Comencem ja la tertúlia en aquest matí de divendres,
l'últim dia del mes.
Avui un dia una mica especial perquè és 29 de febrer,
aquell dia que només apareix de tant en tant en el calendari,
cada quatre anys.
En fi, avui farem tertúlia amb tres convidats
que ja els tenim a punt.
L'advocat Antoni Sales. Antoni, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
El llibreter Pitu Rovira. Bon dia, Pitu.
Molt bon dia.
I la companya periodista del diari El Punt,
aquí a Tarragona, Montse Cartanyà.
Montse, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests tres tertúlis donarem una ullada a l'actualitat
en una setmana, en fi,
de la campanya electoral, dels debats cara a cara
i dels que no són cara a cara,
perquè avui tindrem, per exemple,
a TV3, a la Televisió Pública de Catalunya,
un debat a cinc.
S'està parlant també molt de l'aigua,
de Tarragona i de Barcelona,
si hem de vendre o cedir aigua a Barcelona o no.
I, en fi, on també tenim avui una notícia,
per exemple, sobre l'informe de la conjuntura econòmica
a les comarques de Tarragona,
que ahir va fer pública les cambres de comerç
de la demarcació de Tarragona,
les quatre cambres de comerç,
on constaten que en els darrers mesos
hi ha hagut un canvi en la tendència,
en el mercat laboral,
i on hi ha hagut fins a la pèrdua
d'uns 10.000 llocs de treball
en els últims mesos del 2007,
bona part dels quals corresponen
al sector de la construcció.
Si comencem parlant d'això,
em sembla que és una dada,
la que diuen els de la Cambra de Comerç,
no gaire sorprenent, no?
Antoni, què et sembla?
Aquesta sensació que la construcció,
que és un dels principals motors,
està en un moment de desacceleració,
sembla evident?
Sí, l'informe reflexa en definitiva
en el que tothom coneix
i que la població, per descomptat,
està vivint des de fa una sèrie d'anys,
desmesos, no?
Sabem des dels últims semestres
de l'any passat
que la construcció
té una davallada important,
que les vendes estan aturades
i, clar, el constructor el que fa
és reflexar en el cap de treball
aquesta davallada.
El constructor el que no farà
és continuar contactant gent
com fins ara, no?
O sigui, que reflexa
una cosa que per nosaltres és evident.
I és preocupant, a part d'evident?
Jo crec que sí,
perquè el problema per mi
és que no sabem
si hem arribat encara al fons o no.
i, clar, estem en una...
Sembla que sigui una baixada,
sembla que sigui una baixada,
sembla que la baixada
encara no ha invertit la tendència
i el problema és
fins a on arribarem.
I, clar,
l'aturació
espanta moltíssim, no?
Pitu?
A veure,
coincideixo totalment,
però un matís, no?
En un país
que
l'economia s'ha basat
en els darrers anys
en el totxo, no?
en el que s'anomena el totxo.
i en un país
que sortien dades
fa molt de temps
que es construïa
amb un ritme
no sé si era
tres vegades superior
que els construïa tant
com a França
i Alemanya junt
aquí, no?
I, dir,
llavors,
a veure,
tu entes la població
per fer això, no?
Vull dir,
es construïa
d'una manera,
jo penso,
desorganitzada,
d'una manera
mal planificada.
Hem de construir
per construir
perquè en aquests moments
et deien,
home,
si tens diners
em partàixi l'en totxo.
Escolta'm,
clar,
bé,
un moment que sí
perquè és que
va arribar un moment
i tots els que som aquí
ho sabem
en algun sentit,
es compraven els pisos
sense haver-hi posat
la primera ratlla
del plànol
o l'arquitecte
damunt del paper, no?
Llavors,
això no va enlloc, no?
Clar,
i llavors,
quan això frena,
quan es desacel·lar,
n'hi ha dium
que és una desacel·laració,
nosaltres dium
que estem baixant,
nosaltres,
home,
això hem tocat fons,
ara tornarem a repuntar,
però bé,
un país
que la seva economia
la basa en això
i en altres el turisme,
ja en parlarem
que passarem
amb el turisme
dintre de 7,
8, 10 anys,
ja en parlarem,
doncs,
home,
llavors venen
els catacrecs, no?
Llavors,
les tensions,
gent que està ocupada
doncs
han d'anar a l'atur
i les tensions
econòmiques
i socials
venen per aquí, no?
Però això,
jo em sembla,
és un problema
de mala planificació
d'aquest país, eh?
Montse?
Jo considéixo plenament
que és mala planificació
perquè a ningú l'hi ha sorprès
veure aquest titular avui,
crec que a ningú l'hi ha sorprès,
potser la xifra,
no sabia si serien 10.000,
d'aquests 10.000
se suposa,
se'ls diu que 6.000
són de la construcció,
però que no és una,
tothom s'ho esperava
perquè fa temps
que es parla
que la construcció
havia arribat
al pic més alt.
Veuràs com peti,
jo,
veuràs com peti,
ha petat
i és evident que...
I es veu al carrer, no?
Les obres aturades,
per exemple, no?
Sí,
i el que ha passat també
és que
o no s'han plantejat
o s'han plantejat tard
com reubicar
tota aquesta gent
que estava treballant
en la construcció
en d'altres sectors
i també és un sector
amb un perfil de treballador
que és difícil,
potser,
de crear un nou filo d'ocupació
que s'adapti
a aquest treballador.
I,
de totes maneres,
ahir,
després de fer la roda de premsa
en què es van presentar
aquestes dades,
també hi va haver
com una,
no sé si contra la roda de premsa
o una informació
dels sindicats
en què deia
que sí,
la construcció,
diríem,
privada...
L'obra pública pot salvar,
però l'obra pública
pot salvar
en aquests llocs de treball
perquè és veritat
que aquí a Tarragona
hi ha projectes
com l'aeroport de Reus
que poden crear
molts llocs d'ocupació
en la construcció
i la façana marítima
si algun dia es fa,
perquè,
clar,
ells inclouen la façana marítima
dins d'aquest projecte
però amb els pas que anem
un dia o altres farà,
s'ho suposa,
però ràpid no anirà,
també pot suplir
aquests llocs de treball
que deixarà lliure
la construcció.
De totes maneres,
jo crec que sí que
com reubicar tota aquesta gent
que ara s'ha quedat a l'atur
i que té dificultats
per tornar a feina
que no sigui la que es dedicava.
Sí, perquè tot i que
vivim en una zona
amb altres motors econòmics
importants
com la pròpia indústria
química o el turisme,
sí que ens basem molt
en la construcció
i ara que vivim
en un moment de crisi
sembla que no tinguem alternatives,
no?
Sí, per mi el problema
és aquest,
per mi el problema
i jo l'amento
discapant una mica de vosaltres,
per mi el problema
està clar que és una manca
de planificació,
està claríssim,
però el que també per mi
està claríssim
és que el model
de creixement
que hem tingut
en aquestes comarques
no només aquí
sinó en general
a tot Espanya o Catalunya
va ser tant
la construcció
ha funcionat
perquè hem tingut
un creixement sostingut.
Em sembla que ha funcionat
perquè ha generat
feina,
ha generat moviment...
Però perquè està clar
que potser
ha estat desorganitzat,
això em puc
coincidir amb vosaltres,
està claríssim
que ha faltat
o ha mancat
la planificació
respecte a que
algun dia segurament
hi hauria un atur
o una baixada
de construcció,
està claríssim,
però també està clar
sota el meu punt de vista
que a Espanya
o en general a Catalunya
no podem competir
a nivell industrial
com a països emergents
com és la Xina ara
o determinats països
dels sud-estasiàstics.
Què significa això?
Que la nostra aposta
respecte
respecte al creixement
no pot estar basada
en coses
que d'aquí 5, 10, 15 anys
quedarà aturades.
I jo crec
que nosaltres sí
podem invertir
en infraestructures,
podem invertir
en construcció,
podem invertir
en cap...
Però per invertir en això,
perdona,
necessites generar
generar diner.
Molt bé,
tu ho has dit,
tu ho has dit...
Doncs surto el diner
per fer les autopistes
i les façanes marí
de l'activitat econòmica.
Sí,
però la activitat
privada.
Molt bé,
tu ho has dit,
jo no crec
en un creixement
sostingut
de l'activitat pública
perquè tard o d'hora
acabaria...
ofegant.
Molt bé.
Llavors,
jo crec que l'aposta
que hem de fer nosaltres
és per donar
un servei de qualitat,
per donar
unes infraestructures
de qualitat
per poder
fer venir
a la gent
de fora.
Sí,
però això
que m'estàs dient
sembla molt bé,
però ho estàs basant
en una cosa
que és fuma.
Vull dir,
a veure,
basar això
en què
hem de tindre
un creixement econòmic
basat
en fer vindre
gent
d'oci,
d'oci,
perquè els hi posarem
hotels,
els hi posarem
bon ambient,
els hi posarem
una façada marítima
collonuda,
uns aeroports,
unes autobús...
Això no ens porta a res.
Això no ens porta a res.
Ens porta a que
en un moment
això es trenqui
i ens quedem tots aquí
mirant ara
i què passa,
no?
I ens el mengem nosaltres
aquesta activitat.
Jo crec que no,
jo crec que nosaltres
hem de tenir
els millors hospitals
de la zona sud d'Europa,
hem de tenir
les millors infraestructures
de la zona sud d'Europa...
Però és que això
és pui tot això.
Però per què?
Perquè és que
tu estàs dient
estem basant
en un lloc de dosi.
Bueno,
PortAventura
és això.
PortAventura
ha creat
una riquesa
al seu voltant
basat única
i exclusivament
en l'oci.
Sí,
però això
pot durar
el que pot durar, eh?
Si tu estàs aconseguint
que la resta d'Europa
que té un nivell
adquisitiu
relativament important,
que hi hagi realment
el nivell
que ara estàvem comentant
abans d'entrar
en directe,
la gent gran,
que cada vegada
hi som més
perquè afortunadament
l'esperança de vida
està augmentant,
vingui cap a nosaltres,
això crec que és
la solució
per nosaltres
d'un queixement
sostingut
i que no té
per què tenir
parades ni aturades.
Sí, però jo em fa l'efecte
que l'aposta
ha de ser
una aposta empresarial
d'empreses
que generin
transformació,
que generin riquesa,
que generin
llocs de treball,
però empreses
d'indústries,
l'organització
és una indústria.
Indústria que competirà
a on?
En quin producte?
Espavilem-nos.
Espavilem-nos.
De totes maneres,
relacionat amb això,
per exemple,
amb la crisi
de la construcció
i la pèrdua
de llocs de treball,
hi ha moltes immobiliàries,
sobretot,
em comentava l'altre dia
de Navarra,
que el que estan fent
és venir a Catalunya
precisament
perquè,
mirant,
en aquest plantejament
a curt termini,
què és el que fa falta
i què és el que farà falta
amb l'entrada
de la llei de la dependència,
per exemple,
residències.
Moltes immobiliàries
han canviat
el concepte
de construcció d'habitatges
per la construcció
de residències privades
perquè és un dels nous filons
cap on poden anar,
més enllà de potser
pensar en complexos
turístics
extraordinaris
perquè,
jo no sé una mica
cap on anaves tu,
però crear,
per exemple,
aquí al Camp de Tarragona
una espècie de marinador,
per dir-ho d'alguna manera,
ho trobaria una cosa
que sortiria
de les necessitats
que hi ha actualment
sempre que no es fes bé
i dins d'una sostenibilitat...
M'imagino
que l'Antoni
es referia
al que a vegades
s'ha parlat
com convertir
aquesta zona del Mediterrani
de Catalunya,
del sud de Catalunya,
en la Florida
del sud d'Europa.
O puguin venir
també milers de persones
estrangeres
d'edat,
en fi,
de gent gran,
a viure pràcticament
tot l'any
i això estaria relacionat
amb noves vivendes
o geriàtrics,
com deies tu,
no?
Sí,
és que en aquest camp,
per exemple,
en el camp de la tercera edat
hi ha un filó
molt gran d'ocupació,
molt gran,
que potser podria suplir,
a veure,
el perfil d'una persona
que treballi en una residència
no és el mateix
que una persona
que treballi en la construcció,
però la persona
que ha de construir
aquesta residència
sí que és el mateix
i n'hi ha moltes
de necessitat
de residències
i tots sabem
que el sector públic
no ho cobrirà
perquè la llei
de la dependència
ja financia
la part privada
d'aquestes places,
però el sector privat
sí que l'ha de construir.
Llavors,
el sector de la construcció
que ja ha vist
cap on anaven les coses
ja ha fet aquest canvi
de xip,
de dir,
l'habitatge s'està acabant,
anem a construir residències.
Això és un...
suposo que suplirà
amb una part molt mínima
la davallada que hi ha
però ja ho començarà a suplir
i segurament
s'hauran de trobar
altres sortides
nous filons,
però aquest n'és un.
Ara,
jo també estic d'acord
amb el que deia el Pitu abans,
la construcció
ha petat,
però el turisme
si no es controla
o no es vigila
també petarà
i també hi ha molta gent
que està ocupada
en aquest sector.
Per què petarà,
creieu,
el turisme?
No ho sé,
ara ja posats a fer...
Veieu,
hi ha raons
o signes
o símptomes
que podem arribar
a un sostre
en el model
de turisme
que tenim ara?
Jo crec que
hi ha determinats països
com podem dir Croàcia,
que està clar
que han tingut
els últims anys
una inestabilitat política
que ha fet
que no fos atractiu
per al turisme europeu,
però això
afortunadament
està canviant
i seran competitius
en contra
del nostre turisme.
El que hem de crear
és un valor afegit
perquè aquesta gent
no marxi cap a aquests llocs
i això
s'ha de cuidar
i s'ha de mimar
perquè si falla
la construcció
que és un motor,
si falla el turisme
que és un altre motor,
la indústria
que tenim a Tarragona
és indústria química
que en dos dies
marxarà
perquè la mà d'obra
que tenim aquí
és molt més cara
que altres llocs.
O sigui,
que també coincideix
amb nosaltres
que això s'ha de mimar.
No, no,
i planificar,
estem parlant
en un país
de la improvisació
històrica.
Això ho podem canviar,
Pitu?
Això és una manera de ser.
A veure,
això és una manera de ser,
però és clar,
és que llavors
ens passen al davant
els altres,
els altres,
els que els venen al darrere,
no?
I els que els venen al darrere
venen amb força
i això és una fórmula
que mai falla, no?
Si tu et quedes assegut
i l'altre va caminant,
doncs,
oi,
te'l trobaràs
quan te'n toquis
quan te'l trobaràs
que no el veuràs, no?
Però,
i em sembla que és un país
que peguem
per la improvisació,
per...
del dia a dia
i anem fent
i llavors ens trobem
dintre d'uns anys,
o sigui,
ara què fem, no?
Ara,
el problema
que tenim la construcció
fa...
Aquesta conversa
fa 10 anys
ens hagin tractat
de bojos, no?
Perquè estan dient
i això no s'acabarà mai.
No s'acabarà mai.
No s'acabarà mai.
Això no s'acabarà mai.
Hem entrat en un cicle
que això va fantàstic.
Dintre d'Europa
és un cicle sostingut
que no s'acabarà.
Molt bé,
doncs no senyor,
no senyor.
A part,
què va portar això?
L'encariment?
L'encariment dels pisos?
Obvi.
En quan hi havia tanta demanda,
tanta demanda,
tanta demanda...
Va arribar un moment,
si ara fem memòria,
que un pis,
no fa gaires anys,
parlant en pessetes
per entendre'ns encara
una miqueta millor.
Un pis,
en quan va passar
més de 30 milions
de pessetes,
aquí es va haver
una disparada
que ni els Fórmula 1
i van passar
de 30 milions
a 60, pràcticament.
I ha pensat,
com ho podrem pagar això,
no?
Com ho podrem pagar?
No,
i es continuaven pagant,
però esclar,
quan hi ha hagut
la por financera,
clar,
tot això
ha anat tirant
enrere,
i ara,
més que donar-se un tom
per la nostra ciutat
i veurem
quantes obres
estan aturades.
Aturades, sí.
I cartells de pisos
en venda
i que no hi ha manera
de...
Inventible.
Per què?
Perquè també els demanen
aquells preus
que es pensaven
que es pagaven
fa 10 anys, eh?
Però jo estic d'acord
en que les regles
del mercat
han d'operar
que,
sota el meu punt de vista,
i ja que és molt personal,
l'administració
només s'ha de vetllar
perquè les regles
del joc
es juguin
com Déu mana
i que el mercat
sol s'ajustarà
perquè si al final
hi ha tantes obres
que estan aturades,
si l'empresari,
com tu molt bé has dit,
s'ha d'espavilar,
doncs ho acabarà fent,
si ha de baixar els preus
per vendre
ho acabarà fent
i s'espavilarà.
Jo el que intentaria
és que l'administració,
torno a repetir,
vellés perquè això funcionés,
però que si fa falta ajuda
per part de l'empresari,
que es posessin d'acord
i diguessin
doncs anem a planificar
cap a on hem d'anar,
doncs estudiar-ho
i fer-ho d'aquesta forma.
Perquè és que la sensació
que hi ha sempre
és que el que estàs
dintre abans,
improvisació diària,
no sabem cap a on anem,
ara sembla que siguin
les llars d'avis,
però i d'aquí 10 anys
què passarà, no?
I l'obra pública,
digues, digues, Montxell.
Jo anava a dir
que de totes maneres,
de sota el meu punt de vista
també l'administració
s'hi hauria hagut d'implicar
fa molts anys
perquè quan hi va haver
hi ha hagut la crescuda de preus
que ha sortit
de totes les òrbites,
o sigui que evidentment
ningú es podia pagar
els preus que estaven demanant
ni les persones
que no poden pagar
un pis ara normalet
ni les persones
que tenien un cert poder requisitiu,
l'administració
hi havia d'haver fet alguna cosa,
jo crec,
i no l'ha fet.
Ha sigut ara,
quan ja estan tots els pisos aturats
que la gent no pot comprar,
que les hipoteques
estan pels núvols,
que la gent ha de demanar
tres hipoteques,
ajuntar-les
i deixar-les...
I els lloguers estan impensables.
I deixar-les això,
els lloguers també,
deixar en herència
la seva hipoteca
que l'administració ha dit
fem una llei de l'habitatge
i tot aquest parc
que hi ha
que no es vendrà,
posem-lo preu més econòmic
o fem algun tipus
de protecció pública.
Fa 10 anys
que això se sabia,
bé, 10 potser no,
però fa 5, sí.
Sí, sí,
i 10 també.
S'estaven venent
uns pisos
a uns preus
impensables.
L'administració
poca cosa hi va fer
en aquell moment.
En el moment
que havia d'haver actuat,
sota el meu punt de vista,
no ho va fer
com ho hagués hagut de fer.
Ara sí,
han sortit molts pisos
de protecció
i tot el que vulguem,
però en el moment
que molta gent
s'ha hipotecat
per tota la vida
i no podrà pagar
molta d'aquesta gent
la hipoteca,
l'administració
no hi va prendre la part
que crec que hi hauria d'haver.
I un últim punt
sobre això,
l'obra pública,
com comentava al principi
la Montse Cartanyà,
pot salvar el sector
de la construcció
o fins i tot
l'ha d'ajudar a salvar?
Ho dic per aquestes dades
que avui també surten
a la premsa
amb una prospecció
en què es diuen
si es posessin en marxa
ara 8 o 10 grans projectes
d'obra pública
que tenim aquí
al Camp de Tarragona
podríem arribar a crear
més de 30 o 35.000 llocs
de treball
en el sector de la construcció.
Ha d'ajudar?
Ha de ser com una mica
allò on ens agafem
per salvar la situació
o també seria
una mena de parxer.
Jo, clar,
per mi això seria un parxer
perquè mantenir
un creixement sostingut
amb una inversió pública
acaba tard o d'hora
acaba patint
conseqüències dolentes.
Per què?
Perquè és que
l'Estat no sempre
tindrà superàvit
per fer aquestes infraestructures.
Jo crec que és
l'iniciativa privada
qui ha de fer-les.
Que temporalment
per descomptat
l'Estat
o la Generalitat
faci això
per llegejar això
d'acord per descomptat
però sostingudament
el que ha passat
en el creixement
jo crec que no és
una bona evolució.
L'obra pública
s'ha de fer
quan és necessària
i és necessària
pel benestar de la gent.
No per salvar un sector.
No per salvar
no un sector
per salvar l'economia
no fotem
perquè esclar
estàs traient els diners
d'una bossa
per impartir-los
en una cosa
que estàs dissant
la bossa buita.
Això
és aferrar-se
en un ferro roent.
Jo vaig sentir
les declaracions
del secretari general
de l'UGC
i deia
home
els podem recol·locar
a l'OVAPU
i vaig pensar
home
doncs a veure
què els farem
pseudofuncionaris
a tots ara.
perquè clar
si és obra pública
indirectament
els estem pagant
en diner públic
no?
Llavors no té sentit
el que hem d'ajudar
si hem de fer alguna cosa
hem d'ajudar
els empresaris
de tots els sectors
doncs
a que creïn
llocs de treball
i aquests llocs de treball
es creen
amb eficiència
i es creen
amb excel·lència
i es creen
doncs
amb investigació
amb inversions
i potser
doncs
escolta'm tu
no posar tanta trava
a la
a la creació d'empreses
i escolta'm
anem per aquí
el que passa
és que esclar
ara ens apreta
ara portem
el senyor
del foguet
el portem darrere
donant uns cops
el colet
i ara anem tots
de preixi corrents
escolta'm tu
aprenem-ne d'una vegada
en aquest país
les coses s'han de fer
amb una previsió
no a 4 i 5 anys
sinó a 25 i 30 anys
nosaltres
la nostra generació
ha de pensar
a veure com s'ho faran
i això
no sé
hem de pensar
com s'ho faran
la gent
de la generació
dintre de 25 o 30 anys
aquestes són
les pronificacions
coherents
llavors
ens admirellem
a vegades
en països
per exemple
com a Alemanya
ara a Alemanya
l'índex
de confiança
dels empresaris
en la seva economia
en els darrers 5 anys
ha pujat moltíssim
perquè
però si aquesta gent
des d'acabar
quan va acabar
el mur de Berlín
ens deien
hòstia
ara la reunificació
aquesta gent
com aniran
des de llavors
van estar invertint
i van estar perdent diners
i ara estan recollint
els països
Alemanya ha fet
un govern
de coalició
entre els dos partits
més importants
tu creus
que aquesta coalició
no els dos partits
més importants
els quatre partits
d'Alemanya
tu veus això
possible aquí a Catalunya?
no ni a Catalunya
ni a Espanya
veus això possible
aquí a Espanya
això?
no
perquè és que la seva visió
no és a quatre anys
és a dos anys i mig
tu veus possible
un gran pacte
a nivell d'Espanya
PP-PSOE
i a nivell de Catalunya
un pacte
de Convergència
i Unió
PSC?
ho veus?
avui no
no perquè no els és rentable
políticament
això juga al meu favor
del que estava dient
la visió
a 25-30 anys
en aquest país
no es té
ja que m'han parlat
de partits polítics
m'han introduït
el tema
de la campanya electoral
jo anava a dir
que això de l'economia
i de la recessió econòmica
estava sent un dels elements
jo crec una mica
tangencials
de la campanya
però va apareixent
de tant en tant
sobretot des del principal
partit de l'oposició
que està traient molt el tema
en aquests dies de campanya
en fi estem en l'equador
de la campanya
i aquest dia s'ha parlat
molt també
de la campanya mediàtica
bàsicament
de la televisió
dels cares a cares
dels debats a 5
avui hi ha un debat a 5
a Catalunya
a la televisió pública
de Catalunya
dilluns passat va haver-hi
el primer cara a cara
Rajoy Zapatero
i el proper dilluns
tornarà a haver-hi
el segon cara a cara
Rajoy Zapatero
jo li pregunto primer
a la Montse
com a periodista
la campanya ja més mediàtica
que mai
ja n'havíem observat
en els últims anys
segurament
que en fi
eren campanyes
allò bàsicament
per televisió
però la d'aquesta
puja amb els cares a cares
s'està veient
especialment mediàtica
s'ha vist clarament
sobretot pel tema
de les audiències
el que ha generat
un cara a cara
entre Rajoy Zapatero
ahir mateix
hi va haver un debat
a la televisió
TV1
amb els 7 partits
representats
dels que avui
cap diari
en fa referència
o sigui
està vist
que s'està
jo diria
potser
maricanitzant
una mica
quedant molt molt lluny
molt molt lluny
però com que
potser
s'ha vist
i s'ha demostrat
que a la ciutadania
li arriba molt poc
del que es diu
durant la campanya
fent-ho així
una mica més
fantasiós
o una mica
d'espectacle
ha estat la manera
en què ha arribat
aquest debat
ara ha arribat
el debat en si
jo no sé
si profundament
el que es va parlar
en aquell debat
a la gent
li va quedar
però el que està clar
és que
mediatitzant-ho
d'aquesta manera
s'ha aconseguit
que la gent
un 60%
d'espectadors
seguissin un debat
Rajoy Zapatero
que d'una altra manera
un debat
a 5, a 4, a 3
per la televisió
difícilment es veu
una audiència
de 13 milions
però tu creus
que tindrà influència
els debats
el de dilluns passat
i el del proper
o el d'aquesta nit
que és a 5 a Catalunya
té influència
en els electors?
jo sempre he cregut
personalment que no
però es veu
pel que diuen les enquestes
no sé si hi ha
un 7%
dels espectadors
del debat
de l'altre dia
que sí que van canviar
la seva
o es van decidir
la seva tendència
al vot
mirant-lo
jo personalment
sempre he cregut
que si tu saps
en qui has de votar
un debat no et canviarà
el que hagis de pensar
però
ni un debat
ni una campanya
ni un cartell
a la Rambla
o a la Rambla
o a la Bona Vista
això és una opinió
molt personal
se suposa que
tants assessors
i tant de moviment
al voltant d'aquest
muntatge
per alguna cosa
deu servir
doncs mira
jo et diré una cosa
perquè veus
fins a quin punt
arriba
la qüestió mediàtica
d'aquest debat
jo tinc dos fills
un de 10 i un de 8 anys
i aquest demà
que portava
la meva filla
que té 8 anys
a la parada
d'autobús
em preguntava
papi, papi, tu a qui votaràs
Rajoy o Zapatero
perquè és que
jo tinc una mica
que votarà en Rajoy
jo tinc una mica
que votarà en Zapatero
papi, papi
i tu a qui votaràs
llavors deia
jo votaria tal
deia la meva filla
que té 8 anys
clar
si això no hagués estat
per culpa del debat
està clar
que a classe
a la seva classe
van parlar d'aquest tema
perquè els seus pares
van parlar d'aquest tema
i perquè els nens
van parlar d'aquest tema
la meva filla no sap
si el Rajoy és d'un
si el Zapatero és d'un altre
no sap absolutament res
i preguntava una mica
per dir
jo podré votar algun dia
o sigui
ja veus tu
la meva filla
de 8 anys
o sigui
fins a aquest punt
ha arribat
la qüestió mediàtica
dels debats
Pitu
què et sembla tot plegat?
ahir vaig seguir
un moment
un moment eh
perquè era inaguantable
aquest debat
el debat a 7
que deia la Montse
jo el vaig seguir
dos segons
a veure
per entendre'ns
em podria dir
que em va posar
especialment nerviós
quan has el fet
nerviós
m'ho costa molt
però ho va dir
deixeu-m'ho i això
per entendre'ns
a veure
no es pot fer
un programa
que se'n digui debat
quan no és un debat
o sigui
debatre
podria ser el que estem fent
nosaltres aquí
més que una
però no
allò era
a veure
a mi
vaig fer
la similitud
que allò era
un partit de bàsquet
però parles del debat a 7
o també del cara a cara
de dir-ho
i el cara a cara
també l'hi podríem afegir
és que fins i tot
hi vam posar
uns controladors
de bàsquet
pel temps
llavors
a mi
m'assoptava
i em posava
especialment
tornem amb la paraula
de Josa Nerviós
que la moderadora
no era tal moderadora
sinó que era
la senyora
del cronòmetre
se li ha acabat
el temps
l'argument
que anava a desenvolupar
aquell
aquell
candidat
no el podia acabar
de desenvolupar
perquè se li acabaven
els 20 segons
estava com una taula
en un partit de bàsquet
exacte
posició de pilota
20 segons
temps
és que anava així
temps
no se li ha acabat el temps
vostè
ja està
el model
d'aquest programa
com es diu allò
els 59 segons
el model aquest
aquest model
és nefast
és nefast
després
els arguments
els arguments
escoltem
en cap moment
jo sento dir a cap candidat
què faran amb mi
la proposta
jo vull la proposta
amb mi
escoltem
que si vostè fa 4 anys
va fer no sé què
que si vostè fa 8 anys
no van fer
no importa
això no en té cap interès
el passat és la història
i s'ha acabat la història
i s'ha acabat aquí
i l'analitzarem
ara
el debat de les propostes
jo no sé si s'ha val
tot el sentit
però jo no l'he sentit
per enlloc
les propostes
en pre-campanya
les van fer
farem això
farem allò
van sortir
pincellades
pincellades
de cada programa
ens procurarem
doncs que la canalla
i que els vells
i que la no sé què
no
no
simplement
jo vaig crear
no sé quants llocs de policia
l'altre
no és que vam crear
800.000 llocs de treball
però vostè
em va destruir
escolta'm tu
di un debat
que no va enlloc
escolta'm
un error
tant de bo
fossin les eleccions
americanes
tant de bo
perquè esclar
el que s'estan barallant ara
la Hillary aquesta
i l'Obama
i són del mateix partit
no no perdona
però aquests són
els precandidats
aquí de candidats
no n'hi ha
americanitzar
la part de l'espectacle
de buscar
l'anècdota
perquè aquest senyor
se'n va a l'altre dia
per casualitat
vaig enganxar
un canal
d'aquests satèl·lits
i estava subtitulat
en castellà
suposo que devia ser
d'una televisió
de Texas
o algun lloc d'aquests
i hi havia
la Hillary aquesta
doncs estava fent
un
una compareixença
o un debat
amb gent
que allò
va semblar
que per mi
era una mena
d'associació
de veïns
a lo gran
doncs la gent
li preguntava
jo deia una senyora
que li va preguntar
no sé quina pregunta
però
de la manera
que li va preguntar
la Hillary
es va crispar molt
vull dir que
cuidado
ens imaginem
amb els candidats
els diputats
que es presenten
que ens vinguin
aquí
i que nosaltres
li farem castanya
li preguntem
escolti
vostè em pot dir
com m'arreglarà
X cosa
o com
m'ha desenvolupat
la façana Marí
que em porten
5 anys
o 10
de mala conya
i aquí no es veu res
faci'm el favor
d'explicar-me això
no
no perquè a més aquí
a tot està preparat
en aquests debats
a més a més
les preguntes
les respostes
els segons de la pregunta
els segons de la resposta
el maquillatge
la temperatura
qui parla primer
qui no parla primer
jo crec que fins i tot
la majoria de gent
que poc li interessa
la política
i es va mirar aquest debat
se va quedar
amb les enquestes anècdotes
o sigui
es van posar d'acord
en què havia de tenir
21 graus
de temperatura
el mitjà pare
es va anar a reunir
amb els assessors
perquè els diguessin
amb aquest el van pintar malament
o sigui
que va arribar més
anècdota
mediàtica
que
quines dues coses
han quedat
l'una de la nínia
del racó
la gent el dia següent
volia saber
i
bones noix
i bona suerte
hòstia per favor
tu
el dia següent
volia saber
qui ha guanyat
qui no ha guanyat
la gent no sé
si va veure tot el debat
jo el vaig veure
però l'endemà
volia agafar les enquestes
i veure qui ha guanyat
aquesta setmana
en altres tertules
ho hem plantejat
i ho he dit
metafòricament
que sembla com una eliminatòria
de copa de futbol
en el partit d'anada
i el partit de tornada
però quins paràmetres
ara s'ha jugat
quins paràmetres
són els que utilitzem
per ser
perquè qui ha guanyat
i qui ha perdut
depèn del diari
hi havia guanyat
un o depèn del diari
hi havia guanyat
un altre
si després la notícia
ha de ser
qui ha guanyat
i qui ha perdut
primer dia amb els paràmetres
això depèn
de qui enquestis
i com faig l'enquesta
i en qui preguntaré
aleshores això ens porta
que la política ja
es converteix
en una mena d'espectacle
superficial
molt d'imatge
on els continguts
són el de menys
i on prima molt
això
la imatge
la posa davant
d'una càmera de televisió
on fins i tot
alguns analistes
ja diuen
que l'important
cada cop més
en les campanyes
seran només
els debats televisius
que fins i tot
els mítings
el porta a porta
els cartells penjats
als carrers
aniran perdent pes
i en què tothom
o els candidats
passen bàsicament
això ens porta
també
en una altra cosa
que jo l'aconseguim
la més greu de totes
que els dos grans partits
han aconseguit
polaritzar
la campanya electoral
potser aquesta vegada
és la vegada
la que més
la que més de més
polaritzar la campanya
no en ells dos
sinó en dues cares
i això
d'alguna manera
ho han transportat
també
a la resta
de demarcacions
escolta'm tu
un exemple
aquí a Tarragona
qui és el candidat
o candidata
del partit socialista
el veieu penjat
per algun lloc
la sort primera dia
de campanya
sí
amb un cartell
que no era el seu
va fer un lifting
que resulta que tenien
tots els candidats
aquella fotografia
que van sortar
dels mitjans
tots tenien el seu cartell
aguantat
amb els dos didets
i el del partit socialista
no aguantava el seu
i van fer una transformació
devia anar
amb una companya
d'aquestes
que et fan
et transformar la cara
perquè és clar
llavors
això et porta
a pensar
escolta'm tu
que m'estan venent
i el meu candidat
resulta que el candidat
no el conec
i de totes maneres
i amb ell
i la resta de partits
jo crec que hi ha
molta gent
del camp de Tarragona
que no sap
quins candidats
té
de la seva
demarcació
unes la referència
o de Barcelona
perquè
pensem que la Carme Jacón
és la de Barcelona
aquí tens el Durán i Lleida
i tens el
la Reiera
potser no
la Reiera i el Ridau
no hi són
el Ridau una miqueta
en fi
encara que és una setmana
de campanya
i el debat d'aquesta nit
a la TV3
i el proper dibat
el proper dilluns
l'altre debat cara a cara
que jo deia que és com
el partit de tornada
d'una copa
d'una eliminatòria
de copa de futbol
en fi
veuran com acaba tot
tenim una setmana
encara de campanya
i la cita amb les urnes
del 9 de març
acabem aquí la tertúlia
no hi ha temps per més
Antoni Sales
Pitu Rovira
Montse Cartanya
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i fins la propera
que vagi molt bé
adeu bon dia
adeu