Ara són les 12 del migdia, en 10 minuts i veig, en David Serra, bon dia.
Aquí estic jo.
Sí, sí, ajuda'm, perquè ja veus que...
Sí, sí, sí, avui estem trasbalsats.
Escolta, que bé que enganyem.
Sí, ho fem molt bé.
No els oients, que els oients sempre...
Què els has dit?
Doncs que necessitàvem la seva presència urgent perquè teníem un problema,
logístic.
És a dir, no els has enganyat, ni els has ofert res que no puguem donar.
Doncs sí, una mica de cafeïna, això és veritat, i que a més tindran els postres,
els seus videojocs favorits aquí a la edició.
Jo vaig veure que van de ser uns joves molt preparats en la matèria, era bona gent.
Adéu-s.
I que els hi deia a mi que voleu venir, vinga, va, doncs vindrem.
És el Juanjo i el Víctor, bon dia, Juanjo, Víctor.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per estar aquí.
Per què no ens parles tu del Juanjo i el Víctor, David?
Doncs jo et diré el que m'agrada molt d'ells, que són, des del meu parer,
és el reflex de lo que està venint, d'aquesta generació positiva,
de gent amb impotència.
Tu i jo sempre parlem de coses que rincones.
Sí, nosaltres és que, jo penso que s'hem quedat una miqueta amb l'Ortho Way
i el tema de la Heidi i tot això.
A veure, Ortho Way, Ortho Way, tampoc.
Tu no cantaves l'Ortho Way?
Sí, però és que no m'agradava gens l'Ortho Way.
Nosaltres, no ho faré aquí, però pervertíem la cançó i la convertíem en algo sodoròtic.
Jo cantava Nacida libre.
Ah, aquesta m'encantava.
La de la Lleona, te'n recordes?
Però a mi em feia plorar això.
Jo, quan me la posaven amb una cinta de caseta en el cotxe
i veníem de viatge...
Jo era més de Sandokan.
Sandokan, Sandokan...
Era més de Sandokan que de Ortho Way.
Veus com havia de venir el Victor i el Juajo?
Perquè això és caspós.
Això, totalment.
Renovem, pintem les parets i fem una cosa com a més del segle XXI.
Pop art, eh?
No, que això també és antic ja.
Sí, això és una mica en mi warjoleta.
Ara es porta lo retro.
Totalment.
Jo crec que ara estem de moda, David.
En fi, ells representen el que vindrà i el que ja està aquí fa un quant temps.
Exacte, és la realitat.
A més, són persones que es dediquen des del punt de vista per professió i per vocació.
Evidentment.
I el Juajo, i a més, va ser una experiència tan bonica, ho han passat tan bé, no?
És veritat que ho vam dir, això ho hem de repetir, ho hem de convertir.
Escolta, hi venen.
I poca broma, és el primer espai en el que ens acompanyen el Juanjo i el Victor,
però la propera setmana m'han dit que ja porteu les cònsoles aquí a la ràdio.
Sí, bueno, les portàtils.
De moment comencem amb una portàtil i ja deia el David, si surt bé, portem una Xbox o...
Sí, sí, farem aquí una sessió en directe.
Montem aquí el xiringuito.
Jo no sé jugar, m'ensenyareu.
T'ensenyarem, t'ensenyarem.
I de pas ensenyarem a moltes persones que ens escolten i que no saben jugar tampoc.
Exacte.
I explicarem coses de jocs.
Aquest és l'objectiu.
Ens ho passarem bé els divendres, eh, Víctor?
Com van les teves històries, aquelles coses que estaves fent per la telefonia mòbil,
ja ha començat, ja està en marxa?
Pues estoy en ello.
De hecho, el día uno me tengo que ir a Madrid a negociar,
pero lo que pasa es que es un proceso muy lento,
porque dentro hay que firmar un contrato superimportante de confidencialidad,
porque tenemos que ir enseñando juegos, muestras y tal,
y nos tenemos que asegurar de que no nos lo roban
y que ellos no nos dicen nada que podamos utilizar luego.
Que complicat que ha estat això.
Y llevamos con este tema dos semanas.
Jo encara estic atrapat per Nintendo.
Tu encara estàs amb Nintendo.
Tinc un contracte de, no sé si eren 10 o 15 anys, de confidencialitat.
Sí?
Sí, sí, o sigui que encara tinc per estona.
Però això és terrible, no?
Déu n'hi ha.
Bueno, és divertit.
Bé, és divertit, segons com t'ho prenguis.
Vull dir, tampoc és tan important el que pots dir,
el nivell que jo treballava,
i és més que res per veure que s'ho prenen en sèrio.
Ara hi ha gent que no podia treballar d'això,
però hi ha gent que li agrada molt llargar.
Sí, sí, sí.
Sí o no? De tot.
I obren un bloc i ho expliquen tot.
I ho expliquen tot.
Déu n'hi do.
Comencem parlant de les estrenes de la setmana
i després parlarem d'altres aspectes relacionats amb el món del videojoc i tot plegat.
Què és Mortadelo i Filemon?
Voleu passar o voleu comentar?
Home, jo crec que, diguem el que diguem avui,
l'estrena de la setmana és Mortadelo i Filemon.
Sí.
Millor que parlem una miqueta.
Ja, ens podem posar estupendos, però Mortadelo i Filemon.
Sí, sí, sí.
A mi la primera no em va agradar gens
i em va fer ràbia perquè soc una gran admiradora d'Ibáñez i de Mortadelo i Filemon.
Són uns personatges que ja des de petita m'encantaven.
La primera pel·li, fatal, eh?
Sí, sí, sí.
Jo no sé què opina el David, però va ser una pel·lícula fallida.
Jo el que penso de la primera pel·lícula de Mortadelo i Filemon
és que era el món de Fèser
directament traslladat a l'univers d'Ibáñez
i era més Fèser que Ibáñez.
La veritat és que era una pel·lícula molt desaprofitada.
A mi em va avorrir.
Cotrilla.
Cotrilla.
Que a banda de l'inici, que era trepidant i que prometia molt,
a partir d'aquí tot se va desfigurar.
Què tenim?
Què podem esperar d'aquest Mortadelo i Filemon?
Mira, a mi el primer que em fa una mica de por
és aquesta estrena tan multitudinària,
o sigui, de dir,
copsem 4 o 5 sales de Tarragona
per mostrar Mortadelo i Filemon.
Que trobo que és una maniobra d'exhibidors
molt arriscada.
És una exageració tenint en compte les poques sales que hi ha aquí.
Sí, i que realment li resten valor a altres pel·lícules
que per mi ho tenen i molt més interessant.
Jo també sóc com tu, jo sóc un fan del Mortadelo i Filemon.
En aquesta pel·lícula que tenim
és que una pel·lícula realitzada i dirigida
des d'una persona que és absolutament amant del còmic,
de l'espírit d'Ibañez,
i que el seu intent, si més no,
ha sigut traslladar un dels àlbums
del Mortadelo i Filemon
directament a la pantalla
i fer-lo de la forma més fidel possible.
És a dir, què tenim Mortadelo i Filemon?
Doncs no és un còmic especialment àcid,
però sí que és el disparat.
És un còmic que a vegades...
Home, si t'arriba a les mans, perdona David,
que això és molt nou,
el manual per a joves d'Ibañez,
en forma de còmic i de llibre...
Brutal, no?
Home, que no és corrosió, tela, està molt bé.
Però és un altre nivell,
o sigui, aquí estem parlant
que realment és la gràcia visual
aquest univers que és absolutament abstracte.
Però això ho van aconseguir una mica.
La gràcia visual, jo perdona que t'interrompé,
jo crec que ho van aconseguir bastant més,
no sé si el Juanjo està d'acord,
però va ser una pel·lícula important
a nivell d'efectes visuals
i de plantejament visual aquí al país.
Jo és que no l'havies fet així,
perquè, a veure,
el cómic és molt gracioso,
està ben dibujat,
però no és fijar-se com en Sin City,
per exemple,
en la composició dels planos,
en la estètica,
que és molt important.
Aquí lo que intenta reflejar el cómic
és la cutrez.
Sí.
Llavors jo la pel·lícula
igual hubiese tendit
a fer-la un poc més realista,
perquè en cuanto salen efectos especiales,
que aunque se nota que són imitació
de lo del cómic,
no se ven cutres.
Se ven el efecte especial ahí tal cual,
ben hecho,
pero yo lo veía más un poco
como un poco más humorístico,
como los hombres de Paco al principio,
ahora no sé cómo van,
me parece que es más dramático
por lo que saben los tráilers.
Ha canviat, ha canviat.
però esa cutrez...
És necessària.
Sí, sí, sí.
Clar, és necessària.
I que és el que jo penso,
que aquí tornem una altra vegada
als efectes especials molt depurats
i que potser,
a veure,
s'han fet alguns canvis,
però jo reconec
que hi ha una continuïtat.
Tot i que comenta la gent
que va poder anar
a la preestena
que es va fer abans d'ahir,
que la pel·lícula
és molt més propera
a l'Espit de l'Ibanyes...
Jo no la vaig acabar de veure
perquè era insuportable,
la primera.
No, és que aviam i dius
escolta, si no m'agrada me'n vaig.
Era pesadeta, eh?
Era molt pesadeta.
Era una pel·lícula avorrieta.
L'Ofelia la veiem molt
al seu paper,
a més un personatge
que em fa molta gràcia.
No, però tots estaven bé.
No, no, en quant als personatges
parlem de la Ruta Salvaje,
sisplau.
Doncs aquesta és la pel·lícula
que, si més no,
jo em queixo
que no estigui en una gran sala.
És la pel·lícula del Son Pen.
Aquesta s'ha de veure en una gran sala.
Són grans paisatges,
grans moments,
grans de tot.
És una pel·lícula que de totes maneres
té un joc perillós,
perquè en realitat
està basada en una història verídica
que a més està novel·lada
pel John Krakauer
i que s'ha convertit
en una de les bíblies
del neohipisme
que realment
del que ens parla
és d'aquesta llibertat
en un moment donat
per un jove
de decidir trencar
amb una vida exitosa
i traslladar-se
a viure una aventura
només lligat
amb textes
del Tolstoi
i del Jack London
que té el seu perill.
Un rotllo keroac, no?
Exacte.
Però a més
la crida del salvatge
o sigui que realment
vam tindre un final
molt tràgic
o sigui
em sembla recordar
que va morir
enmig d'un bosc
el van trobar
i que per això
aquesta mort
és la que va donar peu
a tota aquesta legenda
i el fet
que tinguem la pel·lícula
perquè si no
no la tindríem
perquè va menjar
d'uns enrerels verinosos.
O sigui,
una història dramàtica
que en mans del Sompent
és una història
d'aquestes
que se'n poden
que utilitzo
i m'agrada dir-ho
necessàries
d'aquest univers
que tenim tan proper
i que a vegades
és un univers
que anem oblidant
anem arrenconant
que és el món
de la llibertat
absoluta
i plena.
Perits d'aquesta pel·lícula?
Doncs el perit mateix
que hi ha
la paraula
neohipisme
en què es pot quedar
Flower Power
i una visió romàntica
de la natura.
Exacte.
Que no té res a veure
amb l'actualitat
i amb la realitat d'ara.
Jo espero que no la tingui
jo espero que estigui
en la línia
d'aquí documental
que va fer
Werner Herzog
del Grizzly Mann
que era brillant
en aquest sentit
que enfocava
la natura
com la visió romàntica
del protagonista.
No sé si te'n recordes
que era aquell noi
que va anar a viure
amb els ossos
i va acabar devorat
per un os.
Coses que té la natura.
I clar, dona,
amb aquest...
Els ossos mengen.
Home, de fet,
també ho té la condició humana
perquè els homes
també maten els altres homes.
Sí, de fet,
és la realitat pura i dura.
De totes maneres,
diem que és una pel·lícula,
una aposta
que a mi em ve molt de gust
d'anar a veure
perquè el Somping
que és realment
un rebel
dins de la indústria
i una persona
molt compromesa
doncs ha fet
una pel·lícula
que ha posat
tot a la seva car
i que mereix
una revisió
pel part del públic.
Més enllà
de Mortador i Fillemore.
Us agrada alguna cosa més
que s'estreni
aquesta setmana?
Doncs a veure,
jo parlaria molt ràpidament
del que no m'agrada.
La setmana passada
vam parlar
de la criatura perfecta,
tenia moltes ganes
d'arribar aquí
i dir-ho.
Se'n va.
Desitjo que se'n vagi.
Quina era aquesta?
que hi havia dels vampirs,
postmoderna,
que vam dir que
senyors,
algú va anar al cinema
pensant que
jo la venia molt bé.
Era una...
Aquestes vegades
que els crítics...
Et vas equivocar, David?
Jo la vaig anar a veure
i la vaig patir.
Jo vaig trucar
una trucada del David.
Vaig trucar
a tots els meus alegats,
no aneu a veure
la criatura perfecta.
Que bona persona que ets.
Un tostom brutal,
una pel·lícula
que realment
en còmic
hauria pogut
tindre alguna gràcia
i que
dins del món
de l'audiovisual,
del cinema fantàstic,
no porta res.
És autèntica
basura audiovisual.
No ho dic així de clar
perquè
me la va fer patir molt.
I no és una pel·lícula
que mereixi
estar en la nostra cartellera.
La del Tommy Lee Jones.
Una meravella.
Aquesta és una pel·lícula
que va ser
la contrarèplica
intensa,
veritat,
probablement
la millor pel·lícula
del gènere
dins del que és
la denúncia
de la guerra d'Iraq
precisament perquè treballa
des del que parlàvem
fa un moment
of the record
de les emocions
d'un pare
descobrint que
tot això que havia imaginat,
tot el que havia
a la guerra,
tota la mitificació,
estan vivint
una gran mentida.
I a més treballada,
això m'ho va agradar
des del punt de vista
de la modernitat,
des de la gravació
d'un soldat,
o sigui,
la pel·lícula gira
al voltant
d'aquestes gravacions
tan reveladores
que fan els soldats
a través d'un telèfon mòbil.
Una pel·lícula
necessària,
una pel·lícula intel·ligent
i molt potent.
Aquesta amb una mica
d'aquestes hores,
estar unes quantes setmanes
a la cartellera
del que s'estrena.
Et fa gràcia alguna cosa,
Juanjo?
Bueno,
m'ha hecho gracia
ver aquí
una pel·lícula
que se llama
Mal gesto,
porque me he confundido
y he leído Mal gusto,
que es la primera pel·lícula
de Peter Jackson
que creo que es como
tendría que haber sido
en parte
Mortaello y Filemón.
Sí, señor.
Sí,
la gente que la conozca,
pero se trata de eso.
Hay una invasión
de alienígenas
y entonces dicen
¿llamamos a la policía?
No.
¿Llamamos al FBI?
No.
¿Llamamos al ejército?
No.
¿Llamamos al grupo especial?
Y sale el tío,
salen cuatro tíos
con un coche maqueado,
super macarra,
y con dos walkies
con cinta islanta
y con un palo.
La pel·lícula
más cutra y macarra
de los noventa.
Ah,
doncs jo la vull veure,
aquesta no la he dit.
Mala típica, mala típica.
Bueno,
és de mal gust,
eh?
Sí, sí.
És del género gore.
Ja, ja, ja, ja.
És sangrienta
i asquerosa
i és un poco mala,
però bueno...
Però fixa,
tothom té un passat,
eh?
I els directors de cinema estrella
també el tenen, eh?
Un dia parlarem
dels començaments
de les grans figures.
Això m'encantarà a dir,
eh?
Un programa especial,
un programa especial.
Però s'ha de fer un espacial, eh?
No, clar,
però és que d'això
sempre es parla amb maldat,
sempre es parla per fer mal.
No, no, no,
però d'una manera divertida.
Absolutament.
Molt bé,
doncs no és mal gusto,
és mal gesto.
Sí.
No li veig jo molta cosa...
No, a veure,
és una pel·lícula d'aquestes
que ara estan obligades
a estrenar-se,
que parlen des d'altres cinemes,
en aquest cas
és una pel·lícula libanesa
i que de totes maneres
no aporta res.
La que sí és necessària de parlar
i no podem deixar
i necessitem un moment,
és quatre mesos,
tres setmanes i dos dies,
la pel·lícula de Christian Mungu.
Tothom la posa magníficament bé.
Pel·lícula que ens està parlant
de l'època del Cezescu,
de precisament aquesta obligatorietat
perquè a un dictador
li semblava que tenia que ser així,
no podien,
les dones no podien avortar
fins a tindre quatre fills
pel país.
Pel·lícula que forma part
de tota una estructura
que s'ha muntat
per denunciar
les realitats terribles
que van patir
en aquest règim
i que està parlant precisament
de la tragèdia personal
d'una jove
que es veu
i viu
amb el seu propi cos
el que era
un règim dictatorial
damunt de la seva pròpia
llibertat individual.
Una pel·lícula que és realitat
que tothom parla molt bé
però que penso
que pot estar una miqueta
com la vida de nosaltres,
d'aquelles pel·lícules
a descobrir
i que són necessàries
per conèixer altres realitats
que han sigut molt properes
a la nostra.
Molt bé,
vosaltres teníeu,
també volíeu comentar
una miqueta
la mort sobtada
d'aquest jove cop
protagonista
de Brookman Mountain.
Era una...
No diré promesa
perquè ja era
un actor consolidat
però era
una de les grans figures
del futur
del cinema americà
i és una veritable
llàstima
que hagi mort.
Sí,
a més,
ens deixa una pel·lícula
que entre nosaltres
tenim moltes ganes
de veure
que és la nova pel·lícula
del Batman
Dark Knight
i que realment
es reinventa
el personatge
del Joker
i que per el que hem vist
fa una interpretació
memorable
que res té a veure
amb la de Jack Nicholson
o una altra gran interpretació
evidentment.
I s'ha enfadat Jack Nicholson.
Sí,
però jo penso
que s'ha enfadat...
Perquè té un caràcter
aquell home diuen...
Però jo penso
que entra dintre
de la pròpia caràcter...
O sigui,
és una d'aquelles bromes
de Joker autèntic
del senyor Jack Nicholson.
Però potser s'ha enfadat
perquè ell el que quería
fer és ese papel
que no l'han consultat,
dice.
No, ell diu
que no l'havien consultat
i que no l'havien pedit
de salir en la secuela.
Exacte, exacte.
És el que té el món
del cancaneo,
les estrelles
són les estrelles.
La verdad es que
el que se ha visto
del tràiler
que aparece dos veces
com el Joker
impresiona.
Sí, sí.
Eso que os decía antes
que una cosa
és un bon actor
i otra una estrella
que ella simplemente
sea bueno o malo
aparece en pantalla
i alucina.
No, no,
i realment fa
una visió del Joker
absolutament fosca
i terrible,
trista.
I escolteu,
ara que hem entrat
ja en aquest tema
d'aquests personatges,
els jocs que hi ha
al món mundial
de videojocs
de Batman,
per exemple,
què tal?
Ui, Batman.
El que tenim al mercat.
Ha tingut una trajectòria
bastant...
Irregular, potser?
Irregular.
Sí, sí.
És que el tema
de les llicències
és molt complicat.
O sigui,
fins ara el videojoc
basat en una pel·lícula,
tenim poquíssims
exemples
de videojocs
que hagin sortit
ben parats
de l'operació.
Per exemple,
Star Wars
normalment té
bons videojocs
perquè és una llicència
que ja no té pressa.
Ja funciona,
encara continua
vanent molt
i no han d'anar
amb pressa
per arribar
amb l'estrena
o per...
I això es nota.
I es nota també
la cura
que gairebé
sempre posen
els videojocs
d'Star Wars.
També tenim,
no sé,
el cas contrari,
et diré,
el Batman mateix.
El Batman va sortir
Batman Begins
en un videojoc
lamentable.
El va pel·li
a mi em va agradar.
Sí, sí, sí.
Però, per això dic,
l'operació normal
d'acompanyar
una pel·lícula,
una gran estrena
amb el videojoc
normalment comporta
moltes presses,
comporta no tenir temps
per pensar
com adaptar
aquesta pel·lícula
al videojoc.
I sempre surt
un videojoc
de tercera categoria
que normalment
aprofita
el que ha fet
un altre gran videojoc
i no sé,
no sé què pensarà
el Juan.
Quan hi ha aquestes pel·lis
tens la tasseta
pel cafè,
el vano,
la gorra
i el videojoc.
Exacte,
és un tema trist.
Molt trist,
però qui farem, eh?
Sí,
o coges
una franquicia
com seria
Batman,
eliminas
tota la pel·lícula
que hayas visto
i haces
un videojuego
de Batman
o si intentas
adaptar la pel·lícula
pot ser un desastre
perquè la narració
és completamente
diferent.
Sí, sí.
i muchos juegos
han sido un desastre
por eso
porque intentan
que salgan
todas las acciones
de la película
en el juego
y puede ser
que no venguen
ni a cuento
o no sean jugables.
Absolutamente.
Coneixeu el joc
de Ratatouille
perquè comentava abans
que Millogui
original
és candidat
als Oscars.
Teníeu intenció
també
que féssim
una mica
de comentari,
no?
Sí, sí, sí.
El joc
és un joc
per la canalla
també per complir
tipus REC
d'aquests normals.
Ni dolent
ni bon,
normal.
O sigui,
tampoc és
per dedicar-li
més temps.
Bueno,
han aconseguit
el tema
de las animaciones
que son bastante
agradables
como en la película
pero es poca cosa más.
Sí, sí.
Es otro
clon de Mario.
Sí,
clar,
aprofitant
tota l'estructura
que existeix
en aquests jocs,
els nens
ho passen molt bé
i disfruten.
Home,
jo tinc canalla
i llavors
el que tinc que dir
que són jocs
que estan fets
per ells
directament
perquè disfruten,
aprenen
a que eres
molta agilitat visual.
Tenen un punt positiu.
Jo amb això
sempre he sigut
molt proactiu
controlant el temps
però bueno,
això forma part
de l'educació.
Què dèieu de Nintendo?
Que s'ho menja tot, no?
S'ho menja tot.
I s'ho menjarà.
S'ho està menjant tot.
Sortia aquesta setmana
la notícia
que Nintendo
copsa les vendes
a Espanya
i a tot Europa.
El mercat japones
també és,
bueno,
100% Nintendo,
l'Amèrica
és més de l'Xbox
però el món
ara per ara
és de Nintendo
i la generació passada
Nintendo
estava gairebé
a la fi de...
Sí, sí, sí.
No diré a la fi
però estava a les portes
d'enfonsar-se.
Ha sortit bé
l'operació avui
allò que parlàvem
de fer un efecte
de crida
a nous jugadors
un nou tipus
de videojocs
però clar,
la crítica
que podem fer
des d'aquí
és que Nintendo
pot estar oblidant
una miqueta
al videojoc tradicional.
És el que us anava a dir.
L'avui està molt bé
però és una cosa.
El videojoc tradicional
és una altra cosa.
Poden conviure perfectament.
Haurien de conviure.
Haurien de conviure.
Jo puc escoltar la ràdio
i mirar-me a la tele
i a més llegir un llibre.
Estic parlant
d'exercicis diferents
que em proporcionen
ple igualment.
El que passa és que
en l'avui
no poden convivir.
Sí.
No?
Porque se han preocupado
por la forma
de manejar el juego
pero no se han preocupado
por la potencia
de la máquina.
És incomodísimo
això de l'avui.
Has d'estar de peu
i t'has de moure
i has de fer coses
i l'altre
les manetes
i ja està.
Han hecho
una potencia
en la máquina
de la generación anterior.
Y claro,
ahora en el juego tradicional
estamos con una generación
de ahora
que son juegos
impresionantes
gráficamente
y al ser gráficamente
impresionantes
pues de control
pues suelen ir
bastante bien también.
Y la Wii
pues se ha cortado
las alas.
Claro.
Ahora se lo puede hacer
juegos de
pues esto
los típicos
Interacciones.
Però escolta,
fins i tot
des del punt de vista
dels creadors
de videojocs.
Vull dir,
tu parlaves
de jocs impressionants
i jo me'n recordo
l'última vegada.
Clar,
soc incapaç
de reproduir
els noms
dels jocs
que vau dir
però m'ho va apuntar
d'una manera
que dic jo m'apunto
on m'he d'apuntar
per jugar això?
Amb unes imatges
que realment
entres dins
de la pantalla
de l'ordinador.
Allò de la Wii
doncs
estàs operant
un senyor
jugues a bitlles
no sé.
Clar,
també és que pecan
que no tenen
ambicions.
I reprodueixen
la vida quotidiana.
Sí,
sí,
és avorrit.
Jugues a tenis
te'n vas a una pista
però el videojoc
et fa entrar
en el món
de la fantasia
segurament.
Sí,
a mi això
és el que més
m'agusta.
No és
lo más extendido
igual
però sí.
Tu tenies un contracte
amb Nintendo,
no?
A veure si estem
fent alguna cosa
volenta.
No et preocupis.
Ja vaig amb cura.
Bueno,
és Nintendo
d'Alemanya.
No crec que m'escoltin.
No,
no se n'esperen.
No,
no sàpiguen
que estan connectats
a tot arreu.
Sí,
no,
però bueno,
també aquesta setmana
tenim,
si bé fem aquesta crítica,
tenim una esperança,
crec jo que sí que van sortint
jocs de més,
d'un caire més tradicional
i més profund
a la Wii
com va ser el Mario Galaxy,
com va ser el Metroid Prime,
jocs amb una història més,
bueno,
una experiència jugable
més desenvolupada.
Aquesta setmana tenim
el Sakan Wiki
de Capcom.
Això és per l'Aui?
Sí,
per l'Aui.
Una de les grans
companyies japoneses
de tota la història
que recupera el gènere
de l'aventura gràfica
tradicional,
el ninot
que tu vas apuntant
i marques l'acció,
no controles directament
el personatge,
sinó que vas marquant
agafar tal objecte,
fer servir aquest objecte
amb un altre
i és un joc
de lògica,
d'intel·ligència
i molt ben adaptat,
o sigui,
un gènere que triomfava
als 90,
molt ben adaptat
avui en dia
i amb un estil narratiu
i visual
molt potent,
molt de dibuix animat,
una barreja de japonesa
amb americà,
molt simpàtic
i ben explicat.
O sigui,
sí que es pot fer,
però poder,
com no té aquesta potència
que diu el Juanjo,
ja no s'esforcen.
no s'esforçant.
Però,
bueno,
la part és que jo
soc molt maniàtic
amb això,
perquè em dedico a això.
És un treball.
Sí, sí.
I la verdad és que
el fet de ser menys potente
també ens complica
bastant les coses
que fem els gràfics.
Per què?
Perquè tens que optimitzar
a tope
i tens que donar
sensació
de profunditat
i de relève
en coses
que no tens resolució
suficient
ni polígonos
suficients
i, bueno,
és una matau.
Déu-n'hi-do, eh?
Què esteu jugant
aquesta setmana?
Jo encara estic
amb l'Assassin's Creed,
aquest que vam parlar
de l'assassí
que estava,
has de passar
desapercebut
per la ciutat de Jerusalem
al segle XII.
És al mig
de la tercera croada
i és...
Fassinant.
Fassinant.
Aquí sí que destaca
el que diu el Juanjo
d'un món viu,
un món impressionant visualment,
de...
Bueno,
és tota una experiència jugable.
Té un grau de dificultat.
No, no,
és molt assequible.
Sí?
Sí.
Mitja hora
tothom pot jugar.
Ahà.
Tu què fas?
Jo no he jugado nada
esta semana.
No m'ho puc veure.
És molt currant.
No m'ho crec.
No?
No, cuando hay que trabajar...
Sí.
Per què?
Perquè un cop t'hi poses
no pots parar?
Sí.
Y luego porque no hay tiempo
directamente.
Clar.
No, pero una cosa...
Una cosa que es necesario decir
és...
Por ejemplo,
yo en el 2005
dejé el trabajo
y me fui por mi cuenta.
El trabajo fijo.
Entonces lo primero que hice
fue las videoconsolas
a l'armario
cerradas con llave
hasta tener un trabajo
fijo, importante
y que no tuviera yo
que generar material
para conseguir trabajo.
Y eso hay que tenerlo
muy en cuenta.
Es que te enganchas
a un juego de estos
sin tener trabajo
y estás perdido.
Sí.
Que no vas a encontrarlo.
Es la ruina
de los parados, ¿no?
No, no.
I és veritat,
va sortir fa poc
en un reportatge
de 30 minuts
la vida d'un noi
que tenia precisament
aquest síndrome
d'estar
i que va perdre
les seves feines
i s'amagava
quan la seva mare venia
i era cinematogràfic
a casa a veure
si havia anat a treballar
s'amagava dins
d'un armari
a la part de dalt.
O sigui, no, no, no.
Una història
que jo quan la vaig sentir
vaig dir
però això és la vida real
i realment
va tindre
que necessitar
ajut psicològic
per sortir
d'aquest univers.
Poquíssimes.
Aquesta setmana, mira...
Ho diuen amb una pena
és que vol dir
dedicar-hi més.
No, m'hauria de dedicar
més per un motiu
professional.
Acadèmic.
Clar, però la teva feina
precisament és...
Clar, jo estic investigant
a nivell acadèmic
el videojoc.
També he de tenir
una miqueta d'autoritat
i saber de què parlo.
No, però molt poc.
Realment puc
el dia que puc
mitja horeta, una hora
i ja és molt.
I escolta,
estàs fent el doctorat
sobre...
Comentaves, no?
Sí.
Sobre el tema
dels videojocs
i que em mires de tot.
Ara estic...
O diguem que t'has marcat
un camí, perquè clar,
si t'has de mirar de tot,
deu caure cada cosa
a les teves mans.
No, ara estic marcant
el camí.
He tingut una fase
d'investigar tot,
tot i veure tot el que hi ha
i ara tinc una miqueta
més definit el meu camí
i per sort ja estic
fent una criba que...
O ja estàs en el bon moment.
Què és el més cutre
que has vist en videojoc?
Uf, el més cutre...
Abans parlàveu d'aquesta
pel·lícula que ha dit
el Juanjo, que a mi m'ha encantat.
Això ho vull escoltar.
Ara faré una...
Això té una història.
El més cutre.
El jogo más cutre...
Bueno, contala tu
que te la sabes mejor.
Eté?
Sí.
Ara anava amb l'ET de l'Atari.
Mira, faré una barreja
de tot el que hem parlat
de jocs de pel·lícules
i tot això,
parlant de l'ET de l'Atari,
que va sortir l'any de l'estrena
i el va fer un sol home,
el pobre home,
en cinc setmanes.
Supercutre.
I el joc va ser tan dolent
que va...
Bueno, va ser una de les causes...
No sé, no vaig estar jo
en aquest moment,
però diuen que és una de les causes
de la gran caiguda
del mercat del videojoc
l'any 83.
Va ser aquest ET?
Va ser l'ET
i va vendre tan poc
que la marca,
o sigui,
la companyia Atari
va haver d'anar al desert
de Nevada
i va enterrar
un milió de còpies
de l'ET d'Atari.
Això sí que és contaminació.
Sí, sí, sí.
I jo pensava
que era una agenda urbana,
però aquest any
el Juanjo jo vam descobrir
que no,
que hi ha fotos i hi ha...
I és veritat.
Sí, sí, sí.
Estan allà enterrades
en el desert de Nevada.
Milers i milers de còpies
d'aquest ET.
Un milió de còpies
que no es van vendre.
Era una leyenda
i resulta que és veritat.
Sí, sí, sí.
Indiana Jones del futur
es descobrirà...
Incluso dicen
que sacaron
más juegos que consola.
El llistó quedarà baixís.
Quina mena de jocs
feien els meus avantpassats,
no?
Qué horrible.
Qué horrible.
Bueno, yo de pequeño
tuve este juego
cuando yo teníamos...
Aquest ET?
de l'ET?
Sí, sí.
Jo encara no tenia
capacitat d'enraonar,
però ja m'adonava
que no era...
Ja t'estava bé o no?
No, no, no.
Em mirava la meva mare
i deia...
No.
Per què m'has comprat això?
Tu no m'estimes.
Dos las tres.
Pero la vergüenza
que tiene que pasar
al tío que lo hizo.
Sí, sí, sí.
De haber hecho algo tan malo
que sea capaz
de cargarse la industria.
Bueno, oye,
no lo consigue,
no lo consigue todo el mundo.
La leyenda diu
que va ser abduit
per els extraterrestres
que se'l van portar
i el van erradicar d'aquest món.
I després va tornar
amb els de la peli
aquesta que deies tu.
En fi,
se'ns està posant cara
de videojoc.
La conversa comença també
a tenir uns aires
doncs així
una miqueta surrealistes.
Jo estic encantada,
de veritat,
que hàgiu acceptat
la nostra invitació.
Vindreu la setmana que ve?
Sí, sí.
Us venim a buscar en taxi
si voleu.
Jo la setmana que ve no.
Tu tens feina,
tu has d'anar a Madrid.
El tema del contracte, clar.
T'enamant d'anims
des d'aquí, eh?
Ens en recordarem de tu,
et desitgem molta sort.
Què estarà fent el Juanjo
en aquest moment?
Que vagi molt bé, Juanjo.
Moltíssima sort.
Víctor, tu sé que vindràs?
Sí, sí, vindrà.
Portaràs la...
Amb l'ADS.
Amb l'ADS?
Amb esperit de Carnaval.
Molt bé,
avui ens disfressarem i tot.
David Serra,
moltíssimes gràcies.
Bon cine i bons jocs.
Adéu-siau,
bon cap de setmana.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.