Saludem ja Enric Garriga, si aconsegueix deslluricar el cable dels auriculars.
Enric, bon dia.
Bon dia. Per cert, la paraula misteriós era llemina.
Llemina? Fes-me a memòria, que em faig gran i se m'obliden les coses.
Les liendres.
Ah, les llemines, clar.
Doncs són llemines.
Dels polls, llemines, és veritat.
Tu volia dir el dimecres passat, però no hi vaig pensar.
Doncs ben fet, que vas escoltar l'Aventura de la Vida.
No, sí.
És que ho vam dir a l'Aventura de la Vida, quan parlàvem dels pollis.
M'ho van dir que tenies un dubte, i jo recollint-les a sentir popular.
Mira, una de les coses boniques que té aquesta ràdio, que en té moltes,
és que hi ha xarxa.
Hi ha gent que l'escolta i que t'acomenta.
Hi ha xarxa.
A la ràdio, que bé.
És fantàstic. Gràcies, eh?
I després, però com que diumenge, amb allò de qui els va parir,
vam parlar precisament d'aquestes coses, dels pollis i de les llemines.
Però nosaltres ens vam avançar, com sempre.
Veient la qüestió, vaig pensar, ostres,
li havia dit això a l'Aiolanda.
Queda dit. Continuem.
Bé, continuem. No sé si dir-li doctor Jekly,
Mr. Hyde, últimament era molt doctor Jekly.
Avui l'Enric Garriga, després de no sé quants capítols,
torna a ser Mr. Hyde.
Què vol dir?
Que després de tot un seguit de programes que ens feia sospitar,
que estava canviant,
que s'estava tornant una persona conformista,
que tot li estava bé,
ara resulta que no,
que li ha tornat a sortir
la seva falera crítica,
les coses que ell considera que no estan bé.
Total, que avui véns amb un parell de...
Amb tres.
Un parell, no, tres.
Un parell o tres de bolets.
Sí, l'he titulat, l'ha apartat Els Negatius.
No, no, no t'hi has matat amb el títol, també.
No, podria haver posat Els Xungos.
Negatiu sí, però creatiu, no et veig gaire.
Podria haver posat Els Xungos,
perquè llavors hauríem d'explicar tot això dels registres.
Que no és correcte.
Xungo és correcte?
Depèn de quin registre.
Hi hem de parlar d'Argot, Enric.
Xungo, nom de ratllis...
Amb Argot hauríem de dir Els Xungos.
Els Xungos.
Els Xungos de la setmana.
Molt bé.
Comencem parlant dels no Xungos,
que és el tema del cinema en català,
que a tu t'encanta,
perquè a més, com que va increixent,
doncs estàs encantat de la vida.
A veure, una flor no fa estiu.
Ja, ja m'estranyava.
I dos.
Partint de l'absoluta misèria,
és fàcil millorar.
Clar.
Per tant, les notícies amb to optimista
relacionades amb el cinema
sempre són relativament optimistes.
Perdona, però sempre és una altra persona,
dels últims programes,
però tot et semblava fantàstic.
Avui fins i tot les bones notícies no t'agraden.
Avui, que ja no plou,
ni ja s'ha de veure a veure,
i fa salt, doncs ja m'he donat per aquí.
Bé, bé, anem, anem, va.
Però bé,
siguem positius en aquest aspecte.
S'acaba de presentar el balanç
de les exhibicions de cinema a Catalunya
per part de l'Institut Català de les Indústries Culturals,
allò que fan.
Balanç del 2006.
Perdó, del 2007.
I llavors,
hi ha una sèrie de dades positives.
Per exemple,
que el nombre d'espectadors de cinema
de producció catalana,
producció,
produïts a Catalunya,
s'ha incrementat en un 15,6%
durant el 2007.
I s'ha passat dels 1.792.000,
no sé quants,
espectadors,
al 2006,
a 2.072.000,
ja passem,
per primera vegada la història,
es passa de la ratlla
dels 2 milions d'espectadors de cinema,
de cinema produït a Catalunya.
La més vista en català,
s'esregna els...
Sí,
però vull matisar això
de la producció catalana.
Parla de pel·lícules produïts a Catalunya
no necessàriament en català.
Ah, tu deus les produïdes.
Jo parlava de les doblades
i projectades en català.
Ara en parlarem també,
però s'ha d'explicar
aquest cinema de producció catalana
no vol dir
fer en català.
Perquè les dues pel·lícules
que han fet pujar
aquest llistó
són dues pel·lícules
fetes a Catalunya
amb producció catalana,
però que no s'han fet en català,
sinó que s'han fet en castellà
i que són dels èxits
que han sortit fa poc.
Una és l'Orfanato
i l'altra és el Rec.
Per tant, és casual.
No és Rec 3,
sinó Rec,
aquella del Jaume Balagueró,
de por.
Les dues pel·lícules aquestes
són les que han fet pujar
brutalment la taquilla
i el nombre d'espectadors
encara que no s'hagin fet en agradar.
Això és una qüestió.
Altra coseta,
per exemple,
assistència.
També hi ha un augment
del 17,20%
respecte al 2006
i hi ha hagut
una assistència
de 792.503
espectadors
a veure pel·lícules
en català.
Això sí,
pel·lícules en català
que s'hagin projectat
als cinemes.
Doblades al català.
No.
Fetes a Catalunya
i en català.
No.
És que m'estim merejant
en tantes xifres.
Pel·lícules exhibides en català.
Tant de número.
Poden ser les doblades
com les traduïdes
com les fetes
directament en català.
En total...
Mira que t'agraden els números,
jo no els aguanto.
No gaire,
però de tant en tant
convé.
Bé, bé, bé.
Aquestes coses del cine
només es poden calurar
amb xifres.
En xifres,
durant el 2007
s'han exhibit
a l'any 2007
a les pantalles catalanes
s'han exhibit
145 títols
en català.
145 títols en català.
Evidentment,
no necessàriament
doblats durant el 2007
perquè l'altre dia
parlàvem del doblatge.
Hi ha algunes
que ni s'han estrenat.
S'han doblat
unes 20, 22,
cada any,
però, clar,
les que ja estan doblades
també es continuen exhibint.
Total,
que l'any passat
s'ha abatut rècord
i s'han exhibit
146 títols
a les sales
de cinema catalanes
enfront del 107
de l'any anterior.
Per tant,
quasi 40 títols
més en català.
El que deies tu abans,
pel·lícules més vistes
en català.
Per ordre
de xifra
d'espectadors,
no ho sé,
la més vista
ha estat
Esrec Tercer,
la segona
Ratatouille,
la tercera,
Atenció,
el Coronel Macià,
les dues primeres
eren fetes a la tele.
Aquesta l'han fet
a la tele,
però també s'ha estrenat
als cines durant el 2007,
és de producció catalana
i és la tercera pel·lícula
més vista en català
a Catalunya.
Està bé.
La quarta,
El Harry Potter
i l'Ordre de la Fènix,
la cinquena,
Doraemon i el petit dinosaure
i la sisena,
Les Vides de Cèlia,
també feta a Catalunya.
Aquestes són
les pel·lícules
més vistes en català.
I,
en quant a
les produccions catalanes
en català
i nombre d'espectadors,
la més vista,
ja ho hem dit abans,
és el Coronel Macià,
que l'han vist
37.640 espectadors
a les sales de cine.
Les Vides de Cèlia,
que l'han vist
25.000 i escatges espectadors.
Raval, Raval,
que l'han vist
22.000 i escatges espectadors.
I La Vida Abismal,
que l'han vist
19.000 i escatges,
quasi 10.000.
Ai, no diguis més números,
m'estic marejant.
Punt.
S'ha acabat el tema
al cine.
Ja està.
No, no, si el cine està bé.
Però això és bo o dolent?
Això, en principi, és bo.
Tot el que sigui millorar
és bo.
Aquí volia arribar.
Els negatius.
És una cosa òptima?
No.
Abans hauríem de passar
la llista de les pel·lícules
del cap de setmana.
Ah, sí, és veritat?
Això.
Vinga, va.
Aquest cap de setmana,
dintre del cicle V,
podem veure dissabte,
1 de març,
a Tarragona i al Vendrell,
podrem veure
Mister Magorium
i la botiga màgica.
I avall,
Doraemon i el petit dinosaure.
Mentre que diumenge,
2 de març,
podrem veure
el Mister Magorium,
la faran a Santa Coloma de Caral,
a Bim Budí
tindran Estèrix i els vikings,
a l'Esplor de Francolí
fan festa,
vull dir,
no hi ha pel·lícula
aquest cap de setmana,
en català del cicle aquest,
i en Montblanc,
Artur i els Minimois.
Molt bé.
I en música tenim
una estrella
del filmament musical català
que és Josep Tió
que actua aquest divendres
aquí a Tarragona.
A les 9,
a les a les 0,
i és gratis,
com que és gratis,
ho podem dir.
I si no fos gratis
també no s'ho perdin,
perquè...
També ho diríem,
però al ser gratis
ningú pot dir,
és que fas publicitat,
no.
Josep Tió a les 0,
a les 9 del vespre,
aquest divendres...
Cal dir qui és el Josep Tió?
Home,
doncs jo diria
que sense el Josep Tió
les grans cançons
de Sopa de Cabra
no hi serien.
No existirien.
Per exemple,
jo crec que dient això
ja ho hem dit
absolutament gairebé tots.
Però ell ve a presentar
els seus discurs propis.
Sí, sí, en solitari,
que no estan gens malament,
seguint la línia
de lletres i cançons
ben boniques.
I que sempre surt dirà
algun tema dels clàssics
de Sopa de Cabra
que per alguna cosa
els havia fet ell.
Els negatius.
L'IEC no cedeix
dades del diccionari.
Sí,
i això ho vull posar
en contrast
amb el que explicà
la setmana passada
d'Enciclopèdia Catalana.
Enciclopèdia Catalana
s'ha posat al dia
i ha obert totalment
l'Enciclopèdia
i a més millorada,
ampliada,
amb versió en anglès
i tot el que vulguis.
Mentrestant l'IEC va
amb la seva habitual
contracorrent.
Resulta que,
com tothom sap,
els ordinadors Apple,
els Mac,
són molt reticents,
el senyor Steve Jobs
és molt reticent
a doblar,
a doblar,
si no no,
a traduir
els seus programes en català.
L'última versió
del programari
que és el famós Leopard,
després de llargues
i intenses campanyes
fins i tot negociacions
des de la corresponent
Conselleria de Generalitat,
no es va aconseguir
que Apple incorporés
el català
en la nova versió
del seu sistema operatiu
que és el Leopard
i,
paral·lelament a això,
hi ha un informàtic
que estava intentant,
com a mínim,
ja que ara el sistema operatiu
no hi és,
almenys que el diccionari
del Mac
sí que existeixi
el diccionari en català.
I havia començat
a fer proves ell
amb extreent coses
del diccionari
de l'Institut de Ciutadans
i va dir,
calla,
que m'hi posaré en contacte
perquè jo m'ho fareixo
a fer això,
a fer el diccionari
del sistema operatiu
d'Apple
en català
i els demanaré,
els delia
que em deixin
utilitzar
les seves bases
de lèxic
i dades
per poder fer això.
Però,
els de l'Institut de Ciutadans
li van dir que no,
que això no pot ser
perquè l'institut
textualment,
l'institut només
cedeix les dades
de què disposa
a entitats amb finalitats
científiques i de recerca.
Aquestes sessions
es formalitzen
preceptivament
a través dels convenis
de col·laboració
signats
amb les entitats
que ho han sol·licitat.
Molt bé,
el coneixement
a l'abast de tothom.
Exacte.
En els quals
s'estableixen els compromesos,
tal, tal, tal.
Tot això.
Lamentablement,
li hem de dir
que l'IEC
no preveu
la cessió de materials
en particulars
per a ús lliure,
diferent fora
que l'empresa Apple
fes una sol·licitud
formal a l'IEC
per obtenir el text
del DIEC 2
amb la finalitat
específica
d'incloure
en el seu sopar.
És a dir,
nosaltres només parlem
amb els amos.
Però qui ho paga això
de l'IEC?
Bé,
l'IEC és una institució
que viu
dels pressupostos públics.
Per tant,
se suposa
que tots
en som beneficiaris.
Doncs no.
No.
I els usuaris
d'Apple
tampoc.
Aquí està.
Això, evidentment,
aquest informàtic
al seu bloc
ja se n'ha queixat
i ho lamenta
i tal i tal.
I també,
des de Soft Català,
Jordi Mas,
un dels directors
i pares
del Soft Català
també s'enqueixa
i precisament parla.
A veure,
una institució
pròpia catalana
pagada en diners públics
que es giri d'esquena
les iniciatives ciutadanes...
És més,
hauria de potenciar-les
i recorçar-les.
No, no, no.
Fa molt llets.
I mira que
fent propaganda
de les coses
que fa l'IEC
des d'aquest espai,
doncs avui no.
Avui fem propaganda
del que creiem
modestament,
pobres ciutadans
que creiem que no està bé.
Doncs no.
No.
Fa llets.
Això és molt llets.
El govern espanyol,
hem fet un toc
que vinga,
regala dominis puners.
Per què?
Per què?
Doncs per fer la punyeta
al puntcat.
Això és el que tu dius.
Això és el que dic jo
deduint del que llegeixo
per les webs
i del que es publica
en aquest cas
al Record Català
que ja sabem
que el Record Català
de quin peu cuixeja,
és independentista,
molt crític
amb tot el que és espanyol,
etcètera, etcètera.
Però el fet és,
és cert,
el Ministeri d'Indústria,
el ministre del qual
és el senyor Joan Clos
que és barcelonauta,
ens diu ell, no?
Sí, és barcelonauta.
El barcelonauta Joan Clos
diu que des del seu ministeri
es regalen dominis puners
per potenciar el puners
i que el puntcat no,
no el subvencionen ni el regalen.
No el regalen?
No, perquè segons ell
això ja ho fa la Generalitat.
Ah.
Mentida total,
perquè el puntcat...
Però no és gratis el puntcat?
No, el puntcat no és gratis
ni és de la Generalitat,
és una institució...
Clar,
que s'ho va currar molt
per aconseguir.
Que s'ho va treballar molt,
ho ha aconseguit
i que ja han fet
totes les rebaixes
que han pogut de preu
per facilitar les coses, etcètera.
És a dir, el puners tu el pots tenir gratis,
però el puntcat no.
Sí, exacte.
Traduïn el tema.
Però és que, clar,
el ministeri es nodreix
de pressupostos
que surten dels impostos
de tots,
inclòs els dels habitants
de Catalunya,
però només patrocina el puners,
no patrocina el puncat,
el ministeri,
amb els nostres quartos.
Mira, Enric,
avui tenia raó
d'estar negatiu,
perquè aquestes dues notícies,
diguem-ne,
que són objectivament,
doncs,
home,
doncs que creen
una miqueta de...
Sí, a més,
una altra cosa que diu per aquí
és que, simptomàticament,
a partir que va aparèixer el puncat,
el ministeri va abaratir brutalment
el cost de comprar un domini punès.
Abans era més car,
i llavors,
quan va sortir el puncat,
vam fer una rebaixa espectacular,
i no era febrer,
no sé quan era,
però no eren rebaixes de febrer,
vam fer rebaixes,
i a més,
ara ja ho regalen
els menors de 30 anys
per a potenciar.
Ah, també es regalen?
És que...
Sí, sí,
ara te'l regalen.
En lloc d'un domini,
en comprar una parcel·la.
A nosaltres no,
perquè ja passem dels 30.
Sí, una mica.
Però els menors de 30
els regalen el domini punès.
En canvi,
si tu vols el puncat,
paga.
Com diu l'edita de castellana,
no hi ha dos i tres,
doncs aquí tenim a Bono,
que diu que no permetrà,
sota cap concepte,
utilitzar el català en congrés.
Bé,
això de sota cap concepte
ho dic jo,
però ja m'ho imagino,
no?
Sí, sí,
ho diu així.
Reblant el tema
de l'edita catalana...
No, ja l'edit castellana.
Jo t'ho diré una catalana.
Com sempre,
cornuts i pagar el veure,
amb això del puncat i el punès.
Ja està,
l'edita.
El senyor Bono,
que es preveu
que si el Partido Socialista
Obrero Espanyol
guanya les eleccions
de la 9 de març
serà el president del Congrés,
ja va dir,
fa uns quants dies,
que si ell li va presidir
la cambra,
no permetrà,
bajo ningún concepto,
que s'utilitzi
qualsevol llengua
que no sigui
l'única oficial
del reglament.
Ara tampoc es pot...
No, però...
S'utilitza el senyor Marín,
pobre,
que ha tingut una legislatura.
Aquest home,
jo crec que acabarà...
li han fet la guitza,
eh?
Això, pobre home.
Però no ha baixat del burro.
No, no.
Doncs el Bono ja...
Això és més del mateix.
El Bono és més del mateix
i directament ja diu
que ell no pensa
ni baixar ni pujar del burro.
Que això,
fins que no s'aprovi
un reglament de...
Ah, però diu que si
s'aprova un reglament, sí.
Sí, però clar,
aquest reglament el pactaran
entre els socialistes
i el PP i el pactaran.
Això ja, però a veure...
Això és el que diu.
Enric,
però ell diu,
si el reglament ho diu,
d'acord,
però si el reglament no ho diu,
com farem aquest reglament?
Doncs si el pactaran PSOE i PP
i en aquest cas...
Això és el que es preveu
i el que s'explica a les notícies,
que com que previsibilment
si s'arriba a tirar el reglament,
com que els costarà molt
posar-se d'acord,
es posaran d'acord sota mínims
i els mínims, evidentment,
exclouran les llengües territoriales,
que en diuen ells.
Vernàcules.
Què es deia abans, no?
També vernàcules.
No es deia vernàcules?
Regionales.
Regionales, dialectales.
Tot això.
Vinga.
Tu te'n recordes?
No, que eres molt jovenet,
comunicació, allò.
El català no és un idioma,
no?
El català no és un dialecto.
Encara n'hi ha que no ho tenen clar, això, eh?
Però és que té un debat
d'aquells que aixecaven butllofes.
Bé, sí.
Avui dia encara hi ha acadèmics
de la Real Acadèmia de la Lengua Espanyola
que tenen dubtes en aquest aspecte.
En fi, ràpidament,
Canal Català i Telecinco
col·laboren en el doblatge del català
de sèries d'èxit.
D'aquelles que hem vist a Telecinco,
doncs ara se'n va anar al Canal Català
però traduïs al català.
Sí.
Curiós.
Queda tancat el parèntesi xungo, eh?
El parèntesi negatiu queda tancat.
Amb això se suposa que ni bo ni volent
a qui li grari la tele està bé.
Això és bo,
perquè ara el que queda a partir d'aquí
és bo també tot.
A veure, això sí,
com que resulta que Telecinco
és de les cadenes més vistes a Catalunya,
s'han adonat que aquí tenen clientela
i, per tant,
amb una visió de la jugada diferent
del ministre Clos
o del ministrable parlamentari Bono...
Del barcelonauta, ministre Clos.
O del Institut d'Estudis Catalans,
per exemple, una visió diferent,
els de Telecinco han dit
Calla.
Aquella pela.
Aquí tenim mercat.
Doncs vinga,
han fet un acord amb el Canal Català,
que és aquella cadena,
és una xarxa de televisions locals,
entre les quals hi ha el Canal Català Tarragona.
I, de fet, ja s'està fent.
Jo ho he vist algun dia,
per curiositat,
la sèrie que ja es va estrenar
a finals de gener
és al Hospital Central.
Oh!
Doncs Hospital Central,
ara la pots veure els diumenges
al Canal Català en català.
Però el doctor Vilxer
és català
i parla català.
Es dobla ell mateix?
Gran pregunta, no ho sé.
Ho preguntarem.
Es pot mirar.
Bé, aquest és el primer pas.
Després, doncs,
també tenen previst,
si això els hi funciona,
també tenen previst
no només doblar més coses,
sinó fer producció pròpia.
Producció pròpia en català.
O adaptar formats d'èxit,
com per exemple...
A Telecinco?
Sí, a Telecinco,
ho diuen això.
Volen fer productes propis,
com per exemple
aquella cosa que tenen d'èxit,
que és allò de les escenes de matrimoni.
no traduït,
no traduït,
sinó fer-ne una versió...
Una pròpia...
O fer-ne una versió catalana.
Catalana.
És a dir,
el Papet i Marieta...
De fet,
fa un temps a TV3
hi va haver una sèrie
que es deia Ell i Ella,
que eren unes cosetes curteses.
Però era molt moderna,
era de gent jove,
i moderna,
i molt estupenda,
i molt guai,
i això és allò...
Contrastava molt amb la cosa...
Això és Grafort, eh?
És fer-ne el teu matrimoni.
Grafort?
Grafort.
Què se n'ha fet dels Grafort?
Un gran grup, també.
Un grup allà de la Ribera.
A veure,
buscarem
parecidos razonables,
en català seria
similituds raonables
o aparències raonables,
alguna cosa així.
Buscarem un paral·lelisme.
Hem de crear els personatges
escenes de matrimoni
on, en tot cas,
podem fer una proposta a Telecinco.
Aquí hi ha...
No, no per fer-la nosaltres,
sinó de perfils de personatges.
Vols dir que l'avi Ramon
que ve aquí a les tardes
ja vindria?
Qüestió de preguntar-li.
Preguntarem-li a la Sílvia.
Li preguntarem a la Sílvia.
Una abraçada des d'aquí
a l'avi Ramon, per cert.
Més coses.
Fem una falca?
Fem mitja part o què?
Fem mitja part.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
En fi, un quart de català
amb Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística.
És...
Si la setmana passada
un dels objectius era
saber com es deia
liendre en català,
l'objectiu d'aquest espai
serà buscar personatges
genuïnament catalans,
tirant una miqueta
de l'imaginari català
dels personatges estandards.
No val dir noms propis
de persones conegudes.
Buscarem estereotips
per crear escenes de matrimoni.
I així donem un cop de mà
a Telecinco
per allò de Telecinq,
a partir d'ara,
per donar suport
a la normalització del català.
De moment,
encapçala el rànquing,
l'avi Ramon.
Hem dit que persones reals no.
Ah, doncs proposo
el Caganer i Senyora.
Caganer i Senyora,
no m'agrada,
però si vols fer-me un...
Mira, podríem...
un senyor que renega molt.
Si avui no triomfes
amb el teu concurs
de la qüestió,
podríem obrir
una nova secció
i regalar la motxilla
de la Queta,
fer sortejos
amb gent que ens doni
propostes de parelles
per buscar el símil català
de les escenes de matrimoni.
Ens acabem d'improvisar
un concursillo
maquíssim i divertit
i més popular.
Què et sembla?
I que la matrana
que anar al català.
Doncs vinga,
a partir de la propera setmana,
vagin pensant, eh,
que buscarem propostes
i podrem guanyar
la motxilla de la Queta.
Pregunta d'avui.
Qui trucarà?
A veure si l'altre dia
no van trucar.
És però que truqui algú
perquè últimament
no et truca ningú.
Diré la pregunta.
Va, la pregunta
és senzilla
però com que és de xifra
sempre mareja.
Quantes pel·lícules en català
s'han projectat el 2007
a Catalunya?
Perdona, s'opció.
Sí, tinc tres ofertes
perquè la xifra exacta...
Direm tres numerets
a veure qui l'encerta.
Això, els tres numerets
els diré quan algú truqui.
Per exemple,
que truqui la Núria Rock,
si vol.
I tu dius que ha de trucar?
Sí, però no en fan cas.
Doncs que truqui la Núria Rock
o que truqui qui vulgui
per aconseguir
la motxilla de la Queta
amb tot el seu parament dins
que ara no repetirem
perquè anem justets de temps
però ja saben que s'hi encerten.
Quantes pel·lícules en català
s'han projectat el 2007?
107, 146 o 199
guanyen la motxilla de la Queta.
A veure si tens més sort avui, eh?
Si no, ja les motxilles
no hi cabran a l'armari de la ràdio.
Però, en fi,
977-24-4767
novetats editorials i informàtiques, Enric.
Una de cada.
Una, per als amants del futbol per ordinador.
Jo, que al futbol no en tinc ni idea
ni de veritat, ni de mentida, ni de jocs
però m'ha semblat que el tema val la pena.
No has tingut infantesa?
No has jugat a futbol?
Sí, no, jo no.
Va, doncs digues.
Infantesa, sí, futbol, no.
No m'interessa.
Bé, però això sí.
La informàtica en català sí que m'interessa
i hi ha un joc d'aquells
que tots els aficionats als jocs esportius
els agrada molt
que és el Pro Evolution Sockser
que és com en diuen en anglès del futbol
que en tenim aquí com a futbol.
Doncs la versió Pro Evolution Sockser 8
evidentment no l'han fabricat en català
ni a vegades d'això
però sí que hi ha qui s'ha preocupat
de fer-ne un pedaç espectacular i brutal
que a més a més fins i tot ha sortit
el Telenotícies i que una cosa ha sortit
és que deu ser important
doncs bé, han fet un pedaç
per adaptar el joc al català
això qui ho ha fet?
Ho han fet des de la plana
de selecció catalana.org
han fet el mot que se'n diu
mot en anglès en català pedaç
han fet un pedaç que inclou
un pedaç amb la selecció catalana
perquè pugui jugar amb aquest joc
als mundials, a l'Eurocopa
i inclou també l'ultimíssima equipació negra
que es va estar amb el partit
contra la selecció d'Euskal Herria
ara fa poc
doncs també ja està superat el dia això
a més a més
no han inclòs la selecció catalana
i tots els equips catalans
de primera, de segona A
això vol dir el nàstic
també per tant els tarragonins
podran jugar a futbol amb el nàstic
i podran fer que guanyi els petits
que no guanyi
ni que sigui virtualment
virtualment almenys que els guanyi
i també els de segona B
i tres de la tercera divisió
però a més a més han inclòs
la selecció d'Euskal Herria
la de Galícia, la d'Andorra
amb les seves equipacions actualitzades
també han inclòs els equips bascos
de segona A i de segona B
també han inclòs els noms reals dels jugadors
els fitxatges recents de tots aquests equips
quanta informació
les pilotes, les botes, tot això
i com ho obtindrem això?
fàcil
es va a la web de selecció catalana.org
que és això
3bedoles.selecció catalana.org
a veure si es posa en el cap
és el que t'anava a dir
que es posin en el cap
i també hi ha una altra web
que és la plataforma
Pro Seleccions Catalanes
que té una web que és
3bedoles.seleccions.cat
3bedoles.seleccions.cat
les dues
tant d'una com d'altra
es pot baixar aquest pedaç gratuïtament
i a partir d'ara
que feu jugar al nàstic
i que guanyi d'una vegada
molt bé
molt ràpidament Enric
Rodolfo Ortega
tinc un dubte
el petit llibre del català correcte
amb el títol ja ho diu quasi tot
un llibre de paper ja tocava?
sí
no abunden
però de tant en tant sí
hem fet una cosa virtual
informàtica
i una de paper
molt bé
així m'agrada
el senyor Rodolfo Ortega
és lingüista
i com m'explicava el company Jordi Sorinyà
que el coneix
i tal
doncs és un
ha fet
ha treballat com a corrector
i com a assessor lingüístic
a diverses mitjans de comunicació
especialment a Com Ràdio
i bé
doncs de la seva experiència
n'ha fet un llibre
que és aquest
tinc un dubte
petit llibre del català correcte
l'ha dit a la Magrana
té 192 pàgines
acaba de sortir fa poc
té i explica
és un compendi de 250 dubtes
del català bàsic
presentat de forma
de píndoles petitetes
i àgils
classificat en quatre apartats
un d'ortografia
un de gramàtica elemental
un de repertori d'incorreccions
i de coses lèxiques
i morfològiques
i un últim apartat
que recull mots
que poden ser confosos
amb altres mots
i per tant s'utilitzarien incorrectament
molt bé
ho deixem aquí ja
és que tres minuts
passen de dos quarts
una música per acabar
sí
què has triat avui?
una cosa interessant
grup recent
dintre de l'estela
de noms de grups
ja m'agrada com serveix
el començament
sí, sí
és canyero
el grup es diu
Filippo Landini
i Filippo Landini
és una persona real
ara és la moda aquesta
de noms de grup de persona
és un grup del Maresme
que acaben de treure
un primer disc
a finals d'any passat
que es diu
Primer Primera
i la cançó
99,9%
compres
acceptes
que canviem el concurs
de preguntar coses
importants
i de llonsis
per fer
les parelles
d'Escenes de Matrimoni
aquest projecte
de Telecinca
i Canal Català
ho fem durant
un temps limitat
per exemple
durant el mes de març
ja que començarem
durant el mes de març
per aconseguir
la motxilla de la queta
probables parelles
utilitzant
no cal que siguin
noms propis
estereotips
de la cultura catalana
més nostrada
que podrien protagonitzar
en diferents generacions
escenes de matrimoni
perfecte
un, dos, tres
aprovat
i anem
vinga
a l'avessió
anem
anem
tímica
anem
li
que el polític hagi dit una veritat.
I és que hi ha 10 milions de ciutadans que l'estan recolzant.
Hi ha el 99,9% de probabilitats.
Hi ha moltes possibilitats
que aquest món sigui real,
d'aquell esquema en una illa enmig del mar.
Hi ha moltes possibilitats
que el que puguis inventar
es faci realitat.
Hi ha el 99,9% de probabilitats.
Hi ha el 99,9% de probabilitats
que el mateix món estigui al mateix sigui l'eix del mal.
I algú malalt ha dit que hem d'estar preocupats.
que el 99,9% de probabilitats.
Hi ha el 99,9% de probabilitats
i el 99,9% de probabilitats.
Hi ha el 99,9% de probabilitats.
que el 99,9% de probabilitats.
Hi ha el 99,9% de probabilitats.
i el 99,9% de probabilitats.
Hi ha el 99,9% de probabilitats.
Hi ha moltes possibilitats
d'aquell esquema en una illa enmig del mar.
Hi ha moltes possibilitats
d'aquell que el món sigui real
d'aquell esquema en una illa enmig del mar.
Hi ha moltes possibilitats
d'aquell que puguis inventar
es faci realitat.
Hi ha el 99,9% de probabilitats.
Un 99,9% de probabilitats.