Tres minuts, en dos quarts d'una del migdia,
comença Evoluciona, l'espai que cada dilluns
se parla justament d'aquesta evolució
en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Avui a Grans Trets volem saber
com es localitza un nou jaciment arqueològic.
Aquesta és la pregunta, podríem dir, genèrica,
però ja veuran a mesura que avanci la conversa
que hi ha molts aspectes a tocar
i de ben segur, com ens passa habitualment
en el temps d'Evoluciona,
anirem derivant cap a altres territoris
de l'evolució humana.
Saludem en Josep Maria Vergés, investigador de l'IPES.
En Josep Maria, molt bon dia.
Benvingut, Francesc Burjats és investigador
i crea Institució Catalana de Recerca
i Estudis Avançats a la URB
i col·laborador de l'IPES, podríem dir, ja també.
Comença a ser veterà a l'Espai Evoluciona,
Francesc, bon dia.
Benvingut.
Riquet Ill, responsable dels serveis de pal·linologia
de l'IPES. Riquet, bon dia.
També repeteix?
No ha vingut tantes vegades com el Francesc?
No, no, encara no arribo a la seva categoria.
Ja, dona, dona'ns temps, dona'ns temps.
A veure, per a aquells que no van venir a classe,
i ara saludaré el següent convidat
per una miqueta perquè no se'ns vagi allò amuntagant la feina,
aquells que no van venir a classe aquell dia,
la pal·linologia està relacionada amb la botànica.
Sí.
Podríem explicar breument, eh?,
definició de diccionari, si et sembla.
Sí, sí, és l'estudi dels grans de pol·len.
En aquest cas, nosaltres estudiem els grans de pol·len
que han quedat continguts en els sediments antics.
i a partir d'això fem una reconstrucció
de les condicions de vegetació
i indirectament del clima d'aquells moments.
I justament perquè tinguen des que hi ha,
i això ho vau explicar en el seu dia,
hi ha determinades substàncies
que tenen una capacitat òptima, no?,
per fossilitzar-se i deixar més informació
que no pas altres materials.
exactament, sí, en el cas del pol·len,
la membrana que, o millor dit,
l'element que forma part de l'estructura del grà de pol·len
és un element molt dur,
és una mena de plàstic
que es conserva i que és molt difícil
que s'acabi destruint.
En determinades circumstàncies ho fa, evidentment,
però arriba a nosaltres
amb relativitat,
amb relatiu bon estat.
Doncs aquells que no van venir a classe
ja ho saben.
No ho tornarem a explicar, eh?
A veure, que prenguin apunts
perquè no podem estar sempre
allò fent recuperació de cada trimestre.
Saludem Juan Ignacio Morales,
escodirector del Sondeig,
realitzat recentment a la Balma de la Massana,
el Pallàs Llussai,
que ha posat al descobert
un nou jaciment neolític.
Juan Ignacio, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Fem una miqueta com hem fet amb el Ríker.
A veure, les comunitats neolítiques,
en què es caracteritzaven?
I després ja entrem a parlar de l'altre.
Dic perquè així anem situant els oients
en determinats períodes de la història.
De la prehistòria, en aquest cas.
Bàsicament, las podríamos definir
como los primeros grupos agricultores.
Los primeros grupos agricultores
que llegan a la península,
que ya tienen domesticadas las plantas,
tienen domesticados los animales,
y por lo tanto marcan un cambio
en el registro muy marcado
con respecto a los grupos más antiguos
que estudiamos,
que son los cazadores-recolectores.
Molt bé, doncs ja els tenim situats.
I ara el que podríem començar, si us sembla,
és una miqueta, a partir d'aquest jaciment,
per cert que els adrecem a la web,
a la pàgina de l'IPES,
perquè poden veure fotografies.
I canvia molt, eh?,
de quan s'explica, quan es veu la imatge
i estan ells allà treballant
en una cova que es veu...
En fi, ja en parlarem.
Però el que podríem comentar,
primer que tot, si us sembla,
és com es localitza un jaciment arqueològic.
Abans, en dèiem amb el Josep Maria,
que el cas de la Boella,
que n'hem parlat en programes anteriors,
és un exemple de com es pot localitzar.
Seria una localització més aviat accidental,
en aquest cas, a través de l'efecte de la pluja.
Sí, efectivament.
Perquè en el cas de la Boella,
s'han fet darrerament excavacions,
però quan es va localitzar els primers fòssils,
als anys 70, també va ser a conseqüència
d'esllevissades provocades per riuades.
Llavors, igual que passa amb la Boella,
en altres casos sí que pot ser
com a conseqüència de pluges fortes,
d'esllevissades, com ha sigut aquest cas,
o si no, bueno,
és molt habitual que siguin grans infraestructures,
tenen les que posen el descobert,
grans obres,
les que posen el descobert jaciments,
de forma accidental.
Serien els dos principals casos,
fora del que seria la recerca concreta
per buscar els jaciments.
Clar, per tant, imaginem que a zones properes als rius
és on es deuen donar més primeres deteccions, no?,
de que pogués haver-hi un jaciment arqueològic.
Tant perquè les zones properes als rius
eren les zones més on habitaven preferentment
els grups prehistòrics,
o sigui que són zones potencialment molt riques,
com perquè també són zones molt dinàmiques,
són zones on la circulació de l'aigua
fa tant diposita sediments com els erosiona,
i amb aquest joc d'erosió de posició
va, per una banda,
fossilitzant registres, acumulant-los,
i per l'altra, posant-nos el descobert.
Ara en faré una afirmació absolutament simple i infantil,
però evident, no?
A veure, des d'aquest punt de vista,
el món va estar poblat abans que nosaltres
per moltíssima gent, per tant, a tot arreu.
Estem sobre jaciments
de diferents segles i segles
i milers d'anys d'història.
Per tant, si anéssim amb les màquinetes aquestes
que feu servir, que ja explicarem
si hi ha màquines o no hi ha màquines,
qualsevol lloc és susceptible a fer una excavació arqueològica,
en principi, qualsevol punt del planeta, no?
Sí, correcte, però bueno,
per això hi ha tot el tema,
suposo que avui el que tractarem més
és el tema de les prospeccions,
de fet, tot comença per les prospeccions,
que el Josep Maria és el cap d'un projecte d'aquests
de prospecció, que això és bàsic, no?
Vull dir, seria per localitzar,
perquè, clar, per reunir-hi,
però, clar, llavors ja tenim tècniques,
tenim metodologies que ens ajuden
a fer un primer escombrada del territori
per veure allà on podem trobar coses.
Un sondeig és el mateix que una prospecció?
No, un sondeig és una forma de prospecció.
Ahà.
Un sondeig és una prospecció en el subsol.
i hi ha prospeccions en superfície
i prospeccions en el subsol.
I un sondeig seria una prospecció del subsol,
que està per sota del nivell de terra.
Aleshores, el que decideix fer una cosa o una altra
és en funció d'aquella hipòtesi prèvia
que t'has plantejat, no?,
de com has de treballar en aquell espai.
Sí, clar, el primer pas seria
identificar una zona susceptible
de contindre o de dipòsits
amb informació arqueològica,
i a partir d'allí, doncs,
sondejar per tindre un testimoni,
per tindre una mostra
de què és el que hi ha en el subsol.
El següent pas després ja,
si es veu que és interessant
des del punt de vista científic,
seria ja obrir una excavació amb extensió.
En aquest primer pas del sondeig,
de la prospecció,
quins són els perfils científics que interveniu?
És a dir, l'equip, el primer equip,
qui va allà de dir?
Doncs mira, va un geofísic,
va un enginyer de mines,
no ho sé, eh?
Com és aquest primer equip d'intervenció?
O va un senyor només, jo què sé?
Com ho feu, això?
No, de fet, això és del món
de l'apurament de l'arqueologia.
Aquí, en principi, d'entrada,
i pel que respecta a trobar
llesiments arqueològics,
és l'arqueòleg.
Després es pot ajudar de geofísic,
o el que sigui,
però en principi,
per un llesiment arqueològic,
és el mateix arqueòleg
el que fa aquesta tasca.
El que passa és que, clar,
s'ha d'entendre que l'arqueologia
és una cosa molt àmplia,
és a dir, clar,
l'arqueologia no és només l'excavació
i fer les troballes,
és a dir,
també hi ha complements
de l'arqueologia,
com és això de les prospeccions
i els sondetxos,
que és el que fa que...
que són coses
que no són tan conegudes
però que realment existeixen.
Tot depèn, a més,
del que vulguis,
del que persegueixes, no?
Una excavació és una cosa molt local.
Quan fas una excavació,
tu vas a conèixer
el que passava en aquell punt en concret,
qui va viure allà,
si era una cova,
coses molt concretes.
Però a vegades t'interessen més estudis
més territorials,
més amplis,
més regionals, no?
Passar de lo local,
o lo regional.
Llavors,
on t'atreus més informació
és amb les prospeccions arqueològiques
que agafes una comarca,
per exemple,
i la vas escombrant,
caminant
i circulant per tota la comarca
i llavors vas veient,
vas trobant diferents indicis
de potencials excavacions,
de potencials llocs
on fer-hi un sondeig
o una excavació arqueològica,
però d'entrada
ja sobre el mapa
de tota la comarca
ja tens ubicades
diferents zones,
vull dir,
d'excavacions
d'èpoques més remotes,
més antigues
o d'èpoques més recents,
amb la qual cosa
fas una idea
de com ha estat
poblat aquest territori
al llarg de tota la història humà.
Clar, i una troballa
deu portar a una altra.
En aquest cas,
una miqueta talls d'exemple,
tenim entès
que heu treballat
i força
les conques fluvials
del Francolí i el Gaià
durant molt de temps,
ens pots fer cinc cèntims
de com ha anat aquesta feina?
Sí, de fet,
tenim un projecte de recerca
que inclou
prospeccions
a les conques
del Francolí i el Gaià
i darrerament
s'hi inclòs també
a la conca del riu Siurana
i de les rieres
del Camp de Tarragona.
Fem prospeccions
des de l'any 2002,
una prospecció anual
i l'objectiu principal
d'aquest projecte
de prospeccions
era, com va dir el Quico,
donar una visió regional,
tindria informació
a nivell regional,
començant per l'evolució
geomorfològica del territori.
Pensem que és molt important
conèixer l'espai
on s'han mogut
les comunitats humanes,
quin context hi havia,
tant a nivell
de vegetació,
de fauna,
com també
de la geomorfologia
del territori,
de com era el territori.
Pensem que el territori
canviant moltíssim
els darrers milers d'anys.
Llavors,
el primer pas
és documentar
aquesta evolució,
veure,
saber quan trobem un jaciment,
quin era el context
d'aquest jaciment.
Pensem, per exemple,
un jaciment que estem treballant ara,
la Can Saladeta.
Avui dia,
la Can Saladeta,
és un jaciment de plistocè mitjà,
al voltant dels 400.000 anys
d'antiguitat,
avui dia està
en un penjat,
és un obri que està
en un penjat,
en un desnivell,
altíssim,
sobre el riu Francolí.
Dius,
aquesta gent,
què hi feien aquí dalt?
Clar.
Però,
si fas una prospecció
general
de tot l'entorn,
te'n dones compte
que en aquell moment
el riu estava
40 metres
per sobre
del nivell actual.
O sigui,
aquest jaciment
estava a la vora del riu,
tot i que ara estigui penjat.
Clar,
és que ara penso
que moltes vegades
quan parlem
en aquest espai
a evolucionar,
sentim una autèntica fascinació
pels homínits
i oblidem
el seu entorn,
oblidem el paisatge.
I realment
és tan apassionat
pensant
com eren aquests homínits
a com era l'entorn
que els avoltava,
no?
Ara pensem,
home,
estaven a les zones
més fèrtils
perquè tontos
no eren,
lògicament,
estaven en un paisatge
en el que hi havia
determinades espècies
vegetals,
determinats animals
i a vegades
oi que el gran públic
oblida en aquest altre aspecte,
l'escenari
d'aquests homínits,
que era fonamental
per el seu desenvolupament,
esclar,
no?
Sí,
això és veritat.
Abans quan deies
quin tipus de sondejos
o de prospeccions
hi havia,
doncs de sondejos
en realitat
així,
a grans trets,
fent dos grans grups,
podríem dir que sí,
que hi ha,
per una banda,
de tots els arqueològics
però també hi ha
aquests de tipus
més natural,
no?
En els que
vas a buscar
no precisament
la presència humana
sinó això
que comentaves tu,
que eren les condicions
en què els homes
vivien en aquell moment,
no?
I són sondejos
que es fan
amb un altre tipus
de maquinàries,
amb un altre tipus
de perspectives,
recuperes el sediment
d'una altra manera
i on vas a buscar
coses diferents,
no?
I després,
quan arriba el moment
de fer divulgació,
com imagineu,
com plantegeu
com era aquell
món vegetal,
aquell entorn natural,
aquell ecosistema
d'un homínit
en particular?
Home,
en principi
el que intentem
és fer,
diguem-ne,
una fotografia,
o més que una fotografia,
un escenari
de com devia ser
en aquell moment,
no?
I això ho fem
comparant les condicions
de les restes
que trobem
en aquell moment
amb les que tenim ara.
Afortunadament,
la ecologia
sempre maneja
unes variables
molt similars.
Vol dir que
les condicions
que teníem
dels organismes
ara
són molt semblants
a que aquests
mateixos organismes
tenien fa
5.000,
10.000
o 400.000 anys.
Vull dir,
un alcina
sempre busca
unes condicions
molt similars,
un robre
sempre busca
unes condicions
molt similars.
Llavors,
trobar segons
quines restes
et permet
reconstruir
aquelles condicions
amb un
grau
d'exactitud
relativament elevada.
I així,
com podem veure
com ha evolucionat
l'ésser humà?
Podem veure
com evolucionan
determinades plantes?
Exactament.
Una falguera
podria existir
en aquella època,
per exemple,
tal com l'aconseguim ara?
Sí, clar,
existiria
i existiria
més en les mateixes
condicions
que existeix ara,
amb la qual cosa
et dona
molta facilitat
o més facilitat
per reconstruir
ambients passats.
Amb la qual cosa,
malgrat els canvis ambientals,
així com
l'humid
ha evolucionat
molt,
bona part
de les espècies
vegetals
han pogut
mantenir
la seva estructura
i el seu
habitat original.
Algunes,
dic.
Algunes sí,
però clar,
quan aquest habitat
queda modificat
per un canvi climàtic,
per exemple,
o per una intervenció
de l'home
en aquest medi,
aquesta espècie
moltes vegades
el que ha fet
és emigrar
o simplement
desapareixer.
Ja, ja,
jo no m'imagino
aquestes comunitats
neolítiques
amb geranis
allà
a la cova
ni de bon tros,
però vaja,
la seva cosa
tindrien.
Jo recordo
que Sabatepi
quan vam parlar
amb ell
aquí a
l'Evoluciona
de l'IPES
deia que era
imprescindible
per un investigador
saber dibuixar.
que era
imprescindible.
Què tal porteu
això del dibuix
vosaltres?
Jo fatal.
Sí, fatal.
I com
solucineu
això?
Perquè clar,
a banda de prendre notes,
les fotografies,
no?
Que això
deu fer
meravelles.
Ells se referia
és important
si fas etologia.
També és veritat.
Però
quan estudies
deciments arqueològics...
Es referia en general,
eh?
Es referia en general,
eh?
Nosotros lo hemos sustituido
por otros medios
de documentación gráfica.
¿Y cómo lo hacéis?
Pues hacemos fotos.
Fotos.
Focos.
Más rápido, eh?
Más fácil, más rápido
y nos permite
agilizar más el trabajo.
Bueno,
aquella era un método
más artesanal
i com deia
el nostre company
per fer altres coses.
D'aquesta evolució,
parlàvem de l'evolució
de les plantes
i vosaltres el treball
que us va portar
per primera vegada
a l'evolucionar,
que era aquesta prospecció
que estàveu fent a Eivissa,
de com anava evolucionant.
Estàveu en uns aiguamolls
en un espai
que havia estat bastant malmès
per la intervenció urbanística.
Com està aquesta feina
a hores d'ara?
Ja heu acabat
el treball de camp,
ja esteu només
al laboratori
o heu de tornar
a remullar els peus?
Bueno,
anem avançant,
anem avançant,
però,
tal com vaig dir,
són treballs lentíssims.
Ara estem,
diguem que
gran part del material
que vam portar
ja està analitzat
en espera de publicació,
però que estem pendents
d'un dipòsit important
on s'havia de fer
un sondeig,
que en aquest cas
no és un sondeig arqueològic,
seria un sondeig
d'un dipòsit natural
i per tant
treballem amb unes màquines
que van perforant
el subsol
i dels quals
extraiem el testimoni
de sediments.
Una mica semblant
per entendre'ns,
és el que ara
per normativa
s'obliga
abans de fer
una casa
o un edifici,
es fan
uns sondejos
geotècnics,
que són els que informen
del subsol
allà on s'ha de construir
perquè després
no hi hagi problemes
amb aquella construcció.
Doncs és un mètode
semblant,
unes màquines
semblants,
vull dir,
que recuperen
el sediment de sota
i que nosaltres
el triem a fora.
I ara,
aquest estiu,
estem pendents
de les pluges,
de si ho podrem fer o no,
però seria el proper pas,
seria sondejar
una llacuna important
divisa
que és molt important
per poder
continuar
l'estudi aquest.
Vaja,
que el que està claríssim
és que
un jaciment arqueològic
no es planteja
fruit de la casualitat
un dia
vaig pel camp,
el que sí de ser,
i segons
hi he estat mirant,
hi ha prospeccions
arqueològiques
que no és que es trobin
de casualitat,
però sí que parteixen
fruit de l'observació
d'anar pel camp
com podríem anar
qualsevol de nosaltres,
mirar-se el paisatge
amb ulls d'arqueòleg,
lògicament.
Jo no sé
quin indici
us pot indicar
passejant pel camp
que tots són pedres
pels ulls
allò que no som experts
que allà pot haver-hi
un jaciment.
Avui en dia
que tothom va
per tot arreu
i passen
quarts
i motos
i cotxes
i gent amb bicicleta,
no ho sé.
És tan fàcil
com això
de poder veure...
Bé,
quan hi ha registre arqueològic
en superfície,
quan hi ha
restes de cultura material,
és molt fàcil
perquè...
Però això no t'ho trobes
així com així?
Sí,
n'hi ha les que estan en superfície.
n'hi ha que estan en superfície,
ja sigui per erosió natural
o per activitat antròpica.
O sigui,
al llaurar,
per exemple,
es porten a la superfície
materials que estan al subsol.
Llavors,
quan hi ha materials d'aquests
en superfície,
ceràmiques,
estris,
eines de pedra,
això per un arqueòleg
és molt fàcil
identificar-los.
Una altra cosa
és quan aquests materials
no estan en superfície.
Seria la part més complicada.
de fet,
de prospeccions
se'n fan
de dos tipus,
bàsicament.
Unes prospeccions
que serien
de tipus
sistemàtic,
entre cometes,
en les quals
es fa,
més o menys,
el que deies tu,
que s'agafa
una superfície de terreny,
es col·loca una persona
cada equips metres
i vas avançant.
Conjuntament fas com un rastreig
per observar
a veure si hi ha materials
en superfície
que et puguin indicar
la presència d'un jaciment
al subsol.
Però hi ha unes altres prospeccions
que són les que fem
nantos més habitualment
que són les prospeccions
de tipus selectiu.
A veure,
la prospecció d'aquesta
ficar una persona
cada 10 metres
i avançar
es pot fer
o es fa habitualment
quan la zona és molt plana,
que no hi ha accidents geogràfic,
o sigui,
que no tens muntanyetes
i barrancs
i habitualment
per cronologies
més modernes.
Això es fa molt
en època clàssica
per localitzar
Vilas Romanes
al Camp de Tarragona,
un projecte
que hi havia
de l'Agri Terraconensis.
Fan aquest tipus
de prospecció.
Nosaltres ens trobem
en molts casos
en contextes
com per exemple
el del riu Francolí
que a partir
de la zona
del Camp de Tarragona
és relativament plana
però a partir
de l'estret de la riba
és molt abrupta
o hi ha zones
molt abruptes.
Tenim també
la qüestió
que
en els darrers
milers d'anys
s'ha modificat
molt
el relleu.
O sigui,
podem tindre exerciments
penjats
a desenes,
centenars de metres
del nivell actual
del riu,
o sigui,
al de la muntanya.
Llavors,
prospectar aquests relleus
abruptes
és molt difícil.
Feu així
una persona
cada X metros
i avançar.
Llavors,
què has de fer?
Es comença
per treballar
molts casos
sobre fotografia aèria
identificant
els relleus.
A partir
de la fotografia
podem veure
els llocs
on hi ha dipòsits
quaternaris.
Clar.
I
un cop
està identificat
per exemple
un dipòsit quaternari
una antiga terrassa
penjada
a partir
de la fotografia aèria
anem allí
a veure
què és el que hi ha.
Aquest estudi
justament
del passat
més en remot
és el que us ajuda
a us donar
pista sobre l'espai.
Segurament
moltes persones
que ens escolten
i que tenen
criatures o elles mateixes
qui no ha fet
la seva vida
allò d'anar
per la muntanya
i anar a buscar fòssils
això ho hem fet tots
trobar una pedra
que té un reller
o una relleta
diferent.
A vegades
ens passa
ara que anem
i trobes
una pedra
que té
com a marcada
com una conixa
del mar
o alguna cosa
d'aquestes
això és un fòssil
això pot ser un indici
que hi hagi un jaciment
a la zona?
Això és un fòssil
o això pot ser que algú ha fet una paella
fa 40 anys
i ha quedat allà
marcat a la una calissa
o alguna cosa d'aquestes?
No, aquí els botants de Tarragona
és molt típic
però aquí
és que s'han trobat molts
no?
Estaríem parlant de paleontologia
estaríem parlant de veritables fòssils
vull dir
d'aquells organismes
que ja han substituït
el nàcar original
per minerals
i que ha quedat allà
l'empremta
o que
no és el nostre tema
per dir que pot ser un indici
que pot haver-hi allà
sí, però clar
un indici d'un jaciment paleontològic
no arqueològic
no arqueològic
que és molt diferent
sí
perquè normalment
això són d'èpoques
que encara no hi havia home
encara no hi havia nomínits
per tant
estem parlant d'èpoques anteriors
a l'aparició de l'home
ja sé que surto del tema
però és igual
ara que has dit això
si agafem aquesta zona magnífica
que tenim a Tarragona
que va de la platja llarga
al bosc de la Marquesa
tot el que és la línia aquesta
de la costa
allò està ple de fòssils
d'aquests que dius
pertanyaria en aquesta època
en què probablement
no tenim notícia
que hi haguessin homínits
no, no
perquè sabem
perquè allà t'hi pots estar
hores i hores
mirant tot el que hi ha
són fòssils miocents
són fòssils miocenes
és pre-homes
és anterior
des voltades
us sabeu
que molta gent
que passeja els diumenges
estan hores mirant
i això de quan deu ser
ens hauríem de plantejar
fer alguna informació
allà
i moltes vegades
és el negatiu
no és ben bé el fòssil
és el negatiu
del fòssil
també en trobes
perquè també es troben
dents de tauró
i a vegades
trobes coses magues
però tot això és entès
és una altra cosa
i d'un clima molt diferent
també
estem parlant
d'èpoques tropicals
que el clima era tropical
era molt diferent
del clima que tenim
ja al Quaternari
jo tinc endavant meu
una de les fotografies
que ens proporciona
el bloc de les activitats
de l'IPES
dels treballs d'excavació
a la balma
de la Massana
aquests dies que estem tots
remirant per anéssim cop
la trilogia d'Indiana Jones
amb l'estrena
et mires aquesta fotografia
i dius
ai com enganya el cinema
meu meu eh
com enganya el cinema
quan esteu aquí treballant
Juan Ignacio
no?
en aquesta balma
de la Massana
jo no he vist
mai de la vida
algú li deu rascar
a més aquell home
només busca coses així
com molt daurades
i molt brillants
no busca mai pedres
ni ossos
ni de res d'això
m'imagino que t'agraden
les aventures
però res a veure
amb l'arqueologia
res a veure en absolut
la búsqueda del tesoro
i altra cosa
és la búsqueda sistemàtica
de restos
de les culturas humanes
que són tesoros
també per a vosaltres
són tesoros
però no per a vostro
no per a vostro
sinó per a vostro
per a la informació
que pot aportar
i per a les hores
que hi ha de dedicarle
fins a que encuentres
sobretot per a les hores
què estàs fent
en la balma
de la Massana
ara?
pues hablando
de tot
el que estem fent
és un sondeo
un sondeo
perquè alli
però aquí ja veu
un agujero
molt grande
i perdona
la terminologia
poco científica
que utilizo
però per a entendernos
sí, sí, hay un agujero
muy grande
però no és més
que el sondeo inicial
les intencions
en el futuro
és abrir
tota l'extensió
del yacimiento
ara ho que hem fet
és
otro nivell
de prospecció
diferente
que pot ser
el de
estar en contacto
amb la gent local
amb la gent del territorio
que són els que
conocen bien
els sitos
i els llocers
i són els que
ens han informat
de que allí
en el barranco
hi havia un abrigo
donde parecia
que hi havia
unes piedras
en superficie
i foi el que
ens hizo ir
al lugar
i veure que sí
que realment
lo que salía
era la industria lítica
eren herramientas
hechas por el hombre
i dado el tipo
de herramientas
que vimos
nos pareció
interesante
i plantejamos
la posibilidad
de iniciar
este sondeo
i que
había
algun
trozo
de sílex
sí, básicamente
lo que se vio
en superficie
era sílex
es todo un cono
muy grande
de sedimento
que se ha ido erosionando
y ha dejado
al descubierto
bastantes piezas
de sílex
y los informadores
eran personas
de la comunidad
científica
o eran
gente del lugar
que bueno
que toda la vida
se había dicho
que había esto
sí, bueno
nosotros llevamos allí
trabajando en otro
proyecto cuatro años
con un compañero
de la Universidad
de Barcelona
y gracias a esto
hemos conocido
a gente
que trabaja
por allí
y son los que
un día nos dijeron
pues una vez yo fui
al abrigo aquel
y vi algo
os lo tenéis que mirar
y fuimos a verlo
y efectivamente
Esto no se sabe
cuánto puede durar
siempre en función
de la duración
que se le da
a una campaña
porque conviene
darle una duración
a otra
pero claro
tú no puedes
hacer un pronóstico
de cuándo acaba
cuándo encuentras
aquello que necesitas
para documentar
la hipótesis
¿no?
Claro, todo depende
del planteamiento inicial
de lo que vayas a buscar
el planteamiento
que habíamos hecho nosotros
era realizar un sondeo
para ver
lo máximo de secuencia
que pudiéramos
del yacimiento
y a partir de ahí
plantear
la potencialidad
del sitio en sí
y el sistema
de excavación
o la metodología
de excavación
que vamos a desarrollar
lo que pasa
es que ya de entrada
nos hemos encontrado
con un primer nivel
que es este neolítico
que sale en el bloc
que tiene una cantidad
de restos impresionantes
y una potencia
también muy grande
y no nos ha permitido
obtener más información
de lo que hay por debajo
porque solo excavar
este nivel
ya nos ha llevado
10 días
10-12 días
que era lo que habíamos
planteado para esta campaña
¿por dónde se podría ser
un yacimiento
de esos de futuro
¿no?
de largo futuro
y de largo recorrido
lo acabaremos de ver
el año que viene
si hay suerte
pero seguramente
todo apunta
a que va a ser
un yacimiento de años
¿seguís en verano
excavando este yacimiento?
hemos hecho la campaña
ahora en marzo
entonces volveremos
volveremos seguramente
para el marzo que viene
porque ahora todos
a Tapuerca
todos a Tapuerca
todos ¿no?
es como una especie
de convención
todos a Tapuerca
pero en Tapuerca
se trabaja
hay mucho ¿no?
tengo entendido
porque ahora
hablando de sondeos
y de prospecciones
tengo entendido
que también
que también
se hará
un sondech
¿no?
al dipósito
Oluse del Mirador
bueno
es fará
fa uns quants anys
que es fa
que es continua fent
vaja
sí
ara anem
pels 14 metros
de profunditat
i fins on heu d'arribar
escolta
sortirà a l'altra banda
del món
no?
aquest pas
bueno
a veure
fins que
vam
els primers anys
vam trobar
un dipòsit
a Oluse
molt interessant
amb ocupacions
de l'edat
del bronze
i del neolític
i després d'això
vam trobar
una caiguda
de blocs
que va dificultar
una mica
la fenya
perquè va passar
van passar
de ser una excavació
arqueològica
a una pedrera
pràcticament
després vam trobar
un nivell
de polític superior
del Magdalena
final
i després
ara portem
els últims
si no recordo malament
els últims 6 metres
de sondech
a travessar en roca
travessar en roca
grans blocs
caiguts
de la visera
de l'abric
és una feina d'orilla
i a més el Julio
el que fa
caloreta
bueno
allà dintre
no en tenim
de color
no allò clar
l'estat humitat
tens un gran abric
bueno
fa fresquet
sí Francesc
està bé
i a la profunditat
que estem
hi ha molta humitat
és que moltes vegades
aquests sondejos
s'acaben convertint
en pous
i de fet li diem
un pou de sondeig
sóc com espaliòlegs
estàs a 14 metres
ja
allò
no és un sondech
allò
ja és un pou
clar clar
és un tema
d'espaliologia
pràcticament
segons com
de mineria
de mineria
sí
perquè els espaliòlegs
no les fam
els cavitats
els exploren
també és veritat
i vosaltres allà
vinga
a picar
és més tipus miner
que de fer amb la cavitat
per tant
que xulo
aneu a Tapuerca
no
anem a la mina
a picar
anem a la mina
a picar
físicament
es treballa molt
a Tapuerca
en aquest cas
que és on aneu
a aquest estiu
o això és cosa de becaris
sí
però és cosa de becaris
o vosaltres també
li doneu
els primers
tot l'equip
uns més
altres
els analistes
els que fem anàlisi
som els que sempre
sortim
ben parats
perquè
la nostra funció
és bàsicament
anar a buscar mostres
i saber on te les agafes
i això
el que realment
du és el que està
l'excavació
cada dia
aquests últims dies
l'altre dia
que parlem amb la Marina
del tema dels primats
tots aneu cap a Tapuerca
vindria a ser
amb tots els aspectes
i em coneixeu
el Disney
dels arqueòlegs
a Tapuerca
quan arriba a l'estiu
molta feina
feina molt dura
però també
sobren sempre
moltíssimes expectatives
es fa una tasca continuada
vull dir
no estàs allà
no vas a descobrir res
entre cometes
però sí que realment
és aquell que dius
cada estiu
alguna cosa passa
que realment
ens fa
no replantejar
però sí
anar modificant
i anar perfilant
cada cop millor
allò que entenem
com a evolució humana
és per a vosaltres
a Tapuerca
ve a ser això
una mica
sí
de fet
a veure
a Tapuerca
allí es concentra
tot el potencial
de l'equip
tant el nostre
com la resta d'equips
que col·laboren
és un jaciment tan ric
i tan extens
realment
sempre es parla
de Tapuerca
com si fos un sol lloc
però és una sèrie
de jaciments
que estan
en una petita serra
llavors el potencial
arriba a ser tan gran
i es concentra
tants investigadors
que
segur que alguna cosa
nova surt
o que s'augmentarà
molt la informació
sobre
i potser aquí
el que cal dir també
és que Tapuerca
integra tot això
que hem estat parlant avui
vull dir
que integra
des de les prospeccions inicials
excavacions amb extensió
sondeixos
però tant
sondeixos
amb jaciments
com el mirador
com també
sondeixos naturals
vull dir
que és el que ens hem previst
fer
aquesta campanya
nosaltres
anar sondejant
no jaciments
no dipòsits arqueològics
sinó
dipòsits naturals
però després
poder comparar
aquesta informació
d'un lloc
on l'home no hi ha remenat
amb la informació
que obtenim
de la cova
allà on
l'home s'havia establert
i que sempre hi ha
un soroll de fons
del que l'home
ha portat
llavors pots comparar
aquestes dades
naturals
barrejades
amb antròpiques
amb
una cosa
purament natural
vull dir que
és un escenari
a Tapuerca
és un escenari
enorme
és l'arqueologia
total
per dir-ho d'alguna manera
i que a més a més
heu d'anar compartint
aquesta feina
amb els moltíssims
visitants
que també
subiteixen
per a Tapuerca
perquè cada cop
ben organitzat
lògicament
i amb els seus guies
doncs
rebeu moltíssimes visites
i us passa
per fer divulgació
si no fessin divulgació
treballaríeu tranquils
a l'història
també hi ha els encarregats
també és veritat
està molt ben organitzat
molt bé
doncs que tingueu
un bon estiu
de feina
si és que no ens veiem abans
que podria estar
dins del possible
i moltíssimes gràcies
per venir avui
a l'Evoluciona
aquest espai que fem
en col·laboració
amb l'IPES
Josep Maria Vergés
Francesc Burjacs
Enriquer
Ili
Juan Ignacio Morales
moltíssimes gràcies
i molta sort
bon dia
gràcies
gràcies
bon dia