És moment ja d'obrir els ulls, una mica més encara,
cap al món de l'audiovisual, cinema, videojocs i el que vagi sortint,
perquè a vegades és imprevisible aquest temps que compartim cada divendres,
i la veritat és que ho fem amb molt de gust.
Amb David Serra, David, bon dia.
Bon dia.
Víctor Navarro, bon dia.
Bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
T'he deixat per l'últim perquè estaves tocatejant el micro
i tenies el Lluís nerviosíssim, és que tot ho toques.
Sí, és que jo...
Jo entenc que ets un especialista i que t'agrada mirar els budells de les coses,
però, escolta...
És que estava esto suelto.
Un poc suelto.
És que sempre ha de posar la pega i la nota, eh?
Ai, senyor, aquest jovent, no sé què farem.
L'enviarem a...
És el millor.
Jo crec que és que ha jugat massa el Jars of War, aquest dos, ja en parlarem.
És aquest que han prohibit a Alemanya i al Japó, no?
Sí, sí, sí.
Perquè diuen que és molt violent.
Ara parlarem d'Alemanya, ho proveixen tot, o sigui que no és cap...
Bé, però us sembla que comencem parlant de cinema,
del que s'estrena, del que no s'estrena,
del que ja s'ha estrenat i heu vist, per on voleu començar?
Jo començaria directament per la pel·lícula de Solo quiero caminar,
perquè és una pel·lícula extraordinària.
I com que vam deixar-la una miqueta en stand-by...
Sí, perquè a algú d'aquí de la taula li queia malament la Victoria Abril,
que això no és criteri, no és tenir criteri.
No, però bueno, és una cosa visceral.
Per això no és tenir criteri cinematogràfic.
Paqui.
Però poden influir per no ir a ver-la.
Jo, per exemple, no iré.
Exacte.
Això ha estat molt bé, eh?
Mira, jo te he de dir una cosa, Jolanda.
Jo recordo la pel·lícula de Nadia hablarà de nosotras cuando hayamos muerto, sí?
Em va agradar moltíssim aquesta pel·li.
No, no, deia que hi posessin una mica l'aire perquè fa una calor terrible.
Ah, sí, sí, jo estic suant.
Mira, jo la veritat és que algú l'ha venut com una continuació,
que de fet és una continuació d'aquella pel·lícula,
però simplement perquè agafa el personatge de Victoria Abril,
que és el referent.
Però realment la pel·lícula va molt més junt que la primera.
O sigui, a banda de que fa un retrat superviolent
de la societat, de les bandes mexicanes,
les actrius estan sensacionals.
reivindico aquí Ariadna Gil,
que és l'Auma Turman, directament.
Fa un paper.
No ens passem.
Jo tinc prejudicis amb aquesta.
No ens passem, David, no ens passem.
Gran actriu, gran actriu, però no ens passem.
Ariadna Gil, jo, la veritat és que ni fu ni fa,
l'única pel·lícula que em va agradar l'Ariadna Gil
era l'Antàrtida.
Fa molt de temps que no la veia fer un bon paper.
Potser perquè la veiem vestida,
me'n recordo a l'Auma Turman,
perquè tota la pel·lícula va vestida muntxant del vermell.
Recordem a Killville, que va muntxant del groc.
Però a partir d'aquí és una pel·lícula canyera,
que no dona cap mena de respirar l'espectador.
Però digue'm mitòmana, Ariadna Gil,
humà Turman és que, clar, és com un ou, una castanya.
No arriba, no arriba.
Bueno, a veure...
A mi l'Agil se'n va carregar aquesta del laberinto del fauno,
o sigui que aquesta actriu no la trago.
Vale, jo també.
Estem bons, oi?
Estem filets, oi?
Aquí vaig sortir reivindicant...
No ens agrada res.
A mi és que me gustan todas las que salen.
Especial de Elena Anaya.
Però mireu, és per portar la contrària,
perquè al Juanjo mai li agrada res.
Avui prou que nosaltres ens posem crítics, li agrada tot.
Sí.
No, pero realmente este director me gusta.
Me gustó a la triste.
No sé por qué, pero me gustó.
A mi no.
Sí, sí.
I Elena Anaya me tiene bastante enamorado.
Doncs totes estan molt bé.
La veritat és que és una pel·lícula
que per mi ara mateix no té forats.
O sigui, és una pel·lícula que conta la història que vol contar,
la conta cinematogràficament,
i és una pel·lícula ferma.
És una pel·lícula que realment, ja et dic,
no dóna cap treva a l'espectador.
Intento recordar una pel·lícula molt coneguda,
molt famosa, que el nom sortirà,
em penso que portava la paraula perros,
mexicana.
Amores perros.
Amores perros.
Quan he vist els tràilers d'aquesta pel·lícula
que estàs esmentant,
se'm reflectia una certa estètica a Amores perros.
Podria ser?
Sí.
S'apropa bastant...
Potser per la càrrega de violència
que sempre porten implícit
aquelles històries que tenen a veure amb Magic, no?
Bueno, desde el momento en que David ha dicho
que esta pel·lícula no deja descansar al espectador,
ya no se parecen nada a Amores perros,
porque Amores perros deja descansar demasiado al espectador.
Sí, tu creus.
Hasta el punto de dormir, lo creo yo.
Sí, tu et vas a dormir amb Amores perros.
No porque no me duermo normal fácilmente,
pero vamos, le sobra dos horas de pel·lícula.
No estem coordinats avui, eh, chics?
No, no, avui.
Bueno, és que s'ha de mantenir l'equilibri,
si ens agrada a tots...
És que també el director aquest,
l'Alejandro González Iñárritu,
el de Amores perros,
jo crec que d'aquí a 10 o 20 anys
serà dels que direm
hòstia, aquest tio va marcar un estil,
va marcar un camias aquí, no?
Ha fet Amores perros,
ha fet la de 21 grams...
21 grams a mi m'agrada molt, també.
Bueníssima.
Babel?
Babel...
Em va encantar.
No et va agradar, tu?
Em va agradar, però em va costar entrar-hi.
Sí, sí, sí.
Però em va agradar, eh?
No és tan accessible com 21 grams,
perquè la història és com més freda.
També tenim la noia muda, aquesta,
però per mi és una pel·lícula de referència, ja.
I 21 grams va ser per mi
una de les pel·lícules bones d'aquella década.
Sí, sí, sí.
El nou cinema mexicà ara està genial.
Jo tenia que dir una cosa,
o sigui, és una pel·lícula d'actrius,
però realment els que estan molt bé
són els personatges masculins.
Tot i que els protagonistes
són aquestes noies
que en un moment donat
fan un robatori
a una banda de mexicans.
No comptarem res,
no farem cap espòiler,
però realment
a nivell de protagonisme,
a nivell de direcció d'actors,
és una pel·lícula superba.
Jo vaig sortir del cinema molt content,
perquè tu ja saps
que portem unes setmanes
una miqueta amb marasmo total
a nivell cinematogràfic.
I bé, he de dir que després
vaig anar a veure
la pel·lícula de Retorn a Bricehead
també amb aquest...
Jo no penso anar-la a veure, eh?
I faràs molt bé.
I faràs molt bé.
Jo em quedo amb la sèrie televisiva
amb Jeremia Ayrons
de tota la vida.
Sèrie de capcedera?
Clar.
La decadència
de l'aristocràcia britànica?
A més, això,
l'altre dia
llegia un reportatge
en un diari d'aquests
tan estupendos
i donaven tota aquesta fornada
de joves actors dandis,
allò,
model Oscar Wilde,
i dius,
ui, ui,
massa gergell,
massa marca.
No quaguen, no quaguen.
On estigui,
on estigui,
un Jean-Claude Van Damme
que es prena també
aquesta setmana.
Per fi ho reconeixem.
Sí, senyor.
Que tiene un vuelto
en la cabeza.
És que ho té,
ho té en un tablador.
Titular d'un diari d'avui,
Jean-Claude Van Damme
ha vuelto reciclado
en estrella de cine indie.
Tot allò,
tot allò de caspós
que tenia
ho ha perdut.
Ara és jove guai
alternatiu.
Tu vam dir,
no t'ho creies.
Està gustant de molt
aquesta pel·lícula.
Jo et dic una cosa,
a mi em va sorprendre.
Jo no he sigut mai fan
de Jean-Claude Van Damme.
Però no deixa
la samarreta Imperi,
xics,
mireu-lo,
a la foto.
Molt indie,
però no deixa
la camiseta Imperi.
Abans era model
heroi d'acció
i ara és model yonker.
Ara és un yonki
amb la cara,
la mirada que té
és totalment de cocaïnoman.
Anem a endreçar-ho
tot una mica,
perquè aquesta no s'estrena
en penso a Tarragona.
Aquesta és de les estrenes
perdudes de la setmana
que tenim un parell
que estan importants.
Que s'hauria d'estrenar
a Tarragona,
però no s'estrena.
Crec que ha sortit
amb 4 o 5 còpies
a tot Espanya,
o sigui que també és normal
que no s'estreni.
És una pena, eh?
És molt arriscada.
Comencem per la pel·lícula
de la nova de Ridley Scott
que s'ha traduït
com a Red de mentires.
Home,
diuen
que és la pel·lícula
que confirma
que Ridley Scott
no li sortien
a les pel·lícules
per casualitat.
O sigui,
pensem que quan Ridley Scott
va començar el cinema...
Juanjo,
per què el mires?
Ja ho veuràs.
Ja ho veuràs.
És que no,
estic atent a veure
el problema que hi ha dit.
Quan Ridley Scott
va fer Blade Runner,
Alien,
els duelistes,
tothom deia
que anava a ser
el futur
Stanley Kubrick
a nivell de perfecció
visual,
etcètera.
Aquell director
que t'agrada a tu tant
s'ho has de mirar
l'espai, no?
Aquest, aquest.
Doncs, bueno,
el senyor Ridley Scott
va fer un parell
de pel·lícules
que van desequilibrar
una miqueta
al fil de la balança
dient que no,
que era un artesà,
que era un molt bon
director de cinema,
un gran visualitzador
d'espais,
però que no era
tan genial
com es deia.
Tormenta Blanca,
Thelma Eluís
sí que va agradar.
Thelma Eluís,
obremestre.
d'espais va a fer
directament merda
com la Teniente O'Neill,
1400.
A tu no t'agradar
la Teniente O'Neill?
Ei, Juanjo,
Teniente O'Neill.
Cuidado con la Teniente O'Neill.
Leo tocar lull de poll.
No, no, a ver,
a mi em sembló
una churrada
com una catedral.
Yo, tal y como la vendieron,
creia que era
la estupidez
más grande del mundo.
Luego, cuando la vi
y descubrí a sus personajes,
entre ellos
Vigo Mortensen,
que hace un papelón tremendo.
Pero es que Vigo Mortensen
te hace un papelón con...
Sí, pero ahí no había
hecho nada interesante
todavía.
Entonces, yo creo que
el hecho de que
un personaje,
tú digas, vaya papelón,
eso es trabajo del director.
Sí, sí, es veritat.
Está bien dirigida.
Otra cosa es que el tema
nos parezca una churrada...
És que aquí és el tema.
Rili Escolla
ha sigut molt controvertit
pels temes que ha escollit.
Ara bé,
a partir de la pel·lícula,
bueno,
la de la gangster history,
la pel·lícula que vam veure...
American Gangster.
American Gangster.
Que tothom va dir,
escolta,
si ens ha tornat clàssic
aquest director,
doncs tothom estava molt
a l'expectativa
d'aquesta nova pel·lícula
perquè se va avortar
a la pel·lícula
precisament que tenia
que tornar
a revifar
la memòria de Robin Hood.
Què vol dir
tornar-te clàssic?
A veure...
Pel tipus de temes
que tracta?
Més aviat perquè,
no, més aviat perquè
a l'hora de construir
una història,
són històries que
de la forma en què
estan narrades
o estan comptades
tenen la capacitat
per quedar impresas
a la memòria
de l'espectador,
no necessàriament cinefil,
de per vida.
O sigui, realment
American Gangster
té moments
amb el de Washington
brutals.
Hi ha pel·lícules clàssiques
que hem comentat aquí
més d'una vegada
des de les pel·lis
de Cucor fins a que
tot i que tenen
una manera,
una forma narrativa clàssica
les podem veure
amb absoluta tranquil·litat.
Són modernes en essència.
Hi ha altres modernes,
podríem posar l'exemple,
podem estar d'acord o no,
que tenen una manera
d'explicar molt moderna
la d'amor és perros,
que pot ser insofrible
segons per aquí,
vull dir que a vegades
entre clàssic i modern
hem d'anar amb compte.
Són més discutibles.
Diguem que el Rilly Scott
és intemporal,
que és un director
que funcionava bé
als 80,
funciona bé
quan ho fa bé
funciona bé ara
i té un estil,
doncs això,
en American Gangster
es va veure molt,
molt clàssic
en les formes.
Però voleu dir
que no era intencionat això?
Sí, sí, sí.
Precisament per la temàtica
de la pel·lícula
i l'època?
Probablement.
Clar, clar,
va fer una trasllació
al cinema de gángsters
dels 70
molt ben feta,
o sigui que era una pel·lícula
que es podia haver estrenat
al costat del Padrí,
no al costat de...
El que per mi és important
és això,
que dèiem abans,
que això són unes pel·lícules
que moltes vegades
es converteixen en icones
d'un moment
perquè la forma
d'estar narrades
doncs no estan subjectes
a les modes
que en aquell moment
imprenen a nivell cinematogràfic.
Thelma i Lluís
la pots tornar a veure ara
perfectament.
Una noia de 17-18 anys
pot veure ara Thelma i Lluís
i encantar-li?
Sí, sí.
És que jo crec que no se
ha de posar en dubte
a Ridley Scott.
El normal en Ridley Scott
és que hagi
grans pel·lícules
i en l'època moderna
de Ridley Scott
tenim, per exemple,
Black Hawk Derribado
que és una de les millors
pel·lícules bèl·lices
que he vist en la vida.
Estic totalment d'acord.
No és una gran història
però és com una mena
de casa del terror
de bèl·lices.
Perquè a vosaltres
us agraden els videojocs
i les maquinetes
i això deu ser
de tirar avions a terra
i coses, no?
Per el títol
que no l'he vist.
A mi no m'agrada
les de guerra, eh,
normalment.
Jo la recomiendo
sobretot a mayores d'edat
perquè és de les pel·lícules
més dures que he vist en mi vida.
la història
és bàsicament
un helicòpter
que és derribado
i...
Com el seu propi títol
ho indica.
I és un Black Hawk.
És explícit.
No hi ha un spoiler.
Con supervivientes.
i entonces es
el operativo
que se monta
para ir a rescatarlos.
Ah, doncs mira...
És una pel·li
molt maniqueïsta
i que en mans
d'un altre director
seria molt cutre
perquè és directament
els americans
carreguen 50.000 milions
de negres
i no passa res, no?
Però han de rescatar
un americà
i és com
la fi del món.
Però és que
el bo d'aquesta pel·lícula,
l'atractiu,
és el pols narratiu
aquest que té
que és que són
dues hores i mitja
d'acció
i no cansa.
I a mi l'acció
normalment en cansa
bastant al cap de 5 minuts.
I mai millor dit
perquè tu no et mous
però mirar la gent
que va munir avall
tota l'estona
al final dius
ui...
Para una miqueta, home.
Però a veure,
aquesta de Body of Lies,
la de Red de Mentires,
de què va una mica?
L'argument el sabeu?
A veure, perfectament.
És una història
que tracta precisament
de...
Està basada en un llibre,
en un best-seller
en el qual ens descrivia
perfectament
el que són
les maniobres internes
que te l'hacia
a l'hora d'introduir
aquests personatges
que moltes vegades
no deixen de ser títres,
o sigui,
en mans del govern
infiltrat
dins d'una red
islamista.
En aquest cas,
la història
on millor
podríem destacar
el...
El que és important
és que ens
trasllada
a tota la merda,
parlem clarament,
que hi ha darrere
d'aquests fets.
O sigui,
com podem manipular
una persona...
El podem comparar
amb la sèrie 24?
Sí.
És un tema
que no s'ha atrecat mai.
O la sèrie White.
Sí,
però és un enfoc
molt més humà que...
A veure,
els tres dies del Condor
per tornar a ser clàssics.
O sigui,
parlem del cine Pollack
o feia poc
que el Joc d'Espia
és una pel·lícula
a redescobrir
amb el Robert Redskog.
Del seu germà.
Sí, senyor.
Del Tony Scott.
Bé,
l'anirem a veure.
Anem avançant perquè si no...
És un director clàssic
que passarà a la història
que normalment fa pel·lis
molt bones
o bones,
dolentes gairebé mai.
Tenim el Russell Crow,
tenim el...
Bueno,
de vegades està molt bé,
el DiCaprio
que normalment està molt bé
darrerament
i tenim una temàtica
molt activa,
molt...
Un thriller que...
Molt bé.
Que té molta...
Com a mínim serà bo.
Pel·lícules que han passat
a la història,
sens dubte,
i això no pot negar,
és Fullmonte
i el seu director
estrena una
que han traduït
com a un rockero de pelotes.
Algú em va dir una vegada...
Si no t'expliquen
què és el director de Fullmonte
dius,
doncs com que no l'aniré a veure,
però clar,
si et diuen
què és el director de Fullmonte
dius,
no sé què és.
És que en anglès es diu
The Rocker.
The Rocker,
perquè hi ha posat
un rockero de pelotes.
Algú em va dir una vegada
que els títols aquí
els feien molt explicatius.
A mi m'agradaria
conèixer el senyor
que posa els títols.
Sí,
perquè l'únic que ha hecho
és añadir-li
de pelotas.
Sí,
perquè el rockero
ja estaria bé.
Step Brothers,
Hermanos por cojones
o Hermanos por pelotas,
o algo així.
És tot com...
Tropic Thunder,
Una guerra muy perra.
You don't mess with the Sohan.
Sohan,
Licencia para peinar.
Un títol com...
Que es vegi l'acudit,
no?
Son of the Dead,
Zombies Party.
Que además lo dejan...
Debe ser un titulado chistoso.
Sí,
sí,
sí.
Vol ocurren.
Oye,
lo de Sean of the Dead
tiene su gracia
porque es un títol en inglés,
Sean of the Dead,
y lo traducen,
pero no lo traducen
porque ponen otro títol en inglés,
Zombies Party.
Pero sí,
ponen Party
que le da como chispilla.
Sí,
sí,
sí.
Son unos cachondos.
Aquesta peli,
l'acto principal
es una bestia de la comedia,
el rockero,
y a més,
té aquesta toda
de la gran estrella caiguda
que va al surtir,
bueno,
que mai va a ser gran estrella
però que se t'he cregut,
que vol recuperar l'estatus,
que es barreja
en unes noves generacions.
És una temàtica
molt universal.
Ah,
doncs pot ser divertida.
Jo crec que esta pel·lícula
ja s'ha hecho.
Sí,
50 años.
Escuela de rock.
Molt bé,
eh?
Escuela de rock.
És una bona pel·lícula.
Molt bé,
Juanjo,
t'he vist ara estupendo.
Sí,
sí,
sí.
I els Jonas Brothers
els aniràs a veure.
Escuela de rock,
total,
esto va de un tío
que un batería o un...
Oye,
una cosa,
¿por qué no le llamaron
una escuela de rock de pelotas?
No donis idees
que t'estan escritant.
Bé,
l'anem a veure,
no?
Sí,
divertida,
per passar l'estona.
Bueno,
jo crec que serà
bastant de mala.
I Juanjo,
el teu moment de glòria
perquè també tenim
una pel·li d'animació
a més espanyola.
Jo l'he vista aquesta.
Que és Missión
en Moclan.
Moclan.
Moclan.
Moclan.
Ah,
però no pot parlar
que no l'he vista.
Quin desastre.
Jo sí,
jo l'hi puc dir al Juanjo.
Això diu molt
de la promoció
que fan aquí
i és un tema seriós.
Que fan les pel·lícules,
Moclan.
Moclan,
sí,
sí,
fan les pel·lis
i no les promocionen.
S'estan gastant una pasta
que el 3D és car.
I després,
bueno,
ja la veurà
com viuen de subvencions
normalment.
Cobran igual
vagin molts espectadors,
no?
Sí,
no tenim un sistema
de promoció del cinema
com l'americal
com el francès
que fan les pel·lis
i ja es gasten el doble
en promocionar-les
però és que pot anar en contra.
Jo et dic una cosa,
jo soc molt favorable
a la subvenció.
Exacte,
al cinema d'animació.
Ets l'únic favorable
a la subvenció.
No, no, no,
a la subvenció.
No, no,
a l'animació.
Soc favorable a l'animació
perquè no me l'interpreta ningú.
M'agrada molt
el cinema d'animació
i a més el tindrà el Juanjo
al nostre costat
doncs bueno,
li dóna una mica de brillo
al tema.
Però si no l'has vist, David.
Ja és igual,
però jo li diré al Juanjo.
La pots criticar igual, eh?
Sí, sí.
No,
te la pots estalviar
perquè totes aquestes vegades,
totes les vegades
que hem parlat
del cinema d'animació,
inoblidables,
aquí,
Yolanda,
han reciclado monstres.
No,
con las sobres de monstros.
Sí, senyor.
O sigui,
els monstres
que es van quedar pel camí
els han tornat a reciclar.
És l'autèntica pel·lícula
d'Aixaya.
És una pel·lícula
de marcianos.
Que han cogido
los menos carismáticos.
Bàsicament.
És com totes aquestes pel·lis,
ja han vist
unes quantes espanyoles
de 3D,
que tenen bones intencions,
sí que van fent mercat
i tal,
però és que es nota
que no tenen imaginació
i que copien un...
però tampoc
se'ls pot culpar massa
perquè l'altre dia
vaig veure el tràiler
de la nova de Dream Wars,
els de Rekki,
que és com la segona
a la cursa del 3D,
no?
Sí, sí.
Que es diu
Monsters vs Aliens
i era una còpia
d'escaradada
d'Increïbles,
de Monstros S.A.
O sigui que Pixar
marca el camí,
a Amèrica
hi ha segons
i tercers a la cursa
i aquí a Espanya
tenim els cutres
que fan...
Bueno, intenten...
A veure, no...
Jo conozco el mundillo
de l'animació en Espanya
i hi ha gent
molt, molt vàlida.
el producte final
acaba siendo...
No és com Jean-Claude Van Damme
però està molt fort,
Pep Calvet.
O li donem una mica
de ritme al tema
o entrarà
i jo no arrisco
les conseqüències.
Vinga, va, Juanjo, parla.
A veure,
que havies de parlar
d'aquesta pel·li
si no l'ha vista.
No, no, no, no.
Trima una altra pel·lícula
o no pot ser?
No, no, no hi ha més pel·lis.
No, una altra estrena
que no ha arribat
com la de...
No, no, no dic que no en facis
si no en parlem.
Vale, vale.
Jean-Claude Van Damme
no ha arribat,
malauradament.
Tampoc ha arribat
la de l'Infierno Vasco.
Aquest és un documental
que jo crec que sí
que s'hauria d'haver estrenat
perquè és com
d'aquests documentals necessaris
que es sol dir, no?
Sobre les víctimes,
els acusats
de terrorisme a ETA,
o sigui,
de terrorisme d'ETA
al País Basc
que han de viure
amb el guardaespat
ja s'han d'anar...
Bueno...
La por.
Sí, amb la por tot el dia
i és un documental...
Això sí que és una pel·lícula de por,
no hi ha les altres.
I és la contrapartida
a la pelota basca
que sí que es va estrenar
a tot arreu.
No sé jo...
Podria arribar.
Pels sistemes de distribució.
Esperem que arribi algun dia.
Si no, en DVD, com sempre.
Sí, també tenim sempre
aquesta opció.
Videojocs i després
un nom propi
que no pot passar
desapercebut també
en aquest espai,
tot i que
s'ha parlat moltíssim.
Anem als videojocs
i acabem amb aquest nom propi
que dèiem,
que els oients
ja el deuen
i el deuen
intuèstic
en parlant de Michael Crichton.
Ja en parlarem.
Gears of War.
Per què els alemanys
i els japonesos
i els japonesos
que són tan creadors
de videojocs
l'han prohibit
per l'excés de violència?
Bueno, la verdad es que...
Bueno, yo quería empezar
diciendo que por ahora
es el juego
que más me ha gustado
en toda mi vida.
Es toda una declaración
de principios.
Sin excesos.
Es violento.
Bueno, de hecho
es muy, muy violento.
Ja has jugat tú.
Sí.
Se estrenaba hoy
pero yo lo tenía reservado
y me llegó dos días antes.
Fantástico.
Yo soy testigo
y ya me lo dejarás.
Y bueno, la verdad
es que es muy violento.
Te pido seguro, ¿no?
David, por favor,
que tens una edad.
Te fes el favor
de comportarte.
Eso me diuen.
No te lo dejo
que luego te enganchas
y no...
Hostia, al David
le han vist
te enganchas a la consola
a casa meva y del Juanjo
y te perille.
es de los juegos más fáciles
de jugar que he visto.
Es de dispar...
Bueno, es de...
De matar.
De la tierra.
De los humanos.
Tangen.
No, gente no.
Monstres.
Extraterrestres, sí.
Home, son extraterrestres.
Pero hemos hablado ya
de la primera parte
muchas veces.
Es un gran juego
online, multijugador
y tiene un estilo
de ciencia ficción
que, todo y que
agafa referencias
muy claras,
es bastante innovador.
Porque es una estética
muy...
Sí, y un...
Es de acción,
pero es de terror.
Sí, exacto.
Está ambientado...
No sé qué planeta es.
Igual es la tierra,
pero no...
No, es otro
con un nombre cualquiera.
Sí.
Y está todo...
Todas las edificaciones
son como de estilo colonial,
así muy oscuro
y con columnas.
Y la verdad es que sí,
es muy violento.
Hay un momento...
Anoche que juego un rato,
hay un momento
en que, bueno,
son cuatro compañeros
que acaban bañados
en sangre.
Gore.
Sí, lo que pasa
es que es sangre
de un gusano gigante.
Tampoco pasa nada.
Ah, sí,
es de un gusano gigante.
Tanta toda la vida.
Pueden pasar.
Entonces,
a él los personajes
quitándose la sangre
de las orejas,
tosiendo y tal.
Eso es muy guarro.
Sí, escucho.
Sí, pero tanto
como para prohibirlo.
En la caja pone
claramente
para mayores de 18 años.
A ver,
el que está claro
y eso yo creo que
debe ser una opinión
compartida.
La legislación
diu que ha de ser
per més grans
de 18 anys.
Ja està.
els governs
legislen,
però són les famílies
les que han d'exercir
la tutela.
Per tant,
un pare i una mare
que veuen
que és per més grans
de 18 anys,
doncs el que han de fer
és no comprar-li el joc
al nen si és menor
de 18 anys.
Vaja, no ho sé.
Directament.
O estar atento
a ver qué se compra
su hijo.
Little Big Planet.
és la contrapartida
al costat
del Gears of War 2.
Jo diria que
el Gears of War 2...
El Víctor és la part
nice del programa,
el Juanjo és la part dura.
Però només avui.
Sí, sí, et veig
molt tranquil.
Perquè no tinc pasta
pel Gears of War 2
que si no també
estaria donant-li.
Jo diria que
els dos són dos
dels jocs de l'any.
el Gears of War 2
és de la Xbox
i és el gran llançament
de l'any.
I per la Play 3
aquesta és la icona,
la insígnia
de la Play 3
que per fi arriba.
És un joc
que està tot com fet a mà,
un plataformes
molt tradicional.
Bé, fem servir
uns ninots
com de tela,
com a Sackboy
li diuen en anglès.
I la gràcia
és que té un editor
de personatges
i de nivells
que tu pots fer
de tot.
O sigui, el joc
té un contingut
que ja ve creat
de base
però la gràcia
està en anar creant
contingut,
penjar-lo a internet
i jugar a les pantalles
que fa la resta de gent.
Té una llibertat
increïble.
És com fer servir
manualitats
de nen petit,
retallant cartolina.
Però què fas?
És un joc de plataformes
com el Mario,
diguem-ne,
el de tota la vida.
És molt bàsic,
anar avançant,
saltant,
pots afegir
endevinalles,
pots afegir
puzzles,
coses molt bàsiques
però molt divertides.
Això és divertit,
Víctor,
de veritat?
Molt divertit,
de veritat.
Jo crec que és més divertit
pegar tiros
que saltar bloques.
És que el més divertit
és fer servir
la teva imaginació
i construir coses.
Mira,
ahir vaig estar jugant
a casa d'un amic
a un nivell
que havia fet un paio
basat en la fuga
del Catrath,
del Clint Eastwood
i era com
tota la pressó feta,
havies de parlar
amb un tio
que et donava la clau
i tot.
Home,
això sí que és xulo.
Però és més divertit
construir el joc
que no per jugar-hi després.
No, però després jugar-lo,
a veure...
Sí,
però és tota l'estona el mateix.
Ara caic,
ara pujo,
ara em tiro,
ara salto.
Bueno,
com era el Mario.
Clar,
com era el Mario.
Quan trobes una mecànica
que està bé,
tampoc has de donar
més voltes a la mecànica.
El Gears of War 2
triomfa,
precisament la primera
i la segona triomfa
perquè és repetitiu
al màxim.
És tret,
tret,
tret,
tret,
matar un bitxo,
matar l'altre.
El Little Big Planet
és,
jo crec,
tanco ja aquest joc,
que és el començament
d'una nova tendència
que el contingut
sigui creat per l'usuari.
Que tu tinguis llibertat
no només per jugar,
sinó per crear el teu contingut
i compartir.
És aquest sentit de comunitat
que és el futur dels videojocs.
El que es prohibir
el Gears of War 2
en Japó
és un poc mosqueant
perquè en Japó
hi ha dibuixos animats
i pel·lícules
mil vegades més violentes.
Sóc que aquest joc
és exclusiu
per a Xbox
que és competència directa
de Sony
que és estandarte
de Japó.
¿Me vas a dir
que hi ha interesses
econòmics
detrás d'això?
¿Cómo no pot ser?
En els videojocos.
No me lo puedo creer.
En els videojocos jamás.
Sí, se hacen
per amor al arte.
Escolteu,
aquests nois són molt treballadors
i encara havien preparat
un capítol apassionant
de jocs que protagonitzen famosos.
Ho deixarem per la setmana vinent
perquè és molt interessant
i també haurem de parlar més
en aquest tema
de les prohibicions dels jocs
sobretot a Alemanya.
Sí, sí, també podem fer
un altre especial.
Però clar, jo entenc
que hem de fer una referència
ni que sigui breu
a la mort del creador
del Parc Juràssic.
Doncs jo he de dir
que com a veterà
jo el descobriment
de Michael Christon
ho vaig tindre
a partir d'una pel·lícula
que era
La venaza d'Andròmeda
i Almes de metal.
Almes de metal.
Són dues pel·lícules
que estava pensant
que les dues
em van portar aquest nom
i després a partir d'aquí
vaig començar
a comprar els seus llibres
i la veritat
és que sempre ha sigut
una garantia
d'entreteniment
amb tots els valors
que té l'entreteniment literari.
A mi em va sorprendre moltíssim
que quan vaig veure
Parc Juràssic
que és una pel·li
que hem vist tots
i bé, molt bé
perquè a veure
està molt bé
doncs allò
que et desperta
la curiositat
i et llegeixes
la novel·la
Parc Juràssic
és millor
és infinitament millor
perquè fa com una mena
de construcció
de la teoria
del caos
de les matemàtiques
és que aquest era el punt fort
és una novel·la
és a dir
el tema dels dinosaures
que és preciós
i molt bonic
molt bé
però la novel·la
és una altra cosa
a la pel·lícula
el plantejament
és molt diferent
el punt fort
és aquest
que agafava sempre
un piló
de ciència real
i construïa
com el Verne
agafava ciència real
i moderna
i construïa
la seva ficció
en base
i sempre
al final del llibre
sempre venia un apèndix
que t'explicava
tota la base científica
del llibre
i t'explicava
per què tampoc
era real del tot
però jo va ser
el primer escriptor
del Michael Crichton
el que em vaig enganxar
però a saco
tinc tots els llibres
i era
el fan número 1 d'aquí
i em va deixar
xafadíssim
l'amor
perquè a més
era un tio
que estava en actiu
que es veia molt jove
i molt sa
i el seu darrer llibre
que era el Next
és perfecto
o sigui
és un tio que encara
estava
diguem
al seu millor moment
ha fet grans coses
com Esfera
com Rescat en el Tiempo
Des d'aquí recomanem
tota la bibliografia
de Michael Crichton
és sinònim de diversió
i qualitat
de ritme
i de molta
molta qualitat
és dels pocs escriptors americans
que no fa vergonya
llegir
la de Devoradores y Hombres
que acabas de decir
en pel·lícula
és el guerrer número 3
exacte
que és una meravella
i Urgències
la sèrie Urgències
que és el pare putatiu
d'aquesta gran sèrie
que va revolucionar
a les seies de televisió
Vinga nois, cap al cinema
que feu tard
Gràcies, de veritat
un plaer com sempre
una estona molt agradable
aquí no es dona
molta informació
es critica
es plantegen les pel·lícules
des d'un criteri
absolutament personal
perquè d'objectivitat
ni això
aquí no som objectius
i a més
presumim de no ser-ho
quan parlem de cinema
gràcies David
Víctor Juanjo
un pla
i bon cap de setmana
gràcies
gràcies
gràcies