Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
intentar endegar unes excavacions ja primer preventives
i després programades, de manera que s'hi pugui excavar cada any
sense que tingui aquest caràcter d'urgència,
que per molt bé que les vulguis fer sempre té aquest caràcter d'urgent,
que sempre excaves més ràpid, etcètera.
Per tant, hi som des del 2005, amb caràcter primer preventiu
i ara ja programat dins d'un projecte de recerca.
En parlarem del que esteu fent en aquest projecte de recerca.
Fa cent anys, en quines circumstàncies es va trobar aquesta cova?
La Roca dels Moros és una història molt curiós i molt interessant
perquè tot va resultar a través d'un...
S'estava fent el que era la geografia de Lleida, d'en Carrera Escandi,
i aleshores el personatge que li tocava fer la part de Lleida
era en Safarí Roquefort.
Al Safarí Roquefort li va caure una nota que venia del mossèn del poble,
mossèn Huguet, i deia que hi havia una roca amb unes pintures.
Aleshores, quan anaven cap allà, hi ha tota una història
que es va publicar en el Centre d'Esquerra Socialista de Catalunya
i també a la Veu de Catalunya del dia 9 i 10 d'abril de l'any 1908,
sortia que anar fins a Cugol en aquell temps
era una expedició verdaderament.
És a dir, no hi havia carros per anar-hi, era un problema.
El Safarí deia, potser no valdrà la pena
perquè això està molt lluny i ens han...
Perdó, eh?
Una miqueta d'aigua a algú, sisplau, li podria portar el Ramon.
I ens han trobat ja que moltes vegades hem anat a llocs i no valia la pena,
era una cosa medieval, era un castell o eren les restes de tal,
vull dir, no era tan important.
I quan van arribar a la Roca dels Moss es van adonar que no hi havia cap precedent d'allò,
és a dir, allò no sabien el que era.
I, clar, era una novetat totalment estranya per ells.
Però què van veure exactament?
Perquè, clar, allò jo m'imagino que no estaria així com està ara.
No estaria com ara, però més o menys, eh?
Són 48 figures, cada vegada si vols en parlem.
48?
48 figures, sí, d'uns entre 20 i 50 centímetres de tamany.
I el Safarí va...
La primera nota que va fer era que allò podia ser una cosa proto-històrica,
una cosa...
I això va despertar l'interès dels grans investigadors,
que en aquell moment era Henri Braille, que era un francès,
que se'l considera com el pare de l'art prehistòric, no?
I aquest senyor va arribar aquí i va fer...
El mateix any, el 1908, va fer la primera nota també publicada
en els centres de societat de Lleida,
i deia que no, que allò era paleolític, paleolític, no?
I aleshores, els del Institut d'Estudis Catalans,
que també van fer cap allà,
se'n van donar compte que allò els semblava que no era paleolític,
que era neolític.
I llavors va començar a crear-se allà dos grups, no?
Enfrontats, uns que deien que era paleolític,
els que deien que era neolític.
I el que era més interessant era
què era el contingut d'aquella roca, no?
El contingut d'aquella roca,
Braille va proposar que hi havia una dansa fàlica,
i això és el que, bueno, avui en dia,
qualsevol llibre d'art o d'art prehistòric,
apareix la dansa fàlica ja com una cosa primordial, no?
És a dir, ha donat la volta molt a la dansa fàlica
de Catalunya i de Cúbul, no?
M'encanta dir paraulotes i per la informació que tinc.
Digues, digues.
Com que ara fa 7.000 anys,
se'n diu que és un període anomenat epipaleolític.
Sí, la Marta també és una experta d'això també.
M'he fet la llesta, però ho tinc escrit,
clar, m'heu passat vosaltres aquesta informació.
Paleolític o mesolític, sí.
I exactament això en situa...
En situa entre finals del paleolític
i abans de l'arribada de la neolitització,
que els homes fossin agrícoles...
Per tant, aquí hi ha un canvi important...
És un moment de canvi.
I que es veu reflectit en aquesta cosa,
és a dir, de la casa, la recol·lecció, l'agricultura...
Bé, el tema és que la roca,
les 48 figures,
no es van pintar en un sol moment,
sinó que va haver-hi un procés evolutiu,
i pot ser per un moment que fa 7-8.000 anys
se'n van pintar i se'n van gravar unes,
però mil anys després se'n van gravar unes altres
i mil anys després se'n van gravar unes altres.
Aleshores, això es comença a originar en un període,
però acaba entrant en un altre període,
diguem, culturalment o arqueològicament parlant,
i llavors hi ha la gran discussió
que si és un món neolític,
és a dir, d'agricultors i ramaders,
o si és un món de caçadors i recol·lectors.
És a dir, aquí està la discussió.
En el que és la Mediterrània,
és la primera mostra de rupestre d'importància?
Sí, se'n coneixien dos més abans de trobar Cúgul,
però el problema que havia desencadenat la cova d'Altamira,
la seva autenticitat,
va fer que quedés una mica relegat al tema de Cúgul.
És a dir, Cúgul, gràcies a que va vindre Henry Braille,
es va començar a allogar tot el tema.
Però va ser una de les primeres,
i sobretot va ser el desencadenador
de la investigació de l'art llevantí
que es coneix en tota la Mediterrània.
Parlem de les figures.
Marta, parlarem de Camus,
però tu pots intervenir quan volia,
i en Lluís també, només faltaria.
Això és un espai absolutament obert,
i ara ens posarem en contacte amb el director del museu,
també per parlar d'aquesta exposició.
Aquestes figures, exactament, abans ho comentàvem.
Ja vosaltres sabeu que la ciència està molt bé,
però allò, com si fos un am,
per nosaltres mateixos, pels que no sabem,
ens heu de tirar una miqueta de peixet,
el CUC.
I el CUC seria, per exemple,
que hi ha figures de dones
amb faldilles llargues,
amb els pits descoberts,
alguns cullerets, clar.
Dius, home, aquí hi ha vidilla social, ja,
no?, en aquest moment.
Per descomptat, eh?
Per descomptat, perquè el tema de Cugul,
per exemple, és un tema social,
és un tema de cerimònia,
de rites,
de rites dedicats a la fecunditat.
Perquè aquestes dones estan al voltant
d'un personatge fàlic,
que d'això el Braille deia
que era una danza fàlica
i d'aquí va a donar la volta
i dic si era un aquelarre
o que podia ser un desnari.
Ui, se li va disparar ja al cap, no?
Exactament, se li va disparar molt.
Però el tema és que les dones
s'han anat pintant en diferents moments.
És a dir, no és una sola representació
feta d'un sol moment,
sinó que les dones
es van anar incorporant mica en mica.
Hi ha de diferents formes,
diferents colors,
fets per diferents mans.
Vull dir que això,
un se'n donarà compte,
en sigua, quan ho estudia, no?
Aquesta és una part, eh?
Sí, jo volia dir només
que arqueològicament,
bé, faldires no podem demostrar,
que no n'hem trobat,
però sí que s'han trobat peces de culleret,
el que dius que portaven,
doncs,
el que és el paleolític superior,
l'epipaleolític i fins i tot el neolític,
es feien amb la cofauna marina,
és a dir, amb petxines
i sobretot amb caragols de mar,
que els trobem foradats,
però també en moments més avançats
del neolític els trobem fets
amb diferents tipus de minerals,
etcètera, etcètera.
Sí, sí, s'han troben.
D'indumentària res,
no s'ha conservat res d'indumentària
de l'epipaleolític a casa nostra.
El que s'han trobat
són aquestes suposades peces
de culleret
o podien anar cosides als vestits,
o sigui,
es troben petits caragolets foradats,
fins i tot pintats de vermell,
amb aquest colorant vermell amb l'ocre.
Ara que fas referència
a la part cromàtica d'aquestes figures,
sabeu, ara parlava la Marta de l'ocre,
quin tipus de material podien utilitzar
i quins són els colors predominants
a banda d'aquest esclar?
Sí, ells van servir dels colors bàsics,
dues games,
la gamma del vermell
i la gamma del negre,
que a vegades a moltes figures
les combinen,
o sigui, en figures
que estan pintades de vermell
i de negre.
També van combinar
no només la pintura,
sinó també el gravat,
és a dir,
hi ha figures que estan
prèviament gravades.
I aquí és el tema,
si aquestes figures estan gravades
poden ser molt més antigues
que les pròpies pintures.
Aleshores,
encara queda una resta
d'investigació
per fer en aquest sentit,
a Cugul.
A Cugul ni s'han datat les pintures
ni hem fet un estudi
en profunditat
del que són els gravats,
les imatges gravades.
Aleshores,
jo penso que això
encara és una tasca
que a l'IPES tenim encara
molta feina
i sobretot a la investigació
a Catalunya
hi ha molta feina
per fer encara.
I hi ha projecte
de continuar
amb aquesta línia
d'investigació?
Hi ha projecte,
el que passa
és que també cal dir
que això,
el llaciment
depèn de la Generalitat
de Catalunya,
és patrimoni d'ells,
és a dir,
està comprat per ells,
és un llaciment
de la Generalitat
i els permisos
els han d'aconseguir
ells per seguir
les investicions
i fer els projectes.
Es pot visitar la cova?
Sí,
és visitable.
El problema
és que té molta pols
a sobre
i no es permet,
no hi ha visibilitat
de veure les figures.
Però no és allò
com altamira,
tot i que altamira
en la rèplica.
La gent es decepciona,
la gent es decepciona
quan hi va
perquè es veu molt poc
i això la gent
es decepciona.
Per això heu fet
una rèplica?
No,
per això n'hem fet
una rèplica.
No,
no,
s'ha fet una rèplica
pel museu
de Lleida
que es va fer
perquè s'inaugurava
i es feia
una renovació
de les sales
d'arqueologia
de prehistòria.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
el Pere Izquierdo,
és el director
del Museu d'Arqueologia
de Catalunya.
Si voleu escoltar-lo
i voleu posar-vos
els auriculars.
A veure,
aquí els tens, Ramon.
I saludem,
senyor Izquierdo,
molt bon dia.
Bon dia, tingueu.
Estàvem parlant ara
amb el Ramon,
en Lluís,
la Marta
d'aquesta cova,
però un dels aspectes
també a destacar,
des del punt de vista
més formal,
és que aquesta exposícia
suposa,
entre altres coses,
una línia de col·laboració
amb molt de futur,
un amor
d'aquells com
els matrimonis d'abans,
no?
Exactament.
Per tota la vida,
quasi.
Exactament.
A veure,
si el Museu d'Arqueologia
de Catalunya
té sentit,
és en relació
i en col·laboració
íntima
amb els instituts
de recerca
i amb les universitats
i amb la gent que s'està movent
pel patrimonis geològic.
Per tant,
nosaltres
hem encetat
aquesta col·laboració
amb l'IPES
que aviat es formalitzarà
amb un conveni
i pensem que
molt més enllà
d'aquest cas puntual
de la Roca dels Moros
del Cugut,
doncs podem fer
molta feina junts
i una feina interessant.
Ara voldria
apuntalitzar
una miqueta
el que comentava
en Ramon
sobre la Roca dels Moros.
Efectivament,
en aquests moments
es veuen poc
les pintures,
està molt brut
la Roca
està coberta
de pols
i
no tenia sentit
netejar-la
fins ara
perquè passava
un camí
just al costat.
Hem obtingut
molt recentment
la desviació
d'aquest camí
que ha estat
a càrrec
del Departament
d'Agricultura,
Remedia i Pesca
de la Generalitat
i al desviar
el camí rural
que passa a prop
de les pintures,
ara ja podem
aviat
engegar
la restauració
i la neteja
d'aquestes pintures
perquè la gent
les pugui apreciar
i puguin venir
a veure-les
i marxar
satisfets
i no pas
de seguts.
L'exposició
té caràcter itinerant,
visitarà
tota la zona
de les Garrigues,
tinc entès?
Sí,
l'exposició
l'hem volgut
dissenyar
molt lleugera
i molt fàcil
de transportar
i de muntar
i de desmuntar
i en això
l'ITES
crec que ho va entendre
molt bé
i ho hem fet
molt coordinadament.
De manera
que els propis
responsables
de cada ajuntament
puguin recollir-la
a l'ajuntament anterior,
transportar-la
en el seu,
muntar-la
i obrir-la al públic.
I volem
que arribi
a tots
i cadascú
dels pobles
de la comarca
de les Garrigues
i més endavant
altres sales
d'exposicions
que puguin
estar interessades
a mostrar
què és el que
s'està bé
amb la roca
dels mors
de Cúl,
què ens sabem
en aquests moments.
La idea també
és el que vostè diu,
intentar-ho traslladar
més enllà
del que són
les Garrigues,
no?
Exactament.
Probablement...
I volem aproximar-nos
que el Museu
d'Arqueologia Catalunya
arribi allà
on està el públic.
No cal que el públic
vingui
on s'hi venen millor,
sinó que són nosaltres
els que ens hi volem acostar.
Clar, perquè, a veure,
la tenim molt a prop
des del punt de vista
de distància
aquí a Tarragona,
però probablement
sigui un dels espais
arqueològics
més importants
i més desconeguts.
Sí, sí, segur.
Això amb tota la seguretat.
El Lluís,
fa estona que està aquí.
Ell és
de la unitat
de museografia
de l'IPES
i una miqueta,
tenim poc temps,
sempre ens passa igual,
explicar com s'estructura
l'exposició,
com l'heu treballat.
Bé,
sempre ha sigut
sota
les directrius
del museu,
com ha dit el Pere Izquierdo
i ens van demanar
una cosa senzilla
que es pogués muntar,
que el propi personal
del lloc
on itinerès
pogués muntar
l'exposició
i així l'han fet.
Són estructures
que es munten
molt senzillament,
s'il·luminen
per...
Cada estructura
té la seva pròpia il·luminació,
la sala no necessita
cap il·luminació extra
i tenim tres vitrines
també una mica
escenografiades,
ens indiquen elements
de cada una
de les èpoques principals
que es parla
a l'exposició,
que són les tres èpoques
principals del llaciment
de Cogul
i, bueno,
pensem que
ha sortit bé
és la primera itinerància
però
pensem que serà senzilla
i que la gent li agradarà
perquè és de fàcil comprensió.
De fet,
a l'exposició
ja es pot veure
a la Biblioteca Pública
de Lleida,
que no sé si ho havíem dit
des de fa dies.
Tenen coneixement
una miqueta
quina ha estat
la resposta,
senyor Izquierdo?
La resposta ha estat
enormement bona.
tant que
no m'acaben
de creure
les xifres
perquè
diuen que han passat
més de 30.000 persones
per l'exposició.
Déu-n'hi-do.
Clar,
si és el que dèiem,
si la gent
no s'acosta
a la cova
però l'hi posen
allà
a la Rambla d'Aragó
i ho poden mirar
de Lleida
amb tota la tranquil·litat
i amb totes les explicacions
lògicament,
és que la societat
volem aprendre
però volem que ens ho donin
una miqueta mastegat,
senyor Izquierdo,
no ens enganyem,
la cosa va així, no?
Ja ho sabem
i per això
tenim molt d'interès
a col·laborar
per arribar
a difondre
tot el públic possible,
col·laborar
amb la televisió,
col·laborar
amb les ràdios,
amb la premsa,
amb les universitats,
els instituts,
amb els museus
petits i mitjans.
Molt bé, senyor
Pere Izquierdo,
director del Museu
d'Arqueologia de Catalunya,
gràcies per atendre
la nostra trucada.
Enhorabona
per aquesta col·laboració
que té molt de futur.
Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Déu-n'hi-do,
deu cridar molt l'atenció
a la reproducció aquella,
no?,
que vau fer
de la cova.
Amb quins materials
no utilitzaríeu?
Materials d'aquests,
diguem-ne,
prehistòrics,
tenint les PVC's
i totes aquestes
virgueries
que tenim ara, no?
Bé, la sort és que
avui en dia
podem combinar
la tecnologia de punta
i també combinar
els elements
i els materials prehistòrics,
no?
Vull dir que avui en dia
podem acoplar
i incorporar
totes aquelles
acumulacions,
podríem dir,
de tècniques
que avui en dia
tenim i que
venen des de la prehistòria
també,
és a dir,
el pintar,
l'ofici de pintar
és un ofici molt antic.
Avui en dia,
bueno,
pots pintar
d'una forma cibernètica
o com vulguis,
però vull dir,
també tens que agafar
els pinzeits
i tornar-ho a pintar,
no?
Quantes coses
heu trobat al Cabet?
Clar,
jo ho he expressat així
perquè a partir
de les troballes
és quan vosaltres
després feu el treball
i aquelles hipòtesis
les podeu confirmar
o no,
no?
Marta?
Bé,
en el cas del Cabet
el que hauríem de dir
primer que és
que és un jaciment
neolític,
neolític antic,
tenim una datació
que ens el situé
a uns 6.600 anys
d'antiguetat,
o sigui,
és un dels més antics
abans d'ara,
és un dels més antics
de Catalunya
i un dels més antics
de la península...
més o menys,
perdona Marta,
que a la cova,
no?
No,
no,
pot ser contemporani.
Pot ser contemporani.
Sí,
l'interessant del jaciment
de fet és que
és això,
que és un neolític
molt antic,
o sigui,
hi trobaríem
ocupacions
dels primers
agricultors i ramaders
a l'àrea mediterrània
i a la general
de la península ibèrica.
I,
de moment,
el jaciment
està dividit
artificialment
per un vial
d'un carrer
en dos sectors,
vam...
primer ens vam dedicar
al sector 2
que és un jaciment
que és el que es coneix
com un camp de sitges,
és a dir,
el que hi trobem
són les sitges,
és a dir,
uns forats
que ells feien
en el substrat
amb la finalitat
d'emmagatzemar
i productes agrícoles.
Això ho sabeu amb certesa.
Sí,
això ho sabem amb certesa.
És a dir,
a l'interior
no hem trobat,
també una mica
per les condicions
sentimentàries del jaciment,
no hem trobat
cap resta de gra,
però per analogia
amb altres jaciments
i per la morfologia
de les sitges,
etcètera,
sabem que
s'utilitzàvem
per amagatzemar gra,
pels excedents
de l'any
s'amagatzemaven
per poder
plantar
l'any següent
aquest blat,
generalment és blat.
I aquest any
vam acabar
al sector 2
i ens hem traslladat
al sector 1
on,
per la nostra sorpresa
i molt grata,
ens hem trobat
que tenim també
estructures excavades,
però a part tenim
nivell arqueològic
conservat,
cosa que en jaciments
neolítics
a l'àrea lliure
és bastant difícil.
S'ha de dir
que en neolític
és bastant comú
trobar aquests camps
de sitges
que a més a més
tenen una perduració
molt llarga en el temps
perquè per exemple
en el cas del cabet
trobem el neolític antic
però sabem que també
tenim un neolític antic
més avançat,
tenim un neolític mitjà
per materials
que ens estem trobant
en superfície,
encara no hem
intervingut
en aquestes estructures,
però també tenim
materials del bronze
i fins a l'ibèric antic.
És a dir,
el jaciment
es troba
entre dues rieres,
molt a prop del mar,
és a dir,
les condicions
de l'assentament
són molt bones,
terres fèrtils
i llavors,
esclar,
aquestes condicions
tan bones
fan que aquests tipus
de jaciment
perdurin en el temps.
Per tant,
podríeu trobar
perfectament
en la línia del temps
descendants
d'aquells primers
pobladors
del neolític
que feien aquelles sitges
per amagatzemar
el blat
i podeu trobar coses
com a més cap aquí.
I que també
doncs
feien pintures,
no?
A veure,
no ho he dit
gaire bé,
feien pintures,
però sí que s'expressaven
a través de la pintura.
I que heu trobat
ceràmiques
o alguna cosa?
Sí,
els materials
que trobem
són ceràmiques,
són ferments de ceràmica,
pertanyents a vols,
generalment són
de petit format,
però també n'hem trobat
alguns pertanyents
a grans tanalles.
Trobem
a industrialítica,
que el material
que s'utilitza
per fer aquesta indústria
és bàsicament
els sílex.
També hem trobat
alguna d'estral
de pedra polida
que caracteritza
aquestes ocupacions
productores,
són les,
no sé si
us ve el cap,
les típiques d'estrals
d'aquests colors
negrosos,
doncs n'hem trobat.
Trobem també
el que deia
abans malacofauna
marina,
estan molt a prop
de la costa
i aprofitaven
aquest recurs
tant com a ornament
com per
consum,
per alimentars,
com també n'hem trobat
alguns
que s'utilitzaven
com a objecte,
és a dir,
zones punxants
dels caragols,
etcètera,
que estan polides,
vull dir,
com a perforadors,
etcètera.
Hem trobat
una miqueta
de fauna,
el que passa
que és això,
les condicions
sentimentàries
del llaciment
són molt agressives
i no ens han permès
identificar
quin és aquest tipus
de fauna,
que sabem
que en aquesta època
hi era domèstica,
i el que trobem
també important
són carbons,
restes de la fusta
carbonitzada,
que precisament
un d'aquests carbons
ens va permetre
efectuar la datació
per carboni 14
i estem ara
en estudi
de les mostres
de sediment,
del sediment
obtingut
de dins de les sitges
per veure si s'han conservat
els polens
i els fitòlits,
que els polens
tothom més o menys
sap què és
i els fitòlits
és l'escalet silici
de les plantes,
és a dir,
és l'únic
que es conserve
i que dona
moltíssima informació
com hem après
en aquest espai
que ens ho ha explicat
el Jordi Sorinyac
dona moltíssima informació
des del diccionari.
Tenir un poquet temps
per a mi m'agradaria
apuntar
una última qüestió.
Pel que ens expliques,
Marta,
és molta informació
que té a veure
amb la tecnologia
i amb el que era
l'economia.
Sí,
la subsistència.
I en el cas
de la cova del Moro
més l'espiritualitat
o la ritualitat,
no?
Sí,
jo abans
que s'acabi el temps
el que voldria
és invitar la gent
que pugui anar
a veure l'exposició.
S'acaba el pròxim dijous
que és el dia 17
i després es pot veure
la còpia
que tu abans mencionaves
que està en el Museu de Lleida
que està al costat mateix.
És a dir,
que amb una sola visita
pots veure l'exposició
i pots veure la rèplica
de la record dels moros.
Perquè aquest pròxim dijous
també hi ha una conferència,
ho aprofito de dir-ho,
d'en Jean Clotz
que és un dels grans investigadors
de Ropestre,
és francès,
i farà, com si diguéssim,
la clausura
d'aquesta exposició.
Això serà el pròxim dijous
a les 7 de la tarda.
Molt bé,
anunci fet
i espero que pugueu tornar
perquè prenem justos de temps.
Moltíssimes gràcies
per venir,
Ramon Vinyes,
Marta Fontanal,
Sant Lluís Batista.
I si us sembla,
per vosaltres serà un repàs
perquè ja ho sabeu,
però nosaltres no tenim ni idea
de quina és la informació
que ens aporten
els micromamífers
a l'estudi de l'evolució humana.
Jordi Sorinyac.
Avui reprenem
les nostres nocions
de grec antic,
però ho fem
a nivell de principiant.
I és que si parlem
de micromamífers,
queda clar que estem parlant
de mamífers petits,
molt petits.
Ara bé,
la qüestió és saber
com de petits
són les restes
d'aquests animals
que apareixen
en els jaciments.
Ens ho explica
la doctorant
Maria de Lluc Basnaçà.
Està enxerant
d'arrossegadors,
d'inceptivos,
de quiropters,
que són els raspenats,
i dels logomors,
que són els conills
i les lebres.
Les restes són molt petites,
es fan des de
un mil·limetro
fins a centímetro i mig.
Això és el paràmetre normal
en el que no teus
fem feina.
de les restes realment
diminutes
i com a tals
el seu procés
d'extracció
ha de ser força complicat.
El mètode d'extracció
comença
a la mateixa excavació.
Tota la terra
que els excavadors
treuen
i fiquen dins
d'un cuvell,
nosaltres després
la rentam
i la tamisam.
Passa per uns tamisos
molt primats,
molt petits,
a fi que les restes
més petites
quedi a la darrera
malla de totes.
Després,
una vegada
aquest sediment,
aquest concentrat
ja està aixut,
separar amb la pedra
de les restes fòssils
i això,
aquest procés
s'adividiu triat.
L'estudi
de les restes
d'aquests micromamífers
és força important
perquè ens pot aportar
dades
en dos camps
importantíssims.
D'una banda,
ajudar-nos
a datar l'edat
del jaciment
i de l'altra,
ajudar-nos a explicar
com era
aquell entorn
fa milions d'any.
La clau
de tot plegat
és una cosa
ben senzilla
com descobrir
quin tipus
d'animal
ens hem trobat.
Arrossegadors
actualment
és l'ordre
amb més espècies
dins del grup
dels mamífers.
Hi ha unes 2.000 espècies
distribuïdes
per tot el món
i en tots els hàbitats.
Per què estan
tan ben representades
i tan ben distribuïdes?
Perquè tenen
un ràpid cicle
de reproducció
i s'adapten molt bé
per què hi ha
moltes espècies.
Això
succeïa
igual al passat.
És a dir,
si tu saps
quin rossegador
que tu tens
en aquest nivell
sabràs
per comparació
d'altres jaciments
i bibliografia
i tot això
quina edat té
i quina habitat
parlem
en aquests jaciments.
Als oients més fidels
segurament els sonarà
tot aquest procés.
Efectivament,
el descobriment
de l'espècie
es fa mitjançar
l'acta fonomia,
la primera
de les disciplines
que vam divulgar
en aquest espai
i és que
quan comencem
a lligar les coses
és un bon senyal
que les comencem
a entendre.
Bé, doncs,
ja hem sentit
i ja hem reconegut
quina és
l'aportació
realment important
dels micromamífers
a l'estudi
de l'evolució humana.
Recordin
que a la web
de l'IPES
poden recuperar
els diferents programes
i si volen
aprofundir
naturalment
en aquest espai
evoluciona
no només
l'espai
que fem
amb el temps
mesurat
com implica
un espai de ràdio
sinó que també
poden aprofundir
perquè la web
de l'IPES
és una web
absolutament
divulgadora
i a la qual
tothom
pot tenir accés.
És la una.
Repassem
l'actualitat
nacional i internacional
i de tornada
saludarem
Quim Pons.