Fins demà!
Tres minuts serà un quart de dotze del migdia.
Avui, com els dèiem, l'espai que dediquem al món de les lleis i la justícia
vol fer una mena de festa de fi de curs, no sé si dir-ho així.
En tot cas, primer que tot saludem Pepe Noveres,
vissadegat del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Pepe, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser aquí. Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, advocat.
Laura Picó no és entre nosaltres perquè ja saben que això dels advocats
sempre estan així com de guàrdia i d'emergència
i Laura Picó, tot i que desitjava, està avui també en aquest espai
i doncs ja ens ha trucat que era impossible.
I és que vosaltres viviu amb els terminis sempre presents en el vostre calendari, no, Víctor?
L'espasa de Damocles.
Jo aprofito per enviar-li una salutació i per, tal com m'ha dit ella,
enviar una salutació als oients abans d'agafar aquests dies de descans del mes d'agost.
La passada setmana vam parlar amb Víctor Roca com quedava el panorama judicial
quan començava el mes d'agost.
Ara és el final de l'any judicial,
és un calendari ben diferent al que pot apostar qualsevol curs acadèmic
o qualsevol altra feina o col·lectiu.
No hi ha assumptes que no s'atenguin,
hi ha moltíssims assumptes que es continuen atenent,
però vaja, que hi ha altres procediments que s'aturen fins al mes de setembre.
Em van parlar i vam dir, home, com a últim programa,
per què no recollim algun fet curiós, graciós o no,
no necessàriament ha de ser graciós,
partint una miqueta de l'experiència tant del Pepe o del Víctor,
per donar-li aquest caire de despedida de temporada, no?
I són d'aquelles coses que quan t'ho pregunten
et posen en una situació una mica difícil,
perquè dius, a veure, i jo què explico,
perquè m'han passat tantes coses,
què pot tenir valor d'anècdota,
què pot tenir valor d'informació pura i dura
sobre la meva professió, no és fàcil, no?
Home, és difícil, el que passa,
clar, cadascú explica la cosa tal com li va,
i jo quan parlàvem amb el Víctor,
veiem de què podríem parlar avui una mica
per entretindre el tema i de més,
em venia al cap la meva primera actuació
davant d'un tribunal de justícia.
En aquella època, quan es debutava,
es feia davant de l'audiència, normalment,
fins que no informaves davant de l'audiència,
no et podies considerar advocat,
com ara diuen, doncs,
el ciclista que no acaba un tour,
encara no és ciclista, té que acabar un tour,
per tant, n'altres era informar l'audiència.
I com no, doncs, em va tocar un tema d'ofici.
No em va fer cap gràcia
el tindre que debutar precisament
davant de l'audiència,
no davant d'un jutjat inferior,
com era llavors el jutjat municipal
o el de primera instància instrucció.
I, bueno, era un tema d'una senyora
que feia fenyes amb un domicili de Tortosa
i, total, que anava sisant,
anava sisant, anava sisant,
fins que la van enganxar.
I llavors ens vam trobar amb un judici
que, com era un sumari en aquella època,
això es tramitava a l'audiència de Tarragona.
Conec la senyora,
m'entrevisto vàries vegades amb ella...
Tu havies de defensar la senyora que sisava.
La tenia que defensar, exactament.
Perdó, que presumptament sisava.
Presumptament.
Bueno, ja ho veurem si era presumptat o no, eh?
No la condemnem abans d'hora.
Ja ho veurem si era presumptat.
Com que la sentència jo ja conec el resultat.
Total, que arribem a judici
i dos dies abans parlo amb ella novament.
Li recordo que quan entrem dintre de la sala,
de lo primer que li preguntarà
el president de la sala,
hi havia tres magistrats assentats allà al tribunal,
és si ella es considera responsable
del que ve acusada pel Ministeri Fiscal.
El fiscal li demanava simplement tres anys,
simplement entre cometes,
perquè una sisa que en aquella època
jo crec recordar que eren entre 2 i 3.000 pessetes
de l'any 79 o 78.
Diguem-ne que era el conjunt del que havia sisat,
que ara vaig a comprar el pa,
que ara recullo això d'aquí...
Sí, anaves tirant,
cinc durets d'aquí, un duret d'allà...
Tres anys de tal·legó, per això?
Eren tres anys.
Eren tres anys
i jo entenc que en aquella època
hi havia un cert estat de necessitat per aquesta senyora.
Li recordo dos dies abans
que aquesta pregunta,
el primer que ha de dir és que
no està conforme amb això
perquè ella no es considera responsable
del delicte de que l'acusen.
Quedem a la sala de l'audiència,
abans d'entrar tornem a parlar,
li torno a recordar el guió del judici
i que el primer que li preguntaran serà això.
Bueno, entrem a dintre.
Jo, més poc tranquil que una altra cosa...
Quants anys tenies, Pepe?
Home, jo vaig acabar la carrera
just...
vaig fer els 22.
Vaig estar un any a Madrid 23
i aquell any que feia de 23 cap a 24
va ser quan vaig debutar.
Buf!
Tota l'altre dia.
Portava els nervis que tu pots imaginar.
L'estómac completament descompensat
en tots els sentits.
Debutant davant de l'audiència,
bueno, aquella senyora,
entrem a dintre,
m'assento jo al puesto a la defensa,
el fiscal al davant.
Recordo que era don José María Parra.
President estava el senyor Andreu.
José María Parra o José María Parra
d'Almeria, que va marxar fa poc,
ja estava a la Fiscalia.
Actualment està al Tribunal Suprem.
Sí, sí, sí.
Escolta, doncs sí que portava anys
a la Fiscalia de Tarragona.
Sí que porto jo anys fent d'abugat.
Bueno, jo no he dit això.
Total, que només començar el judici,
bueno, es llegeix sumari número tal
de l'any 77 de Tortosa,
no sé quantos,
número de l'audiència,
bueno, senyora tal,
vostè ve acusada d'això,
¿s considera vostè responsable del delicte?
La primera resposta, sí.
I ha entrecat l'esquema.
No s'havia estudiat el guió, eh?
Exacte.
Va el senyor Andreu,
que era un grandíssim president de l'audiència,
i li insisteix,
a veure, vostè ha parlat amb el seu abugat?
Sí.
Vostè es considera responsable?
Sí.
una altra vegada.
Llavors em mira...
Quina mena d'advocat hi ha aquesta dona?
El senyor Andreu em mira i em diu,
diu, senyor Noguera,
suposo que vostè ha parlat amb la seva clienta.
Suposo que li ha dit el que havia de dir.
Diu, imagino que no està responent
el que vostè li ha dit.
Diu, malgrat tot,
en una situació com aquesta,
quan es dona la conformitat,
perquè el que ha fet ell és conformar-se amb la pena,
ja no hi ha lloc a informar.
Diu, però tenint en compte,
i que em consta que és el seu primer judici
i el primer judici a davant de l'audiència,
té vostè la paraula per iniciar els tràmits de defensa.
Bé, van ser inclús una mica...
Van ser benevolents, eh, en principi.
Benevolents, no sols per això, sinó per la sentència,
que amb tres anys que li demanaven
i es conformava que és ingressat a presó,
i van rebaixar la pena
posant a la sentència que després
de l'hoable informe fet
per l'advocat, en defensa,
dels tal, tal,
li van posant simplement un any.
Doncs el teu debut no va anar malament.
No, però el mal rato que vaig passar,
del que ja portava,
i després trobar-te amb allò,
bueno, no saps on ficar-te.
Però bé, això és una anècdota en plan personal,
perquè després coneixes d'altres companys
i d'altres que van explicant coses,
però si el Víctor té alguna,
jo després ja...
Però a veure, escolteu-me una cosa,
vosaltres no dieu mai als clients
que no diguin mentides,
lògicament,
que això de dir mentides està molt lleig,
però una miqueta,
un guió,
com que parlaves de debut,
de representació,
de tot això,
un guió de l'aposta nascen en els judicis
i que feu amb el client.
És clar,
és el que està comentant en Pepe.
Per tant,
i això, clar,
si el client no s'entera,
vosaltres heu de tenir molta psicologia per dir...
Això queda clar, no?,
perquè més d'una vegada,
en el cas del Pepe,
haurà passat moltes vegades,
que li he dit que si vostè
havia de dir que creuava de dreta a esquerra,
no d'esquerra a dreta,
és a dir,
una miqueta els nervis del moment,
tot plegat,
pot fer que tot allò
que heu preparat prèviament
es desmunti en un moment, no?
Ja costa mantenir els nervis,
el professional,
encara que no siguis principiant,
i ja costa amb aquests petits guions.
Una miqueta arrel del que deia Pepe ara,
quan començaves,
recordo que pràcticament
escrivíem tot el guió que teníem,
ara arriba un moment
que francament crec que la majoria de nosaltres,
posem quatre idees
i després diurem el tom el paper
perquè encara et lies més.
Però, malgrat tot,
aquesta dificultat d'expressar-te
i de no fumar la pota,
molta gent que es posa nerviosa,
aquest tema de les conformitats,
per exemple,
és que salvant les distàncies
és el pa nostre de cada dia.
Perquè segur que la senyora
volia dir que no,
però no s'acabava...
No, i parles amb un senyor
i li dono el mitjó
que es vol conformar
amb la pena que li demanen
i que té que reconèixer uns fets
i entra a la sala
i diu, bueno,
l'Eleo, és clar,
tu li dius amb el client a fora,
anirem per parts,
escolta, i miri,
digui que sí a tot.
Punt, perquè aquest senyor
ha dit que es conforma.
És fàcil, només ha de dir que sí.
Però, esclar,
entra a dintre de la sala
i el primer que fan és dir-li,
bueno, le voy a leer los hechos.
Usted, el día de tal a tal hora,
cometió un robo
y saltó encima de la víctima tal.
Y esto no lo he hecho.
No han quedat que havies dit que sí.
Llavors, et miren
i normalment la jutgessa o el jutge
amb la reacció del senyor Andreu,
supongo que han hablado ustedes, no?
Bien, se conforma o no se conforma?
Aleshores,
bueno, sí, pero yo esto no lo he hecho.
Bueno, oiga, pero
usted está aquí para reconocerlo.
O sigui, és clar,
a la gent li costa molt.
Ja li costa dir que sí.
Doncs li costa molt dir que sí
en un escrit de qualificació
que normalment llegeix
el secretari o secretària judicial,
els penals.
Esclar, escolta'm,
aquest senyor ha entrat allí
amb una possible rebaixa
de la condena que li imposaran
de tres anys a un any
o d'un any a sis mesos,
però costa de dir que sí.
Només falta que després s'arribi,
per exemple,
al tema de la responsabilitat civil,
si hi ha algun tipus d'indemnització
o de multa econòmic.
Oiga,
le vamos a imponer a usted
una multa de 5.000 euros.
Me la dejarán pagar a plazos.
Oiga,
això ja arribarà després.
Oiga,
i ademà,
usted tiene que indemnizar
a la víctima
con 80 euros
por los efectos sustraídos
que no los ha recuperado.
Oiga,
pero si yo no...
És difícil
d'afrontar això.
S'acumulan las ideas.
Perquè per molt que parlis
amb el client,
tu li dius que contesti,
li expliques,
però no és el mateix
explicar-li amb calma
fora de la sala
que un cop dintre.
Per sort,
això ara ens passa
després d'uns anys d'experiència.
Al PP,
pobre,
li va passar el primer dia
a alguna cosa similar
i m'imagino
que el primer dia et desborda
perquè ja recordo
el meu primer judici.
És el que t'han de dir.
El teu primer cas
el recordes en judici,
esclar.
No em va vindre el client.
Li demanaven un any
de presó o dos,
també.
De què era el cas?
Era un robament.
Un robament.
Un robament,
també el jutjat de l'openal,
no l'audiència.
A més,
recordo que era
el jutjat penal de reforç
a les tardes.
El meu primer judici
en sala,
intervenint jo
com a lletrat,
va ser el jutjat
de l'openal
de reforç
i va ser un dia a la tarda
que per sort
no hi havia ningú,
el meu pare
que em va acompanyar
al seu meu primer judici
i un company de promoció,
el Miguel Ángel Quílez,
al qual li envio
unes exposicions
i m'escolta
que va dir
escolta'm,
vinga,
jo vindré al teu primer judici
perquè havíem
acabat junts
l'escola de pràctica.
Home,
francament,
no vaig estar massa nerviós.
El jutge era
el José Luis Portugal,
me'n recordo,
que fa poc
es va jubilar
i recordo
que va anar per feina.
Aquest senyor
no hi és, no?
Si no es va presentar
ni el presumpte culpable
ni res,
quina sentència va haver-hi?
Si no recordo malament,
condenatòria,
però, òbviament,
en aquests casos,
l'advocat,
si no podem parlar
amb el client,
sempre,
malgrat que hi pugui haver
unes proves contundents,
hem de demanar l'absolució,
parlant d'uns estrictos
tèrminos de defensa.
Ho hem de demanar.
De totes maneres,
quan deia, Pepe,
aquest nerviosisme,
i tu també ho apuntaves,
el nerviosisme
que pots tenir,
home,
com a debutant,
és lògic,
normal i raonable.
D'una altra manera,
jo ja no confiaria
en un advocat
que en els seus primers casos
no estigués nerviós,
perquè aquest nerviosisme
tensiona
i se suposa
que et responsabilitza
el 100% de la situació.
Però a mesura
que passa el temps,
el coneixement que teniu
amb tots els operadors judicials,
al cap i a la fi,
a Tarragona,
no és tan gran.
Vull dir que,
si sabeu
quin fiscal
està portant el cas,
quin jutge us toca,
això també a vosaltres
us orienta una mica
de per on aniran els trets
després de l'experiència
de tants anys.
Home,
quan hi ha una continuïtat
amb la fenya de jutge,
o sigui,
està el mateix titular
durant uns anys,
sí.
El que passa
que els fiscals,
com que n'hi ha
30 i pico
o 40 i alguna cosa
a tota la província...
Però si teniu
la mesura presa ja,
més o menys.
Quan el veus
entre la sala,
el problema és que
abans d'entrar
no acostumes a saber
quin està.
Llavors dius,
està aquesta noia
amb un tracte
o no farà molta sang
del tema,
segons qui,
doncs saps
que no hi ha manera
de fer res.
Hi ha jutges
o magistrats
o magistrades
que sí que
vellen
perquè es pugui
arribar amb algun tipus
d'arreglo
de seguida
que es vegi
que la cosa
pot anar
per aquella via.
Però quan parlaves
del nerviosisme,
jo,
per acabar amb el tema
del nerviosisme,
jo el tinc
pràcticament
quasi cada judici.
Hi ha coses d'aquestes
que són ja
com dir por casa
que dius que no.
Però la majoria
de vegades
vas amb el nervi
i el corconet
a l'estómac.
I inclús
l'única vegada
que he anat
de testimoni,
per això em poso
a la pell
després del client,
només em van citar
de testimoni
per un tema
d'uns maltractaments
quan encara
no es veien
com maltractaments,
una cosa
de fa 20 anys,
una veïna
que va baixar
amb la cara
onflada,
etcètera,
etcètera.
I després vaig
tindre que anar
de testimoni
al procés
de separació,
perquè abans
hi havia
prèvia la separació
i després
el divorci.
I allò
de seure,
davant de la secretària
judicial,
no davant del jutge,
a contestar
quatre preguntes
que se'm van fer
sobre el tema,
vaig estar
tan nerviós
o més
que si hagués
tingut que jo
actuava
en aquell cas
com a advocat
o hagués
el meu primer
assumpte.
Imposa molt la sala.
Imposa moltíssim
i això
que aquest cas
no era ni sala,
era dintre
de la secretaria.
És una cosa
que et fan
les preguntes
i hi havia
els dos advocats,
un que et feia
la pregunta,
les repreguntes
i ho fèiem per veu
de la pròpia secretària.
Però us heu fixat
que és un símptoma,
clar,
potser parlo
a nivell personal
però crec que és una sensació
molt generalitzada
que tenim tots,
com quan vas
per la carretera
i t'aturen els Mossos
per un control preventiu
del que sigui,
portes el cinturó,
l'assegurança,
permís de circulació,
no has begut,
és a dir,
tot és correcte,
tot és impecable
i saps que no poden dir-te res
i que és una cosa de rutina
però penses
que és una situació
que dius
segur que en surto malament parada.
quan vas a un tribunal de justícia
ni que sigui de testimoni
dius
és que jo aquí
a mi no m'acusa ningú de res
tens la sensació
que et passarà
alguna cosa negativa.
A vegades confonem
el respecte amb la por
segons els tractes
en determinades instàncies.
Però efectivament
el fet d'estar de test...
Jo també hi vaig ser una vegada
per estar una nit
en un bar de copes
i haver-hi una baralla
i volaven caixes
i ho vaig veure
aleshores
van agafar
l'esfiliació
els datos,
les dades
i amb un judici de faltes
em sembla que era
per d'anys
i em van fer anar
de testimoni
i vaig tenir la sensació
dintre de la sala
no en un despatx
que deia ara Pepe
d'estar allà amb el micròfon
en una altra posició.
Tampoc feia massa temps
que feia d'advocat
però bé
és igual
encara que hagués fet 20 anys
el cuc a la panxa
és diferent.
També el tenim
quan actuem com a lletrats
perquè per molta experiència
que tinguis
no ens enganyem
hi ha vegades
que ja ho fas
una miqueta
ja per inèrcia.
I després hi ha una altra qüestió
això és una miqueta
com diuen els metges
el pitjor pacient
d'un metge
és un altre metge
doncs a vegades
fins i tot
jo he parlat
amb companys
que s'envicin
immersos
en procediments
de qualsevol tipus
ja no dic com a testimonis
sinó com a part
que
o bé s'han defensat
ells mateixos
o bé els ha defensat
un altre advocat
divorcis
separacions
temes penals
i sempre ho parlem
som els pitjors
els pitjors pacients
per un advocat
i jo
ojalà no ens passi mai
els aquí presents
que ens tinguem
que haver involucrats
en un procediment judicial
penal per exemple
però bé
es veu que és
horrorós per un advocat
perquè sempre penses
més enllà
si digues
digues
no no
però de tota manera
el tema de testificar
em va servir
per una experiència
que no oblidaré mai
perquè només ha sigut
una vegada
i et poses
amb la pell
d'un testimoni
i efectivament
després potser
et dones compte
del que significa
estar allà davant
d'un altre micròfon
que no és amb aquest
que estem molt tranquils
aquí esteu relaxats
que no fem mal a ningú
relaxadíssims
com a casa
però et poses una miqueta
amb la pell del testimoni
clar
els tribunals de justícia
a les sales
normalment
clar
ja es fa així
des de la pròpia
terminologia jurídica
que ja sabem
que a vegades és críptica
intencionadament
per crear aquest distanciament
jo m'imagino
aquest
aquest terrenat jeràrquic
que ha de tenir
tot l'organigrama
judicial
i tot plegat
però a vegades
aquest mateix escenari
pot esdevenir
escenari de situacions
còmiques
i a vegades
escenari de situacions
molt dramàtiques
vull dir que
com que al final
malgrat
les lleis i la paraula
es treballa
amb material sensible
com són les persones
al final
es poden donar
situacions
molt
singulars
no?
jo recordo
ara
m'han vingut
en aquest moment
dues coses
són molt breus
però
amb un jutjat
concretament
quan era primera instància
instrucció número 3
hi havia un magistrat
que va vindre de València
i
feia por
aquell que
va arribar aquí
i un judici
en aquest cas
el meu contrari
que era un accident
de circulació
era un senyor
que es deia
Felipe González
coincidint
amb el primer mandat
del president
Felipe González
i va ser el mateix magistrat
jo crec que
producte dels seus nervis
va començar
a dir-li
bueno
però vostè
senyor
Felipe González
i l'altre
sí, sí
però
Felipe González
diu
sí senyor
Felipe González
i bueno
va començar
a generar
i tothom se'l miraven
com dient
bueno
aviam què passa
amb això
després
un altre jutge
que
tots sabem
quan comença
un tema
d'un judici de faltes
primer parla
el denunciant
que ratifica
la denúncia
i després
és interrogat
per l'abogat seu
per l'abogat contrari
etcètera
doncs també
un magistrat
recient arribat
va començar
no pel denunciant
sinó pel denunciant
fent el judici
totalment al revés
i tothom al·lucinant
són coses d'aquestes
que llavors
clar
no saps per on agafar-les
i està
amb un company
amb un tema d'ofici
dintre de la mateixa sala
allò que
es treu les ulleres
allò quan firmen l'acte
tot això portava
el seu client d'ofici
el client d'ofici
s'apropa allà
signa
no es dona compte
el meu company
i se li van portar
les ulleres
és a dir
que va exercir
dintre de la sala
va fer la seva funció
si era
era un delinqüentillo
se li van portar
i ell deia
per què se m'han portat
les ulleres
si a damunt graduades
i a ell no li serveixen
per res
era el fet
perquè era un professional
com la copa d'un pill
a més vocacional
segurament no podia estar-se
d'endur-se
algun record
d'aquella estona
a la sala
jo francament
no recordo
haver viscut
la comissió
de cap delicte
d'aquest tipus
dintre d'un jutjat
que normalment
se n'estan
per situacions
una mica estrambòtiques
alguna
és una miqueta
a veure
és una miqueta
el que diem
la feina
o una situació
d'un judici
és una miqueta
un teatre
i normalment
o en moltes situacions
és una tragèdia
perquè es tracten
els problemes
de la gent
però a vegades
es convergeix
en una tragicomèdia
i hi ha fets
i anecdotaris
home
a veure
clar
jo ara
és clar
és que recordar
en concret
em costa
perquè moltes ocasions
et dones compte
d'això
de començar el judici
amb
un com a denunciant
un com a denunciat
i a mig judici
donar-te compte
que ha faltat algú
o a vegades
el jutge
accelerar-se
i saltar-se
la pràctica
d'una prova
home
jo recordo
un cas
de fa molts anys
i aquest és una miqueta
concret
d'una
va resultar
la persona
no diria ni absolt
perquè es va arxivar
a més també va ser
primera instància
instrucció número 3
per un tema
aparentment seriós
una presunta violació
i la persona
a la qual també
lògicament
és de respectar
però realment
la declaració
no trarem
massa detalls
però de la persona
que pretenia
acusar amb l'altra
ja es va veure
d'un principi
que semblava ser
que no era verosímil
doncs bé
era absolutament
és a dir
el fet de dir
que estava
absolutament lligada
de peus i mans
que no va tenir cap marca
i que
a veure
estant lligada
de peus i mans
estrella
ella mateixa
la roba
perquè
tenia una perícia
especial
va ser una declaració
malgrat
l'escabrós del tema
absolutament
inverosímil
i et dones compte
com a vegades
funciona la inventiva
de la gent
amb aquests procediments
i ho puc dir ara
que s'ha
arxivat el tema
o es va arxivar el tema
fa 10 o 12 anys
i francament
veure'm una persona
que ja d'entrada diu
escolti miri
a mi
m'han violat
no hi havia cap símptoma
també ho puc explicar
perquè
no va ser
el que podria ser
són temes delicats
però una persona
que diu
que està lligada
de peus i mans
i automàticament
la següent resposta
escolti
llavors
diu
i el meu agressor
va marxar
molt bé
aleshores
què va passar
doncs miri
jo mateixa
em vaig treure la roba
i com es va treure la roba
vostè lligada
de peus i mans
és que jo tinc
un art
i una perícia
especial
que no té la gent normal
i ho va dir això
al judici
no al judici
a la declaració
aleshores
veus que hi ha ocasions
amb les que
bé
realment
aquell home patia
perquè era un home
acusat de violació
no ens enganyem
però
l'anecdotari
de declaracions
absolutament estrambòtiques
i aquest és un exemple
insisteixo
en un tema
molt delicat
però
si continues explicant
ja entraria en masses detalls
però
que
francament
francament
veus com la gent
té una capacitat
a vegades
esclar
el jutge també va tenir
la deferència
de veure que aquella persona
realment
doncs
semblava ser
que no d'allò
i no li va obrir
diligències penals
que l'hagués pogut obrir
perquè francament
aquella declaració
era brutal
brutal
em refereixo
que no tenia
cap ni peus
l'altra part
no van prendre
accions legals
perquè no volia
problemes
a més
ja es va veure
de seguida
el tarannà
i vosaltres
que teniu un perfil
reposat
dialogant
si més no
és la imatge
que tenim
de vosaltres
mai us han cridat
a l'ordre
a la sala
o heu assistit
a algun judici
que algú
que estigués a la sala
el jutge
hagués cridat a l'ordre
algú que es passés
tres pobles
com es diu habitualment
a vosaltres també
sí
en persona també
i per què?
home perquè
a vegades
a vegades
tu estàs a sala
senyor noguera
no
estàs fent el teu informe
i tu et penses
que estan fent
el millor informe
del món
i tu vas parlant
i de sobte
veus que
el magistrat
o la magistrada
o el jutge de torn
es posa a parlar
amb el secretari
que el té al costat
o sigui
que et sents
ninguneado
que diuen
menys preuat
i tal
i dius
bueno què és això
llavors
un consell
que em va donar
un dels meus mentors
quan jo començava
es diu
quan passi això
tu calla
i clar
jo recordo
en un judici
que començo
a fer l'informe
el meu client
pel que es veu
estava condemnat
d'entrada
i passava de mi
la magistrada
que hi havia
passava de mi
i jo callo
llavors
quan es nota
el silenci aquest
que és un silenci
sepulcral
el meu client
mirant-me a mi
com dient
què passa
la magistrada
em diu
senyor noguera
siga con su informe
jo
continuo el meu informe
torna a parlar
una altra vegada
senyor noguera
siga con su informe
torno a callar
una altra vegada
perquè ells
tornen a parlar
fins que em va fotre
una bronca
allà davant de tothom
i jo simplement
li demanava
escolti'm
prèstim l'atenció
que es deu
no amb un lletrat
sinó amb un justiciable
perquè jo estic actuant
en nom d'aquesta persona
que ell no se sap
no se sap defensar
o no es pot defensar
i el defenso jo amb ell
però bueno
la bronca va ser monumental
i la sentència també
i això com està tipificat
com una falta de respecte
al tribunal
quan vosaltres us podeu regirar
o no arribar tant
no perquè
no és que es produeixi
cada dia
això
però són a vegades
situacions que
no arribes a entendre
però que es produeixen
i llavors clar
si et veuen
novatillo
doncs potser es poden
aprofitar més
d'aquesta situació
quan ja portes uns anys
i els hi plantes cara
doncs bueno
encara que
moltes vegades dient
m'amirava
però no m'escoltava
ja te n'adones
i te n'adones
quan has de fer un informe
de 3 minuts
o quan el pots fer
de 15
hi ha molts judicis
ara per exemple
concretament
no canvis de tema
tu perquè t'han cridat l'atenció
no és el que anava a dir
és el que anava a dir
hi ha judicis
com per exemple
el procediment ordinari
i ara veureu
el que va
i que també parlaré
de que m'han cridat l'atenció
amb el que les proves
documents etc
ja estan presentats
abans del judici
és a dir
que el magistrat
el jutge
ja es pot haver fet
una composició de lloc
i tenir pràcticament
la sentència
abans que la gent intervingui
aleshores
tu vas
a la vista
i estàs intervenint
estàs fent preguntes
i a vegades
preguntes molt
i el jutge diu
oiga
per qui no continuï
és a dir
quan ho té clar
és quan més t'interromp
i en acabar
et fas el teu informe
i bé
tu comences a explicar
la història
a vegades no ens enganyem
que molts advocats
o la majoria
tenim tendència
a portar un guió
però quan a vegades
no saps què dir
ai
et ve una idea
et ve una altra
i fem allí uns mix
que és massa
i aleshores
el típic
el magistrat
vaya terminando su informe
o abans de començar
quiero dos minutos
d'informe
i quan portes
dos i mig
vaya terminando
per què?
perquè tu tens dret
a parlar el que vulguis
però aquí hi ha dues qüestions
primera que
tu ja ets veterano
ja veus
que el jutge
no cal que li expliquis
més històries
encara que a vegades
et jugues
que el teu client
et cridi l'atenció
i digui
escolti'm
per què no ha parlat
vostè 10 minuts?
escolti'm
perquè més val parlar-ne dos
no pateixi
i després
perquè
és cert que a vegades
un informe
té que ser un resum
i els advocats
són molt rotllistes
molt
parlo en primera persona
del plural
molt rotllistes
és cert
ja ho veieu aquí al programa
que no parem de parlar
ni l'altre ni ningú
doncs com nosaltres
segurament
però
és cert
i a vegades
doncs
per aparentar
quina més fàl·lic
que aquí un abogador
no?
no
t'embales
t'embales
és a dir
ja ho reconec
t'embales
és a dir
gafes
comences amb un guionet
et comencen a venir idees al cap
i vols intentar transmetre-les
la veterania t'ensenya
evidentment
a sintetitzar
i el que deia Pepe abans
que quan fas els informes
bé sigui
amb pauses i silencis
deguts
a l'actitud
d'altres
bé sigui
per pauses
ja amb el propi informe
per dir
m'aparo un momentet
perquè se'm torni a escoltar
perquè
el rotllo
però
sí
ens criden l'atenció
molt per aquestes coses
o per la pertinència
entre cometes
o no
de moltes preguntes
que a vegades redunden
no?
doncs
jo diria que
l'espai d'avui
que és l'últim de la temporada
serveix per conèixer
més coses del procediment
però amb un sistema
una miqueta diferent
no?
a través de la vostra
experiència personal
una petita parcel·la
de la vostra
experiència personal
Pepe Noguera
Víctor Roca
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui naturalment
al llarg de tota la temporada
d'una manera
absolutament desinteressada
amb aquesta voluntat
de servei
també amb aquesta col·laboració
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
i que esperem que continuï
i ens retrobem
després de Santa Tecla
no?
exacte
doncs això farem
fareu una miqueta de vacances
suposo
volem un forat
per després de Santa Tecla
molt bé
doncs ja el teniu
ja ens el podeu guardar
jo us guardo les cadires
per quan torneu de Santa Tecla
moltíssimes gràcies
i bon estiu
gràcies a vosaltres
adeu-siau