Temps de tertúlia en aquest matí de divendres,
l'últim dia de la campanya electoral.
Divendres 7 de març, els partits polítics,
els candidats, ultimen les últimes hores,
apuren, de fet, les últimes hores
per llançar els seus missatges i les peticions a vot.
I avui farem tertúlia només amb dos convidats,
però dos convidats, podríem dir, especials,
perquè seran també els nostres comentaristes
els que ens ajudaran a analitzar els resultats electorals
el proper diumenge a la nit,
en el marc de la programació especial
que Tarragona Ràdio dedicarà a la jornada de les eleccions.
El programa de la nit electoral començarà cap a tres quarts d'avui del vespre.
Us explicarem els sondejos que a peu d'urnes
faran públics just a les vuit,
quan es tanquin els col·legis electorals,
i a partir d'aquell moment,
i un cop també coneguem els resultats oficials,
podrem comentar tot això en aquesta nit especial,
en aquesta nit electoral de Tarragona Ràdio.
Els nostres comentaristes de diumenge
ja estan avui també en el temps de la tertúlia
per fer previsions i també per comentar i analitzar
els aspectes més interessants
que ens deixa aquesta campanya que avui s'acaba.
Els convidats a la tertúlia avui
són el periodista Ignasi Soler,
que de fet és el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ignasi, bon dia.
Hola, bon dia.
I també tenim el professor de Dret Constitucional
a la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Haria.
Jordi, també bon dia.
Bon dia, bona hora.
S'acaba la campanya.
Han estat 15 dies intensos.
Han estat més setmanes prèvies de precampanya
que déu-n'hi-do també.
molta activitat de campanya, segurament molt bipolaritzada.
D'això en podrem parlar en els propers minuts.
Però si haguéssim de fer un missatge
o una valoració genèrica de com heu vist
aquesta campanya electoral,
i fins i tot en comparació amb altres campanyes,
les últimes que hem tingut aquí a Catalunya,
o les últimes també de fa quatre anys
a nivell general de l'Estat,
què diríeu, què destacaríeu?
Ignasi.
Home, jo crec que ha estat una campanya
que ha anat de menys a més, no?
Semblava que no hi havia un interès molt, molt gran.
Recordem l'anècdota de l'atenció del Zapatero,
que els socialistes necessitaven crear tensió,
moure la gent,
i jo crec que al principi de la campanya
hi havia dubtes sobre això,
es parlava molt de l'abstenció i a més,
i semblaria, ja ho veurem diumenge,
perquè això no se sap mai fins que passa,
però semblaria que sí que s'ha aconseguit
crear una certa tensió,
probablement han tingut molt, molt a veure
els dos cara a cara televisius,
però semblaria que sí que finalment
hi ha un cert ambient,
tot i que la campanya analitzada
amb profunditat, amb detall,
crec que és nefasta.
Això ja en tot cas en parlaríem.
Ara en parlarem.
Jordi, un primer comentari, una primera valoració.
Doncs jo crec que la campanya,
per fer una metàfora futbolística,
seria com aquella típica final
en què l'incertesa del resultat salva el mal joc.
Joc avorrit,
en moltes ocasions fins i tot brut i desagradable,
amb una repetició d'arguments
que realment és esgotadora,
però que jo crec que al final
la incertesa del resultat,
que no sé fins a quin punt és certa o no,
perquè amb això dels sondejos
tots comencem a saber que, en fi,
que de vegades estan cuinats,
de vegades no estan cuinats,
tampoc són molt fiables,
doncs la incertesa del resultat
sembla que finalment farà
que la gent vagi a votar,
però jo crec que la gent finalment
anirà a votar
per una qüestió
d'evitar que guanyi l'adversari,
que no per una qüestió
de sentir-se apassionada
pel joc que ha desplegat el seu equip,
i pels jugadors
i per qui hi ha la banqueta, etcètera.
Per tant, jo crec que la incertesa
al final justificarà
que segurament diumenge
hi hagi una participació
segurament considerable,
però jo crec que la campanya
d'aquest punt de vista
ha estat extremament decebedora
i probablement el pitjor d'això
és que no hi ha cap motiu
per pensar que això
pugui millorar en el futur.
Incertesa del resultat,
com diu el Jordi,
tot i que també ho has posat
una mica en un ser interrogant,
creieu que hi ha incertesa
o que, tenint en compte
que les últimes enquestes
que es van coreixer
abans de les de dilluns
ja apuntaven un avantatge
cada cop més clar dels socialistes
i que sembla que això
s'ha accentuat
en els últims dies de campanya
amb els cara a cara.
Veieu encara un resultat incert o no?
Jo crec que sí,
per una raó,
és a dir,
hi ha una bipolarització molt forta
i el resultat depèn
fonamentalment
de totes les cues
que es van produint
en una sèrie bastant àmplia
de demarcacions,
de circunscripcions electorals.
I per tant,
escolti,
amb una variació
d'un 2%,
hi pot haver resultats
totalment diferents,
perquè aquest 2%,
segons com està repartit,
o sigui,
aquest guanya per un punt i mig
o perd per un punt i mig
no determina el resultat
amb diputats.
Jo crec que,
inclús matemàticament,
no ho conec molt a fons,
però tinc la sensació
que ells podria donar
el cas que es dona a Catalunya
o que s'ha donat a Catalunya
més d'una vegada
que algú guanyi en percentatge
i perdi amb diputats,
no?
Perquè les cues,
tu pots tenir molts vots
en un lloc determinat
on sí que es reparteixen
molts diputats,
però després,
si vas perdent
per la mínima
en una sèrie de províncies
on la cua
un diputat més,
un diputat menys,
al final suma molt,
no?
Sí, vaja,
d'alguna manera
insistir en aquest argument,
tot i que les enquestes
acostumen a destacar
que el percentatge de vot
és un percentatge de vot global
i el percentatge de vot global
no respon
de manera exacta
i, de fet,
tampoc de manera molt precisa
el que és després
el repartiment dels escons.
Per tant,
segons com es facin les enquestes,
segons l'univers que es triï,
segons la representativitat
que es doni
a determinades demarcacions
on la diferència
entre el repartiment
de l'últim diputat
pot anar de 200,
de 300,
de 500 vots,
doncs, clar,
amb un percentatge de vots
més o menys similar,
segons com estiguin repartits,
tal com deia l'Ignasi,
el resultat a la cambra
pot ser bastant diferent.
Per tant,
caldria veure també
com aquestes enquestes
estan fetes
des d'aquest punt de vista
per saber-ne la seva fiabilitat
i en aquest sentit
jo crec que,
com efectivament sembla
que després les enquestes
podríem dir a nivell local
apunten
que en determinades demarcacions
l'últim diputat,
la diferència
en les últimes eleccions
va ser molt petita
i no sembla
que les enquestes
apuntin
que això s'hagi resolt
de manera molt més clara
en aquests moments,
doncs, jo crec que
encara es pot parlar
de resultat incert.
D'altra banda,
hi ha un element
que altera bastant
el que puguin dir
les enquestes,
que és el fet
de la participació.
És a dir,
d'alguna manera,
el que la gent sap
de les previsions
condiciona
no només el seu vot,
sinó si anirà a votar o no.
per tant,
segons quin tipus
d'ambient es crei
d'aquí a diumenge,
doncs,
fins i tot això
podria provocar
que determinada gent
o bé confiada
per un resultat
o bé motivada
per un resultat
negatiu,
es mobilitzés
i això,
doncs,
finalment,
sobretot amb aquestes demarcacions
diguem-ne
que encara cal repartir,
que encara no estan clares,
doncs,
això podria condicionar
el resultat final.
Per tant,
jo crec que encara
no es pot donar
com a segura
ni tan sols
la victòria del PSOE.
I parlant d'enquestes,
després,
en tot cas,
tornarem pròpiament a la campanya.
La iniciativa
que ha pres el periòdico de Catalunya
que ahir va decidir
publicar enquestes
a través,
saltant-se d'alguna manera,
fent una petita trampa,
podríem dir,
a través del periòdico d'Andorra,
tenint en compte
que la llei electoral
no permeta
a l'estat espanyol
publicar enquestes
més enllà del dilluns
previ a les eleccions,
com la valoreu?
Perquè això ha creat
un cert debat
en el món periodístic,
també en el món jurídic.
creieu que s'haurien
de poder publicar enquestes
fins a l'últim dia
de la campanya electoral?
Com ho veieu?
Jo crec que hi ha dos aspectes
amb això.
És a dir,
la prohibició
de publicar enquestes
té a veure
amb una cosa
que ja ha comentat el Jordi,
i és que les enquestes,
la publicació
de les enquestes,
és a dir,
saber,
o pretesament saber
més o menys
què passarà,
determina
el comportament
de l'electoral.
És a dir,
tant en el sentit
d'aquí anar a votar,
i sobretot en el sentit
de si val la pena
o no anar a votar.
Està cantat,
guanyarà tal,
facis el que facis,
si faci el que faci jo,
ja se sap
que guanyarà tal,
doncs,
escolti,
no em prenc la molèstia
o no faig l'esforç
d'anar a votar.
Condiciona l'actitud
d'una part de l'electoral.
Condiciona.
I aleshores,
des d'aquest punt de vista,
aquí hi ha la prevenció.
Com que condiciona,
bueno,
doncs prenem una mesura
de contenció
i perquè condicioni menys,
doncs una setmana abans
ja no es poden publicar.
Ara bé,
l'altre aspecte és,
bueno,
i per què es poden publicar abans?
I aleshores,
la condició hauria de ser,
escolti,
hi ha algun,
com que condicionen,
hi ha alguna garantia
que aquestes enquestes
són reals,
estan ben fetes
i que són fiables?
Perquè, clar,
si sabem que condicionen,
doncs és allò,
que s'encarreguen els estudis,
es guarden en un calaix,
es publiquen o no es publiquen
en funció de quin resultat
et donen
i fins i tot es falsifiquen,
que aquí a Catalunya
hem tingut un episodi famós
de falsificació d'enquestes
i utilització d'aquestes enquestes.
Per tant,
tenim un doble problema
que afecta en general
a tota la premsa,
és a dir,
qui va guanyar el debat,
escolti,
depèn de quin diari llegeixi,
i al final,
fins i tot,
no tan sols depèn
de quin diari llegeixis,
sinó que encara que l'hagis vist,
també depèn de quin diari llegeixis,
i això és justament com el futbol,
depèn de quin ràdio escoltes el partit,
el partit és bo o és dolent.
Jordi,
s'hauria de canviar la llei?
O creus que aquesta iniciativa,
per exemple,
que ha pres el periòdic aquesta setmana
pot obrir un debat de cara al futur?
És possible
que obrin de cara al futur.
A veure,
s'hauria de canviar la llei?
A mi em sembla
que efectivament
el que es pretén evitar
amb la publicació d'enquestes
durant l'última setmana de campanya
és que les enquestes
d'alguna manera
condicionin el vot,
però des d'aquest punt de vista
a mi ja hi ha una cosa
que em sobta
que és
perquè es pot fer un mítin divendres
i no es pot publicar
una enquesta divendres.
Aleshores,
jo tinc la sensació
que la publicació d'enquestes,
tenint en compte
que probablement
el problema major
és la seva fiabilitat
o si no la seva fiabilitat,
la fiabilitat
que els donem,
és a dir,
fins a quin punt
ens influeixen o no,
doncs tinc la sensació
que si el problema
és fins a quin punt
poden condicionar el vot
doncs escolta'm,
doncs poden condicionar el vot
fins que es pot fer
l'últim mítin,
en aquest sentit.
No entenc per què
una setmana pels fondejos
i en canvi
doncs només un dia
allò de la famosa
jornada de reflexió
doncs per la publicitat electoral
quan a més a més
representa
que
vaja
no siguem malpensats,
creiem-nos-ho,
que de fet
les enquestes
no són propaganda electoral.
Si no ho són
i en principi
és una informació
fins i tot més fiable
que la mateixa
publicitat electoral
a mi no em sembla
molt raonable
una limitació
diferenciada
dels mítins.
Per tant,
jo crec que
si un vol
conservar la jornada
de reflexió
l'electorat
d'alguna manera
ha de poder tenir
tota la informació
disponible
en el mercat
i no veig
perquè una sí
que a més a més
és publicitat
i una altra no
que representa aquesta informació
i per tant
s'acosta més
del que podria ser
en realitat
i fins i tot
si volem entrar a discutir
això
es pot discutir
fins i tot
la mateixa jornada
de reflexió
però conservant
la jornada de reflexió
em sembla que
com a mínim
les enquestes
s'haurien de poder
publicar fins avui.
Tornant a la campanya
som ja
en fi
al contingut
i al que hem vist
aquests últims dies
en fi
ja estem
en l'última jornada
en les últimes hores
ahir a la nit
per exemple
va haver-hi actes
multitudinaris
el
el mítin
dels socialistes catalans
al Palau Sant Jordi
amb milers i milers
de persones
fins i tot
alguns diuen que 40.000 persones
s'aplegaven al Sant Jordi
a València
el Partit Popular
també es reunia
diuen més de 20.000 persones
amb Mariano Rajoy
en fi
hem assistit
als cares a cares
que segurament
haurà estat
la gran novetat
des del punt de vista mediàtic
des del punt de vista periodístic
Ignasi
ha estat la gran novetat
de la campanya
perquè
després de 15 anys
d'absència
de cares a cares
entre els dos
principals candidats
a la presidència
del govern espanyol
n'hi ha hagut
valoració
d'aquests cares a cares
han estat
l'element
la peça clau
fonamental
ara que ja s'acaba
la campanya
d'aquestes eleccions
creus?
jo crec que sí
que han marcat
molt
tot el perfil
de la campanya
entre altres coses
perquè
la resta de la campanya
pràcticament
ha estat
en comentar
el que havia passat
en aquells cares a cares
deixa'm-ho preguntar
t'ho d'una altra manera
que hagués passat a la campanya
si no hi hagués hagut
cares a cares
doncs
molta menys tensió
i molta menys mobilització
menys participació
segurament
de la campanya
i això segurament
es ve traduït
en menys participació
a les eleccions
jo crec que sí
que amb el cara a cara
i des d'aquest punt de vista
s'entén i s'explica
que el que és normal
que és que
el que vol el cara a cara
sempre és
l'opositor
i el que no el vol
és
qui té més a perdre
que és qui governa
en aquest cas
ha estat a l'inversa
qui li interessava més
el cara a cara
era qui governava
perquè és a qui
li convé més
l'atenció
mobilitzar el seu electorat
mobilitzar
perquè ho ha explicat
ell a més a més
jo ja dubto
si volguen
o no volguen
i si va ser
casualitat
o no casualitat
que allò
es gravés
com si no
es volgués dir
perquè al final
ha estat
un element
important
molt important
en la campanya
Jordi també creus
que els cares a cares
els dos han estat
fonamentats
en la campanya?
Home
en la mesura
que sembla
que la resta
de la campanya
ha estat un comentari
a peu de pàgina
dels dos debats
em sembla que sí
però d'altra banda
a mi en aquest sentit
m'agradaria apuntar
que de fet
aquesta modalitat
diguem-ne
mediàtica
o de producte audiovisual
que és el debat
cara a cara
amb un sistema
de representació
proporcional
que a més a més
és parlamentari
que per tant
aquí votem
no és el president
del govern
sinó
els components
del Congrés
de Diputats
i del Senat
em sembla que
d'alguna manera
demostra fins a quin punt
els mitjans
poden condicionar
la percepció
que té l'electorat
en relació
amb què es vota
i què és important
i què no és important
jo crec que
això ha condicionat
una claríssima
bipolarització
de la campanya
i tinc la sensació
que aquesta opció
mediàtica
no és una opció
innocent
en el sentit
que jo percebo
a banda d'una certa
tendència
que sembla
que es podria
localitzar
a partir de les eleccions
del 93-96
un cert interès
per part
de determinades
elits
de determinats mitjans
de determinades forces
polítiques
en el sentit
d'anar raconant
la pluralitat
del sistema
i això és un mitjà
claríssim per fer-ho
en el sentit
que
tot i que la tendència
probablement ja existia
segurament
aquest plantejament
mediàtic
de la campanya
i no és un plantejament
dels partits
sinó que és un plantejament
en aquest sentit
dels mitjans
doncs segurament
perjudicarà menys
el perdedor
presumpte del debat
que les forces
que no hi van ser
i en aquest sentit
jo crec que
tot i que tothom
dona per un bon exercici
de democràcia
etcètera
el fet que parlin
etcètera
el format
o sigui
escollir el format
qui parla
com parla
determina també
la sensació
de l'elector
de què és el que està
realment votant
i per tant
en aquest sentit
aquest exercici
aparentment innocent
em sembla extremadament
perillós
sobretot vist des d'un punt
de vista
en aquest sentit
de la perifèria
és a dir
les forces polítiques
d'àmbit
diguem-ne
més reduït
que el conjunt
de l'Estat
doncs
clarament
surten perjudicades
d'aquest format
simplifica
d'alguna manera
per l'elector
molt tot
ho simplifica
gairebé tot
i ho converteix
en un espectacle
segurament mediàtic
sí
però d'altra banda
una podria dir
és el que fan
els Estats Units
o és el que puguin
fer a França
però a les Estats Units
i a França
es colla el president
i jo recordo
per exemple
en el cas
dels Estats Units
quan
Ros Peró
tenia una esperança
de vot
d'entre el 2
i el 3%
de l'electorat
els debats
eren triples
tenint en compte
que tothom sabia
que Ros Peró
no seria president
dels Estats Units
home
sí que és veritat
que en les últimes eleccions
per exemple
no va haver un debat
a 3
amb el Ralph Neide
que era el tercer en discòrdia
però a mi em sembla
que en un sistema parlamentari
això és extremament perillós
i respon a interessos
que van més enllà
del que és estrictament
d'una informació electoral
o sigui
és un determinat model
de sistema
el que es vol vendre
és un determinat model
de país
és un determinat model
de funcionament
dels partits
i en aquest sentit
a mi em sembla
que és una opció
que d'entrada
s'ha d'afrontar
de manera crítica
jo crec que tenim
una extraordinària facilitat
per descentrar-nos
del que
nosaltres estem discutint
és a dir
aquí
el Jordi ha assenyalat
una perversitat
del sistema
no estem escollint
president del govern
i en canvi
tota la campanya
i tot el sistema mediàtic
absolutament tot
està
funcionant
com si estiguéssim
escollint president
però sempre
perdona
Ignasi
sempre ha estat així
des de la recuperació
de la democràcia
segurament cada cop
més accentuat
però suposo que als anys 80
també l'opció era
Felipe González
o Fraga
per exemple
o Suárez
i no només això
i a Catalunya
Jordi Pujol
i Raimon Ubiols
a Catalunya tenim
el cas més flagrant
és a dir
semblava que estiguéssim
escollint president
i el senyor
que va obtenir més vots
no és president
a Catalunya
diguem-ne
tothom hauria de tenir
clar
que no s'escolleix president
s'escolleixen uns diputats
uns representants
i aquests representants
escolliran un president
i això és el que passa
i aquest és el joc
si no canviem el joc
no hauríem de
llavors
hi ha un sistema pervers
però
d'alguna manera
hi ha una altra perversió
que és el que justifica
això
i és que en realitat
sí que estem escollint president
perquè
els partits polítics
i els grups parlamentaris
funcionen
de tal manera
que
tu escolleixes uns diputats
però
aquests diputats
no tenen cap marge
de maniobra
estàs escollint
un partit
i per tant
estàs escollint
l'únic marge
és aquest
amb qui pactarà
cada un
i aquí és on es dilueix
en gran part
tot aquest tema
de la pluralitat
perquè en últim cas
el que ens haurien de dir
l'únic
dubte
o l'únic sentit
de la campanya
dels partits petits
hauria de ser
amb qui pactaran
o a qui li donaran suport
perquè al final
només s'està discutint això
Zapatero i Rajoy
són els dos únics
que poden ser presidents
del govern
en aquestes constàncies
i per tant
l'únic que caldria saber
de convergència
d'esquerra
o d'iniciativa
és
escolti vostè
el dia de la investidura
a qui en votarà
amb aquest o amb aquell
i aquesta ambiguitat
no, jo no votaré
jo no sé
jo decidiré
en funció del resultat
i de més
també és una cosa
que tampoc quadra
i jo vull dir
una altra cosa
no m'agraden
les comparacions
amb els altres països
per una raó
diguem-ne
òbvia
quan es fan aquests debats
i el cara a cara
i de més
dius
sí, sí
com a França
sí, sí
com a Estats Units
mentida
escolti
a França s'escolleix president
primera
segona
els debats
tenen una qualitat
que
aquest és un exercici
que la majoria
de la població
no pot fer
però que seria interessant
és que hi hagi
com directament
la premsa internacional
se n'enfot
dels candidats espanyols
pel seu nivell
per la seva ridiculesa
en els arguments
pel baix nivell
de la fe política
en aquest país
i als Estats Units
no és que es faci
un cara a cara
és que l'Obama
i la Clinton
que no estan
porten 22 ja
porten 22 cares a cares
són del mateix partit
són del mateix partit
perquè jo crec que hi ha molta gent
que encara es pensa
que són de partits diferents
encara
quan acabin això
hauran de començar
a fer els cares a cares
amb el de l'altre partit
i a més a més
els primers debats
eren a 7
i a 8
i a més a més
els debats
són de veritat
hi ha uns periodistes
que són independents
i que tenen
prou capacitat
mental
per plantejar
temes
i per fer-los discutir
de coses
tot això aquí no es dona
estem en un altre país
estem en un altre món
i hauríem de començar
a pensar
en com ens ho fem
nosaltres
abans de
voler
fer veure
que som un altre país
però els cares a cares
aquests que hem vist
poden suposar un pas
un canvi
en fi
evolucionar
cap a altres models
en el futur
o creieu que
per la idiosincreàcia
per la manera de ser
del món periodístic
i del món polític
d'aquest país
de l'estat espanyol
en fi
no avançarem gaire
perquè
hi ha molta gent
que considera
que hem assolit
una fita històrica
amb aquests debats
cares a cares
que vosaltres
amb els vostres comentaris
evidentment
poseu totes les reserves
del món
i més si ho comparem
amb altres països
a veure
jo tinc la sensació
que primer
la qualitat dels debats
ha estat manifestament baixa
des del punt de vista
del debat
vaja
tan baixa
que de fet
debat no hi ha hagut
hi ha hagut un doble monòleg
diguem-ne
interromput
per parts publicitàries
de l'altre candidat
és a dir
perdona Jordi
és criticable
el contingut dels debats
i també el paper
evidentment
del moderador
moderadora
que hi ha hagut
en els debats
que simplement
s'ha limitat
a repartir temps
però jo entenc
que la professió periodística
en aquest sentit
faci autocrítica
però no és l'única
responsable d'això
perquè hi ha un altre element
ni la principal
hi ha un element
que és fonamental
quan tu preguntes
és possible
que el model es consolidi
doncs mira
és tan fàcil
com saber
si a les pròximes eleccions
els candidats
a president del govern
del Partit Popular
i del Partit Socialista
estan endisposats
per tant en realitat
això depèn
dels equips de campanya
del Partit Popular
i del Partit Socialista
als Estats Units
o a França
es dona per fet
que hi ha d'haver un debat
i els responsables de campanya
no tenen més remei
que acceptar-lo sí o sí
no un debat
i 15 i 20 i 30
si convé
aquí no
aleshores
jo crec que no s'ha consolidat
amb l'imaginari polític popular
que hi ha d'haver debat
i com no s'ha consolidat
que l'hi hagi o no
dependrà de les estratègies
dels equips de campanya
en la pròxima campanya
i jo crec que és tan simple
com això
si després
de 5 convocatòries electorals
resulta que els equips de campanya
han coincidit
amb aquest format
doncs després ja serà molt difícil
tirar enrere
però en aquests moments
jo crec que no es pot donar
per consolidat
ni molt menys
el fet d'això últim
que comentes
seria més assumible
ja el model
que s'ha instaurat
amb la Catalunya
en els últims anys
en les últimes convocatòries
que com a mínim
la televisió pública
fa un debat
amb les 5 formacions
que tenen representació
i que d'alguna manera
ja sembla que
es dona per fet
no sé
una mica comparant
el que deia el Jordi
Ignasi
tu estaries
jo crec que a Catalunya
això està més o menys consolidat
i justament perquè són 5
i ningú ja sembla
que ho discuteixi
és que és més difícil de discutir
és a dir
un debat a 2
si un diu que no
no n'hi ha
i un debat a 5
si un diu que no
hi ha un debat a 4
i el que no hi va
és el que surt
és el que perd més
perquè no hi és
i per tant
la lògica
no depèn tant
de cultura política
sinó d'interessos partidaris
i en aquest sentit
el fet
que la televisió pública
l'hagi de fer a 5
i de més
és a dir
probablement
a les eleccions catalanes
que es va reclamar
un debat a 2
i un cara a cara
i que es van fer
aquests cara a cara
es van fer en mitjans
com els diaris
i demés
aquí hi ha una qüestió
que els periodistes
també hem de dir
i hem de dir clarament
el debat a 2
des del punt de vista
periodístic
des del punt de vista
d'audiències
i des del punt de vista
és molt més fàcil
i atractiu
i agraït
és més fàcil
és un espectacle
és un espectacle
és més agraït
és més seguible
i en canvi
el debat a 5
justament
només cal remetes
el debat de TV3
entre els 5 principals
candidats de Catalunya
els candidats
de Barcelona
no de Catalunya
on
doncs
jo crec que
molta gent
va desconnectar
i era més interessant
o menys
que el cara a cara
home
primerament
és menys interessant
perquè
aquí no hi havia
els dos que poden ser
presidents d'Espanya
evidentment
però
també
perquè el format
és menys atractiu
és més àrid
s'ha de prestar més atenció
i hi ha més creuament
des del punt de vista polític
segurament és més interessant
però
això
no passarà
Per anar acabant
quina participació
preveieu
que hi haurà
en la jornada de diumenge
serà alta
recordem que és molt difícil
o pràcticament impossible
comparar-ho amb les eleccions
de fa 4 anys
perquè teníem l'impacte
dels atemptats
terroristes
de l'11M
quines previsions
creieu vosaltres
que pot tenir
tot el que ha passat
en els últims dies
els cares a cares
l'atenció
que volien
determinar
les forces polítiques
quina participació
creieu que es pot produir
i també
en clau catalana
si creieu que pot haver-hi
una certa diferència
un cert decalatge
entre el que passi a Catalunya
i en el conjunt d'Espanya
Jo crec que
tot apunta
que la participació
serà bastant elevada
en el sentit
que el que s'ha aconseguit
és efectivament
tensionar l'electorat
un electorat
que d'altra banda
respon
a un discurs
extremadament bipolar
i amb un discurs bipolar
en què
d'alguna manera
se li demana
que voti
per evitar
que aquells
que li agraden menys
acabin tenint
la presidència
del govern
per tant
en aquest sentit
jo tinc la sensació
que s'ha aconseguit
el que es volia aconseguir
per part dels
dos grans partits
pel que fa a Catalunya
jo tinc la sensació
que aquest discurs
bipolar
aquest discurs
poc matitzat
d'alguna manera
ha escombrat
del mapa
del debat
en l'opinió pública
conceptes
que fa dos mesos
semblaven extremadament
importants
per al resultat
d'aquestes eleccions
com ara
allò que va dir
el president Montilla
del desapego
o el català emprenyat
o que la gent
estava cansadíssima
per al tema
dels infraestructures
per l'AVE
per la pagada
de Barcelona
d'aquest estiu
etcètera
jo crec que això
ha estat desplaçat
totalment de la campanya
fins i tot
per aquelles forces polítiques
que en principi
podrien estar interessades
a mantenir aquest discurs
cosa que
vaja
a mi em sorprèn
molt
perquè si alguna
si alguna força política
d'alguna manera
pot sortir perjudicada
d'això
són justament
les que podien treure
algun rendiment
de fer aquest discurs
per tant
com aquest discurs
ha desaparegut de la campanya
demanem-hi la culosa
però no només de la campanya
sinó fins i tot
els mateixos mitjans
per exemple
els dos canants diaris catalans
sembla que
de sobte
el català emprenyat
al qual havíem fet tanta referència
doncs
deu estar feliç ara
i deu ser optimista
per reutilitzar
la paràfrasi
de l'eslògon
d'un determinat partit
jo tinc la sensació
que
per concloure el discurs
probablement
hi haurà
poca diferència
de participació
entre Catalunya
i la resta de l'Estat
i fins i tot
en aquest sentit
doncs
jo crec que això
tindrà conseqüències
des del punt de vista
de la composició final
del Congrés
de Diputats
i del Senat
Ignaci
doncs
jo crec que
probablement
no serà tan alta
com fa quatre anys
però fixeu-vos
que
al final
jo crec que el PSOE
això és mèrit
del PSOE
ha aconseguit
plantejar aquestes eleccions
com la segona volta
de les eleccions
del 2004
hi havia coses
que ho facilitaven
com el fet
que els dos candidats
principals
són els mateixos
però a més a més
ha aconseguit
tornar a centrar
el debat
a l'11M
a la guerra d'Iraq
amb coses que
aparentment
ja haurien d'estar
superades
i respecte a Catalunya
hem de
hem de recordar
una cosa
si nosaltres
traiem Catalunya
a la resta d'Espanya
el PP guanya
per majoria absoluta
és a dir
el resultat
de Catalunya
no és
no és allò
indiferent
o marginal
en aquest tema
és una qüestió
fonamental
i a més a més
és que
el mirin d'ahir
dels socialistes
i a més
és fonamental
no és broma
i
no
tampoc és
i és notar la diferència
de participació
creus tu
entre Catalunya
i Espanya
jo crec que
és com la segona volta
del 2004
doncs
veurem què passa
queden poques hores
de campanya electoral
i tenim per davant
tot el diumenge
així que avui
hem fet la tertúlia
amb l'Ignaci Soleil
i amb el Jordi Jari
que seran els nostres
comentaristes
la nit de les eleccions
potser serà
una nit emocional
tant una nit intensa
com d'altres
que ja hem viscut
a través dels micròfons
de Tarragona Ràdio
estarem presents
en clau local
seguint
estrictament
tots els resultats
de la ciutat de Tarragona
de la demarcació
i evidentment
tots els resultats globals
de les eleccions
el pròxim diumenge
Ignaci Soleil
Jordi Jari
moltes gràcies
per venir aquest matí
a la tertúlia
de Tarragona Ràdio
i fins al proper
diumenge a la nit
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
sinc