Sintoria de Tertúlia, temps per comentar alguns aspectes
de l'actualitat del dia i d'aquesta Setmana Santa.
En els propers minuts convertirem la Tertúlia
amb la botiguera i presidenta de l'Associació de Vents del Serrallo,
Carme Pedrol. Carme, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'ex-regidor de l'Ajuntament, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
I el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Doctor Soler, bon dia.
Molt bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Avui a Sant Josep.
Sant Josep.
Vaja.
El feliciten o no? O menys que abans?
Sí, sí, que em feliciten.
No, no.
Igual.
I tant. Porto ja una llau de trucades al telèfon
des de les 8 del matí que no he parat.
Doncs també la nostra felicitació.
Però sí que el feliciten.
Però sí que queda el sant diluït perquè ha passat,
de totes formes, com que és un sant molt desconegut,
molt popular en quant a Josep, Joans i Ases n'hi havia a totes les cases,
però sí que és un sant que no en sabem gran cosa.
És curiós, a més, que aquest any hagi coincidit Sant Josep,
en fi, que és un dioc gran, per exemple, de festa,
a València hagi coincidit en plena Setmana Santa.
Jo crec que el calendari és poc habitual,
que la Setmana Santa caigui tan, tan, tan aviat.
Però, en fi, tenim tot això, Sant Josep, en plena Setmana Santa.
I els hi proposo, tenint en compte que, a més,
el doctor Soler va ser president de l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa.
D'aquí una estona ens acompanyarà el president actual.
Un altre, Josep, Josep Ignasi Boada.
Els hi proposo parlar una miqueta de Setmana Santa,
perquè gairebé és un clàssic aquests dies.
Ahir en la tertúlia també ho fèiem amb els contartulis.
En fi, per saber, per comentar, per valorar
com veuen les activitats d'aquests dies,
si hi participen activament, si se les miren com a públic,
si consideren que, en fi, que és un gran atractiu
i un gran potencial per a Tarragona.
Pere?
Tu hi participes des de dins o hi participes des de fora?
Jo vaig amb la màquina, amb la càmera fotogràfica,
i vaig fent.
És la meva participació.
Però bé, a mi m'agrada la Setmana Santa.
La Setmana Santa és un fet important dins la vida de Tarragona.
I jo penso que està no consolada, sinó consoladíssima.
Vull dir, hi ha molts actes,
jo crec que tots estan ben organitzats i són molt lluïts.
Hi ha la part, diguem-ne, religiosa,
que és per la gent més creient,
però hi ha tota l'altra part,
em diria, ciutadana o social,
que jo crec que està molt arrelada
i té bona salut.
Doctor?
Home, jo què vol que li digui?
Home, no sé, potser em sorprèn amb alguna cosa.
Però vostè que l'ha viscut també evolucionant en els últims anys?
No, jo crec que, miri, durant molts anys,
molts,
s'ha de tindre en compte,
primer, la història de la Setmana Santa de Tarragona
és cinc vegades centenària.
Això ja vol dir alguna cosa.
I deu ser de les poques Setmanes Santes
que han estat ininterrompudament
sobrevivint a qualsevol dels avatars
que ha passat al país.
Per tant, jo crec que dir que ara que té bona salut
no és cap novetat,
és que la té extraordinària
perquè ha aguantat de tot
i segueix aguantant.
Vull dir, que les coses no van sempre
tot com hauria d'anar
ni el bé que hauria d'anar.
Però jo crec que sí que en aquest moment
podem dir que tenim una de les Setmanes Santes,
jo ho he dit molts anys,
i no me'n canso de dir-ho,
de les més importants que hi ha a l'estat espanyol,
i no té a veure amb l'ornamentació,
amb les imatges,
amb la qualitat artística i amb tot això.
Té a veure amb el sentiment de les persones.
Això és el que li dona la importància,
no la resta.
Per tant, jo crec que el fet
que aquí la tinguem des de fa més de 500 anys
ininterrompudament només per avatars
de problemes bèl·lics
o de grans catàstrofes climatològiques
són les úniques vegades que han aconseguit
vèncer la Setmana Santa.
Els altres no hi ha hagut forma humana
de fer-la enrere.
Per tant, jo crec que està en un moment idíl·lic.
Carme.
Jo, en el fil de l'Ucadel, Josep Maria,
a veure, jo trobo que la Setmana Santa
s'ha de viure des d'un mateix, no?
Per això és la Setmana Santa.
Llavors, a mi em sembla que potser
ara ha anat una miqueta més en cosa lúdica, no?
A veure, com més festiva,
més que religiosa.
Però, bueno, això també ho porta, suposo,
que a la vida que va transcorreguent.
Però jo crec que la Setmana Santa
ha de ser això,
ha de ser una Setmana Santa religiosa
perquè per això hi és.
A veure, que si no, no tindria el per què, no?
Hem de saber ja el que se celebra, no?
Que és la passió, mort i resurrecció.
I això, clar, se suposo que s'ha de tindre present
i potser també és una cosa
que des de les escoles potser s'hauria d'ensenyar, no?
Perquè és que si no, en aquest cas,
aquí no tindria per què ser festa, no?
Podríem donar un altre nom, no ho sé.
Però trobo que s'ha de viure des de dintre.
S'ha perdut una mica l'esperit religiós,
com diu la Carme, com apunta la Carme?
Creuen?
Jo personalment penso que el tema dels sentiments
és un tema molt íntim i molt personal.
Molt personal, no?
Que cadascú ho viu...
No goso posar-me en com ho viu
i com ho pensa cadascú.
Òbviament, escolti,
i, miri, si hem de parlar d'oblits,
Europa està oblidant en aquests moments
que Europa existeix gràcies al cristianisme.
És a dir, va ser el cristianisme
el que ha unificat Europa d'alguna forma.
Ja la va unificar en el seu moment
i ara hi tornem a ser.
I això també s'oblida,
però no perquè això s'oblidi
o perquè políticament s'oblidi
o oficialment s'oblidi,
no vol dir que les persones en el seu cor
i en la seva intimitat
ho hagin oblidat.
Cadascú és lliure de pensar el que vulgui.
El que sí que és cert és que és una festa
o una setmana
que una setmana que a Tarragona
concretament no dura una setmana,
dura gairebé dos mesos.
Unifica o uneix
els tarragonins
amb una activitat
que jo crec que també és important.
És a dir,
una cosa no pot menysvalorar una altra.
És a dir,
és un fet religiós,
això és indiscutible
i el que pensi una altra cosa
no s'ho ha de fer mirar.
després el que cadascú ho visqui
o ho senti d'una manera,
això és molt particular,
molt privat
i crec que s'ha de respectar.
I s'ha de respectar en aquest sentit
els sentiments,
és a dir,
la creença,
s'ha de respectar la tradició
i s'ha de respectar el fer ciutat.
En el fons,
jo crec que la societat
el conviure amb els altres
és tot això plegat.
és a dir,
els sentiments
i el conviure
i el que la nostra ciutat
d'alguna forma
sigui en aquest moment
una estrella
que brilla molt
aquells dies,
no?
Jo crec que tot plegat és bo.
La importància,
l'ordre de la importància,
aquest és un ordre
que cada un
en la seva intimitat
és on ho ha de decidir.
Res a fer així.
Ja no sé què afegir,
no?
El que s'ha d'ha de fer
amb tot, no?
Jo només dir una cosa,
cadascú l'ha de viure
com que l'ha de viure,
amb respecte,
no faltaria més això,
però penso que això
està per damunt
de tota qualsevol consideració,
no?
I, bueno,
anys enrere la gent
se n'anava
i ara molta gent es queda,
vull dir,
alguna cosa
deu haver passat,
no?
Es queda tanta gent
i ve tanta gent de fora
que a vegades fins i tot
es pot córrer el risc
de morir d'èxit,
no?
I això també passa
a les falles de València,
no?
L'alcaldessa es queixava
que els valencians
marxaven i que venien els de fora.
Venen més d'un milió
i mig de visitants
aquests dies a València
per anar a veure
a la plantar,
per exemple.
De totes maneres,
això de moment
no passa a Tarragona,
no?
Aquesta sensació
que molta gent marxi
perquè venen molts de fora.
No, no, no.
Jo crec que no.
Jo el que si vull dir
és una cosa
que és molt important
des del meu punt de vista,
eh?
I no em vaig cansar
de repetir-ho
durant els anys
que vaig ser president
de l'agrupació
i dels anys
que vaig ser
sotsprefecte
de la SANG.
Vull dir,
perquè un sigui el millor,
perquè un sigui el millor,
s'ho ha de creure ell mateix.
I Tarragona,
que ha canviat moltíssim
en aquest sentit
i parlo des de la meva experiència
com a president
de l'agrupació
que aleshores
van fer moltes coses
i les van fer
amb un pressupost
que era com per agafar
l'IA 1,
un atac de riure,
però era així
i tot i així
van fer moltes coses.
És important
que Tarragona
segueixi pensant
i creient com a ciutat
que la seva Setmana Santa
és molt important
i que des de la fora,
des de la resta de l'Estat,
així ho veuen.
I és lamentable
que a vegades aquí
no tothom coincideix
amb aquest criteri.
Això ens portaria
el tema de la imatge
i de la promoció externa.
de la gent
som aquí a Tarragona
no és una cosa
que potser ens estimem molt,
però no ho diem molt.
Hi ha llocs
que per qualsevol cosa
fan una gran propaganda
i aquí no ho som tant així.
Jo penso que
hem de fer una mica
també perquè
hi ha coses
que si no les diem nosaltres
no les dià ningú.
Això Carme,
que la Carme em mira fixament,
no està renyit
amb l'espiritualitat
i amb el sentiment individual.
No, no,
a veure,
són coses diferents.
No, no,
és que jo no he posat en dubte mai
que cadascú
ho ha de veure
a la seva manera.
el que passa és que jo crec
que hi ha festes d'una manera
i festes d'una altra.
Evidentment que ningú
som ningú
per acusar a ningú
ni per jutjar,
això ja per descomptat,
però que doncs
que hi ha festes
que són,
que jo crec
que s'han de fer
d'una manera
i n'hi ha que s'han de fer
d'una altra.
Jo considero
que les festes
de Setmana Santa
s'estan més tornant
més lúdiques
del punt de vista.
A veure,
evidentment no és el meu cas,
no?
I tampoc no ho s'ho tingut
per dir com s'ha de fer,
no?
Però que jo,
doncs,
religiosament
es viu diferent
de com se vivia.
I és que ja es comença
des de les escoles.
I evidentment,
respectant
totes les altres religions
i clar,
ara me diran
que això és un estat
lliure i tot...
Molt bé.
Però jo estem parlant
de la Setmana Santa.
Jo coincideixo amb tu
amb una cosa,
és que a vegades
oblidem,
i jo també ho sento dir
i això ho critico molt,
el fet de l'estat confessional
i que totes les religions...
Escolti'm,
a veure,
el país existeix
perquè és que oblidem
la història a vegades,
no?
I és el que he dit abans,
a veure,
qui va unir
Europa
i els països
del nostre entorn
va ser el cristianisme
en el seu moment
i això no s'ha d'oblidar.
No vol dir que s'hagi d'imposar
que tot em vagi
de ser d'aquesta confessió.
Això és la real.
Però que la real
és aquesta
i per tant
això no s'ha d'oblidar
i per tant
el cristianisme
és diferent
del rest
de les religions
perquè ha tingut
una importància
cap dalt
política
i socialment.
Per tant,
jo crec que això
també és un tema
que s'ha de tenir.
I en el cas de Tarragona,
per bé i per mal,
mira tu com vulguis,
la història
de la ciutat
va molt lligada.
És a dir,
l'importància
del que ha visbat
a Tarragona
durant molts segles
ha marcat
la manera de ser
i la manera de fer
de moltes coses.
i això
tant el bé
com el dolent.
Tot té
moltes...
Això és així.
dir-me una cosa.
Hem tingut aquí
un cardenal
que ha tingut
una influència
cap dalt
en el desenvolupament
de la ciutat
i que ara
és menys tingut
que és el cardenal
Arriba i Castro
i que tindrà
totes les connotacions
polítiques
que va tenir
més igual.
El que sí puc dir
i és una opinió
molt particular
jo crec que
hi ha molta gent
que la comparteix
va tindre
una importància
cap dalt
en el desenvolupament
de la nostra ciutat
i una cosa
no treu l'altra
i per tant
jo crec que aquestes coses
sí que cal
que de quan en quan
anem recordant.
En fi,
estem en plena
Setmana Santa.
Després nosaltres
ja anirem avui
amb la unitat mòbil
al seminari
per anar a visitar
l'oficina
del Palaigria
en aquest any
jubilar.
Ja que estem
amb aquestes
connotacions religioses
en aquest temps
de tertúlia,
quina sensació
tenen d'això
de l'any jubilar?
Creuen que ho estem
aprofitant
però bé
creuen que
potser l'anunci
va ser una mica
precipitat
i de moment
això no ho està notant
gaire la ciutat
que tenim temps
encara perquè
en fi,
un any jubilar
doncs això és un any
i queda temps
per davant.
Quina sensació
tenen com a ciutadans
de carrer?
Jo no soc
massa entès
amb això.
És evident
que qualsevol acte
o qualsevol
celebració d'aquestes
la ciutat
els ha d'aprofitar
fins on pot
perquè
d'un tarragonador
pel que dona
i sembla
que
amb algunes coses
almenys
vist des de fora
i potser
hauria de bullir més
això
però bé
tenim un any
perquè aquí
jo no sé
quan serà el moment
més alt
no desconec
però en principi
que ens vingui gent
que per una raó
religiosa
històrica
i cultural
i que
es commemori
un fet
com és el
de
Martí
de Sant Fructuós
jo penso que
això és la història
de Tarragona
és el que dèiem abans
la història
de Tarragona
és la que és
canviar la història
o fer veure
que no ha passat
o dir les coses
del revés
en definitiva
és mentides
llavors
jo crec que
sense conèixer-ho massa
jo penso que
s'hauria d'aprofitar
tot el possible
i no sé si s'està fet
Carme
quina sensació
tens tu?
A veure
jo diria que
per falta de temps
no
vull dir
es va fer
quan s'havia de fer
potser hi ha institucions
que no s'han posat
les piles alhora
però
ja ho vaig dir
amb una altra tertúlia
en quant a la religiositat
religiositat
surt en castellà
doncs
bueno
es va fer
quan s'havia de fer
i es treballa
avui ja ho comprovareu
quan aneu a l'ofició
del Pellegrí
es treballa
de la manera
que es treballa
en tots els anys jubilars
tots els jubileus
bueno
potser
qui li sembla
que no li va prou bé
potser és perquè
no s'han posat
les piles a temps
jo segueixo dient
o torno a dir
el que he dit abans
el problema és el mateix
no ens ho creiem
i com que no ens ho creiem
les coses van com van
és una de les coses
que veus
les escoles
també haurien d'ensenyar
a les escoles
els alumnes
haurien de conèixer
qui era Sant Fructós
perquè té una importància
cap d'alt
entre altres coses
en la història de l'Església
són les primeres
és que és cultura
és que és cultura
és que és cultura
és que no
és que el que vull dir
és que el martiri
Sant Fructós
té una importància
cap dalt
en el si de l'Església
entre altres coses
per una qüestió purament
diguéssim
de museu
o d'arxiu
i és el fet
que són les primeres
actes martirològiques
que existeixen
d'un màrtir cristià
a Europa
són les primeres actes
això té una importància
diguéssim documental
molt important
i per tant
això s'ha d'explicar
i s'ha d'explicar
que així va créixer
va néixer l'Església de Tarragona
que l'Església de Tarragona
va tenir en aquell moment
un impuls
que la va fer
la més important
a l'estat espanyol
en el seu moment
i no és
una tonteria
ni una casualitat
el que sigui
un arcabisbe
primat
vull dir
no és perquè sí
va tenir la seva raó
en el seu moment
i una primacia
que seguim mantenint
i que seguim fent prometre
l'arcabisbe
cada vegada
que pren posició
cada vegada
va defensar
la primacia de Tarragona
vull dir que
això forma part
de la història
de la ciutat
però és una història
intrínseca
però alhora
importantíssima
i que jo crec
que no s'explica
i com que no s'explica
no es valora
i aquest és el gran problema
de Tarragona
que tenim moltes coses
que moltes vegades
no és que no les valorem
és que les menys tenim
de fet
de fet deu ser
la única
la figura
de l'arcabisbe
deu ser
l'única cosa
que queda
de l'època dels romans
i si hem passat
el món ha canviat molt
i havien passat mil coses
entre mig
cada any
però
de l'imperi romà
l'única
institució
que queda
d'aquella època
és l'arcabisbe
de Tarragona
a Tarragona parlo
no queda res més
perquè clar
va desaparèixer tot
en qualsevol cas
ja que parlàvem
ara de l'any jubilar
després com dèiem
ja anirem
amb la unitat mòbil
allà a l'oficina
del Palaigrí
que s'ha instal·lat
al seminari
per veure una mica
si precisament
de cara aquesta setmana santa
es preveuen
més visitants
ja que parlem d'això
de fites
i de promoció externa
de la ciutat
parlant de la setmana santa
de l'any jubilar
avui també els proposo
comentar
una notícia
que hem destacat
en els informatius
que és a propòsit
d'una altra
fita de futur
que té la ciutat
que és la candidatura
de Tarragona
a ser capital europea
de la cultura
el 2016
perquè ahir
la responsable política
d'aquesta candidatura
que és la tinent
d'alcalde
Rosa Rossell
ens explicava
en aquest programa
que a partir d'ara
comença una nova etapa
que ha d'implicar més
els ciutadans
allò que deia abans
el doctor Soleda
que els tarragonins
s'ho creguin
que hi hagi
aquesta possibilitat
que Tarragona
pugui ser
aquesta seu
el 2016
de Capital Cultural Europea
s'organitza ja
un gran concert
de cara al mes
de juny
amb l'orquestra
Camerata XXI
i el baríton
Tarragoni Àngel Ódena
esperà també
instal·lar una mena
d'oficina
d'informació
d'aquí uns mesos
on es doni
tota aquesta informació
sobre la candidatura
es farà també
promoció
a través
de merchandising
una cosa que per exemple
ja s'està fent també
amb l'altra fita
que és la dels Jocs del Mediterrani
avui un dels contartulis
com és el Pere Valls
està implicat
en la candidatura
dels Jocs del Mediterrani
del 2017
com veuen tot això
del 2016?
Carme
tu creus que finalment
se li ha de donar
una mica més
d'impuls
a la candidatura
perquè fins ara
quedava la cosa
molt apagada
o molt en segona fila?
A veure
si es vol aconseguir
jo crec que evidentment
ara jo potser
faré com aquells
que no sé
si s'ho acaben de creure
i
i jo sí que
em sembla que sé
valorar les coses
que tenim
i més
és allò que t'assomple la boca
i que en fas propaganda
però que
segurament
que deu ser compatible
els Jocs del Mediterrani
amb la cultura
però
dues coses
estan seguides
un any de l'altre
no sé si no valdria la pena
esmerçar esforços
amb una de les coses
perquè
potser en donés
més bons fruits
evidentment una cosa
no està renyida amb l'altra
però potser
que més valdria
posar-se en lloc
una i ben feta
que no
hauràs de dividir
en dues coses diferents
jo no me'n recordo
ara quines són
les altres capitals
que opten per això
i no sé si
evidentment
aquí a Tarragona
tenim els locals
i les coses preparades
perquè ser
per ser una ciutat
de la cultura
del 2016
2016
la veritat
és que
no sé si
home
d'aquí
el 2016
encara falten
8 anys
però bueno
no sé si
ja hi som
però això mateix
ja hi som
i vull dir
clar
i no sé
si
estem
amb disponibilitat
de
poder fer
Pere
tu que estàs
per dir d'alguna manera
a l'altra candidatura
és que
sembla que
estiguem
enfrontats
jo crec que
això no és així
el que passa
és que hem de ser
conscients
de quan parlem
de les coses
de què
ens hi juguem
o amb quines armes
tenim per
per tirar endavant
el que està clar
és que
amb la ciutat
de l'Europa
amb la capital
europea
de la cultura
hi ha contrincants
forts
això
hem de ser
clars
i que
ens porten
un cert avantatge
perquè
vam començar
d'una altra manera
i
bueno
hi ha Córdova
pel mig
i em sembla
que n'hi ha
alguna més
a veure
el que s'està
diluïant aquí
no és
qui serà
la capital
europea
de la cultura
sinó
qui serà
la candidata
espanyola
el primer pas
és aquest
hi ha com
dos talls
i bé
els altres
han fet
moltes coses
i molt ben fetes
no de fa un any
de fa 4 o 5 anys
o fa 10
i bueno
el que ens ha de servir
tot aquest tipus
de
de candidatures
d'entrada
és per tenir el cap
després
perquè et comptin
amb tu
i després
perquè
algunes coses
que
potser es farien
amb més temps
es puguin fer
més de pressa
i que al final
tot el que es faci
serveixi
pel dia
serveixi
serveixi
mai s'ha de fer
una
és a dir
d'una altra manera
són excuses
perfectes
per posar-hi més diners
i per fer més infraestructures
i equipaments
són excuses perfectes
són excuses perfectes
que no inventem res
és a dir
si també ens toca
si vas a mirar-ho així
jo crec que a Tarragona
també li toca
posar-se
si tu vols
a la cua
perquè
aquestes finestretes
que no s'hi han posat mai
i si els projectes
que es plantegen
són projectes creïbles
perquè aquest és l'altre
i jo penso que
d'entrada
tindrem
com a mínim
un cert reconeixement
de gent seriosa
i allò
que et deia
si allò
que tu vols arribar a fer
doncs
ho pots
amb aquestes excuses
perquè això
diguem-ho així
això dura un temps
i prou
ha de servir
perquè es posi al dia
moltes coses
i això
val per tothom
per tothom
i per tot
i jo penso que
si es fa ben fet
i el projecte està ben fet
el projecte és completament
factible
i completament
de tirar endavant
jo no tinc
per què
pensar que no
el problema és
clar
potser tens una competidora
molt important
i bueno
el que passa és que
tot el que tu projectis
si està ben fet
un dia vol t'escomplirà
doctor
jo crec que
totes aquestes activitats
són les excuses perfectes
per desenvolupar
la ciutat
i aquesta és una realitat
exemple
vostè creu que els Jocs Olímpics
a Barcelona
es van fer
per fer els Jocs Olímpics
només?
no
es van fer
perquè
van fer una Barcelona nova
i uns anys després
molt pocs
per cert
doncs el següent alcalde
que li tocava el fet
havia de tornar
a arreglar una mica
Barcelona
i va inventar
el del fòrum
que jo crec que
va ser una cosa
que no vaig entendre mai
què volia ser
crec que no va ser res
però que va ser
un canvi
per la ciutat
i van arreglar
el que tocava Barcelona
aquí
ha de passar el mateix
és a dir
el que s'ha de fer
és
home
jo crec que ser
capital de la cultura europea
si s'aconseguís
seria un gran què
és una fita important
però tan important
com el sol fet
que Tarragona
fos capital de la cultura
seria el que això
es comportaria
a la pròpia ciutat
i el dels Jocs del Mediterrat
tres quarts del mateix
i per tant
s'ha d'anar a totes
però torno a dir
el que he dit
i que porto repetit
des que he arribat
ja em diré
que soc pesat
però és la veritat
és el tema
que això hem de creure
nosaltres
i no s'ho creiem nosaltres
i aquí
sempre
però perquè ens ho creiem
què hem de fer
perquè per exemple
jo crec que hem de canviar
la manera de ser
dels tarragonins
això és molt difícil
la mentalitat
jo crec que els pitjor
el pitjor antitarragoni
que existeix
són els ciutadans
de Tarragona mateix
vull dir
aquest és un problema
la immensa majoria
perquè la gent
escolta
Tarragona és una ciutat
que aquell que aixeca al cap
el que li fan
és tallar-li d'immèdia
això ha estat així
sempre en la nostra història
i és molt trist
sí però segons
el moment que tu tens
una idea
impulsa
la gent li busca
una explicació
que no és la d'espitjar
i ajudar
a tirar endavant un projecte
sinó a veure
per què aquella persona
es posa
sí però segons quines coses
també s'ha de ser realista
segons quines coses
tu veus les mancances
que tens
Carme
però és que aquest és
el que s'han de solventar
ara et donaré un exemple
en els jocs del Mediterrani
jo he parlat amb gent
a veure
amb gent de Tarragona
i de fora
perquè hem tombat
per tot el camp de Tarragona
i hem anat a Madrid
i hem anat a Almeria
i hem d'anar encara a més llocs
i perdona que lligui això
i amb l'altre
és a dir
a fora de Tarragona
a tots els ajuntaments
a tots
ens han dit
on t'hem de firmar
punt número 1
aquí a Tarragona
la gent de l'esport
ens han dit
on t'hem de firmar
perquè la gent de l'esport
sap de què parlem
gent que no és tant de l'esport
ens diuen
però si no tenim això
si ens falta això
si ens falta l'altre
dic
si ja ho tinguéssim
demanaríem als Jocs Olímpics
jo per dir
és que ja n'hi ha prou
és que jo el que vull
és que d'aquí 10 anys
quan això s'ha
si ho aconseguim
com a mínim
doncs allò que tots diem
que ens fa falta
ho tinguem
i no esperem 30
sinó que ho tinguem 10
o un 8
i a més a més
això no ho pagarà
tot l'Ajuntament
diguem-ho clar
això es paga
de moltes maneres
i hi ha molta gent
que ho paga
perquè aquí hi ha
miri
a Almeria
jo no sé si ho he estat
a Almeria
quan van dir de fer això
tenien dos camps de futbol
més antics
que els del gimnàstic
com els de l'Avinguda de Catalunya
per fer-nos un cas
un pavelló vell
una estrella d'atletisme
de l'any 40
i als Jocs
se'ls va servir
per revolucionar
milions d'euros
d'inversions
públiques i privades
però ara
ho mateix
comencem per aquí
és aquesta la qüestió
Carme
t'estan dient
que tens un esperit poc
Carme
vull dir
és que estem parlant d'això
de la cultura
no sé els números
però també va per aquí això
també va per aquí
perquè clar
t'obliga
a tu
però és que el que et dona
l'estat
el govern
la Generalitat
i el govern de l'estat
són el darrere
perquè si no
no t'ho donen
és a dir
si no hi ha l'estat darrere
no t'ho donen
perquè és la val
hi ha una imatge
dels Jocs Olímpics de Barcelona
que és el dia
que van donar
el Samarang
va dir
a la VIL de Barcelona
que al cap de mitja hora
hi havia una taula
on
l'alcalde de Barcelona
el president de la Generalitat
i el president del govern
firmaven el contracte
el contracte de compromís
d'allí
de finançament
de projectes
de transformar Barcelona
exacte
i d'acord
amb el Comitèl·límpic Internacional
d'acord a tots
perquè ja estaven tots d'acord
és això
perdona Pere
però això seria l'excusa perfecta
per arreglar la conya
de l'aeropoc
tot això va junt
tot això va junt
tot això va al darrere
tot això va al darrere
però el greu error
estratègic
és que algú pensi
que primer hem d'arreglar això
perquè
no, no
és al revés
és al revés
primer
si tenim això
no pateixi que ens ha d'arreglar tothom
no corren tothom
esclar
el problema
el problema que jo deia abans
el problema que jo deia abans
és com canviem doncs la mentalitat aquesta
no?
què necessitem per canviar
això que deia abans
el José María
de covards
deixa'm dir només una cosa
no, no està escrit
corren
les olimpiades de Barcelona
fantàstic
però és que aquí a Tarragona
no va servir de res
vull dir
aquí a Tarragona
estem a 90 quilòmetres
de Barcelona
va demanar res a Tarragona
no
som aquí eh
aquí a prop sí que van demanar
no, no
clar
no et pensis que és culpa de Barcelona
que no et fes gràcia aquí eh
no, no
l'Ajuntament de Tarragona
no va demanar res
o va demanar molt poquet
es va posar en un plan molt
i de no poquet res
la Carme Pedrol deia
d'unir esforços en una de les candidatures
el Pere i el José María
la diferència
la diferència
apostarien per les dues coses no?
entre el senyor Soleil
és que tots diem endavant
i tu busques
ja està bé que hi hagi la part crítica
ja està bé que hi sigui
però la part crítica ha de ser positiva
jo quan trobo gent
que em diu
vols dir
vine cap aquí
jo soc molt veament
i els hi arrio
i quan s'acaba d'explicar això
ens diuen
ostres
potser sí
mira vaig anar l'altre dia
fa com a tres setmanes
a Valls
a parlar amb un regidor
que no veia clar
que l'Ajuntament de Valls
s'hagués d'implicar
d'implicar
un regidor només
d'una candidatura
bueno
tothom és lliure
jo vaig dir
m'apateixis que pujo
i t'ho explico
al cap dels tres quarts d'hora
això ho explico
perquè va anar així
li vaig dir
ara pregunta
i em va dir
a què he de preguntar
perquè em preguntis coses
al final
aquest senyor
el regidor
no està en contra d'això
perquè la gent
s'ha d'explicar
i ja està
és a qüestió d'anar fent
feina d'aquesta pedagòsica
s'ha de predicar
si et permets l'expressió
mai millor dit
dies com aquest
mai millor dit
que s'ha d'anar a predicar
Carme a veure si
el predicament
del Pere Valls
i del Josep Maria
et convencen
en fi
acabem ja la tertula
i la recta final
jo aprofitant
que els tres
contartulista
que els agrada el futbol
i que més o menys
segueixen el nàstic
i ja que hem parlat
una miqueta
més o menys
de Jocs del Mediterrani
i de Capital
el dimecres de Sandra
algun comentari
sobre el nàstic
d'això
traurem el cap o no?
home
tot l'any
o tota la temporada
que a Setmana Santa
i divendres de passió
perquè
jo no vull
però ets més optimista
amb això Carme o no?
oi amb això
cada vegada que entro al camp
dic avui guanyarem
i el quart d'hora
que estic allí
ja me n'aniria
com tots
com tots
clar
avorrit
pesat
jo crec
per un missatge
d'optimisme
jo
ho veiem molt negre
ho dic sincerament
i a més
tinc el convenciment
que la
com se diu
no la Junta
el Consell d'Administració
el Consell d'Administració
ens ha enganyat
i jo ho dic així sincerament
ens ha fet creure
alguna cosa
que ells ni ells se creien
i que no ens fa res
per poder
que sigui
perquè arribi a ser verídic
i això
jo no sé
el que els passa
però això va
molt malament
molt malament
i miri
jo és que és una de les coses
que me molesten
sobiranament
quan el jugador
diu
que no se sent estimat
apreciat
o que està deprimit
jo tinc una responsabilitat
infinitament
infinitament
més important
i més greu
que la d'ells
i no puc permetre el luxe
d'estar ni desmotivat
ni deprimit
i he de donar
el 100%
cada dia
cada dia de l'any
he de donar el 100%
i ells tenen aquesta obligació
que per això cobren
Pere, tu ho veus
una mica millor, no?
Jo vull ser optimista
perquè
perquè jo
perquè no cal
no cal ser optimista
i només cal veure el voluntat
ara
el jací que salvarà l'últim dia
carai
això també ho dèiem
l'any passat
no, jo l'any passat
jo no ho dèiem mai
i que em guany
tal com va tot
els partits de futbol
a casa
jo penso que
tant de no m'equivoqui
seran sempre
com el de diumenge
empatant
no, no
jugant
jugant malament
jugant malament
la segona part
una mica millor
a no ser que els que surten
de la segona part
com que són futbolistes
que durant tot el que barany
han jugat poc
estiguin més bé d'aquí un mes
i puguin jugar més retos
llavors potser sí
que
doncs en comptes de l'últim dia
el penúltim
volen penúltim
però això està la cosa
molt justa
no, no, jo quan vam posar
aquesta junta
vaig sentir el nom
d'aquest senyor
i vaig sentir el nom d'aquest senyor
i dic
bueno, menys mal
serà el Salvador
m'equivocat
de mig a mig
en fi
a veure si tenim
una mica de sort
el proper diumenge
diumenge de ressurrecció
i podem veure
el divendres
de crucifixió
pel Salvador
en fi
acabem
acabem
aquesta tertúria
que avui hem compartit
amb tres bons seguidors
del Nàstic
i que a més a més
ens han ajudat
a comentar altres notícies
Carme, Pedrol, Pere Valls
Josep Maria Soler Poblet
moltes gràcies
bona setmana santa
bona diada de Sant Josep
també
i fins la propera
adeu-siau
bon dia