El matí de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts i mig, un quart d'una,
és el moment de fer una incursió més o menys àmplia.
Intentarem dosificar el temps en el món de l'audiovisual
molt ben acompanyats, com cada divendres.
Amb David Serra, bon dia, David.
Bon dia, hola a tothom.
Començo tu perquè ets el més veterà.
Sí.
No per una altra cosa.
Víctor Navarro, bon dia.
Bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Em permeteu que em posi dos pòsters avui?
Sí, vinga, va.
Quins.
A veure, em permeto el luxe de triar el de xico i xica.
A veure, digues.
Poso el de la Halliburri.
Perfecte.
No t'agrada a tu.
A mi no.
A tu, Juanjo.
Tampoc.
A mi sí.
Jo faré costat.
Deferència cap a l'avi.
A l'avi, deixem que...
Vinga.
Home, el xic Benicio del Toro.
També m'agrada.
Puc?
Sí, sí, sí.
Aquest sí, aquest sí.
Sí, Juanjo.
Vale.
Doncs tu, te'l posarem un raconet, que és només per tu, però Benicio del Toro en serveix per tots.
Molt bé.
A Lluís també li agrada la Halliburri, no?
Lluís?
Sí?
Bé, els ja són dos.
És que jo vaig quedar traumatitzat per Catwoman.
Molt bé.
És que aquella pel·lícula és terrible, però ha fet altres pel·lícules.
Bé, però és que, després de Catwoman, en vez d'un pòster hay que ponen una foto de carne y punto.
Sí, sí, sí.
Quina malícia, eh?
Però jo l'he vist molt guapa, sempre, aquesta dona.
Sí, m'agrada molt.
M'agrada molt com a actriu i realment és una dona estupenda, tots els sentits.
Bé, deixem les xafaderies.
Pengem el pòster, va.
En fi.
Bé, deixem el pòster.
Covardes, una de les pel·lícules de les que més s'està parlant aquests dies pel tema social que abasta,
lògicament, perquè és la segona pel·lícula de Corbatxo i Juan Cruz.
i tothom en parla molt bé.
Doncs jo...
Bé, no sé si l'heu vist, vosaltres.
Podem sentir un trosset, us sembla?
Sí, ho sentim abans.
Creemos que Gabriel está acosando a un compañero suyo.
Acosando.
Lo siento, zanahoria.
Nació sin querer.
¿Usted ha oído hablar del bullying?
No.
Nosotros también hemos notado que últimamente está un poco raro.
Negar el miedo no hará que desaparezca.
Acoso yo y no puedo hacer nada.
Su problema es sobre el que controla la estación.
Es un crío, pero sabe cómo hacer daño.
Vete a tu habitación y no salgas de ella.
Por Dios, no me puedo quitar esas imágenes de la cabeza.
Y digo al que tengas una alarma, porque cuando tienes miedo nadie la oye.
Jo diria que esperits sensibles o famílies que en un moment determinat hagin pogut passar per un procés d'aquest tipus,
deu ser dur, eh?, veure la pel·lícula.
Molt ben feta, diu tothom.
Això sembla?
Jo no l'he vista.
No sé si alguno de vosaltres no l'ha vist.
No he tingut l'oportunitat.
És a dir, que parlem d'oïda avui.
Sí, sí.
D'aquesta, si més no.
De totes maneres, a veure, amb el precedent de Tapes, que era una comèdia dramàtica.
A mi m'ha agradat, Tapes.
Molt bona, molt bona.
Vaig trobar una pel·lícula estupenda, un guió molt equilibrat.
I penso que tant el Corbacho com el Juan Cruz s'han pres molt seriosament el tema.
Prova d'això és que han estat treballant molts anys en col·legis,
buscant l'haver semblant-se absoluta amb tot el tema del guió.
Això no es garantia que sigui la pel·lícula molt bona o dolenta.
Ves al contrari.
Però el cinema no és un docudrama.
Per tant, ens ho hem de plantejar com una pel·lícula i no pas com un documental.
Una bona història, segurament.
Estem en una setmana que, després de la crítica de la setmana passada,
sembla que tenim un nuevo aires al cinema espanyol
i obrim amb una que ve a fer el que s'està fent ja,
que és el drama social, però amb un toc bastant diferent.
I hem de confiar que no només es pot canviar de gènere,
com veurem després amb Tres dies i Proyecto 2,
sinó que es pot fer el mateix gènere amb molta més qualitat.
Jo en el Juan Cruz i el Corbacho confio totalment.
Amb Tapas se'n van guanyar.
A mi Corbacho me recuerda un poco a Takeshi Kitano,
salvando la distancia kilométrica.
Està bé el comentari.
Que Takeshi Kitano és un director de pel·lícules,
s'ha hecho algunas comedias,
però tienen un drama detrás tremendo y una tragedia.
És que Tapas era un drama.
Reies molt, però era un drama.
Este hombre es el director de Humor Amarillo.
Pues sí.
Doncs escolta, a veure, aquí no ens fem ara els estupendos.
Humor Amarillo té el seu punt, el seu moment i la seva història.
A mi m'encanta.
Lo que pasa es que me gustaría verlo, saber lo que dicen realmente.
Home, jo crec que a mi m'agrada molt el doblatge.
Sí, tiene gracia.
I el que feien fa molts anys més encara que el darrer.
Aquest era millor.
Sí, sí, bastant millor.
I com comentaristas serios.
Que eren, a més, els comentaristes d'Humor Amarillo en la primera etapa,
eren uns cracs que estaven a Ràdio 3 en aquells programes magnífics que feien.
i, clar, hi havia un nivell d'ironia realment extraordinari.
Jo era superfan de petit.
M'encantaven.
Mal potent.
Veus, aquí hi ha diferents generacions, però sembla que tots anem quadrant a partir del gust.
És un acoblament, eh?
És veritat.
Tres dies.
La guanyadora del Festival de Màlaga i gran estrena del Rec.
I va al Rec.
Del nostre Rec, de Tarragona.
Una pel·lícula estupenda.
Doncs jo ho vaig comentar en el seu moment.
El Javi Gutiérrez, que a més és un director de curtmetratges molt bons
i que és una d'aquelles persones que s'estigués vivint en un altre país,
doncs segurament ara estaria a un nivell de televisió, treballant a un gran nivell,
doncs ha hagut d'esperar aquesta oportunitat que ha sigut l'apadrinament per part de l'Antonio Banderas
per tirar endavant una història que és realment contundent
i que és una història de l'apocalipsis,
gairebé un portorraco post-apocalíptic
i que, bueno, la trama és molt simple.
O sigui, és la filla del món, caurà un meteorit.
Podem sentir un trosset a l'apocalipsis, oi?
Sentim un trosset, a veure.
Vinga.
Un gran lugar dentro de 82 horas.
No hay ninguna esperanza de vida tras el impacto.
Niños!
Llevamos dos días sin ver nada.
Pero qué pasa, ¿que nos habéis enterado?
Los presos se están escapando.
Eso no va a volver.
Necesito ayuda.
Nadie lo detendrá.
Eso es un animal.
No vengas de tu urbano y lo hará, vayas, Laura.
Oh, no, tío.
Es feliz.
¿Quién comió eres?
Aquesta peli no té un videojoc?
No, però...
No, no, no, a veure.
El cataclisme i tot això.
No ho sé, és que jo no l'he vista,
per això us ho pregunto.
No, però el podríem fer.
Se podria.
Què tal, Juanjo, com ho veus?
Pues tiene muy buena pinta.
Jo la quiero ver.
I després podríem plantejar fer...
Sí, bueno...
Senyores de tres días,
que si quieren un videojuego...
Yo creo que el millor d'aquesta pel·lícula
és que agafa un gènere que no és propi del cinema espanyol,
com és el cinema de Catàstrofe i d'Acció.
i se'l fa seu.
O sigui, no fa la típica còpia punt per punt
que es fa del cinema americà,
com recordem Más de Mil Càmeres,
ve l'enporto Seguridad, Uno Negro,
tota aquesta sèrie de pel·lícules
que van sortir imitant el cinema americà
per fer calés,
però que eren ridículs
perquè era una còpia que semblava una paròdia.
I ara tenim una història molt típica americana,
que és la gran destrucció de tot el planeta,
però amb un enfoc molt d'aquí.
O sigui, ja veiem que l'accent i tot no està dissimulat.
Aquells dublatges que a vegades sentim i riem.
John de Cincinnati, però de Puerto Rico.
Aquí tenim l'Eduard Fernández,
que està extraordinari,
que és una mena de Terminator,
a lo Puerto Rico, com deia abans,
i que és més, jo penso que és l'amenaça real
de la pel·lícula més enllà del cataclisme.
O sigui, realment el rerefons del cataclisme
s'aprofita d'una forma molt atmosfèrica.
La tercera pel·lícula que proposeu a comentar,
hi ha més estrenes a la setmana,
però les que ens volem aturar més
perquè els nostres col·laboradors
consideren que val la pena,
és aquest altre film que em penso
que també ha passat per Màlaga,
va tenir bona acollida, que és Proyecto 2.
¿Te has contado algo, Mateo?
Si averiguo quién es la persona
a la que quiero, no es que me mate.
No busques en tu pasado
para encontrarte a ti mismo.
¿Has tenido alguna vez la sensación
de que ya habías estado allí?
De javí.
De javí, realment.
¿Qué tal sabeu alguna cosa?
Bueno, poca cosa puc comentar,
salvo de que pinta molt bé,
que va tindre bona acollida per Màlaga,
que evidentment és el que deia abans el Víctor,
que és un tipus de gènere molt agraït
i que és el thriller,
el thriller psicològic en aquest cas,
i la història de dos germans bessons
d'un passat també.
La veritat és que són pel·lícules
que pinten molt bé
i que penso que fan molt difícil
escollir amb una cartera tan àmplia d'estrenes
com tenir quina és l'aposta real i positiva.
Curiosament, són espanyoles.
Les tres són espanyoles,
les tres són amb un enfoc i un estil
i uns gèneres que no s'acostumen a fer aquí.
O sigui, hem d'estar contents.
No tenim el portero d'aquí no hi ha quien viva.
No.
Senyors, això ja és prou.
Deuen ser les tres úniques pel·lícules
del cinema espanyol que no surt el portero d'aquí no hi ha quien viva.
Hasta la privita al pobre aquesta setmana.
No deus tenir feina aquesta setmana.
Jo l'ho echo de menos.
Como metiendo mal en medio un poquito de por favor.
On el posaries tu, per exemple,
tres dies al portero d'aquí no hi ha quien viva?
La presó, cuidant que no escapin els presos, per exemple.
Que va, bebé, és de presó, tiene máscara de presó.
Yo lo pondría debajo de l'asteroide
esperando que le cayera en la cabeza.
Ho sento parell, eh?
No, no, però escolta, tens raó,
han aconseguit fer tres bones pel·lícules
sense els actors típics i tòpics de sempre, eh?
Que ja és d'agrair.
Són pel·lícules dignes, que és molt important.
Molt bé, doncs aquestes són les apostes
que fem des d'aquest espai modestament.
Nosaltres proposem, després, lògicament,
cadascú ha de prendre la seva decisió.
Perquè el cinema és per anar a passar-ho bé,
no per fer el que tenen els altres, eh?
Si et sembla, abans d'avançar,
tenim una notícia bastant important
que es va confirmar aquesta matinada,
i és que després d'anys i anys de lluites legals,
de judicis, de tira i arronsa,
tenim director, El Hobbit es farà,
la preqüela, el primer llibre del Senyor dels Anillos,
s'adaptarà al cinema.
Peter Jackson no dirigeix,
però està de productor, o sigui,
tindrà el seu estil.
El Howard Shore, el compositor,
també ha confirmat que tornarà.
I ja tenim director, que és Guillermo del Toro.
Guillermo del Toro fent El Hobbit.
Sí, senyor.
És que sí, és la confirmació, ja.
Oficialment, eh?
Pot ser una mirada...
Directament.
Bé, jo preferia Peter Jackson, la veritat.
És que no t'agrada mai res,
Sí, però està de productor, Juanjo.
Clar, un Peter Jackson, o sigui,
un del Toro producido per Peter Jackson.
Tindrem aquesta barreja dels dos estils.
M'imagino que el guió tornaran a fer-ho
l'equip del Senyor dels Anillos,
que era la Frank Walls, la Felipa Boyens,
crec que era,
i el propi Peter Jackson.
A vosaltres us agrada la trilogia del Senyor de la Més?
Jo estic molt content amb l'adaptació.
Jo soc un fan.
Jo penso que és una obra maestra absoluta.
Perquè ja us agradaven els llibres, també.
Sí, sí.
Evidentment.
I el llibre del Hobbit, l'heu acabat?
Sí.
Tres vegades.
Sí, de hecho, me gusta más que el libro del Senyor dels Anillos.
Es un libro muy ligero.
Es más fácil de leer
y tiene más porcentaje de aventura en el libro.
Sí.
Es un libro más infantil,
entonces quizá Guillermo del Toro
sea un buen añadido a la mezcla,
porque tiene un enfoque siempre mucho más cercano a la infancia.
Sí.
Pero claro, después de que Peter Jackson haya demostrado
que lo pueda hacer,
que lo pueda hacer maravillosamente
y prácticamente insuperable,
que no dirija al Hobbit,
pues decepciona un poco.
Bueno, pero él sigue ahí.
¿Preguntas si farán una o tres?
Dos.
Dos.
Aquesta vegada són dos.
És una pel·lícula del Hobbit,
literalment el llibre,
o sigui, adaptant gairebé tot.
Recordem que el Hobbit té una part
que es deixa com molt de fons.
Qui no hagi llegit el llibre,
bueno,
diem que hi ha una part
que es passa molt de fons,
que gairebé s'esmenta de passada,
i que és una part
que enllaça amb el Senyor dels Anillos.
Aquesta part
es portarà al cinema
en una segona pel·lícula,
que és el gran risc
que estan corrent.
O sigui,
com aquesta aventura intermitja
se l'han d'inventar,
com faran que quedi bé
amb la resta d'univers.
Se van les distàncies,
el que van fer a Batman.
Sí, però és que Tolkien té un univers...
No, no, és una altra cosa.
És una altra cosa dins de la fantasia.
Però bé, molt bé.
Que allí hi hagi Tolkien sap que és...
Si no, com deia la dita popular,
Manoleta, si no sabe historiar,
pa què te metes?
A veure...
Però bueno, serà una bona pel·lícula.
Seran dues bones pel·lícules.
Estem seguríssims.
Jo vull comentar aquí,
abans que continuem
amb el tema dels videojocs,
dir que finalitzarà el Festival Re,
que realment...
Molt bé, no?
Molt bé.
La veritat és que les pel·lícules,
és el que dèiem al començament,
que el cap de setmana és de luxe
perquè les persones que no hagin vist
moltes de les pel·lícules
que s'han fet durant la setmana
el dissabte tenen gairebé
una mini-maratón
amb aquesta pel·lícula terrorífica
que és l'Interier,
que avui és la crisi carnívora,
la gran aposta del cinema,
una de les grans apostes
del cinema d'animació d'aquests anys.
Primera pel·lícula fet en flash.
Exacte.
Doncs penso que ho hem de recomanar
des d'aquí,
no ens podem quedar de braços creuats
i que la gent surti i aprofiti.
i una pel·lícula
que et volia recomanar a tu.
Digues.
Directament,
que la setmana passada
no vam comentar
que era la gran guanyadora
de San Sebastià,
que encara l'estan fent,
que són mil anys d'oració.
I per què em recomanes
aquesta pel·lícula?
Doncs perquè és deliciosa.
Sí?
Perquè és una pel·lícula oriental
que realment
jo no m'he esperat...
Sí, sí, a veure...
Oriental, jo...
Té pintes de lenta, eh?
Sí.
Com era?
Aquella primavera, verano, otoño,
que no s'acabava mai,
que estan en una barca,
en un riu,
tota l'estona.
Jo crec que no m'equivoco
si la recomano...
Terrible no,
que jo ja sé que és una pel·lícula
de culta, però jo...
Jo crec que t'agradaria, eh?
Jo crec que t'agradaria
perquè és la història...
Mil anys d'oració.
Mil anys d'oració,
perquè a més és la història
d'un avi...
Escalt i tu...
Jo m'espero a la versió
de 6 mesos d'oració.
Jo m'espero al quartet d'hora.
Jo no enganyo a ningú
si és una de les pel·lícules
que jo posaria en versió original,
més que res perquè és el drama
de l'incomunicació
d'un pare
que va a viatjar de Xina
a veure la seva filla
que viu des que era molt jove
als Estats Units
i que evidentment
no parla ni gota d'anglès
que ve perquè la seva filla
ha trencat amb el seu home
i vol fer-li companyia com a pare
i quan arriba allà
ni la filla l'entén.
Si tu me la recomanes
jo me la crec i l'aniré a veure.
És una pel·lícula deliciosa.
Jo la vaig veure
i vaig pensar
aquesta la hem de recomanar
i hem de parlar d'aquesta.
Breument,
que tenim molta tela
en el tema dels videojocs,
parlàveu del rec,
deixeu-me fer un breu apunt.
d'un aspecte del rec
que passa desapercebut
i que està fent una tasca silenciosa
absolutament extraordinària.
Parlo del Míram.
El Míram està portant
a l'Auditori de Caixa Tarragona
centenars de nois i noies
de l'ESO i del batxillerat.
Estan projectant documentals
i pel·lícules
amb els seus realitzadors
que estan creant
moltíssima afició.
Aquesta setmana,
sense anar més lluny,
es va projectar dos documentals,
un tenia a veure
amb les dones marroquines
a partir de la mirada d'una noia
i un altre documental
que jo vaig tenir oportunat
de veure-ho
al Canal 33,
que és sobretot
una campanya de prevenció
de la sida
que es fa
com es deia aquesta colònia?
A Mozambique.
Sí.
A Mozambique.
I va estar el director
d'aquell documental
que és extraordinari.
L'acollida,
la participació dels joves
adolescents de la ciutat
al rec
a través d'aquest cicle de Míram
val la pena dir-ho
perquè són temes
que passen desapercebut
i al final
són els que seran
espectadors d'aquí un temps.
I espectadors de qualitat
perquè han passat
per aquest aprenentatge
i els hi donen la possibilitat
de tenir els guionistes,
els productors,
els directors
davant per davant
i poder preguntar
i parlar amb ells.
No, no, no, realment.
Ja ha acabat el discurs,
és el vostre tot.
Hem d'educar els futurs espectadors.
Està claríssim.
Un 10 pel Míram
amb una matrícula d'honor,
una de les altres iniciatives
del rec.
Hem d'estar orgullosos
d'aquest festival.
Sí, senyor.
Vinga, va.
Sí, senyor.
Comencem el tema
de videojocs.
Algú vol comentar
un anunci recent
d'un joc de conducció?
Un joc, sí.
Ara, bueno,
s'estrena d'aquí a cinc dies
surt el gran
de Fauto 4,
que és el gran llançament
d'aquesta generació.
i, bueno,
com sempre,
a la cua d'aquest joc,
sempre que ha sortit
un gran T-Fauto,
han sortit 20.000 imitadors
i s'ha anunciat un
que és directament
l'estil d'acció
d'allò de narcotraficants
i una miqueta
de barris baixos
de la ciutat.
Bueno,
acció americana
de pandilleros.
Però
és un estil
una miqueta diferent,
és més de conducció,
acció,
tirotejos
i el curiós,
que és una notícia
que fa de Visagra,
és que el protagonitza
el Vin Diesel,
que és l'home
de Peach Black,
de Les Clíniques de Riddick,
un actor que a mi
m'agrada bastant
però fa bastant
de cinema d'acció
dolentíssim,
però, bueno,
una versió virtual
del Vin Diesel
que és un actor
que té una veu
impressionant,
o sigui,
l'han escollit
per la veu
i...
No com Schwarzenegger,
que quan la boca és terrible.
No pel que diu,
sinó també com ho diu,
que pel que diu també.
Recordem que Vin Diesel
va ser la veu
del Gigante de Lerro
i és una pel·lícula
que en versió original
és magnífica.
O sigui,
molt ben triat l'actor
i el curiós,
curiós és que aquest joc
passa a Barcelona.
Ah, mira.
Una versió virtual
de Barcelona
que està bastant ben feta.
Hem vist el vídeo
i, bueno...
A tu t'agrada, Juanjo?
Aquesta és la prova
del Cuta Flux, eh?
No, no l'he provat.
No, ha salit un vídeo
esta setmana,
però, bueno,
de moment tenim un joc
que passa a Barcelona
i ja és...
Molt bé, no,
home, és bonic
i fa gràcia,
clar que sí.
Ja tenim la gràcia.
Tenim una mica
l'ambient Eva Nassarre?
Vinga, va.
Fit.
Un nou joc
que un nou joc
davant de les pantalles
es fa trencar
amb aquell mite
que està davant
d'una pantalla
de jugar als videojocs
és per a persones sedentàries.
S'ha acabat, eh?
El fitness,
el mantenir-se en forma,
tota aquesta història
també ens arriba
a través de la Wii.
Sí,
aquesta setmana
ha sortit a la venda
el Wii Fit,
que és un invent
que és com una mena
de bàscula
que, bueno,
calcula la postura,
la pressió sobre
la bàscula
i has d'anar
amb aquests paràmetres
has d'anar fent exercicis
que et va indicant el joc.
És una barreja
de joc
i d'entrenador físic.
Sí, però d'entrada
et diu
el que peses,
el que me deixes,
el teu índex de massa corporal.
Primer ja et posa demà la baba.
Sí, home, clar.
És com el Brain Training.
Quina gràcia, no?
Tu no te'n recordes
del Brain Training?
Sí, també.
Tiene usted 61 años mentales,
cony.
D'allà et posa
les limitacions
i ja comença
a tocar la teva autoestima.
només pujar-hi.
Jocs desenvolupats
per sàdics, realment.
Bueno, però és
amb l'objectiu de millorar.
Ja, ja.
Bueno, el món de l'exercici
arriba a les consoles,
no és la primera vegada
que es fa,
però sembla que és
l'aposta forta
que ve a revolucionar
el panorama.
A veure,
el nostre gurú del programa,
Juanjo,
com ho valores això?
Ah, gurú?
A mi me parece absurdo.
És que...
Clar,
o jugues a videojoc
o fas gimnàstica al carrer.
Claro.
El ejercicio
es para estar fuera de casa
y ya es que
si encima haces el ejercicio
entre casa
es que ya estás acabado.
Si no surts per la videoconsola
i no surts per l'altre,
ja...
El único ejercicio
que divierte
es el que vam esmentar
una vegada,
que es el Dance Revolution,
aquest joc de ball,
que sí que és divertidíssim,
perquè no penses
que estàs fent exercici,
estàs ballant
i és molt divertit.
Però jo sí que he tingut
el iToy Sports,
que era una versió
per la PlayStation 2
amb la càmera aquella
que t'anava gravant
i havies d'anar...
I era divertit,
però bueno,
jo cada vegada que puc
surto a córrer pel carrer
i em relaxo.
Jo ho veig com aquella bicicleta
que tenim tots a casa,
la bici estàtica,
i que no fem servir mai,
que la compres
i es deixa allà.
Jo aquest joc
el veig igual.
És que la bicicleta estàtica
és un invento del demonio.
Del demonio.
Doncs aquest em penso
que és de Satanàs.
Un gran invento
que és para desplazarse
y hacer ejercicio.
Le quitan una rueda.
És que una cosa més tonta,
pedalar sense anar en lloc,
no arribes a lloc,
com la cinta, no?
No vas a ser un lloc, eh?
Al final posaran
una pantalla de plasma
i et posaran
un perfil virtual
d'una platja.
I em vaig a la platja a córrer.
I em vaig a la platja a córrer.
Sí, sí, no, no.
O sigui, la part divertida
del Wii Fit
és la part que més
es distancia
de l'exercici pur
i és la part d'anar,
jo què sé,
d'anar movent un personatge
per la pantalla i tal.
O sigui,
què podem treure del Wii Fit?
No tant l'exercici,
sinó que anima la gent
a moure's
i, bueno,
que et posa de mala llet
com dius tu
i et motiva...
I sobretot
aquesta integració
que ja les cames compten
al videojoc.
O sigui,
podem imaginar un futur
en el que tu hagis d'estar
integrat al videojoc
amb el mando de l'agui
a les mans
i el terra
trepitjant la bàscula aquesta.
I que tu hagis de caminar,
o sigui,
ja no és tant fer exercici
sinó aquesta virtualitat
que pot arribar a portar
la balança aquesta.
Clar,
però és que si el Juanjo
no sortirem de casa
per res ni per fer la compra
ja...
No, però a veure,
si este perifèrico
se aplica
a generar
otro tipo de control
sobre el videojuego
me parece maravilloso.
Por ejemplo,
te viene con un juego
un minijuego
de snowboard,
¿no?
Sí, sí, exacto.
Pues eso me parece muy bien.
Sí,
pero también tienes yoga,
este,
aeróbic,
boxeo rítmico,
footing...
Lo del yoga
lo tengo que probar,
lo del yoga.
Eso me interesa.
Boxeo rítmico.
El boxeo rítmico
El boxeo es una porquería.
Sí.
A mí no m'agrada.
A footer, no.
Boxejar-lo avui...
En fin.
Que bueno,
que está muy guay
que el Wi-Fi
es una buena compra
per qui vulgui
fer una miqueta d'extrasi,
és un complement.
Jo animo des d'aquí
que si algú
vol fer exercici
que es jugui a l'avui
però després
a sortir al carrer
que fa molt bon temps
i s'enten molt bé.
Aquest espai
té moltes prestacions.
També donem consells
de salut.
Per cert,
que en aquest espai
s'ha improvisat
un club de fans
de Mario.
Aquesta versió
t'agrada més, no?
Més.
Aquesta setmana
venim amb més elegància.
Més treballada,
ja veig que sí, eh?
Bueno,
vam estar parlant de Mario
i és un personatge
prou important
i té 20.000 videojocs
com per estar parlant
un mes.
Segurament és el que
acabarem fent,
el mes de Mario.
Vam estar parlant
de Mario Kart
que era la gran estrena
que és divertidíssim.
Precisament aquesta setmana
vam passar una nit
jugant al Mario Kart
d'allò més divertida.
Sí, sí,
tota la colla
que era fan de Mario Kart
es va replegar
a una casa d'un amic
i va ser un retrobament
amb Mario bastant guai.
Bueno,
tampoc és demasiado
perquè nos ha hecho
enseguida.
Bueno, sí.
Gonzalo,
des d'aquí,
déjanos la casa
un poco más,
hombre.
Mític Mario.
Déjanos la casa
un poco más.
Però bueno,
va ser una setmana guai
amb el Mario Kart
i vam dir
recomanem més jocs de Mario.
Està al mercat
ple de jocs de Mario,
per sort,
recomanem més jocs
i passem avui
a recomanar jocs
de la saga principal
de tota la vida.
Vinga.
Juanjo,
si et sembla,
comencem
per el New Super Mario Bros.
Sí,
a veure,
el New Super Mario Bros
és per la Nintendo DS.
És el clàssico
de tota la vida,
en 2D,
visto de helado
i, de hecho,
con moltes pantalles
que ja haurem conocit
si hem jugat al resto.
I, bueno,
molt correcte,
molt divertit
i, com sempre,
tampoc sorprende demasiado.
Igual això és una virtut.
Quizà la única pega,
però és un reencuentro
con el estilo clàssico
que sienta muy bien,
muy bien,
muy bien.
També tenim a la DS,
no és un joc nou,
de fet va ser
el joc de sortida
de la DS
i ja era un joc vell
per aquella època,
que és el Super Mario 64 DS.
O sigui,
és el joc que va obrir
la Nintendo 64
i el van portar
a la DS
per obrir la DS.
Bueno,
si no és que fos el 64
no és que hi hagi 64 Mario,
sinó que era el primer
que salia
per videoconsoles
de 64 bits.
I, bueno,
la verdad és que
fue alucinante cuando salió
y ahora se ve demasiado viejo.
I el tema de la Wii
amb Mario?
Ara passem al Mario 64
va ser el joc
que va revolucionar
l'ús de les tres dimensions
dels videojocs.
Aquesta saga
va continuar
amb Mario Sunshine
a la Gamecube,
que va ser un molt bon joc,
però no va innovar tant.
O sigui,
pensa que Mario 64
va ser el joc
que va canviar tot.
que hi ha quatre
tota la història
dels videojocs
que van canviant.
El següent,
diguem,
la segona part
no va estar tan innovador,
va estar bé,
però, bueno,
no va ser un salt.
I va arribar
a aquesta generació
Mario Galaxy,
que és la gran recomanació
de la setmana
un altre cop,
que és, bueno,
trencar un altre cop
amb tot.
És un joc,
vam parlar la setmana passada,
però ens hem d'estendre
una miqueta més,
que és, bueno,
molt inspirat
al Principito,
són planetes petits
que tenen gravetat pròpia,
mons circulars,
que tu...
Planetes monoplaza.
Monoplaza, exacte.
Pequeñas dosis de planeta.
I és un joc constant
amb la gravetat,
que has d'anar saltant
d'un planeta a l'altre,
i, bueno,
és màgic.
I amb una banda sonora
no sé si tenim per aquí
una peça del Mario Galaxy.
Si la podem trobar,
la posem després.
Molt bé.
És una banda sonora exemplar
que demostra,
només sentint-la,
ja demostra la màgia
que tenen els jocs de Mario.
Mario Galaxy,
des d'aquí,
és que no es pot deixar
de recomanar a ningú.
O sigui,
qui hagi jugat molt,
qui no hagi jugat mai,
qui tingui l'agui,
aquesta.
Aquesta és.
És que fa goig sentir-la.
Sí, home,
ja et va creant l'ambient,
eh?
Sí, sí, sí.
Realment és una...
Bueno,
és un retrobament amb Mario
que li han donat nova vida.
És un estil,
no sé...
No sé què més es podria dir
del Mario Galaxy
i que no sigui tan bo
perquè sembla que...
Ets tan entusiasta
que jo crec que ja...
Jugar,
només jugar,
provar-ho...
Sí, ja només queda jugar.
Sí, ja només queda jugar.
Jo no soc molt del Mario,
el que passa és que també
he de dir que
no he tingut l'oportunitat
de jugar gaire.
Perquè no et conviden a jugar?
A veure...
Que dolents que som.
Jo ara tinc una DS
que no és meva,
però és una bona excusa
per poder jugar
en qualsevol moment.
Clar,
els jocs de DS
són molt divertits,
molt addictius,
però és que no em deixen jugar.
Flàvia,
sisplau,
deixa'l topar
per jugar una miqueta a la DS.
És que són d'una manera,
tot ho volen per ells,
els crius són...
No pot ser això.
A veure,
què més tenim ja per acabar?
Que veiem el Pep Calvet per aquí,
que ja està rondant en l'estudi.
Si et sembla,
com he parlat massa bé
del Mario Galaxy,
acabo amb un fracàs.
Aquest de setmana o una altra?
Sí,
perquè el Juanjo
no està en forma avui, eh?
Està massa tou, no?
Està molt tou, eh?
Jo crec que
el títol de gurú
l'hi traurem, eh?
Directament
entraré a formar part aquí
de l'equip.
Recordem que la setmana passava...
Sí, sí, sí.
Vam parlar d'un joc
que era un fracàs
per la consola
que hi ha el CDI,
que era una mena
de reproductor de DVD
barrejat amb consola.
Aquesta setmana
parlem d'un fracàs de consola
però que va ser directament
fet ja per Nintendo.
És l'única consola
feta per Nintendo
que ha sortit malament,
que és el Virtual Boy.
Era una mena de casc
d'ulleres de realitat virtual
que no havia postura possible
per jugar-hi.
O sigui,
era el comandament
i el casc.
Havies de posar el casc
sobre la taula,
menjar-te a la taula
directament
com si estiguessis dormint
i amb el mando a les mans...
Oh, quina incomoditat, no?
Sí, sí, sí.
Fastigós.
Després hauries de passar
la wifi
amb els exercicis de ioga
per poder-te estirar una mica.
I aparte no tenia color,
era en rojo i negro.
Rojo i negro, eh?
No, blanco i negro,
rojo i negro.
I un dolor de cabeza.
És un fracàs.
La verdad es que
ara se ha convertido
en una reliquia
porque se vendió tan poco
que quien lo encuentre
o quien lo tenga
eso vale un pastón.
Sí, la he encontrado
carísima, carísima.
Però, bueno, simulava
les tres dimensions
i vam fer un Mario.
El Mario no estava malament,
era bonic,
però l'efecte de tres dimensions
era molt cutre
i era impossible
de distingir res
i havies de llançar
tortugues cap a la pantalla
o cap al fons
i, bueno, no es distingia res.
O sigui, tu veies el Mario
i no veies res més.
Mario Class es deia,
per qui ho vulgui sàpiguer,
i és el segon pitjor joc
de Mario de la història.
Sí que també ha tingut les seves, eh, Mario?
Ho deixem aquí.
A què jugareu aquest cap de setmana
si és que jugueu?
Jo jugaré a treballar.
Jo ho sabia.
Jo crec que per això està...
Jo em menjaré la guàrdia
que del cap de setmana
de sempre
és a dir, de jocs virtuals
cap ni un real.
Al món real
i si puc sortir una miqueta
per la nit.
A veure, David,
aniràs a alguna cosa del rec
o veuràs alguna pel·li d'estrena?
Sí, no, no,
jo estaré abonat al rec
i veuré diverses pel·lícules d'estrena
per poder-les comentar
la setmana vinent.
Tens alguna banda
de les que hem dit
aquest dia d'agost?
Doncs sí,
La cosa es que perdimos en el fuego,
una pel·lícula
de la Susanne Bière,
Ex-Dogma,
que precisament
allà hi està
la Jalberri.
El títol és molt bonic.
I el Benicio del Toro
i que a veure,
que pinta molt bé.
És pel·lícula d'encàrrec,
una miqueta com a elegir,
però pot ser una aposta
també interessant per veure.
Ens ho explicareu
la setmana vinent?
Digues,
el que es pon, eh?
Ja us ho dic.
Sí, sí, no,
que tornem a Myron Man
la setmana que ve,
ja està.
Ah, perfecte.
Una bona adaptació de còmic,
sembla.
Per fi, per fi.
Parlelem-lo.
David,
Víctor,
Juanjo,
moltíssimes gràcies.
Bon cap de setmana
i tot i que heu de treballar,
doncs intenteu trobar
una estoneta per jugar, home.
Ja farem-nos.