Esteve Massalles, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Iniciem el temps de la biblioteca pública
i com que després ens agafen aquests atacs d'entusiasme
pels llibres, per les activitats de la biblioteca,
et sembla que comencem pel final?
És a dir, recordant que l'horari de la biblioteca
canvia a partir de demà.
És que se'ns oblidarà, i això val la pena destacar-ho.
Bé, l'horari de la biblioteca serà de les 9 del matí
fins a les 3 de la tarda,
els dimarts, dimecres, dijous i divendres,
i amb la tarda del dijous de 5 a 8.
I dissabte tancat, com cada estiu.
Recordem-ho perquè a vegades pot arribar algú a les 7 de la tarda
i diu, està tancat, no, doncs diguem-ho
i si no sempre poden anar a la plana web.
Avui l'Esteve, entre altres coses, ha vingut carregat de llibres.
Alguns d'ells tenen a veure una miqueta
per on aniran els trets la propera temporada
pel que fa als clubs de lectors.
Però també ha portat alguns llibres que són ben curiosos.
Un d'ells, Els oients fidels del matí de Tarragona Ràdio,
recordaran que en van parlar amb el seu autor.
Era aquesta guia dins d'una col·lecció prou coneguda
i prestigiosa com és Ciudades con Encanto,
de l'editorial El País Aguilar,
que també afegien a la seva llista de ciutats la de Tarragona.
L'Esteve l'ha portat i la veritat és que fa goig, eh?
Sí, doncs és un llibre molt ben editat,
és un llibre, doncs, vaja, pel turista ocasional,
però també és d'aquests llibres que també fa gràcia mirar-los,
quan vas a la llibreria, calla, casa meva,
què és el que diuen de casa meva, no?
I aleshores...
Perdona, saps, Esteve, amb aquestes guies i d'altres,
sovint és bo buscar de la teva pròpia ciutat
si has d'anar a una altra per saber si aquella guia és bona o no és bona?
Perquè dius, mira, això que diu de la meva ciutat és veritat,
ho reflecteix bé, per tant, si agafo una d'una altra ciutat
que me'n vaig de vacances, me'n puc refiar.
Sí, sí, i tant, vull dir, de fet, doncs, ja ho has dit tu,
vull dir, la col·lecció de Ciutades con encanto del País Aguilar,
doncs, és una col·lecció amb prestigi, vull dir que...
El seu autor ens va explicar que, a més a més,
havia fet un munt d'amics, és a dir, que mentre feia aquesta guia,
perquè és una guia tal com ens va explicar que havia fet,
doncs, des d'anar als restaurants, als bars, parlar amb la gent, entitats,
i que realment s'havia quedat impressionat
i amb el tema de Tarraco Viva, que ho va viure de molt a prop,
les diades castelleres, em penso que li va dir que es va posar a fer de pinya
i que si li cau un castellet també, en fi, anècdotes d'aquelles que configuren.
Al fil d'això, doncs, al fil d'això també es pot dir
que ja ha sortit un llibre sobre Tarraco Viva, també enguany,
i que enguany també ha sortit un altre llibre sobre els castellers de Tarragona,
que ha fet l'Albert Pallarès amb la col·laboració del Juanjo Pujadas,
el professor d'antropologia.
Així dit també de passada i també per dir dues novetats més.
Molt ben editat, aquest és d'Arola, està dins de les guies d'aquelles llibres
que estan dedicats a festes i tradicions i cultura popular.
Ens has portat alguns llibres que no són d'aquells que surten als grans titulars
ni als suplements dels diaris, que són els vetseriers,
sinó llibres d'aquells que, si ningú ens diu que existeixen,
passen desapercebuts i, escolta, passar per la vida sense fer determinades lectures
és una llàstima, no? Val la pena que les destaquem als oients.
Sí, i també en relació una mica amb quina serà la programació de l'any,
de l'últim quatrimestre.
Hi ha el llibre aquest que és Tots els contes, de Mercè Rodoreda,
editat per Edicions 62,
que és el recull de tots els contes que va fer Mercè Rodoreda.
Abans comentaves també que s'ha editat el mes de març,
hi havia la polèmica que deien que potser Mercè Rodoreda...
Sí, ella no els va publicar perquè deia que era una obra incomplerta i poc madura, no?
Sí, doncs, bé, és un recull de reculls, no?
Dels reculls de contes, la meva, Cristina, i altres contes,
22 contes, viatges i flors, etcètera, no?
Sembradura de seda, i altres contes, que aquest és el més antic,
doncs, bé, doncs, s'han recollit tots en un volum,
ja dic que es va fer l'any 62,
l'any...
el mes de març d'enguany ha sortit aquest llibre,
i doncs, bueno, sapigueu que aquest és l'any Rodoreda,
que es fa 100 anys del seu naixement,
i que a la biblioteca, doncs, al mes d'octubre,
ens avançarem una mica a tots els actes que, doncs,
que suposem, doncs, bueno, que estan problemats i que es fan...
Sí, que més coincidiran aquí a Tarragona segur amb la Tardó Literària,
que té aquest tipus d'activitats.
Bueno, som-nos un altre llibre.
Després, un altre llibre que també fa gràcia,
que també són tots els contes,
però en aquest cas és de Pere Caldés,
està fet amb una edició, doncs, de Butxaca,
és una mica així estrany.
Però l'hauríem de recomanar molt, aquest llibre,
està carregat de sentit de l'humor, entre altres coses.
Sí, sí, de sentit de l'humor,
doncs, això són quasi mil pàgines,
l'edició, doncs, bueno, no és amb edició,
amb etapes dures,
és una edició de Butxaca,
però, bueno, és tenir-los tots.
És llibre per portar a la platja, a més a més,
estàs allà i llegeixes un conte,
fas un banyer i llegeixes un altre conte.
El mateix una mica, sí,
vull dir, són llibres que tenen un vessant així estiuenc,
així una mica, una mica, una mica,
una mica no tan pesat,
una mica més lleuger, no?
Pere Caldés, pots llegir un llibre.
Que no t'has de concentrar tant.
Que no t'has de concentrar tant.
També són contes, el que he dit abans, de Mercè Rodoreda,
però potser demanen una mica més de concentració, no?
Aleshores, doncs, també,
un dels llibres que també he portat,
que és una novetat del 2008,
és aquest de El viatjar infinit,
de Claudio Magris.
És un llibre de viatges.
És un llibre de viatges d'aquest autor,
que és catedràtic de la seva ciutat natal,
catedràtic de literatura alemanya,
en la seva ciutat natal, a Trieste.
És un dels grans escriptors, doncs, italians.
I, doncs, bueno, El viatjar infinit
és un quadern de viatges, no?,
que està ple, doncs, d'experiències viscudes, no?
Tant, diguéssim,
i van des de Sicília fins al Vietnam, no?
Des de descripció de viatges
fins a una trobada, doncs, amb Gunter Gras,
doncs, un comentari, doncs, jo què sé,
davant del castell d'aquell que...
Aquell castell que hi ha a Baviera,
el del Lúbdic, aquell que és...
El de la Sissi, veia, que diríem les...
Els que no hi entenem gaire.
El de la Ventafocs, que...
El de la Sissi.
El de la Romy Schneider, que dirien altres.
Bé, doncs, diguéssim,
és un recorregut
i un aplec d'experiències, doncs,
d'en els viatges, no?
També surt la manxa del Quixot,
les referències del Quixot.
Claudio Magris...
És molt literari, no?
Sí, sí.
Perquè és realment literari.
Claudio Magris, doncs, l'únic...
Bé, és premi i principi d'històries
de les lletres de l'any 2006
i, a més a més,
del Círculo de Velles Artes de Madrid del 2003, no?
Si algú hi està interessat,
la seva obra més coneguda
també és un llibre de, així, doncs,
de viatges, que és el de Nubi.
Però és el que hem de parar atenció, eh?
No és com l'anterior que comentaves.
Després, també n'he portat un altre,
que és 60 anys d'anar pel món,
que té una certa similitud
amb el Claudio Magris,
és d'Eugeni Chamar,
que, doncs, és un periodista
i un diplomàtic
que va estar, doncs, a l'ambaixada,
va tenir diversos destins,
va estar a l'ambaixada de Berlín,
va deixar, doncs, escrits
a base de cròniques periodístiques,
doncs, tot l'ascens del nazisme a Alemanya,
escrivia, també, per diaris, doncs,
d'aquí, de Barcelona, de Madrid, etcètera,
i, doncs, bé, era una persona
que en el seu temps va ser molt...
tenia molt de prestigi,
he llegit una petita anècdota
que deia que, quan arribava
el senyor Chamar a l'Ateneu,
doncs, tothom,
des de Josep Pla fins a Sagarra
i tot això, doncs,
s'aixecaven per anar-lo a buscar i tal.
Era un senyor molt reconegut, però que...
En el seu cercle, segurament, només, no?
I també en els anys 30, no?
Comentaves abans que Pla l'admirava, no?
Sí, sí, sí, era d'aquestes persones
que tenia una molt bona relació amb Josep Pla
i que Pla el reconeixia com un gran periodista, no?
I, vaja, vull dir,
ell aquí, doncs, no va escriure cap llibre,
aquest és el llibre que va escriure...
Però perquè no volia, no?
Perquè no volia.
Les seves memòries, doncs,
es veu que les va dictar així d'una tirada
i va sortir, doncs, aquest llibre, no?
Comentaves que és molt interessant, aquest llibre.
Sí, sí, vull dir, també és un llibre,
com deia aquest del Claudio Magris,
que també passa per Sud-amèrica,
per Berlín, com abans he dit,
vull dir, també són tot un ventall d'això.
Aquest matí comentàvem a les notícies
fruit de diverses activitats
que hi ha hagut al cap d'estamana a la ciutat de Tarragona,
que la pròpia ciutat impulsarà actes commemoratius
a motiu del bicentenari de la Guerra del Francès.
I és que s'escau, eh?, en el calendari,
justament ahir, doncs, era una data
assenyalada en aquest sentit.
I ens has portat un llibre,
que és la Guerra del Francès.
Sí, la Guerra del Francès, 1888.
I qui el signa, doncs, ja dona totes les garanties.
Sí, explicada per Josep Fontana.
És un llibre, doncs, d'editorial Pòrtic,
en el qual, doncs, bé, es parla de la Guerra del Francès.
Penso que la base d'aquest llibre
és una conferència que va fer, doncs,
precisament en Josep Fontana.
I, doncs, bé, com deies,
ahir va fer els 200 anys
de l'assalt definitiu de Tarragona.
I, doncs, bé, la Guerra del Francès...
Enguany de llibre sobre la Guerra del Francès a Tarragona,
doncs, bé, hi ha en els de sempre.
No n'ha sortit cap més.
potser, doncs, en sortirà algun.
Però, doncs, és una guerra
que el que el Josep Fontana deix molt clar
és que hi havia motivacions i variables molt complexes.
Clar, potser els oients a vegades es poden fer una mica d'embolí
perquè s'estava parlant de perllongar tots aquests actes
fins al 1811.
Si anem per la Rambla,
l'estàtua dels despullats, com es coneix...
Bé, perdó, aquí...
És a dir, els herois de 1811,
la Guerra del Francès van anar del 808 al 814,
però ja van haver-hi determinats fes a Tarragona
que van provocar, doncs, aquest...
Doncs abans hem dit una inexactitud, no?
Per tant, doncs, fa 197 anys de l'assalt.
És que ens fem tots aquí a Tarragona, eh?
El 808 va ser l'inici, clar.
L'inici de la guerra.
En canvi, la s'alva, 100.811.
Que ja es commemora, vull dir, bé.
Sí, sí, hi ha hagut.
El que passa és que hi ha dates...
Hi ha hagut.
El timbaler del Brug no va ser també en la Guerra del Francès,
que va triomfar, i enguany es veu que també al seu poble natal
li fan tota una sèrie d'activitats i de coses.
Déu-n'hi-do, eh?
Fixa't-hi que el calendari de commemoració
sempre va lligat a publicacions editorials,
la qual cosa està molt bé,
perquè a qui li interessi, com a mínim,
que no se senti una mica marginat i perdut
de tot el que s'està cuent, no?, a nivell institucional.
Sí, sí.
Molt bé, Esteve, les activitats s'aturen una mica,
una mica de calma, la biblioteca.
A més, heu tingut un any intensíssim
en quant a activitats en col·laboració
amb altres institucions i entitats de Tarragona,
al Port, al Museu Nacional,
que per cert ara conversarem amb Pilar Sada.
És a dir, que heu fet moltíssimes coses.
Ara cal fer una mica de fre, reposar,
i reemprendre-la després, no?, després de l'estiu.
Sí, sí, sí.
A partir del dia 3 de setembre,
ja tindrem el calendari definitiu d'activitats
i ja les farem saber oportunament.
Doncs ja n'anirem parlant.
Recordi, canvi d'horari, de 9 a 3,
tret dels dijous, que també breu bona la tarda,
i tancat els dissabtes.
Esteve, moltíssimes gràcies i bon estiu.
Vinga.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Adéu-siau.