Quatre minuts, un quart de doze del migdia.
Saludem Imma Pujol sense introduccions ni preludis
perquè aquesta biblioteca pública i en particular la sala infantil
té tantes coses pel davant.
Imma, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda a Immersos en la tardor literària a la sala infantil.
Heu preparat tantíssimes activitats, no?
Sí, tant i tant. Que avui ja no ens hi caben, aquí sobre la taula.
Ha fet un desplegament perquè també s'ha de comentar,
a mi m'agrada dir-ho de tant en tant,
que no parlen d'oïda als bibliotecaris i bibliotecàries
que ens visiten cada dilluns
perquè venen carregats materialment amb els llibres.
Home, hi ha internet. No és el mateix
perquè com que tenen aquesta cosa de que s'ha de tocar el paper,
ho porten aquí i volen que ho toquem tots.
Jo voldria recordar el telèfon de Tarragona Ràdio,
el 977-2447-667, i vostès diran per què.
Home, jo deixo una finestra oberta per si volen trucar
perquè les persones que estan al voltant, diríem,
entre els 40, 45, 50, segurament ens recordaran el TVO,
que avui dia es diu còmic, abans es deia TVO,
les històries de Lili.
Totes les noies d'aquella època les llegíem.
Sí, jo també, però no tinc 40, però...
Però tu ets molt més jove, no, Inma?
Quants anys va sortir el Lili, doncs?
No ho sé, però...
A xata, jo era molt jove, eh, el Lili.
Bueno, tampoc...
A veure, és igual, també devia recuperar alguna de per casa,
de per allà, diguéssim, perquè de bé.
El cas és que ja fa un quant temps, i en vam parlar,
en aquest espai va sortir el primer volum
que es recollia les històries d'Ester.
Ester Isumundo, que era el personatge, jo diria,
més popular del còmic de la Lili.
La Lili era una mica així, ja ho sabem, no?
En aquella època no hi havia gaires còmics, de fet, eh?
Que va, que va.
I no és com ara.
Exacte.
I aleshores les històries d'Ester Isumundo,
doncs ja fa temps que s'han anat recollint,
hi ha un cinquè volum que ha portat la Inma,
que ara el comentarem,
i ara la Inma a mi m'ha sorprès,
jo no ho sabia, probablement vostès sí que...
Bona part de vostès ho sabien,
però jo no tenia notícia,
que tornava a sortir,
Ester Isumundo, però actualitzada,
és a dir, ja grandetes,
la germana s'ha separat,
i tot el dia d'un temps
s'ha fet tota la germana aquella...
No, no, ella també s'ha separat.
Ella també s'ha separat,
és a dir, que s'adapten els temps.
Sí, sí, té una filla...
Ui, ja en parla.
A veure, el fet que jo els hi recordi
al telèfon del directe del matí de Tarragona Ràdio
és que si alguna senyora,
dic senyora perquè senyors poquets llegien
Ester Isumundo,
si alguna senyora o senyoreta,
recorda aquells còmics,
recorda aquell personatge,
ho eren lectores,
doncs al llarg de l'espai
que fem amb l'Aima,
si volen que ens truquin.
A veure, és una mica per fer comentari
i fer-se freig de la qüestió,
que l'Aima i jo ja ho farem,
però ens agradaria tenir constància
que també hi ha noients
que recorden aquest personatge,
Ester Isumundo,
i que sembla que les filles
o les netes poden prendre el relleu
perquè s'ha tornat a editar en temps real.
Ester s'ha fet gran, com nosaltres,
i la seva família,
i podem continuar seguint les seves aventures.
Però ja en parlarem dels llibres,
fins i tot d'aquest volum.
Parlem de les activitats que teniu
per a aquests dies,
que són moltíssimes.
Sí, bé, aquest mes de novembre
és la Tardor Literària a Tarragona,
la Biblioteca també s'hi afegeix,
i llavors, com cada any,
l'any passat ja ho vam fer,
dediquem una mica a la poesia,
que una mica és la ventafocs de la literatura,
que costa arribar a la poesia,
però bé, la poesia...
És curiós, perquè sempre es diu això,
però hi ha gent que llegeix poesia.
Sí, però costa.
No el mateix que narrativa, però vaja.
La poesia potser requereix un moment
d'aïllament,
per poder pensar una mica
i la màgia de les paraules
i conèixer molt bé les paraules,
perquè, clar, cal tenir un nivell de l'èxit
una mica treballat.
Llavors, nosaltres tenim ja,
des de l'any passat que vam començar,
les degustacions poètiques.
I ens ha portat aquí un tastet,
té un plat ple de degustacions de poesia.
Sí, perquè les tastés la Iolanda.
Aquesta quinzena,
des del dilluns 3 de novembre,
la dediquem al Miquel Martí Pol,
que justament enguany fa 5 anys
de la seva mort,
que el temps passa volant.
Dona la sensació que era ahir
que donàvem la notícia.
Sí, sí, sí.
I llavors, bé,
fem aquestes degustacions poètiques,
les posem en una safata,
allà al taulell de la sala infantil,
i convidem a la gent
que n'agafi una.
Són com uns petits pergamins.
Sí, sí, perquè els obrin,
no sé, a la intimitat,
a casa,
o la regalin a algú,
o llegeixin tranquil·lament
a casa amb la família,
i he pensat, va,
n'hi portaré una de gust de llimona,
de menta.
Aquesta creo que és de llimona,
aquesta de menta,
i aquesta que és de nata?
Sí, de nata.
Obrim una.
Vinga, va, llavors la pots llegir.
A veure.
Ai, no sé quina,
qui està ara del matí?
Lluís, Lluís Comas.
Llimona, menta o nata?
A veure, però tria ràpid, eh?
Nata, doncs vinga.
Lluís Comas,
que és el nostre estimat tècnic,
Chico del Coro.
Són poesies de Miquel Martí Pol,
adreçades als més petits, eh?
Vinga.
Perquè potser coneixem
les poesies més d'adults,
i no les de petits.
Oh, que ben triada.
A més, és una monada,
perquè aquests petits pergamins
van molt ben il·lustrats
amb uns dibuixos.
Està molt ben triada, aquesta,
perquè es titula
Pa amb xocolata.
I les llegeixes tu millor,
i m'ací dona,
sí que tu ets la compta-comptes.
Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte,
tant se val
que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar.
És a dir,
que qualsevol persona
que va a la biblioteca
tria un pergamí
d'aquests petitets
i fa aquesta degustació poètica.
Jo crec que si ens dona temps
encara podrem tastar
la limona o el de menta.
El de nata,
m'ha encantat, eh?
A més, molt digestiu,
tot i que és xocolata.
Molt bé.
Més activitats,
perquè estan tan ben marx
els clubs de lectura
per als més petits, no?
Sí, aquest dijous,
dia 13 de novembre,
fem una sessió de comptes
adreçada als més petits, eh?
De la sala,
que sempre solem fer
una sessió al mes.
Pels més petits
vull dir fins a 3 anys, eh?
D'acord?
Estava en aquests urulletes
que poso la goma al pergamí.
A nens de 3 anys
que ja suposem
que no venen sols,
vull dir que venen
amb els pares.
Això sobretot ho diem, eh?
A més, aquest taller
que es diu Ball Manetes,
que el portarà una noia
que es diu Montserrat Dolcet,
que és pedagoga musical,
i una mica el que ens convida
doncs és a jugar,
a cantar amb el nen a la falda.
O sigui que treballaran
les cançons de falda,
les cantarelles,
les músiques per imaginar...
Per tant, pares, mares,
avis o avies
també prenen part activa, no?
I tant, i tant, Anna.
Sobretot el nen
i el pare
o l'adult que l'acompanyi, eh?
Aquestes sessions
de Ball Manetes,
ens diu la persona
que les farà,
doncs estan pensades
pels pares,
tot i que venen
amb els seus fills
i s'emporten
una colla de recursos
per gaudir a casa.
Allò, recursos, no?
Quan tens un nen petit,
les cançons,
les cantarelles,
doncs és bàsic
quan tens un bebé, no?
Adreçat a nens
de 0 a 3 anys
i ella ens diu, doncs,
que no hi ha cap sessió,
que igual si han anat
amb alguna sessió d'ella
perquè han anat
a moltes biblioteques,
que no hi ha cap sessió igual.
Hi ha tantes,
com ganes tingui
la biblioteca
d'anar oferint sessions
i segons la dinàmica
de la gent que hi estigui.
I el perfil
de cada nen i nena,
cada pare o mare, clar.
Doncs us convidem
si teniu nens petits,
sapigueu que tenim
un espai adreçat als bebès
que és la bebeteca,
amb llibres adreçats
per les seves edats,
que tenim secció de música,
amb CDs,
amb cançons de bressol,
músiques de bebè i Einstein...
Doncs ho incloem
una mica dintre d'això.
Això serà dijous.
Aquest dijous
a les 6 de la tarda, eh?
Una bona hora, clar.
No cal que truquin per telèfon
per reservar ni res, eh?
D'acord?
I després,
aquest dissabte,
15 de novembre,
tornem a tenir
una nova trobada
dels clubs de lectura
infantils i juvenils.
Què estan llegint ara?
Doncs, a veure,
ara estan llegint...
A veure,
els més petits llegeixen
un de la penya
dels 4 i mig,
els altres,
és el senyor dels lladres,
que els vam comentar
la passada visita
que vaig fer aquí a la ràdio,
i els clubs de lectors juvenils
estan llegint llibres
d'Estrella Ramon,
que potser no es coneix massa,
però bé,
és una escriptora tortosina,
que ha escrit bastants llibres
sobre literatura infantil
i juvenil,
i el que fem una mica
amb els clubs juvenils
és convidar-los
a que vinguin,
i a més a més
hem convidat
a l'Estrella Ramon.
Ah, tindreu a l'autora.
Sí, sí,
tindrem a l'autora,
està oberta a tothom,
però especialment
els nens dels clubs,
llavors ella,
comentarem amb ella
els seus dos llibres
que hem llegit,
i després ella també
ens explicarà
la feina de l'escriptora,
què és,
des que crees
fins que el llibre
va a l'editorial
o surt publicat
i el veus en una llibreria,
que això interessa molt
als nois dels clubs
de lectors juvenils
perquè normalment
són escriptors.
Escriuen,
és veritat,
si hi ha aquesta passió
per la lectura
sovint hi ha passió
també per l'escriptura.
I sempre pregunten
què haig de fer jo ara,
què puc fer
amb aquest esbós que tinc,
aquesta activitat
de l'Estrella Ramon
que ens vindrà a visitar
està amb el suport
de l'Institut de les Lletres Catalanes,
això sí que hem de dir,
que ens ajuda
dins del programa seu
que es diu
El vostre gust
ens convida
a l'Estrella Ramon
a la nostra biblioteca.
No és l'únic nom propi
que vindrà aquesta setmana
a la biblioteca
però ja no serà per a nens
sinó per al públic en general
però acabem les activitats de nens
si et sembla,
si ens queda alguna més.
Bé, també comentar
que la setmana vinent
però si vols ja ho comentarem després
que ja començarem
la setmana del Serrallo
i un munt d'activitats
que si vols podrem fer-me
una mica de pinzellada
perquè clar, el dilluns ja comencen.
Ja comencen dilluns
i hi ha activitats de tot a mena.
Dissabte culmina
en una gran festa
que es fa al Serrallo
amb moltíssimes activitats
per a tothom que vulgui anar-hi
i entre altres coses
un programa especial
en directe del matí
de Tarragona Ràdio
entre les 11 i la 1.
Sí, que si vols ja ho comentarem.
També farem una degustació poètica
amb poemes amb gust de sal.
O sigui, seran poemes
que tenen a veure sobre el mar, eh?
Molt bé.
Sí.
I després, ja passada la setmana del Serrallo
que és del 17 al 23
doncs tornaran a haver-hi contes
a la sala infantil
que són les històries de Mercè Rodoreda.
Hi haurà unes històries
sobre Mercè Rodoreda.
Per a nens també.
Sí.
Aquest any és la celebració del centenari
d'aquesta autora
i també farem alguns contes
a la sala infantil.
Escolta, abans de passar
a les activitats adultes
tastem una altra poesia
aquesta de Lada Llimona.
Però ja la pots llegir tu també.
No, no, no.
Deixem les veus expertes, eh?
No m'he preparat, però bé.
Mira, escolta,
es veu que és dilluns de gana
perquè aquell era pa amb xocolata
i aquestes carnes rebossada.
Mare!
La gent gran i l'ameinada
mengen carnes rebossada
que per fora sembla dura
i és per dins com confitura
de tan flonja i delectable.
Un bon plat tan agradable
que si algú encara no el coneix
quan el tasta, repeteix.
Miquel Partipol
és que tenia paraules per tot.
El poeta del poble,
el poeta d'allò més quotidià,
del més superficial
fins al més profund.
Déu-n'hi-do.
També me'l guardo
i a veure si ens dona temps
de fer aquesta de menta
per acabar l'espai així ben refrescant.
També recordar-te
que dins de la setmana del Serrallo,
ja posats,
el dilluns 17,
clar, que com que jo no vindré
dilluns 17 ja t'ho dic,
doncs tenim contes
del boig del Serrallo
i altres contes.
No, perquè dilluns 17
precisament
l'espai de la biblioteca
el compartirem
amb el Museu del Port
perquè el dedicarem
justament a aquesta hora,
aquesta franja horària
de parlar de tota la setmana d'activitats.
Però ja els avancem,
perquè s'ho vagin anotant a l'agenda.
Dilluns 17,
contes a la sala infantil
amb la Genovesa,
que és una companyia d'aquí Tarragona
i el divendres 21
hi ha un taller
que es diu Pesques,
sobre la pesca,
que es fa al Museu del Port.
Que si hi ha algú interessat
en participar en aquest taller
que està adreçat a nens
de 6 a 11 anys,
que truquin a la biblioteca
i doncs que s'apuntin.
I si no l'han fet mai
està molt bé
si és el que jo penso
que és aquell de les arts de la pesca,
que vas fent allò amb la NASA.
No sé què,
és molt interessant,
molt curiós.
Es fa com una mena de piscineta,
podríem dir,
amb els barquets,
que són petitets,
en fi,
que fa gràcia, eh?
No només els nens,
però en fi,
només està embatat
els més petits.
Ja diguem-ne,
en un àmbit més ampli,
no només la sala infantil,
sinó pels usuaris
de la biblioteca en general,
continuo apostant també
per la tardor literària.
Sí,
doncs tenim també
les reunions
dels clubs de lectura,
adults,
que aquesta setmana
tenim dues reunions,
el dimecres 12
i el dijous 13,
d'acord?
i que comenten
el llibre
L'últim Patriarca.
I amb l'autora,
a més a més.
Bé,
el dia 27 de novembre
ve l'autora.
Molt bé.
O sigui que si hi ha
algú dels oients
que estigui interessat
en venir,
doncs,
a escoltar
quan vingui l'autora,
no?,
de L'últim Patriarca,
doncs,
en principi,
està adreçat
als dels clubs,
però també és una entrada lliure,
o sigui que si hi ha
algú altre
que estigui interessat,
que truqui,
perquè, clar,
les dimensions de la sala
on es fa aquest acte
són limitades
i podria ser que no hi cabessin,
llavors està bé
portar un control,
no?
Molt bé.
O sigui que si hi ha
algú interessat
en la lectura
que on vingui l'autora,
doncs,
el dijous 27,
que truqui per telèfon
i se li anotarà
el seu nom
i el telèfon.
Que és que el fet de trucar
sempre ho diem,
les entrades són
absolutament lliures,
gratuïtes,
que sempre,
doncs,
hi ha aquest hàndicap
de l'aforament de la sala,
que són espais reduïts,
és per una qüestió d'espai
i no per altra cosa.
Si vols,
recordem el telèfon
de la biblioteca
per ser algú
que estigui interessat
en trucar,
tant és amb això
del serratllo
com amb l'activitat
de l'últim patriarca,
el 977-240-331
o 240-544.
O tan fàcil
com adreçar-se
a la plana web,
que també és una adreça
ben senzilla, no?
D'acord?
O visitar-nos a la biblioteca,
que també ens agrada
que ens vinguin a veure.
No té més.
Cap uient
ha llegit
Ester i su mundo.
No m'ho crec, eh?
Teresa Ortega
acompanya de la redacció
Imma Pujol i jo
són les úniques
que hem llegit
Ester i su mundo
perquè val a dir
ara que la veig
però no m'escolta
que Teresa Ortega
és una gran fan
d'Ester i su mundo.
No, no,
no hi ha ningú,
és igual,
nosaltres ho comentarem igual.
Jo quan la vaig veure,
quan s'havia tornat a editar,
vaig pensar
ai, què faig,
l'agafo, no?
Perquè tens aquella imatge
que a vegades mitifiques, no?
D'aquestes sèries
i dius
ai, i si me la desmunta
perquè clar,
amb el pas del temps
i l'experiència, no?
A mi m'ha passat el mateix.
El que no vaig tenir
recances
que em veiessin
amb aquest llibre
sota el braç pel carrer,
cap ni una,
perquè això forma part
de la infantesa
i la preadolescència
de la majoria de noies
d'aquest país.
Que totes ens hem sentit.
Purita Campos,
a veure,
jo crec que aquesta senyora,
jo sé que hi ha molts escriptors
que se'ls ha de fer
un homenatge,
és merescut,
però Purita Campos
se'l ha de fer
un homenatge.
Aquí veiem, doncs,
el cinquè volum
de les històries
d'Ester i su mundo
con Juanito,
el eterno Juanito,
la Rita,
que tots aquests
en la nova tirada.
Surten, surten.
I són grans, ja.
Ja són grans,
el Juanito és una estrella
del futbol.
Home, doncs era
la seva aspiració
quan era jovenet.
Sembla que és
juguable amb el Chelsea,
per cert.
Ah, sí?
Es va casar amb l'Ester?
No, però està mal casat,
diguéssim.
Està mal casat també,
és a dir,
que tots els ha anat fatal
al matrimoni, no?
Sí, sembla que sí,
potser és un reflex
de la societat d'avui en dia,
que és el que tira.
Sí, l'Ester,
doncs, està divorciada
també amb una filla
ja adolescent,
de l'edat de l'Ester
o de les aventures
que havíem llegit nosaltres
quan érem adolescents.
Per tant, la filla
a mica en mica
anirà prenent protagonisme.
Sí, sí, però l'Ester
encara no ha perdut
aquell toc de bogeria
que tenia, eh?
Que a vegades feia coses
i després pensava
ai, què he fet, no?
Sí, sí, però maquíssima, eh?
I un sentit dramàtic
de la vida que teníem bé
com a qualsevol adolescent
en aquella època.
Però l'Ester,
és a dir,
que està guapíssima
i la Juanito també
i la Rita i tots.
Han envallit bé, doncs.
Sí, sí, molt bé.
de tapadura
i com els volums aquests?
No, no, només així,
tipus còmic ha sortit, eh?
Tipus còmic, ahà.
I les antigues,
doncs així, relligades
i les noves ja són més curtes,
les històries, eh?
Però bé, molt recomanable.
T'has de dir
que surt a la sala infantil.
Potser l'agafen mares, no?
Però també és el que diu
a la introducció
el pròleg,
la purita Campos, no?
L'il·lustradora
que moltes vegades
les noies de 13-14 anys
també el poden agafar.
A veure, tant i així
que el coneixement
que en moltes cases conservem
els Lilis
i hem vist com les nostres filles
en 12 i 13 anys
els han redescobert
i, a veure,
ho trobaven
a una lectura apassionant.
Per tant,
hi ha coses, diguem-ne,
que no canvien.
L'Esther, doncs,
és l'anegat lleig, no?
Una mica,
que res li surt bé,
que l'amiga és la més maca,
que sento tots els xicots.
Tothom en sentia
medificades,
però escolta,
l'Esther era molt guapa també,
vull dir que això era una mica,
clar,
com que la Rita era rosa
i així com a més descarada,
no?
I l'Esther era més tímida.
Ui, ui, ui,
ens estem anant de...
Un altre llibre
o uns altres personatges
que es reediten,
perquè també, doncs,
tornen a tenir èxit,
són aquests ratolinets, no?
Bé, aquest no,
és nou, és nou, aquest, eh?
Ah, el que es redit
és l'Eric Castell.
Això mateix.
Sí, que ja s'havia editat
fa molts i molts anys
i ara s'ha tornat a reditar
per l'editorial Norma
en català
i l'Eric Castell, doncs,
és un crac,
un crac del Barça.
Escolta'm,
el Barça té de tot,
fins i tot té còmics, no?
Amb jugadors que són els protagonistes.
Doncs, l'Eric Castell
és un crac,
un nou fitxatge, no?,
que fa el Barça,
arriba a Barcelona
i, bé,
se sent sol,
enyora la família,
no sé si avui dia
els passa això ja,
els jugadors,
arriben ja, no?,
amb els fills i tot.
Però bé, aquest, doncs,
se sent sol
en una altra ciutat,
no coneix un altre idioma
i ens va explicant, doncs,
el seu creixement
dins del club,
la ciutat de Barcelona
surt com a protagonista,
també.
Un còmic diferent.
Avui en dia
tots són mangas,
però no, també hi pot haver espai
per un còmic clàssic, no?
Però fixa't, Imma,
que prescindim
dels discursos
políticament correctes
i anem a la realitat,
realitat.
Sembla que s'hagi aturat el temps.
Estem parlant d'un personatge
i uns llibres per a nenes
i un personatge
i un llibre per a nens.
Per a nens, és veritat.
Que, òbviament,
hi ha la llibertat
que nens o nenes
llegeixin el que vulguin,
que és el gran valor,
però continuament,
doncs, lògicament,
aquest petit univers
de la condició femenina
i la masculina.
Fins i tot amb els mangas
passa això.
I que és natural
des d'aquest punt de vista
no sentir-me igual.
Per tant, és lògic
que els adolescents
tinguin sentiments
i personatges
que els tinguin més que uns altres.
Sí, sí, sí.
I després, bueno, clar,
he portat aquests dos clàssics,
Redditats,
que està bé que Redditin
coses antigues
perquè ja no les trobes
al mercat si les vols, eh?
Llavors, he portat
un altre còmic
que és recentment
estat publicat,
que és Mouse Ward,
que és d'un escriptor,
el seu escriptor
és americà,
David Patterson,
també editat
per l'editorial Norma,
que està bastant especialitzada
en còmic, eh?
I és un còmic,
doncs, a veure,
que en principi penses
ui, ratolinets, no?
Humanitzats, no?
Les aventures d'uns ratolinets,
però que això
és un còmic adreçat
tant per adults,
però especialment,
com diu el seu autor,
també per nens, eh?
Una mica
segons la vida quotidiana
d'una civilització
de ratolins,
doncs tranquil·lament
passen la seva vida,
però de cop i volta
no es veu amenaçada
per l'avinguda d'un exèrcit,
de la d'estral negra,
que es diu.
Ja, ja.
És el primer volum
d'una saga, eh?
Dels ratolins,
però finalment...
Els dibuixos són preciosos,
eh?
Independentment de la història,
els dibuixos són una preciositat.
Són molt bonics.
A més, no hi ha molta lletra,
eh?
Hi ha molta il·lustració, eh?
I a més a més,
al final veus,
doncs,
que el gran contrincant,
no?,
la gran amenaça
per aquesta civilització
de ratolins
és l'home,
eh?
Que serà el gran...
el que amenaçarà
la tranquil·litat
d'aquesta civilització.
És que ara
hi ha molta tendència
a posar ratolins
al cinema
i als llibres.
No ho sé,
és que em fan una mica de grima.
Però aquests no són pas,
aquests no són pas
d'aquells,
ai, ratolinets,
però són ratolins.
Són ratolins,
és veritat.
No ens enganyem.
Mira que hi ha animals
al món i a l'univers
i sempre hem d'acabar
amb els ratolins.
Molt bé, no?
Doncs escolta,
Déu-n'hi-do, eh?
Quin munt d'activitats,
quantes lectures noves
i ens quedem
amb un altre testat.
Ah, sí,
és veritat, eh?
Veig que no hi ha ningú
que hagi llegit Esther
o potser els hi fa...
No, no, no,
potser, a veure,
es va dir,
em dic Yolanda García
i he llegit
Esther y su mundo
confesiones,
confesi,
no, no passa res.
Vinga,
el darrer t'estet.
La darrera,
amb gust de menta,
a veure,
fideus a la cassola.
Tot és molt gastronòmic,
no?
Déu-n'hi-do.
Té un llibre
que es diu Bon Profit,
Miquel Martí Pol,
i que va sobre
els diferents plats, eh?
Ens els mengem fent a bola,
els fideus a la cassola.
Llargs o curts,
són divertits
i bons per llepar-s'hi els dits.
Quan el suc ens regalima,
la mare de por s'aprima,
però si ens els acabem,
fins perdona que ens taquem.
Veus que bé?
Doncs hem fet
el pa amb xocolata,
la carne arrebossada
i els fideus a la cassola.
Estem tips, ja, avui.
Amb l'assignatura de Miquel Martí Pol
i aquests testets de poesia
que poden degustar
tots i totes
aquelles que vulguin passar
per la biblioteca pública.
Ima Pujol,
sempre és un plaer,
de veritat que sí,
t'esperem en un proper programa.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Adéu.