Ja he trobat un lloc adiena amb cobertura,
i el tenim a l'altre costat del fil telefònic,
que és el director de l'IPES,
codirector de les excavacions del jaciment de Tapuerca.
Eudel Carbonell, molt bon dia.
Hola, com estàs? Què tal?
Molt bé, però segur que tu estàs passant també molta calor,
perquè allà era condicionat poquet, no?
Fa un fred que pel·la.
Què dius, ara?
Fa un fred que pel·la,
tinc la gent excavant amb anoracs i bufandes aquí a l'elefante
i algun de costipat, ja.
Ah, que estàs ara a la cima de l'elefante.
Estic a la cima de l'elefante i tinc la gent aquí,
excavant alguns amb guants, em deixo amb un fred que pel·la.
Déu-n'hi-do, eh? Sembla mentida,
que tampoc no hi ha tanta distància.
Jo dic, no sé si estarà allà...
Molt fred, molt fred,
i aquesta gent a l'excavació està passant bastant fred aquest any.
Estan molt abrigats amb bufandes, guants, anoracs...
Abans que se m'oblidi,
perquè ja saps que jo tinc tendència a dispersar-me,
he vist que hi ha un assentament a l'aire lliure,
conegut com a Hotel Califòrnia.
Això que és un homenatge als Eagles, una broma,
o té alguna raó de ser?
És un homenatge als Eagles,
una persona que té a les transpeccions.
Quan va arribar feia molt fred,
perquè es feia a l'hivern,
i estàvem escoltant la música de la Califòrnia,
i va posar el nom molt bé.
Saps que això és molt lliure de fer,
la gent els diu que posa els noms que vulguin.
I bé, doncs, efectivament,
s'estava escoltant aquesta música,
per això dels noms de la Califòrnia.
Sóc com de la broma, també, els arqueòlogs.
També, això.
Treballo que sí que no sou tan sèrios.
Què va, què va.
Això és una cosa que penso...
La ciència és molt sèria,
però els arqueòlogs no tant.
No, no, jo n'estic convençuda,
perquè ara estava fent una miqueta d'inventari
a través de la pàgina de l'IPES.
Va ser un 3 de març
que justament amb tu, com a director de l'IPES,
iniciàvem aquesta col·laboració
entre Tarragona Ràdio i vosaltres.
i, escolta, Audal, estava mirant,
mira, hem parlat naturalment
de la mandíbula humana
de més d'un milió d'anys de Tapuerca.
Sí, la fa té.
Sí, sí, però també hem parlat
de la rupestre com a mitjans de comunicació,
de tota la tasca que amb la Fundació Mona,
la Marina, va venir a explicar-vos.
Està fet de la involució d'aquests ximpancers.
Hem parlat de com es va crear el foc
dels macromamífers,
de les troballes al molí de sal.
Hem après tantíssim aquests programes?
Jo espero que sí, no?
Perquè això ho fem, no?
Ho fem perquè l'única forma
que la ciència arribi a la nostra espècie
és que la gent s'integri en el coneixement,
no només que el coneixement sigui divulgació,
sinó que sigui promoció
des dels pocs científics.
I saps que això és una cosa
que em havia preocupat molt
i que ara tinc l'oportunitat,
tenim tots amb l'aliança de mitjans
i d'instituts per fer-ho.
I és el que estem fent.
I aquí també com a disciplinar dins de l'IPES,
pel que hem pogut comprovar,
us marqueu tots vosaltres,
tot el col·lectiu de persones
que treballeu, doncs,
sortir dels laboratoris,
sortir dels llaciments
i fer divulgació,
que és una de les potes importants a l'IPES.
I en aquest sentit, a vegades,
i no assenyalarem a ningú,
perquè totes les professionals
que han passat a l'IPES
pel matí de Terraona,
a Ràdio La Veritat,
és que van donar un tracte exquisit.
Ens han explicat moltíssimes coses,
però després, fora de micro,
dient,
tu creus que això interessa a la gent?
I jo dient,
home,
a mi m'interessa
i jo no crec que sigui un ésser estrany.
Hi ha molta gent que li interessa això,
perquè no esteu parlant de coses
que són alienes a la nostra vida,
sinó tot el contrari, no?
Jo penso que sigui interessa.
De fet,
sempre ho explico.
He fet conferències
amb centrades de persones
que han repetit
i, de fet,
hem publicat llibres de divulgació
que han fet
acollits massivament.
Hem fet
viatges
i hem pogut comprovar
en llocs d'interès
que tu pensaves
que no hi havia cap tipus
de coneixement que n'hi havia.
Què passa,
que sí que és veritat
que no hi ha hagut
una actitud
davant de la ciència
de l'evolució humana
com hi ha ara.
I això farà
que aquesta actitud positiva
en torn a divulgar-la,
a socialitzar-la,
fa que la gent
s'intressa cada vegada més.
Jo estic convençut
i sempre he dit
m'agradaria parlar
en camp de futbol
per parlar d'evolució
i algun dia ho farem.
Sí?
Tu creus?
Bé,
jo si ho dies m'ho crec,
que ho faràs.
Jo penso que sí.
Penso que sí
i de fet
parlant de nosaltres.
Quan la gent parla d'ella
l'intreig tres.
El que passa
que moltes vegades
els milions de comunicació
no sempre
es dediquen
la major part
de les vegades
a fer,
a part d'informar
que és el que hem de fer,
a fer programes
a dir obvietats
i això fa
que el coneixement
que hauria de ser divulgat
d'una forma
i socialitzat
d'una forma
sistemàtica
no es faci.
Parlaves d'aquest cap
de futbol
però de fet
internet
per a vosaltres
ha estat
una eina imprescindible
i de fet
una de les notícies
que també
al voltant
de la feina
que feu a Tapuerca
i la feina
que feu als arqueòlegs
té a veure
també
en aquest conveni
que heu signat
amb una firma important
relacionada
amb el món
de la tecnologia.
Sí,
això,
les firmes
de Ibermàtica
i amb altres
empreses de tecnologia
representen
aquesta aliança
que fem
d'esforços
perquè en realitat
la tecnologia,
la ciència
o el coneixement
de la societat
estigui integrada
en un procés evolutiu.
Fer un gran procés,
un gran procés
de consciència
d'espècie
que és el que jo
sempre estic
diguent
i estic
és un missatge profund
sense una consciència
d'espècie
que s'ha de fer
a partir del coneixement
i del coneixement
en pensament
sense aliances
amb corporacions
que poden fer possible
aquests missatges
a les d'espècies
i els problemes
d'adaptació
del segle XXI.
Quines expectatives
teniu enguany
a Tapuercaudal?
Com sempre,
és tan important
aquest escement
que sempre surt
el que pensem
i el que no pensem.
Això és treballar
i sempre dic
és la gallina
dels os d'or,
no?
No ho podem matar
perquè està produint
contínuament
que les portem 30 anys
a Tapuerca
i hem descobert
el més vell d'Europa
dues vegades,
hem descobert
una espècie nova,
la primera prova
de canibalisme,
les recol·lacions
que eren més antigues
de la història
i les lluites funeraris
i això està començant.
És a dir,
que d'aquí 20-30 anys
a Tapuerca
serà el jaciment
més important
a Euroàcia.
Ja deies
molts anys
excavant a Tapuerca,
és la 31ena campanya
si no va xerrada?
Aquí està la 31ena campanya.
Esteu treballant
o podeu arribar
a treballar
fins que acabin
unes 140 persones
i bona part
d'aquest col·lectiu
pertanyen a l'IPES.
Sí,
a l'IPES hi ha
un fort contingent
d'unes 40 persones,
que és una gran quantitat,
i els altres equips
n'hi ha fins a 120 i tal.
o sigui,
que l'IPES
té una participació
quantitativa
i quantitativa
importantíssima,
perquè molts
dels veterans
de 20 anys
són de l'IPES.
Com és un dia
a Tapuerca?
Sé que no t'han fet
mai aquesta pregunta,
però tenim
molta curiositat.
No ho has fet mai,
no.
Ens aixequem
al dematí,
a les 8,
a les 9
estem al jaciment,
es distribueixen
al jaciment
la gent per treballar,
treballem
fins a les 11,
fem 20 minuts
de recés,
continuem a les 11
treballant
fins a les 3,
a les 4 de quant a la tarda,
dinem,
als laboratoris
s'està analitzant
el material que trobem
i d'aquesta manera
passem tot el dia.
Dins del que és
la difusió,
a Tapuerca
és un jaciment
que a aquestes alçades
es pot visitar
i ha estat necessari
crear una certa
infraestructura
per poder acollir
els turistes,
els visitants,
en aquest cas,
i que no entorpeixin
la vostra feina.
Sí.
Perquè hi van molts
de visitants a Tapuerca.
Molts.
Molts.
només els jaciments
tenim unes 110-120.000 visites,
això que no hi ha pràcticament res,
i ara quan fem
el Museu de l'Evolució,
que està pràcticament acabat,
els centres d'interpretació,
l'aula de medi ambient,
les fundacions,
etcètera,
jo estic convençut
que 3 o 400.000 persones
visitaran aquest jaciment.
I que s'ha d'acabar l'octubre,
que tindreu acabat
tota aquesta infraestructura, no?
Jo suposo que s'ha d'acabar
i funcionarà
al cap del 2010.
a l'octubre
teníem acabat la fundació
i el FENIEC,
que és el Centre Nacional de Recerca,
però fins al 2010
no crec que es pugui obrir un museu
i el Centre d'Interpretació.
Grà, deies, home,
venen més de 100.000 persones,
tot i que, aviam,
veure's, veure's,
no és que es vegi molt.
L'altre dia parlàvem
amb un dels integrants
de l'IPES
que estan en aquest jaciment magnífic,
que és el de Capellades,
i allà sí que ens comentava
que visualment
era com més cridaner
que no passat a Puerca, no?
Visualment és més cridaner
perquè es veu la superfície
que vagi escavant aquí,
de portar que és més complicat,
és una muntanya,
els coves al mig és una muntanya,
però tot i així
és com que hi ha uns guies magnífics
que ho expliquen
d'una forma tan eficient
i tan interessant,
la gent acaba per interessar-se
pel jaciment.
Després de Tauper
que aniràs a l'Abric Romaní?
Doncs suposat.
Perquè això és la visita obligada,
no?
Per descomptat,
per descomptat que faré això,
per descomptat que
porto ja 28 anys,
27 anys a l'Abric Romaní
i els estils
he posat sempre
en el treball de camp, sí.
Què estaves fent en aquests moments
abans de desparar
la nostra trucada?
Estava fent botànica,
estava mirant flors,
flors i plantes
d'un aficionat
i estava mirant, doncs,
tot el...
tot el...
les plantes que hi ha aquí
i preciosa,
estava veient
les ceres d'Antropoforum,
que és una...
les orquídees més boniques
que tenim de color
broc i blanc
a la sierra,
la Nacampis Piramidalis,
que és una...
una orquídea de color violeta
i llavors
l'anòlice de la trusca,
que és el xuclamel,
en fi,
més dedicat a fer això.
A més,
com que sou un equip
interdisciplinar,
si tinguessis algun dubte,
tens botànics
aquí a l'equip, no?
Exactament,
tinc botànics,
jo,
puc ser burjacs
i llavors
quan venen
desconeixo molt amb ells.
Porto 30 anys
a la sierra
i la botànica
m'apassiona,
com la genètica,
com la geologia,
com la climatologia,
com totes les ciències
de la vida de la terra
i tinc el privilegi
de poder...
cosa que està plena de flors,
estic ruixada de gruselles,
de botonets,
en fi,
i estic ruixada
d'alsines
i les raures
del carclus
agínic
o del carclus
ílex,
i, bueno,
de fet,
és una meravella.
Mira,
abans,
fa una estoneta,
parlàvem amb Pila Sada,
que també és una amiga teva
del Museu Nacional Arqueològic,
i ens explicava
i comentàvem
el fet
de com el morador
de la Vila Romana
dels Monts
tonto no era
i es va instal·lar allà
en un lleu realment privilegiat.
Home,
aquesta riquesa
que hi ha natural
a la Serra de Tapuerca
la van aprofitar
i la van aprofitar molt bé,
no?
La van aprofitar bé
perquè estem ja molt conscients
que estàvem establint
una relació amb l'entorn
i hem de buscar
la seva màxima potencialitat.
I és un ecosistema
tremend,
un ecotó
que és un conjunt d'ecosistemes
que quan hi ha un gran barilat
d'animals
i que ens anaven a buscar
els animals
no per conviure amb ells
sinó per menjar-los.
Eudald,
continuarem fent el programa
de la propera temporada.
Com ho veus?
Bé,
jo penso
que n'hem de parlar
perquè tampoc podem...
Entend-se?
Jo penso que serà...
Jo penso que ha estat
una píndola molt forta
i jo suposo que
la gent està molt contenta
d'aquest programa.
Jo penso que
inclús he dit
algun comentari
i ho haurem d'anar a veure
perquè també la ciència
com tot s'ha de dosificar.
Jo penso que és important
les coses dosificar-les.
En el món
la ciència per a mi
és el més important,
per a mi és el coneixement
i el meu pensament,
però jo penso que
per a molta gent
no és l'únic pensament.
De tota manera,
penso que sí que,
almenys cíclicament,
hem de fer aquests programes.
de continuar fent divulgació.
En aquest sentit,
més enllà de la feina
que fa a Tata Puerta,
els projectes de futur
més immediats a UDAL?
Per descomptat.
En quant a divulgació?
En divulgació tenim
molts projectes
a tirar endavant,
els d'exposicions,
que en tenim quatre o cinc,
que en volem fer dues més,
o la presentació de Sant Gai
el 2010
del projecte de la Fundació
per fer una socialització
més gran,
i també en tenim uns quants
aquí dedicats
en el projecte de Sud-amèrica.
Audal,
si no t'ho pregunto,
rebento,
jo sé que és un abús de confiança.
I potser ja
no vols parlar-me mai més,
però és que t'ho he de preguntar.
Pregunta.
Em va encantar
la fotografia
en la qual posaves
en una platja
amb la Minerva Portillo,
la coneguda model,
per una campanya solidària.
A més em va encantar a mi.
Home, a tu segur,
com a tonto.
El que passa
que em va cridar molt l'atenció.
Dic, mira,
és una vessant diferent
que l'Audal
era, diguem-ne,
un pal
que encara no havia tocat, no?
No,
em van demanar
si volien fer aquest recolzament
que a través d'aquests mitjans
fan
en relació a l'ICEP
per un llibre
de solidaritat
i per suposat.
Jo em penso
que això és una cosa
que s'ha de fer.
I a part del ple estètic
d'estar
amb aquesta persona
que m'ha semblat excel·lent
i amb aquell equip,
doncs,
el productor,
el realitzador,
la mateixa Minerva,
no?
Que vam poder parlar
de coses de maternitat
perquè ja cada setmana
té un fill i tal.
i ser solidari
significa
l'estètica
i l'ètica
com a concepte social.
Jo tinc cap tipus
d'això en fer-ho.
Ens posem superficials
i diem que la foto
està molt xula, eh?
Gràcies.
La veritat és que sí que està...
La meva vida és molt guapa.
És molt guapa.
No, no,
i la composició
i tu allà amb el teu aspecte de...
Perquè a més, clar,
com que tothom
et relacionava
amb allò de l'Indiana Jones
fa 20 anys,
doncs encara hi ha qui
et té com l'arqueòleg
una miqueta cinematogràfic
que res té a veure
amb la realitat
que s'ha de fer.
Escolta,
és el preu de la fam a Eudal, eh?
No passa res.
L'important
és continuar treballant
en ciència
i socialitzant.
que el tenim fet un desastre últimament.
És veritat.
Eudal,
moltíssimes gràcies, eh?
Un petó.
Una abraçada molt forta.
Cuida't.
Fins aviat.
Adéu.