Serra Sants, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Vas anar amb Vespa per Roma?
Mira, al final no ho vam poder fer perquè el dia que teníem previst fer-ho ens va ploure.
Però ho anàvem a fer.
Amb Gregory Peck?
Home, m'havís agradat.
No, no, el que passa és que, bueno, hi ha molts llocs que lloguen motos i realment hi ha molta gent que ho fa.
I crec que és una bona manera de veure la ciutat i de poder-te moure dins del perill que comporta circular per Roma,
de poder-ho veure d'una forma divertida.
La Sara Sants, aquesta periodista terragonina, serà avui la nostra protagonista,
la Volta al Món en 28 dies, una Volta al Món que avui ens porta fins a Roma.
La Sara coneix aquesta ciutat, la capital italiana, l'ha visitat en diferents ocasions i en profunditat.
Realment, la Vespa continua sent avui en dia.
La Vespa és aquest vehicle que, a través de Vacaciones en Roma, de la Dolce Vita, de moltes altres pel·lícules,
va deixar clar que era part de la cultura d'Itàlia.
Avui en dia, al segle XXI, en creus així?
Home, es veuen moltíssimes motos i realment és això que et dic, no?
Hi ha molts locals especialitzats, bueno, que te les lloguen.
El que passa és que agafar-ho amb tranquil·litat, perquè el trànsit a Roma, realment, és aquesta mena de desordre i de caos i de tiri qui pugui.
I, home, jo no la conduiria, jo aniria darrere i amb molt de cuidar-ho, no?
Creuar un pas de peatons segons com ja és una aventura.
Home, és una aventura. Jo he conduït per Roma amb un cotxe i és que hi ha molts carrers que no estan ni marcats, els carrils, no?
És a dir, allà obre el semàfor i tothom tira com pot.
El que passa és que, bueno, dins d'aquesta desorganització, la veritat és que jo no he vist mai un cop ni un accident.
Està tot perfectament calculat. És la llei del més fort perfectament calculada.
A més, sembla que les coses van tirant. Home, el tema de la moto és una cosa pendent. A mi m'agradaria fer-ho, eh?
Roma és una ciutat amb múltiples atractius. Si et sembla, Roma, ara en parlem en primer terme dels atractius més clàssics, podríem dir, les restes romanes.
Roma va ser la capital de l'imperi, però es conserva moltes coses. El Colosseu segurament seria la joia de la corona.
Quina és, en línia general, l'estat de conservació dels monuments romans?
Mira, la cosa de Roma és la ciutat que ha anat creixent amb les ruïnes allà i que s'ha sabut, bueno, ha sabut, a qualsevol lloc et pots trobar un vestigi romà, no?
Aleshores, bueno, Colosseu, realment, anar per aquella avinguda i trobar-te el Colosseu allà és espectacular,
però és que hi ha tantes coses i tantes coses petitetes que moltes vegades a la guia són quatre línies, que són boniques i que pots trobar-te en un racó que realment és inacabable, inabastable.
A mi, bueno, el Colosseu és una de les coses que et xoca, però, per exemple, jo al Panteó el trobo preciós,
o fer un escapadet a les termes de Caracala amb aquella tranquil·litat, fugint una mica de les aglomeracions que moltes vegades trobes al fòrum o en aquests llocs més turístics,
realment és un gaudí impressionant i, a més, coses tan interessants, tot i que les senyalitzacions i aquestes coses tampoc, vull dir,
aquest caos que dèiem, no?, a vegades general de Roma, doncs, has d'anar descobrint les coses una mica així, te les vas trobant,
que això també és un encant afegit a la ciutat.
És una ciutat d'aquelles per passejar a peu.
Totalment, totalment, per passejar a peu.
I, a més, una ciutat que pots estar amb moltíssima gent, per exemple, al Colosseu, pots fer una llarga cua,
que a vegades inclús cansa, no?, i, en canvi, caminar 10 minuts i trobar-te sol en qualsevol lloc, no?,
en un carreró o en qualsevol lloc.
La capital de l'imperi romà va ser durant molts anys, òbviament, Roma és un dels principals atractius.
També a dins de la ciutat de Roma hi ha el país més petit del món, és ciutat del Vaticà,
un país en què també hi ha moltes aglomeracions.
També vas tenir l'oportunitat d'entrar-hi, Serà?
Home, jo crec que el Vaticà s'hi ha d'anar, un moment o altre, no?
El que passa és això, ja saps que vas allà, que hi haurà moltíssima gent, moltíssimes cues,
i veus les estàncies dels museus vaticans, que un moment o altre també s'hi ha d'anar, no?,
les estàncies de Rafael, però, clar, amb tantíssima gent, que fa que una mica que has d'anar allò,
desconnectar una mica del que tens al voltant per mirar les parets i per mirar les coses.
Nosaltres vam pensar, el diumenge, que era el dia de benedicció papal,
vam pensar, no hi haurà gaire gent al museu, el museu estava tancat, evidentment, diumenge.
I, inclús, per entrar a l'església, no?, a Sant Pere, vam aprofitar aquest moment,
que tothom estava a la plaça, que això també, segons que també és un espectacle per veure, no?,
milers de persones allà pendents d'una finestra que s'obre,
i en aquell moment es van desfer les cues per entrar a dins,
i vam poder entrar a l'església amb una mica de tranquil·litat.
Però al Vaticà, o sigui, per les coses que veus, és tan...
Al museu hi ha tantíssimes coses que també és d'anar una mica fixat el que t'interessa
i el que vols anar a veure, perquè si no t'hi pots perdre un dia sencer.
És una petita ciutat.
Sí, sí.
Al mateix museu, fins i tot, hi ha tanta obra que queda desaclaparat
i segons com no valores...
El que estàs veient.
És que és una cosa darrere a l'altra, que dius, ostres, és increïble.
A més, les coses que les has vist amb llibres 300 vegades i les tens allà al davant,
i realment és un gaudi.
L'últim cop que hi vam anar també vam fer una cosa que no havia fet
i, de fet, jo tampoc no sabia què es fes,
que vam pujar a la cúpula de Vaticà, però per dins de la cúpula.
Són gairebé 400 escales, crec.
Sí, o més, fins i tot, crec que a veure 530.
Per aquí va la cosa, més o menys.
I no és recomanable per la gent que tingui claustrofòbia o que s'agobi,
perquè realment són uns paciets, absolutament, però veure...
Fins i tot gairebé sona d'escalada, perquè hi ha unes escales força.
Exacte, i a més, en torn, no?
Perquè, clar, vas seguint la forma de la cúpula, no va recta,
també vas com una mica torçat,
però la perspectiva que tens des de dalt, de Roma i de la mateixa església,
també són aquelles coses que dius, ostres, val la pena veure-les.
Realment, les dimensions de la pròpia basílica,
aquí, Catalunya, l'estat espanyol és terra de catedrals,
catedrals magnífiques, però en qualsevol cas,
les dimensions de la pròpia basílica de Sant Pere
superen una miqueta les magnituds a què estem acostumats.
Totalment, i a més, aquest excés d'aquesta quantitat d'art,
aquest barroc, vull dir, és una cosa absolutament diferent i gran
i que sobrepassa, sí, sí, les coses que tenim aquí, les nostres esglésies i tant.
Què tal la Capella Sixtina?
Home, la Capella Sixtina, genial, per seure i estar-t'hi unes quantes hores,
si et deixen, si et deixen.
El que passa és que, bueno, et pots estar allà amb el coll amunt
i, bueno, jo ho trobo fantàstic, poder estar allà mirant tot allò
i pensar amb els anys que fa que allò està fet
i encara l'atractiu i allò que té, no?
Hi ha una petita, una mena d'esport nacional a la Capella Sixtina,
diuen que és intentar fer fotografies perquè estan prohibides,
però la gent, tot i això, amb l'oja de la càmera digital
i aquestes càmeres petites i els meus, s'intenta fer
i amb la màscara vinièria, amb la policia,
hi ha com, vaja, petits embolics moltes ocasions.
Hi ha dos esports allà dins, una, fer la fotografia,
que el carabinieri renyi a la persona de turno
i un altre és trobar un tros de banc
per poder seure i mirar-ho amb més tranquil·litat, no?
Jo he vist realment empentes allà per poder seure
i poder estar una estona mirant.
Parlàvem abans que les pel·lícules
havien immortalitzat alguns aspectes de Roma,
parlàvem en primer terme de la importància
de la vespa de la motocicleta com a mitjà de transport
i també parlàvem com pel·lícules
com la Dolce Vita, per exemple,
ens havia parlat, havia ensenyat arreu del món
aquest glamour tan especial
que té la ciutat de Roma.
Senten passió per la moda?
Jo crec que sí.
Jo crec que, en general, Itàlia,
sobretot el nord d'Itàlia i Roma,
és... o sigui, les tendències
que es porten jo crec que es troba allà, no?
I a Roma el que, bueno,
a part que hi ha uns aparadors impressionants
i aquesta passió que tenen pel disseny
o pel que dèiem, una persona que sembla
que no vagi cuidada, sempre hi ha aquell punt,
aquelles ulleres, aquella camisa
que, bueno, que marquen diferències, no?
I a Roma, per exemple, l'últim cop
em va sorprendre molt a la Via Condot
i que dóna allà a Piaça Espanya
on hi ha les botigues allò més glamoroses de la ciutat,
doncs hi havia un aparador enorme
amb maniquis que eren persones, no?,
que eren homes, que estaven allà 3-4 hores
anaven fent relleus
i, bueno, anaven posant i...
Maniquis humans, per tant.
Maniquis humans, sí, sí.
A l'aparador.
A l'aparador.
I anaven canviant, no?
I, bueno, allò era la gent allà espectacular mirant.
I, d'altra banda, sí,
és que trobes botigues de tot,
o sigui, hi ha disseny per tot
i trobes des d'aquestes botigues,
bueno, trobar el xófer, la persona que entra a comprar...
Els preus, per cert, què tal?
Bueno, els preus d'aquest carrer
bastant prohibitius,
igual que serien prohibitius
algunes botigues del Passeig de Gràcia o així,
però també trobes botiguetes molt maques,
per exemple, tota la zona darrere del Campo d'Iffiori,
que són botiguetes petitetes
que, ostres, val la pena buscar i trobar.
I en això de les compres, també,
a Roma l'últim cop vam passejar moltíssim,
i també les botigues de llibres d'antic,
que pots trobar llibres d'art absolutament maquíssims,
a un preu molt assequible,
i són botiguetes allò,
petitetes, migdeixades,
enormes, que vas entrant
i hi ha un passadís i un altre i un altre,
és a dir, jo crec que és un paradís de les compres.
Abans ens comentaves, també, Sara,
que fins i tot hi ha com una mena de sector del negoci
en relació amb els hàbits de monja.
Bueno, clar, és que a Roma,
a més de les ciutats,
que és el que sobte,
a banda de les mils d'esglésies que hi ha
i amb les obres d'ara dins que hi ha,
doncs molts capellans, moltes monges,
i les botigues amb els hàbits de capellans i monges,
o sigui, bastant a prop d'on pots veure aquests homes
fent de maniquís,
doncs tens una botiga especialitzada en hàbits
i amb gent a dins comprant, no?
Bé, són aquests contrastos de Roma
que són macos, que són agradables.
Abans parlàvem que Roma és una ciutat d'aquelles
que dóna gust passejar-hi.
L'ambient de Roma, l'ambient de passejar pels carrers,
en línies generals, com el definiries, Sara?
Mira, a mi m'agrada Roma,
igual que m'agraden moltes altres ciutats,
però m'agrada Roma perquè té aquest ambient,
aquesta sensació de ciutat com optimista,
alegre, contenta, no?
O sigui, pots anar a l'estiu, pots anar a l'hivern.
Jo crec que tenen un aprofitament de les terrasses,
de l'espai del carrer, molt gran.
Per exemple, l'últim cop que hi vam anar,
que era un mes de desembre,
les terrasses estaven plenes.
Van servir una cosa que ara de mica en mica
s'estan plantant aquí, no?
Són aquestes estufes a les terrasses.
Les estufes, exacte.
I la gent, inclús, si s'ha de sentar amb l'abric,
cap problema, ells s'assenten allà,
poden fer una cerveseta.
L'últim cop ens vam fixar molt
que hi havien obert moltes més botigues
de tats de vins, de picar-ho i de vins,
i la gent està al carrer,
i pots estar al panteó allà a mitja nit,
prenent una cervesa,
prenent una cop allà,
i la veritat és que és un gaudi del carrer impressionant.
A banda de descobrir placetes amb el seu bar
o, per exemple, a tota la zona del Trastevere,
que també és un barri preciós per perdre-s'hi,
i tens aquestes terrasses tan magnífiques
que realment és un lloc per anar a saien,
agafar-te un llibre amb tranquil·litat.
Nosaltres el que feia moltes vegades al matí
és anar a veure coses,
perquè hi ha tantes coses
que al final és com una emborrèixera de coses,
i a la tarda prendre-nos-ho més amb tranquil·litat,
el passeig, la terrassa...
Tot i que són i el Padrino,
Roma no és terra de mafiosos,
especialment això ho deixem per a Sicília,
però aquesta cançó és el tema de morda del Padrino,
és una de les cançons
que interpreten tradicionalment els acordionistes
que amanitzen moltes ballades,
molts d'aquests sopars que es fan a Roma,
per exemple a la Piazza Navona o a molts altres espais.
Vas tenir l'oportunitat, Sara,
de poder veure música en viu?
Vam veure música en viu.
A les terrasses,
en aquesta última vegada, potser no tant,
però sí que hi ha molta música
i molta oferta de concerts també,
i molts concerts a les esglésies.
i la veritat és que sí,
a Roma,
pels carrers,
per les places,
ara estava pensant,
m'has dit la Piazza Navona,
és veritat,
i la música,
és una ciutat alegre de per si,
jo crec que sí.
Què tal el menjar, Sara?
Bueno,
el menjar és buscar els llocs,
l'altre dia,
aquesta vegada buscar,
a nosaltres ens encantan les hosteries,
allà a prop de la Piazza Farnesi,
tots aquests llocs,
vam trobar uns restaurantets
que entres,
encara trobes la mama assentada allà,
que només compta i cobra,
diguéssim,
i on et deixes portar
i et donen el que hi ha del dia,
que normalment no és pizza,
que normalment és pasta o el plat que tinguin,
no et treuen ni carta,
ni menú,
ni res,
i realment menges molt bé
i no gens car,
i inclús vull dir,
ara a prop d'aquesta zona
també hi ha, per exemple,
llocs on pots menjar peix fresc boníssim,
quan tu entres i tries el peix.
Peix també a Roma.
Molt de peix,
molt de peix,
o sigui,
potser el tòpic aquest de la pizza,
jo crec que la pizza,
jo no sé si els romans
mengen tanta pizza
com ens pensem,
més de Nàpols,
més del sud,
i un peix fresquíssim boníssim
i a més que te'l fan allà mateix,
allà al davant,
i la veritat és que uns preus
prou raonables.
T'han de saqueries
de la resta de la gastronomia romana?
Bé, és que menjar a Itàlia
és un plaer,
menjar a Itàlia.
És a dir,
que a qualsevol restaurant,
en qualsevol cas,
la pasta o la pizza
sempre serà millor,
que no pas el millor restaurant d'aquí.
Mira, a veure,
sempre hi haurà les excepcions,
però jo crec que a Roma
es menja bé,
saben menjar bé
i saben gaudir-ne,
i, ostres,
un bon restaurant a Roma,
i a més que res també
per l'àmbit que es fa,
perquè tu menges bé,
menges al carrer,
estàs menjant
amb uns escenaris impressionants
i això també
li dóna un valor afegit a tot això.
Hi ha molta gent
que el que no li acaba d'agradar
de Roma
i per excepció d'altres zones d'Itàlia
és aquesta tendència
que tenen els italiens
fruit també del seu caràcter
de barrejar taules.
Tu pots venir amb una parella,
són dues persones
o quatre les que siguin,
però si la taula és de vuit persones,
les omplen,
una cosa que aquí segurament
seria impensable,
però que allí no tenen cap problema
en fer-ho.
I però és que entres a un restaurant
i dius,
ui, impossible,
aquí no hi cabrem,
doncs sí,
s'apreten i t'apretes,
però això també serveix
per parlar
i per conèixer també la gent.
Nosaltres intentem
sempre buscar un lloc
on veiem que hi ha menjant
gent de la zona,
gent italiana,
intentar fugir una mica
dintre del que es pugui,
d'aquestes zones més turístiques
o que hi ha més gent de fora.
I la veritat és que també
és una manera
de relacionar-se amb la gent.
A més,
l'italia és la persona
que ràpidament
ha preguntat d'on ets
perquè sent aquest català
que no sap ben bé
moltes vegades ubicar
i també forma part
d'aquesta relació
que s'estableix
amb la gent de la ciutat.
Com són els italiens?
Parlaves que la ciutat
és una ciutat oberta,
optimista,
amb un caràcter
fins a cert punt alegre.
A l'Italia hi ha el tòpic aquest
de l'embaucador
fins a cert punt
una mica xulesc.
Per la teva experiència
com ho definiries?
Home, jo diria que
a veure,
tots són tòpics
i sempre trobarem
les excepcions, evidentment,
però realment
a l'Italia
quan et vol vendre algú
és com el que dèiem
de l'esperit comerciant,
realment si a l'Italia
et vol vendre algú
jo crec que t'ho acaba venent,
però és que amb aquesta gràcia
que igualment
encara que siguis conscient
que t'està venent la moto
per allò
l'hi compraràs igualment.
I sí,
i de vegades sí que
pot arribar a ser
una mica esgotador.
Enganxós una mica.
Sí, no?
De dius, bueno,
ja està bé fins aquí
però bé,
a mi
crec que és un caràcter
que a vegades agraeixes més
aquesta manera de fer,
que no l'afredor
d'altres llocs
on, ostres,
si no parles l'idioma bé
i tal,
sembla que estiguis allà
com molestar, no?
Sembla que allà
sigui fàcil,
doncs mira,
t'haurà de riure
una conversa
i et recomanen un lloc
on anar a fer un cafè
o on anar a fer un tal
i jo crec que
aquestes coses
està bé que es mantinguin.
Tu parles d'italià, Sara?
Bueno,
quatre paraules, no?
Però en qualsevol cas
l'italià és més difícil
segurament
de la idea
que tenim preconcebuda.
Home,
sí, clar,
sí, sí,
com el francès
o com aquells llimes
que sembla que dient
quatre paraules
puguis allò,
però per exemple
l'italià és una persona
a diferència
d'un francès a París
que ell fa molt d'esforç
per entendre també
i si sap que ets català
doncs i també
ell ens tratarà
de dir quatre coses
també en espanyol.
Aleshores,
no fa que es desinhibeixi
i diguis les borrades
que et passen pel cap
i s'estableix una conversa
que no saps com
però bueno,
t'entens.
No ho demanis això a París
que ja t'han engegat
a dir de molt abans.
No ho demanis a París
ni a Londres, no?
Per exemple,
a Londres,
segons com,
si l'accent no el d'allò
sembla que estiguis parlant
amb un idioma
abans de l'entrada
de la moneda única
abans de l'entrada
de l'euro
hi havia la lira
tothom quedava una mica
escandalitzat
això m'ha costat
10.000, 15.000 lires
no sé què
i després de l'hora
la veritat
quan feies el canvi
resulta que
en línies generals
sortia relativament econòmic
fins i tot
quan veníem aquí
de l'estat espanyol.
Actualment avui en dia
què te lasten els preus?
Ostres,
jo penso que
aquí han pujat tant els preus
en general
que viatjar per Europa
jo crec que no és
massa diferent que aquí
és a dir
jo penso que els preus
a Itàlia en aquest moment
inclús els restaurants
i el menjar
jo crec que pots menjar
molt bé
molt bé
a millor preu
que aquí
no parlo d'una gama altíssima
de restaurants
sinó un restaurant mig correcte
jo crec que allí pot ser
bastant més assequibles
en quant a compres
clar, també dependrà
dels llocs on es vagi a comprar
però jo crec que és una ciutat
que en aquests moments
la pots gaudir molt
inclús amb diferents
nivells adquisitius
jo recordo un cop
haver anat a Europa
amb un grup d'amics
i vam llogar a un pis
que llogava a una senyora
a estudiants i tal
i la veritat és que vam estar
amb un pis magnífic
cèntric
molt bé
i molt barat
o impensable
per exemple
amb un Barcelona
el que passa
que potser és buscar
però tal com estan els preus
aquí jo crec que es pot
viure igual a Roma
qüestió de clima
és una ciutat
d'un clima
complicat
té certes
simil·lutes
amb el d'aquí
però
una mica més extrem
sí
el que passa
que sempre
la veritat és que
Déu n'hi do
el que plou
és d'aquells llocs
que sembla que sempre
hagi de fer sol
i no també plou
però és un clima
absolutament
veus el sol
no és com altres ciutats
europers
o sigui Roma
si una persona mediterrània
viu a Roma
sense cap problema
no és un París
no és un Londres
és un clima agradable
a l'estiu però
a la calor
d'aquelles enganxoses
a l'estiu horrorós
i a més a la calor
però bueno
com aquí no
si a la calor
ja afegeixes la jantada
que pots trobar
en alguns llocs
per això et deia
que a Roma
el bonic és
perdre-s'hi
una mica
les afores
potser
deixar d'intentar
veure tantíssimes coses
perquè cada església
que entres
et pots trobar
no sé
pintures de carabajo
o sigui
pots veure tantíssimes coses
i a vegades
val més la pena
reduir una mica
les coses
per poder-les veure
amb més tranquil·litat
i
amb un ritme més pausat
Sí, Roma
hi ha aquestes visites
que abans comentàvem
que són gairebé indispensables
al Vaticà
a veure tota la zona
del Fòrum
al Colosseu
per on et pots perdre
però?
Mira
jo crec que un bon lloc
per perdre
és tota la zona
de darrere
de Piazza di Fò
de Foray
i també ara
el barri del Trastèvere
el barri del Trastèvere
potser en èpoques
d'instituts
i d'escoles
i d'universitats
hi ha molt d'estudiant
però és un barri
amb uns carrerons
encara empedrats
amb unes placetes magnífiques
i on realment allà
sí que
el tema
o sigui
turistes poquíssims
i allò que dèiem
de les terrasses
Santa Maria
de Trastèvere
o sigui
tens unes esglésies
precioses
barroques
i és un lloc per perdre
si a vegades
em dóna la sensació
que no estàs ni a Roma
no estàs a Itàlia
en estat pur
Més atòpics
de Roma
la Fontana d'Itrevi
vas tirar la moneda
Mira
saps que no la vam arribar a tirar
és que de la gent
que jo crec que ja vam passar
en diagonal
les vegades que hi he estat
i he passat en diagonal
la Fontana d'Itrevi
te la trobes allà
també és d'aquelles coses
de Roma
que vas per aquells carrerons
i tal
et trobes
en sec allò
si vols que et digui
jo les vegades que he estat
a Roma
hem intentat fugir bastant
d'aquests llocs
amb tanta gent
en canvi
jo recomano molt molt
i t'ho dic abans
que m'ho preguntes
una excursió
que vas en metro
que està a 25 quilòmetres
de Roma
i és apropar-se
a Òstia Antiga
Òstia Antiga
és l'antic port
de fet
de l'antiga Roma romana
què podem trobar allí
Ostres allò
sense ser un Pompei
però gairebé
és una ciutat romana
de l'època de la República
era quan la seva
màxim esplendor
però és una ciutat
on encara hi ha
els carrers empedrats
hi ha cases
de tres pisos
que pots pujar a dalt
amb el seu teatre
temples
les termes
és a dir
et fas la idea
perfectament
de com podia ser
una ciutat
en aquella època
i a més
amb frescos
que es conserven
i uns mosaics
absolutament
deliciosos
i el bo d'Òstia Antiga
és això
que agafes el metro
i et plantes allà
en mig horeta
encara no arriba
i és que passeges sol
o sigui
el plaer de poder passejar sol
poder entrar
en aquelles cases
sortir sense
sense cap mena d'allò
és un luxe
espectacular
o sigui
és una excursió
d'un dia
gairebé
perquè estem parlant
que tenim l'oportunitat
de recórrer
una ciutat portuària
gairebé sencera
clar
allà t'hi pots perdre
o sigui
pots caminar
estones i estones
i a més
és que
amb això
o sigui
veus el que era
la taverna
encara amb frescos
allà posats
a la zona
on hi havia
els gremis
els comerciants
uns mosaics
maquíssims
i allí realment
és que
t'hi pots perdre
un dia sencer
i que li agrada
més i més
però vull dir
que és d'aquells llocs
que estan molt a l'abast
de Roma
que fugis una mica
d'aquesta aglomeració
segons com
o d'aquesta calor
perquè també
venim els seus arbres
i tot
jo trobo que és
una excursió
absolutament recomanable
i imprescindible
els voltants
de Roma
a prop del centre
de la ciutat
hi ha alguna altra zona
també d'interès
ara?
Bueno
les temes de Caracala
ja es consideren
dins de la ciutat
el que passa
és que
t'apartes una miqueta
i el passeig
per arribar-hi
també és molt agradable
i després
la Villa Burgès
que està al nord
de dalt del turó
que hi ha el museu
amb unes obres d'art
espectaculars
hi ha uns jardins
també tan agradables
que és una bona opció
al migdia
aquests dies de calor
que fa
de poder anar
a refrescar-se
una mica
cap allà
moltes opcions
per tant
Roma és una ciutat
per establir-hi
base d'operacions
perfectament
Roma és una ciutat
que sempre
s'hi pot tornar
i sempre pots tornar
a veure
inclús coses
que has vist
que les tornaràs
a veure
és per repetir-hi
també?
sí
jo crec que
sempre diem
aquest lloc
i vull tornar
hi ha tants llocs
per veure
que no tornes
però Roma
és aquells llocs
que pots fer l'escapada
4-5 dies
i sempre
sempre pots descobrir
coses
i sempre
si vols tornar
una ciutat
a Roma
que estem viatjant
avui
estem coneixent
avui de la mà
de la periodista terranina
Sara Sanz
els seus últims minuts
de l'espai d'avui
de la volta al món
en 28 dies
el tema de futbol
vas veure futbol
amb els italians?
no
perquè és una autèntica passió
però diuen
és una autèntica passió
i a més
és que quan dius
que ets d'aquí
sembla que el Barcelona
sigui una similitud
la veritat és que no
però és que no soc gens futbolera
no soc gens futbolera
no passa res
ho diguis d'una manera
gairebé compungida
no passa res
pots admetre
no, no
no vaig anar a veure futbol
i el que passa
és que sí
realment hi veus
moltes samarretes
i molta gent
és una passió
Quines altres passions
senten els romans
per la teva experiència?
Mira, jo crec
que els romans
en general
jo crec que és gent
que els agrada
viure bé
és el tema
que diem
del menjar
de les compres
de l'estar al carrer
de passejar
tot i que
clar, estem parlant
de la zona de Roma
molt del centre
molt vinculada
als barris
del voltant
la ciutat
amb els problemes
com a tot arreu
de trànsit
de tot allò
però crec que els romans
no sé
em dóna la sensació
des de sempre
de turista
i des de fora
que
ostres
que saben gaudir
amb el que tenen
d'un exemple
fan una miqueta
d'enveja
fins a cert punt
una mica d'enveja
perquè inclús
el caos
el desordre
i dius
ostres
però sembla que
no que disfrutin
amb el tema
que ho sàpiguen
valoritzar
i això
és una virtut
tant metodics
que som nosaltres
ells som més despreocupats
i això desperta una mica
d'enveja
en moltes ocasions
potser sí
potser aquesta és la diferència
en París
és una ciutat
molt més formal
molt més ordenada
molt més seriosa
i aquí sembla
que amb això que dèiem
amb el caos
s'organitza
per recapitular
Sara
ja per anar acabant
tres coses
aquelles indispensables
n'hem explicat moltes
tres coses
de les quals
no podem sortir de Roma
sense haver fet
jo crec que el Panteó
el Panteó
és un lloc
que entres
explica'm
perquè potser hi ha molta gent
que no sap
què és el Panteó
el Panteó
era el temple romà
de tots els déus
que sobre l'any 600
al segle VII
es va convertir
en església
aleshores
és una cúpula
de dimensions perfectes
està tan ben calculat
però que tu no la veus
des de fora
és a dir
és la sensació
aquesta de l'entrada
en un lloc
sí, des de fora
sembla un edifici
relativament normal
amb les seves columnes
però llavors
trobes aquella cúpula
a més són unes dimensions
abans parlàvem
del gigantes
del Vaticà
aquelles són unes dimensions
que
bueno
és increïble
com fa tant temps
es podia fer una cosa així
jo crec que allà
és un lloc
que s'hi ha d'anar
i després a la nit
inclús
quan aquella
a la zona de nit
poden aprendre
alguna cosa allà al davant
i és una zona màgica
jo crec que està molt bé
tenim una
al Panteón
és un lloc per anar
després jo crec que
un lloc per anar
és descobrir els carrers
d'altres Tèvere també
tot i que no es vagi a veure
una cosa en concret
val la pena
passar-hi un vespre
però passar-hi un vespre
i sí
o inclús a primera hora del matí
quan encara les coses
es van posant en marxa
que es van obrint les botigues
és un bon moment també
després hi ha un raconet
allí a la plaça de Sant Ignasi
que és bastant a prop del Panteón
que hi ha tres o quatre carrerons
que sembla un decorat barroc
quasi rococó
que allí es va intentar
projectar
el que podia ser
una ciutat ideal
de l'època
del segle XVII
llavors allò
és que sembla un decorat de teatre
moltes vegades
la gent
passem ràpid
i no t'hi fixes
i realment són
tres o quatre carrers
ostres
que et dona una sensació
com si estiguis
en una altra ciutat
dins de Roma
i aquell trosset d'allà
jo crec que també és per gaudir
per passejar
jo quasi optaria
per aquestes coses
més que no pas
per dir doncs anar a veure
cara a baix
jo és que també es pot fer
o fer una ruta
del barroc
o fer una ruta
de Borromini
és que pots fer tantes coses
o les fonts
per exemple
però jo amb aquestes tres coses
crec que
sense parlar del Vaticà
que estaria bé
per cert
i ja per acabar
serà
tall d'informació pràctica
gairebé avui en dia
amb el cotxe
és una pallissa
entre cometes
notable
però en qualsevol cas
l'avió ara
diguem d'aquelles diferents
aerolínies
que hi van a un preu
relativament còmode
sí, sí
jo hi he anat amb cotxe
però perquè estàvem en ruta
però jo crec que l'avió
és una boníssima manera d'anar-hi
més
està un moment de Roma
esperem a veure si l'aeroport de Reus
s'insala
a veure si estaria molt bé
ara començarà París
no?
més d'octubre
a veure si s'assuma a Roma
allò quan vingui
senyor Regenera
aquí
amb la seva samarreta del Barça
o de casí
li regarem una
de la Latge
a veure què ens comenta
Sara
moltes gràcies
a vosaltres
acabem
la Sara ens havia suggerit
una cançó
no hem trobat la riba d'Arxi Roma
però sí que hem trobat
una peça d'òpera
perquè Roma és una ciutat
en la qual hi han passat
moltes coses
per exemple
Puiggini va ubicar
Tosca
una de les àrees més boniques
la interpreta en aquesta ocasió
Maria Calas
amb ella acabem
arriben les notícies de les 10
La e ONG
sàstima
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!