El matí de Tarragona Ràdio.
Davant d'una Play, davant d'una Wim,
són una mica Peter Pan.
Són com els nens de l'aventura de la vida
per altres coses a la vida, ja que treballen i se la guanyen.
Són adults, són els nostres nois del món audiovisual.
Saludem David Serra, bon dia, David.
Hola, hola, hola.
T'he dit, noi, eh? Em deus una, em deus una.
És que heu vist que com és...
Ja et veig molt juvenívol, sí senyor.
I la samarreta així de pop.
Molt bé, molt bé.
Víctor Navarro, bon dia.
Molt bon dia.
Ell ja fa per l'edat que té, eh?
No és com nosaltres, que intentem semblar més joves, David.
És molt lamentable.
Déu-n'hi-do.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
L'home que no li agrada res, de tant en tant.
Últimament li agraden massa coses, eh?
Jo no sé què li està passant al Juanjo.
S'han canviat les zones, els sianes.
Perquè jo, clar, vosaltres ja coneixeu el gest, parleu vosaltres, que sou greu, i dic
Juanjo, t'agrada? I et faig una cara així com de reserva.
Però no és mi culpa, és culpa dels directores.
Perdona, veus?
El que em sorprèn és que últimament t'agraden moltes coses.
Jo crec que t'estàs estovant.
També t'ho dic.
No, a lo mejor que al principio he estado un poco más negativo, no sé.
No sé, és la vida.
És la vida que vas canviant.
Comencem parlant de cinema, hem de parlar de cinema, hem de parlar de videojocs.
Recordin que, com que ha sortit també la revista Tarragona Municipal del mes de juny, hi ha nova secció de videojocs d'aquí dels col·legues.
En parlarem també.
Comencem escoltant un tràiler d'una de les pel·lícules que es preveu, segurament polèmica, en quant a valoració de la crítica.
¿Que dejemos las clases?
Pero si nos obligan a trabajar con medio metro de nieve, ¿qué pasa?
Algo grave está sucediendo.
Seguridad nacional y control de enfermedades.
Informan de ataques.
Boston, Filadelfia.
Maryland.
Fuentes oficiales de la Casa Blanca afirman que la CIA tiene defensas contra armas químicas.
No logro entender lo que dices.
Dice que todo el mundo está muerto.
¿Qué está ocurriendo?
Perdimos el contacto.
¿Con quién?
Con todos.
El incidente.
Yo porto sobre mi aquesta pel·lícula des que es va anunciar el projecte i he llegit el guió, bueno, l'original, ara no sé com estarà el de la pel·lícula i a mi no m'agrada.
No t'agrada, d'entrada.
David?
Bueno, jo, a veure, jo no he llegit el guió, aquest m'ha avançat, eh?
M'està...
Ota, és que fa els deures, fa els deures.
Doncs, el que passa és que a mi m'agrada que Salaman em sorprengui.
Jo sé per on van els trets, penso, Víctor.
No hi ha sorpresa, en aquest cas, eh?
No hi ha sorpresa.
Només al Sexto Sentido.
És la primera pel·lícula que no té el gir final i gràcies a Déu perquè l'has d'haver girat.
És una mica huevo kinder, aquest director, no?
Sí, però endolent.
Home, a mi m'agrada el Sexto Sentido i m'agraden...
M'agraden algunes pel·lícules del Salaman, totes, totes, no, però...
A mi el Sexto Sentido, només.
Només el Sexto Sentido.
A tu tampoc no et va agradar.
Jo el Protegido.
A mi m'agrada Senyales, menys el final, que és ridícul.
Però tota la resta de pel·lícula és una gran invasió.
Senyales era allò que hi havia marcianos que se posaven a la casa...
Sí, però fins que no surten els marcianos al final, la pel·lícula és molt tensa i molt realista.
Sí, però quan surten els marcianos ja s'agrada.
Sí, és molt putre. Al final la mata.
M'agrada molt la de Unbreakable.
El Protegido.
Aquesta.
Aquesta és molt bona.
Aquesta és magnífica.
És la pel·lícula més rodona que ha fet.
Consultem l'oracle.
Juanjo, digues, digues.
A mi m'agraden todas y mucho.
Jo crec que interpreta un paper.
No em puc creure que mai estic d'acord amb la resta de la taula.
No, no, creo que Sia Malen és un geni en la elegancia del rodatge.
Estic d'acord, eh?
No hay unos planos más elegantes.
Incluso en el propio terror, porque hay muchas secuencias de terror, es elegantísimo.
Cuando en El Protegido le están explicando a él que parece ser que ha muerto todo el mundo, menos él en el tren.
Y mientras en primer plano desenfocado sale un hombre desangrándose, que ni siquiera sale el hombre.
Sale una sábana que se va empapando en sangre.
Ese plano es una obra maestra.
Y así, en todas las películas te encuentras igual un 60% de estos planos.
Pero es un pez guionista.
Aquella de El Pueblo, el guió, era un cas de...
El bosque.
Bueno, sí, en castellà era el bosque.
El bosque a mi em va agradar.
El bosque, perdona.
A mi també em va agradar.
A mi em va agradar, el bosque.
A mi em sembla que està muntada...
La idea del bosque em va agradar.
Sí, la idea sí, però tal com està escrita la pel·lícula,
de fet et donen les revelacions importants abans que calgui.
O sigui, les escenes tenses no ho són perquè ja saps el secret que hi ha al darrere.
No, però te crea una segona dura.
A mi m'agrada el bosque, m'agrada molt.
A mi també la van comentar, me'n recordo.
La idea em va semblar absolutament innovadora, molt amb el pensament que corra ara.
No, però el que està molt clar és que Naish Salaman és un director
que a Hollywood tampoc encaixa molt bé dins del que es pot esperar d'aquest director.
I jo penso que a veure que inclús la seva darrera pel·lícula,
La mujer de l'Agua, era un conte que no va ser molt ben entès,
una història que tenia els seus punts positius.
Penso que és la menys rodona, però és la més arriscada de les pel·lícules que ha fet.
A mi m'agrada Naish Salaman.
Jo he de dir que no soc un entusiasta absolut,
estic totalment d'acord amb el Juanjo,
que pocs directors roden amb l'elegància
i la capacitat de filmar les pel·lícules com aquest senyor.
I com a guionista tampoc estic totalment d'acord amb l'amic Víctor.
Que bé, que debat.
Si us sembla, jo ara em posaré de peu si puc agafar el micròfon,
perquè ara volem escoltar un fragment d'una pel·lícula
dirigida per Cindy Lómet fa uns quants anys,
Doce hombres sin piedad.
I em penso que el fragment que escoltarem pertany a...
No sé si... L'original o doblada?
L'escoltarem ara.
Ah, lo veurem.
És el paper que feia Henry Fonda.
Perfecte.
Deben recordar que el resultado debe alcanzarse por unanimidad.
Así es la ley.
¿Están todos listos?
Los que le consideren culpable, levanten la mano.
Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez, once.
Once han votado culpable.
¿Alguno vota inocente?
Uno.
Muy bien.
Once culpable y uno inocente.
En fin, es un comienzo.
Hay que fastidiarse.
Siempre tiene que haber uno.
Bueno, ¿y ahora qué pasa?
Tendremos que hablar.
Siempre la misma historia.
Así que inocente.
Ara farem un exercici.
Ara escoltarem un fragment de la versió actualitzada que s'estrena aquesta setmana.
Una vida en juego.
Y doce hombres reunidos en busca de la verdad.
Sergei Machiavski.
Yo, yo, yo entiendo que el acusado está condenado a cadena perpetua.
Ahora votaremos todos y le encarcelarán de por vida.
Y nunca saldrá de allí.
Lo han oído bien nunca.
Nikita Mihalkov.
Si el chico se ahorca, ese será su destino.
¡Te mataré!
Valentín Gaf.
Tiene razón.
Soy judío.
100% judío.
Es imposible ser mitad judío.
Es verdad.
Si hablan, sabrán.
Culpable 7, inocente 5.
A veure, moltes coses a dir.
La de Cine y Lomet, pel·lícula.
Magistral.
Sota la meva modesta opinió magistral.
I fins i tot, jo em remuntaria enrere, Estudio 1, 12 hombres sin piedad, José María Rodero, José Bódalo, tots aquells actors que molts ja no hi són.
Va passar la història, aquella versió de 12 hombres sin piedad.
Va ser inoblidable i a més va demostrar que un bon text és molt difícil de pervertir i malgurar.
La de Cine y Lomet, bueno, la coneixes, t'agrada.
Sí, pero no a fondo, no la llevo recién de...
Sí, tu sí, Víctor.
Jo et dic que ha tornat el millor Lomet antes que el diablo sepa que has muerto y el millor Lomet que ha tornat és aquest, el de 12 hombres sin piedad.
O sigui, és una gran, gran, gran pel·lícula de l'estrera del cinema.
I ara aquesta que s'estrena de Nikita Mikhailov, que és difícil de dir-ho, a més té al redafons del conflicte de Txetxènia, però per què tu cateixen tant les coses?
A vegades, si vols fer un remake, fes-ho, però tampoc no cal que barregi segons què, no?
Doncs jo penso...
O fes una obra original, nova de trinca.
Jo no he vist la pel·lícula, però és que me fa com molta mandra, perquè estem parlant d'una pel·lícula que dura quatre hores.
Què dius ara? Ni el cuirassat pot, eh, Quim?
És un exercici duríssim. Jo no estic en contra...
Quatre hores al cinema?
A veure, jo sempre havia defensat una mica el tema, en els seus temps havíem parlat, que si una pel·lícula és bona, quatre hores pot durar res.
Però a mi em fa molta por, perquè el que estàvem parlant ara de lo referencial, aquesta obra de Cinelúmetre és una obra densa, és una obra d'espais tancats,
i el que ha fet el Nikita Miklakov és espectacularitzar-ho tot, dur a terme una ampliació de lo que era el guió magistral del Lúmet,
i a més a més afegir alguna cosa que jo penso que no és necessària, que és comptar els detalls de la vida del pres, etcètera.
O sigui, omplir de forats allà on no havíem forats.
Però és el seu estil, perquè jo recordo una pel·lícula que a mi personalment em va agradar molt, que era Jos Negros.
Sí, una prima magistral.
Molt llarga també, i molt d'entrenar el detall, fa com una mena d'incisió a cada personatge i ens ho mostra absolutament tot,
no deixa ni un replic d'aquell personatge per mostrar.
A mi és un director que a mi m'agrada, però que em fa una mica de por, sobretot perquè tocar aquest text que ja en si mateix tenia una validesa,
i encara avui en dia, i sense necessitat d'entrar en temes polítics, doncs trobo que és un exercici que pot arriscar-se a ser pretensiós
i em fa poc que finalment el resultat sigui aquí.
Sí, jo crec que si no sabes con certeza que lo vas a superar, no lo hagas.
Y este hombre lo ha hecho porque seguramente creía que lo iba a superar, y eso es un poco pretencioso.
Bueno, ho venen com adaptación libre, diu aquí, i jo crec que...
Mira que fácil dir...
Jo espero que sigui una pel·lícula sobre Txetxènia, sobre tota aquesta situació,
amb el concepte del jutjat i de... Espero que no sigui massa remake de Doce Hombres sin Pedal, no es pot comparar.
Clar, aquí hi ha una cosa que també hem de dir, que és una pel·lícula que a nivell de festivals ha guanyat,
va ser la pel·lícula que guanyar l'Òscar, la millor pel·lícula estrangera, també ha tingut una...
Era Marcello Mastroian i el protagonista, no?
No, no, però aquesta, aquesta és la que té en aquest any. Aquesta va guanyar, és la pel·lícula...
No, estava nominada.
Estava nominada, no ha guanyat.
Sí, al final la va guanyar.
Vale, doncs, de fet, estava participant 4 hores, clar, al públic amèricà, això fa pati...
Però bueno, que és una pel·lícula de festivals, és una pel·lícula que té el Nikita, que a mi es fa d'actor,
que en aquesta pel·lícula sóc com a actor, jo l'aniré a veure com tot un exercici de bona voluntat i...
I amb la Carmanyó, la xato, perquè 4 hores al cinema...
Sí, això segur.
Anem avançant perquè sempre ens passa el mateix, ens anem aturant.
Voleu fer un aplaudiment i no m'estranya perquè a les Gavarres estrenen en versió original
una xica cortada en dos de Claude Chabrol.
Clar que sí.
Molt bé, no?, que l'estrenin en versió original.
Jo vaig veure l'indie en versió original i veig que continua, i a més continua amb cinema arriscat
i bueno, que ja era hora, per fi.
Mira, la setmana passada podíem veure una pel·lícula turca, que estava molt bé, a més,
que aquesta setmana em sembla que ja no continua, o sigui, també en versió original,
o sigui, jo penso que són exercicis que val la pena, que continuen...
Bueno, a mi m'agradaria que no solo las poco comerciales estuvieran subtituladas,
sinó alguna comercial divertida.
Com a indie, sí, sí.
Per cert, que d'indie volies dir alguna cosa, ja sé que és dolenta, per tant jo marxo.
No m'interessa.
A veure, Jolanda, no passa res, però que sí que és veritat que la pel·lícula ha punxat,
a nivell de carterera, que a banda que hi ha cosetes que en seu moment van comentar,
que ara sí els peruans s'han queixat en el sentit que la ubicació geogràfica...
Ah, doncs escolta, cremen totes les pel·lis sobre Roma.
gairebé totes, gairebé totes.
Però no, però hi ha cosetes que, a veure, jo hauria agraït una mica de documentació.
En aquella època hi havia també un, com et diria, el colonialisme de Hollywood que es permetia els usos i abusos,
però hi ha cosetes que s'haguessin pogut cuidar, o sigui, dintre de la pel·lícula,
que jo ja m'ho vaig queixar en el seu moment.
El cert és que no ha arribat als 400.000 dòlars, 400.000, milions de dòlars.
Milions, milions.
Ha arribat només als 300.000, que l'ha superat en dues setmanes la pel·lícula de Sexo en Nueva York,
i que, bueno, que no estan gaire contents de l'acollida que ha tingut a nivell general,
perquè en tota Europa i en tota Amèrica ha quedat un punt bastant per sota.
Saps què, David?
Digues.
Tinc el guió original del que va escriure Frank Darabon,
el director de La Milla Verde, Cadena Perfecto i la Niebla, d'Indiana Jones 4.
I què?
Es va filtrar per internet ahir.
Què dius ara?
Sí, sí, sí.
És un cracker.
Ara tocava, ara tocava, això m'ho tens que passar.
Sí, està bé, està bé.
És millor, o sigui, és gairebé igual, però bastant polit, eh?
No sé per què no totes les coses que estaven polides al guió...
I el fill Macarra, que surt també?
No, el fill Macarra és una cosa nova.
Me n'alegro perquè és de les coses que...
A tu t'agrada el fill Macarra, clar.
A mi sí.
Me pareció...
Sí?
Sí, tenia sugracia.
Jo, si me'n permeteu, i me promets, com que quedaven fora del guió...
No, mira, tres minuts per dos perquè encara hem de fer el món del guió i jo.
Exacte, per això.
Ràpidament per recomanar, perquè la setmana passada no vam parlar, les pel·lícules
que han quedat una miqueta fora de lloc.
Tinc que recomanar una pel·lícula que no l'han comentat, que és la d'American Crime,
que s'ha estrenat, que teníem el dubte, que és una pel·lícula molt dura, que està
basada en aquell fet horrorós d'una mare que va tindre segrestada la seva filla i la va sometre a tot tipus de vexacions.
És una pel·lícula terrible, però que és un duel interpretatiu de la Catherine Keener, l'actriu de Harcandi i de Juno, i d'aquesta veterana Ellen Page.
No, la Harley Marfan, exacte.
Ellen Page és la nena.
La Catherine Keener és l'actriu veterana i, exactament, aquesta pel·lícula la tenen a veure perquè la van veure a Sitges i és terrorífica.
A banda de tot el que més, la pel·lícula de la nostra estimada actriu també s'estrenava aquesta setmana de la...
Bueno, la catalana, que em sembla.
Pretextos, de la Sílvia Munt.
Sílvia Munt.
Jo la vaig veure a Sitges i tinc que dir...
A mi m'agrada molt, Sílvia Munt.
Tinc que dir la pel·lícula molt...
A parlant de pretensiós...
Digues, molt, molt, què?
Molt dolenta.
Ah, mira.
És una pel·lícula molt dura de veure.
Fa la directora o d'actriu?
Directora, sí, pretensiós, la directora i l'actriu.
Arquitectura emocional, la pel·lícula de la Susa Ansara,
amb un gran...
És un peñazo importante.
Però per què fan teràpia personal amb el cinema?
Bueno, no sé, però miramos de una muy interesante.
Grans actrius, no?
La vida sin greix.
La vida sin greix.
Aquesta és molt important també, que tenim que parlar.
Una pel·lícula sobre la guerra del...
Está leído el argumento y es muy, muy interesante.
Es de un matrimonio con hijos, que él se quiere ir a Irak,
y entonces ella dice que se va con él.
Pero a él no lo aceptan por miope.
Pero a ella sí.
Y nada más llegar, ella muere.
Y entonces él se queda con las hijas,
y la pel·lícula se basa en que este hombre...
No se atreve a decirlo a sus hijas.
Hace un viaje con las hijas, para...
Juanjo, es un sentimental.
Que encantan les pel·lis així de drames.
A mi també, a mi també.
Bueno, me gustan más de tortazos.
No, no, no, tu ets molt extremista.
A tu t'agraden...
A tu t'agraden...
Los salbóndigas, vuelve.
A tu t'agraden les de plorar i les de bufetades.
Tot un univers emocional.
I les de catástrofes, que també...
Mentre sean interesantes, el género da igual.
Jo estic completament d'acord amb...
Les bones històries...
Mira, per portar la contrària, com sempre.
Bueno, ja està.
Món del videojoc.
Ràpidament, perquè hem de reservar uns minuts més amplis
a la gran novetat de la setmana,
si la vaga de transportistes no ha impedit que arribi a les botigues.
No ho sabem, eh?
Parlem primer del joc de Burn.
Sí.
Juanjo?
Vale, este he podido probar...
Més a fons.
He podido probar la demo.
Está basado en las novelas y en las películas de Burn.
Y bueno, es de acción trepidante.
Es bastante difícil, pero te deja repetir...
Cuando te matan, digamos, puedes repetir...
Puedes empezar desde muy cerca, ¿no?
Y consiste en llevar en peleas, en ir corriendo.
Carreras de coche también, ¿no?
Sí.
Tienes lo que salía en las películas,
que mirabas un momento el mapa, se lo aprendía en memoria
y entonces sabía dónde ir.
Pues en esto más o menos igual.
Te dejan mirar el mapa unos segundos y saber dónde ir.
Está bien.
O sea, han trasladado bien el universo de Burn.
Sí, sí, está muy bien.
Gráficamente es buenísimo.
El motor un real.
Está hecho por Sierra, que nos trajo las cómicas de Riddick
y va a estrenar pronto Cazafantasmas.
Sí.
Y bueno, no sé...
Tiene el sello de THX, de ellos Lucas,
que ahora ya no significa mucho, pero antes significaba mucho.
Bueno, sembra una adaptación correcta
d'unes grandísimes pel·lícules d'acció
que no han passat sense cap esforç,
sinó que han intentat afegir un plus
que aquestes habilitats del protagonista de Burn
estiguin traslladades bé al videojoc.
Deixeu-me dir una bajanada, que no he dit gaires encara.
Quan parlàvem del director aquest indú,
la indústria de Hollywood, no sé què,
jo he pensat una cosa
amb el tema dels videojocs aquests.
No hi ha jocs d'ordinador, ni de consola,
ni de guida basat en pel·lis de Bollywood?
No, però estaria bé, eh?
Pensem-hi i en parlem un dia, d'acord?
Jocs musicals.
Vinga, va, continuem.
Un tema, eh?
Un tema. Esto tiene tema, va.
Bueno, què més, què més?
El tema aquest d'aquests que es passen a l'ado oscuro,
que deixen el món del videojoc i se'n van al cinema.
Sí, parlant de la revista,
que ara surt la revista municipal de Tarragona,
surt la nostra secció, del Juanjo i d'un servidor,
i aquest mes parlem dels comandaments.
És un curs per a gent que no ha jugat mai als videojocs,
que pugui entrar poquet a poquet.
Expliquem en què consisteix un comandament,
com funciona, quines són les parts,
i resulta curiós que aquesta setmana
han augmentat els rumors que tant Sony,
que és la de PlayStation 3,
com la Microsoft amb la Xbox,
volen treure un comandament
amb detecció de moviment
exactament igual que el de l'Aui.
No sé el Juanjo que no opina,
però el fet característic de l'Aui
és aquest comandament.
Si ara el copien,
diguem que tot l'avantatge que tenia...
Jo te lo dije desde el principio,
si hoy no se preocupaba por ofrecer potencia,
su gracia era el mando,
en cuanto los restos lo copiaran,
que lo iban a copiar seguro,
han tardado demasiado para mí,
pues iba a hundirse.
Ara tienen potencia y mando.
Segurament sigui veritat
i el copien el comandament.
Però bueno,
aquesta indústria sempre funciona copiant,
surt un que innova una miqueta,
l'altre el copia,
innova la còpia i així anem.
O sigui, segurament aquí a un any
tindrem comandaments
amb detecció de moviment
a PlayStation 3 i a l'Xbox.
Nois, hem de parlar
del que és l'estrella de la setmana,
però tenim una nova connexió
amb la sala de premsa del nou estadi.
Aviam si es confirma
que Pinilla es retira.
Quin Pons, bon dia de nou.
Bon dia, Iolanda.
S'ha confirmat la notícia.
S'ha confirmat.
Sí, Antoni Pinilla ha anunciat
que deixa el futbol en actiu
després de 20 anys
de carrera futbolística,
de passar les últimes 8 temporades
vestir la samarreta del Nàstic
i amb un currículum
simplement espectacular.
El de Santa Coloma
abandona així el futbol en actiu,
tot i que tot fa pensar
que tindrà un càrrec en el Nàstic
que en els propers dies
es pot anunciar a Pinilla.
Ha fet una compareixença pública
molt austera,
sol a la sala de premsa,
tan sols en aquesta sala de premsa
al nou estadi,
amb la presència del president de l'ESAT,
Xavier Salvador,
i del gerent del club,
Xavi Monclús,
asseguts a Pinilla,
a dalt en l'antarimat,
parlant,
i a Xavier Monclús
i a Xavier Salvador,
a baix,
cap jugador acompanyat a Pinilla
per desigues pres del jugador
que ha demanat fer
aquesta compareixença pública
amb intimitat,
només amb la premsa
i, com dèiem,
acompanyat del president de l'ESAT
i lògicament del cap de comunicació.
Ha estat una...
posant en escena molt diferent,
per exemple,
a la que vam viure amb Juanmi,
on sí que tota la plantilla
va estar darrere del jugador.
Un Pinilla
que demà jugarà
el seu últim partit,
per tant,
com a jugador de futbol,
serà davant del Salamanca,
precisament un exequip
d'Antoni Pinilla.
Demà,
dos quarts de nou de l'espre,
al nou Estadi,
viurà la darrera funció
del gran capital
del gimnàstic de Tarragona.
Antoni Pinilla.
Doncs moltíssimes gràcies,
Quim Pons,
per confirmar aquesta notícia
que ja avançàvem
fa una mitja hora
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Fins després, Quim.
Fins després.
Doncs el temps
de l'informatiu
Tarragona Actualitat,
lògicament ampliarem
aquesta informació
i començarem ja
a recollir
les primeres valoracions.
Entrem en la darrera part
de l'espai d'avui.
Pep Calvet,
ja us arreglareu amb ell,
que està fora fa una estona
i jo no em faig responsable.
Però clar,
és que si no parlem
del que sembla que sigui
el vostre joc gurú,
en fareu alguna cosa.
El Metal Gear Solid 4.
Home,
la música és que sempre...
És que clar...
Avui agafaré agulletes,
ja m'estic posant de peu
que si Henry Fonda,
que si no sé què.
Jo et dic,
Yolanda,
per mi és l'estrena
més important
dels darrers 20 anys.
Què dius?
Tan important és?
Per mi,
sense Metal Gear,
el món dels videojocs
no estaria on és.
Hideo Kojima
és el cúbric dels videojocs.
La música és que
és sensacional, eh?
És un tio
que va portar
la barrera
entre videojoc i cinema
el 98,
la va trencar brutalment
amb el primer
Metal Gear Solid,
que no és el primer
de la saga,
sinó que és el tercer.
Però diguem que
va estar Metal Gear,
Metal Gear 2,
va reneixer
en Metal Gear Solid
el 98
i ara anem pel
Metal Gear Solid 4
que és el sisè capítol
que és el que tanca
tota la saga.
Va començar fa 20 anys
i ara ja tanca
el capítol final
que és el gran clímax,
reuneix
tots els personatges,
tota la història,
totes les intrigues
que hem anat seguint
es resolen aquí.
I tot això
ho podeu argumentar,
no?
Amb uns punts
molt clars.
Sí, com hem parlat
molt de Metal Gear
en aquest espai,
en lloc de
fer una crítica
del 4
que sabem que és boníssim,
ja ho diem,
o fer història
de Metal Gear
i tal,
parlarem només
de 5 motius
pels quals
aquesta saga
és el que és,
o sigui,
és la més gran.
És que per mi
no hi ha color.
Primer de tot,
David,
l'espectacularitat
i Juanjo,
això no hi ha cap dubte.
Jo el de l'espectacularitat
he de dir
que va ser la meva introducció
amb els videojocs
d'una forma seriosa,
m'ho vaig passar de conya,
o sigui,
jo la primera experiència
que vaig tindre
va ser amb el Metal Gear Solid
i vaig redescobrir
com els videojocs
superaven de bon tros
l'espectacularitat
de les pel·lícules
que més m'agradaven.
Entra pel seu.
Exactament.
Si tu veus l'anunci
que l'estan posant molt
per la tele,
veuràs que sembla
una pel·lícula d'animació
o millor.
Gràficament,
ara mateix
és el millor
que s'ha fet
per a videoconsola.
Sí, sí.
Per a donador
igual no,
però per a videoconsola
sí.
I és,
jo és que alucino
amb el difícil
que és fer coses en 3D
i personatges
i textures
i animacions
i això
no només ho fa
millor que qualsevol
sinó que encima
ho pots controlar.
Sí.
És quasi increïble.
La música
la fa un compositor
de Hollywood
que és el Harry Gregson Williams,
les veus són d'actors professionals,
o sigui,
bueno,
entra pel seu.
És un joc
que és cinema pur.
Segon motiu,
la diversió.
És molt important
que un joc
ha de ser divertit.
No tota la estètica
i tecnologia.
Clar,
si el joc no diverteix,
per molt bo que sigui,
no.
I aquest joc
és divertidíssim.
Infiltrar-se,
o sigui,
sorprendre els enemics,
agafar-los pel darrere,
allò de freeze,
arriba les mans.
Ponyau,
ponyau.
No, no,
és més de
arriba les mans
i el tio es queda
cagat de por.
Sí, sí, sí.
Un joc molt divertit.
Sempre hi ha
3, 4 maneres
de fer les coses,
és molt imaginatiu,
sempre cada enemic
té una manera
molt diferent d'actuar
i has d'anar
investigant una miqueta
com resoldre...
Són com mini reptes
a la imaginació
i a la intel·ligència.
Talvez se le ha acusado
alguna vez
de que las animaciones
duran demasiado.
Sí,
és demasiado cinematográfico.
Trozos de película
entre medio para explicar
demasiado largo.
De hecho,
los detractores
lo que critican
es esto,
que llegan a haber
una hora
de secuencias de vídeo,
pero son tan buenas
que yo no me quejaré nunca.
Anem avançant?
Sí,
el tercer motiu
que direm,
la emotivitat,
el guió,
o sigui,
és un guió
que està molt ben documentat,
és molt realista,
és un guió molt humà,
o sigui,
les emocions
són molt humanes
i molt filosòfic.
De fet,
en cada capítol
es van plantejant
un aspecte
de què és el que ens fa humans.
Un va sobre la genètica,
si som el producte
de la nostra genètica,
un altre sobre
la nostra memòria,
tota aquesta societat
de la informació,
tota aquesta herència
de la informació,
altre va sobre
la situació
històrica,
diguem-ne,
és un tio que neix
durant la Guerra Freda,
abans de la Guerra Freda,
estan lluitant
a la Guerra Freda
i es plantegen
si realment
podem escapar
de l'època
en què vivim,
no?
I, bueno,
aquí el maestre,
el mestre guionista
ens dirà si...
Sí,
no, no,
jo l'únic que podria dir,
abans ho comentàvem
abans de vindre a la ràdio,
parlàvem del joc,
és que em va descobrir
que tota l'elaboració
de les trames,
de les subtrames
dels personatges
se l'aprenyen més
que les películes
d'avui en dia.
I això fa que
l'experiència
de jugar amb aquests jocs,
per un adult,
sigui una experiència real
d'implicació,
de creixement
i sobretot
de, bueno,
de viure aventures
que són inenerrables,
però a més gairebé
viure la veï pròpia.
I a tot plegat
t'afegiu al sentit
de l'humor
i al realisme.
Sí,
sentit de l'humor
que sempre és molt important.
Hi ha quantitat
d'acudits,
de bromes
amb el jugador,
és molt divertit
i s'ha d'anar explorant
i has d'anar descobrint,
per exemple,
d'aquestes de Penthouse,
la deixes a terra
i el soldat enemic
passa i es distreu
i ja pots passar a tu.
I el realisme,
doncs,
que és molt fantàstic,
hi ha genètica,
hi ha clones,
hi ha robots,
però sempre
amb assessors militars,
amb tecnologia
ben documentada,
o sigui,
t'implica
perquè parteix
d'un món
que tu coneixes.
Vols-me deixar aquí,
Juanjo,
digues l'última paraula,
home.
Una.
Vinga,
sigui una.
No,
jo és que me lo he perdido
bastant,
este juego,
perquè son bastantes entregas.
Perquè ell treballa més que vosaltres.
No, no,
que va, que va.
No, no,
no és així.
El caso es que
cuando salió
la entrega importante
que era Metal Gear,
Metal Gear Solid,
yo no tenía esa videoconsola.
Ah, ahí está.
Entonces,
no lo pude jugar en su momento.
I no et deixa jugar
amb la d'ell.
No et deixa jugar tu
amb la d'ell.
Pero estoy hablando
del 98.
Ah, va.
Sí, sí, sí.
Entonces, claro,
hay que reengancharse
y hay que empezar
desde el principio.
Y estoy haciendo campaña
porque te enganchas, eh?
Doncs l'última paraula
te la deixarem
per la setmana.
David, Víctor, Juanjo,
com sempre,
un plaer hem après molt
que tingueu
un bon cap de setmana
i com li agrada dir al David,
bon cinema
i bons videojocs.
I tant.
Per cert,
tarragonaradio.cat
videojocs
arroba tarragonaradio
això mateix.
videojocs
arroba tarragonaradio.cat
Clar, si voleu
fer alguna pregunta,
consulta,
suggeriment...
I sobre cinema també,
encara que digui videojocs,
sobre cinema també.
Molt rebé.
Nois, gràcies.
A veure si pot entrar el Pep
i no s'ha de...
Nois, gràcies.