Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous,
una tertúlia que avui compartim amb tres convidats,
un polític i dos periodistes.
El polític és el regidor responsable de l'àrea d'urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona, Javier Terrés.
Javier, bon dia.
Bon dia.
Polític i advocat, també, tot cal dir-ho.
Professionalment és advocat.
I els periodistes, de professió periodistes,
Tomàs Carot, de l'empresa de comunicació PIC.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
I Carles Avelló, director del Diabletari,
i més Tarragona, Carles, també bon dia.
Bon dia.
En aquest matí de dijous seguirem comentant una de les notícies
que està sent la protagonista de bona part de les tertúlies d'aquesta setmana,
que és el tema del fortí de la reina,
amb l'inici del desmuntatge del restaurant que començava el passat dimarts,
amb més expectació mediàtica que una altra cosa, segurament.
Un procés que, en fi, ha de durar segurament entre dos i tres mesos,
que costa més de 600.000 euros.
l'empresa que fa els treballs cobrarà uns 640.000 euros,
en principi, per l'Ajuntament, que aniran a càrrec de l'Ajuntament,
i després quedarà a veure si el propietari de l'establiment paga aquesta factura.
Perquè aquesta és una de les qüestions que es plantegen justament
a partir que ja ha començat el desmuntatge del restaurant.
Qui acabarà pagant tot això i què s'hi podrà fer en el restaurant
o en l'espai que ha ocupat històricament el restaurant del fortí de la reina.
Així que aquestes són les qüestions que els hi plantejo.
Carles Aballó, com veus la qüestió econòmica
i també què fer el fortí de la reina
un cop s'hagi acabat aquestes feines d'esmantellament?
Bé, al final ha arribat el dia que havia d'arribar.
Crec que s'ha allargat en excés.
Jo crec que, a més a més, ha sigut contraproduent.
Jo crec que si en el seu moment tot aquest procés hagués sigut més curt
s'hagués patit menys
i Tarragona potser hauria pogut tindre un altre lloc
per poder fer altres coses.
Vull dir que ara és difícil.
Ens ha agafat en plena crisi
i difícilment Tarragona tindrà un altre restaurant com aquest.
Si ha de pagar el propietari l'endoroc,
jo crec que és un tema que això al final ho diran els tribunals.
Perquè aquí entrarem en un litigi
en què si la llicència que se li va donar
era una llicència que estava mal donada
però que, a més a més, ella ha fet no sé què, no sé quantos
o realment té dret o no té dret a una indemnització
que aquí també hi haurà un bon conflicte.
Vull dir, hi ha moltes coses encara a veure
i jo crec que al final això anirà per als tribunals
i seran els que decidiran d'aquí no sé quants anys.
perquè quan un tema va a la justícia ja sabem que és llarg i llarg.
És a dir, que tenim una altra litigi a la vista.
Sí, i ja he dit que són d'aquells litigis que són llargs.
I després, amb el que em preguntaves sobre
quin és l'ús que se'n pot donar amb allò,
jo francament no sabria dir-t'ho.
perquè jo li hauria donat el mateix ús.
Vull dir, jo li hauria canviat, aprofitant el pla general,
l'hagués tornat a això i tornant-li el mateix ús.
Perquè és que les ciutats han de tenir en compte
que no poden tindre 50 equipaments.
Perquè si no, diem, el banc d'Espanya, que sigui una biblioteca,
el no sé què, que sigui no sé quantos, el no sé quantos no sé què.
Fem i al final, tot això, les arques municipals se'n ressenten.
qualsevol nou equipament que tingui la ciutat,
una cosa és el que costi fer-lo,
i una altra és el que costa mantenir-lo,
que realment és el que provoca problemes a la ciutat.
Tomàs.
Bé, ja gairebé ho ha dit el Carles ara mateix,
i moltes vegades reiteradament ho havíem comentat aquí també,
perquè ara han començat les obres,
però els 25 anys llargs que porta tot el tema, o més.
de manera reiterativa, ha sortit el tema.
Perdona, tu creus que tot aquest tema judicial s'hauria d'haver tancat abans?
Bé, probablement judicial i políticament,
és a dir, des del moment en què hi ha una decisió política
de seguir endavant els recursos, per exemple, hi ha una dilatació,
cal pressuposar la bona intenció d'aquesta dilació,
en el sentit que poder salvar l'edifici i en la seva funció,
que com diu el Carles i com tothom ha reconegut, està bé.
Llavors potser hi ha el tema de la propietat privada, del negoci privat,
de si es va fer la llicència malament, suposo,
i a més de tenir l'alcalde d'urbanisme com a advocat professional,
segur que es pot resoldre molts dubtes,
que hi ha maneres de subsanar defectes,
no sé, potser anar per una altra via,
no sé si va ser la millor o la pitjor,
en qualsevol cas és que ha arribat la sentència,
finalment l'execució de la sentència,
sense cap més possibilitat d'aturar el procés,
ha arribat en mal moment,
probablement un dels millors usos que pot ser
és un servei de rotació,
jo fa temps aquí vaig plantejar el tema
de la possibilitat de municipalitzar el restaurant
com a activitat d'empresa mixta, el que sigui,
perquè realment és una necessitat.
Llavors ens trobem en una altra qüestió,
que serà, també suposo que el Xavier ho pot comentar,
el tema de l'acció subsidiària de l'Ajuntament,
és a dir, avançar els diners per executar la sentència,
la qual també és una feblesa de la justícia,
perquè, a veure, si això encara no s'ha esclarit ara,
aquí per toque a pagar-ho, malament,
i si anem a recursos d'aquí 25 anys,
difícilment a lo millor veiem el final, no?
Però, i no és per,
a lo millor és per treure una mica de,
focalitzar en altra possibilitat, no?
i llançar una idea a favor de l'Ajuntament
en les possibilitats aquestes ara d'inversions
a partir de l'aprovació del govern central
i subsidiàriament fer una obra
que pot ser molt important per a la ciutat
i es dignificar l'estació de Tarragona,
ja que no ho fa la DIF, no?, per exemple,
perquè és tercer mundista.
Poden canviar la senyal ètica,
la senyalització, tot el que vulguis,
pintar-la, posar-li fer en lloc de renfe,
però és una merda, em perdó.
Les escales són, a veure, això,
és la llei d'igualtat, la Constitució,
que ara celebren tants anys,
tot això ho contravé.
A veure, Xavi, del tema fortí.
Bé, del tema fortí, jo el que vull...
De moment paga l'Ajuntament, això està clar, no?
Sí, això és un procediment d'execució subsidiària,
i perdoneu que ara faci més de jurista
que no de tinent d'alcalde,
on, com ja suposo que coneixeu,
quan s'han de tirar endavant les situacions,
i també hi ha requeriments judicials
molt importants, molt contundents
i molt estrictes,
que ens diuen que això s'ha de requerir,
a més a més, en unes dates i en uns terminis,
no podem estar a expenses
de si ens ho paga o no ens ho paga
la persona que ho ha de fer,
que és, en aquest cas, el propietari,
perquè és propietari del fortí,
en aquest cas de la reina, no?
Bé, nosaltres donem tret de sortida amb això,
i bé, el que sí que és evident
és que nosaltres, com es diu popularment,
passarem la factura.
Ara, com tot,
inclús dintre del procediment d'execució subsidiària,
és un muntant,
és una situació que es pot pactar.
I com crec que hem fet gal a aquest govern
en moltes altres situacions per adverses,
per simpàtiques o antipàtiques
que se'ns presentin,
parlo, per exemple, del darrer debat
que jo vaig assistir precisament
amb aquesta casa,
que era el camp del gimnàstic i la citació,
doncs trobem que la via de mig,
trobem que la situació pactada
és la més adient per evitar,
com deia el senyor Balló,
situacions judicials dilatades
que ja s'assumirien
a la que ja porta aquesta situació del fortí,
com tots entenem.
És a dir, negociarien amb el propietari,
arribar a una cesa per pagar mitges.
Podria ser, si és que realment...
Per dir-ho d'una manera planera.
Com sempre, les dues parts se venen
i el que es demana
és realment encertat i coherent, no?
Bé, a part d'això,
jo el que vull dir és que,
tal com va manifestar l'alcalde de la ciutat,
acataríem la justícia,
acataríem el que es diria
per part dels tribunals,
és aquest un exemple,
i a partir d'aquí,
el que estem intentant ja és,
no des d'avui mateix,
sinó des d'allà fa uns dies,
quan sabíem que això tenia que arribar,
és veure quin ús
i què es pot fer d'aquella zona
que, com també moltes vegades havíem repetit,
en teníem,
perquè era un clamós de la ciutadania,
no podia quedar en aquella mena de bandó
o situació una mica, doncs, maleïda.
M'atreveixo a dir
que tenia aquell sector de la ciutat, no?
Bé, sí que hi ha un obstacle principal,
que és la situació de propietat privada
d'aquest establiment.
És una situació d'obstacle
que l'Ajuntament, doncs,
té que sàpigar ballar,
però també que el propietari
ha d'assumir respecte
el que és la qualificació urbanística
que té aquest indret,
perquè tampoc pot fer de tot.
Per tant,
aquesta situació que a nosaltres ens estreny,
aquesta cotilla que a nosaltres ens pot, doncs,
afectar,
també el propietari ha de saber,
ha de conèixer,
que tampoc li deixa, doncs,
marge per fer de tot.
Bé,
hem d'entre tots tindre imaginació
i trobar una sortida,
perquè, a més a més,
la volem trobar.
Això que comentava el Gb Terres,
de mirar de negociar amb el propietari,
això,
pagar entre tots
el cost del desmuntatge,
que els hi sembla, Carles?
Jo crec...
A veure...
Per evitar litigis,
més litigis.
Però és que el cost,
a veure,
si són 600.000 euros,
300.000 cada,
d'acord.
Però és que jo crec
que el propietari
no es contentarà amb això.
Jo crec que,
menys si jo fos propietari,
demanaria d'anys i perjudicis.
I aquest és,
jo crec que aquest és el gran litigi,
perquè si,
segons diuen,
la llicència està mal donada,
hi ha una responsabilitat
de l'Ajuntament.
I per tant,
clar,
és que li queda un panorama...
Volguis o no,
no ho sé,
vull dir,
tu com a jurista
ho sabràs millor,
però volguis que no,
aquí hi ha dos litigis importants.
Un és el tema
de qui paga
i no paga el desmuntatge,
que això jo crec que és
que fi al cap
això està arreglat
i per tant...
No,
és discutible,
és discutible.
Ells uns volen discutir,
és també...
Hi ha molts pleig cada dia
per això,
però aviam,
és una cosa
que és normal,
però jo crec que
el gran plaït és l'altre.
Això em preixi l'altre?
O no?
Sí,
però en el moment
que fem l'activitat
que veieu
que estem fent,
doncs cada dia
reneix una altra vegada,
no?
A veure,
aquesta és una lesbia.
Per escriure,
no?
Perquè no...
Aviam,
ha tingut continuïtat
el tema,
vull dir,
no estem...
I en el moment
que es presenta
una escrita
amb un cellell
d'entrada
amb un ajuntament
i això,
doncs,
diguéssim,
torna a veure,
no?
No sé si va fer
alguna mena d'asseverament,
però també ha parlat
d'altres vies
de com nosaltres
podem adquirir,
perquè també
la fita final
és adquirir
aquest equipament.
Per exemple,
hi ha tot
l'apartat administratiu
de les expropiacions.
Bé,
les expropiacions
també han de tindre
una justificació,
una declaració
que es nomena
per la llei de necessitat,
que crec que la trobaríem,
pot ser una altra via,
expropiació,
que com sabeu,
no única i exclusivament
la demana
l'entitat expropiant,
en aquest cas l'Ajuntament,
sinó que també
pot ser una petició
de qualsevol dels ciutadans
que són titulars.
O sigui,
hi ha un ventall
de situacions
que podríem discutir,
que en tot moment
sí que
podem jugar amb elles,
perquè quan tu has de pagar
no tot
o part
o la meitat,
potser és una indemnització total
o és una excepció total,
pot arribar a un acord
encara molt més total,
llavors això implica
que hi ha diferents vies
per poder atensar
aquesta situació.
El que sí que vull comunicar
és que l'Ajuntament
serà ferm
en defensar
sobretot
els interessos
econòmics
de la ciutat
i dels ciutadans
però és que
a veure,
quan se planteja
el fi
que se li dona
al fortí
em fa una mica de gràcia
i perdoneu,
però és que
ningú pensa
que
50 metres,
100 metres
n'hi ha un altre
que porta un munt d'anys allí
i no se li dona cap fi.
Vull dir,
buscarem el fi
pel fortí de la Reina
però pel fortí de Sant Jordi
no se n'hi ha buscat cap.
Llavors,
clar,
tindrem dos equipaments allí
per què serviran?
Vull dir,
clar,
és un tema
complicat,
no?
Però vostès són partidaris
de recuperar la propietat
d'ons del fortí de la Reina
sigui amb expropiacions
o sigui com sigui
i que l'Ajuntament
la ciutat disposi
d'aquest monument?
Tomàs,
tu per exemple?
Et sembla que seria
el més lògic,
el més apropiat
o que es podria mantenir
com una activitat privada?
Tot el que té a veure
amb patrimoni
i la història ho demostra
millor si està en mans públiques
perquè és més fàcil
que hi hagi conservació
i control
sobre la conservació.
Llavors vindria
el tema dels usos.
Per tant,
potser en origen
el vici està
en que això fos
privat
i no públic,
anant fins i tot
més enllà
de la construcció
del restaurant
o de l'habilitació
per aquest ús.
Per tant,
d'alguna manera
potser aquesta línia
seria...
Estem parlant
d'un sortí
que pràcticament
és nou,
posem-s'ho al cap.
Vull dir que
les obres
que es van fer allí
van ser pràcticament
fer-lo de nou
perquè hi havia
les quatre parets
i per a comptar
i damunt
se li han fet
unes obertures
a les parets.
Vull dir que
no estem parlant
d'un monument
d'època romana
o d'una cosa
qualificada.
en el sentit
per exemple
els paradors
nacionals
de turisme
què van fer?
Va ser l'operació
de recuperar patrimoni.
A veure,
salva molt
l'operació
paradors
en l'època
en què es va fer
i els monuments
que es van recuperar
però a veure
un fortí
que sigui
el 17,
18
té la seva...
Sí,
però a mi
només me queda
un dubte.
L'Ajuntament
s'ha plantejat mai
que allò
pugui ser
una zona
de restauració?
Ho pot ser?
Ho pot ser o no?
No, no, no.
L'Ajuntament
en tot moment
el que té clar
és que ara
ha de tenir un ús
un ús que és aquest
i aquí
hi ha una sèrie
d'usos compatibles
que tampoc
poden ser
eterns
o molts
i llavors
s'ha d'acostumar
a això.
A partir d'aquí,
home,
d'entrada
sembla
una mica difícil
perquè ho estem estudiant
que efectivament
la exactament
mateixa activitat
que existia
amb la mateixa
grandària
amb la mateixa
dimensió
doncs
com podeu imaginar
i recentment
havent-hi una sentència
pugui fer-se d'igual.
El que passa és que
com monument
com monument
concret
que ja
per les pròpies
normatives
dels patrimonis
monumentals
deixen fer
doncs
tenim que lligar-la
amb el que és
l'autorització
o el permís
que et dona
també
l'àmbit urbanístic
i ho estem estudiant
i ho estem estudiant
però no pensem
única i exclusivament
en retornar
amb la mateixa
situació d'abans
de l'activitat
que llavors es feia
no pensem
podria ser
una de les opcions
però no pensem
pensem sobretot
com havia manifestat
l'alcalde
en complir la legalitat
amb aquest assumpte
perquè creiem
que és el primer
que s'ha de fer
complir amb la legalitat
amb una situació
que ha estat
doncs molt patida
durant molt de temps
i a partir d'aquí
doncs veure
que és possible
que s'ha de fer
i el primer pas
ho hem fet
amb aquesta nova
situació urbanística
i el risc
aquest
que quedi la zona
com abandonada
un cop s'acabi
això és el que volem evitar
i com es pot evitar
doncs efectivament
avui en els diferents
mitjans
hi ha de tota mena
d'opinions
inclús
inclús
una que possiblement
és la més
no m'agradaria dir
radical
perquè no és radical
però que fins i tot
fins i tot
t'apropa una mica
a la situació
que hi havia abans
per això sí
protegida i conservada
i és dir
que els monuments
no necessiten
cap mena d'ús
dintre del mateix
o dintre del que és
la seva explotació
a més a més
ho diu
el representant
de la societat tarragonina
en aquests temes
bé
sobretot
és donant-li vida
sobretot
és donant-li
algun tipus d'activitat
si interna
però per exemple
quina
on n'hi ha idees concretes
perquè a més abans
el Carles
que la parlava
el fortí Sant Jordi
clar tenim dos fortins
un al costat de l'altre
al costat d'una zona verda
de zones infantils
tal com està ara mateix
a aquelles zones
és a dir
se li podrien donar
fins i tot
aquella zona
per exemple
concretament
d'aquell fortí
que també té unes característiques
que a més a més
no són les mateixes
té bastanta vida
perquè s'ha jardinat
un jardinament adequat
s'ha fet una zona
de comunicació
amb altres zones
també
de parcs
que hi ha
amb una zona baixa
al costat de la via fèrria
amb una sèrie
d'edificis de restauració
que ha produït
aquesta mena de comunicació
perquè no és només
el monument
és també la ubicació
on estava en aquest moment
aquest monument
com sabeu
feia una mica de pantalla
amb una situació
de darrere
una situació
de darrere
on no soc jo
vosaltres que sabeu més
de literatura
fins i tot
hi ha
doncs grans situacions
i grans novel·les
de Tarragona
que precisament
en aquella cova
hi ha hagut de tot
i històricament
fins i tot
hi ha alguna gent
que diu
que està maleïda
perquè precisament
hi havia hagut
doncs
assassinats
en tota aquella zona
o sigui que
és com una mena
és com una mena
de situació
que tenim
que tira endavant
perquè és un passeig
magnífic
és una visualitat enorme
tots tenim present
aquella terrassa
quan havíem estat
no?
amb aquella skyline
que es dibuixava
que és únic
i tot això
doncs
es té que
poder aprofitar
única i exclusivament
en un restaurant
no
des de qualsevol
entitat
de caràcter
museístic
o cultural
activitat
d'aquesta mena
que bé
que potser
pugui també
aportar
perquè no
com hi ha
molts altres museus
entitats
institucions
recerques
universitats
etcètera
etcètera
que també tenen
la seva component
de restauració
ara bé
tot dintre
dels paràmetres
que deixi la llei
no sé per s'ho posat
Carles
sí Tomàs
alguna idea
per acabar amb el tema
alguna idea de futur
alguna petició
com a tarragonins
afectacions
per la llei
de costes
no exactament
en aquest aspecte
seria una altra qüestió
no tan determinades
diguéssim
que la més
directament
urbanística
ja l'hem solucionada
perquè esclar
potser
no un hotel
però allò
un telet petit
una cosa residencial
petita
d'un cert luxe
qualitat
perquè no
si el pla de la seu
s'intenta recuperar
també
part de patrimoni
amb aquesta opció
l'entorn
a veure
sona verda
Carles
tu
alguna idea
jo
alguna petició
la façana marítima
que preveu
la façana marítima
que preveu
no no
és que idees
no poden sortir 50.000
però torno a lo mateix
és que
per exemple
un museu
Tarragona
tenia
fins a fa poc
no sé si encara hi és o no
el museu d'armes
que estava allí
de les armes
que estava allí
era de tipus particular
al carrer la nau
al carrer la nau
no sé com està
en aquesta situació
perquè hi ha hagut
informacions
de molta mena
bueno
museu d'armes
amb un fortí
i pega
aquesta pot ser una idea
però clar
tornem a lo mateix
Tarragona
té que tindre 50 museus
no val la pena
apostar per un sol museu
un museu important
com pot ser
l'arqueològic
que es farà
la tabacalera
i aquest serà
el que donarà
perquè clar
és el de sempre
qui paga tot això
del fortí de Sant Jordi
se'm va dir
que se'm volia fer
un centre d'estudis
del mar
i s'ha fet mai això?
no
és que no
no hi ha ni projecte
també s'ha dit la Sabinosa
i mira com
és que clar
és que aquestes coses
és que aquestes coses
veiem
del fortí de la reina
ningú se'n recorda
o se'n recorda poca gent
però jo
quan estava abandonat
allò era
un desastre
hi havia prostitució
hi havia llonquis
hi havia tot
i bueno
sí que el Sant Jordi
una vegada arreglat
i tancat
no ha passat això
d'acord
que l'entorn
també està bé
aquell entorn
jo estic convençut
que hi hagués el fortí
o no hi hagués el fortí
que aquell entorn
ja és agradable
la maledicció
que deia el Xavier
potser sí que és certa
perquè justament
el 79
el primer ajuntament democràtic
una de les accions bandera
va ser
l'enderrocament
del restaurant
que havia a la punta
el miracle
exactament
i precisament
pel tirant d'alcalde
que després va
generar tot això
jo la situació maleida
ho deia
perquè hi ha novel·les
d'escriptors i descriptores
d'aquesta ciutat
que precisament
els episodis més tètrics
els escriuen
o els ubiquen allà
no?
no, aquesta és una actuació
que es podria
que es podria
doncs
extendre
no?
i bueno
els conceptes
doncs són els que
no únicament
i exclusivament
nosaltres pensem
precisament
s'ha obert
no?
un període
per a molts mitjans
i que avui ja es reprodueixen
doncs
què agradaria
doncs
bé
el que tenim
que fer
com en qualsevol
mena de situació
i donat que hi ha
un pla d'equipaments
a la ciutat
és administrar bé
els equipaments
és veritat
que els equipaments
no poden ser a dojo
també és veritat
que han d'estar
ben nodrits
i mantinguts
però també vull dir
que es necessiten
hi ha dèficit
molt bé
doncs
deixem-nos
si sembla
aquesta qüestió
del fruit i de la reina
els hi plantejo
parlar de tren
ja que ha fet una referència
al Tomàs Carot
al principi de la tertúlia
a l'estació de tren
de Tarragona
els hi plantejo
perquè la Confederació
d'Empresaris
ha parlat
i avui farà
també balanç
dels dos anys
de l'AVE
a les comarques de Tarragona
la cambra de comerç
la CEPTA
ha fet també
un comunicat
ha parlat
de les mancances
de comunicació
entre Tarragona
entre la ciutat de Tarragona
i l'estació del Camp
per a fort
la Secuita
ara que està a punt
de complir-se
com dèiem
el segon aniversari
de l'arribada
de l'AVE
la CEPTA
constata
el que ja estem sabent
i anem informant
els mitjans de comunicació
que és la pèrdua gradual
de trens
que ja recorregut
per l'estació
convencional
de Tarragona
i que a poc a poc
aquests trens
aniran
s'aniran
cap a la línia
i uns dies es perdran
algunes línies
de llarg recorregut
i aquest procés
diu la CEPTA
farà que cada cop
hi hagi evidentment
més usuaris
que hagin d'anar
a l'estació del Camp
de Tarragona
i que per tant
sigui més necessari
cobrir bé
les comunicacions
entre Tarragona
i l'estació
de la Secuita
fins i tot
ells proposen
reclamen
connectar Tarragona
amb l'estació
del tren d'alta velocitat
amb una via segregada
només per al transport públic
i a més
que comunicaria
el centre de Tarragona
Sant Pere i Sant Pau
Sant Salvador
els Pallaresos
fins a l'estació
consideren que ha arribat
el moment
dos anys després
de l'arribada de l'AVE
de plantejar-se
solucions una mica
més dràstiques
per millorar
les comunicacions
amb l'estació
en qualsevol cas
arriba tard
és evident
perquè hauria d'estar
a punt
quan va entrar
en funcionament
l'AVE
per tant
des de les hores
ja es veia
i reiteradament
també ho hem dit
almenys jo aquí
en aquest fòrum
i hem coincidit
tothom
que calia fer-ho
per tant
en qualsevol cas
ja és tard
i no sé si falta molt
o poc
semblava al principi
que hi havia
Sant Ramon
en molt poc
teníem un accés
relativament
molt més directe
ràpid
i àgil
no sé si hi ha
problemes
entre bancs
pot ser una altra
de les actuacions
a dur a terme
Carles
jo crec que veiem
arriba tard
això és cert
però que
tots sabíem
que els trens
de gran recorregut
al final
anirien a parar
a la via de l'AVE
i és normal
normal perquè és una via
d'alta velocitat
on hi passen AVEs
i passen
un altre tipus
de trens
que això comporta
el que
posa
tardis més temps
arribar al lloc
on has d'anar
i tots estem d'acord
en què l'AVEs ha hagut
la delícia
perquè puguis desplaçar
a Lleida, Saragost
a Madrid
i on sigui
inclús anar
a Andalusia
això és un punt
i que a més a més
l'estació de Tarragona
quedaria bàsicament
per el que són
coses rodalies
com si diguéssim
Barcelona
i llocs així
això està clar
ara
jo crec que
s'ha de buscar
un sistema
que l'estació de l'AVE
que ja que no
pugui baixar
a Tarragona
ja sabem tots per què
almenys hi hagi
un sistema
de transport
ràpid
i que no sigui
gaire costós
perquè clar
si tu te'n vas
depèn de com vas
a l'estació de l'AVE
te'n costa
un a dos
o te'n costa
deixar el cotxe allí
i això vol dir
que si estàs un dia fora
valen uns diners
o si has d'agafar un taxi
també valen diners
o si has d'agafar un autobús
representa que a vegades
si te'n vas a Lleida
i d'aquí a Lleida
te'n costa mitja hora
de l'estació de l'AVE
a Tarragona
costa més temps
que anar a Lleida
i que per tant
aquí s'ha de buscar
una solució ràpida
i que
no tardi
cinc anys
o deu anys
en pensar-se
i després
quinze
en executar-se
el plantejament
de l'efecte
que comentava abans
és que clar
com que cada cop
aniran més usuaris
a l'estació de l'AVE
perquè cada cop
l'estació d'aquí
anirà perdent usuaris
doncs clar
cada cop serà més urgent
tenir més transport públic
i més facilitats
per arribar-hi
Javier
Sí
nosaltres ja vam manifestar
fa uns dies
l'atinent d'alcalde
de participació
i comunicació
que no era una qüestió
que agradava
a aquest ajuntament
i a aquest govern
i sobretot també
Que no agradava el què?
La desaparició dels trens aquí?
No, clar
la pèrdua aquesta
diguéssim
en aquest sentit
i sobretot
amb aquesta situació
de transitorietat
que és
aquesta mena
de paràntesis de temps
que et fa
que no saps on anar
i que ja et van dient
com acabarà tot
però que potser
no estan ben acabades
les infraestructures
i possiblement
doncs es tindran
encara una mica més de vista
bé
això sobretot
també heu de tindre en compte
que hi ha una empresa
hi ha una empresa
que és la que fa
el transport ferroviari
en aquest país
que treu els seus càptols
que treu les seves productivitats
i quan nosaltres
anem a parlar amb ells
i fins i tot
amb un toc a això
doncs ens treuen
moltes estadístiques
moltes gràfiques
i molt d'això
llavors doncs
bé
jo particularment
que he tingut
que assistir bastant
a parlar amb ells
doncs bé
entrem en una discussió
en un debat
i on efectivament
com deia el Carles
que és veritat
que hi ha
un decantament lògic
que sobretot
les grans ciutats
siguin connectades
a través de l'alta velocitat
per totes les excel·lències
doncs vegin en detriment
aquestes altres connexions
que altes trens
altres trens
possiblement
de llarg recorregut
estic parlant
perquè el Rodalí
en si
no patirà tant
sinó que és el range recorregut
és a dir
aquell tren tan nostre
express
que anava connectant
població per població
sencer
sense ser tan important
doncs aquest
clar
com també la gent
no l'agafa tant
doncs sigui el primer
que bueno
que es dona de baixa
no?
i en canvi
doncs es connecten
les grans ciutats
bé
amb això hem de tindre
molta cura
perquè això també
nosaltres
els moviments
i les transferències
doncs clar
com a capital
que som
d'un territori
i que volem estar connectats
no només amb la gran capital
sinó amb diferents poblacions
doncs d'entrada
no ho veiem bé
i sobretot
perquè hi ha una situació
encara per resoldre
de connexions ferroviàries
d'infraestructures
on hi hauran
unes realitats
i que efectivament
doncs l'ACEPTA
veig que analitza
el que passa és que jo vull dir
que aquestes connexions
que ha proposat l'ACEPTA
nosaltres precisament
amb les primeres al·legacions
que vam fer
al pla director
del Camp de Tarragona
ja parlàvem
d'unes solucions
en aquest aspecte
molt semblants
i unes solucions subsidiàries
com si no era
a través d'aquestes
connexions ferroviàries
rodades
si a través d'aquest vehicle
que és el trencamp
que aquest sí que està aprovat
i es portarà a terme
que més o menys
podria fer
un traçat
uniterinari
bastant semblant
o sigui que està pensat
el futur del ferrocarril
ens ho hem de plantejar
i de les connexions
a la ciutat
amb el ferrocarril
perquè l'estació
aquella que
textualment
el Tomàs Carot
ha qualificat d'una merda
per tots els problemes
que té
està perdent a més
a poc a poc
està perdent
importància
a veure
hem de pensar
també una mica
en mentalitat
de Camp de Tarragona
i en visió de futur
i aquesta serà
l'estació
evidentment
el que
això no vol dir
que haguem d'abandonar
el que ja existeix
ni tampoc
que ens haguem de dormir
pendent del que ens arribarà
d'alguna manera
i actuar
ja
és a dir
d'ofici si cal
com sigui
però
en benefici
dels ciutadans
estem pagant
20 anys
de no haver fet res
amb infraestructures
a Tarragona
20 anys
perquè
Lleida
té l'estació
al mig de Lleida
Girona
li estan fent
una estació
Olé
Barcelona
té al mig de Barcelona
i Tarragona
té res
i ho estem pagant
i ho pagarem
molts anys
perquè ara
les solucions
són dificilíssimes
allò que es va plantejar
jo penso que
ho portàveu vosaltres
el programa electoral
de posar l'estació
a la plaça
en Pere del Tarragó
jo crec que ja no ho heu tornat
a ressuscitar
vull dir que
per tant
20 anys
de no fer res amb infraestructures
estem parlant de tren
estem parlant
de
de desviaments
de carreteres
d'autopi
de tot
20 anys
de no fer res
i en altres ciutats
i torno a repetir-ho
i seria pesat
que estan molt a prop nostre
que
durant aquests 20 anys
han treballat
i tenen el que tenen
perquè el model
de l'estació
d'alta velocitat
ho havia de ser
el centre de la ciutat
o la importància
d'un model d'estació
està claríssim
és que totes les ciutats
totes
tenen
les estacions de trens
al mig de la ciutat
perquè
Barcelona mateix
la tindrà
al mig
de tanta persona
Girona també
vull dir
en el cas que no
almenys que es facin
les infraestructures
d'accés
ràpid
i eficient
en tots els sentits
d'eficiència
econòmica
sostenible
una sèrie de coses
perquè nosaltres
clar parlem de Tarragona
però si es parla
des d'arreus
des de valls
el problema és el mateix
i si ha de ser
una estació central
del camp
en mentalitat de camp
que es comença
pel principi
i no a la Mediterrània
fots l'estació al mig
i després del demés
ja ho arreglarem
i no s'arregla
el cas és que encara
no s'ha arreglat
Javier
20 segons
ens queda només
doncs res
efectivament
han de tindre
un aspecte de centralitat
també depèn molt
de la ciutat
Barcelona
com és lògic i normal
el que viu
per exemple
en l'estació
per als barris de Sant
si al final
l'estació
de Cabala Sagrera
tindrà que desplaçar-se
en canvi
en aquest tipus de ciutat
com deia el Carles
Ginona de Tarragona
doncs
tenia que ser
però estic molt d'acord
amb aquesta cronologia
i això és una herència
i no podem fer res més
perquè el que s'ha fet
fet està
i en tot cas
hem de mirar de parlar
i de pensar en el futur
acabem avui la tertúria
hem parlat bàsicament
de trens
i del fortí de la reina
amb Javier Terres
Carles Avelló
i Tomàs Carauta
tots tres
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
bon dia
vielen
grany
grков
gran
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany
grany