Música
Es la cosa más linda que yo ya vi pasar
Ah, ¿por qué estoy tan sozino?
Ah, ¿por qué...?
Joan Fuster, bon dia.
Hola, bon dia.
Deixa'm que m'estic acabant de posar aquest auriculat.
No ho faim mai, però avui hi ha música.
Hi ha música.
S'ha d'escoltar.
Jo saps què passa?
T'ho comentava abans.
És dir que el Brasil, parlar de la música al Brasil
és parlar de músiques al Brasil
com parlar de ciutats i estats al Brasil.
No hi ha un Brasil, hi ha molts, hi ha moltes músiques,
però dic, saps què?
Pel camí del mig, el més clàssic.
Els que van recuperar, els creadors de la bossa nova.
Sí, senyora.
El Brasil és la teva segona residència
o és un lloc de destinació de viatge i de feina?
No, ara mateix no.
Ho va ser durant una època en la meva vida
que vaig estar anant-hi sovint
per raons acadèmiques, de treball, de compromís,
d'amistat.
M'hi va portar, de fet, al Brasil, l'amistat.
M'hi va continuar portant el compromís
i me va fer fugir, literalment, al desengany,
per dir-ho d'alguna manera.
És a dir, vas fer tot el procés complet.
Vaig fer el procés.
Que ningú pensi coses estranyes, eh?
El desengany acadèmic, també, eh?
Vull dir, jo anava a fer una recerca, una investigació.
Sobre què, Joan?
Sobre la sostenibilitat.
És a dir, se'm va encarregar una cosa,
em van dir, home, ja que tu ets especialista en això,
per què no véns?
Estàvem parlant d'una comunitat recòndita a la selva,
una comunitat no d'indígenes, eh?
Allí en diuen ribeirinyos, eh?
Que són la gent que viu en els rius, a les vores dels rius.
L'Amazònia està plena de gent que viu en aquestes condicions.
Al llarg d'aquesta conversa, a veure si desmitifiquem
molts estereotips que té el Brasil.
L'Amazònia, per exemple, tothom es pensa que és un lloc
absolutament buit, i això és fals.
Està plena de gent.
Pots anar per la selva i trobar-te amb qualsevol, no?
Bé, jo em vaig trobar un senyor de Reus que traficava en fusta.
Vull dir, lamento, però és que era de Reus, eh?
Que poc exòtic és això.
Ja ho sé, però vull dir, ja te trobes amb molta gent
de lo més característic.
En aquest cas, em van dir, home, tu que ets especialista
en aquestes qüestions de la sostenibilitat i del turisme,
per què no vens? Analitzes la qüestió
i veiem si hi ha una possibilitat
de, a través del turisme,
tenir una nova eina
de desenvolupament en aquesta àrea.
Una àrea paradisíaca.
Home, em va treure moltíssim. Vaig anar,
vaig estar d'un temps prenent notes,
vinga, llibretes de notes i llibretes de notes.
Però bé, els resultats, un cop
arribat aquí i analitzant-los,
ben analitzats, fotos, resultats,
etcètera, no eren
massa bons.
Però jo m'havia compromès en persones
i això és el que un investigador
a vegades no hauria de fer.
Hauria de ser més fred, no?
Hauria de ser més fred, més escèptic.
Quan la teva investigació té nom, cognoms,
té cares, té ulls,
té sentiments, té converses,
té... ja està, estàs perdut.
Però és que el Brasil,
els brasileins i les brasileines,
si més no, és la sensació que dona, no?
Que són persones que...
amb les que pots connectar,
que et poden tornar boig, també.
Entre altres coses, perquè diuen que són molt impuntuals.
Sí, ui, tenen...
El brasilein, sí, a veure,
és una mica el que deies tu al principi.
No podem parlar dels brasilers,
perquè entre ells hi ha moltes diferències.
És que és molt gran el Brasil.
Exacte, exacte.
Imagina't si aquí a Espanya
parlem de com són els catalans,
com són els andalusos,
com són els bascos, com són aquests i tal.
Imagina't en un país
de pràcticament 190 milions d'habitants
que entre ells, a més a més,
s'hi troben molt diferents.
Els catalans ens assemblaríem
a el que ells en diuen els paulistes.
Els paulistes són la gent
de l'estat de Sao Paulo,
que és l'estat, d'alguna manera,
més potent.
Brasil, a Brasil hi conviu.
Així està parlant del centre.
No, no, no.
La major part de la població del Brasil
viu al sud.
Brasil té una forma, a veure,
perquè ens entenguin les persones
que ens estiguin escoltant.
Imaginem-nos un pernil girat del revés,
o una bota de vi girada al revés.
Hi ha una part al sud,
que és l'estrateta,
i hi ha una part molt ample,
que és el nord,
que és, diguéssim, l'Amazònia.
El 60% del Brasil és l'Amazònia.
Però és que tota la població del Brasil,
pràcticament tota,
viu al sud.
És el Brasil que es coneix,
d'on vénen els futbolistes,
i el carnaval,
i tot això és el sud.
Són les grans ciutats.
Exacte.
Allí hi ha Santa Caterina,
Porto Alegre,
evidentment Rio de Janeiro,
Sao Paulo, etcètera.
Jo diria que és des de Brasília
fins al sud.
Allí hi està el Brasil potent,
el Brasil poblat,
el Brasil industrialment poderosíssim.
Doncs a nosaltres,
els catalans es diuen,
això no sé si és despectiu també,
perquè d'alguna manera
t'estan dient una altra cosa.
Diu, vosaltres sou com els paulistes.
O sigui, gent amb la que es pot fer negoci,
però cal a l'hora de fer festa,
escoltem...
Són sossos.
Una cosa així.
Els paulistes són sossos.
Tu ho has constatat.
Sí, sí.
A veure, no sossos.
No estan per...
Anava a dir una paraula,
però no estan per festes.
El paulista generalment
és una persona que valgrà
amb el que es pot fer negocis.
Segur que cobrarà.
Si fas negoci amb un paulista,
segur que cobres.
O segur que et pagarà.
Doncs mira,
ja hem trencat, Joan,
el primer tòpic del dia.
que és aquell que diu que els brasilens i les brasileñes
sempre estan de festa,
de farra,
copacabana,
caipirinha,
re de re.
La gent també treballa.
Molts tòpics.
Brasil és un país que des d'aquí
és molt estereotipat,
està ple de tòpics,
que són certs
amb un grau molt baix,
amb un nivell molt baix.
Ens venen unes imatges del Brasil absolut.
És com allò que deien que els espanyols
semblava que les senyores
anaven vestides de flamencas
i els senyors de toreros.
Doncs el Brasil passa igual.
No, no, no.
No van tot el dia amb el tanga
i la caipirinha a la mà, no?
No, no, en absolut.
El Brasil és un país que no...
Això del futbol, per exemple,
que ens sembla que el Brasil
és un país tan futbolero i tant d'això,
sí que ho és,
però ho és a la part del sud,
només en un petit espai del país.
A dalt, al nord-est,
o al nord, o a l'Amazònia i tot això.
Es veu d'una altra manera.
Sí, sí.
És com si estigués en un altre país, eh?
A més, per tant, a Portovello
tu vas estar visquent i treballant
un temps a l'estat de Rondònia.
Això, si no m'equivoco,
és cap al nord-oest?
Nor-oest, tocant a Bolívia.
Tocant al Mato Grosso?
Bé, sí, tocant pel sud de Mato Grosso
i per l'oest a Bolívia.
I justament em comentaves
que ahir vas tenir l'ocasió
de dinar amb Cindy Pozuelos.
Bé, jo va ser una experiència.
Està parlant l'altre dia
aquí al matí de Tarragona Ràdio
és un home, un indigenista
d'aquells que porta, doncs, jo què sé,
40 anys, potser, treballant-hi
en aquestes qüestions.
M'has explicat una anècdota molt curiosa
que podríem compartir amb els oients
perquè quan estaves visquent allà
us vau estar perseguint per conèixer-vos
personalment
i us vau conèixer aquí a Tarragona ahir, no?
Ens vam conèixer ahir aquí a Tarragona
després de tants anys.
És a dir, jo era un senyor
que estant allà tenia molt interès en conèixer
i quan anava a buscar-ho
mai el trobava
perquè és un senyor...
Ahir ell es va definir, ja ho va dir
jo soc un home d'acció
i efectivament, ho puc constatar
sempre que l'anava a trobar
no hi era, acabava de sortir
estava en una expedició
i jo anava deixant les meves targetes
que em localitzi aquí, que em localitzi allà
i quan ell em venia a buscar a mi
a mi em passava el mateix
jo estava també tombant
per aquells llocs
i no va haver manera mai
de localitzar-nos ni de trobar-nos
i després de molts anys
ahir vam dinar junts
i va ser una experiència per mi genial.
I a Tarragona, és ben curiós, eh?
Exacte, i a més a més a casa
Aquest treball de recerca
que et va portar per primera vegada al Brasil
va ser a Rondònia
que ho vas fer?
Sí, correcte
Que és també una...
Algú pensa Rondònia
com que té un nom així com a mitològic
algú es deu pensar que és només la selva
Sembla de tever
Hi ha ciutats, hi ha...
Rondònia
bé, és un estat petitet del Brasil
és com la meitat d'Espanya
està format per el que abans eren
els estats d'Amazones
i l'estat de Mato Grosso
es va crear aquest nom tan...
Abans tenia un nom més bonic
que era Guaporé
més brasilè, diguéssim
se li va posar a Rondònia
en honor d'un general
d'un militar indigenista
precisament
que es deia el general Rondón
i d'aquí ve Rondònia
és la selva
és la selva en el seu pur estat
és fantàstic
el que passa que clar
és el Far...
jo quan m'ho pregunten
i ho he de definir ràpidament
sempre dic que és el Far West
és a dir, allí
l'estat va portar molta població
sobretot del nord-est
allí en diuen nord-estinos
gent d'un espai empobrit
a un altre espai
quasi bé més empobrit
per una estratègia
de colonització
de les àrees frontereres
i allí
mentre hi havia or
mentre hi havia seringa
la seringa és el cautxú
mentre hi havia tot això
doncs està bé
aquella gent podia sobreviure
però la selva
no és gens fèrtil
en contra del que la gent pot pensar
no és gens gens fèrtil
i quan la desmates
quan talles els arbres
allí ja no hi creix res més
per tant l'única solució
és continuar desmatant contínuament
aquest és un gran problema
que la gent desconeix
i allò és el Far West
perquè s'han acabat els recursos
però la població
ha quedat allà
i està allà aïllada
sense cap mena de
sense possibilitats de res
sense esperances
i clar
es reprodueixen
tots aquells elements
que veiem a les pel·lícules
de l'oeste
és a dir
gent desocupada
i això fa
que hi hagi molta delinqüència
prostitució
com que és un espai fronterer
molt de tràfic
de moltes coses
clar
són llocs molt molt degradats
però en canvi
són paradisos
curiós
que no vali
el que for
mas no esqueça
que o ile
es una belleza
podes creer
ooooh
podes creer
ooooh
curiosament
gran cosa a internet
sempre ho diem
en aquest espai
hem anat a parar
un diari digital
fulla de Rondònia
i curiosament
hi ha les seccions
que pot haver-hi
a qualsevol diari
general
política
grup aquària
nacional
esports
i hi ha una secció
que és policia
sí
és a dir
que hi ha una secció
dedicada
i que es diu policia
i per exemple
les notícies d'avui
són terribles
m'estimo més
no parlar-ne
perquè estan parlant
sobretot
d'abusos de menors
d'estupre
de delictes
en l'àmbit familiar
la caipirinha
i el tanga
és un tòpic
però la marginació
la pobresa
i la corrupció
no ho és
no ho és
i la barreja
de caipirinha
o cachassa
en aquests espais
cachassa
i armes
tampoc no és
una combinació
massa bona
aquesta combinació
és explosiva
i l'índex
s'ha de dir
que l'índex
de criminalitat
al Brasil
és elevadíssim
avui
el Brasil
té un índex
de desenvolupament
humà
baixíssim
així com econòmicament
és molt poderós
el seu índex
de desenvolupament
humà
és ridícul
Espanya té
el número 13
que és boníssim
jo crec
és molt bo
abans parlàvem
aquí que estem millor
del que ens queixem
en molts aspectes
i en el món
aquesta classificació
hi ha 177 països
Espanya ocupa
el número 13
i Brasil ocupa
el número 70
però em deies
que té un potencial
de futur
increïble
en quant a diners
un fenomen
salvant les distàncies
similar al de la Xina
és a dir
gran desenvolupament
grans fortunes
però unes capes socials
que continuen visquent
a la pobresa
es reprodueixen
els mateixos elements
si fa no fa
que la Xina
que la Índia
que Indonèsia
Brasil serà
un dels 4 o 5 països
que esclatarà
en els propers anys
però ha d'arreglar
moltíssimes coses
perquè això passi
però econòmicament
és un país
amb moltíssims recursos
es diu que el Brasil
per si sol
podria alimentar
tot el planeta
Déu-n'hi-do
i això que tenen
aquesta selva
però també em comentaves
Joan
que per exemple
és una gran extensió
de
si no ho tinc malament apuntat
són 8 milions i mig
de quilòmetres quadrats
8 milions i mig
sí
equivaldria
a veure
deixa'm comptar
17 vegades i mig
17 vegades Espanya
clar
però amb una densitat
de població molt baixa
perquè la mortalitat
és molt alta
és elevadíssima
sí
és elevadíssima
perquè el nivell
de salut sanitària
el Brasil també
és molt baix
és pràcticament inexistent
i això fa que
clar
els nens morin
a vegades
de qualsevol cosa
estiguin molt desatesos
i la gent
bueno
la vida
de fet
al Brasil
té molt poc valor
molt poc valor
ara diré una cosa
una mica dura
però fer matar
una persona
al Brasil
no costa res
i això
ja sé que impressiona
però és que és així
a més
diguem-ne
que això no implica
cap problema
ètic
per ningú
perquè entra dins
de la normalitat
això que sembla terrible
doncs
jo recordo
una època
estava en plenes eleccions
al país
al Brasil
i estava en un petit poble
de l'Amazònia
i hi havia un alcalde
allí fan una cosa
porten uns camions
amb música
quan hi ha eleccions
porten camions
amb música
atronadora
i cervesa
i després unes samarretes
amb el nom del candidat
i un número
que allí voten amb un número
han de posar un número
i és obligatori
més a més
i el senyor
el candidat
que havia estat alcalde
els hi deia
a la població
escolteu
ja sabeu que jo robo
a mi
a mi
una cosa
que jo pensava
aquest senyor
si això ho fes a Espanya
ja estaria la Guàrdia Civil
esperant-lo
ja li estaria
allà el juez Garzón
obrint un expedient
doncs fixa't que curiós
que deia
ja sabeu que jo robo
però almenys
he fet l'escola
i el dispensari
diu
el que havia abans que jo
també robava
i no feia res
i tothom aplaudia
des d'aquest plantejament
Joan
què vols que et digui
entre lo malo i lo peor
i jo estava allí
de pedra
pensant-me
que no era possible
el que jo sentia
però és que la gent
picava de mans
i va ser el candidat
que va guanyar
en aquella població
diguem-ne que tenen
tan interioritzat
que no es pot viure
sense aquests nivells
de corrupció
que tot ha de passar
per aquestes mans
brutes
que clar
a tu et pot sorprendre
però
passa clar
que també
trobes aquests
panorames
però també jo m'imagino
que hi ha molta gent
que treballa dins
de l'àmbit social
i no parlo justament
d'institucions
governamentals
que jo m'imagino
que fan la seva política
però després deuen haver-hi
moltes persones
i molts col·lectius
que hi posen fil
a l'agulla
evidentment
a veure
estem dient coses
potser massa negatives
també hi ha persones
a Brasil
a veure
a Brasil també
intel·lectualment
és un país
molt avançat
hi ha molta gent
ara et podria dir
molts noms
em acut
Paulo Freire
etcètera
persones que han deixat
una petjada important
dins el món
de l'educació
dins el món
fins i tot
de la tècnica
de la tecnologia
Brasil per exemple
és un país
poderosíssim
amb tecnologies
aeronàutiques
tenen
una fàbrica
aeronàutica
que es diu
Embraer
que exporta avions
a tot arreu
que també té
moltes coses
realment importants
i hi ha gent
que fa coses
de cara
a la població
i
hi ha una cosa
molt curiosa
les ONGs a Brasil
no surten de Brasil
com que el seu tercer món
també el tenen
dins a casa
així com nosaltres
ens n'anem a l'Àfrica
ens n'anem aquí
ens n'anem allà
al Brasil no
al Brasil el que fan
és anar-se'n del sud
cap als espais
més necessitats
generalment
al nord-est
al nord
i és molt curiós
no cal sortir del país
perquè el seu
conviu primer món
amb tercer món
dins d'un mateix país
com les tracta
el govern
aquestes organitzacions?
les tracta bé
però tenen un problema
i és que
per mi hi ha un excés
allà en diuen
ONG
ONG
la ONG
es pronuncia així
les ONG
allí
com que hi ha
molta manca de treball
dos estudiants
surten de la universitat
i de seguida
munten una ONG
per fer alguna cosa
amb la qual cosa
hem vist
que això era
una font
d'auto
empleo
per dir-ho
autoocupació
llavors n'hi ha
n'hi ha per tot arreu
i es dediquen a tot
i es dediquen a tot
hi ha de tot
dos amics
munten una ONG
de seguida
de qüestions mediambientals
drets humans
educació
clar
i això
ha hagut un abús
en aquest sentit
i l'estat
tampoc no pot ajudar
totes
ens queden
10 minuts i mig
més o menys
fem de turistes
Joan
fem de turistes
fem de turistes
a veure
cap on anem
què et sembla
a veure
és que és difícil
depèn
mira
començaré dient
sol i platja
sol i platja
home
jo aniria a Fortalesa
Recife
el més conegut
ara mateix
últim
aquests darrers anys
a Salvador de Bahia
fins i tot l'Almodó
té cas allí
i clar
això ja potser comença
és el lloc de moda
ara?
jo diria que sí
jo diria que sí
val la pena
molt
molt
perquè allà
es barreja una cultura
africana
única en tot el Brasil
a més a més
forma part de l'estat
aquestes músiques
que estem escoltant
quasi totes
estan fabricades allà
els baianos
tenen fam al Brasil
de ser els poetes
els músics
jo tinc un amic
baiano
que treballa a l'administració
i sempre diu
sempre em deia
que o baiano
no ho treballa
o baiano pensa
és una forma de dir
que no som dropos
simplement que estem pensant
perquè tenen
en el Brasil
els baianos
no tenen res a veure
amb els de Sant Pablo
no
no
i tenen fama
la resta del Brasil
diu que els baianos
són dropos
però ell diu que no
que no és que siguin així
és que sempre pensen
són intel·lectuals
exacte
són intel·lectuals
tenen fama de ser
els del món de l'art
els que fan la música
la poesia
els pintors
tots surten
de Salvador de Bahia
s'ha de dir
que l'ambient
i el paisatge
de Salvador
convida
convida això
allí no es pot fer tecnologia
allí has d'anar
a escoltar poesia
i tranquil per la vida
deixar-te emportar
exacte
acabes caminant
amb aquell vaivent
amb aquella cosa
aquella cadència
tan particular
del Brasil
a més a més
en la forma de parlar
i amb tot això
els baianos
enseguida els coneixes
clar perquè
en quant a la llengua
també hi ha moltes diferències
moltíssimes
en cada estat del Brasil
moltíssimes
mira jo que dic
quatre coses en portuguès
les vaig aprendre
a l'Amazònia
i no fa massa
estava a Lisboa
i jo
a mi em fa molta gràcia
intentar parlar portuguès
i amb un taxista de Lisboa
li vaig dir quatre coses
i se'm va quedar
mirem
i em va dir
escolti'm vostè
on ho ha après això
perquè no m'entenia de res
sí que sabia
que era portuguès
però no m'acabava d'entendre
i quan li vaig dir
ho havia après a l'Amazònia
i va dir
ara ho entenc
Carlinhos Brown
ens hem posat així
una miqueta
en l'actualitat
és de Salvador de Baia
sí senyora
i té una escola
de percussió
i tot plegat
i em deies
que aquí que tenim
tanta devoció
per Carlinhos Brown
allà es considera una mica friki
bastant
bastant
a mi em va sorprendre
unes de les vegades
off the record
ho parlàvem
i amb un dinar
que m'havien convidat
em van preguntar
quin era el meu cantant preferit
tal
jo abans de conèixer
Carlinhos Brown
doncs hauria dit
Caetano Peloso
i Inicius de Braig
Gilberto Gil
Javant
etcètera
però vaig dir
mira
en aquests moments
Carlinhos Brown
tu que aquí
Espanya és una bogeria
se'm van quedar tots mirant
i van dir
hòstia aquest tio està boig
perquè Carlinhos Brown
a Brasil passa per ser
un friki
però un friki
de molt de cuidado
i sí sí
una cosa molt curiosa
però en aquella època
era quan aquí a Espanya
es vivia aquell fulgor
amb Carlinhos Brown
i tal
el fòrum
va ser l'any del fòrum
exactament
i en canvi
allí al Brasil
no estava massa valorat
ara fa temps que no soc per allí
no sé com estarà la cosa
però imagino que igual
però en aquell moment
no era el personatge
que aquí teníem
com el més innovador
i vanguardista
en la música brasileña
és més la seva música
fins i tot
el CD
que estava triomfant
aquí a Espanya
allà no hi era
no hi era
no es trobava
no es trobava a les botigues
i l'únic lloc on podies trobar
molta música
de Carlinhos Brown
era
Salvador de Bahia
però en altres llocs del Brasil
era complicadíssim
trobar música
de Carlinhos Brown
i escolta Joan
tu que tal preparàs
les caipirinyes
amb la caixassa
a mi em senta fatal
et senta mal
jo soc més de mojito
mira
mira però
més per on
hem de fer un altre viatge a Cuba
en aquest espai
sí
mira quan vulguis
deus a la caixassa
que és excessivament dolça
potser
és la llima
em destrossa l'estómac
la llima
i barrejat amb la caixassa
per mi
pel meu estómac
és una bomba
La gastronomia
et senta fatal
la llima
però el menjar al Brasil
té una pinta
m'encanta
és una de les coses
que més m'agrada
allà em diuen
agorfeijau
que són uns frijoles
molt especials
que fan allí
que són molt sucós
és el menjar criollo
aquest que es menja
en molts llocs
saps què m'agrada molt
del Brasil
la forma de menjar
que jo crec
que jo a casa
quan vaig a casa dels meus pares
i tot això
sempre els explico
que hauríem de menjar
com al Brasil
i quan menjen al Brasil
doncs mira
ho posen tot a taula
i cadascú
que agafa el que vulgui
això està molt bé
i no hi ha cap senyora
que sempre li toca
aquí a casa nostra
sempre li toca
amb una senyora
estar contínuament
de la cuina al menjador
i del menjador a la cuina
és una cosa que no suporto
però bueno
i molesta
a molts homes això
afortunadament
sí exacte
el que ha de fer l'home
que li molesti
és aixecar-se
i puntó
al Brasil
aquest costum no hi és
es posa tot a taula
i cadascú va posar
es posa tot
no hi ha ni primer
ni segon
ni tercer plat
es posa tot a taula
i cadascú que agafi
el que vulgui
i la quantitat que vulgui
si t'agrada més un plat
doncs menges d'allò
i d'allò altre
no tens per què menjar-t'ho
i això trobo que és un costum
bastant pràctic
sobretot pràctic
al Brasil
una cosa sí que tenen
són pràctics
fan via
van per feina
i no perden el temps
exacte
exacte
i bé
és un costum
que sempre m'ha agradat
i jo intento aplicar-ho
amb més o menys fortuna
però trobo que està molt bé
això d'evitar primers i segons plats
es posa tot
i ja està
posa'ns 4 o 5 plats
aquí a la taula
i picarem després
mira, el Brasil probablement
és el país
no, probablement no
segur que és el país
on he menjat millor carn
de la meva vida
la gent no ho sap
o molta gent no ho sap
però el Brasil
és un país ramader
tenen una vaca
dissenyada per ells
i ho dic així
perquè és així
dissenyada per ells
i perquè és una barreja
d'una vaca nelore
del Cebu
has de pensar
que allò és un ambient
equatorial tropical
tenen molta vaca
de fet hi ha un canal
de televisió
que només es dedica a les vaques
cada any hi ha una
campiona del Brasil
que més que una vaca
és com un mamut
i tenen una cara
extraordinària
i aquesta vaca
l'han hagut de dissenyar així
perquè s'adapti
a un clima tropical
la carn és boníssima
després el peix
el peix
jo que m'he criat
menjant peix
aquí a Tarragona
el peix
de riu
però de riu amazònic
és molt especial
és molt particular
a part que són enormes
i quin tipus de peix
fan allà?
doncs mira
allí tens un peix
tens noms com el pirarucú
tens el tambaquí
a mi el que més m'agrada
és el tambaquí
s'assembla alguna cosa
que nosaltres coneixem?
imagina't un llenguat
no un rèmo
multiplicat per 10
de tamany
no per 10 no
per 20
enorme
menja tota la comunitat
de veïns amb aquest peix
sí
els que estem aquí
de fet
menjaríem tots
és un peix que es fa a la brasa
i és extraordinari
té un gust boníssim
no sembla un peix de riu
és moltíssim
tenim l'arròs
amb els frijoles
tenim el peix la carn
una mica de fruita i verdura
fruita les que vulguis
estem a l'Amazònia
fruites tropicals
tens el cupoassú
l'assai
la carambola
en fi
un munt
ara molta gent dirà
bonic tot això què és
doncs és difícil d'explicar
perquè només creixen allí
el cupoassú
és una fruita
que sembla
externament
semblaria un coco
aquell coco
de fira
que veiem marron
però que un cop tallat
a dintre és molt tou
és molt suau
i allí en fan postres
en fan cremes
en fan pastissos
té un gust
que quan el proves
per primera vegada
és molt especial
però acaba agradant molt
i és un producte
que només neix a l'Amazònia
s'intenta criar
en altres llocs
però no hi ha manera
i després hi ha
altres fruites
no sé
com el maracujà
aquestes sí que les coneixem
que són molt típiques d'allà
de fet
tenen una varietat enorme
de fruites
bastant desconegudes
per nosaltres
jo sé que alguna empresa
ha intentat introduir-les
i tal
però costa
també que amb tota
la nova població
que ha vingut de fora
també cada cop
trobem més fruites
d'aquests països
perquè la gent del Brasil
o de Llatinoamèrica
que viuen aquí
també o munten botigues
o hi ha exportació
de botigues d'aquí
has deixat bons amics allà?
sí
molts
molts
de fet
i amb la manera
de viatjar
que tinc jo
i que és la que
intento transmetre
acabes deixant
més que coses
i deixes persones
deixes amics
deixes amistats
deixes persones
que voldries retrobar
veure
no ho sé
aquest dels viatges
jo crec que el que més queda
almenys en el meu cas
és les cares
les persones
i les estones
que has passat amb elles
i en fi
això és molt entranyable
i al final
el que queda
és això
però clar
Brasil és un país
que està molt lluny
un minut només Joan
tu pots destriar
quan viatges
la teva vessant
professional
i personal
de treballar
en temes de cooperació
de la vessant
diguem-ne més
de turista
en el bon sentit
de la paraula
o de viatger
ho pots destriar això
costa molt
costa molt
i si a sobre
amb això
li afegeixes
un factor de recerca
com és el que em va portar
a mi a Brasil
que era la investigació
ja has begut oli
quan la teva recerca
té noms i cognoms
i ulls
i boques i cares
passes de fer recerca
a fer una cosa
que et compromet
i això
és molt problemàtic
perquè dona
t'autopressiona molt
perquè penses
que aquella recerca
que estàs fent
o que has de fer
ha de donar fruits
perquè d'aquells fruits
aquelles persones
se n'han de beneficiar
i això és problemàtic
perquè t'estressa
t'acaba estressant
moltíssim
et sents com a molt obligat
i ja no és una qüestió acadèmica
sinó és una qüestió personal
personal o professionalment
on viatges
enguany
si és que viatges
estic castigat
estic castigat
estic castigat
enguany
m'he de quedar a casa
justament per culpa d'això
vaig començar fa un any i mig
un projecte
a Burkina Faso
concretament
i aquest projecte
l'he d'acabar
estic a la fase final
i l'he d'acabar
doncs em vens a parlar
un dia
al matí de Tarragona Ràdio
d'aquest projecte
al marge de viatges
Joan Fuster
responsable del
Centre de Cooperació
al Desenvolupament
URB Solidària
gràcies
per explicar-nos
una petita porció
d'aquesta experiència
al Brasil
hem parlat molt poc
molt poc
mitja hora
no res