Obrim ja el temps sant de la tertúlia
en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de divendres.
Avui amb quatre convidats que els tenim a punt.
Avui ens acompanya l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, bon dia.
També la professora de música Teresa Valls.
Bon dia, Teresa.
L'historiador i professor de la URB Josep Maria Sabatevos.
Bon dia, Josep Maria també.
Bon dia, bona hora.
I la botiguera Carme Pedrol.
Carme, també bon dia.
Botiguera i presidenta de l'Associació de Vents del Serraio.
Sí, però això de botiguera m'agrada.
T'agrada més.
Doncs la botiga de la Carme Pedrol reparteix cromos de l'any jubilar o no?
No.
No, afortunadament no.
Perquè em fa el fet que entrarien al comerç
i quan sortirien no sabrien de què és el comerç.
Inclús ho vam comentar amb un noi que té una bodega allà al carrer Sevilla
i diu, és que hauria de posar una fletxa,
cromos, vagin seguint, que donin el temps per tota la bodega
i llavors al final donar-los el cromo.
Perquè, esclar, vull dir, a veure, jo vaig sentir,
no sé si era per la televisió,
que un que tenia cromos, no?
Diu, home, jo vaig comprar, doncs, bueno,
perquè la gent me coneixessin.
I diu, és que no sé ni si em coneixen.
Diu, perquè, clar, primer fas un punt una miqueta d'interès particular
i resulta que res de res.
La gent ni sap en quina botiga tens.
Li preguntava això a la Carme Pedrol,
perquè aquesta, en fi, és una de les notícies
que us estem explicant des del matí,
una de les previsions al cap de setmana.
Demà es repartirà l'últim cromo
d'aquesta col·lecció sobre l'any jubilar,
que realment ha estat un autèntic fenomen.
Aquí a les tertúries, la veritat és que els últims dies
hem estat parlant d'altres qüestions
i no hem comentat el fenomen
de la iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona,
aquesta col·lecció de cromos sobre l'any jubilar.
I, com dèiem, demà serà l'últim,
es repartirà l'últim des de les 10 del matí
o des de les 11 del matí fins a les 7 de la tarda
en un punt concret, que serà l'amfiteatre,
que, per cert, ja l'Ajuntament ha aprofitat
per fer com una jornada de portes obertes
perquè tothom hi vagi a buscar el cromo
i a conèixer l'amfiteatre.
I, per tant, els hi proposo començar parlant d'aquest tema.
Si els hi ha sorprès o no aquesta iniciativa,
Josep Maria, en fi, des de la teva perspectiva,
t'esperaves aquest fenomen de masses
buscant cromos en una tarda, per exemple,
que hi havia unes cues increïbles a la Cambra de Comerç
esperem la signatura de la Pilarín Vallès?
A mi no m'ha sorprès gens.
Vull dir, som grandets, alguns dels que estem per aquí,
i sabem que fa 20 anys va passar allò del Fem Tarragona,
del regidor llavors de Relacions Ciutadanes, Matías Palau.
Matías Palau, sí.
Hi ha dues coses que són simptomàtiques
de l'èxit que pugui tenir aquesta col·lecció.
La primera d'elles és que els cromos són gratis.
I són catalans, i això és molt important.
I la segona, que he mirat el rellotge
perquè veig que estem en un horari que no és un horari protegit,
i es poden dir alguna cosa.
Hi ha una dita castellana, que no sé traduir al català,
però te l'entendrem tots,
que és allò que tiren més dos tetes que dos carretes.
Que, en part, tenen raó,
però, en una determinada edat,
ja aquestes dos tetes queden al marge,
i hi ha coses que tiren molt més.
tira més un fill o un net
que moltes carretes.
Perquè pels fills i pels nets
es fa allò que ningú faria.
I aleshores,
l'èxit d'aquesta col·lecció,
en part,
és que els cromos són molt macos,
que la història de Sant Fructuós,
auguri i eulogi,
té una transcendència important
tant en el món del cristianisme i per Tarragona,
molt especial,
però que als nens els agrada moltíssim,
nens i nenes,
fer col·leccions de cromos.
Són gratis,
i el pare, la mare, la tieta,
els avis, etcètera,
col·laboren amb aquesta col·lecció,
m'assembla perfecta.
I després hi ha una tercera,
un afegitó que posaré ara,
que és el fet
que hi ha moltes maneres
de fer un jubileu.
Resseguint els camins
de Sant Fructuós.
O resseguint els camins
o desaparteixen els cromos.
Jo estic segur
que l'Església no pensava mai
que la gent fes un jubileu
veritable,
perquè això sí que és fer un jubileu.
Això és gairebé...
Home, per Tarragona,
de Tarragona a Santiago
hi ha molt més quilòmetres.
i un dels famosos jubileus
són Santiago, Terrasanta, etcètera.
Però aquí es pot dir
que els tarragonins
han fet un autèntic jubileu
en honor a la llarga
i a fi i a efecte
de Sant Fructuós
i els seus diàquens auguri e ològica.
Teresa, què et sembla?
Sí, no, bueno, que sí, que molt bé.
Però que clar, jo el que volia...
Sí, és veritat
que als nens els agrada col·leccionar coses
i allà on sigui.
I els avis fan de tot
i els pares també i tot plegat.
hi ha unes cues tremendes
per tot arreu
que has de dir
escolti, em deixa passar
perquè és que no puc passar
i jo no vaig a buscar un cromo.
Però jo m'agradaria saber
l'objectiu de tot això, no?
Perquè clar, aquest demà dia
sentia unes declaracions
des de la Cambra de Comerç
que ens sembla que s'han fet
que la cosa era
que la gent coneixés les botigues,
que si la gent es...
Sí, perquè recordem, Teresa, perdona,
que és una iniciativa
de la Cambra de Comerç
i que la majoria de cromos
aquí es reparteixen
a Tarragona Ràdio
i en altres mitjans de comunicació
però la majoria són
o la immensa majoria
són comerços.
Per tant, la iniciativa sí
és intentar unir
i promocionar el comerç.
I tal com dèieu ara
abans de començar
que la gent entra i surt
de les botigues
que no són en teva
allà on van
i què és,
no ho sé
si això,
si s'ha complert
l'objectiu de la cosa.
Independentment
que puguin saber
la història de Sant Fructú
és que no sé
si la miraran massa mai,
potser sí,
però si a més a més
hi havia d'haver aquesta altra cosa,
no ho sé,
potser aquí la car...
Es coneix,
es coneix,
es coneix perquè
jo no sabia
que a Constantí
hi havia un bar
que es deia
La Cabanya.
No, no,
jo tampoc.
Vull dir,
hi ha molta gent
que sense elles
ho desconeixien
i ja no diguem
la cooperativa agrícola
d'allò
que la gent
te'ls trobes
pel carrer major
de Constantí
preguntant
on és el bar
La Cabanya,
els hi fem una miqueta
de publicitat
i també la càmera de comerç
volia això.
Ja els passarem
la factura.
D'acord.
I la cooperativa agrícola,
vull dir,
com que ha anat
una miqueta més enllà,
doncs això ha tingut...
I la carretera de Valls,
aquella cromo
que es dona
al número
no sé quants,
vull dir,
la gent s'ha mogut
per Tarragona
més enllà
del seu propi barri
que moltes vegades
si no fos
per una cosa
d'aquest tipus,
la gent...
Sí,
però la idea
de les botigues
realment és dir
moure't per anar
a buscar una cosa,
això em sembla perfecte,
vull dir,
que la gent
se sàpiga el nom
dels carrers
i no digui
el carrer de la botiga tal,
que això és una altra cosa
que passa també,
no?
Perquè el carrer del...
Tots ho dèiem al cap,
el carrer del Simago
encara hi ha,
t'ho d'anar,
has entès el Simago,
no?
Però ningú sap
com es diu el carrer...
Vull dir,
sí que hi ha,
però molta gent
no sap com es diu
aquell carrer,
és el carrer hospital,
el carrer del Comte de Rius.
Llavors,
no ho sé
si en les botigues
també passa això,
i no ho sé,
vull dir que tinc cognit...
Quan passi tot aquest fenomen
els haurem de preguntar.
Josep Maria,
tu què et sembla
el fenomen aquest?
A veure,
el fenomen,
tal com ha dit
el Josep Maria Sabater,
ja fa 20 anys
el fem Tarragona,
el Matías Palau,
ja es va incentivar
i després recordeu també
totes aquelles col·leccions
de pins
que va haver tant
del Seguici Popular
com dels monuments
de Tarragona,
de tal.
Llavors,
és a dir,
per un costat,
se fomenta el col·leccionisme
que jo crec que és una pràctica
ciutadana bé
i més si no et costa
cap cèntim,
doncs encara millor.
El perquè,
suposo que la iniciativa
de la Càmera de Comerç
va ser això
que dèiem ara,
doncs fomentar
la gent
el tema del comerç
i tot el teixit socioeconòmic
que representa això.
Vincular-ho amb l'any jubilar,
doncs esclar,
potser va ser un dels temes
que potser,
doncs,
és la conjuntura
del moment
al que sigui
i ha estat bé.
També hem de dir
que, esclar,
aquí dèiem
que aquest jubileu
que potser és un viacrucis
per 144 punts
de referència
que són tots els cromos
que hi ha,
jo crec que està bé.
I després,
un altre aspecte
també molt important
és que hi ha
l'exposició permanent
a la caixa de pensions
que, a veure,
és una exposició
que ja tenim
els dibuixos originals
de la Pilarín Vallès
i que també es poden adquirir,
o sigui,
que tampoc no sé
és que siguin barats
perquè cada peça
que és el tamany
d'un dinar 4
d'un full
normal
de foli,
doncs,
són 300 i pico euros
cada original.
Si es compren dos
també és alguna cosa
més econòmica,
si es compren tres
que sigui
i tot això
em sembla que va
per l'associació
del càncer.
Té una finalitat
benéfica.
Per tant,
sumes tot això
llavors fa que
estiguéssim
amb aquesta febre
del cromo
i ja, esclar,
i tal com s'ha dit aquí,
doncs, esclar,
vull dir,
auspiciada
pels pares,
pels avis
i també,
bueno,
la canalla depèn de l'edat
d'on, esclar,
també participen
i se suposa
que també coneixen
d'una manera
la Tarragona cristiana
i, esclar,
també no hem d'oblidar
tots els textos
que ha fet
l'Andreu Muñoz
que també és una mica
la mamater
de tota la moguda
aquesta
de l'any jubilar
de Tarragona.
Carme,
a tu què et sembla?
Ja comentaves una miqueta
des del punt de vista
de botiguera,
però t'esperaves tu
que fos un fenomen
tan...
Home,
jo podria dir
quasi que sí
per la recordància
que tenim de...
Clar,
els més joves
doncs
els hi ve molt de nou
però els que ja tenim
algun anyet,
segons diu el Sabater.
Aquells,
clar,
ho recordem,
després és el que diem,
es van fer els pins
i sí,
sí,
ja sabia que tot aquest fenomen
i des del punt de vista comercial
tu creus que haurà ajudat?
Allò que es preguntava
abans la Teresa?
Jo diria que no,
tret del bar aquest
que diu el Sabater.
Però per què?
Per què no?
Per què en canvi
el Josep Maria creu que sí?
No,
perquè clar,
a més,
Josep Maria diu
d'allà,
d'aquell...
Allí són llocs puntuals,
clar,
hi has d'anar expressament.
És diferent.
I Sant Pau.
Bueno,
però Sant Pau,
però és clar,
després,
a veure,
i ho tenen ben muntat,
eh?
Perquè, per exemple,
doncs són tres o quatre persones,
no?
O amigues,
o veïnes,
o el que sigui.
Llavors,
tu et fas aquest costat d'aquí,
tu fas a la part alta
i jo vaig cap a la reunió,
avall,
ho tenen ben muntat
i llavors,
clar,
van allí i diuen,
doncs,
no ho sé,
deu cromos,
perquè faig deu àlbums,
no?
Vull dir que s'ho tenen ben muntat,
s'ho curren,
clar,
doncs n'hi ha que en aquelles botigues
ja no hi passen,
perquè hi passa una altra
i no ho sé.
Després jo l'únic que trobo
que ja està bé,
vull dir,
donen cromos,
hi havia postos que només donen
dos,
tres,
i si no,
has de portar l'àlbum
i l'àlbum.
Llavors n'hi ha uns altres
que, bueno,
perquè fan pel fill,
per la filla,
pel net,
per la neta,
per la neboda,
pel nebot,
i clar,
ara,
un gran
que amb la canalla.
I els primers que venien a la botiga
eren els avis
que venien.
Inclús,
clar,
van fer el comentari,
deu,
home,
no és estrany,
d'ells agafen l'autobús
que és gratis,
se van fins a la catedral,
fan tot el recorrido
de la catedral.
Tenen més hores
que ningú,
tenen tot el tempo del mundo.
Llavors baixen
i van cap al centre,
per exemple.
Ara m'han deixat un altre
de la catedral,
torna a agafar l'autobús
l'altra vegada.
Ara,
això que ha dit del jubileu,
una senyora m'ho va dir.
Diu,
home,
és que ja està bé,
és que es fa envoltar tot Torregona.
Dic,
senyora,
guanyi jubileu,
de un número 4,
el guanyarà.
Vull dir,
bueno,
el que passa que hi ha d'aquestes
i jo,
a l'estat de la botiga,
hi ha anècdotes.
Vaig passar per una botiga
i em va fer molta gràcia,
potser feia una setmana
que es feia el cromo
i hi havia un cardell
que posava,
no tenim cromos,
no tenemos cromos.
Com ho van dir.
A fora l'aparador
amb lletres grans,
i és una falera,
en fi,
que té un cert to patriòtic local,
és a dir,
per la temàtica,
tenint en compte
que és la comparació
amb aquella dels 20 anys,
no?,
que deien la falera aquesta.
Sembla que de tant en tant,
si ens posen damunt la taula
una possibilitat
de fer una col·lecció
sobre una qüestió
molt tarragonina,
en aquest cas,
d'un tema
que aparentment podríem dir,
home,
el jubileu
no és una cosa
que hagi impregnat
en el conjunt
de la societat tarragonina
i en canvi
hi hagi tanta falera,
no?,
sembla que sigui,
és una mostra
segurament d'identitat tarragonina.
Tot el que és de Tarragona
té transcendència
a nivell local,
Josep Maria Boqueres
ho pot dir
perquè ell ha fet llibres
i sap que els llibres
de Tarragona
s'esgoten sempre,
però a més a més
va més enllà
i va més enllà
jo no estic d'acord
en que no tingui
una importància
fins i tot
des d'un punt de vista econòmic.
Jo recordo
que m'assembla
que quan el Nàstic
estava a primera
darrerament
no fa 50 anys
sinó darrerament
el diari de Tarragona
va publicar
la transcendència econòmica
d'imatge
que tenia
i es parlava
de milions
el que hagués costat
una campanya publicitària
per fer
per posar el nom
de Tarragona
a les planes
dels diaris
de tot Espanya
per exemple.
Desconec
ara
la transcendència
que ha tingut això
però jo recordo
la de fa 20 anys
la de fer en Tarragona
que per televisió
parlaven de la falera
dels cromos de Tarragona
i sortia el nom de Tarragona
perquè el com més
que no fos
l'abocament de petroli
a les barques
del Serrallo
que no poden pescar
que no fos
per tots aquests embolits
les cues
que hi ha
a l'A7
els caps de setmana
o els dies
d'aquestos
pel pagament
allí del peatge
de totes aquestes coses.
La Càmera
de la Propietat Urbana
potser ho farà
o no ho farà
però de fet
el nom de Tarragona
el nom de Tarragona
per la col·lecció
dels cromos
ha sonat
i si sona
el nom de Tarragona
sonarà també
directe o indirectament
el de tot aquest jubileu
de tot aquest recorregut
que hi ha hagut
per tots aquests
pobles
Constantí inclòs
i per les botigues
de Tarragona
i això té un pes econòmic
que
el botiguer
no sé si
farà més negoci
o no
perquè estem incerts
dins aquesta
famosíssima
crisi
o
desacelera
desacelera
desacelera
tot això
s'ha entès
exactament
però
la veritat
és que
és una manera
de promocionar
tot
com ho veus
Josep Maria
això del patriotisme
que deia jo
entre cometes
ens ve una certa falera
de tant en tant
sí
ja està bé
és com
encara que és
també podria
agafar-ho
com una moda
però bueno
però jo crec
que és sana
està bé
es fa
ciutat
es coneix
la vessant
ja dic
una molt concreta
perquè esclar
si comences a mirar
totes les vinyetes
i el que diu
el peu de la vinyeta
de la història
doncs bueno
és entrar
en un món
que també
per molta gent
també és desconegut
per tant
jo crec que
tot plegat
ha estat una idea
doncs que potser
ha sorprès
a les mateixos
promotors
de l'èxit
perquè el dia mateix
que va vindre
a Pilarín Vallès
doncs les cugues
que hi havia
al voltant de la Càmera de Comerç
va ser
va ser
ni que fos una estrella
del pop rock internacional
i després
quan se va fer
la inauguració
de l'exposició
doncs que una vegada
ha acabat els parlaments
doncs ja vas veure
una altra vegada
la senyora Vallès
allà assentada
en una taula
signant
i únicament dos
per persona
al·lums
perquè esclar
si no la gent
aprofita
mira
llavors esclar
ja aclaparàs el temps
per tant
jo crec que
ha sigut
és un tema
molt saludable
per la ciutat
i ho hem d'aplaudir
Teresa
i tu que treballes amb canalla
tu creus que
ho aprofitaran
bueno
ho aprofitaran
en el sentit que
perquè parlem molt
dels avis i dels pares
te retruca els nens
i les nenes
suposo que eren
les primeres persones
que es va dirigir
la campanya aquesta
que uns nens
col·leccionen uns cromos
clar
si els avis
els fan tota la feina
ja no ho sé
però
hi ha la lletra
hi ha la lletra
de sota del cromo
hi ha la lletra
de cada cosa
i poc o molt
allò s'ho llegeixen
i se n'enteren
i després hi ha una altra cosa
que jo trobo que està bé
que és fomentar el col·leccionisme
perquè tal com
aquest món
que anem així
tots accelerats
que és allò
ho agafo i ho llenço
i si he fet
que està
i ho llenço
i comprem un altre de nou
i tal
trobo que
acostumar-te a que no
que fins que no ho tens
tot acabat
allò no existeix
i que has de fer
posa això
unes cues
o en aquest cas
o és igual
et demana
un petit esforç
o anar cap aquí
o anar cap allà
jo penso que això
pedagògicament
és molt interessant
perquè és que clar
els nens d'avui en dia
tenen
a dir de tot
que això ja ho hem dit
moltes vegades
i no es valoren
una sèrie de coses
no?
Llavors això és com
una lliça d'història
però a més a més
fomentant un col·leccionisme
que trobo que és
la manera
que aprenen
a fer coses
una a una
a poc a poc
i que allò
et demana
un mínim esforç
que és en aquest cas
una cua
on acaba amunt i avall
i que el Google
no ho és tot
no
vull dir
ull
que estem en una societat
que dius
tal cosa
s'han fructuós
s'han fructuós allà
i
quantes entrades té
no ho sé
7.000
8.000
10.000
perquè allí comencen a sortir
s'han fructuós
per tot arreu
però en canvi
d'aquesta manera
saps que ho tens
en un àlbum
que aquest àlbum
d'aquí 20 anys
com el d'aquí 20 anys
quantes persones
avui en dia
a casa mateix
han dit
busca
el de fer en Tarragona
de fa 20 anys
que el tenim guardat
que no sé on
el tenim guardat
perquè deu estar
molt bé guardat
i ara feia rai
per trobar-lo
però està allí
i d'aquí 20 anys
aquests nens
l'obriran
i l'ensenyaran
als seus fills
però se n'enrecordaran
d'allò
que van haver de fer
encara que no l'utilitzin
perquè potser
la història
de Sant Fructuós
se la llegiran
perquè el text
està molt bé
però se n'enrecordaran
d'aquelles coses
que van fer
això trobo que és important
i després també
s'ha creat també
que això potser és periós
que no ho hem dit
el cert marcadet negre
una mica
o sigui que hi ha crombus
de diotar el canvi aquest
però mateix que dóna tres
ja acaben més
ja acaben més
això per tant
no costa diners
no
però
tenen que canviar
perquè hi ha uns
que són més busques
això la càmera de comerç
ho sap molt bé
perquè els botiguers
fan això mateix
vull dir
la llei de l'oferta
i la demanda
s'ha de prendre
de petit
perquè
com diria
un altre
anunci
no som tontos
en fi
en qualsevol cas
l'any jubilar
que havia començat
segurament una mica
el ralentí
ha tingut ara
un fenomen
de masses
el jubileu
ha tingut un fenomen
de masses
amb el tema dels cromos
i segurament ajudarà
i molt
a que molta gent
de la ciutat
prengui consciència
del que estem
celebrant aquest any
recordin
això sí
els que ens estan escoltant
que l'últim cromo
es reparteix demà
a l'amfiteatre
des de les 11 del matí
fins a les 7 de la tarda
que hi ha més
a veure actuacions
de reconstrucció històrica
ho faran aquests grups
de reconstrucció
que hi actuen habitualment
al Tarracoviva
i que
en fi
és una bona oportunitat
també per anar a conèixer
l'amfiteatre
que molts
potser n'hi han estat
de dins
digues Josemaria
l'amfiteatre es veu
des del balcó del Mediterrani
però hi ha un punt
també que no hem tractat aquí
que és que
s'ha obert
el Museu Paleocristià
de la Tabacalera
s'ha obert
s'ha obert
perquè han d'arribar
fins allà
s'han baixat
les escaletes
i tot el més
que això
quants anys portàvem
molt molt
però s'ha obert
només pel cromo
per anar a buscar el cromo
però està
una miqueta obert
ja ha obert la porta
ja és algo
en fi
deixem el tema
dels cromos
els hi plantejo
abans comentava
em sembla que era
el Josep Maria Sabater
el tema aquest
de la crisi
aquests dies
amb les tertúlies
amb els nostres convidats
siguin polítics o no
o en fi
facin altres professions
avui en fi
tenim una botiguera
professors
gent del món
de l'arquitectura
també
tenen sensació
de crisi
es nota
la Carme Pedrol
que està darrere
d'un taulell
això de la crisi
o de la desacceleració
econòmica
cada dia
ens estan bombardejant
amb dades
sobre el tema
de l'atur
sobre el tema
de les hipoteques
la baixada
de la venda
de pisos
que és espectacular
la baixada
de la venda
de cotxes
també
avui el diari
de Tarragona
destaca
que també
la caiguda
de la construcció
clar
arrossega
el tema
dels mobles
del tema
dels electrodomèstics
en fi
ho noteu
els comerciants
es nota una mica
aquesta psicosi
de crisi
jo amb això
tinc la meva opinió
molt particular
primera que això
són pujades
i baixades
fa 15 anys
jo ho dic
me'n recordo perfectament
perquè jo llavors
estava treballant
amb una empresa
sí
la del 92-93
amb la crisi
amb el sol
perquè no hi és
ja no els hi faré
propaganda
i a més a més
cal recordar
els establiments
històrics
que hi havia
el sol
llavors en aquella època
quan va plegar
potser va durar
un any abans
i un any després
que va ser molt fort
vull dir
empreses
que potser no van tancar
però cada any
que tancarien
vull dir
empreses
de fàbriques
va ser un any
jo diria que potser
era com aquest
no sé si durarà igual
perquè a més a més
potser ara
per la immigració
i altres coses
potser
de totes menys
jo també penso
que això és molta psicòsis
perquè
per exemple
la gent
jo dic
és la meva opinió
molt personal
la gent que poden ser
com jo
per exemple
o el cas de la meva botiga
jo tinc més aviat
no sé
senyora gran
i llavors
aquestes senyores
més o menys
tenen la vida solucionada
segurament no tenen
cap hipoteca
i tenen un nivell
que els permet
anar tirant
jo crec que això
més aviat
poden ser
o les grans empreses
o les grans inversions
que puguin fer
el que havia passat
fins ara
tampoc no era normal
no era normal
que avui compreixis un pis
i al cap d'un any
doblés el preu
cuidado
doblés el preu
vull dir
això no és normal
i després
que esclar
que la gent
ara diré una paraulota
estàvem vivint
de puta mare
és que no era normal
va sortir
un
em sembla que era el diumenge passat
un altre
un diari
un diari local
una senyora
que explicava
les seves vivències
de quan ella era jove
i penso que són les meves
que si anaves a sopar
a la pineda
o a la platja
l'altre anava a la farola
i clar
vull dir
ara
tothom va de creuer
s'han creat una sèrie
de coses
que esclar
que ara
quan ve la clatellada
ara
bueno
i ens entra aquesta psicòsi
de que
tot va malament
però jo
de veritat
evidentment
que passa alguna cosa
i que el govern
potser no ho ha sapigut
veure amb temps
i ara passa el que passa
després a mi també una cosa
això sí que vull dir
tothom hi perdem
menys els bancs
sempre tenen benefici
home
i estrexar-nos
tot el cinturon
a veure
què més
Teresa
com ho veus
estic bastant d'acord
amb el que diu la Carme
hi ha moltes psicòsis
i també penso que la gent
això tenim diners
pel que volem
tenim aquesta psicòsi
de que
ui ui ui
però
ningú deixa d'anar
a sopar
no sé on
ningú deixa d'anar
al creuer
si és que hi ha d'anar
per tant
sí però no
evidentment suposo
que passa alguna cosa
i que allà dalt de tot
doncs els grans bancs
i les grans empreses
i les grans no sé què
doncs déu
o veus cata cracs
o jo què sé
però
els que som
toquem bastant
més avall
penso que
la clia
clar
jo parlo
personalment
vull dir la clientela
que té la Carme
i la que tinc jo
en aquest cas
vull dir
prioritzem coses
potser deixarem de fer
no sé què
però hi ha unes coses
que no les deixem de fer
per tant no sé si estan
Josep Maria Boqueres
què
no
com ho veus
no
jo
vull dir jo
si faig
la referència des del sector
immobiliari
de la construcció
el que sigui
esclar
doncs hi ha hagut una davallada
total
però és que hi ha hagut també
molta alegria
sempre dic el mateix
o sigui
aquí jo mateix
jo vaig acabar la carrera
l'any 1972
i en aquell moment
a Tarragona
s'estava comprant
sobre plano
sobre el forat
la construcció
el que sigui
fruit de què
de la implantació
a Tarragona
i el camp de Tarragona
de la refineria de Catalunya
i vam viure
una primera immigració
hem trigat 30 anys
perquè es tornés a comprar
sobre plano
i el que llavors
ens va durar
dos o tres anys
ara ha durat
pràcticament
10 o 11 anys
o sigui que ningú
de tots els sectors
vinculats al tema
mobiliari
constructors
direccions facultatives
i tots els proveïdors
industrials
i ara avui mateix
un titular de premsa
que sigui els aturdomèstics
o el que sigui
doncs ha durat 10 anys
i quan ningú s'esperava
que duresen de temps
i esclar
ara
esclar
ara si anem a buscar
i objectivament dient
doncs
s'ha baixat
un 30 o un 40%
dels visatges
que hi havia
el primer trimestre
el segon trimestre
de l'any passat
respecte a l'any passat
o sigui que ha baixat
ha hagut una davallada total
i per tant
i la gent
ara
els promotors
que també
alguns
s'ha de sorprèn
que alguns
ara tenen problemes
de regulació
i amb els proveïdors
negociar
i amb els bancs
per què?
perquè també han invertit
amb solars
que ara esclar
no poden fer
la roda complerta
però tal
jo també m'apunto
i faig una crítica
molt puntual
tal com ha fet
el Carme Pedró
amb el tema de la banca
que la banca
té liquides
o no té liquides
o també té problemes
amb altres inversions
que ha fet
fora d'Espanya
després
és aquesta banca
que a més no facilita
els préstecs
i potser
molts constructors
i promotors
esqueixen d'això
precisament
que tenen molts pisos
i que molta gent
no compra
perquè la sensació
de la crisi
és gran
però és que a més a més
vas a un banc
a demanar un préstec
i t'ho posa molt difícil
Josep Maria
tu com ho veus
hi ha raons
per pensar
que la cosa
va malament
jo no sé si hi ha
amb molta crisi
o poca

i hi ha tot un seguit
de coses
que són
que són


això ho trobem
o realment
el govern
ens està
no sé
una mica
enganyant
o amagant
una mica
la crisi
Josep Maria
tu que
no
jo crec que
a veure
o és millor
no posar més alarma
a la psicòsia aquesta
que tenim
va haver eleccions
fa quatre dies
i per tant
també
es va amagar
una mica
potser per interessos
electorals
però bueno
però de totes maneres
no és una crisi espanyola
estem tots globalitzats
per tant
ara mateix
ahir
s'hi deia
declaracions
del banc europeu
el Trichet
el que sigui
que segurament
el mes que ve
tornarà a pujar
les hipoteques
per què?
perquè també
ells fan els seus càlculs
en macroeconomia
el que sigui
i deuen veure
que també
t'era encara controlant
i bueno
i ara suposo
que aquesta crisi
doncs ens durarà
fins a finals
de l'any que ve
o començament
del 2010
Teresa
això del govern
què?
això que ho amagui
una miqueta
o que digui
que no hi ha per tant
potser sí
però
però jo trobo
també espantar la gent
trobo que no
no em sembla
productiu
està bé
posar un alto
i dir
ep que aquí passa això
ojo
però tampoc
no
no em sembla bé
espantar la gent
a mi
perquè trobo que llavors
és al revés
contra la crisi inversió
que deien
jo quan poso la benzina
ja m'espanto
no cal que m'espantin
no cal que t'ho digui el ministre
no cal que m'ho digui el ministre
que ho notes
i que és evident
que sota la construcció
pengen un munt de coses
pengen un munt de coses
gent directa i indirectament
tots hi estem implicats
per tant
sí que hem d'anar al tanto
però
a veure que tots
tots tenim raó
jo el que diu la Teresa
és el que he dit abans
que la psicòsis
hi fa molt
i si el ministre
t'ho diu
encara hi haurà més psicòsis
no ho sé perquè tampoc no me l'escolto gaire
aquest ministre
però bueno és igual
però és que
torno al que he dit abans
del
el que va sortir el diari
d'aquella senyora
que jo em sento molt identificada
abans la gent
sortint del col·legi
dic si no entra pa
que si no sé què
clar
ara no ha de ser una bulleria
a veure
muntem-se d'una altra manera
evidentment que
és la societat del segle XXI
la societat del benestar
sí però és que és una societat
que segurament
amb altres països
no ho sé
també tenen un benestar
diferent al nostre
donen unes altres prioritats
que nosaltres
anem a la comoditat
anem
no sé
vull dir
jo és que nosaltres
també tenim la nostra part de culpa
amb quan a gastar així alegrement
la conclusió
digues
no no
després amb això que diu
de la benzina
té tota la raó del món
tota
però clar
anem una miqueta a peu
que a Tarragona
diuen que tot són 10 minuts
jo en tinc una miqueta més
però
d'aquí llec 10 minuts
home
no cal
el Josep Maria
es referia a la gent que hi treballa
amb aquest tema
transportistes
pescadors
evident
jo amb això també
bueno
si parlem
apretem-se el cinturon
apretem-se el cinturon
i que se l'apretin els de dalt
també
perquè clar
vull dir
tornem als polítics
jo ja em puc apretar el cinturon
però si
no sé qui és
la Generalitat
ha contractat
una empresa de limousins
per què no
allò
de dir
escolteu
es pot anar a peu també
acabem
senyors i senyores
acabem
avui que el Josep Maria Boqueres
i la Carme Pedro
ens acompanyen a la tertúlia
que són molt nestiqueros
la Teresa i el Josep Maria
també
en fi
suposo que estaran contents
no hi ha temps per parlar
de la tertúlia
però
tot controlat
no
jo només vull dir una cosa
tenia unes ganes
de veure un partit tranquil
en què casi eren dos
doncs vinga
a disfrutar del final
de la temporada de futbol
Carme Pedro
Teresa Valls
Josep Maria Boqueres
Josep Maria Sabate Bos
gràcies a tots quatre
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia