Cristina Barber, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Ui, encara tens una miqueta d'aquella son de dilluns, no?
Com tots, una mica.
Us heu de posar les piles, però, perquè a la biblioteca no pareu.
La passada setmana, activitat intensa a la biblioteca,
entre altres coses, per l'activitat d'Acostat al Serrallo,
a banda de tot allò que feu habitualment,
a banda de totes les activitats de la tardor literària,
que ha portat gent a la sala infantil,
també a altres sales de la biblioteca, però l'activitat no s'atura.
I avui ens vés a parlar de dos autors, un autor i una autora,
prou coneguts i que seran presents a la biblioteca
després que els lectors del Club de Lectura
hagin llegit algun dels seus llibres, no?
Sí, es tracta que aquesta setmana a la biblioteca
es dona la coincidència que dos dels convidats
els ha anat bé de venir aquesta setmana justament.
I hi ha aquesta coincidència. Bé, ja ens va bé.
Com, això va molt bé que puguis fer la lectura del llibre
i que després els lectors tinguin l'autor allà davant.
Això és un luxe.
Nosaltres anem, a diferència de la festivitat de Sant Jordi,
que els autors venen molts llibres,
alguns lectors que no saben si se'ls llegiran,
aquí és a l'inrevés.
No estan per xerrades aquí de Sant Jordi, estan per xerrar.
Aquí venim amb els deures fets,
nosaltres ja hem llegit la lectura,
ell, l'autor i l'autora que ens expliquin el que els sembli,
i després nosaltres els comentarem.
Molt bé, per qui comencem? A veure.
Comencem pel primer que vindrà.
L'audal Carbonell vindrà a la biblioteca el proper dia 25 de novembre,
a dos quart de set, és a dir, demà, a dos quart de set de la tarda.
L'acte s'emmarca com una lectura més de les que hem fet el club de lectura,
una mica diferent, perquè bàsicament llegim literatura.
Narrativa, generalment.
Narrativa, però també hem llegit teatre i també hem llegit poesia.
És a dir, que ja hem llegit diferents gèneres.
Assaig, i ara hem introduït una lectura de tipus científic,
que es tracta del darrer llibre de l'audal Carbonell,
que es titula La consciència que crema.
A veure com anava.
Ens hauria agradat poder fer la xerrada dins de la Setmana de la Ciència,
però bé, doncs a vegades per les dates no es pot lligar.
Com si fos un acte més de la Setmana de la Ciència una mica posposat.
Però escolta, si no ho poses a la Setmana de la Ciència,
ho poses a la Tardor Literària, i si no, tant se val.
El cas és que es pugui fer l'activitat i després ja li buscarem allò l'encaix.
Exacte, es tracta de fer arribar les obres que tenim a la biblioteca,
científiques i literàries i el que sigui.
La biblioteca és un portal d'informació i d'una porta al coneixement,
i el que es tracta és que la gent ens conegui i conegui els autors,
sobretot si tenen l'alçada d'aquests dos que venen.
Has parlat amb alguns dels lectors del Club de Lectura sobre el llibre de l'Eudal?
Sí, n'hem parlat perquè ja vam fer dues reunions de comentari.
I què els ha semblat així, a priori?
Home, d'entrada l'obra aquesta és una mica més dificultosa a parer de tothom que d'altres d'ell,
perquè hi havia qui havia ja llegit obres d'ell.
A algú li ha semblat que era més dificultosa, doncs.
Jo també hi estic d'acord.
Pel tipus de... Per la terminologia que em prea, no?
Potser la terminologia és més tècnica.
El que passa és que el missatge queda bastant clar,
tot i que és un llibre, doncs, pel gran públic, potser una mica més espessa.
Però jo crec que la tesi s'entén i es tractarà de...
que ell ens exposi a això i a veure si tot això, tothom...
Aquesta tesi s'entén, no?
Que no tothom l'ha entès de la mateixa manera.
Allò que no som humans, no? Allò que sosté el del Carbonell.
Sí, ell sosté que encara...
Encara no som humans.
Que la humanització no és sinònim d'humanització
i la primera encara s'ha d'aconseguir.
I això només s'assolirà amb el pensament crític.
Els darrers anys, els nous progressos en ciència i en tecnologia,
el que estem visquent ara,
arriba a molta gent d'una manera molt depressa.
O sigui, la socialització, en paraules de l'autor,
s'està fent d'una manera molt ràpida.
Però aquesta manera d'arribar...
O sigui, ell sempre sosté que el bo que tenen...
Ho tradueixo una mica al meu llenguatge, no?
El bo dels nous avanços científicos i tecnològics
és que la gent se'ls faci seus, d'alguna manera.
I quan ja els ha paït, quan ja els ha digerit,
llavors és una cosa que permet el progrés.
Però que la rapidesa en què estan arribant
les darreres innovacions tecnològiques
fa que ens poden fer arribar amb una mena de coll d'ampolla.
A més a més, ha de sostregar...
Perquè no hi ha temps per processar-ho, d'alguna manera.
Potser ell em corregiria,
però és a dir, que volguem dir que si no som conscients
de cap on anem, ens podem col·lapsar.
I sobretot la socialització d'aquesta tecnologia,
que potser Eudald Carbonell en aquests últims temps
és el que més recant s'ha mostrat en el sentit
que se suposava que progressant tecnològicament
arribaria també l'evolució,
que és diferent progrés tecnològic que evolució humana.
Com que aquesta tecnologia probablement en molts casos
no s'està donant l'ús ni s'està socialitzant,
perquè encara continuen mans determinades capes de la societat,
doncs sembla que aquest procés no s'acaba de culminar.
La tesi crec que és prou clara,
tot i que tot el llenguatge científic,
però, clar, hi ha moltes coses a discutir.
No som un grup de científics, això ho hem de tenir clar,
no som un grup de gent especialitzada,
que no vol dir que no siguem un grup de gent
interessada i força.
A part que l'acte és obert a qualsevol persona
que s'hi vulgui apropar,
però tindran format de xerrada,
no és una conferència magistral.
A més, Eudald Carbonell,
si en alguna cosa s'ha caracteritzat
al llarg de tota la seva carrera
és en la divulgació científica,
la socialització de la ciència.
Arriba a tothom, per tant...
Sí, però no li diguis que fa divulgació científica
perquè s'enfada.
S'enfada, sí, bé.
A veure...
Aquest és de les contradiccions que jo li trobo,
que penso que fa molt per divulgar la ciència,
però ell diu que no fa divulgació científica.
Llavors, és una pregunta que li volem fer també, no?
Doncs vinga, l'hi feu i que l'hi faci qui vulgui
perquè hi haurà una xerrada
i segur que s'obrirà un torn de paraula
i d'intervencions
de tota la gent que vulgui acostar-se.
Quarts de set de la tarda, dius, Cristina,
a la sala de dalt?
A la sala de Tarragona.
Molt bé.
Intentarem encabins allà.
Ja veurem.
Aprecadets, eh?
Aprecadets.
Perquè l'Odal Carbonell sempre treu
molt i molt i molt de públic.
Molt bé.
Un dels noms propis
que passaran aquesta setmana per la biblioteca,
l'altre és l'autora del Patriarca,
columnista, escriptora,
una dona, a més, encantadora
i que va solir un èxit extraordinari
amb aquesta novel·la, no?
Amb el Patriarca.
Es tracta de la Najat El-Hajmi
i autora de L'últim Patriarca,
que és el Premi Ramon Llull
de novel·la d'enguany, del 2008.
Una autora que ha escrit dos llibres
i amb el segon llibre guanya el Premi Ramon Llull.
Cosa que alguns autors
ho han criticat, també.
Ai, que dolentes l'enveja.
No, és sobte, realment sobte
que sigui una persona que ha escrit molt llibres.
Però per què es critica només
a la gent que guanya, Cristina, per favor?
Això de criticar és tan fàcil.
És tan fàcil criticar.
Hi ha tant de ressentit pel món.
A veure, ha guanyat el Premi,
doncs l'ha guanyat,
que el disfruti ella i els lectors.
Ha guanyat, realment ha guanyat
i, a més a més, ha guanyat molts lectors
perquè per Sant Jordi, recordo que va ser
de les novel·les més llegides
o més venudes.
Ara veurem si s'ha llegit.
Jo crec que sí,
perquè de moment tenim força gent apuntada ja,
perquè demanem una mica d'inscripció prèvia,
que ens telefonin
i diuen que tenen interès a venir
per saber quantes taules,
ai, perdó, quantes cadires hem de posar,
simplement per això.
Nosaltres fem la programació del club,
com saps tu molt de temps abans,
és a dir que aquest llibre no s'ha escollit
precisament perquè ha tingut molt d'èxit.
Potser si n'hagués tingut tant
no l'haguéssim escollit.
Aquest llibre es va escollir ja
quan va sortir, justament per Sant Jordi.
Després ha tingut, realment sí,
molta, una,
s'ha socialitzat molt, diria.
Però fixa't que,
salvant les distàncies,
el mateix va passar amb l'Ombra del Vent,
que era un llibre modest,
que ningú li donava importància,
que tenia un exemplar a la biblioteca
i després imagina't la que es va liar.
Vull dir que potser haguéssiu quedat amb Ruiz Afon
per fer el Club de Lectures,
hagués dit que sí,
perquè no era una persona popular,
ni de bon tros.
I això no se sap mai.
Després funciona molt boca a boca
i també he tingut la sort
que uns quants clubs de lectura
doncs ha donat la coincidència
que l'hem escollit per llegir, no?
Suposo doncs perquè sobte també
que una noia, l'autora,
una noia catalana,
però que és nascuda al Nador,
que guanyi un Premi Literari a Catalunya
doncs te causa una sorpresa grata
de cara a la seva persona
i tens interès per veure
qui és i què ha fet aquesta noia.
És una escriptora en condicions,
és columnista en un diari de base nacional,
al periòdico, concretament,
vull dir que estem parlant
no d'una anècdota d'una noia,
no, no, és una noia
que ha estudiat filologia àrabe
a la Universitat de Barcelona
i és de les persones
que la seva història personal
es va traslladar a viure a Vic
justament quan tenia 8 anys
i té uns paral·lelismes
amb la història que s'explica.
De totes maneres,
jo m'imagino, Cristina,
que us ho dirà,
però recordo que la Nat
ja va passar pel matí de Tarragona Ràdio
fa cosa d'un any
i a veure,
el que realment va deixar claríssim
i així ho enteníem nosaltres
és que no és una escriptora magravina
que escriu sobre una noia magravina,
és una escriptora, punt,
que viu a Catalunya,
vull dir que
és que se li volia donar
aquesta vessant com a dona immigrant
i no va per aquí la cosa.
No, aquest llibre no és així.
El que passa és que
com que abans havia escrit
jo també soc catalana,
jo crec que molta gent
va una mica amb aquesta idea a priori.
I no ho és així.
No és aquest llibre així,
però l'anterior sí.
Llavors ella mateixa,
vull dir,
no vol caure en una cosa
però que ella mateixa ha provocat,
vull dir,
vull dir que l'altre
amb el títol del primer llibre.
Llavors molta gent jo crec
que s'hi ha aproponat amb això
i s'han trobat una història molt dura.
I que ha agradat moltíssim aquest llibre,
eh?
Els lectors en general.
Ha agradat molt,
és molt fàcil de llegir.
Els del vostre club també ha agradat?
Hi ha hagut de tot.
Hi ha hagut de tot, eh?
Hi ha hagut de tot.
Molt bé,
tenen esperit crític,
això és important.
Sí, bastant.
Ja de qui he dit
que no és literatura això,
o sigui que
si em preguntes pel club
més val que no em preguntis
perquè l'esperit és crític.
Això de qui és literatura
és la pregunta universal, eh?
que no ens el conta.
No, perquè hi ha qui dit
que reflecteix molt la seva pròpia vida
i això ja està per veure
i en tot cas ja l'hi preguntarem.
Molt bé,
doncs escolta,
aquesta trobada en l'escriptora
i amb aquests lectors crítics
del Club de la Biblioteca
promete, eh?
Bé,
la realitat
s'imposa.
Estem a la setmana
justament
de la violència
contra la violència de gènere
i aquest llibre
si més no
ho toca bastant.
O sigui,
parla amb força
de la figura
del pare dominant
del que ella diu
que ha estat
l'últim patriarca.
Una de les coses
que es va dir
a les reunions del club
és que deien
que per què l'últim?
Perquè tocar serà l'últim
a la seva família
però que encara n'hi pot haver més.
És a dir,
que el títol
una mica
també es va
qüestionar.
No sé,
l'atzar ha fet
que aquests dos personatges
o sigui,
l'Odal Carbonell
i l'Anajat
vinguin la mateixa setmana.
Jo trobo que hi ha
un contrast tan gran
entre una obra
que t'està parlant
de superació
de consciència
de classe
de consciència
de gènere
per anar
a una consciència
d'espècie
que és la que ens pot
fer sortir
del collampolla
que després
te trobes a l'Anajat
al cap de dos dies
on la consciència
de gènere
i de classe
també hi és.
És a dir,
que potser
uns corren massa.
Estem tots
en una societat
que no tothom
va a la mateixa velocitat.
Però mira,
un parèntesi,
només un parèntesi
perquè d'això
en parlarem
més endavant
perquè vosaltres
també com a biblioteca
teniu alguna cosa a veure.
Davant d'això
que acabes de dir
que és molt interessant
ens recomanem,
l'altre dia
va venir Pila Sada
aquí a l'estudi
que vagin a veure
a l'exposició
Les dones a la prehistòria.
La quantitat
de tòpics
que ens cauran
de pensar,
saps aquella cosa
de quan eren petites,
del troglodita
que li donava
un cop de garrota
al cap a la noia
i se l'enduia
arrossegant dels cabells?
Sí.
Això no existia.
Bé, això ho feien
a la trinca
amb un sketch,
no?
Sí, ja els té bé.
Això no existia.
Per tant,
com diu Eudald Carbonell,
no hem evolucionat
perquè en aquelles èpoques
de la prehistòria
encara hi havia
més condició
del paper
que jugava
homes i dones
del gènere.
Però en fi,
això ho deixarem
als experts
i recomanem
aquesta exposició
que ja es pot visitar.
I ara parlem
d'un llibre
gruixut,
xulo que has portat,
que és una novetat.
Xulo, xulo, això, xulo.
Que té una pinta
aquest llibre, Cristina?
Té una pinta boníssima.
Mira, gairebé
que l'he portat
pensant amb tu.
Perquè aquest llibre
li agradarà...
Ja ho sé,
que m'estimes molt.
Li agradarà.
És gruixut.
Molt gruixut.
Li agradarà a la Yolanda.
A veure,
el llibre es titula
L'home que explicava històries.
Home, és que hi ha el títol,
Cristina.
Sí.
Jo, d'entrada,
bé avalat per tu
i després em dius aquest títol
i ja em desfaig.
És un llibre magnífic.
Gràcies.
I la portada
és força bonica.
Molt bonic.
Amb uns arabescos
i una cosa així de vermells
i molt bonic.
En castellà es titula
El contador d'històries.
Saps que a vegades
canvien una mica?
Doncs el contador d'històries
és el mateix
que l'home que explicava històries
de Rabin a la Medina.
Això serà un supervendres.
Ja ho diem des d'aquí,
sí o no?
Bé,
als Estats Units
ho està sent.
Ja ho és.
Així qualsevol és profeta.
que no som.
Clar que fàcil ser profeta
i així.
Oh, que malament.
No, no.
No, ben bé.
A vegades
que es llegeix
el que es llegeix
més a França,
per exemple,
o a Alemanya.
El que agrada allà.
Potser no agrada aquí.
Aquest autor,
doncs,
ha viscut a Estats Units.
L'autor és libanès
però fet d'enginyer
a Estats Units
i diguem-ne
que la vocació d'escriure-li
és una vocació tardana
però quan s'hi ha posat
doncs l'home
ha escrit força
dos o tres llibres
ja anteriorment
i aquest és un llibre
que ens farceix
amb una sèrie
de llegendes fantàstiques
doncs la saga
d'una família
de Beirut,
d'una família
beirutina
i estem sempre
trenant històries.
La saga
de la família
de Beirut
que ve de molt lluny
i les històries
que ell treu
de relats
de la literatura mundial.
Escolta,
això no sembla una mica
allò
a les mil i una nits?
Bé,
és que hi ha qui
ha fet aquesta comparança.
Clar,
és que penses allò
dins d'una
entrellat,
d'un escenari comú
doncs anar lligant
històries que venen
i que s'intenten
lligar amb aquella realitat
del present una mica
el mateix que feia
Xeré Sade
amb aquell senyor
que se la volia carregar
directament.
Si t'apassionen
les històries d'amor
has de llegir
l'home que explicava històries.
Si t'estimes més
les aventures
has de llegir
l'home que explicava històries.
Si llegeixes
per estar informat
has de llegir
l'home que explicava històries.
I si només llegeixes
els clàssics
també gaudiràs
amb l'home que explicava històries.
Molt bé qui ha fet
aquest escrit
perquè és un reclam
absolutament
fantàstic
per llegir l'home.
La història
la protagonitza
l'ourador
és l'Osama
que és un home
que acaba d'arribar
a Beirut
i és un home
que es guanya la vida
explicant històries.
Però fa des del present,
Cristina?
Se suposa que és el present
aquest senyor?
No, la història libanesa
comença fa molts més anys
quan no hi havia televisió
i quan la gent
s'ho passava bé
escoltant històries.
Hi havia el narrador oficial
que li diuen un nom
que ara no en vindrà
com es diu el nom
del narrador aquest?
Acahuati.
suposo que es pronuncia així
Acahuati.
Aquest és el nom
de l'ofici
com si diguéssim.
És el nom
del contador d'Istar.
Molt bé.
Doncs aquest senyor
realment
a més a més
és bastant persuasiu
és bastant
diguem-ne que seductor
diguem-ne que escrivint
perquè unes històries
a mi normalment
de gent
i de paisatges
que no m'interessen
massa és difícil.
No et sents atreta, no?
No.
Però aquest ha enganxat.
Sí, i aquest
que sé que m'explicaran
una història
és a dir
que no em baso
en cap cosa real
m'ha interessat.
Doncs per alguna cosa
deu ser
perquè a mi m'agrada
dir, a veure,
aquí hi ha aquesta història
d'aquest tema
doncs vaig a estudiar això, no?
Un relat
potser és pel moment
que vius, no?
També
perquè potser un relat
així
ben explicat
m'acosta més
que m'arribi
i aquest
m'està agradant.
A més, em comentaves abans
que és d'aquells llibres
insistim, gruixut
en el millor sentit
del terme
i en un sentit positiu
que el tens allà
i que no cal començar-lo
i acabar-lo
sinó que vas llegint
vas anar fent
a veure què fan avui
aquestes gent del desert
exacte
a veure quina història
explica avui
te'n vas a una altra lectura
o a una altra feina
que tinguis
i tornes una altra vegada
és com si tinguessis
aquest senyor a casa
vinga, explica'm
una història
sí, perquè el fa de molt bon llegir
molt ben escrit
i és per
segons l'autor
diu que és per procurar
felicitat al lector
tu creus que hi ha molta gent
que escriu per procurar
felicitat al lector?
home, no sé si és la intenció
però hi ha molts autors
que ens proporcionen felicitat
mentre llegim els seus llibres
però que deliberadament
ho vulgui
ah no, no, això ja no
però clar, no ho podem saber
però mira
millor ens quedem
amb l'estat de felicitat
que ens provoquen
sigui o no
la seva intencionalitat
però aquest senyor ja diu que sí
que ens vol fer feliços
ell diu que ens vol fer feliços
i jo crec que ho pot aconseguir
i és una novetat, Cristina?
està editat per la Rosa dels Vents
en català
i en castellà l'edita Lumen
i l'autor és
Rabin a la Medina
doncs
ja per acabar
si et sembla
recordem que demà teniu
l'Eudal Carbonell
a dos quarts de set
a dos quarts de set
la mateixa hora el dijous
l'ha nejat
nejat
amb el tema
de l'últim patriarca
amb el tema
de l'últim patriarca
que suposo que
l'autora ens pot
parlar d'aquesta obra
i de la seva experiència personal
però vaja
als del Club de Lectors
li farem algunes preguntes
que vam fer a la sessió
i les persones
que hi estiguin interessades
doncs només cal que truquin
a la biblioteca
i si també s'han llegit
el llibre
s'hi poden afegir
si llegir ja és un plaer
per ell mateix
imaginen-se
després tenir l'ocasió
de comentar l'obra
amb l'autor o l'autora
aquesta és una facilitat
que ens dona
la Biblioteca Pública
de Tarragona
a través dels seus clubs
de lectura
cada cop
més nombrosos
que teniu dos grups
ara ja
tenim dos grups
d'adults
després hi ha
els infantils
i juvenils
que em va parlar
l'altre dia
amb l'Anabel
que Déu-n'hi-do
la quantitat
de nois i noies
que també estan
participant als clubs
Cristina Barber
moltíssimes gràcies
de res
m'explicaràs una història
ara mentre va la publicitat
explica'm una història
i