La ràdio de la ciutat segur que no té límits
la nostra memòria
a vegades sí que els té i per això
ja, excepcionalment, i en aquesta primera ruta
de la volta al món
en 28 dies hi hem d'admetre
un error
jo diria que és perdonable
però vaja, que l'hem d'esmenar
perquè si no, no tindria sentit la conversa
que tot seguit mantindrem en Pitu Rovira
bon dia, Pitu
no el presentem en qualitat de llibreter
jo el presentaria en qualitat d'excursionista
muntanyer, bé, no sé quantes coses
perquè la teva experiència a la muntanya
és de molts anys, jo m'imagino
que tu series millor escolta en algun moment
de la teva vida
és el que t'anava a dir
probablement d'aquí va començar aquesta passió
per la muntanya i per l'excursionisme
sí, perquè és quan te trobes
en un moment de la teva vida
rodejat de gent
perquè t'hi has pogut involucrar
i tot aquest grup
doncs el seu objectiu
és conèixer el país
i una manera de conèixer el país
és trepitjar-lo amb els seus camins
això queda molt romàntic
però certament és així
hi ha moltes maneres diferents
de conèixer un país i un territori
i un d'elles és trepitjar-lo
i quan et pica aquesta febre
doncs és pràcticament difícil
de deixar-la al llarg de la teva vida
i també ho fas una manera
una manera de viure
i una manera de fer
i una manera de sentir això
el territori
L'error
no m'oblido
d'esmenar-ho
és que havíem anunciat
des d'aquests micròfons
que amb Pitu Rovira
faríem el Camí Català de Sant Jaume
el Pitu com a bon caminador
que és
ha fet algun que altre
tram del Camí de Sant Jaume
però de fet
ell des del primer moment
ja ens va explicar
que el que faria
seria aquest ascender
de gran recorregut
que és el GR11
i que travessa tots els Pirineus
i això sí que ha de ser
una autèntica aventura
d'esforç
de bellesa
de moments impagables
personals
o compartits
amb d'altres
Sí
perquè
hi ha moltes maneres
de fer aquesta ruta
transpirinaica
pots fer-ho tot d'una tirada
l'utilitzant dels 35 o 40 dies
però esclar
avui en dia
molt poca gent
té el privilegi
de gaudir de 30 o 40 dies
i utilitzar-los
per una cosa que és
habitualment
el que acostuma a fer
tothom que fa
aquesta llarga ruta
és dividir-la en diferents anys
ja doncs
ho pot fer
en trams
de 10 o 15 dies
nosaltres vam ser
un grup que
curiosament
una mica
Camí de Sant Jaume
aquest any
fa molt un tram
i l'altre caixa un altre
sí
perquè
és que ens trobem
amb el mateix
anar de Tarragona
fins a Sant Jaume
de Galícia
Santiago
doncs
et pots utilitzar
45 dies
perfectament
i el gos ha fet en menys
però si vols gaudir
jo sempre dic
que per gaudir
d'una
d'una travessa
d'aquesta magnitud
no has de córrer
no ho has de fer-ho
en 30 etapes
ni en 35
o sigui
si no utilitzes 50
millor
per què?
perquè doncs
has podut gaudir
del paisatge
de la gent
dels pobles
de les valls
que passes
allò
del Dolce Fermiente
anem
perdona Pitu
378 quilòmetres?
la travessa del Pirineu?
la del GR
aquesta travessa
no
passa dels 700
passa dels 700
passa dels 700
sí
hem de tenir en compte
que comença
el cap de Creus
i acaba
el cap
oiguer
on derribia
on el Pirineu
es torna
a enfonsar
al mar
jo comptava
segurament
300
i és que
agafava
el que és
administrativament
la part del Pirineu
català
sí
home
ja seria això
això sí que seria això
no?
sí
agafem
el Pirineu
català
el que jo comentava
agafava
les noves comarques
catalanes
a l'Empordà
a Ribagor
a Cerdèm
fins a la Vall d'Aran
fins a la Vall d'Aran
són uns 300
quilòmetres
i a partir de la Vall d'Aran
continua
clar
està clar
perquè el Pirineu
no s'acaba aquí
de fet
saps què passa
quan parlem del Pirineu
aquí a Catalunya
entenem
doncs això
el Pirineu
pràcticament
la Vall d'Aran
però és clar
el Pirineu
és una serralada
que com dèiem
comença
o acaba
però vaja
va del Mediterrà
al Cantàbric
o a l'inversa
perquè és clar
això no té una direcció
no té una direcció
el que passa
quan parlem del Pirineu
sempre tenim aquella visió
d'aquesta zona central
de les altes muntanyes
és la serralada
on hi ha
el punt mig
on hi ha
la més gran concentració
de pics
de més de 3.000 metres
això és un paradís
per a la gent
que li agrada
l'excursionisme
i pels Pirineistes
és un paradís
en un dia
pots fer
4 i 5 pics
de més de 3.000 metres
si vols
en un dia
pics de
més de 3.000 i 4.000 metres
sí
però quan has arribat
dalt a la canena
és relativament fàcil
és anar baixant
un coll
i pujar-ne un altre
mira
només
a la zona
de Núria
hi ha
el que es coneix
com la olla
de Núria
si ara
ens imaginem
el santuari de Núria
està al fons
d'una vall
pugem al Puigmal
i podem anar rodejant
quasi sense perdre
de vista
el santuari de Núria
que és al fons
de la vall
podem anar rodejant
el pic d'Eina
el nou fons
el nou creus
i anem rodejant
i tornem a baixar
pel pic de l'àliga
bé
amb tot aquest recorregut
doncs hem anat
quasi bé
tota l'estona
a la ratlla
dels 2.600
2.400 metres
el punt culminal
és el pic
de la
el pic superior
de la vaca
que són
2.700
quasi 2.800 metres
en aquest poc espai
en aquest poc espai
de la vall
de Núria
el que tanca
el cil
de la vall
de Núria
doncs
en podem fer
5 o 6 pics
que estan
a la ratlla
dels 3.000 metres
si anem al Pallar
Sobirà
i pugem
a la pica
d'Estats
des d'allí
en un moment
en podem fer
3 o 4
que estan
per sobre
dels 3.000 metres
has fet
tota la ruta
tota la transpiranaica
ja?
Sí
no no
la vam acabar
i quants anys
o mesos
o anades
heu esmerçat?
ho vam fer
en total
vam utilitzar
40 etapes
39
això és com
el desert
no?
el que passa
la travessia
del desert
les 40 dies
i 40 nits
una cosa
molt curiosa
molt curiosa
perquè
no tothom
que la va
començar
la va acabar
i no tothom
que la va acabar
la va començar
en total
hi van participar
12 persones
d'un grup
d'amics
que
algun d'ells
jo diria
que la majoria
no havia aixafat mai
el Pirineu
central
el Pirineu
de les grans muntanyes
i si li havia anat
era per anar-hi
a fer una excursió
en cotxe
fins al fons
d'una vall
i mira quines muntanyes
més altes
que hi ha
amb l'estany
de Sant Maurici
molt bé
doncs
pràcticament això
i tot té un començament
exactament
tot té un començament
aquest grup d'amics
es coneixen
en dos minuts
en menys
dos minuts
m'ho explico
aquest grup d'amics
comencen
que tradicionalment
i per una sèrie
de costums
cada any
fan una excursió
de Torravena
Montserrat a peu
fins que
un punt d'ells
i diuen
escolta
quan arribem a Montserrat
per què no continuem
caminant fins a Núria
bueno
doncs escolta
l'any venent
ho fem
això porta
de Montserrat a Núria
quan pot haver-hi
vam estar
això va ser
l'any 95
i vam estar
11 dies
però això porta
també un treball
previ
de preparar la ruta
i de caminar molt
no deixar de caminar
cada dia
perquè t'has de preparar
és un entrenament
i no deixar de caminar
vam arribar a Núria
i quan vam acabar
això
escolta
per què no continuem
i a mi
s'ha d'acord
dir-los
escolta
jo conec jo
aquell terreny
perquè ja hi havia anat
altres vegades
i havia anat
amb una cosa
també inversalmana
curiosa
i no sé si m'estan
escoltant
la meva dona
però quan ens vam casar
pràcticament
el viatge
no el viatge
de Noses
que se'n deia
sinó el segon viatge
vam fer una ruta
pirinaica
i ens en vam anar
des de Núria
fins a...
pensava que em diries
que el viatge de Noses
el vau fer amb motxilla
doncs quasi quasi
i carregant
i cap al Pirineu
bé la prova
és que continueu junts
per tant la cosa
no seria tan greu
deixem el tema personal
total que ens en vam anar
fins a...
jo coneixia aquell terreny
i els hi vaig dir
escolta
en tu
si ja que som a Núria
anem-se'n fins a Cuixà
passem pel Canigó
i a més
mirem que sigui
l'època de Sant Joan
perquè
per Sant Joan
hi ha la de la flama
i també la baixada
de les falles
pel Pirineu
sí
i el Canigó
la flama
que després arriba
a tots els pobles
que ho desitgen
s'encena
a la pica del Canigó
i els pobles
de la Rodalia
hi pugen uns feixets
de llenya
cobreixen pràcticament
la creu
que hi ha dalt
del Canigó
i llavors
l'encenen
la nit de Sant Joan
són viatges
molt militants
són rutes
molt militants
aquestes
del Pirineu
d'anar aturant tant
abans parles
la pica d'estats
el Puigmal
el Canigó
muntanyes emblemàtiques
icones
dins del que és
la tradició popular
i cultural catalana
catalana
i d'altres
mira
no ens oblidem
que
el que és estrictament
el que és el Pirineu
es parla
en més de sis llengües
diferents
en totes les dues
basants
i amb uns elements
culturals
molt identificatius
de cada territori
però tenen
com a nix
a comú
aquesta serralada
i ho tenen molt clar
els habitants
d'aquest territori
d'una banda
i de l'altra
i d'una punta
a l'altra
bé doncs
la història
ve per aquí
i quan
vam acabar
a Cuiçà
doncs van dir
escolta'm
per què no fem
l'altra vista
aquesta
com un joc
és que va sortir
com un joc
us anàveu reptant
entre vosaltres
sí
però d'una manera
fins i tot inconscient
perquè
la majoria
no tenien
una experiència
molts d'ells
jo diria que
cap dels que van
passar per la zona central
que havíem d'anar en grampons
i amb neu
i amb collades
de més de 2.000
de 2.000
quasi a 3.000 metres
a 2.800 metres
al porto de Xistau
això és el Pirineu Aragonès
el vam passar en grampons
amb un dia fantàstic
però també recordo
l'arribar a la Vall d'Aran
que ens va agafar
amb una tormenta
d'aquelles
que et cauen els llams
i els pel costat
i que t'ho passa
relativament malament
relativament malament
no has de perdre
en cap moment
els nervis
perquè llavors
tot se't gira
a la teva contra
però
però que tot això
també va servir
d'una sèrie
d'una mena d'experiència
i de
jo em miro des d'una pesada
i jo em dius
home tu en un moment
has sigut
mi escolta
doncs sí
clar no no
això
i tu mires
des d'aquesta perspectiva
de formació
que això
com a individu
creixes
i tot això
que en el moment
d'aquesta vida
doncs
et fan com
objectiu de vida
jo no dic
que es porti
tatuat al front
però tothom
que ha passat
per un moviment
escolta
quan portes
una estona
parlant
el ramalasso
sempre queda
no ho neguem
això
total
que decidiu
fer-ho
i clar
aquí es plantegen
diferents temes
perquè deies
home
més de 40 dies
estem parlant
de prop de 800 quilòmetres
i no en una ruta
còmoda
des del punt de vista
que és una ruta dura
us heu d'organitzar
pel tema de la feina
i heu d'organitzar
molt bé
molt bé
el material
la intendència
i les càrregues familiars
les càrregues familiars
perquè clar
també
les famílies
han de dir
vinga va d'acord
vés-te'n 40 dies
i a veure si tornes
una miqueta renovat
anàveu tot homes
tot nois
sí
sí sí sí
esclar
això vol dir
convèncer
a les dones
a les consortes
escolta mira
seré una setmana fora
i tal
hem tingut una sort
impressionant
jo
ara ja no
perquè la cosa
vulguem o no
amb 10 anys
ha canviat bastant
però jo recordo
els primers anys
que amics
et deien
esclar
i la teva dona
et deixa marxar
em sorprenia
això sona una mica
estrany
però bé
encara
però què dius
ara
em deixa marxar
no home no
és que jo no demano permís
no
tampoc és això
mirem en baix
una setmana
amb uns amics
a fer això
i cap problema
a més escolta
hi haurà res més inofensiu
que anar a la muntanya
per un marit
total no no
cap problema
el que passa
que també cal dir una cosa
la veritat
vam estar tants anys
fent això
perquè
de fet va començar
en punta
ens va començar
traves al començament
els vam tenir
perquè la primera
era el primer
recordo que havíem de fer
sis dies de caminada
i només en van fer dos
i d'on a on
us vau plantejar
la primera etapa
doncs els primers dies
havíem d'anar
del cap de Creus
fins a Núria
i aquestes etapes
això que eren
en quina època de l'any
perdona
el mes de maig
juny
normalment ho fem
maig juny
maig juny
per això
sempre hem procurat
fer aquestes històries
i continuem fent
fent coses d'aquestes
però sempre fer-ho
entre finals de maig
i mes de juny
per la qüestió horària
per la qüestió de
tens l'oportunitat
de sortir a caminar
a quarts de set
del matí
i tens llum
fins pràcticament
a les vuit del vespre
no?
Qualcosa et permet
anar amb una certa
tranquil·litat
coneixent
parant
parlant
no tens pressa
que se'ns farà
fos pel camí
i llavors ja comences
a patir
llavors aquesta és
l'època ideal
per fer aquestes històries
aleshores què va fer
que aquella etapa
que havíeu de caminar
tant doncs no caminéssiu
el que havíeu previst
doncs mira
problemes familiars
un dels companys
doncs se li va morir
un familiar
molt proper
i clar
tot això
tot es troca
tot
és que no és només
la meteorologia
que pot
doncs una miqueta
marxes de casa
però no ho saps
tampoc
també és de comptar-hi
amb aquestes
amb aquestes
influències externes
saps el que pot passar
aquest risc
el corre sempre
marxis
marxis a fer una caminada
per la muntanya
te'n vagis de vacances
a Cuba
per tant
com va quedar la cosa
en aquest moment
no res
el següent any
doncs vam continuar
vam arribar fins a la Jonquera
vam arribar
no
van arribar
perquè el primer any
hi vaig poder participar
per unes qüestions laborals
i tota la història
és clar
les influències també
però bé
a partir del següent any
si fóssiu rentistes
és el que dèiem
m'agafo 50 dies
i ho faig tot seguidet
però el següent any
no
el següent any
ja l'any 98
vam anar de la Jonquera
fins a Núria
vam acabar això
i a partir d'aquí
doncs ja vam anar
cobrint etapes
el següent any
l'any 99
vam anar de Núria
fins a Areu
que això
és a la Vall Farrera
al Pallar Sobirà
encara està
molt per explotar
i molt verge
dins de tot
sí
la Vall Farrera encara
perquè també és una vall
que no té
no té
no té una sortida
en vehicle
no té pistes de neu
no té
bueno
esquí de fons
d'aquest
molt de muntanya
sí
però molt de muntanya
no és una valla
explotada turísticament
és de les valls
realment
que encara es mantenen
en canvi
Tabascan
que és el del costat
hi ha
hi ha una miqueta
de les pistes
de Tabascan
al final
però també són unes pistes
molt peculiars
vull dir que tampoc
l'aglomeració de gent
jo diria que són
les dues valls
la de Cardó
que està Tabascan
i la de
Vall Farrera
són les dues valls
que encara queden
Vall Fosca
sí
ara hi havia aquest projecte
saturat de moment
de moment saturat
malauradament
potser pel tema immobiliari
no sé per quina serà
sí perquè qui estava fent
aquell projecte
és aquesta
aquesta
immobiliària
Martinsa
es diu
que ha fet
fallida
per tant s'ha durat
aquest
que era un dels seus projectes
quan parles
quan parles d'això
també penses
home
aquella gent
també tenen
també tenen dret
no a créixer
sinó també
doncs
a tindre
a tindre
la despoblació
de les valls
perinàiques
és un fet
de fet
és un fet
i ara
les èpoques d'estiu
revifen una mica
no?
De fet
no tot és muntanya
us aneu aturant
en les diferents
poblacions
de les valls
i
hi ha una altra manera
de viure
i d'entendre
la vida a la muntanya
de les poques persones
que no viuen
en aquests grans
complexes turístics
és una altra manera
de fer
jo diria
que
el tic-tac
del rellotge
funciona
amb un altre
amb un altre ritme
cada vegada menys
cada vegada
se'ns acosten
més a nosaltres
cada vegada més
però
però sí que és cert
que
el
el destilar del temps
és un altre
és un altre ritme
és una altra
és una altra cosa
encara et trobes
doncs
els bars
i els cafès
dels pobles
aquella reunió
de gent
no de gent gran
no
sinó
tot aquell
col·lectiu
de gent
el tempos
de treball
també
és diferent
el turisme rural
ha donat moltes oportunitats
a gent jove
en determinats
pobles
sí
sobretot
els llocs
on
una cosa
que ha canviat
bastant
la vida
d'alguns pobles
d'allí
és tota aquesta qüestió
dels esports
d'aventura
Llavorsí
és un poble
que fa
20 anys
doncs
sí
era el nus
de comunicacions
cap a les tres valls
pinàriques
del Pallars
doncs
ara llavorsí
i amb la qüestió
del ràfting
i totes aquestes històries
els mesos
ara ja
des que acaba
el curs escolar
fins pràcticament
comença
és un continu
és un continu
en guany
tenen la sort
de tindre
molta aigua
que baixi
pels Nogueres
i això
ha hagut anys
que és clar
també la meteorologia
juga a favor
o en contra
però ha hagut anys
que han tingut veritables
problemes
per tindre aigua
en els Nogueres
però en guany
doncs sembla ser
que la cosa
els hi funciona
i això
també és una font
de riquesa
i també un fre
a la despoblació
en quantes etapes
al final
vau aconseguir
fer tota
en total
vam estar
39 dies
39 dies
en diferents anys
lògicament
i com fèieu
i ara preguntaré
una vaginada
però fa gràcia
vull dir
us apuntàveu
al punt exacte
on havíeu arribat
i després partíeu
des del mateix lloc
sí
i on acabà
tornàvem a reemprendre
el següent any
sou gent seriosa
això s'ha de fer
seriosament
perquè té una part
de ritualitat
important
per cert
aquest viatge
que vau fer
de tots els Pirineus
permet fer una cosa
que la majoria
de persones
probablement
no hem parat
la gran diferència
o no
que pot haver-hi
entre el Pirineu Català
el Pirineu Francès
i el Pirineu Basc
o Basc Francès
o no hi ha tanta diferència
en quant a tot
en quant a paisatge
en quant a paisatge
sí
perquè
mira
el Pirineu
és una serralada
que
es coneix
com l'escala
Pirinaica
comencem
al Cap de Creus
i té un punt
culminant
que és la Neto
i és com si
anessis pujant
a una escala
tu comences
a Rans de Mar
i pràcticament
estàs tota l'estona
pujant
fins que arribes
a aquest Pirineu Central
que és a la zona
de Benasc
entre la vall d'Aran
Benasc
aquestes zones
on tenen els punts
culminants
que és la Neto
i les muntanyes
maleïdes
des d'aquell punt
ja comences a baixar
encara que haig de pujar
algun pic
alguna collada
però ja comences a baixar
ja comences a baixar
i el paisatge
et canvia
totalment
el fet de fer-ho a peu
et permet una cosa
el mirar enrere
i dius
mira d'on venim
mira d'on venim
i no te n'adones compte
que pas a pas
i quilòmetre a quilòmetre
camines
camines una barbaritat
i què penses
mentre vas caminant
perquè no tota l'estona
xerres amb els companys
hi ha temps de tot
hi ha temps de solitud
tot allò que estàs veient
t'està estimulant
i t'està provocant
a sensacions
a pensaments
a records
a no res
a deixar la ment en blanc
hi ha molts moments
de deixar la ment en blanc
de pensar que estàs cansat
que tens ganes
que s'acabi
aquella terrible pujada
jo recordo
molt especialment
la pujada
del Coll d'Ordino
a Andorra
brutal
o el Collado
d'En Íscolo
des de baix
a Pineta
fins dalt
és una paret
impressionant
que estàs
dues hores
o tres
pujant
sense descans
i maleixes
sí
però arribes
a maleir
el parquet
qui et demanava
posar-te
amb aquesta història
carregat en 13 quilos
de pes a l'esquena
perquè no hi havia
altre remei
que portar
tots els envolums
al damunt
i és clar
penses en moltes coses
també
no en reforçar l'amistat
perquè està claríssim
perquè tens una amistat
amb una gent
que vas a conviure
i durar una setmana
durant 10 dies
però de xerrar de coses
doncs
pràcticament
una vegada
sense sentit
o de comentar
el paisatge
durant
10-12 hores
que estàs caminant
al dia
de les 24 hores
del dia
inverteixes
pràcticament
la meitat
caminant
llavors clar
tens temps
de tot
d'anar
estona sol
estona
és esperar
aquells companys
a trobar-te altra gent
que fan el camí
a l'inversa
o que se t'ajunten
durant un o dos dies
i això
t'anava a dir
trobeu gent
trobes gent
gent que van sola
que fan l'altra vegada
sola
i s'ajunten amb tu
i t'estan dos o tres dies
anant
tu la faries sol?
sí
sí
perquè no té
no té allò
un problema
de dir
vas a córrer un risc
del qual
em pots sortir mal parat
home doncs no
no
encara que fessis
bestieses
no el té el risc
un alt risc
com podríem dir
escolta
anem a pujar
unes muntanyes
de la Himalaia
que sí que tenen
un risc
però
el primer
és una muntanya
domèstica
és una de les muntanyes
que les pot fer
qualsevol persona
que estigui
relativament bé
que no estigui allò
home
estic molt sobrepassat
de pes
i pujar
o que tingui
malalties
no
però una persona
normal
pot fer un recorregut
per allà
perfectament
i vau acabar on?
al Cabo Íger
això és al costat
d'Onda Ríbia
molt a prop
de Sant Sebastián
Onda Ríbia
és una
és un
quin final
de viatge
un final fantàstic
magnífic
vam acabar allí
a més d'una manera
molt
molt
molt bonica
molt bucòlica
arribar a veure
el Cantàbric
amb la gran diferència
que té
amb el nostre
Mediterràs
diferent
no té res
que veure
el color
li canvia
i veure'l de lluny
i veus que allò
la sensació
d'haver acabat
però també a l'hora
de dir
ja s'ha acabat
i ara què fem?
després vam fer
però
dius
ara ja hem acabat
ja hem acabat
hem llençat aigua
del Mediterràs
dins el Cantàbric
i una mica
d'arena
de la nostra platja
això ho vam fer
sí
que bonic
no?
sap que dius bucòlic
però bonic
què seria de la vida
sense aquests gestos romàntics
sí, sí
se'ns va córrer
és a dir
vau agafar sorra
i aigua
sí
i la vau portar
com que no et portàveu
prou pes
poqueta no?
m'imagino
no, jugàvem amb trampa
els dos anys
vam jugar amb trampa
quan jo deia
al començament
que aquesta travessa
la van començar
no tots els que la van acabar
la van començar
i a l'inversa
els dos últims anys
els meus fills
els n'havien fet grans
i s'hi van afegir
no?
i la meva dona
clar
es quedava sola a casa
i vam dir
escolta
tu
i per què no ens portes
les motxilles
amb el cotxe
i la meva dona
mira, clar
és que l'edat
és l'edat
i tants anys
fent la ruta
i la dona
que és una gran dona
doncs sí, sí
s'hi va afegir
i venia amb el tot terreny
amb les nostres motxilles
carregades
i ens la trobàvem
allà dalt
amb una collada
un cony
he anat a parar
aquesta dona
aquí dalt
amb el cotxe
i bueno
doncs l'aigua
la nena
la portava
a ella
a veure
aquí la gran heroïna
de la ruta
és la dona
del Pitu
no el Pitu
i els seus col·legues
això només va ser
els dos últims anys
escolta una cosa
un bon àpat
per celebrar el final
on arribia
on va ser
on va ser exactament
l'Hermandat de Pescadores
altament recomanable
és un restaurant
portat per dones
en aquell moment
suposo que he de continuar
però altament recomanable
va ser un festival
perquè va vindre
famílies
i tota la història
va fer una gran celebració
i fins i tot
escolta
amb aquella gent
no sé d'on la van treure
però van treure
una botella de xartres
d'aquella gent
de xartres
en el de Ríbia
a més a més
i a més a més
de Tarragona
és molt de xaculí
peixer
molt bé
i fantàstic
fantàstic
i preparant ja
la ruta
que volíeu fer
després
on volíeu anar
si volíeu continuar caminant
allà
va ser el començament
d'una altra aventura
què vau gestar
quina aventura
vau gestar allà
doncs home
vam arribar
on arribia
i allà comença
el camí de Santiago del Nord
allà
al Puente de Santiago
a Irún
allà comença
el camí de Santiago del Nord
però vau començar
a caminar allà
no
per tornar a casa
vam tornar a casa
però allà
amb l'objectiu
de dir
escolta
ja que som aquí
doncs continuem
mirant el Cantàbrica
a la nostra dreta
i un dia o altre
arribarem a Santiago
i amb això estem ara
ja aneu fent
més o menys els mateixos
que vam fer
aquella transpiranaica
sí, sí
més o menys els mateixos
el següent any
vam fer una travessa
que jo també la recomano molt
que és el camí dels bons homes
que surt del santuari
de Querala Berga
i acaba a Montsegur
que travessa el Pirineu
doncs a l'inversa
no?
de vall a vall
i que
i que és fantàstic
és una travessa
dura
dura
perquè aquesta sí que és dura
puges
però
que és fantàstica
de fer
no?
i després ja com
ja teníem l'objectiu
d'anar altra vegada
on arribi
i anar fins al Puente de Santiago
a Irún
i continuar
doncs ara estem amb això
i ara estem per Astúries
més o menys
per Astúries
ara tocarem amb la sidra
ja l'hem tocat
ja l'heu tocat ja
Pitu
caminant
moltes passes
no les podries comptar
ni que tinguessis
un apodòmetre
hi ha uns aparells
que sí
ara
de tots els que has fet
des que eres minyó
escolta
no
no
des de les teves pujades
a Monral
i a Ciurana
i tot això
tant de caminar
tant de caminar
on vols arribar?
no tinc un objectiu
vull dir
la gent que va a la muntanya
no tinc un objectiu
no camina per caminar
mira
ahir me'n vaig anar
a dalt al mirador de la pena
i m'estava sol allà
contemplant el paisatge
i van pujar uns ciclistes
que també té la
pujada des de baix a poblet
fins a dalt al mirador de la pena
pedalant
també té la seva història
jo m'estava allà
i puja un
diu
si està malament aquí
dic mira si està malament
que fot el cal ara mateix
aquesta relació
amb gent desconeguda
i aquesta ironia
que has utilitzat
també serveix per això
on vols arribar
home enlloc
enlloc i a tot arreu
enlloc i a tot arreu
nosaltres hem arribat
al punt de les 10
ha estat una xerrada
de veritat
ja sabíem
que aniria així
en la que hem après
molt i en la que
a veure a mi em venen ganes
de posar-me unes xiruques
ja utilitzant aquest llenguatge
que dèiem
i començar
a caminar
és cert
que el camí et dóna molt
realment
el que sigui
i a més a més
a vegades
el teu entorn
et diu
escolta
si et perdràs un dia
per allà dalt
és possible que et perdis
però tampoc
ja em trobaré
ja et trobaràs
i animar la gent
no tinc cap mena de problema
sortir en aquests llocs
Pitu Rubina
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
demà si no hi ha novetat
anirem al Perú
amb Nani Rodríguez
són les 10 les notícies