Obrim el temps de la tertúlia.
Aquest matí de dijous, com dèiem, un matí de pla hivern,
un matí fred, un altre cop aquí a la ciutat de Tarragona.
Un matí, en la propera mitja hora,
en el que comentarem alguns aspectes,
algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui amb un periodista,
el cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat de Rubí-Nibersil,
Josep Maria Àries.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, bon dia.
També avui ens acompanya el cap del Departament de Medi Ambient
de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Joan Besora.
Bon dia, Joan.
Bon dia.
Ens acompanya un arqueòleg municipal, un altre Joan,
el Joan Menchon, bon dia.
Bon dia.
I ara esperem que s'incorpori de seguida al quart contartuli.
Està també convidat l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz,
perquè ens ajudi també a comentar,
a valorar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui, per començar, els convido a parlar d'autopistes,
perquè aquesta setmana hem tornat a parlar d'autopistes
per diferents motius.
Primer, perquè dimarts aprovava el Congrés dels Diputats
per unanimitat una proposició, una proposta
per tal de fer aquell famós fons de rescat de peatges.
i ahir el president de CESA, Salvador Alemany,
va anar al Parlament, va parlar de moltes qüestions,
va anunciar que les obres del tercer carril en el tram
que va del Vendrell a Tarragona s'acabaran d'aquí poques setmanes,
al mes de gener,
i que tot el tram fins a Salou estarà a punt a la Setmana Santa.
i també va fer un anunci que segurament pot crear una certa polèmica
perquè va plantejar que potser el preu dels peatges a les autopistes
s'hauria d'incrementar en determinades franges horàries
o en determinats dies quan la densitat circulatòria sigui molt alta.
És a dir, en dies puntes, peatges més cars.
I això ja ha provocat un cert enrenou a nivell polític
i a nivell de diverses entitats econòmiques i socials.
Algun comentari del senyor Salvador Alemany
o d'aquesta proposta, Josep Maria?
Home, no deixa de ser curiós que es penalitzi, diguem-ne,
quan no tens masses més alternatives.
És a dir, si les alternatives fossin com Déu-Mana,
si tinguéssim carreteres públiques 100% com les nacionals
en condicions, doncs jo no aniria a l'autopista.
Quan no puc triar, quan tenen la paella pel mànec,
aquest tipus d'exercicis em semblen discutibles.
Un pel indecents.
Penso, eh?
Pagar, com hem estat pagant aquests últims mesos, anys,
tot i que l'autopista s'havia vist reduïda pràcticament
en un carril, en unes cues terribles, això no té nom.
No té nom.
I continua pagant ara amb un entramenobres
que moltes vegades has d'anar només a 80
i en una situació de crisi?
Jo crec que no ens ho podem permetre, a més a més.
Tot el que no sigui posar facilitats a la mobilitat de les persones
va en detriment no només de la qualitat de vida
de cadascú de nosaltres, sinó de la qualitat
i de la competitivitat del país.
Doncs és que ens ho hauríem de fer mirar.
Joan Besora.
Jo ahir la tarda, quan vaig sentir per la ràdio
les declaracions del senyor Alemany,
no m'ho creia, la veritat.
Vaig ser allò que penses, bueno, no ho he sentit prou bé, no?
perquè si ja partim, clar, històricament,
d'una raó de ser, com deia el Joan Maria,
de mobilitat, etcètera, etcètera, que no està adequada als anys actuals,
que parlem de la creació d'un tercer carril,
que parlem d'eliminació dels peatges troncals de l'autopista, etcètera, etcètera.
El dimarts tenim la bona nova d'aquests fons pel rescat dels peatges de l'autopista,
però l'endemà, evidentment, Avertis contesta d'aquesta manera.
I a més, vull dir, jo crec que no cal ser cap persona entès en números
per entendre que crec que la relació ha de ser a la inversa, no?
O sigui, amb una autopista que hi ha més tràfic, hi ha més gent,
doncs els costos s'abarateixen, són més a contribuir,
més a recaptar, etcètera, etcètera.
Vull dir, jo no sé, a mi que diguin, escolta, l'autopista del nord,
la del sud, la de Galícia, la no sé què, que passa tan poca gent,
o la que va a Lleida, ahir vaig anar a Lleida jo i hi havia molt poca gent
circulant l'autopista, dic, escolta, escolta, és deficitària,
hem d'incrementar, encara, que tampoc és el cas, tampoc és el cas,
encara ho entendria, però precisament amb una autopista
que, escolta, va sempre a plena,
deuen fer unes recaptacions impressionants,
jo crec que encara es tindria que baratir, és que clar, és que no ho entenc,
però ara que tu diguis si, Ricard, no ho entenc les declaracions del senyor alemany.
I el Joan Menchon les entén?
A mi em ve el tros de l'autopista de l'AP7,
que precisament em sembla que és la més antiga de l'estat espanyol,
que suposo que s'ha hagut amortitzar 50 vegades, ja, no?
I tu fas gràfic, me'n recordo una vegada que vaig anar de nit a Barcelona en diumenge,
l'agost, va començar la cua Altafulla i va acabar a la Diagonal,
a 30 per hora vam anar.
O sigui, que damunt, quan va haver una cua tan bèstia,
hauré de pagar 3 o 4 o 5 vegades més
que quan no hi ha trànsit, benyut i paga el veure.
L'argument del senyor alemany és que clar,
en dies punta, si s'ha de pagar més, si es cobra més,
hi haurà menys, és a dir, obligarà a l'usuari de l'autopista no a dissuessori.
La qüestió és continuar fent l'arròs, no?
Perquè hi ha rescat d'autopistes, bueno,
haurem de buscar una altra fórmula per continuar fent l'arròs,
que és pujar als imposts quan hi ha més demanda.
D'acord, llavors, a què estem jugant, no?
Potser no val la pena fer els rescats.
Sí, sí, sí.
És trampós, això.
Sí, sí, sí.
És a dir, penalitzar...
A mi, penalitzar determinats serveis o usos
per a derivar-los cap a altres més sostenibles,
a mi no em sembla del tot malament.
Quan hi ha alternatives, és a dir,
penalitzar el transport privat,
penalitzar, i això s'hauria de meditar,
però penalitzar-lo, si tu estàs fent una oferta
de transport públic amb Déu mana,
doncs és un joc raonable.
Ara, això de l'autopista, és que a mi que em diguin
quina alternativa tens per anar del Camp de Tarragona a Barcelona.
El penedit.
En cotxe.
No, el tren.
El tren.
No, no, potser el senyor Alemany el que està fent
és fent una promoció encoberta del transport ferroviari.
Que si és així, faran una autopista de Tarragona
a l'estació del Camp de Tarragona amb tres peatges.
Deixa'm recordar a mi.
Jo recordo el...
Perdona, no sé, això s'ha acabat.
Sí, sí.
Acabem.
L'estudi que va redactar conjuntament
Cambra de Comerç,
la CETA i la CETA Estudio Econòmica
sobre el tema de la minació dels peatges troncals,
precisament una de les alternatives informàtiques
que podia haver-hi al tema dels peatges
era precisament fer bonificacions.
Bonificacions.
Doncs bonificacions vol dir
persones que incrementin el seu pas per allí,
camions que a partir d'una altra hora,
si circulen en unes altres hores,
doncs també tindran una reducció.
Fer com uns abonaments dels autobusos,
com hi ha dels autobusos del transport públic, no?
Exacte.
Doncs per tant, jo crec que aquesta ha de ser la direcció correcta, no?
Tot el contrari és anar en contradirecció.
Mai millor dir-ho.
Entre les reaccions, per cert,
la del president de la Càmbra de Comerç de Tarragona,
Albert Avelló, que deia,
home, potser una bona mesura seria
que per evitar col·lapses a les autopistes
seria millor reduir el preu en hores de poca afluència.
És a dir, convidar a l'usuari de l'autopista
que l'utilitzi quan, teòricament, hi ha menys densitat.
Hi ha algun tren d'autopista,
si no en ve la memòria,
el tren que va de Barcelona a Sant Cugat del Vallès pels tunnels?
Hi ha una cosa així.
I ens sembla que no funciona molt bé.
Deixi'm saludar el quart contertúlio,
Rafa Muñoz.
Rafa, bon dia.
Bon dia.
Usuari de l'autopista, per cert,
perquè com que ja ho has recordat més d'una tertúlia,
com que acostuma anar molt al vendrell
i no té gaires alternatives,
és a dir, la 340 és una alternativa, diguem-ne, poca dient.
En fi, aquesta notícia o aquestes aclaracions a Salvador Alemany,
el president de FESA,
dient que cadria incrementar el preu dels peatges en dies punta?
Sí, jo pensava que la meva capacitat d'estupefacció
estava exaurida,
però cada dia em recorden que no,
vull dir que el meu cervell encara pot treballar
amb més estupefacció.
És que no entén res.
És un animal.
És que ho trobo tan bèstia
no sé, aquest senyor
potser haurien de fer la prova de...
no sé si es pot dir això per la ràdio,
però potser hauria de fer la prova d'alcoholemia a algú, eh?
Home, l'alcolemia a autopistes
és una cosa molt complexa, eh?
Home, per això, justament per això,
vull dir, perquè si això ho ha dit seré,
home, hauria de donar moltes explicacions, eh?
Quan tenim uns serveis d'autopista
que, a més, són bastant penosos, eh?
Jo ahir venia de Barcelona
a la una de la matinada, eh?
Venia a un sopar, eh?
I ho saben a casa.
Espero que no m'estiguin escoltant ara.
Bé, i a part que des del Vendrell a Tarragona...
El tram d'obres.
És una aventura, eh?
Una aventura que, a més, dura temps, etcètera, etcètera.
Però és que des de Barcelona al Vendrell,
bueno, és igual, resultat,
dues hores i vint minuts.
Bueno, pagant.
Això a la una.
Això a la una de la matinada.
Que se suposa que és una hora, diguem-ne, de poc tram.
Bueno, és hora que aprofitem per fer obres i llavors està tallant els carrils,
que tampoc ho vas entendre massa, no?
Vull dir, jo entenc que quan hi ha obres els peatges s'haurien de baratir.
Perquè paguem exactament igual,
anem a 80,
amb risc de la nostra vida perquè està com està,
i davant surt aquest senyor i diu,
no, no, i escolti, quan hi hagi més afluència de trànsit,
a més, els pujarem els peatges.
Ole.
Per tant, l'alternativa quina serà?
Que col·lapsarem encara molt més la Nacional 340?
És que...
I troben alguna vinculació en aquestes declaracions,
aquesta compareixença de Salvador Alemanya i el Parlament,
que digués això 24 hores després de que s'aprovés,
com deia al principi de la tertúlia,
al Congrés dels Diputats,
aquella reivindicació antiquíssima del fons de rescat de peatges
per intentar que els peatges en determinades zones de l'Estat,
especialment, clar, aquí a Catalunya, que són ni a més,
doncs siguin més moderats?
Troben que pot haver-hi alguna relació?
Li troben una...
Són faves comptades, no?
Però és que...
Sí, coincideixen que sí.
És que amb el rescat,
a Vertis no hi perd.
És que són coses que m'acosta de creure, no?
Que hagi pogut ser una reacció a les declaracions del govern
és possible,
perquè, clar, un dia després de justament fer això,
doncs i tal,
però, clar, com tu dius,
això és històricament.
Jo fa 40 anys recordo les paraules del meu pare,
com suposo a vosaltres,
que deien, no, no, m'han dit que ara es pagarà durant uns quants anys i això,
però després, quan estigui pagat, ja no ho pagarem.
Serà gratis.
Han passat 40 anys d'això.
Josep Maria, tu li trobes alguna relació?
Jo em penso que això és marejada per diu.
És a dir, el tema de fons és un altre.
El tema de fons és el del dèficit d'infraestructura pública.
I això ho compares amb...
No només la comparació amb la situació amb altres comunitats autònomes
que tenen estructures viàries molt millors que les nostres i gratuïtes.
i jo pregunto per què, si no compareu-ho amb altres països.
És a dir, posem-nos les piles.
I per tant, la discussió sobre les declaracions a l'Alemanya
és una cortina de fum.
El problema és la política del govern de la Generalitat
i la política del govern de l'Estat
respecte a la dotació d'infraestructures públiques,
com Déu mana, a les comunitats.
És que si no, estem passant una crisi econòmica.
És a dir, això, que ningú ho perdi de vista.
I per tant, l'esforç públic és vital amb això també.
Jo espero que qui hagi de prendre nota d'aquestes declaracions
actui en conseqüència.
Massa esperança no en tinc.
Jo m'apunto a la reflexió que ens feia el Joan
de la comentària del seu pare.
No et va dir quants anys.
Jo penso que passaran 40 anys més.
És a dir, difícilment ho deixaran anar, això.
El problema de fons és aquest.
Difícilment ho deixaran anar.
No hi ha una aposta decidida amb el tema de les carreteres.
I és curiós que mentre que es fa competència
entre el pont aèri, l'AVE, i això està funcionant,
i s'han hagut de posar les piles,
i les companyies aèries han hagut de baixar els preus dels bitllets
perquè s'ha demostrat que el tren pot ser molt més competitiu,
amb carreteres no sé què passa.
Que no és negoci.
Que no és necessari.
El problema és que si tinguéssim una autovia
de Tarragona-Barcelona,
estaríem parlant d'una altra manera.
Oh, clar.
És l'alternativa.
Però com que no hi ha alternativa,
l'empresa concessionària té el negoci assegurat, no?
És un monopòli, al final.
Autopista o autopista, i més benyut i pagar el veure.
Jo no crec que tingui relació...
A veure, i si té relació,
és d'un infantilisme tremendo,
perquè, com diu el Joan,
alliberament dels peatges,
és que no estem parlant d'una nacionalització
de les autopistes estil Bolívia, eh?
I s'està pagant.
Escolti, miri, a canvi de que tregui les peatges,
nosaltres li pagarem, eh?
Sí, sí.
I suposo que se li pagarà bé, eh?
Perquè jo ho hauràs de pagar interessos,
el rescat que ells ha de fer, etcètera, etcètera, etcètera.
Jo trobo de marxar.
Hi ha un moment de crisi que necessita molts diners
per moltes coses.
I no deixa de ser curiós que també faci l'anunci
el mateix dia en què ja ho confirma el Parlament,
doncs, en fi, que aquestes obres que tants problemes donen als usuaris,
aquestes obres d'ampliació estaran acabades,
que segurament per a la Setmana Santa,
la pròxima primavera,
podrem circular ja amb una certa comoditat,
amb els tres carrils per aquest tram de l'autopista,
i a més a més s'acabarà el proper any
d'aixecar aquestes famoses barreres truncals.
I els haurem de donar les gràcies.
Hem estat pagant estoicament durant molts anys
anant per un sol carril,
i ara, doncs, el gran mèrit s'haurà
haver aconseguit el tercer carril,
que si repasséssim la maroteca,
d'aquest tercer carril se'n ve parlant
des que es va inaugurar l'autopista.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Tindrem tercer carril, però també tindrem més peatges.
En fi, la veritat és que els temes de les autopistes
i de la mobilitat en general pel territori
tornen a estar de primer pla de l'actualitat.
És una de les qüestions, segurament,
en perspectiva històrica,
que més haurem debatut en aquestes tertúlies.
Aquests dies es torna a parlar
dels peatges a les autopistes,
es torna a parlar dels problemes de mobilitat.
Ara, abans ha sortit l'alternativa del tren.
En fi, el tema de l'estació del Camp de Tarragona,
de la futura estació al sud de l'aeroport,
de la problemàtica d'enllaçar amb Barcelona,
de que cada cop hi ha més trens
per la línia d'alta velocitat
i menys trens per la línia convencional.
Saben que hi ha un anunci de més aves
a partir del proper diumenge.
Tot això ens porta...
La CEPTA feia la setmana passada
una altra petició que s'han de millorar
els accessos a l'estació de Paràfort-la-Sacuita
perquè cada cop tindrem més usuaris
a l'estació del Camp.
Són qüestions que encara no tenim resultes
i que formen part també una mica del mateix,
dels problemes i de les dificultats
que tenim de mobilitat en aquest territori
al voltant de Tarragona, Reus...
I la comarca, no?
Ens estem fent grans.
A mi em sembla que...
Jo crec que anem en bona direcció, sincerament.
Jo amb això sí que vull ser optimista
perquè em penso que la gent del territori
s'ha adonat de la importància,
de què és estratègic el tema de les infraestructures.
Malauradament encara a vegades hi ha massa soroll,
diguem-ne...
Hi ha poca sincronització,
hi ha declaracions i posicionaments
absolutament legítims
que jo no sé si afavoreixen.
Jo soc partidari en aquestes circumstàncies
del front comú
i el dia que el territori aconsegueixi tenir
no només una autoritat única
en el tema de la mobilitat,
sinó una veu coincident del territori,
això se n'hi ha resolent.
Perquè al final, no ho oblidem,
qui mana és l'usuari,
qui hi ha de manar
i hem de prendre consciència d'això.
I a mi em sembla que aquests posicionaments
de la CEPTA o de la Cambra de Comerç
o del sindicat,
n'hi ha moltíssimes.
A mi em sembla que són molt adequades.
Com a mínim s'ha pres consciència
que això de les carreteres
no és un problema d'un ajuntament
o d'un altre,
sinó que és un problema d'un territori.
I amb això estem madurant.
A poc a poc, miracles no n'hi ha.
Però és vital.
En l'àmbit ferroviari que comentava,
amb aquest plantejament d'una estació
a parafort la següent
i una altra que tindrem al sud de l'aeroport,
a mig camí entre Terraon i Reus,
són opcions vàlides
o ens haurem tornat a equivocar,
per tots els problemes de mobilitat
que podem tenir ara per a parafort la següent
i que podem també tenir en el futur
per anar a l'estació intermodal,
que li diuen.
Depèn per a què.
I per viatges de mitja i llarga distància
tenen la seva coherència.
Ara és necessari
reforçar la llançadera
Tarragona i poblacions de costa
a l'estació de Sants i Gràcia.
Perquè el número d'esuaris diari
ha crescut molt.
I pensem una cosa,
hi ha molta gent que això ja passa...
Però això per la via de tota la vida,
per la via convencional.
I passarà que sortir de Tarragona,
treballar a Barcelona i tornar,
o a l'inrevés.
I això és un trajecte que s'ha de fer en tres quarts d'hora.
Però Joan, l'aposta de Renfe
sembla clarament contrària,
és a dir, cada cop més trens
per la línia d'alta velocitat,
perquè és la que dona també més diners, no?
Tenim un problema, eh?
No, Rafa?
Sí, però de totes maneres,
jo ja soc usuari,
sobretot de l'Avant,
de Tarragona-Barcelona,
però és que el problema no és l'Avant.
És que el problema és
com arribes a l'estació
per a Fort La Circüita.
Per tant,
clar, el pas és que el model
és un model que ja està fet,
ara no podem tirar enrere.
Per mi no és el model ideal, eh?
Una ciutat com Tarragona
que no té un transport públic
com Barcelona,
és igual que fiques l'estació
d'altra ciutat a Sants,
que hi ha Gràcia,
que no sé on,
perquè hi ha metro,
hi ha ferocs de la Generalitat.
Les comunicacions són molt millors
que a Tarragona.
No n'hi ha comunicacions.
és a dir,
jo per agafar la man
és que no tinc ni autobús.
O em porta algú,
o deixo el cotxe allà,
evidentment.
O el deixes al pàrquing
o aparcat de qualsevol manera.
Sí, no,
però això tampoc
m'hi preocupa excessivament
perquè a l'estació de Tarragona
també se deixa el cotxe,
vull dir,
i també o el deixo al pàrquing
de la Pedrera
o aparco de qualsevol manera
allà on pugui, no?
Però com a mínim tens
un autobús de Sant Paguer i Sant Pau.
Però com a mínim,
exacte,
hi ha un transport urbà, no?
No ho sé,
també estic d'acord,
el tema d'infraestructures
és un tema que no es fa
d'un dia per l'altre.
Ara,
jo tinc els dubtes
de si els que han de planificar això
ho estan planificant
o anirem sempre sobre la marxa
a mesura que l'usuari
vagi protestant.
Això és el que em preocupa.
Per mi hi ha un tret diferencial
i és que
hem de participar més.
Ja sé que això és molt,
això pot sonar demagògic
o pot sonar molt infantil.
O sigui,
no pot ser que qui decideixi
decideixi unilateralment.
És a dir,
han de tenir tota la informació
i els hem de recordar
tantes vegades com calgui.
I s'han pres decisions discutibles,
però el retrovisor
no pot ser obsessiu.
No podem estar lamentant
si l'estació de l'AVE
està en un lloc ideal o no.
És obvi
que hi havia solucions alternatives.
El que ens ha de preocupar
és el present i el futur.
Perquè si no,
tenim la temptació
en tot el camp de Tarragona
a llapar-nos massa les ferides
i perdem una quantitat de temps
i d'energia brutal
si no fos que...
Escolta'm,
hi ha el que hi ha.
Això també és veritat.
I per tant,
el problema de l'AVE
és que no l'haguéssim tingut.
Això hauria sigut
un gran problema.
Ara hi ha efectes col·laterals
que jo no li vull restar
cap mena d'importància
que s'haurien de resoldre
jo en el territori.
Té, en principi,
més competències
i pot apretar molt més
d'evitar batalles
amb els taxistes.
Una cosa lamentable.
De garantir
i reforçar línies d'autobusos.
És a dir,
nosaltres no som
una conurbació madura
com la de Barcelona
on el nombre d'usuaris
fa més sostenible
el transport públic.
Aquí això sempre serà,
de moment serà deficitari.
I què?
Hem de decidir
si ens ho podem
i ens ho volem permetre.
I per tant,
doncs,
què s'ha de fer?
Potenciar les línies d'autobusos?
Doncs potenciem-les.
Difícilment canviarà
la cultura
de l'utilització
del transport privat
si no hi ha un gest.
Sí, però se dirà
que ha sigut el contrari.
Ja, ja ho sé.
L'empresa ha reduït
els autobusos.
És una miqueta
contradictori, no?
Sí, perquè ha constatat
el fracàs, entre cometes,
el poc ús dels autobusos
i ha dit,
doncs,
els retoquem
els horaris.
I llavors,
en comptes de dir,
per què tenim poc ús
els autobusos?
Hem de millor...
No, en comptes de dir això,
no, escolta,
doncs, mira,
els trec,
fabulós, no?
Vull dir,
com que a la biblioteca
ve poca gent,
tant que a la biblioteca.
Joan, com ho veus?
Parlar d'infraestructures,
evidentment,
és un tema encantador
perquè tot per moltes tertúlies
i aquí acabarien,
no acabarien mai.
Per això sempre parlem
tant d'infraestructures.
Jo de Maria acaba de parlar
de...
Bueno,
parlar d'infraestructures
és parlar de present
i de futur.
Per tant,
no parlem de passat.
Passat, passat,
està.
No perdre la memòria,
però no pressionar-se.
I potser cregui el sol
defendent...
No, no, però jo...
Crec que Pere Forra
era una bona ubicació
de la...
Però, Joan, perdona,
jo el plantejament de futur
el feia perquè,
com que tindrem
una altra gran estació,
aquest camí
de les dues grans capitals
del territori,
per això ho deia, eh?
De la capital
i d'un nucli...
També,
de la capital,
del Tarragonès
i de la demarcació
i dels Reus.
I podem lligar una miqueta
inclús de la situació actual
de crisi econòmica, no?
En períodes, diguéssim,
cíclics de l'economia
en què ara estem
amb una recessió clara
i més profonda
del que sembla
a partir de les declaracions
del FMI d'ahir,
doncs entenem
que d'un futur
hi haurà aquí
una recuperació
i tornarem a viure
un cicle.
Quant tardarà
a arribar això?
Doncs quan sigui.
I les infraestructures
seran punt bàsic
de partida
per tot això.
Hi haurà
una recuperació
amb el terreny laboral.
Per tant,
la mobilitat laboral,
els que tindrem
que anar a treballar
potser a Barcelona
o pobles
del costat de Barcelona
o de Lleida
o el que sigui,
això s'incrementarà.
Evidentment,
no es pot pensar
en una reducció
dels temps així
de curta distància
perquè això
a la demanda
anirà cada vegada més.
Que potenciïn
perquè hi ha una sèrie
de demandes
amb el tema
perfecte,
endavant,
però escolta,
no perdem de vista
en l'altre.
Entrar a parlar
de llançaderes,
de tot això,
també és un discurs
ja antic,
però a veure si
a algú ja li arriba
d'una vegada
i hi ha algunes
possibilitats
d'arribar
a agafar a l'Avant
o agafar a l'AVE
o agafar qualsevol
altre mitjà.
Perquè clar,
ens hi trobarem igual
quan estigui aquí a Reus,
entre Tarragona i Reus.
Com anirem?
Com anirem.
Sempre anem
pel rei dels fets,
no?
És important
que arribin els fets,
però escolta...
Perquè ara hi podem anar
amb autobusos,
amb el Cercle de Quenya,
però també
per una carretera
amb unes precarietats
considerables.
I la mobilitat interior.
Plena de rotondes.
Jo volia recordar
una reflexió
que ha fet
més d'una vegada
l'Oriol Nelo
quan ha parlat
del pla territorial
de Tarragona
que és intentar,
en l'esperit
de la proposta
del pla territorial
hi ha la voluntat
de resoldre
un gran dèficit,
que és el de la comunicació
interior.
Entre nosaltres,
entre les nostres situacions.
És a dir,
jo sempre poso l'exemple
i això em toca
perquè treballo
en aquests moments
a la universitat,
és a dir,
que un estudiant
que vol venir del Cuber
o de la Selva del Camp
o de Montblanc
fins a Tarragona
o anar a Reus
o anar a Vilaseca
que és on tenim
les facultats,
si ho vol fer
amb transport públic
és un autècnic sacramental.
Això no pot ser.
Això què obliga?
Un gran pacte.
Un gran pacte
sobre què hem de fer,
com ho hem de fer,
a qui li hem d'estirar
de les orelles
i posar-nos d'acord.
És un problema comú
i difícilment es resoldrà
per l'atac
d'imaginació
d'un municipi o d'un altre,
sigui Tarragona
o sigui el Cuber.
Tarragona té
molta més capacitat,
òbviament,
però el Cuber també.
Llavors hem de buscar
aquesta suma
estratègica
per aconseguir aquestes coses.
És factible?
Sí.
És difícil?
També.
És lent?
Sí,
però si no ens hi posem
i portem massa temps
perquè és un tema recurrent
el de les infraestructures
amb algunes patinades
considerables.
I amb així
pot contribuir amb això
que comentava el Josep Maria Arias
al billet integrat,
la tarifa integrada
que va començar a aplicar-se
el mes d'octubre,
però que ara necessitaria
en tot cas
un salt endavant
en la qualitat del servei.
A mi me'n parlen.
A mi hi ha gent,
hi ha un goteig de gent
que me n'està parlant.
Ara falta insistir,
no sigui que un dia d'aquests
a Tarragona Ràdio
quan es complegin sis mesos
o un any
faci un balanç
que ho fareu
i ens caigui
un parc de camall.
És a dir,
és una bona idea,
ara cal posar-hi recursos
i apretar
i...
I cal posar-hi
mitjans
i que el servei
sigui de qualitat
perquè la gent
es pot treure
el billet integrat
però si després
no té possibilitats...
De vegades
no és qüestió de preu,
és qüestió de qualitat
o la relació
preu-qualitat.
Jo un tema
que vull insistir
i de dues maneres
els perfils
de l'usuari
de les estacions
de Parafort
la Secuita
i la futura estació
a mig camí
entre Tarragona
i Reus
és un perfil
totalment diferent
del perfil
de l'estudiant
del treballador
no sé què
vull dir
que necessitaria
una reivindicació
que fa no sé quants anys
que posem més de 40 també
que és que Tarragona
tingui rodalies
al final aquí
vull dir
si la via
de l'estació tradicional
l'han de deixar morta
home
doncs que ens fiquin rodalies
i parla'm els de Tortosa
parla'm la gent de l'Ebre
que és
de jutjat de guàrdia
la gent de l'Ebre
el pitjor que els ha pogut passar
jo crec que
això de que hagin tingut
la
bueno
que estiguin al sud
i ja està
home
però el que acabaria
seria potenciar
jo crec que estan al lloc
on han d'estar
no no
sort que són ells
quan dic al sud
no dic al sud geogràfic
n'entros també som al sud
de moltes coses
sí sí
per això
ells estan cremes al sud
sempre estàs al sud
d'algú
en fi
més enllà de temes de mobilitat
d'infraestructures
de transport públic
és com dèiem
un dels temes recurrents
i a més és actualitat
d'aquests dies
una menció també
una referència a la crisi
tot i que ja ha sortit
al voltant de
al voltant de la taula
però aquesta setmana
hem conegut
un anunci
a nivell mundial
i veurem quines conseqüències
serà a Tarragona
d'una de les multinacionals
més importants
en l'àmbit químic
com és el de Dau
amb tancament de plantes
una vintena de plantes
arreu del món
més de 5.000 persones
que es poden quedar
sense feina
de moment no tenim cap notícia
dels efectes
que això podria tenir
a Tarragona
però
és un avís
que potser
ningú s'ho esperava
aquí a Tarragona
en relació
al polígon patroquímic
fins ara
jo no estic d'acord
el tema de tancament
de patroquímic
que és el polígon nostre
ja fa temps que ronda
i gent que
de Dau
i d'altres empreses
ho han comentat
treballadors
i gent que no som treballadors
que són càrrecs
el tema de la doslocalització
som tots conscients
que fa temps
que s'es fa
que s'aprofiti
les circumstàncies
o sigui necessari
això és un altre assunto
però
el discurs
fins fa 4 dies
de totes maneres
a les grans empreses químiques
era d'apostar
per Tarragona
per continuar invertint
quantes plantes
s'han inaugurat
els últims anys
no tantes
el que passa Joan
que Dau Chemical
ha estat dintre
del record
dels tarragonins
perquè anteriorment
va ser una de les primeres
que em pensava
d'Algun Quinesa
que va arribar aquí
i sempre
s'ha donat aquesta imatge
d'una societat potenta
estable
i que en certa manera
sempre anava més
és una companyia
que
ha col·laborat molt
amb el tarannà
de Tarragona
amb la vida social
amb els ajuts
i tot això
i clar
que et parlin
d'un tema
que quasi que ets teu
és inquietant
et dol moltíssim
el que passa
que estem en una successió
però creuen que afectarà Tarragona?
clar
que afectarà
a la corta
demanem que no
demanem que no
que afectarà
no
i ja està afectant
i està afectant
per mi d'una manera
encara més difícil
de gestionar
però que és clau
que és la de les sensacions
la de la impressió
aleshores
jo em penso
que aquí
tots plegats
hauríem de decidir
quin discurs volem fer
és a dir
estem en un cicle
que no depèn de nosaltres
i que afecta
el sector químic
com afecta
el sector de l'automoció
i això
malauradament
no és novetat
però hem de començar
a focalitzar també
sobre aquells sectors
que sí que funcionen
és a dir
no podem enviar
un discurs negatiu
a la gent
del territori
això no vol dir
negar les evidències
però per què no
comencem a pensar
també en sectors
que funcionen
i a donar-los suport
el sector químic
ja sabem
que és un sector
susceptible
de moltes variacions
perquè la presa
de decisions
no està al territori
i depèn de molts factors
comencem
a recuperar
aquests discursos
que venien sentint
en època de bonança
que caldria diversificar
l'economia
els valors afegits
pensem
aprofitem la crisi
no?
clar
veiem-la com una oportunitat
hi ha empreses
que estan fent
grans esforços
en solitari
hi ha molts empresaris
molts emprenedors
jo amb això
no, estic bastant d'acord
però
a veure
no deixa de ser inquietat
la notícia
perquè fins ara
clar
se'ns havia fet creure
que aquesta crisi econòmica
afectava fonamentalment
el sector de la construcció
perquè era evident
el sector de l'electrònica
i de l'automoció
perquè són aquells sectors
que quan hi ha crisi
doncs el consumidor
deixa de consumir
aquells productes
però clar
el sector de les químiques
de cara a l'opinió pública
la pública
no és especialitzada
vull dir
no era un sector
que aparentment
hagis de veure
que això està lligat
al consum
per tant clar
Tarragona
que és una ciutat
que fins ara
a nivell de mas mèdia
s'havia salvat
d'aquesta crema
perquè deia
bueno
la crisi aquí
ens afecta relativament
perquè nosaltres
és una societat
més aviat
amb les químiques
això és preocupant
i per tant
haurien de fer aquest esforç
i amb això
estic d'acord
primer haurien de desdramatitzar
el tema
i segona
d'apostar
per aquest tema
ara bé
ens tocarà
també hem d'anar
passant a un altre tema
amb la possible compra
d'una part de Repsol
pels russos
aviam també
com pot afectar això
aquí
el que passa
sí
alerta
sí sí
pot haver-hi molts moviments
en joc
en els propers mesos
la mare dels ous
és Repsol
el Rafa acaba de dir
que hem de desdramatitzar
la situació
el que passa
que clar
estem a un nivell
i que costa molt
no pensar
en un signe negatiu
perquè evidentment
te les estan donant totes
partim
que tots
ja comencem a parlar
de crisi
i el govern
ens amaga la realitat
no té cap més remei
de reconèixer
això ho hem fet molt malament
de reconèixer
que sí
que estem en crisi
quan ja estàvem immersos
ara és el que hem de vindre
de fora
del Fons Monetari Internacional
a dir-nos
que la nostra recessió
encara serà més accentua
tovada
per tant
totes aquestes notícies
que les preveiem
negatives
estan arribant
estan arribant
clar
ara
qui ens diu que no
o com jo acabo de dir
fa poc
de dir
no m'esperen que no passi res
a Do Chemical
no
és difícil
un missatge optimista
clar
és que és difícil
escolta
i bueno
i cada dia
declaracions noves
una associació
de comerciants
deia que si Espanya
desapareixeran
60.000 comerços
amb les repercussions laborals
que pot haver-hi
estem amb una dinàmica
que desdramatitzar
i potser ara
el que estem fent nosaltres
aquí al micròfon
és contraproduent
perquè a la gent
que ens escolti
els hauríem de donar
potser un missatge
no venim aquí
a dramatitzar
i fotre por
sinó que al contrari
diríem que dir
venga va
empresaris
empresaris
tirin endavant
venga va
escolti
no
no
no
no
no
sense amagar
sense amagar l'ou
eh
sense amagar l'ou
és a dir
que hi ha dificultat
és òbvia
seria una indecència
negar-ho
jo demano fer demagogia
sí sí
administracions
administracions
vostès ho poden salvar
vostès
si vostès
tiren endavant
poden ajudar
jo crec que ho sabem
ho hem de salvar entre tots
vostè
apostar per la formació
però l'administració
té molt que dir
vull dir
les
les inversions
no es poden aturar
una cosa que està passant
un i un altre t'hi has de posar
hi ha decisions
hi ha decisions col·lectives
institucionals
però també hi ha moltíssimes
decisions personals
per mi són les més importants
les de les persones
com afronten
i aquestes persones
a l'hora d'afrontar
aquesta situació
busquen referents
i per tant els discursos
que fan els polítics
els líders d'opinió
per mi això és molt rellevant
ho deixem aquí
no hi ha temps per més
perquè de la crisi malauradament
i de les seves conseqüències
en continuarem parlant
ja fa temps que parlem
i segur que tindrem altres referències
en properes tertulies
Joan Menchon, Rafael Muñoz
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
bones festes
malgrat la crisi
que vagi molt bé
i segurament ja
fins a una tertulia
de l'any vinent
del 2009
gràcies
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
brun
gràcies