This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Som ja en el temps de la tertúlia.
Amb aquesta sintonia, com cada dia a aquesta hora,
donem una ullada a l'actualitat de la jornada.
Avui amb quatre convidats que ja els podem saludar.
Ens acompanya el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
Joan Andreu Torres. Bon dia, Joan Andreu.
Hola, molt bon dia.
Tenim el regidor del grup municipal socialista i tinent
d'alcalde de Mobilitat i Seguretat Ciutadana, Carles Castillo.
Bon dia, Carles. Molt bon dia.
I a l'altra banda de la taula s'han posat les senyores de la tertúlia.
La regidora de Convergència i Unió
i professora de la Universitat, Victoria Forns.
Victòria, bon dia. Molt bon dia. I la periodista
Mercè Ribé, directora del Punt a Tarragona.
Mercè, bon dia. Bon dia. No sé si s'han posat
cara a cara per alguna qüestió. No, jo sempre em fico aquí.
Avui dia sempre s'hi trago aquell llagut
i jo sempre m'hi col·loco. Sí. Jo he fet el mateix.
I tu ho saps, eh? Si no ho trobo ocupat.
És el meu racó. Han entrat les primeres a l'estudi
i s'han col·locat... Al seu lloc.
Al lloc habitual. I han deixat
els senyors en les cadires que quedaven.
En fi, fora bromes.
Temps per comentar, com dèiem,
algunes de les qüestions d'actualitat de la jornada.
Avui no cal dir. Els diaris
en portada ho reflecteixen. Nosaltres
també ho hem recollit àmpliament en els informatius
del matí de Tarragona Ràdio. El POUM,
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
torna al primer pla de l'actualitat per diverses raons.
Una, perquè la seva aprovació
inicial va a plenari el pròxim divendres.
És el POUM que ha
fet, que ha dissenyat
l'actual equip de govern, el que va sorgir
de les últimes eleccions municipals. Recordem que va haver-hi
l'aprovació inicial d'un altre pla
el mes de maig del 2007.
Per tant, aquest POUM torna al primer pla
de l'actualitat perquè va divendres
al plenari i perquè ahir es va explicar
alguns detalls, algunes novetats, ho va fer
el tinent d'alcalde d'Urbanisme. Nosaltres hem destacat
entre una de les principals novetats, la nova zona
verda que hi haurà d'unes 15 hectàrees
al marge dret del riu Francolí, entre
els barris Dicomar i Riuclar.
I en la mateixa compareixença, a nivell més
polític, l'alcalde, Josep Feliç Ballesteros,
i el tinent d'alcalde i portaveu d'Esquerra Republicana
Sergi de los Rios, van demanar,
van emplaçar als partits de l'oposició
a que hi hagi consens
i s'arribi al màxim
acord possible en l'aprovació inicial
del proper divendres.
Abans que parlin els polítics,
el torn de la Mercè com a periodista
i després del Joan Andreu perquè em donin
una mica la seva idea,
la seva opinió, molt genèrica,
perquè en fi no entrarem en el detall.
Moltes coses a puntualitzar.
La primera,
potser el que diferencia aquest pla
de l'anterior
és el consens que hi ha hagut,
o com a mínim el consens que ens volen vendre ara
que hi ha hagut amb associacions de veïns,
gent afectada a l'anterior pla.
Parlen d'unes 400 reunions amb veïns
i això és un bon punt de partida.
Que això sigui un bon punt de partida
no sé si serà suficient
per aconseguir el que reclamava ahir
l'alcalde Ballesteros,
que és un consens
amb les forces polítiques de Convergència del PP.
és un pla prou diferent
al pla que s'havia aprovat inicialment
al maig del 2007
i jo no sé quina estratègia tenen,
quina estratègia deixen de tenir
per convèncer a l'oposició
que aquest pla és millor.
Jo el detall no hi puc entrar
perquè no el sé, vull dir.
Però és evident que és prou diferent,
és a dir,
si un equip de govern
format en aquells moments
per PP i Convergència
presenten una planificació urbanística
a 25 anys vista d'una manera determinada,
jo entenc que ells ara
no hi estiguin d'acord
ni que només sigui
per un simple fet de petaleta.
Dit això,
considero que tant l'anterior pla com aquest
hauria de ser imprescindible
que s'aconseguís aquest consens.
Quan estem parlant d'una cosa
a 25 anys vista,
ningú ens diu qui governarà,
qui deixarà de governar
d'aquí 25 anys
i per tant aquest consens
sí que hauria de ser,
vull dir que per tant
una mica d'apel·lar
a alguns i a altres
que realment s'aconseguís aquest consens.
I després una altra cosa,
vull dir,
tampoc per no exclendre'n més,
ens venen a aquest pla general,
parlen d'aquesta macrozona verda
que a priori no crec
que ningú hi pugui estar en contra,
qualsevol pulmó verd
per una ciutat
doncs considero jo
que és una bona notícia,
l'únic que el que falta ara
és que hi hagi aquesta aprovació inicial
i que comencin a fer-se
les primeres alegacions,
és a dir,
vendre el pla general
amb aquest gran pulmó verd
és una bona manera de vendre'l,
però també és evident
que com a l'anterior pla general
hi haurà uns damnificats
perquè tot pla general
implica que hi hagi uns damnificats.
Llavors, clar,
vull dir,
presentar-lo d'aquesta manera
que està molt ben presentat,
vull dir que
és vendre un punt o verd
que a priori ningú
ningú ho dirà,
ostres,
és que jo no vull
que es faci una gran zona verda.
Vull dir que jo suposo
que a partir de l'aprovació inicial,
que l'aprovació inicial hi serà,
ja aniran sortint
petites batalletes
com van sortir amb l'altre,
que de fet
la gran diferència
entre l'altre i aquest
és que l'altre,
vull dir,
es va provar
allò que en diuen,
es va provar sense
com allò com traïdoria
i a la vosia,
per dir-ho d'alguna manera.
No,
mirem,
no,
deixa'm explicar.
És la victòria forç.
No,
tot i que en el sentit
que va ser un pla
que se n'havia parlat moltíssim,
no sé què,
llavors, pum,
ens et presenten al pla general
i va ser com la gran sorpresa,
i clar,
hi havia moltíssima gent
molt afectada directament
que dius,
home,
vull dir,
potser sí que n'hagués valgut la pena
parlar-ne una mica abans.
A veure,
Joan Andreu,
pel que has llegit,
pel que has sentit,
pel que veus avui en els diaris...
Jo he procurat informar-me
i per tant,
sé bastant,
sé bastant de què va,
quins punts,
quins punts hi havia,
quins punts han tret,
quines zones
i quina capacitat.
Evident que té uns grans avantatges,
no és a l'abusia,
era el pitjor encara,
era l'ignorància,
que és el pitjor que hi pot haver
amb l'ésser humà
i en aquest cas
amb un polític,
no?
Perquè,
bueno,
es va fer,
lògicament,
per a les eleccions,
ni el mateix,
ningú sabia,
perquè el pla aquell
no estava acabat,
faltaven un munt d'informes
econòmics de tot tipus
i per tant,
bé,
allò es va veure
que havia d'anar,
tothom va veure
que allò havia d'anar
a Norris,
vull dir,
havia de caure.
Ara,
vull dir,
penso que s'ha fet,
s'ha fet amb el diàleg,
s'ha fet,
penso que començar
la feina del Navarro
va ser bona,
un diàleg
d'haver de començar
a parlar amb tothom
i per tant,
el procés crec
que és el que s'havia fet abans,
no pot ser que el senyor
l'exalcalde,
per tant,
jo tampoc no vol dir
que té res,
i per això agraeixo també
que l'equip de govern
digui,
escolti,
no,
no en parlem del que ha passat
ni el 2007
ni el 1999
quan va començar,
deixem-ho estar,
aquí hi ha un pla
que s'aprova per la ciutat
i per tant,
vull dir,
tots ens hi hem de posar,
tothom ha de tenir
tota la informació
en aquest moment,
jo sé que tot l'equip,
inclús ahir la reunió
de la comissió
que hi va haver,
es va posar damunt la taula
o van posar damunt la taula
tota la informació
sobre el pla
i per tant,
tothom que vulgui
i sobretot els partits polítics
la tenen.
Votran a favor,
votran en contra?
Jo penso que s'ha d'arribar
al consens
i penso que tant un equip
com l'altre,
tant el que està el govern
com està la posició,
crec que el pla
en aquest moment
és aprovable.
No és l'ideal
ni és el millor
perquè la situació
de Tarragona
és la que hi ha,
però sí que evidentment
poder eliminar
algunes zones
com la moradós,
reorganitzar
tot el que és
la budellera,
tot el que és
l'anella verda,
vull dir,
preservar-la,
vull dir,
tot el francolí,
donar-li ja també
tot un equipament
d'oci,
de paisatge,
d'espai verd,
jo crec que
s'hi guanya molt.
Evidentment que hi haurà
algú identificat,
això ho sabem
en tot pla general,
n'hi ha alguns,
però almenys crec
que s'ha fet un treball,
jo penso que
molt ben fet
per l'equip de govern
i penso que ara
en aquest cas
l'oposició
ha de fer un esforç,
no per revietes
ni per dir
abans teníem
i abans havíem fet
i abans havíem presentat,
perquè ni el mateix regidor
que portava
l'urbanisme
coneixia el pla,
vull dir,
bé,
per tant,
deixem estar
tota la història passada
perquè no hi guanyarem res.
Jo penso que és un bon moment,
amb un bon pla,
és un bon inici
per començar
l'acabada
de polir,
perquè s'haurà d'acabar
de polir,
però crec que és un bon inici
d'aprovar aquest pla
inicialment
ara el dia 20 i...
El proper divendres.
El divendres va a plenari,
ahir,
com deia el Joan Andreu,
va haver-hi comissió informativa
de territori,
també vull recordar
o vull remarcar,
perquè a més
ho hem explicat
als oients
que de moment
els portaveus de Convergència
i el Partit Poblar
no han volgut fer
declaracions públiques
perquè es volen veure
tota la documentació
i amb això també
et adverteixo
que la Victòria Forns
potser ara li toca
un paper
que li demanaré
amb certes precaucions.
Victòria,
què opines
o què et sembla?
Jo d'entrada
es diu
que no s'ha volgut fer
llenya
de com havien anat
les coses,
però aquí ja hi ha
dos concorrent tertulians
que ho han tret
d'altra vegada.
Llavors,
jo crec que s'ha de diferenciar
dues coses,
un pla d'ordenació
urbanística municipal
té dues fases,
una que és l'ordenació
i una altra que és la gestió.
Jo crec que aquí
hem barrejat les coses.
En l'aprovació inicial
hi havia l'ordenació.
Jo estic d'acord
i és així
i penso que a més a més
els que estem fent oposició
en aquest moment
ho han dit
que les coses
s'haurien de fer diferents.
Per tant,
ningú no es pot tirar
que no hi hagi hagut
un reconeixement
que segurament
hi havia d'haver
hagut més complicitat
i més informació
a les persones
que es veien afectades.
Però el que es feia
en l'ordenació
era dibuixar
cap a on havia d'anar això.
Una cosa és el dibuix
que es feia
i una altra cosa
és el que després
s'ha de gestionar
i per tant
s'ha d'implementar.
Per tant,
hi havia d'haver
igualment
un període de delegacions.
Reconeixent el primer
també hem de ser clars
amb el segon.
Estàvem parlant d'ordenació
i hi ha una segona fase
que és gestió.
Per tant,
hi havia una aprovació inicial
i això significa
que s'obria
un període de delegacions.
Nosaltres ja hem manifestat
en repetides ocasions
i penso que tothom
dels que estem
en aquesta tertúlia
en som conscients.
En tenim aquesta informació
que nosaltres
totes les alegacions
dels veïns
nosaltres creiem
que les aprovaríem.
Ja ho vam dir,
ja ho vam manifestar
que les aprovaríem.
Per tant,
dit això,
què hi ha de diferent
en aquest pla?
Sí que n'hi ha coses diferents
però jo
és evident
que el que anem a discutir
el divendres
és el pla del PSC,
no és el nostre,
és veritat,
però jo no veig
unes diferències substancials.
Substancials,
substancials.
Dibuixen la ciutat del futur,
jo crec que hi ha
alguna modificació,
és cert,
hi ha alguns canvis.
Primera,
s'ha dit que sí
a totes les alegacions,
aquesta és d'entrada
i després hi ha
alguns altres polígons,
per exemple,
polígons que estaven
diríem parcel·lats
s'han unificat
i no vull entrar
a discutir-lo.
Sí que crec
que això pot dificultar
la gestió,
anexar massa polígons
perquè aleshores
la gestió
és una mica més complex
a tot,
perquè alguns
s'han fet una mica grans
i altres coses,
jo crec que en el tema
de la zona verda
no hi podem estar en desacord,
també hem de ser prudents
com diu la Mercè,
a veure com després
del dibuix que s'ha fet,
com després es farà la gestió,
que és molt important
saber que hi ha dos fases diferents
en un pla d'ordenació urbanística
i després altres qüestions
en les zones verdes
com per exemple
la que al voltant
dels equipaments
on hi ha en aquest moment
la presó
que han d'haver-hi equipaments,
que està bé
que hi hagi equipaments,
però jo crec
que no queda concretat
quin és el percentatge
de zona verda
que es pensa conservar,
perquè clar,
allí podem fer
un 80% d'equipaments
i deixar un 20% de zona verda,
no ho sabem,
no està concretat.
Jo també he de dir
que clar,
que a nosaltres ens arriba
aquest pla d'ordenació urbanística
el dijous de la setmana passada
i com comprendreu,
no és una cosa
que es pugui digerir
fàcilment i en quatre dies,
sobretot per aquells
qui no tenia
en aquell moment
ni responsabilitats
protolítiques
ni estàvem amb el partit,
però és veritat
que clar,
les noves modificacions
estan a comprar
el que hi havia
i el que no hi havia
i és complex,
és difícil,
per tant,
evidentment no em manifestaré.
No, no,
tampoc li hem demanat
a la Victòria Forç,
Déu-n'hi-do
hi ha en el detall
que han tratat
algunes qüestions,
que tampoc és
l'intenció
i l'objectiu
d'una tertúlia com aquesta,
perquè en fi,
el POUM
està ple,
evidentment,
de centenars
i milers de detalls
urbanístics
que afecten
a tot el terme municipal.
Carles.
Bueno,
jo crec que
Convergència i Unió
té una estratègia
equivocada,
crec,
sincerament,
crec que
us esteu equivocant.
Però a mi me l'explicaràs
l'estratègia,
eh?
No, no, sí, sí.
Me l'explicaràs,
ara explica-me l'estratègia.
No és el POUM del PSC,
jo crec que és el POUM
de la ciutat,
en primer lloc,
de la ciutat de Tarragona
i jo crec que és
una bona oportunitat
per aconseguir un consens.
Refereixo a l'estratègia
de dir que no és massa diferent
substancialment.
Jo estic segur
que hi ha moltes famílies
que no pensen el mateix.
Per exemple,
jo crec que sí
que és substancialment diferent.
Aquesta és la diferència,
Carles?
Aquesta?
Principalment, sí.
Per mi és la més important.
Doncs fixa't-hi
que nosaltres havíem dit
que les al·legacions
aprovaríem.
Fixa't-hi on t'estàs
centrant la diferència,
en això.
La diferència humana
per mi és la més important.
Per això jo crec que
us esteu equivocant d'estratègia.
Jo crec que és el moment,
sincerament,
de no entrar massa
en el detall.
jo crec que és el moment
d'aconseguir un consens
i demostrar,
com deia també la Mercè,
demostrar que en política
som capaços
uns i altres
de posar-nos d'acord
en alguna cosa.
Jo estic segur també
que l'equip de govern
és capaç
d'assumir
algunes crítiques
o assumir
algunes aportacions
que vosaltres pugueu fer.
Per tant,
jo crec que hem d'estar
oberts les dues parts
a arribar a un acord.
Crec que és un punt
molt important
el pla d'ordenació urbana
de la ciutat
i crec que és una bona oportunitat
per llançar un missatge
a la ciutadania.
Perquè aquí ha sortit el tema
de si és molt diferent
aquest de l'anterior.
Joan Andreu i Mercè,
creieu que és molt diferent
del que es va presentar
el 2007?
A veure,
hi ha diferències interessants
i importants,
evidentment.
Però jo el que sigui,
a l'entrar en detall,
vull dir,
no tampoc aburrirem
el personal.
No, no, no,
en general, en general.
La Victòria deia,
no hi ha una diferència
substancial,
a dir textualment.
Per tant,
si no hi ha aquesta diferència
substancial,
val la pena que el PSC
i Esquerra aprofitin,
que no hi ha gaire diferència
i si no n'hi ha gaire,
per tant,
doncs vinga,
aprovem-ho tots.
A veure,
vull dir,
no posem més diferències,
vull dir,
jo diria en aquest aspecte,
si Convergència Unió
està d'acord
amb què hi ha
les diferències
no substancials,
doncs molt bé,
d'acord,
no hi ha diferències substancials,
vinga,
anem,
són aquests detalls,
estem d'acord,
sí,
doncs vinga,
va,
el dia 21 provem-ho.
Mercè,
tu trobes que hi ha molt...
És a dir,
si tu agafes el mapa de Tarragona,
el mapa de Tarragona
per definir com serà la ciutat
en els propers 25 anys,
tens un petit marge de maniobra,
però vull dir,
el terreny és el que és
i la ciutat ha de créixer
com ha de créixer.
És a dir,
en aquest sentit,
clar,
hi ha petites puntualitzacions.
Jo em referència
al que deia el Carles
i també amb el que deia la Victòria,
és a dir,
clar,
la Victòria abans
volia deixar molt clar
i tampoc és que vulgui
fer llenya
i furgant el passat
que ells estaven ordenant
i després s'havia de gestionar.
No es tracta tant
d'ordenar i gestionar,
sinó,
és a dir,
si entenem
que jo crec
que aquí és on hi ha la clau,
és a dir,
nosaltres estem definint
el futur de la ciutat
en els propers 25 anys
i en els propers 25 anys
potser nosaltres no hi serem,
no ho sabem.
Per tant,
sí que ha de ser una cosa
que hi hauria d'estar,
hi hauria d'haver un consens
no només polític,
sinó social,
de veïns,
d'un munt de gent.
Llavors,
jo el que critico
d'aquell pla anterior
és,
encara que fos
una fase d'ordenació,
és a dir,
va ser una fase d'ordenació
molt tancada,
ni el propi
regió d'urbanisme
sabia alguns detalls
d'aquest pla.
Llavors,
és evident
que és el que deia jo abans,
ara aquí estem parlant
d'un polm obert,
estem dient
que la gent
de les cases barates
no haurà de marxar,
però segurament
hi haurà una altra zona
de gent que potser sí
que aquella gent
haurà de marxar.
És a dir,
hi havia 4.000 i escaig
que vosaltres vau dir
que les contemplaríeu totes,
jo no sé
quantes al·legacions
sortiran ara,
però segur que els que ara
de les cases barates
no l'agaran
perquè ells ja no estan
damnificats
i n'hi haurà uns altres.
Jo,
del que em queixo
d'aquell altre pla
és una mica
amb aquest obscurantisme
que es va portar
una mica tot plegat.
Un pla que es presenta
a 4 dies
d'unes eleccions,
una aprovació inicial.
Vull dir que
no sé si és el moment
de quan hi ha
una possibilitat
d'un canvi de govern
que es presenti
un document
de la importància
que arriba
a tenir
aquest document.
Al marge d'això
vull dir
que hi ha coses criticables
i coses no criticables.
jo no dic
que el pla anterior
fos un pla dolent.
Jo sempre he dit,
jo no parlo
de la gent
de les cases barates,
la gent que viu
al davant
de les cases barates,
la gent d'aquell bloc
de pisos
de l'Avinguda de Argentina,
jo sempre considero,
és a dir,
si jo visc
que és en aquell
bloc de pisos
jo m'autoflagel·laria
de no haver volgut
que a mi em donessin
un pis nou
per uns pisos
que estan fent ara
una inversió
perquè aquells pisos
estaven caient.
Vull dir que
tot és molt matisable
i és això,
vull dir,
quan tu planifiques
el nivell que es planifica
un pla general
d'una ciutat
com Tarragona,
doncs de vegades
s'han de prendre
algunes decisions
o s'ha de fer alguna
secretiu
que pot arribar a fer mal.
Jo tampoc no dic
que s'admetin
totes les al·legacions
de tots els grups de vins
perquè és que
hem d'estar tots contents,
és que un pla general
no pot fer tothom content.
De totes maneres,
del pla segurament actual
el que es va aprovar
el 2007,
com a mínim
l'actual equip de govern
destaca
la diferència
en què no es construiran
habitatges
en determinades zones
hi havia previstos
pisos en l'anterior pla
a la zona propera
en una zona propera
al Pont del Diable,
la Mora 2
que abans citava
el Joan Andreu Torres,
la zona de Masrabassa,
la platja llarga,
és a dir,
aparentment
aquest pla
hi ha menys edificis,
menys pisos
per dir-ho d'alguna manera
i més zona verda.
Aparentment, no?
I menys habitants
a futur.
I menys habitants
perquè es marca
un cercle.
Les previsions
de l'anterior
eren 220.000
si no m'equivoco,
si no recordo.
Amb això,
Victòria,
més o menys,
aquesta filosofia,
esteu d'acord?
Considereu que
per tant no hi ha unes...
Jo l'únic que sé
és que segurament
això també ens permetrà,
jo el que vull veure
que això no ho conec
al detall
i per tant no em puc
fer valoracions
i això m'ho heu de permetre
perquè jo
només fa dos dies
que el remeno aquest pla.
Però si és veritat
que segurament
jo el que voldria saber,
el que voldria saber,
potser el Carlos Castell
m'ho pot respondre,
és si això afectarà
d'alguna manera
els percentatges
en el que és
d'habitatge social.
Si aquesta reducció
pot afectar o no afecta,
i com que no ho sé,
voldria que en parléssim
d'això també,
si és que se sap
la dada exacta
de quina manera
aquesta reducció
pot veure's afectada.
Jo només per puntualitzar,
jo no vull tornar
al passat,
però només dir
que
segurament en aquesta gestió
jo estic d'acord
en que les coses
podien haver fet diferents,
Mercè,
però també és veritat
que l'única informació
que ha tingut el ciutadà
i que ens hem dedicat
a fer arribar
polítics que estaven
en el govern,
vull dir,
el PSC i Esquerra
i els mitjans de comunicació
era el tema
de com estan
afectades
determinats nuclis
de població,
que és importantíssim,
evidentment,
i no cal que se'm digui
que jo treballo
per les polítiques
de les persones,
per tant,
entenc que això
es podia haver fet
d'una forma molt diferent
tractant el cas per cas,
evident,
i crec,
bueno,
jo a mi em consta
que s'han reunit
moltíssimes vegades,
nosaltres també ens hi hem reunit,
crec que vam manifestar
que amb això
estàvem d'acord
en què havia fet mal
i que el patiment
de les persones
de sapiguer
o la incongreció
de com havien de quedar
les meves coses,
jo entenc que això
provoca patiment
i això hem de ser conscients
del que determinades decisions,
les conseqüències
que tenen de cara als veïns,
i això no ho discutiré,
ara també és cert
que després hi ha hagut
una política interessada
el pla d'ordenació urbanística
s'ha limitat en això,
s'ha limitat en això,
no s'ha conegut res més,
no s'ha conegut res més,
l'únic que hem conegut
ha sigut això.
Pareu, sisplau.
És que precisament
els veïns aquests
els que es van soblevar,
i jo és també del que em queixo,
que per culpa entre cometes
d'això
i faig la meva culpa
com a mitjans de comunicació
perquè són la gent
que van sortir,
jo considero
que l'actuació
que s'havia de fer
en aquesta zona
no estava tan malament,
però Claudi,
si tu no ho expliques
i tu un dia
et diuen
Sí, però després d'això
n'hi ha hagut un aprofitament,
jo crec, eh?
Carles, alguna cosa?
Per tancar el tema?
No, jo no vull entrar,
jo a la Victòria
li tinc molt de carinyo
i molt de respecte.
És mutu, és mutu, eh?
És mutu.
Crec que no va estar
en l'etapa anterior,
realment jo vaig estar
i vaig patir
el que és estar l'oposició
amb el senyor Nadal,
que té moltes coses positives,
però el diàleg
probablement no sigui una d'elles,
no sigui dels punts més forts,
i insistir en el que deia
al començament.
Jo crec que hem de mirar
cap endavant,
hem d'intentar el consens,
Victòria, t'ho dic de veritat,
i jo crec que ja t'ho dic també,
que jo crec que podem
fins i tot assumir
algunes qüestions
que pugueu plantejar.
Per tant...
Bé, jo de tota manera,
això m'agrada que m'ho digui...
Amb aquesta declaració
gairebé d'amor...
Sí, sí.
No, m'agrada que m'ho digui
el Carles,
perquè jo crec que no se'ns pot tillar,
no parlo d'aquest tema,
sinó en moltes altres temes
de ciutat,
en què Convergència i Unió
ha fet propostes de consens
en temes importants
per a la ciutat.
Algunes no han estat
del tot recollides,
jo diria,
algunes no han estat
tan sols...
O sigui,
recollides no han estat
receptius...
Contemplades.
Contemplades,
no, no les han recollit.
Això és que forma part
segurament del joc polític
de govern i posició.
Cuidado, eh?
Perquè jo també crec
que en aquestes polítiques
de consens, eh?
En fi,
queden tres o quatre dies
pel plenari,
veurem com evoluciona
i veurem si el divendres,
doncs,
en aquesta aprovació inicial,
recordem que això
és l'aprovació inicial
després d'un procés
llarguíssim,
amb alegacions
i un procés,
en fi,
que trigarà encara mesos,
veurem si hi ha
més aproximació
entre govern i oposició
pel que fa a aquesta por.
Permetim abordar també
aquest matí
una altra qüestió
en aquesta part final
de la tertúlia.
Aquest matí,
a aquesta hora,
s'està inaugurant
al Palau de Congressos,
el tercer congrés estatal
sobre racionalització
d'horaris.
Un tema d'aquells
que, en fi,
ens afecta a tots.
Això és una mena
de croada,
em permetran també
aquesta expressió
d'Ignasi Boqueras,
una persona
molt vinculada
a Tarragona
i a Reus.
Ell és el president
de la Comissió Nacional
per a la Racionalització
dels Horaris.
Aquest és el títol
d'aquesta comissió
que treballa
des de fa temps
insistint
als polítics,
a les administracions,
especialment als governs,
per mirar de racionalitzar
al nostre país
els horaris laborals,
perquè ens diferenciem
molt del que passa a Europa.
Aquí resulta
que estem moltes hores
a la feina,
però som dels països
menys productius.
Joan Andreu,
tu creus que arribarem
algun dia
a canviar el xip
i serem més productius
i estarem menys hores
a la feina?
Ja no seríem
mediterranis.
Ja seria un altre país.
Per tant,
tu descartes
que puguem...
Si canviem el país,
hauran canviat
moltes coses
i sobretot
moltes mentalitats.
És que és una qüestió
segurament de mentalitat,
no?
I interessos,
interessos també.
Aquí penso
que hi ha
situacions clau.
Qui mana això?
Anem buscant
la real del problema.
Qui és el que
d'alguna manera
obliga
i fa que...
Això sí,
és el comerç.
El factor principal
que hauria de fer
seria un treball
encara al comerç
perquè, evidentment...
Tu creus que s'hauria
de començar pel comerç?
Home,
és un factor,
no s'hauria de començar...
I tancar les 6 de la tarda
a les botigues.
I llavors
obrir
els espais d'oci
i les activitats culturals
i que la gent
pugui passejar
amb els seus fills
i moltes coses d'aquestes
crec que sí
que hauria de ser així.
Mercè,
tu que ets periodista
amb els horaris que fem...
Jo si em tanco a les botigues
més aviat
com a principal
d'amnificar
dels horaris
que estem patint
vull dir esquiar directament
vull dir
ja m'aprimo
perquè no menjo
perquè no sé.
Perquè no hi ha problema,
tu vas com tothom
a comprar
i em pres la nevera...
El problema és que tenim
és que tenim
una professió difícil
és a dir
quan es parla
de racionalització
d'horaris
vull dir...
Quan es parla
de la política
també l'has de racionalitzar
també l'has de racionalitzar
jo he parlat del comerç
però potser els mitjans
també l'has de racionalitzar
això ja vol dir
millor començar
a les 10 del matí
fins a les 10 de la nit
a la mig de la nit
No, i a veure
que aquí és el que comentàvem abans
aquest canvi de xip
és a dir
jo considero que
és evidentment
s'ha de racionalitzar
els horaris laborals
però de vegades
és quan per exemple
parles de teletreball
o quan parles
d'històries d'aquestes
que encara no hi tenim
el xip obert
amb històries d'aquestes
i de vegades
vull dir
tenim molt el concepte
d'això d'oficina
i de passar unes hores
a l'oficina
i la nostra professió
és un exemple
i nosaltres tenim una professió
que no es quantifica
amb hores
a la nostra feina
vull dir
tu pot ser que un dia
estiguis 15 hores
i no produeixis gens
i un altre dia
en 3 hores no tinguis prou
i moltes vegades
la gent encara tenim
aquest xip de
jo m'he d'estar unes hores aquí
i si no tinc res a fer
miro internet
no, a veure
vull dir
si tu vull treballar 5 hores
i demà treballes 10
no em vinguis a demanar explicacions
vull dir
que això no és un col·le
vull dir
tothom hauria de ser responsable
de la seva pròpia feina
i la pròpia productivitat
i això és un xip
que no el tenim
ja des del punt
que moltes vegades
a l'administració pública
s'ha de fitxar
l'hem dit que hi ha unes hores
que s'han de fer
treballis o no treballis
això ja és
no
el fet aquest de fitxar
ja és un fet
que marca molt el xip
és a dir
jo aquí he d'anar a fer
les meves 8 hores
per això que estem al Mediterrani
si no fitxes
és el contrari
ostres
estem al Mediterrani
si no fitxes
vull recordar
simplement als oients
que la filosofia marc
la filosofia marc
d'aquesta comissió
per la racionalització
dels oients
es va dir
que ajuntem la jornada laboral
al màxim possible
que es treballi per exemple
entre les 8 i les 9 del matí
fins a les 5 o les 6 de la tarda
concentrar
que les estones del migdia
no siguin tan llargues
que no hi hagi aquests diners de treball
que s'allarguen
amb una sobretaula llarguíssima
i que després
evitar doncs això
que s'estigui a la feina
fins a les 8 del vespre
d'alguna manera
per conciliar millor
la vida familiar
amb la laboral
això seria una mica
una de les grans filosofies
de la comissió
aleshores
seguint el que dèiem
ho veu en factible?
jo és que volia que
ja ho has dit tu
el tema de considerar
la vida familiar
perquè estem parlant
de lo laboral
però clar
lo laboral
la nostra vida
té diferents dimensions
una és el treball
i una altra és la família
amb tots els tipus de famílies
que tu vulguis imaginar
per aquesta filosofia global
que ara comentava
Victòria
tu la veus factible?
home
no sé si la veig factible
i ara parlaré
d'un tema
que no ha sortit
el tema de la igualtat
les dones la fem factible
les dones la fem factible
les dones la fem
les dones la fem
alguns homes també
sí
però menys
és veritat
jo en conec molts
i segurament
els que estem en aquesta taula
és així
però vosaltres m'heu de reconèixer
i és així
que avui em parlaven de dades
quantes hores dedica
a l'organització domèstica
a cuidar dels fills
temes d'intendència a la dona
a la setmana 21 hores
l'home a 8
home hi ha una diferència substancial
és abismal
és abismal
per tant
té alguna cosa a veure
amb això també
si nosaltres som capaços
de fer-ho
dic jo que l'empresa
també s'ho pot plantejar
i dic jo que els homes
també s'ho poden plantejar
estic d'acord
en què evidentment
un tema és racionalització
dels hores laborals
jo estic amb la línia
del que diu el Joan Andreu
estem moltes hores
i el que tu deies
a l'inici
i no som els més productius
i per tant
també hi ha altres fórmules
el que deia la Mercè
o algú de vosaltres
hi ha altres fórmules de treball
hi ha determinats treballs
i alguns dels que estem aquí
en tenim
treballs
que no et suposen
la necessitat
d'estar
diríem
ocupant l'espai físic
de la feina
sinó que el pots fer
des del teu domicili
el tema del teletreball
vull dir
hi ha moltes feines
que no et requereixen
la presència física
bueno
doncs escolta
jo crec que és una nova filosofia
del treball
i el tema del comerç
home
segurament
si racionalitzem
els horaris laborals
també podrem
els horaris laborals
el de l'oficina
el de la universitat
el de la mitjà de comunicació
etcètera
també això pot tenir
una repercussió
en el tema del comerç
tu també
és per Europa
i els comerços no estan
fins a les 10 de la vespre
o fins a les hores del vespre oberts
la gent també compren
també mengen
precisament la tendència
sembla que sigui al revés
obrir cada cop més hores
i llibertat màxima
jo diria encara una mica més
Victòria
estic absolutament d'acord
però jo crec que
en el fons
de fons
el que hi ha també
és un problema
precisament de manca
de presència de dones
en els òrgans de direcció
d'empreses
igual que l'administració pública
probablement
igual que l'administració pública
perquè probablement
la presència de més dones
donaria una altra visió
de la compatibilitat
entre el treball
i la família
home d'això tenim exemples
dones
ara no fa gaire
bueno
recordo a la cambra de comerç
parlàvem de dones empresàries
i dones que havien arribat
als llocs directius
i que havien racionalitzat
els granis
havien modificat
i sortia a les 5 de la tarda
a les 5 de
home
evidentment el que està
en una cadena de producció
que allò no pot parar
hi ha feines i feines
però aquests dinars
que tots coneixem
aquests sopars
que diuen per treballar
és anecdòtic
és important
però no és el més
jo crec que sí
jo crec que hi ha de fons
però en determinats nivells
això
perdona
això en determinats nivells
el treballador de peu
el treballador normal
això no l'afecta
no l'afecta
però sí que és
depèn no
clar hi ha molts perfils
perquè clar
si se fa un dinar
una mica llarg
amb la migdiada inclosa
que és una mena d'hàbit
social
no no no
parlàvem ara
quan el pensava
que es referia al Carlos
és els dinars fora
els dinars de feina
no ho fem bé
jo crec que en política
en general
nosaltres som els que
segurament ho fem pitjor
i probablement
jo estic absolutament d'acord
amb la racionalització
però probablement
hauríem de predicar
més amb l'exemple
també
però això condiciona
molt el clima
allò que deia abans
el Joan Andreu
al principi de la tardulia
una mica llatins
una mica mediterranis
treballar a les 3
o a les 4 de la tarda
sembla que no vingui de gust
no?
clar
sobretot indeterminats
el pas que evidentment
s'haurien de tenir
unes alternatives
evidentment que nosaltres
no tenim
però bé no
què fan els països nòrdics
doncs ve tu
a les 4
tothom se'n va a casa
i doncs veu la tele
es posen
però tu t'imagines
aquí a les 4 de la tarda
marxar tothom a casa
oh però és que
aquí no
però allà
que no pots treure el nas
perquè se't congela
clar però aquí és aquí
i a les 3
ja és negra nit
clar
lògic
per això diuen una mica
les condicions aquestes
és un aspecte
però bé
això no trauria
que nosaltres
aprofitant que també tenim
precisament per això
aprofitant que tenim
un moment clima
podíem fer molta vida
al carrer
i podíem fer de les 6
de 6 a 9
per exemple
podíem fer molta vida
i podíem fer moltes activitats
familiars
activitats culturals
etc
i podria ser
tot un camp
de treballar
importantíssim
i és una cosa
que ens perdem
perquè llavors has d'anar
de bòlit
tot es fa de 8 a 9
i t'ho reconoces
i mires
i vas a conferències
tot de 8 a 9
tot de 8 a 9
i et trobes 7 o 8 coses
i tot i així la gent
arriba tard
perquè ve de la feina
moltes vegades
i que ells
home no ho feu a les 7
que no heu
sortint no a les 3
però si a les 5
això és més conciliador
ja d'entrada
i segurament nosaltres
hem d'anar
progressivament
el que no podem
pretendre
és fer canvis radicals
Mercè
nosaltres ho tenim negra
especialment
els periodistes
i afecta l'escola
perquè tu puguis sortir
a les 3
i disfrutar tota la tarda
hi ha d'haver algú
que tota la tarda
treballi per tu
veurem com evoluciona
el Congrés
que comença ara
estarà dos dies
aquí a Terraona
veurem les conclusions
a veure si anem avançant
en aquest capítol
Carles Castillo
Victòria Forns
Mercè Ribé
Joan Andreu Torres
gràcies per compartir
la tertúlia
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia