avui ens trasllada
a l'actualitat del jaciment de la boella.
Pràcticament, la campanya d'enguany està enllestida,
ara arriba una feina realment continuada,
podríem dir, de laboratori.
Tenim entre nosaltres dues de les persones
que jo diria que coneixen aquest espai gairebé com casa seva,
o més aviat que això és casa seva o la seva residència,
d'estiu.
Saludem d'una banda Josep Vallverdó,
és el responsable de la boella.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia. Com estàs?
Benvingut. Ens acompanya també la Palmira Saladier,
és arqueòloga. Palmira, bon dia.
Bon dia.
Has treballat a la boella també altres punts d'excavació,
en els quals està l'IPES, a Tapuerca...
Has voltat molt aquest estiu?
Aquest estiu poc.
Poc, has estat bastant a la boella, no?
Sí, després de molt de temps hi ha estat, sí,
a la boella i poqueta cosa més.
Escolta una cosa, Josep, tu has fet boella només?
No, jo he anat a...
No et treuen a cap lloc més?
No.
No, he estat, sí, he estat des del maig,
escaven a diferents llocs,
a diferents punts dels projectes d'investidació de l'IPES,
des d'una cova de Poblet fins a acabar, doncs,
amb una cova d'anar dentals a Castelló.
I com ho feu, això?
Quan comencen les campanyes,
diuen, a veure, tu aquí, tu allà,
després passaràs capellades,
després t'aniràs capellades,
després no sé què?
Sí, són línies de recerca de camp,
i són el teu grau de compromís que puguis adquirir
i en termes d'empresa, per entendre'ns,
t'hi dediques i et despasses capellades
com treballador més.
Però treballeu a diferents llaciments, per tant?
Sí, generalment a uns quants, cadascú de nosaltres.
Sí, és dividit.
Durant l'estiu, primavera, fins a principis de tardor,
tots es cavem amb diversos llaciments,
un detrás de l'altre.
Intentem fer un calendari
que ens permeti participar al màxim de projectes.
No cal manifestar-ho públicament,
però segur que teniu preferències.
Sí, clar.
Si voleu manifestar-ho públicament, eh?
Clar.
Sí.
A veure, va,
quina és la teva preferència?
Palmira?
Per a mi, ara mateix,
probablement la Boella.
Ara sabrem per què, eh?
Sí.
No ens estranya,
perquè pel que hem estat llegint,
no m'estranya que la Boella sigui un punt.
Clarament sí,
perquè és un jaciment clau
pel qual sempre hem sentit
una certa predilecció
i finalment hi podem treballar.
Josep, per tu, la Boella?
Bé, sí, la Boella
i també sobretot l'Abric Romaní,
que fa molts anys que hi estic treballant.
I, bueno, i també ara...
I també també...
I perquè no ens ha de puercar.
Clar.
Home, l'Abric Romaní
us ha donat moltes alegries, eh?
Als investigadors.
Sí, possiblement
el Carbonell,
el director de l'IP,
sempre ha parlat
que possiblement
el Romaní
és un dels millors jaciments
publicats que hi ha a Europa
i els que millors conserven,
a més a més,
no?
En la manera rentals, eh?
Sí, possiblement
està molt ben publicat
perquè té una sèrie
de treballs
tan específics
de disciplines
com poden ser
des de la geocronologia
de l'uranitori
fins a aspectes més
comportamentals,
o sigui,
com a conductes
de rentals
que, de fet,
ja molt poc...
És un jaciment
realment molt singular
que donen informació
de primera línia
i això està demostrat
perquè, de fet,
ens accepten
les descobertes
del romaní
amb els millors revistes
d'arqueologia
i de ciència
del món.
Parlem de la boella,
que és el que ens ocupa.
De fet,
és un jaciment
que,
quan es diu
la boella,
a banda d'altres,
diguem-ne,
acepcions,
de seguida
la gent d'aquestes comarques
pensa en un jaciment
arqueològic,
ja fa temps
que s'hi treballa.
Ni que sigui breument,
el podem situar
una miqueta
en l'imaginari
dels oients,
explicar exactament
on està
i d'on ve
la seva importància
i la seva transcendència.
Bé, mira,
d'entros,
de fet,
la boella
és un jaciment
ja de conegut
de molt antic
i, bueno,
sempre amb aquestes coses,
els que estem,
bueno,
que som del gremi
per entendre'ns,
ja és una dada
en certa transcendència
perquè els guants jaciments
són els clàssics
per entendre'ns
i això és una obvietat.
I, bueno,
i se sabia
que la boella
es va descobrir
a finals dels anys 20,
possiblement
amb les tasques
que es van fer
sobretot
al servei
del mapa geològic
de l'equivalent
a la Generalitat
de Catalunya
o la Mancomunitat
de Catalunya,
quan va rebre
les competències
per elaborar
els mapes geològics
en aquell temps
del principal
de Catalunya.
i, bueno,
el servei del mapa
només tenia
un científic
amb Fabric Sants
i el Fabric Sants
tenia com a col·laboradors
banals
sense cap tipus de
per dir-ho així
de responsabilitat
contractual
a un capellà
mossèn Ramon
Josep Ramon
Bataller
i el seu
de Vilaseca
de Reus
i aquí
llavors és
i en aquest document
és on apareix
per primer cop
la boella
als anys
se suposa
al final
dels anys 20
i, bueno,
i en principi
com un lloc
molt antic
el que seria
el Quaternari
i el Pleistocè
i el Pleistocè
el que se deia
doncs
batacions
d'entorn
això
al millor d'anys
i de fet
després
es va quedar
oblidat
amb qüestions
de...
se suposa
que el mateix
servei del mapa
de la Diputació
l'any 24
ja va tenir
problemes
de finançament
i es va quedar
per dir-ho així
va quedar
oblidat
amb el que seria
la història
de la paleontologia
i l'arqueologia
d'aquí
de Catalunya
i més endavant
només va ser
Vilaseca
precisament
l'any 70
quasi 60 anys
després
o entre 40
perdoneu
i van tornar
a trobar restes
i les va publicar
el seu clàssic
llibre
de l'arqueologia
dels camps
del Camp de Tarragona
Reus i Centorna
la Prehistòria
i, bueno
i nosaltres
al cap de mes
prop de 30 anys
després
hem tornat a recuperar
el que seria
aquest desment
que en principi
era paleontològic
però
amb les descobertes
sobretot
d'Ata Puerta
que atribueixen
a aquesta cronologia
d'un milió d'any
suposada
que podria tenir
la Boella
entre 800.000
i un milió d'any
nosaltres
hem pogut
per dir-ho així
recuperar
una mica
la tradició
cultural
de la paleontologia
i l'arqueologia
prehistòrica
a casa nostra
demostrant
que sí
que també hi ha
presència humana
per exemple
a part del que
de renfermar
les seves descobertes
sobre l'antiguitat
d'aquest indret
perquè efectivament
sí
sobretot en guany
hem pogut confirmar
una cosa
que també se suposava
dintre la documentació
històrica
repuda
que era que sí
que hi havia
una llista
per entendre
les espècies
que eren
característiques
d'una època
que era
la d'entorn
de 800.000 anys
se suposava
tal com van
fa un parell d'anys
vam demostrar
que és el sondeig
que heu treballat
no, això és el que es va
fer fa un any
l'any passat
i en guany
hem treballat
d'una altra capa
més antiga
que sí
que donen
possiblement
una antiguetat
és una capa
que està
per sota
d'entendre'ns
i que ens aporta
una
que sí
que al Barranc de la Vuella
hi ha com a mínim
dues fases importants
de l'evolució biològica
remota
prehistòrica
d'aquí a les contrades
i que sí
que és un jaciment
molt singular
del que seria
el patrimoni
cultural
i paleontològic
de Catalunya
traduint-ho així
en coses quotidianes
vindria a ser
com una gran superfície
com un
hipermercat
de la paleontologia
i de l'arqueologia
els jaciments bons
són els que apareixen
tan aviat
per cert
abans d'entrar
a les descobertes
abans comentàvem
que les pluges
del setembre
us van fer
alguna que altra
mala passada
perquè justament
endonada la situació
que té la Vuella
està en una riera
esteu dins del barranc
clar
una pluja
d'aquesta sobtada
un temporal
o com d'aquest cap de setmana
us pot crear problemes
a la excavació
sí, ens va pujar el riu
en qüestió de dos minuts
la riada
i us va perjudicar?
bueno
va prendre alguna eina
i poca cosa més
afortunadament
els jaciments
van quedar bé
i a nosaltres
no ens va passar res
perquè vam sortir de pressa
això és l'important
sí, sí
els jaciments
es van conservar
abagut tenir el vostre punt d'aventura
que tot arqueòleg
desitja la seva vida
suposo
bueno
això és una mica indiana
però l'aventura
no està mai de més
sempre tens alguna cosa
per explicar
clar
la meteorologia
a vegades
us juga una mala passada
però a vegades
també us ajuda
i es fa còmplice
a l'hora de fer
noves descobertes
perquè mou el terreny
i és interessant
hi haguades
bueno
algunes d'anteriors
ens van servir
per descobrir
alguns dels fòssils
que vam trobar
fa dos anys
llavors
sí
clar
també ens ajuda
jo per informacions
que tinc
heu trobat
a veure
si ho diré bé
microvertebrats
herbívors
clar
quan parlem
d'herbívors
estem parlant
d'hipopòtams
estem parlant
de rinocerons
rinocerons
cavalls
estem parlant
de bèsties
interessants
carnívors
i carronyaires
i també
eines de sílex
que això ja havíeu trobat
altres vegades
no?
a la primera campanya
tot això
proporcionarà
moltíssima informació
o si més
no és el que desitgeu
però ja podeu constatar
tota una sèrie
de dades
no?
a partir d'aquesta troballa
sí
en principi
resència d'aigua
clima
Josep
podem fer una mica
de reconstrucció
del paisatge
i sabem que és un jaciment
important
tot el que ara tenim
el que ens està donant
són claus de futur
sabem el que podem trobar
i quin potencial té
tenim un paisatge
on seria un estuari
això vol dir
que crida l'atenció
de molts animals
que van a veure
dels homínids
i que possiblement
el potencial
que tindrem
serà
això
trobant moltíssimes restes
d'un gran nombre
d'animals
i les restes
dels homínids
en principi
les eines
estaria bé
que trobéssim
home
això ja
encara la tercera
la primera campanya
si hi havia
hipopòtams
cal pensar
que hi havia
molta aigua
si hi havia
molta aigua
cal pensar
que hi havia
molta vegetació
això seria un paradís
el camp de Tarragona
tal com
sí
és una qüestió
home
hi ha alguns relats
mira
parlem de llibres vells
i de coses
clàssiques
hi ha algun relat
mira
fets per aquests
els descobridors
de la boella
el bataller
i en Vilaseca
si no recordo malament
l'any 21
sobre la bolletista
d'exclusionista
a Catalunya
que parla
de com era
tota la
la platja
de la Pineda
i
tot el cap de sou
tot l'àrea natural
de la cap de sou
abans de la industrialització
són les dates
de la publicació
i sí
en principi
sembla que
ells parlen
d'altres coses
d'una espècie
d'albuferes
de restingues
que diuen
que poden ser
aquí
si algun cop
teniu l'ocasió
per exemple
aquí a Cap Baja
Castelló
o si aquí tinguéssiu
l'ocasió
també més a prop
d'aquí a Torredambarra
en aquests llocs
on hi ha
els formacions
d'unàs
i d'aquí a Torredambarra
que també són
un loc d'interès
protegit
a Vendrell
també hi ha alguna
relacionada
amb en Riera
estem en arriades
de Riera
i de Rius
i bueno
en principi
el que pensem
és que
la mica
que es diu
la pala i geografia
de la boella
podria ser correspondre
a un lloc
molt proper
a la línia de costa
que actualment
estigui a 40 metres
per dir-ho així
de cota
a l'actual
i aquí
en aquell lloc
de molta riquesa
faunística
que bueno
almenys sabem
que hi ha
dos moments
que en fòssils
com us deia abans
de molta riquesa
faunística
doncs sí
seria un lloc
molt bon indret
per trobar
per trobar
abundants restes
que bueno
que amb l'actualitat
d'aquests primers anys
de projecte
estem dedicant
només a sondejar
o sigui
a fer una estimació
probable
de la riquesa
específica
o sigui
nombre d'espècies
que pot haver
i pensant
en el futur
en els futurs projectes
poder
sobretot ampliar
el nombre de restes
perquè això
és el que dona
molta més robustesa
a l'argumentació científica
és una qüestió
ara estem només
fent
petits forats
de dos o tres metres quadrats
i amb dos o tres metres quadrats
hem arribat a trobar
un important
nombre de restes
però que caldrà
en el futur
augmentar
per sobre tot això
per poder treballar
d'una forma més
consistent
restes que heu localitzat
a la zona
anomenada
la mina
aquí encara queda
molt per excavar
com la resta
del jaciment
segurament
Sí, sí
ara estem plantejant
després un cop valorat
l'interès
estem plantejant
poder fer
una sèrie
de gestions
i activitats
cara a la protecció
i l'excapació
una extensió
fins a 80 metres
per intentar això
sobretot tenir
un nombre de dades
suficient
perquè tinguin
des del punt de vista
de la mostra
sigui significatiu
i també
intentar reconstruir això
tots els diferents
moments
i events
episodis
de mort
i de vida
el que es diuen
les tolls
una mica
aquests reportatges
que surten
de documentals
els docs
on hi ha molt
amb llacs
vora aigües
vores rius
i això
clar
serà una qüestió
de temps
de passar-hi anys
clar
vosaltres feu ciència
i nosaltres
favolem
i aleshores
quan parlàveu
de la presència
d'homínits
fa prop de
un milió d'anys
és que són molts anys
en quina
en quina categoria
si em permeteu
la frivolitat
estarien aquests homínits
o on els podríem situar
en tot el que són
els avantatges
i les diferents
bifurcacions
de l'evolució
dels primats
dels homínits
què seria
dins de
sí
no
aquesta època
de un milió d'anys
és una època
molt interessant
perquè
quin tipus d'individu
ens trobaríem
en aquesta època
estem
la boella
com
molt pocs
jaciments
a Euràcia
està recollint
les primeres
migracions
d'origen
possiblement
asiàtic
o sigui
els primers
poblaments
d'Europa
i Europa
ha vist
una mica
com
l'esquena
d'Àsia
i
que serien
les primeres
arribades
migratòries
de l'home
quan surt a Europa
després
es passia
a Àsia
i és Àsia
pensem que
seria un algo
semblant
a l'antecessor
que arriba
després
a la lina
a Tapuerca
i aquí
per aquí
hauria passat
entorn
a aquest dipòsit
que dèiem
d'un milió d'anys
l'any passat
possiblement
aquest altre dipòsit
que vam explorar
el dels mamuts
els coneguts
que vam difondre
d'una manera
els ullals
i tot això
respondria a un altre moment
i possiblement
un moment més tardar
entorn
a 700-800 mil anys
i que possiblement
recolliria
una altra segona migració
una altra segona migració humana
que no està molt ben representada
ni en llocs com a Tapuerca
que en possible
sembla que hi hagi un buit
poblacional
que aquí
en llocs tan
per dir-ho així
com dèiem abans
una mica privilegiats
en llocs on hi ha
molta doença faunística
aigua
recursos
alimenticis
etc.
sí que vam tenir
presència
en presència humana
que és molt rara
a Europa
a Itàlia
hi ha uns quants jaciments
que també són
difícils
de contextualitzar
perquè hi ha
poc nombre de restes
a Granada
també n'hi ha algun
també
al Cuenca de Baza
al Culler Baza
també amb molt poca
presència humana
i això és una
i junt
possiblement
amb l'entitat
que pot tenir
en nombre de
com a color
per dir-ho així
com a arxiu
com a dipòsit
pot ser
la boella
un referent
en els propers anys
del Cuenca de Baza
que com us deia
és una qüestió
de recursos
i temps
i les coses
no només per recursos
sinó perquè necessiten
un temps
de fabricació
per entendre'ns
o de creixement
a la boella
que pot haver de venir
un bon lloc
per divulgar
l'evolució humana
perquè hi ha
molt poca
documentació
és el que deia
la Palmira
a veure si trobeu
les restes
d'aquests
hominis
parlant de restes
un ullal
d'un mamut
és espectacular
i es veu
que és un ullal
de mamut
però
què heu trobat
dels hipopòtans
rinocerons
cèrvits
trossets petits
ossos
la major part
d'ossos que trobem
generalment
en tots els jaciments
són petits
i no podem saber
de quins animals són
nosaltres el que fem servir
és una col·lecció
de referència
amb ossos
d'animals actuals
i comparem
i així és com
arribem a descobrir
quin os tenim
i a quin individu
a quin taxó
a quin animal
pertany
de l'hipopòtan
per exemple
hem trobat una dent
del rinocerons
una mandíbula sencera
que és preciosa
Déu-n'hi-do
una mandíbula
ja és molt
sí
i és molt maca
és una bona peça
jo he llegit
en quant a l'excavació
d'enguany
que plantegeu
ara ve la feina
de laboratori
d'estudiar
però plantegeu
també la hipòtesi
que tenint en compte
que s'han trobat
carronyaires
doncs
a veure saber una miqueta
si els carronyaires
s'alimentaven
d'allò que deixaven
els homínids
o al contrari
eren els homínids
que s'alimentaven
d'allò que deixaven
els carronyaires
després d'haver caçat
altres animals
bueno
això a nivell científic
és un gran debat
que fa molts anys
que es portes
és un debat
que fa
potser 30 anys
que s'està tenint
a diferents articles
de revistes científiques
probablement hi ha
una mica de tot
probablement hi ha
una mica de tot
caçaven els elefants
els homínids
fa un milió d'anys
possiblement no
possiblement aprofiten
els elefants
que queden estancats
al llac
i n'aprofiten la carn
perquè moren
de forma natural
cacen altres animals
com els cèrvols
doncs
a T de 6 a T de puerca
sabem que sí
per tant
aquí
deu de passar
més o menys
deuen de fer
una mica de tot
el mateix
passa amb les genes
les genes
se les coneix
com a carronyaires
però en realitat
també cacen molt
llavors probablement
aprofiten
i els caciments
això sí que ho veiem
que van
aprofitar les restes
que van donant
els homínids
però també sabem
que cacen animals
i que es comporten
una conducta
molt semblant
a les genes actuals
de l'Àfrica
clar però en aquest punt
que has dit
això ho hem après
a l'espai de l'IPES
a vegades també
serveix molt veure
el tipus de
diguem-ne
de mostra
o de rastre
que deixen els ossos
per saber si era
una mandíbula humana
d'homínid
o era una mandíbula
d'una hiena
això determina també
si és primer l'ou
o la gallina
nosaltres a part
d'estudiar
l'os en si
el que estudiem
són les traces
les senyals
que hi ha sobre els ossos
és una mica
fer el CSI
que tots coneixem
i que veiem a la tele
és exactament el mateix
ells veuen
una ratlla
sobre un os
pot ser una ganivetada
nosaltres fem el mateix
una ratlla
sobre un os
és una marca
feta amb una eina
de sílex
i sabem
si ha accedit
un homínid
o una hiena
que no té sílex
té dents
sí
ella per exemple
distingir
ella i altres companys
de laboratori
doncs això
si és una DNA
aquesta
ha sigut una hiena
o ha sigut un llagó
o ha sigut un ratolí
o ha sigut
diferents
segons la marca
clar clar
és important
ho hem parlat
alguna vegada també
perquè aprenem molt
d'aquest espai
de l'evolució humana
aquest debat
doncs podria
afegir-se
i estem fabulant
un altre cop
el fet que trobéssiu
en un futur
restes d'homínids
seria
doncs
important
per continuar
doncs
amb aquest debat
que dèiem
que tu comentaves
que fa 30 anys
que estan d'ans
en el món
de la paleontologia
sí
trobar restes humanes
a més a més
no sé com dir-ho
donar privilegi
a una sèrie
de privilegi
a un jaciment
i tenir-la aquí
a casa
és a dir
la boella
és un privilegi
per a naltros
perquè el tenim a casa
la ciència
cap tipus de ciència
ha de tenir fronteres
però en aquest cas
nosaltres que treballem
a molts llocs
ens agrada
poder treballar a casa
per això deia abans
que la boella
és una mica
el meu preferit
per a nàixó
perquè el tenim aquí
afavorir
el coneixement
de la terra
sempre és lo seu
i trobar restes
alumínids
doncs sí
ens ajudaria
a reconstruir
una miqueta més
aquest debat
que fa tant de temps
que es té
que es té sobretot
a Àfrica
perquè aquí
hi ha falta de jaciments
i ara afortunadament
els tenim aquí
i els tenim a Tarragona
i a casa
pràcticament
exacte
el tenim aquí al costat
ara us toca tancar-vos
al despatx
al laboratori
fer feina de despatx
fer papers
ara és un període
diguem-ne
molt diferent
sí
hem de mirar els fòssils
i veure els fòssils
i veure la informació
de camp
i sistematitzar-la
sí
i bueno
el que passa
que també
més que allà
el que és molt interessant
jo penso a nivell de projectes
i això
més enllà de la resta
és que aquí
es podrà generar
un coneixement
que podrà ser
suposo
formar part
en el futur
de l'oferta
de l'equipament cultural
de les comerços
de Tarragona
i però bueno
i com us deia abans
encara falta
una mica de temps
i sobretot
falten
el nombre de fòssils
i documentació
que com deia una mica
en el treball
aquest del CSI
per entendre'ns
que ens podíem
fer l'analogia
doncs clar
falta reconstruir
totes les diferents
línies de recerca
que hi ha
que poden ser
des de
parlar una mica
de la
de la
geografia
del que podia haver sigut
el que és
l'actual complex
petroquínic
de Tarragona
fossilitzat
terra endins
per entendre'ns
fins a
línies
d'investigació
més lligades
a la química
que poden ser
els isòtops
o més coses
més etnològiques
que poden ser
etnològiques
i etnològiques
els diferents
excesos
problemes
d'ecosistemes
com pot ser
això la competència
entre espècies
entre homínies
i altres tipus
etcètera
no crec que us deixin
excavar sota
les indústries
químiques
no
és més recent
és més recent
no
possiblement sota
la indústria
i sota les indústries
actuals
hi ha una cosa
que fa passar
uns 10.000 anys
Déu-n'hi-do
ja per acabar
mentre esteu
passant l'hivern
als laboratoris
i als despatxos
de tant en tant
us atenceu
allà a la Boella
veure si tot està en ordre
ja sabia jo
que no us podíeu estar
fins la propera excavació
també fem alguna feina
de postlaboratori
també
també hem d'anar allà
a prendre mostres
també venen
els últims anys
venen
fortes visites
de
de científics
perquè estan interessats
en
conèixer aquest nou lloc
per entendre'ns
i bueno
i de moment
estem preparant
una mica això
al futur
doncs
de futur
en parlarem
des del passat
que és el que fem
en aquest espai
en Delipes
però del passat
passat
el més remot
de tots
moltíssimes gràcies
de veritat
per acompanyar-nos
en Josep Ball
Verdú
pel Mira Saladier
continuarem en contacte
i continuarem
seguint
aquesta evolució
que es fa
des de les excavacions
de la Boella
gràcies
bon dia
moltes gràcies