logo

Arxiu/ARXIU 2008/MATI T.R. 2008/


Transcribed podcasts: 684
Time transcribed: 12d 14h 4m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, és que el saludem i ens agafa fluixera.
Com pot ser una persona tan sumament seriosa i distant
provoqui aquesta hilaritat?
Aquí està la cosa.
Pensa en l'Eugeni.
Home, per favor, no em faci si se n'ha pensat l'Eugeni, Enric.
No, em passa això mateix, és un home sèrio, però fa riure.
Bé, comença un quart de català.
Primer que tot recordem que, com cada dia, a la meitat de l'espai,
entre que repassem l'actualitat de la llengua
i després aportem algunes novetats informàtiques
i alguna cançoneta d'algun nou disc, o que ens faci gràcia,
fem el concurs i això vol dir que una setmana més
tenim damunt la taula. La pots treure perquè s'ho creguin?
Perdona, Enric.
Sí, que tenim la webcamp també.
No, no tenim la webcamp, però a mi m'agrada molt fer soroll
amb els velcros.
Miren, aquest és el plàstic que identifica aquesta magnífica
moixilla de la queta.
No cal que facis tant de soroll, si no, no el sentiran.
I a veure, té,
no l'obro, que si no qui li toqui, és la moixilla
de la queta, la de temporada, anava a dir hivern,
però bé, serveix tot l'any perquè el negre,
ja saben vostès, que no facis més soroll.
Gràcies, Enric.
Punts de lectura, bolígrafs, les quetes,
espera, que donarem corda a una queta,
per crear ambient.
Donem corda al català.
Voluntariat per la llengua, donem corda al català.
La moixilla magnífica que té departaments per tot,
per llibres, per l'entrepà, pel telèfon mòbil,
per l'iPod, espera, que treure la queta,
després la torno, eh? Tot i que no en tinc cap,
m'hauries de regalar una.
Queda-te-la.
Puc quedar aquesta queta per mi?
Sí, que amenitzi la jornada aquí a la taula.
Que es movi per la taula.
Que vagi saltant tot el dia.
Ui, que ha caigut.
Bé, doncs tot això...
És que la queta està borratxa.
Tot això serà per qui encerti la pregunta
o bé aporti un palíndrom.
Se'n recorden?
Que hem afegit un altre estímul
perquè puguin aconseguir el regal setmanal
del Centre de Normalització Lingüística.
Per tant, no ara, sinó més endavant
hi haurà una pregunta que té a veure
amb els temes d'actualitat que tractarà l'Enric
o bé ens trucant i fan un palíndrom.
Pot ser un palíndrom conegut,
que no siguin com els de la setmana passada,
Roma Amor i tot allò.
Un palíndrom conegut o un palíndrom inventat,
que això jo quasi, no sé,
li regalaria alguna cosa meva per afegir-hi
perquè tindria més mèrit.
No, aquest llibre no,
que és el del Rafael Vallbona,
que ens l'acaba de deixar i jo me l'he d'acabar.
Ja te'l deixaré.
Com deia Màrio Serra,
la llengua també s'ha d'estimular.
També s'ha d'estimular.
Bé, Enric, va, anem.
Parlem.
Comença la desena edició del Voluntariat a Tarragona.
Per això jo traia el punt de llibre del Voluntariat,
que a més a més és nou.
Abans posava Voluntaris,
estem al dia ja.
Molt bé.
I tant al dia que avui mateix, aquesta tarda,
se fa la presentació de l'atenció desena edició.
Farem alguna cosa especial? No.
No, perquè ja és una cosa que va funcionar molt bé.
De per si ja ho és.
És de desena edició.
Sí, no fem res especial, però en realitat sí.
Tenim una sèrie d'activitats previstes
per aquest mes d'abril i maig,
que Déu-n'hi-do que ara les explicarem breument
i després ja cada setmana les anirem explicant.
Quantes parelles hi ha?
Em sembla que en tindrem una cinquanta aquesta vegada,
amb aquesta desena edició.
comencen unes cinquanta parelles.
Alguns són allò de continuïtat i altres són noves.
I aleshores, doncs bé, la cosa típica comencen.
Avui, durant deu setmanes es van reunir.
Aquesta tarda fem la presentació
allà a la sala d'actes de l'antiga audiència.
A les set de la tarda,
ho dic per si algú que s'hi ha apuntat
estava despistat i no ho sap,
tot i que el tècnic de dinamització de voluntariat
fa tres dies que està trucant a tothom
i enviant missatges perquè se'n recordin,
però si algú encara no ho sap,
és avui a la tarda a les set.
tenim previstes una cinquantena de parelles variades,
de procedències variades,
i, grosso modo,
les activitats d'estímul,
les activitats per estimular aquest intercanvi lingüístic...
Mira que hi ha verbs, eh?
I mira que el català és ric en verbs així d'acció.
Per què hem de menystenir aquest verb?
No, no, tu no el menystenes, al contrari,
el verb estimular l'utilitzes molt.
L'estimulem.
Doncs la primera cosa curiosa que farem és,
atenció, la setmana que ve fem una trobada de voluntaris
amb els de Mataró,
tots els centres ho fan això,
llavors els de Mataró tenen aquest afany d'exploració
i de descobriment de l'entorn
i fan visites a diferents llocs.
Estimulants.
Estimulants per estimular el coneixement del país
i el dissabte 12 venen a Tarragona,
faran una visita, ja ho explicarem la setmana que ve,
i després, més endavant, els de Tarragona aniran a Mataró.
Després, del 14 d'abril, el 5 de maig o 4 de maig,
tenim una exposició sobre l'etiquetatge
de les grans marques internacionals i tal,
com etiqueten...
Allò que ens agrada tant, no?
Sí, aquest tema serà bonic.
Però què exposeu, les que etiqueten o les que no etiqueten?
No totes, cadascuna en el seu lloc.
No, exposem les etiquetes, per exemple, de None.
Per què?
Però de None no etiqueta en català.
No, però en canvi, a Finlàndia etiqueten en finés.
Ah, sí, clar.
I són menys.
Aquest tipus de coses.
Això ho explicarem aquella setmana.
El 18 d'abril tenim una visita guiada
a l'exposició de l'Enric a Tia Bresson,
també tot això pels voluntaris,
i culminarem les activitats d'aquest estil així
el 7 de maig amb la conferència de Roger de Gràcia,
el caçador de paraules,
que ens vindrà a explicar les seves aventures
com a tal caçador de paraules.
Molt bé.
Això, grosso modo, alguna més que apareixerà pel mig,
com per Sant Jordi tenim algunes coses,
però no desvetllem encara.
No, no, ja ho parlarem,
perquè a més...
Ens guardem aquestes cartes a la màniga.
Farem una mica de col·laboració, no, Enric, amb vosaltres?
Sí, sí, farem coses.
Ens estimularem.
Això mateix.
Escolta, el tema dels voluntaris,
els tracteu molt bé, eh?
Feu moltes coses per estimular justament aquesta...
Oh, quina tonteria, eh?
No, és que es tracta que la gent utilitzi la llengua
i llavors, doncs, que...
Normalment tenim més voluntaris que aprenents, eh?
Perquè de gent voluntària n'hi ha molta.
D'aprenents, evidentment, també n'entenim,
però vull dir, així, espontàniament,
la gent s'apunta a fer de voluntaris.
Això està molt bé.
Els aprenents, com que són nous,
arriben aquí i no ho saben,
quan els tenim a classe i els expliquem,
ah, doncs els agrada, s'apunten i tal.
Però és interessant de destacar
que per la part de voluntaris
sempre en tenim de sobres.
n'hi ha molta gent que li agrada fer això
i s'apunten i està bé.
Avui tens les informacions que has portat,
són totes positives,
la qual cosa em sorprèn.
Portes una temporada molt tranquil·la,
poc crític, pocs renecs.
Comencem a fer aquestes mirades al nord.
A Andorra es constitueix la Fundació Ramon Llull.
Hem vist la fotografia aquesta setmana,
alguns mitjans, no?
Jo no, però he seguit el tema.
No he vist cap foto,
jo ho he vist per internet tot això.
He vist la foto i he pensat que ja m'ho explicaries tu.
Jo tot això ho he seguit per internet
i a la majoria de casos no hi ha foto
del moment de l'acte d'això,
perquè a internet no abunda això.
A les noticiàries sí que surten la foto
dels senyors aquells amb la corbata,
que són d'altres representants institucionals,
però a internet la foto aquesta no hi surt,
hi surten coses senzilles.
Bé, de què es tracta això?
Aquesta Fundació Ramon Llull
té un nom que sospitosament
coincideix amb el de l'Institut Ramon Llull.
Res a veure?
Al contrari, totalment a veure.
Ah.
En el seu moment l'Institut Ramon Llull
pretenia ser un institut
que aglutinés tots els tedirons de Pagadana.
Però el tema d'Ill,
les Illes i el Ramon Llull, com està?
Que m'he perdut ara.
Ara tornaran.
M'ho explica, ah, tornaran.
Sí, ara ve d'aquí,
tot això va per aquí.
En aquell moment hi va haver
una espècie de sisma polític,
l'any 2004,
les Balears se'n va desentendre,
València no hi ha volgut entrar mai, etc.
Durant la Fira de Frankfurt
van fer contactes els polítics i tot això
i van parlar i van dir
com ho podem rellençar tot això.
Resultat és que ara
s'ha constituït la Fundació Ramon Llull
amb seu a Andorra.
Interessant, perquè Andorra és un país
amb entitat pròpia
independent de tots els altres.
Envia alguna cosa a Eurovisió a Andorra?
Sí, però cantaran en anglès.
Ja en parlarem, ja en parlarem d'això.
Dius que no diem temes xungos?
Doncs també.
Me'ls guardo, però ja s'ho diran.
Aquest és un i s'ho dirà.
Però avui no, avui estem primaverals.
Doncs el tema de la Fundació Ramon Llull
és donar una dimensió internacional
als principis que promou l'Institut Ramon Llull,
però com l'Institut Ramon Llull
és del Govern de la Generalitat
i aquí hi ha les licències polítiques,
què han fet?
S'han posat d'acord el Govern d'Andorra,
el de les Balears també,
atenció, des de Frankfurt
que estan posats amb la salsa aquesta
i estan molt d'acord amb tot
i estan a punt,
i Andorra.
Aleshores, han fet una Fundació Ramon Llull
amb els mateixos principis
i objectius de promoure
la promoció i l'estudi
i la defensa de la llengua catalana
internacional, fora de les fronteres.
Donada la identitat política d'Andorra,
creant la figura jurídica.
De Fundació Internacional,
és una Fundació Internacional.
li pot aglutinar molts espais
on la llengua catalana estigui.
Aquí està el cuit de la cosa.
Sembla poqueta cosa,
però és important
i és important que hi hagi un estat
independent al darrere,
un estat que té per llengua pròpia
el català
i com a llengua oficial
el català, etcètera, etcètera.
Tot això ja es pot imaginar
el que ens escolta,
el significat que pot arribar a tenir,
les dimensions que pot tenir
i per a què pot servir.
I una novetat relacionada amb això
és que l'Institut Ramon Llull,
el que només és català,
diguem, de Catalunya,
ha nomenat una senyora valenciana
que es diu Mavi Dols
com a nova cap de l'àrea de llengua.
Per tant, aquí n'hem de parlar d'això.
A l'àrea de llengua,
aquesta senyora és licenciada
en Filologia Hispànica
de secció catalana
perquè ve d'una universitat valenciana
on no tenen diferenciat això.
Bé, doncs s'ha mogut molt
en el món universitari
i ara és la nova directora
des de fa pocs dies,
des de finals del mes passat
de la secció de llengua
de l'Institut Ramon Llull.
S'estrenó una fundació
i a Perpinyà estaran contents
sobretot els integrants
del Centre Cultural Català
que és el Jaume Primer
que es trenen nous locals.
Exacte.
Com que hem dit,
fem unes mirades al nord
i tot va cap al nord.
Un altre dia anirem a passejar pel mar.
Anirem a fer un creuer
per les illes,
per les Balears,
per l'Alguer,
tot això pròximament.
Ja que no ens ha tocat
aquell creuer
que sotejàveu vosaltres aquí,
doncs en farem un de virtual.
Que vas trucar?
Que vas enviar missatges?
Aleshores, com vols que et toqui?
S'han d'enviar missatges.
S'havia d'enviar missatges.
Deu ser per això que no em toca.
Què pensaves?
Que s'agafava els cents
i anirem cap a Perpinyà.
De moment ens quedem al nord,
a Perpinyà.
A Perpinyà han inaugurat,
el cap de...
dissabte passat van inaugurar
la nova seu del casal Jaume I,
Centre Cultural Català,
amb seu a Perpinyà,
que aglutina
unes quantes entitats d'allí,
però que...
d'allí de Perpinyà,
i pretén aglutinar-ne
unes quantes desenes
del territori de Catalunya Nord.
Hi van haver...
Hi van anar representants institucionals
de Catalunya,
de...
Hi van anar, per exemple,
de Catalunya i van anar
d'allò.
Vinga, passem llista.
Aquell.
Hi va anar una altra autoritat.
No t'has preparat,
el programa de Catalunya Nord?
Sí, però tinc el nom perdut per aquí.
Hi van anar l'Eliseu Climent,
pare dels casals Jaume I,
evidentment,
a Ciutat del País Valencià
està darrere i sempre
ha donat suport
i subvencionat
tot això del casal Jaume I
a Perpinyà.
També hi va anar
el Jordi Porta,
de l'Òmnium Cultural,
també hi va anar
la Margarida Vitjeta,
directora general
d'acció departamental
de la Generalitat de Catalunya
i tot això.
Van fer una festa,
van fer castells
i és una nova seu
per a donar vida
i mobilitat
al català
a Catalunya Nord.
Acabem aquest viatget,
anem cap a la Vall d'Aran,
l'Araner s'incorpora
a l'administració catalana.
Doncs acabant
el nostre passeig nòrdic
pel nord del país,
a la...
Em sona Ikea
quan dius nòrdic,
no ho puc evitar.
Ikea no està tant al nord,
ara està a Valls.
Sí, està a Valls,
al centre logístic.
A nosaltres anem al nord
i els del nord
venen cap aquí,
a prendre el sol.
Doncs el conseller de governació,
el nou conseller de governació,
Jordi Osas,
ha fet la seva
propietat protocolària
i oficial
al Consell Grau
de la Vall d'Aran,
han firmat protocols,
han fet discursets
i una de les coses
que han signat
molt interessant
és un conveni
amb l'Escola d'Administració Pública
de Catalunya
i el govern d'Aran
perquè a l'Escola d'Administració Pública
s'ensenya arenès
atès que l'aranès
és oficial a tot Catalunya
i per tant
l'administració
ha d'estar en disposició
de poder atendre
qui se li adrecia a arenès,
sigui d'on sigui,
perquè és oficial,
bé, aquest tipus
de coses institucionals
però doncs que fan
que a mica a mica
vagi avançant
en aquest cas
l'aranès
que també
és com el nostre
germenet petit
que l'hem de protegir
i ajudar
i tot això.
Jo he d'assimilar
tanta informació,
fem una pausa
i de tornada
preparin el 97724 4767
perquè arriba
la qüestió
o el palíndrom,
vostès triant.
Atenció,
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Moment de glòria
d'Enric Garriga.
Ja saben que des de fa
dues o tres setmanes
fa una mena de curset
en directe
cada dimecres
per atendre
els oients,
la qual cosa
se'n va sortint
de mica en mica.
No trucaven vostès
per participar
i guanyar la motxilla
de la Queta
perquè s'argumentava
que l'Enric
era una mica fred
en el tracte amb els oients
la qual cosa ens ha demostrat
en els darrers programes
que ni de bon tros
que és una persona càlida,
propera,
que és capaç de posar
veu de locutor de ràdio
dels davants, Enric.
Hola, benvolgut.
Per tant,
977 24 47 67.
Si volen aconseguir
la motxilla de la Queta
amb tot el parament
que hi ha dintre
i dues opcions
o bé una pregunta,
la fem?
O esperem...
No, la fem, va, va.
No, esperem.
Que ens truquin els oients.
Que truquin.
No ve una...
Doncs no trucaran.
No trucaran
perquè diuen
a veure si trucaré
i no sabré què fer.
No, que és facileta.
Sí, la pregunta
és molt fàcil.
No sé com m'agrada menys.
Així o de l'altra manera.
No dic més,
dic menys, eh?
A veure,
o la pregunta d'actualitat
o un palíndrom.
Palíndroms,
jo en tinc uns quants.
Jo no.
Jo sí.
Jo he pensat tant
la pregunta d'avui
que fos fàcil
i que fos entrenadora.
Mira, diré un palíndrom
que diu
l'avi la veu que val
i val.
M'ho sap que ara d'espantat.
No, no,
si tingués una barretina
mala trauria.
A casa cal refer
la caçaca.
Què?
Ara la meva cara
ja és de
ah, hi ha trampa.
Home, clar,
que et penses
que jo sé fer palíndroms?
Eh, no l'he.
Jo penso que els palíndroms
no es fan.
Els palíndroms existeixen
i s'han de...
S'han de trobar.
S'ha de fer una excavació
dintre de les paraules
i apareixen,
van sorgint.
Si agafen afició
als palíndroms
és tan fàcil
com anar
a qualsevol buscador
d'internet,
posar palíndroms
i després trobaran
en català,
a contestar
a la pregunta d'actualitat.
Ja saben,
977-24-47-67.
Mirava,
a veure si hi havia
palíndroms
en...
En Occità.
En Occità.
No, no,
en japonès.
En japonès.
Per lligar una miqueta
a la novetat editorial
informàtica
que portes avui.
Mira, mira, mira,
en espanyol.
De Balea Roza,
la Zorra,
la Bata.
Aquest és un clàssic.
Aquest és com el Roma d'amor.
Sí, Roma d'amor.
És el més típic.
O hi ha un altre que diu
Aturribant la Viruta.
A mi m'agradava
un que he vist
per lliure en anglès.
A veure, en anglès?
No sabia què volia dir,
però és igual.
El de la pagoda?
Els silencis en ràdio
són terribles, Enric.
Digues alguna cosa.
No, no, dic res.
Com que jo feia
un quart en català,
en direm un en català.
Si no truquem,
entrestant,
parlarem en japonès.
Fem les novetats editorials.
És una guia
de conversa universitària
japonès-català.
L'Enric ens l'ha mostrat
i la veritat
és que està molt bé.
Té molt bona pinta
aquesta publicació.
I no només això.
Aquesta és la nova,
però és que
aquesta guia
de conversa universitària
japonès-català
forma part
de la col·lecció
de guies
de conversa universitària
de la Universitat Autònoma,
no, de la Universitat de Barcelona,
que és molt completa,
és una bibliogueria,
ara n'explicarem més a dalt,
però,
aviso,
es pot comprar en paper,
però,
encara més interessant,
es pot veure
i baixar
i utilitzar
i, atenció,
sentir,
sentir els exemples
i com es pronuncien
en molts idiomes
a la web de la universitat
i, per tant,
diguem-ne l'adreça
que em sembla molt interessant,
que és
les3bedules.uv.edu
barra guiaconversa
i aquí trobareu
tota la col·lecció de guies,
la nova,
que és la de català japonès
i que és l'excusa
per parlar avui
de tota aquesta col·lecció
perquè, atenció,
hi ha un munt d'idiomes
i hi ha una primera guia
que inclou els idiomes
reconeguts
com a idiomes i oficials
en algun lloc o altre
de l'estat espanyol
que són el català,
l'aranès,
el castellano,
i l'euskara
i el galego.
Aquí, aquesta,
van tots junts,
amb una sola guia
i van els 5 idiomes
i després expliquem
una mica com va.
Després hi ha
la de català alemany
i alemany català
totes són viceversa.
Català alemany,
català amasic,
català anglès,
català àrab,
català castellà,
català francès,
català italià,
català japonès,
català neerlandès
per als neòfits holandès,
català polonès,
polonès,
català,
català portugués,
català rus,
català xinès,
català xinès,
català japonès.
Quin era l'idioma
que només parlava
una senyora xinesa
i que es va morir
i ara no el parla ningú?
Era una de les centenars
de variants del xinès.
Però no ens en recordem,
dalt no.
Ja ho buscarem.
És que a mi m'ha impactat molt.
A més,
ens en va morir
una altra per allà,
l'Asca,
que també es va emportar
l'idioma a la tomba.
Però aquella la tenien gravada.
Un quart de català
s'han perdut dues llengües,
que només parlaven
dues úniques persones al món.
A mi m'impacten molt
aquestes notícies.
Digue'm sensible,
no ho sé.
Espero que nosaltres
mai formarem part
d'aquest obituari.
De moment,
el català parla
més d'una persona.
Som uns quants milions,
no és tan fàcil,
no és tan fàcil
que ens extingim
com els dinosaures
o els mamuts,
tot això.
Encara que caigui un satèl·lit,
no ens extingirem
6 milions llargs
o 7 o 11.
És un meteorit,
els satèl·lits,
que jo sàpiga,
a veure,
cauen i ja està.
Depèn de quins satèl·lits,
terribles.
Anem a parlar de la guia.
La guia conté,
totes són viceversa,
català, japonès,
japonès, català,
pots entrar-hi des del japonès
o pots entrar-hi des del català,
depèn del teu interès.
Tenen uns 21 capítols,
21 capítols,
que són frases usuals,
oficina de l'estudiat,
clar, com això és per estudiants,
hi ha molta cosa
d'universitat d'aprenent,
n'hi ha moltes
que serveixen per a tothom
quan vas a fer el turista.
Matriculació, biblioteca,
idiomes, llibreria i papereria,
servei de fotocòpies,
informàtica,
i això és molt per a estudiants.
Servei d'esports per a estudiants,
però atenció,
hi ha aquí un tema,
fotografia, correus,
telèfon, transports públics,
restaurants, lleure,
anuncis, serveis mèdics,
tot això,
expressió del temps,
hores, horaris,
tot això,
ho tenim en totes aquestes guies,
en tots aquests idiomes,
hi ha un apartat
on tu pots clicar
i a més de veure la llista
del vocabulari
el pots sentir,
pots sentir en japonès
o en català, etcè, etcè.
Hi ha unes 1.800 frases,
d'aquestes 1.800,
si tu vas a fer el turista,
moltes se serviran,
encara que no siguis universitària.
I, ja dèiem,
21 capítols
amb totes aquestes classificacions,
hi ha vocabulari,
també hi ha uns resums
de gramàtica de cada llengua,
perquè els japonesos
puguin entendre
la gramàtica catalana
i els catalans
puguem entendre
la gramàtica japonesa,
per exemple.
Tot això.
Molt bé.
Tot això a les guies
de conversa universitària
de la Universitat de Barcelona.
No t'han trucat.
Doncs...
Fes la pregunta, home.
S'ho han perdut.
No, no,
però és que tu ets d'una manera,
ets tan rancí.
Si fas la pregunta,
et trucaran.
Faré una pregunta.
És la pregunta,
donar una oportunitat als oients.
Tindrem part de l'oportunitat
del palíndrom.
Mira, mira quin palíndrom.
Fes un palíndrom.
Agavar la gent nega la vaga.
És que són molt esquirols.
Aquest és de nota.
Ai, pobra gent d'agavar.
Potser.
A Itàlia mai la vaga.
Mira, mira.
A Itàlia mai la tia.
És boníssim, aquest.
Perquè la tia és aquella agència
de detectius
de Mortadell Filimon.
I allà no es diuen...
Existeixen,
però no es diu
Mortadell Filimon.
Mira, mira, aquesta...
O és que no me'ls acabo.
A macissa massa,
macissa mà.
A soca a cops
és poca cosa.
M'estic tornant
un addicte als palíndroms.
No sé si parlaves
en amasic
o en japonès,
perquè la fonètica d'això
era d'aquest estil.
M'estava dient
que ho estava dient malament.
No, però hi ha molts
llocs de paraules d'aquests
que és allò com
el carxofa,
xafada o patuf.
Va, fes la pregunta
i a veure si.
A Cornellà, Tània,
hi ha Aina tallant roca.
Complicat.
La pregunta alternativa
més senzilla
que el qualsevol
d'aquests palíndroms
seria
on tindrà la seu
la Fundació Ramon Llull?
Així no se t'entén.
On tindrà la seu?
I dones opcions, no?
Dona opcions.
Catalunya,
País Valencià,
Andorra,
Balears o Alguer.
Si algú truca
encara hi és a temps.
Truca a algú,
veus com tenies
que haver fet la pregunta?
Acabes de fer la pregunta
i t'han trucat.
Mira que t'ho he dit.
És que tu els espantes
amb els palíndroms.
No, no.
Formalment en ràdio
queda fatal.
Ara al final,
com si no fóssim ningú,
hem de donar...
És que de veritat...
Vinga, va,
fes la pregunta.
Hola.
Hola.
Com estàs?
Molt bé.
Estupendo.
És horrible,
és horrible.
És que la Iolanda
em diu que he de posar
una veu així
per fer el concurs.
Sí, és que...
Com et dius?
És millor que faci la pregunta
així.
És que sí.
Així que sabem que saps.
La pregunta.
I a més, escolta,
si heu de marxar,
marxeu i no cal
que aguanteu tot l'espai.
Però clar,
ell no s'espera al final
per assegurar-se l'audiència.
No sé on es pensa
que treballa,
però bueno.
La pregunta.
On tindrà la seu
la Fundació Ramon Llull?
Doncs penso que en Andorra.
Molt bé.
Però li has preguntat el nom?
Sí, però no me l'ha dit.
Si em dius el nom,
te'n posarem a la motxilla
i serà per tu.
El nom?
Sí, el nom i el cognom.
La Fundació Ramon Llull.
No, no, tu,
el teu nom.
Ah, jo?
Tu és la fundació.
Com a concursant,
com a concursant guanyadora.
Alicia Solá.
Alicia Solá.
Quina paciència tens, noia, eh?
Ui, no, no, que va, que va.
Jo crec que a la motxilla
li hauríem d'afegir alguna cosa.
No sé si ara trobo alguna cosa
aquí per la mà.
No, no, la motxilla no va sola.
No, no, està plena de coses, eh?
Va amb un lot de productes.
Molt bé, molt bé.
T'agradarà molt i tant que sí.
Moltíssimes gràcies, Alicia, eh?
Doncs a vosaltres.
Acomiada't també com els locutors d'abans.
Alicia, què menges demà?
Demà?
Sí.
Oi, demà encara no ho sé.
Doncs jo et proposo que dijous paella.
Paella?
Escolta-ho, dijous paella.
A veure, com que li hem dit
tema, és el grup.
És el grup.
És un grup que es diu dijous paella
i ho ha volgut lligar
com feien els locutors d'abans,
que a mi no s'han sortit gaire.
Alicia, gràcies per la teva amabilitat.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Dijous paella, qui són?
Són un grup de rombers catalans, principalment.
Que saleroso que veu avui.
Clar, primavera.
És que no, és que a més a més
toquen aquest dissabte.
I l'hauríem de veure com està parlant del disc.
Està fent un moviment flamenco.
Toquen aquí aquest dissabte.
És un grup d'aquells sorgits després dels Brams.
El Tito et es va posar a cantar en rumbero.
I aquí tenim el disc,
el van editar ja fa un parell d'anys,
però com que ha tingut èxit
han fet una reedició i han fotut uns extras
com aquesta cançó que sentim ara,
que és I Sex My Caban.
Gràcies, Enric.
Gràcies.
Nena, m'he llevat pioc.
I a dut que puc, que puc, que puc, que puc, que puc.
En quin cap, cap el que capa en aquest cap.
Si jo tenia la lluna de València en un cobre.
I és que no pot, no pot haver-hi hagut
ma è vi d'offor i pajmy�을,
és que no pot, ni pot haver-hi hagut
ma è vi d'offor que ten sol pricesun matur.
a Всё, a sí, a sí, a sí,
a sí, a sí, a sí, a sí, a sí, a sí, a sí.
Gràcies.