Enric Arriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui t'hem tret de l'estudi, també estaràs content a tu que t'agrada anar tant pel món.
Sí, però he tingut un moment desglai al veure que teníem unitat mòbil
i que no teníem per posar el disco.
Ah, clar, clar, però és que avui escoltem Dixia, ja ho heu solucionat.
Em permets un moment, perquè ara els nens que fa una estoneta,
ja gairebé una hora han participat d'aquesta sessió de Dixia a les escoles,
estan marxant, i Jordi Sorignac està al costat seu,
i a veure si podríem, sense entorpir gaire la feina que fan els mestres,
parlar amb alguns d'ells.
Són molt petitets, no, Jordi?
Sí, sí, molt petitets.
Bé, et deixem així atracar, eh?
I un mestre que no sé si és d'un dels que els han fet ballar avui.
Parlem amb un dels mestres. Hola, com et diu?
Ramon.
Ramon, de quin col·legi sou?
Col·legi meu del Carme.
Del Carme.
I aquestes criatures preciosos quants anys tenen?
Aquests tenen cinc anys.
Aquests tenen cinc anyet.
Pessin.
Déu-n'hi-do.
Com els has vist? Com han encaixat aquesta oreta de Dixia?
Doncs bé, bé, han participat, ha sigut una activitat que ha donat lloc a ells participessin,
i bé, han xalat.
Han fet de directors d'orquestra, han acompanyat amb les mans, han cantat, han ballat.
Sí, i tot alguns mestres han participat també de l'activitat.
Sí, ja els hem vist. Alguns amb mestres a cada altres, eh?
A cada altres, sí, sí.
I ells, sobretot, molt bé, han participat, ha sigut una activitat no d'estar sols asseguts,
sinó d'aixecar-se, ballar.
Bé, molt bé.
Creus que podem parlar amb alguns d'ells o què?
Bé, sí.
Vinga, intentem parlar amb alguns d'aquests nens, a veure.
A veure, ella per aquí, a veure, aquí hi ha una noia que es diu Alba.
Alba, com saps?
Bé.
Bé? Com t'ho has passat ara?
Bé.
Què t'han ensenyat? Què has vist? Què has fet?
El pel·lí.
El pel·lí.
Què has ballat?
No.
Elles de les tímides.
Elles de les tímides.
Has ballat?
Estan encara una mica, Iolanda, han estat de xoc.
Elles són molt petits.
Encara molta informació.
Si encara, si et sembla, els deixem, merci Ramon, els deixem tornar a classe.
Arriben més nens d'altres col·legis.
No sé si podem parlar amb ells.
Hi ha una noia que ens mireixi una mica cada por.
Hola, bon dia.
Ui, mira, aquesta és la reacció.
Ui, el micro, quina poca fa.
Com et dius?
Arianna.
Arianna, vine un momentet aquí, sisplau.
Oi que la professora ens deixa un segon?
Espera, vine, aquí, que si no tanquem la fila i això col·legi ja sabem que s'agrada.
Arianna, quants anys sents?
Sí.
Sis anys, ets el ceip de la Canonja, veig, el xandalat de l'Ata.
Què has fet? Què has vist aquesta estoneta ara aquí al Metropol?
Cançons.
Cançons.
Mira, l'Ikeren saluda per aquí al fons. Quines cançons has vist, Arianna?
Has sentit?
No, no en recordo.
No te'n recordes. No has apuntat, no has pres apunts avui, no has agafat la llibreta.
Però tu has passat bé, Arianna?
Eh?
Tu has passat bé? Has ballat?
Doncs això és l'important. Vinga, adéu, Arianna.
Una mica han estimulat molta informació, eh, Iolanda.
veig jo, vull dir, és això, és...
La sensació és que t'ho passen bé, amb cinc, sis anys,
tampoc no es tracta després d'assimilar si és swing, si és bebop, si és ragtime...
És que no ho sabem ni nosaltres, que portem uns quants anys de festival.
Jordi, els has vist tranquils, bé, tranquils, com es pot estar tranquil a una audició musical.
Tranquils quan s'havia d'estar tranquils, excitat quan s'havia d'estar excitat.
Molt bé, molt bé.
Tens els hem anat a col·laboració, hi ha hagut palmes, hi ha hagut nens que han fet de directors d'orquestra,
han rigut, com dèiem abans, quan els seus professors demostraven que no serveixen ni per mirar a qui en baila,
o sigui que, bé, s'ho han passat bé, tu.
Molt bé, doncs nosaltres després esperem poder parlar amb els integrants de la Nova Dixi Lambant,
del País Valencià, si et sembla, Jordi, mentre acaben de sortir les mesiones.
Sí, parlem amb el José Estela, parlem amb la gent de la Nova Dixi i ens ho passarem bé.
Molt bé, Jordi, moltes gràcies.
I continuem parlant amb l'Enric Garriga, que avui, a més a un quart de català, tenim un convidat magnífic.
D'aquí uns moments ens posarem en contacte amb Màrius Serra.
Jo recordo que ens va acompanyar fa uns quants mesos quan presentava el seu llibre farsa,
que a més ja s'ha començat a traduir, no sé quants idiomes.
De moment a tres.
A tres idiomes hi ha, sí? A quins?
Això no ho sé.
O en castellà, l'anglès?
En castellà segurament, en anglès i possiblement en francès també.
Abans de parlar amb Màrius Serra, em penso que has de donar una informació d'utilitat per als usuaris del centre, no?
Sí, bé, com sol ser habitual ja des de fa uns anys, la setmana ve, com que setmana santa,
doncs el centre estarà tancat. Estarà tancat tota la setmana santa i, òbviament, el dia de la mona també,
i, per tant, tornarem el dia 25 amb l'horari normal d'atenció al públic, de cursos i tot això.
Però la setmana santa no només no hi ha classe, sinó que el centre està tancat.
Per tant, els usuaris d'assessorament i coses d'aquestes, doncs, hauran d'esperar una setmana.
Inmediatament ens posarem en contacte amb Màrius Serra, si et sembla, anem comentant algunes altres notícies d'actualitat
que tenen a veure amb l'actualitat de la llengua.
Per exemple, penso que ens volies fer referència a un portal de promoció de notícies que es renova, que és la Tafanera.
Sí, això és un tipus de portal de notícies una mica diferent dels que solem comentar, com ara els diaris digitals i tal.
Això és una mica diferent. Es tracta d'un portal que reuneix notícies, però la diferència dels altres portals és que aquí
la importància de la notícia i el lloc que ocupa la pàgina del portal depèn de les votacions dels usuaris del portal.
Atenció, com en molts portals, per votar s'ha d'estar legislat. En aquest cas, no.
En aquest portal de la Tafanera, l'adressa és molt senzilla, 3b10.net, fins ara, però una de les coses que fan amb la renovació que estan fent a terme
és precisament activar el domini puntat, per tant serà la Tafanera.cat.
En aquest portal, dèiem que per votar no cal registrar-se.
Hi ha una sèrie de mitjans de comunicacions que estan connectats o que tenen enllaç amb aquest portal,
per exemple, l'Avui, el Periòdico, la versió catalana del Periòdico, les webs de la Corporació Catalana,
Ràdio i Televisió, que ara ja no sé com es diu, el Ràdio Català, Ràdio Catalunya,
que encara que es digui Ràdio Catalunya és un digital d'aquests d'internet, de notícies,
o el Directa.cat, doncs tots aquests mitjans de comunicació i també molts altres,
estan vinculats a la Tafanera de manera que hi envien les seves notícies.
Llavors, són els usuaris de la web, els que veient el web, Tafanegen per les notícies i les voten.
Perquè a la web hi ha, primer, la pàgina principal on hi ha el rànquing de les notícies amb més vots,
i ja de seguida, a dalt de tot, hi ha una bastant lletre que diu Tafaneja pendents.
Llavors, tu vas allí a Tafanejar les notícies pendents i les que t'agraden,
sigui per l'estil, sigui pel contingut, sigui per la informació, sigui pel motiu que sigui,
tu t'agraden els votes.
De manera que els articles que tenen més vots són els que van apareixent més amunt de la pàgina.
Doncs aquí està, és una altra manera de llegir la premsa i les notícies,
que et permet interactuar amb el sentit d'aquesta notícia m'ha agradat,
o aquest article m'ha agradat, encara que és un tema que no hi ha un motiu,
però l'expliquen d'una manera que m'ha agradat, doncs el voto, no?
De manera que tries una mica el contingut del portal.
Això pel que fa a la Tafanera.
Després tens una notícia que tenies molt d'interès a parlar-ne,
sempre t'agrada haver-hi...
Especialment.
Especialment, tu ets un gran admirador de Conrad Son,
per a aquells que no sàpiguen qui és,
doncs és un director de pel·lícules, com es diu, pornogràfiques,
X, eròtiques...
Cinema eròtic, sí.
Cinema eròtic, no?
Grosso modo, grosso modo.
Doncs el Conrad Son, que sabem que l'Enric n'és un seguidor fidel,
resulta que organitza el festival eròtic al Baixeròtica.cat.
Sí.
A veure, el Conrad Son és conegut com a director de cinema eròtic,
però no només això, sinó que de fa uns anys...
Perdó.
ell s'ha adoptat com a repte personal normalitzar el món de l'erotisme i de la pornografia en català.
Jo sempre ho dic quan parlem d'aquestes coses,
que quan jo anava a l'institut,
un professor que teníem, que ara és director del Ramon Llull,
ens deia que perquè una llengua estigui normalitzada ha de tenir còmics,
ha de tenir pornografia i ha de tenir rock en català.
Ja en té.
De tot això en tenim bastant,
tant de rock en català com de pornografia en català,
justament per l'admissió divina que s'ha imposat al senyor Conrad Son.
El tema dels còmics en parlarem pròximament,
però el tema del còmic en català no està gaire bé avui dia,
ho estava millor fa uns 20 anys,
però bé, en parlarem pròximament,
quan s'acosti al saló del còmic de Barcelona,
en parlarem del còmic que tinc material guardat.
el festival que munta el Conrad Son,
ell, dintre del seu objectiu de catalanitzar l'erotisme del país,
doncs engega un nou festival,
que és aquest, el Baix Eròtic a Puncat,
que se refereix al Baix Llobregat,
concretament tindrà lloc a Cornellà de Llobregat.
Aquest cap de setmana, de divendres,
a diumenge de Rams, el dia de la Palma,
que menys que anar a un festival de cinema eròtic.
És el que s'ha habitualment.
A Baneir la Palma.
Escolta, deia que perquè una llengua,
doncs fos una llengua normalitzada,
havia d'haver-hi còmics, pornografia, què més?
I rock.
I palíndroms.
I palíndroms i enigmística.
Clar, i enigmística,
i per això tenim a l'altre costat del fil telefònic,
Màrius Serra, que serà aquesta tarda,
aquí a Tarragona, farà una xerrada,
activitats per a voluntaris i alumnes
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Màrius Serra, bon dia.
Bon dia, bona hora.
L'última vegada que vam parlar,
va ser quan vas venir a la ràdio
per presentar el teu llibre farsa,
que ja s'ha traduït a altres llengües, no?
Sí, sí, certament s'ha traduït en primer lloc
aquesta bonica llengua veïna anomenada espanyol,
després l'italià,
i ara estem anant cap al romanès,
que també és una bona fita.
Doncs Déu-n'hi-dot.
Avui, l'altra vegada que vas venir,
et vam presentar com a escriptor.
Avui et presentem com enigmista.
Perquè ves en qualitat d'això, aquesta tarda, no?
Sí, sí, tot i que el primer que s'ha de dir
és que no és res esotèric,
que tampoc és cap malaltia,
no es propaga, diguem,
sinó que l'enigmística,
entesa sota aquest nom,
ve, prové d'Itàlia,
i és molt popular a Itàlia
amb aquest rètol,
però merament designa
tot el tipus de joc
que podem fer amb els codis de signe,
normalment els codis verbals,
però també es considera enigmística,
doncs, els jeroglífics,
que són lluixats,
els mots encreuats,
naturalment,
les endevinalles,
tot tipus de joc verbal.
I els palíndroms,
i un palíndrom és el que dóna títol a la xerrada
que faràs aquesta tarda,
català,
l'atac,
que és un palíndrom que em penso que té
un creador que ja ve de lluny.
Sí, de fet, els palíndroms,
més que inventar-se,
es descobreixen,
perquè són recurrències,
simetries que amaga la llengua,
tresors ocults que sovint
l'únic que cal fer
és educar la mirada
perquè sorgeixin.
Fixa't que en el nom de la nostra llengua
ja hi és aquest missatge inscrit.
Si tu llegeixes català a l'inrevés,
igual com de Roma et surt amor,
de català et surt a l'atac.
Això hi ha hagut fins i tot un cert debat.
Hi ha gent que ha publicat en llibres
que jo vaig ser el primer
a descobrir-ho, etcètera,
però una mica, en certa mesura,
com en el cas del mètode científic,
tant se val al descobridor
la qüestió és el descobriment.
El que intentaré aquesta tarda
és transmetre aquest missatge
més aviat optimista
que es pot desprendre
d'un català a l'atac
en un entorn que lingüísticament
no convida a la pirotècnia
ni a brindar per les alegries
que tenim,
però una cosa no treu l'altre.
Per tant, no sé si ho has escoltat,
però ara explicava l'Enric Garriga
que quan tenia de professor
l'actual president del Ramon Llull
deia que perquè una llengua es normalitza
s'havia de tenir còmics,
pornografia i que més enric...
i roc, i sembla que això ho tenim
i tenim palíndroms.
Que ens falta, doncs, Màrius?
Sí, sí.
Per estar normalitzats.
Ja us ho sentia,
jo recordo que, bé,
això que en Garriga recuperava del Bargalló
també ho va posar en aquella època
en circulació en Jaume Sisa,
el que passa és que ell hi afegia
la policia també, eh?
Policia i pornografia.
També en tenim Mossos?
Clar, també en tenim.
Ara en tenim amb grans porres, eh?
Que és una cosa que també lliga bastant.
Potser aniran al festival
del Baix Llobregat també amb les porres.
Això estaria bé, sí, sí.
No, jo trobo que, a veure,
el que ens falta és ús.
Fonamentalment ens falta ganes també.
Perquè la pornografia és magnífica
per fer-te aixecar la líbido, eh?
Però diguem que has de portar el to vital
com perquè s'aixequi la líbido, vull dir, eh?
Ja, ja, ja, ja.
Perquè si no, no hi ha manera.
I una llengua que no té usuaris
és una inutilitat.
És una llengua morta,
és un anacronisme que està dins d'un armari.
Igual que un llibre sense lectors
és un cementiri de paraules, no?
I aleshores jo ja fa molts anys
que una mica el to,
més enllà, l'actitud, diguem,
el que és la que jo em crec
i per això em mou, diguem,
a dedicar-me a això,
és intentar fer veure
que la llengua també pot ser una font de plaer
i que la llengua catalana en concret
que tot sovint només associem
a termes de conflicte,
a termes de supervivència,
és a dir, a missatges una mica inquietants,
doncs també pot ser un festival, diguem.
I pot ser,
tot i que siguem a la quaresma,
pot ser carnavalesca, no?
I una mica crec que la manera
de seduir els parlants
va per aquí,
va per aquí,
perquè sense ús,
sense desig,
en definitiva,
no hi ha festival possible.
Li dones aquesta vessant lúdica,
però al final una llengua
per moltes campanyes que facin,
que fan,
no ens enganyem,
si no te l'estimes,
i potser el que cal crear
és aquesta líbido
que dius tu cap a la llengua,
aquest afecte,
aquest carinyo,
aquest trobar-hi
que en català podem fer-ho
absolutament tot i més.
I tant, i tant.
I és que a més,
diguem que la potencialitat
del català
i de qualsevol altra llengua,
la potencialitat inherent
a l'eina lingüística
dona moltes sorpreses
a molta gent
que n'és un usuari
i és com si fossin fumadors passius,
no?,
d'aquella llengua,
i de sobte,
ja sé que la comparació
serà molt poc correcta
pels temps que corren,
però de sobte s'adonen
que ja porten molt de fuma a dins,
no?,
i que tant per tant
es poden continuar fumant
i gaudint-ne,
perquè tots som usuaris
prou qualificats
de les llengües
que coneixem,
fins i tot
aquells qui no la practiquen gaire,
no?,
en el nostre entorn,
però tots en som ja d'usuaris
i de sobte,
si tu ets capaç d'activar
uns mecanismes,
el que fas
és que la gent s'adoni
de la pròpia potencialitat
que ja té,
de la relació íntima
que ja té,
i d'això neix l'efecte,
d'això neix el desig,
la líbido
i les emocions
i els sentiments
i això que tu deies
d'estimar
que pot sonar
una mica cursi
però que en darrer terme
és l'única possibilitat
de fer les coses,
no?,
perquè vols,
en definitiva,
perquè vols.
parlant de voler,
jo he estat
tafanejant
pel teu web,
el teu web
de Mario Serra Escriptor
i una cosa
que m'ha sobtat
és que el web
té versió,
a banda del complet
que és
i ben classificat
amb el menú
de l'escarre
i tot això,
m'ha sobtat
que el tens
en cinc idiomes
i dintre d'això
m'ha sobtat
que la teva biografia
varia lleugerament
d'un idioma
a un altre,
això forma part
de l'enigma?
I tant,
absolutament,
és a dir,
és que jo el que
jo no faig
és traduir
el que hi ha,
la informació
que hi ha
en un vessant
lingüística
no la quintuplico,
el que intento
posar allà
és el que
és accessible
per als usuaris
de cadascun
d'aquests cinc idiomes,
de manera que
és obvi que la biografia
no canvia,
però la bibliografia
sí,
perquè,
en fi,
la gent,
diguem,
que llegeix italià
doncs pot tenir
ara mínimament
i d'aquí a poc
més
més coses
notícia meva,
no?
Però jo penso
que cada llengua
ens suma
una visió
del món,
una manera
de veure el món,
no?
I aleshores
el que
jo intento
és
aprofundir
al màxim
en les llengües
i que
els lectors
que accedeixen
a tu
ho facin
a través
de traduccions,
en el cas
de les llengües
que no pots
dominar
o a través
de referències.
permeten
que et compari
amb Joan Coromines,
en el sentit
que
el teu llibre
Barbàlia,
per exemple,
i en aquests
treballs
verbíbros
que fas,
no et quedes
només
amb el català,
sinó que
ets capaç
de fer el llibre
Barbàlia
en català
i en castellà
i no només
això sinó
que a més a més
en cada un
i els exemples
que hi poses
no només
en aquests dos idiomes
sinó també
en alguns altres
principalment
llengües romàniques,
la possibilitat
de dominar
suficientment
totes aquestes llengües
com per poder
posar
al costat
els exemples
en diferents idiomes
de diferents jocs
de paraules
que evidentment
no es poden traduir
perquè justament
amb el tema
de l'enigmística
és una de les coses
més difícils
de traduir
d'un idioma
a un altre
és allò
de la llengua
de polis
i la llengua
de tribu
que diu el Joaquim
Mallafré
és allò
del Joyce
de l'Ulisses
i és
en el teu cas
amb el
verborisme
per veure
com m'inventi
amb el verborisme
aquesta capacitat
d'adaptar
els jocs lingüístics
o els exemples
en tots aquests idiomes
com t'ho fas?
Com treus temps
per fer tot això?
Aquest és un altre
bé
aquest és un pacte
amb el diable verbal
el diable dels reps
que tinc
des de fa molts anys
i que no revelaré
però bàsicament
és que vaig néixer
l'1 de maig
i això
que és la festa del treball
m'ha marcat
d'una manera decisiva
no jo en la qüestió
a veure
tampoc són tantes
tan de bo
jo pogués dominar
moltes més
de llengües
jo em vaig formar
en filologia anglesa
i per tant
l'anglès sí que
l'incorporo
diguem
al costat del català
i de l'espanyol
com a llengua
d'ús
i d'aprofundiment
i després
amb l'italià
he anat avançant
molt
la meva relació
amb el francès
que és la cinquena llengua
que treballava
a Barbàlia
és molt més passiva
molt més de lector
i és molt més precari
el meu francès
ara bé
el joc verbal
és veritat
és introduïble
però els mecanismes
que el generen
són universals
són exactament
els mateixos
i cada tradició lingüística
genera després
la seva pròpia
en funció
de com és
aquella llengua
els jocs
o els artefactes
retòrics
que li donen
més rendiment
jo la meva operació
amb el Barbàlia
que aviat farà
10 anys
va sortir el 2000
el primer llibre
diguem
va ser clara
va ser posar
el català
en aquesta mateixa
lliga
de llengües
que tenen
en certa mesura
tots els mecanismes
de prestigi social
que poden tenir
les llengües
de cultura
que se'n pot dir
és a dir
llengües
amb un estat
al darrere
i amb una força
diguem
econòmica notable
com són l'espanyol
l'anglès
el francès
i l'italià
i dins d'aquests quatre
doncs el català
per mi
que és
òbviament
la meva llengua de treball
i la meva primera llengua
doncs em donava
la possibilitat
d'intentar buscar analogies
amb els altres
però no es pot traduir
realment no es pot traduir
s'ha de generar
i això és el que
és un bon missatge
en el sentit de dir
com més llengües
t'acostes
a més llengües
més capacitat
de pensar
de maneres diferents
tens
i més capacitat
diguem
d'ampliar
l'horitzó
de la teva mirada
però
per fer això
has de partir
sempre
d'una llengua
sòlida
d'una llengua
que és la teva
base
diguem que
per anar
al més universal
sempre
has de començar
amb el microscopi
tocant
el més particular
Màrius
ja per acabar
t'anirem a escoltar
aquesta tarda
espero que facis
una mica d'espectacle
amb les paraules
a banda d'explicar
totes aquestes coses
ho farem
jo també
he t'ha fan adeixat
a la teva web
i he vist que
a banda que vas vendre
sabates
en un
abans de ser
una persona
lletra ferida
i totes aquestes coses
no sé si saps
que som
al Teatre Metropol
al Bastíbul
fent el programa
és que t'ho explico
perquè té sentit
que t'ho expliqui
som al Bastíbul
del Teatre Metropol
perquè aquí estem fent
el Festival de Dixi
i jo he vist que tu vas tocar
el piano
no en un grup de rock
en molts grups de rock
sí
i per què ho vas deixar?
doncs
realment
en fi
és una mica el que deia
amb això del temps
jo tenia una vocació
clara
musical
diguem
i a part
devia tenir aptituds
perquè de ben nen
em van posar
a fer piano
i des dels 6-7 anys
em van examinar
al Liceu
i tot plegat
em va enxampar
l'adolescència
amb això
muntant grups
i per allà
als 18-19 anys
en certa mesura
jo vaig tenir
la sensació
que havia de triar
que no
diguem
o una cosa o l'altra
diguem
que el piano
exigia
molt de
moltes hores
molt de
no et diré
que una cosa exclusiva
però gairebé
i que en canvi
la lectura
i l'escriptura
que també m'apassionaven
doncs potser
em permetien
ser
com que és un
un llenguatge
que es pot referir
a si mateix
i que es pot referir
a la realitat
doncs era
era menys
diguem
no sé
em va semblar
que havia de triar
la llengua
però la música
m'ha continuat
acompanyant sempre
i en fi
jo sempre treballo
en banda
en banda sonora
i estic
tot el dia
escoltant
la música
doncs mira
si comences a la set
què pot durar
la teva xerrada
més o menys
hora
i vaja
normalment
una hora
més
hi ha intervencions
hora
hora llarga
més que res
perquè t'estic
organitzant
una mica la vida
perquè després
cap a dos quarts de deu
i fins a les dotze
de la nit
a diferents locals
hi ha el mateix teatre
hi ha espectacles
de jazz
i de dic
si tu dic
home
carai
fantàstic
tu mateix
vens en un dia
molt bo
fer la teva xerrada
Màrius Serra
moltíssimes gràcies
com sempre
per la teva amabilitat
i vindrem a escoltar-te
aquesta tarda
a la Centre Cultural
al Palló
a partir de les 7
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
doncs
Déu-n'hi-doe
no s'ho perdin
perquè en principi
era una breu
conversa telefònica
i amb el Màrius Serra
que és a banda de Malta
és altres coses
un gran conversador
es multiplica
aquest home es multiplica
es multiplica
escolta
fem una petita pausa
i plantegem ja
anava a dir la pregunta
o demanem alguna proposta
per les parelles
aquestes d'escenes
de matrimoni
a la catalana
doncs fem una pausa
des de l'estudi
en directe
des del vestíbul
del Teatre Metropol
un quart de català
avui si volen
aconseguir
la moixilla de la queta
que avui no han fet
tota la propaganda
aquella teletienda
que fem a vegades
aquesta moixilla
negra vermella
en vermell
a l'arquista
amb les seves
no són cremalleres
velcros
els velcros
amb apartats
absolutament per a tot
per l'ipod
pel telèfon mòbil
per les carpetes
pels bolígrafs
pels bolígrafs
per l'entrepà
tot
tot
i a més plena de coses
no enric?
com ara
ara que parlàvem
d'enigmística
sempre hi posem
el quadernet
de passatemps
en català
el número 3
que de moment
és el més recent
i el més difícil
aquesta moixilla
l'arreglarem
a qui ens digui
un pelíndrum
vinga
no tenim valor
i no val
ni Roma amor
ni català l'atac
mira hi he trobat un
que és
que d'asfalca mifet
que d'asfalca mifet
sí sí sí
això ho he trobat
amb el Màrio Serra
i he vist un en castellà
que m'ha fet molta gràcia
que diu
de Balearroza
la zorra
l'abat
aquest jo el sabia
tu el sabies
del col·legi
és que és tan divertit
jugar amb les paraules
és xulo eh
perquè vam posar en marxa
el concurs de les parelles
aquestes de matrimoni
escenes de matrimoni
si no faríem un concurs
de pelíndroms
però em sembla
llavors sí que ja no
em trucarà ningú
perquè això ja seria
massa complicat
si ja ha fet
el de les escenes de matrimoni
costa que et truquin
que és fàcil
és fàcil
i no em truquin
he de fer el número
com cada setmana
no
perquè et truquin
no
si no volen truquin
que no truquin
a veure sisplau
truquin a l'Enric
que es deprimeix molt
perquè diu
que l'únic programa
de la ràdio
no truquen els oients
a un quart de català
que tot el dia
truquen al matí
de Tarragona Ràdio
als ja tardes
a totes hores
però al seu espai
no truquin ningú
truquin sisplau
977 24 47 67
i facin la seva proposta
perquè ja saben
que s'han comprat
els drets
per fer escenes
de matrimoni
en català
al canal català
i nosaltres proposem
o fem millor
que vostès proposin
parelles catalanes
que podien
de l'imaginari català
poden ser persones vives
personatges de la història
l'altre dia
ens van dir
Maria del Mar Bonet
i Joan Manuel Serrat
Núria Feliu
i qui més?
no
va ser
Joan Manuel Serrat
i Núria Feliu
i Núria Feliu
per tant
vostès poden
proposar
aquelles parelles
per fer escenes
de matrimoni
a la catalana
que vulguin
Enric
avui
mira
sí
ves que truquen
et diré una cosa
truquen perquè
desperto el sentiment
de llàstima cap a tu
els hi faig la pena
eh clar
vinga va saluda
saluda tu
has de posar la veu xula
perquè truquim més vegades
va
hola què tal
hola què tal
l'Enric
com estem?
un altre que posa la veu xula
un que em coneix
que em coneixes?
sí
es coneixem
i com et dius?
Josep Maria
Josep Maria
què més?
que de tarda ja es veurem
ah doncs bé
Josep Maria
deixem-ho aquí
deixem-ho aquí
Josep Maria
Josep Maria
molt bé
un altre enigmista
que tenim avui al programa
el home que tocava el tema
de Màrius Serra
i m'ha vingut un pelíndrom al cap
doncs si el dius
tens la motxilla
bé
a veure si
me'n recordo bé
perquè doncs
ara fa temps
que no l'emprava
a veure
és
se nen
té sis nenes
i sis nens
sí, sí
se nen té sis nenes
i sis nens
doncs
se nen
sis nens
i sis nenes
i sis nens potser
primer els nens
i després les nenes
perquè pugui ser pelíndrom
se nen té sis nens
i set nenes
i set nenes
i set
perquè de te sis
haurà de ser
te sis nenes
i set nenes
exacte
això va molt més enllà
això va molt més enllà
de la simple proposta
de parella
d'escenes de matrimoni
que demanàvem
això
o com que estàveu
parlant
de coses eròtiques
i de sexe
jo no
l'hem de demanar
que fessin un pelíndrom
els trucadors
i jo deia
no que això serà
molt difícil
i si per una cosa
tan senzilla
com escenes de matrimoni
no ens truquen
però és que hi ha nivell
hi ha nivell
i aquí queda demostrat
que
els oients
tiren la pregunta difícil
què deia
Josep Maria
del sexe
del pelíndrom
ens estem fent
una mica de
sí
a veure que va estar pujat
una mica de tobo
i sí
però això és l'Enric
és com una criatura
tu aniràs a beneir la palma
diumenge
aniràs a beneir la palma
no ja faig
que no la beneixo
la palma
no depèn
pots anar a beneir-la
per favor
Enric
que sé per on vas
sisplau
el que passa
que el sexe en català
ja faig
és com fa jo
sempre vull dir
tu se'n pavés fet en català
no?
com el Conrad Són
això de les aix i ulls
és universal
però en català
s'escriu en mi llatina
Déu n'hi do
sí que hi ha nivell
entre els ulls
d'un quart de català
sí que hi ha
Josep Maria
moltes gràcies per trucar
una abraçada
adeu adeu
ara jo faré un palíndrom
inofensiu una mica
per deixar
perquè els oients
oblidin aquest moment
que hi ha hagut
una mica pujadet de to
com t'estàs tornant
com una criatura
és la quaresma
Margarida dirà gram
gram de què?
Margarida dirà gram
és un palíndrom
no cal que tingui més
vull dir
no és un endivinatge
que també forma part
de l'enigmística
m'ha agradat molt
jo crec que entrarem
a l'univers del Màrius Serra
i a partir d'ara
un quart de català
escolta fem una cosa
Enric
em penso que tens per aquí
estic perdent els papers literalment
una novetat editorial
informàtica ràpida
que tenim el Jordi
i a l'escenari
amb la banda
doncs
no és una
són tres
però com que són del mateix lloc
és fàcil
el Termcat
en aquest principi d'any
ha publicat
ja tres diccionaris
en línia
a la web del Termcat
doncs com sempre
3bw.termcat.cat
i a l'apartat
de productes
o de serveis
hi ha tots aquests
diccionaris en línia
i els tres
recentment publicats
són el de rugby
amb 216 termes
el d'esports nàutics
amb 963 termes
i el d'esgrima
amb gairebé 500 termes
Aquest ens convé a tu i a mi
el d'esgrima
a veure si hi ha l'apartat verbal
esgrima verbal
Deu haver-hi
podríem fer un palíndrom
el buscarem
el buscarem
buscarem palíndroms
amb esgrima
bé doncs aquests diccionaris
són allò
en línia
pots buscar en qualsevol dels idiomes
que són català, castellà, francès i anglès
pots buscar en qualsevol dels idiomes
o posant a la finesteta de cerca
la paraula que tu vulguis
escolta
hem obert la caixa dels trons
com que no ens han trucat
aquest concurs
de les escenes de matrimoni
no ha regit
i hem vist que hi ha nivell
potser hem de plantejar
un altre tipus de concurs
que ens donin una setmana per no
que tu la setmana que ve
no vens
que estaràs de vacances
reflexionarem sobre això
doncs després
a més has d'anar aquí
al Baix Llobregat
a fer no sé què
a la palma
exacte
doncs presenta'ns una musiqueta
que escoltarem breument
perquè immediatament
hem d'anar cap a l'escenari
que ens estan esperant
els components de la banda
aquesta setmana
tenim una novetat estel·lar
publicada el desembre passat
i que és d'un grup
que es diu Nissei
que són de Parlàva Barcelona
i que actuen aquest divendres
al pub Sepelin de Salou
dintre de la programació
de Tarragona Cultura Endoporània
a les 11 de la nit
és gratuït
i el grup aquest
és pioner
amb el seu disc
Continents
en el gènere
que se'n diu
post-hardcore
cantat en català
és això
Continents
Nissei
escoltem una miqueta
de Nissei
després tot seguit
escoltarem
la nova Dixi Lambant
al País Valencià
que han tingut la gentilesa
d'esperar-se una estoneta
a l'escenari
del Teatre Metropol
per poder parlar
amb Tarragona Ràdio

Tens una estona
per explicar-nos
una setmana sencera
principi i final
Totes les hores
iguals que les altres
es mouen els mobles
però no estàs mirant
M'agradaria
seure a terra
M'agradaria
seguir el teu buscat
En nom d'una ciutat
més neta
Tanquem-nos a casa
per no molestar
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
M'agradaria
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una bona tasca de difusió del jazz.
Una bona tasca de divulgació.
Escolta'm, com ho porteu?
Anem una miqueta cap aquí, estem al vell mig de l'escenari,
ens avancem una miqueta, no sé quina és la reacció dels nens.
Ja ho hem explicat una mica, hem estat en directe seguint una part de l'espectacle,
fem una petita evolució per a alguns dels estils del jazz,
què es expliqueu exactament, quines són les seves reaccions?
Normalment els nens l'agafen molt bé,
no és que res perquè ho fem molt interactiu,
els fem fer jocs, els fem ballar, els fem cantar,
els fem fer una mica de tot,
perquè sigui una cosa més divertida i s'emprenquen com un joc,
perquè la música, cap i la fi, és un joc.
La música és un joc.
Quin és el moment en què els crius reaccionen més, Josvi?
Quan reaccionen més és quan tu interactues amb ells,
i fas coses amb ells i els crides a l'escenari,
puixen a l'escenari, juguen amb tu,
intentes posar-los dintre de la cançó
i que ells formen part de l'espectacle.
Ahí és el més reaccionament, per l'edat.
Valtru, la vostra formació és veteran a Tarragona?
És la primera vegada crec que us encarregueu vosaltres
d'aquestes sessions per a Escolars,
però ja heu vingut d'altres vegades a Tarragona,
al Festival de Dixi.
Fem-nos una miqueta de valoració de les experiències.
No fa falta que ens feu la pilota, digueu la veritat, sigueu honestos.
Home, la veritat, el Festival de Dixieland,
com a nova Dixieland bany ja estiguera en fa anys,
i ara no me'n recordo molt bé,
jo crec que estiguera també fent algun concert didàctil,
d'això ja fa temps, però fa temps, no me'n recordo molt bé.
Jo no vaig estar en aquella ocasió,
però sí que tinc constància de dir que es va fer alguna vegada més.
Per això ens han cridat aquesta vegada,
crec que va anar prou bé i han repetit que això sempre està bé.
Vostres volteu molt, d'acord?
Feu molts bolos,
comparto que a formació d'aquestes.
A Tarragona fem les coses bé,
us agrada,
us sentiu còmodes els músics,
sentiu que la gent està còmode,
els nens que venen a aquestes sessions,
els grans que venen a les sessions nocturnes.
Jo tinc entès que a Tarragona s'estan fent moltes coses noves,
han fet una Big Band nova,
estan agafant molt d'interès en el que és la música moderna,
ara n'hi ha, estan sortint nous músics,
i jo vaig ja estar en el Festival de Dixi,
i a mi m'agrada moltíssim,
tot l'ambient que es crea,
tots els locals,
on vaig és on vaig,
hi ha jamps sessions,
estan tocant,
i avui estarem a la vaqueria per la nit,
fent una jamps session,
que segur estarà superbé.
Segurament són aquests millors,
els millors moments de festival són aquests que s'han fora programa,
vull dir,
avui aquesta nit a la vaqueria,
hi ha actuació,
i de cop i volta apareixerà el Josbi,
apareixerà el José,
membres d'altres formacions,
es marcaran aquí amb el saxo,
el Josbi ens farà algunes aleitacions.
Tots els moments del festival són de cada moment,
cada moment,
cada espectacle té el seu moment,
és una miqueta més enfocat als nens,
enfocat a l'educació,
i allò d'aquesta nit és una cosa totalment diferent,
enfocat a nosaltres i al públic de l'edat que hi haurà a la vaqueria,
i això,
però està bé que hi hagi coses diferents durant tot el dia,
és del que es tracta.
Voleu conèixer la Yolanda,
que és la responsable del programa?
Estem aquí,
al hall del teatre,
al se'n caminar,
quants metres hi ha, Yolanda?
Has anat a un lloc molt complicat per preguntar...
30-40 metres,
després de fer-los dinar a tard,
que s'emprenyen una miqueta més,
amb carinyo,
ja no ve d'aquí.
És que pobres,
a més a més a la tarda tornen a venir les criatures.
Sí, sí, a les 3 i mitja,
a dos quarts o quatre a més,
vull dir,
ara estem a punt,
hem travessat les primeres cortines,
ara travessem les segones,
el José porta l'armònica,
d'acord?
O sigui que tenim...
Ja us veig, ja us veig,
ja veig com arribeu,
sí, sí, sí,
ja esteu per aquí.
Ja us veus com arribar,
ara aplaudiments mentals,
aplaudiments que heu arribat.
El José i el José,
els nostres dos aïllos,
no sé si sembla...
Sí, i tant,
si voleu seure...
Sentem i...
Ja que us fem dinar a tard,
com a mínim,
parlem asseguts perquè aquest teatre
ja l'heu pres les mides, no, avui?
Ja n'hi ha algú que s'ha escapat
a dinar per ahir, eh?
No, no, us han deixat aquí,
heu pactat,
heu llançat a cara el creu?
Sí, sí, no,
hem tingut que repartir la feina
i hem dit,
ara els altres anirem avui.
Com resistiu tantes hores?
Això us ho preguntant sempre,
però és bastant sorprenent, no?
Suposo que ho agafes en calma
i dius, bueno,
és tocar,
anem a tocar,
anem a fer-ho normal,
sense estressar-se
i ja està,
i fas el passe
i no passa res.
Hi ha una feina prèvia
de tema postural,
exercicis de relaxació
per poder aguantar tot el tema,
o escolta,
això va l'ample,
digue, agafo l'instrument
i vinga,
comencem a tocar.
Sí, bueno,
pots escalfar una miqueta
els pròs recomanables,
estirar músculs una miqueta
i tal,
però bueno,
tampoc és...
De totes maneres,
penso que és una feina
molt satisfactòria,
perquè això de portar
la música que ens agrada
a nosaltres com a músics,
portar-la als nens,
pensem que és una tasca
molt important
i això sempre,
la il·lusió que es fa,
jo penso que com...
que està molt bé,
que aquí sigui una mica dur
perquè estem tocando
moltes hores seguides,
jo penso que és molt satisfactòria.
Fa temps que toqueu
com a formació.
Sí, sí.
És que anem a veure,
la Nova DixiLand
és un grup de Dixi
que ja porta molts anys treballant
i fent els concerts d'estos didàctics
també portem molts anys fent això.
Sempre els feu en el marc
d'algun festival
o també teniu oportunitat
de portar...
En col·legis, en escoles,
a l'obra social de Caja Madrid,
per exemple,
en Barcelona
hem fet moltes vegades també,
vull dir que es pot fer
en qualsevol lloc,
sobretot en festivals,
s'ha fet en festivals com aquest,
en València també,
s'ha fet en col·legis,
és molt habitual també,
en setmanes culturals,
pels xuntaments i coses d'estes.
Com comenceu una sessió d'aquestes?
Què és el primer que li dieu
als nens i a les nenes?
Bon dia.
Perquè sou persones educades,
ja ho sabem,
però després,
quin és el pas següent?
Bueno,
d'això s'encarrega
la Susi Estela
i s'encarrega ben bé
perquè estigui superanimat
els nens, no?
I bueno,
el que es tracta
és d'interactuar amb ells
i fer-los participar
en tots els temes.
No és una lliçó magistral.
No, no...
El ja es va néixer...
No, no,
si no se us moren anar.
que, clar,
són xiquets
que tenen de 5 a 10 anys
o més o menys
i, clar,
n'hi ha que fer-los entendre
d'una manera molt simple
però jo crec que és molt important
perquè jo crec que per dintre
instintivament
ells ja van escoltant això
i això entra
i es queda dins.
És molt important.
Aixecar també les imatges,
un poc, no?
Les imatges,
els jocs,
anem enviant missatges
molt senzills, no?
Perquè la gent comprenent
un poquet, no?
el que és l'evolució
d'un tipus de música
com pot ser el jaç, no?
I bé,
la veritat és que
sobretot és molt important
fer-los treballar, no?
Que digui jo,
fer-los treballar
a ells també, no?
Perquè això
fa que la seva atenció
estigui més...
Sempre feu aquestes franges d'edat?
O feu ja de l'ESO
o batxillerat també?
Sí,
sí,
es fa de batxiller
i ja de secundària
doncs s'enfoca
d'una altra manera.
Ah, és diferent.
Se parla,
se parla,
s'empofundit més,
no?
En cada estil
i se parla més
de noms,
de dates,
de coses
que es puguen
resultar a ells
una miqueta
més interessants.
I aquests debats
heu trobat
que tenen
un cert coneixement
del que és el jazz?
Avui diem
que tot es posa
al mateix sac
i afortunadament
la música
doncs volta
per l'ambient
i cadascú
agafa allò
que li agrada.
No,
la veritat
és que
jo crec
que moltes vegades
és una cosa
que sona de nou
moltes vegades,
no?
Als nanos.
No,
home,
gent una mica
més major
de secundària
potser que sí,
no?
Però als nanos
de 5,
7,
8 anys
n'hi ha molts
que...
Alguns,
que no siga
que el su pare
li agrada molt
el jazz
i estica
tot el dia
en els discos
del Coltrane
ahí.
Que també,
pobra criatura,
a aquelles edades
tampoc no cal,
eh?
No cal d'ordurar
tampoc.
que s'entén la música
que peguin un saxofonista
i potser algú d'ells
diga
mama,
jo vull tocar el saxó
i s'encapote,
s'encapote
i d'ahir ha nascut
un saxofonista
o un compositor
o qualsevol cosa.
Home,
el País Valencià
més enllà del jazz
la tradició de la música
de les bandes
és el que hem d'explicar
ara
i en altres contextos
a vegades
al matí de Tarragona Ràdio
que parlen moltes vegades
de música
per diferents motius
hi ha un fenomen
que podríem agafar-ho
de la darrera dècada
les escoles de música
on estan
però escolta
que se surten
apretats
han de seure a la faldilla
estic fent una caricatura
hi ha moltíssima canalla
que estudia música
avui dia
jo m'imagino
que això també
en algun nen
alguna nena
esteu per la feina
ja ho sé
però la canalla
que estudia música
jo intueixo
que han de posar
una atenció diferent
quan venen
aquest tipus de sessions
no?
Sí,
sí,
clar
jo crec que sí
moltes vegades
el que passa
és que lo que és
en concret
la música del jazz
no està
al nivell
que deuria d'estar
dins de les escoles
els és una música
de festa
fonamentalment
no?
Sí,
vull dir que
moltes vegades
dins de les mateixes
escoles de música
dels conservatoris
no
no hi ha la representació
que deuria de tindre
el jazz
de fet
n'hi ha una llei
que se va fer
ja fa temps
d'educació
que
que estava obligat
a tindre
dins dels conservatoris
l'assignatura de jazz
i
la veritat
és que no s'està aplicant
en molts pocs llocs
s'està fent més
a les escoles privades
de música
pot ser
segurament
amb la creació
de combos
i aquest tipus de coses
en escoles privades
a nivell privat
sí
nosaltres treballem
des de Ceda Jazz
que és un poc
l'empresa
que està darrere
d'esta història
treballem molt
això
també en tallers
en escoles
per fer iniciació
del jazz
harmonia moderna
música moderna
que és
que n'hi ha encara una manca
amb molta formació
arreglada
diguem-ne avui en dia
no vindrem
aquesta tarda
amb la canalla
no
no per res
sinó que
ara us deixarem anar a dinar
després anirem a dinar nosaltres
fent tors
si us sembla bé
exacte
perfecte
però la sessió
de la vaqueria
no ens la perdrem
quan estareu a la vaqueria?
aquesta nit
hi ha una jam session
sentiríem bugalujas
blues
que bé
de tot una miqueta
i
perdó eh
aneu amb alguna cosa
quan hi ha un jam session
perquè
jo crec que
punta jam session
jam session
però porten el guió fet
no
clar no no
a veure parlem
perquè segurament
és de les coses
més espectaculars
i més atractives
del festival de Dixiland
de Tarragona
la gent que n'ha vist
alguna segurament
ho pot presenciar
però una miqueta
quina és la dinàmica
que s'estableix
us coneixeu els grups
que toqueu
parleu abans
la dinàmica
és que jo coneixia
el pianista
perquè és un pianista
d'aquí de Tarragona
boníssim
se diu Federico Masanti
i
demà vindrà el programa
Negro Masanti
i res
el que m'ha dit
és
aquesta nit
en la vaqueria
hi ha jam
ens veiem allí
anirà una miqueta
a la onda
per el bugalú
el blues
i el jazz
i ja està
és a dir
rotllo llatí
també aquesta nit
serà una sessió
això serà el guió
i és veritat
que hi ha tan bon rotllo
entre tots els músics
no m'ho puc creure
home
no us enfadeu mai
entre nosaltres
no dic només del grup
que heu de viure més o menys junts
imagina't que et cau malament
un senyor que has de tocar
en una jam session
si no hi ha bon rotllo
no pots tocar
és raro
és raro
és raro
això que passa
sí
perquè pensa que som gent
que estem dins del mateix estil de vida
dins de la música
ja som dins de la música
estem dins d'un mateix estil
sou una secta
directament
és
compartim moltes coses
és una filosofia de vida
que tots tenim
i és igual per a tots
i és difícil dur-te mal
una persona que compartís
tota la teva filosofia de vida
nosaltres com a espectadors
fa molts anys ja que podem gaudir
d'aquest festival de Dixilan
i el que està claríssim
que hi ha un aspecte també
que és un denominador comú
que és la generositat dels músics
i de la gent del jazz
clar tu pots estar tocant
i estàs
vinga va
doncs vinga continuem
i el públic
sempre mana el públic
quan hi ha una sessió d'aquestes
vull dir
podeu arribar a l'esgotament
però mai teniu un no
jo crec que és una música
que juga molt amb la comunicació
i amb la recepció
i l'emissió
en quant a música públic
ajuda molt
quan hi ha improvisació pel mig
n'hi ha molta comunicació
i no sols entre músics
sinó també entre el públic
i la gent
quan tu acabes un solo
i la gent t'aplaudix
i la gent t'agraeixi
el solo
o agraeix un moment de clímax
improvisat
tot això és comunicació
en uns als altres
clar
són molt
les sessions de jazz
i de blues
són molt agraïdes
molt interessants
José
ara mateix no hi ha clímax
hi ha clímax de confiança
bona conversa
bon rotllo
bon rotllo
m'han quedat uns minutets
per raó a la migdia
esteu vosaltres dos
no hi ha possibilitat
de jam
però sí que a mi m'agradaria
acabar aquesta hora
escoltant aquesta improvisació
que el José ens deu
sí
pot ser
improvisació d'armònica
pot ser
ara si comprova
efectivament
se l'havia ficat a l'americana
no han agafat cap instrument
a lo millor
a veure
molt gras
minic
en
Oh! Moltíssimes gràcies. La nova Dixi l'en van avui de mestres,
en el sentit més ampli de la paraula, al Teatre Metropol aquesta nit a la vaqueria
i una presència més que consolidada també al Festival de Dixi de Tarragona.
Moltíssimes gràcies, de veritat, per quedar-vos una estoneta amb la feina que teniu
i que vagi de gust el dinar. Gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.