.
És un quart d'una del migdia en directe des de la plaça del Rei de Tarragona.
Com cada any, el dijous sant, ja saben que traslladem una part del nostre programa
a aquest escenari absolutament tarragoní i absolutament en sintonia amb el calendari,
l'escenari de la processó del Sant Enterrament demà divendres.
Però ara nosaltres el que farem serà un altre recorregut, i no és professional, o sí, d'alguna manera.
Hem demanat als nostres col·laboradors del cinema que ens acompanyessin,
i com que mai tenen un no, ja saben que són bona gent, tenen el seu caràcter, però són bona gent.
Juanjo, David, Víctor, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
I perquè no ho havíem previst, perquè això d'estar al carrer fa que sigui una mica difícil per veure,
però jo crec que aquest moment és un moment radiofònic impagable i que mereixeria una fanfària,
perquè Juanjo ha vist una pel·lícula d'estrena i li ha agradat.
Sí, és veritat.
Aviam, no és una novetat que el Juanjo vegi una pel·li abans que l'estreni ni ens pugui parlar,
el que és una novetat és que li agradi.
Juanjo, què t'ha passat?
Doncs aquesta pel·lícula m'ha tocat el coraçó, i bueno, des aquí la recomiendo,
és una pel·lícula molt optimista.
Diguem el títol, primer que tot.
Com la vida misma.
Com la vida misma.
I sobretot, para la gente de 30 o 40 para arriba, se verán muy identificados.
Sí.
Sí.
He vist una fotografia avui en una revista, que deu ser un tràiler de la pel·lícula,
que m'ha cridat moltíssim l'atenció, i fixa't, hi ha persones que ens criden l'atenció segons què,
i dic només per aquesta fotografia ja val la pena anar-hi, perquè hi ha el cap d'un home
amb una cara així com de gosset que li han donat una pallissa,
i està recolzant el cap no en un coixí, sinó en una muntanya de sandbitxos.
Sí, ara ve i me acuerdo de la pel·lícula de Son Tortitas.
Son Tortitas, a mi em semblava que eren creps, per això t'ho preguntava.
Diu, no, no, són sandbitxos, però no, no.
I està l'home amb una careta de pena, no?
Sí, de hecho, la...
De què va una mica, Juanjo?
A veure, és un hombre viudo, con tres hijas, que se va a una reunión familiar.
Entonces, bueno, antes de la reunión, sale a una vuelta por su pueblo,
y conoce a una mujer francesa, que es, me parece que se llama Juliette Vinoche,
i podria contar un poco más, pero es que se tiene mucha gracia.
Doncs ja està, ho deixem aquí.
Sí.
Si li ha agradat al Juanjo, jo crec que val la pena anar-hi.
Víctor, què dius?
Jo tinc ganes de veure-la perquè m'és bastant estrany, per desgràcia,
que es faci una pel·lícula, una història romàntica, amb gent que passa de la vintena.
Ja era hora, no?, que la gent s'enamora a totes les edats.
Ah, què vol dir? Que només t'enamores quan ets adolescent?
No, no, no, al contrari, que estic farta.
És com la vida misma, la gent s'enamora de gran.
Exacte, exacte, que totes les pel·lis americanes,
les parelles són de 20 anys, de 18,
i ja era hora que es faci una pel·lícula amb gent real.
Què sabran els jovenets de l'amor?
De veritat que sí, Joana, de veritat que sí.
És que sí, David.
Ostres, tu.
El David, pobre, que el tenim una mica accidentat, no?
Sí, no, no, no, he tingut un petit accident, pobre.
He tingut un accident de Setmana Santa, eh?
I li agraïm molt que hagi vingut avui,
perquè encara llueix la cicatriu.
Sí.
I no és de pel·lícula això que et va passar, eh?
No, no, no, no, és de pel·lícula de por.
Que és una altra de les coses que podríem comentar.
Sí, perquè hi ha un remake japonès, no, Víctor?
Un altre, la setmana passada teníem el de D.I.
Aquesta setmana tenim el de Llamada perdida.
M'han comentat que és millor el D.I. aquest remake que l'original?
No l'he vist encara, és que a mi l'original no em va agradar.
Doncs jo tinc un comentari, jo l'he vist la pel·lícula,
i la veritat és que sembla...
Els americans tenen un problema, que enfront dels remakes
volen explicar el que no es pot explicar.
Que és el que dèiem de les pel·lícules japoneses,
que tot és com una mica...
I que ja els hi ha iguals i no s'entén.
Efectivament.
Però els americans han de donar explicacions, no?
Però he descobert la que hi ha per mi és la...
O sigui, directament, la pitjor actriu dels darrers anys.
Ah, sí?
Que és la Jéssica Alba, la protagonista,
que és la part més presentable dels quatre fantàstics, precisament.
I que a mi m'agradava molt, precisament,
la pel·lícula de Sin City,
que són deu minutets i fa del que és...
Però els fa bé.
Sí, compleix bastant bé.
I en aquesta pel·lícula...
En realitat això ho ha de fer l'acto de presència, no?
Sí, no? De veritat.
Però, bueno, és una pel·lícula que, a veure,
respectant tot allò de l'original,
ens torna a contar la mateixa història amb un polido
i que realment no porta res.
O sigui, és tan prescindible com qualsevol altra.
I aquesta que estrena aquesta setmana, sabeu alguna cosa?
Sí, l'original era una versió de Ring,
perquè canviava només la cinta de vídeo per un telèfon mòbil.
fantasmes que apareixen d'una trucada perduda al telèfon mòbil.
Aquells amb molta melena que pujan i baixen per les parets, de sempre.
Exacte, el de sempre, el que està pluriempleat, el pobre.
I, bueno, si la pel·lícula original ja no era original...
Quines tres deu tenir aquest fantasma, eh?
Sí, sí, imaginat.
Bueno, però ha de tenir un bon xec al final de mes.
Exactament.
Després tenim la part, així com d'adaptacions de novel·la,
que tenim l'Alceda, l'adaptació de la novel·la de Barico,
i que, bueno, que tenim aquesta actriu que ja ha quedat catalogada
per fer sempre pel·lícules històriques i no sé per quina raó,
que és l'Akira King Knight,
i que, com deia la meva filla, diguéssim,
si ella se tindria que se quedés a una pel·lícula aniria a veure-la de terror
perquè li agraden els fantasmes.
Ajà.
I volia fer el comentari.
Exacte.
Sí, sí, assenyala, perquè la Flàvia avui ens acompanya a assenyala aquest fantasma.
Sí, sí, tenim aquí com l'actitud silenciosa.
Que Déu-n'hi-do.
I, bueno, Déu-n'hi-do.
Donem per tancades les estrenes?
Perfecte.
Comencem aquest itinerari per pel·lícules històriques, primer que tot.
Sí, sí, és clar.
Avui fan Ben-Hur a TV3.
Ho sé, ho sé.
Perquè és que, quantes vegades hem vist Ben-Hur?
Uf.
Sencera ja no comptem, però veure-la començada...
Una cada dos anys mínim, m'imagino jo.
Jo entera potser l'he vist 6 o 7 veces.
Jo també, eh?
I Cuau Vadis.
Cuau Vadis.
Espartaco.
I lo peor de Ben-Hur es que no me canso de ver-la.
S'agrada?
Sí, no, és una pel·lícula estrenica.
Us agrada, Ben-Hur?
A mi, Ben-Hur, sí.
Jo és una de les pel·lícules que no m'importa veure-la
i que després fas proselitisme amb els teus fills.
Diu, mira una pel·lícula històrica.
I veus com se la miren com una cara estranya,
dient, i això què és?
Sempre fixa't, entre Ben-Hur i Cuau Vadis,
que no sé quant de temps hi ha,
es veu com a més moderna, entre cometes.
Ben-Hur, què, Cuau Vadis?
Cuau Vadis es veu molt antiga.
Sí.
Sí, i sí, se le ve más vieja cuando la ves,
pero, por ejemplo, Ben-Hur es que no ha envejecido.
No, no, es una pel·lícula...
No, pasant els anys per Ben-Hur.
Mira que ja tendria que estar gastada
de ponerla tantes veces, pero...
La cinta de vídeo està allà que no s'aguanta.
Però jo crec que el Charlton Heston tenia molt bon ull,
perquè les seves pel·lícules no en velleixen massa.
Per exemple, El planeta de los simios
es pot veure encara, a mi m'encanta,
i sembla una pel·lícula feta fa un parell d'anys, com a molt.
O sigui, és un actor que jo crec que tenia bon ull.
A veure, com que la cinematografia de personatges històrics
i relacionats amb la Setmana Santa és amplíssima,
heu fet com una mena d'apartats.
Podem començar amb les pel·lícules
que estan basades en la figura de Jesucrist.
Sí, directament.
Bueno, yo quería hablar un momento de Ben-Hur,
que es una pel·lícula que es un hecho que es grandísima.
Y es... tiene muy pocos fallos
y, bueno, conseguiré una pel·lícula genial.
Pues esta siempre nos la ponían de ejemplo
en todos los rodajes que he ido,
cuando alguien se dejaba el móvil,
que ya era como el fin del mundo,
si alguien se dejaba el móvil,
y desde producción nos decían
nos quejeis que Ben-Hur,
cerrados inmóviles.
Mira que pel·lícula.
Sí, sí.
Así que, bueno.
Doncs mireu, abans parlàvem amb el coordinador
de la Setmana Santa
i dins del que és la...
diguem-ne, l'ordre interna
que hi ha als armats,
s'han de recordar
que no poden portar rellotge,
que no poden portar joies,
ni cosa i deia,
home, alguna pel·li de romans
hem vist amb algun rellotge alguna vegada.
Sempre, sempre.
Era molt complicat controlar
totes les huestes.
Sempre hi havia algun
que no se sap si per fer la punyeta
o perquè s'havia oblidat de veritat.
Heu agafat pel·lícules
basades en la vida de Jesucrist,
allò d'un nivell, eh?
D'aquelles que en el seu dia
es veien a les filmoteques,
Franco Zeffirelli,
Pierpaolo Pasolini...
Comencem a fer una mica de relació?
Vinga, Jesús de Nazaré.
La de Franco Zeffirelli.
Per mi és la pel·lícula més icònica,
és la que va construir el Jesucrist
que ha passat més a la història.
Està basat en totes aquestes pintures
d'un Jesucrist molt pàl·lid,
molt celestial, molt diví.
I, bueno, el fet curiós
és que el va interpretar el Max von Sydow,
que després va ser l'exorcista.
Passant d'un extrem a l'altre, eh?
És un home que ha tingut
les seves baralles amb el dimón
i tota la vida.
I, bueno, és una gran producció
amb un estil molt de pintura,
molt artístic,
i és la gran icona.
És el gran Jesucrist de cinema,
el Max von Sydow.
i l'hem de reconèixer
que no ha estat superat encara.
Per mi aquesta,
no és que sigui el millor,
però la imatge que tothom pensa
és la del Max von Sydow.
La de l'Evangeli segons Sant Mateu,
de Pierpaolo Pasolini.
La favorita per mi.
Sí, no?
Aquesta és la pel·lícula que jo tinc debilitat per ella,
perquè sincerament és una pel·lícula
que té una sensibilitat realment religiosa
i es veu que darrere de la sensibilitat de Pasolini
hi havia a banda tota aquesta maledicció
que tenia per la seva homosexualitat
i que ells sempre sabien haver manifestat Cristia.
Un home molt religiós.
Exactament.
Però és la pel·lícula favorita,
evidentment,
per l'Església,
perquè té una aproximació molt més nua
cap a lo que és la figura de Jesucrist
i és la pel·lícula que se veu més impregnada
d'aquest ascetisme que era tan...
a mi és la més humana.
Una gran característica d'aquesta pel·lícula
és que no eren actores.
Sí.
Els personatges no eren actores.
És molt més veritat.
Això demuestra una gran capacitat
de direcció d'actores per part de Pasolini.
El dogma abans del dogma.
Sí.
Sempre se'n recorda que Pasolini
va ser el primer director
que realment va exercitar això.
Va fer servir la realitat
per construir un Jesucrist molt real.
I, bé, el fet curiós
és que volia una figura molt humana
i, de fet, la pel·lícula en italià es diu...
Bueno, es traduiria directament
com l'Evangeli segon Mateo,
sense el sant.
O sigui, directament va fer una declaració humana.
Més enllà de tot el diví i tot el...
No, un enfoc totalment humà
i que a l'Església li va agradar.
És el sorprenent.
Podria semblar bastant radical
i no, va coallar bastant bé.
Va ser una revolució.
L'altre dia l'esmentàvem
quan parlàvem de pel·lícules caducades.
Jesucrist superestar.
Jo recordo que totes les noietes
es van enamorar de Ted Nell
i que era l'actor que feia de Jesucrist.
Llavors, home, un Jesucrist
que se suposa que ha nascut per terres palestines
ros, com si fos nòrdic.
I així tan delicat dius
no en quadra gaire,
però clar, era la seva època, no?
És una pel·lícula del seu temps.
Jo tinc l'anècdota
que és l'única pel·lícula
que no he pogut entrar al cinema
quan se va estrenar aquí al Cinema de Catalunya
acompanyada dels meus pares.
Em van negar...
Perquè eres menor.
Perquè era menor.
M'he deixat anar a veure pel·lícules de terror,
pel·lícules del Pasolini.
Però aquesta pel·lícula
me va embarrar el pas
i em vaig tindre que un formar a veure.
Jo no tenia res.
Va dir que
per sota del seu cadàver.
I els meus pares van dir
bueno, pues escolti,
ja anirem a la policia i tal.
I per no muntar fullot
no la van veure.
Però jo me'n recordo
que la feien a Catalunya
i jo no entenia res.
Però jo tenia 12 anys.
quan la pel·lícula
12-11 anys...
La pel·lícula potser ha caducat
però la banda sonora
que a més
ara hi ha hagut
cantants catalanes magnífiques
que han fet
versions
de la banda sonora
d'algunes cançons
determinades cançons.
La banda sonora
encara s'aguanta
però la pel·li...
No, és que és un gran musical.
Hem vellit, hem vellit.
Però bueno...
Viu pel musical
però l'adaptació cinematogràfica
era molt del seu temps.
I bueno,
és una curiositat veure-la
però...
Sí, sí, simpàtica.
No aguanta bé.
És simpàtica.
És simpàtica.
Juanjo Resadida, aquí està.
No, és que ja...
Però de la de Mel Gibson
de La Pasió, sí.
Sí, la estuve viendo,
la repasé
antes de ayer
i me sigue parecendo
una obra maestra.
Sí.
Sí.
No té ningún fallo
en quant a realització.
Quizà un poco el final,
la hablava amb Víctor ayer,
que quizà el final
és un poco de ciencia ficció
que sale Satanás
y sale una representació
bastante literal del infierno.
Sí, pero vamos...
meravillosa.
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula
que es va enfocar massa
la publicitat
al seu aspecte core.
Sí.
Però per mi no va ser tan violenta.
Era molt violenta,
però no va ser tan com deien.
Potser és que estic massa acostumat
a sabons quines pel·lícules.
però per mi era molt més important
l'enfoc
presiocista
i molt instantàni.
O sigui, era una pel·lícula
que et ficava dins de la pel·lícula
passant de tot el religiós.
Era una pel·lícula molt intensa
i que es vivia...
O sigui, és que es vivia,
no es veia, es vivia.
I a mi em va agradar moltíssim.
És impecable tècnicament,
com diu el Juanjo.
Els actors estan genials.
El Jim Caviezel
per mi és el millor Jesucrist.
O sigui, no és tan icònic
com va ser el Saido,
però per mi és perfecte.
O sigui, és un actor
molt ben dotat
i que ho va fer molt bé.
La banda sonora,
la fotografia...
Mel Gibson,
jo penso que és un director
que sobretot està buscant
un cine molt primitiu
des del punt de vista
que és molt sensorial.
O sigui, des d'Apocalipto
i totes les seves pel·lícules
sembla que realment
el que volen traduir
és les sensacions,
convertir-les en visions.
És un gran estètic.
I sols funcionar.
És una virtut,
però indiferent no deixa mai
a l'espectador
en un sentit o un altre.
Va impactar
i a més va ser
tota una icona
en el seu moment.
Va ser una de les pel·lícules
més taquilleres,
cosa que realment
molts se van estirar
dels cabells
que li van negar producció.
A més, recordem
que va ser independent.
Tota la finançació
va ser buscada
pel Mel Gibson
i va tenir el gran...
Aquesta pel·li devia costar
una pasta.
Una pasta.
I va tenir el gran valor
de fer-la en idiomes morts.
I va guanyar, va guanyar.
Això ja té tendència
a aquest home, eh?
D'anar tirant de...
Sí, és molt especial.
Jo crec que és una pel·lícula
que ens deixa claró.
Ens ensenya que en esa època
la vida valía bien poco.
Sí.
Sí, sí.
Porque lo que le hacen
a Jesucristo
y lo que le hacen
a cualquier otro...
Vaya.
Ens ensenya que ahí
fueras román o judío,
lo que fuera,
la vida importaba...
Sí, era hiperrealista.
Christian Bale,
en una entrevista,
deia que els valors
abans havien de ser més forts
perquè la teva vida
depenia d'ells.
La vida humana
valia menys.
Parlant d'una pel·lícula
que va fer un western
però que per mi
és extrapolable aquest cas.
O sigui,
és una realitat,
un moment històric
molt dur
i s'havia d'enfocar
d'aquesta manera.
Per mi,
va fer-ho bé.
Jo la...
Pongo esta pel·lícula
como ejemplo
porque Mel Gibson
bueno, hace un año o así
tuvo unas movidas
bastante importantes.
Sí, incluso de...
de anti-judío y tal.
Entonces pongo de ejemplo
esta pel·lícula
como es posible
como para que la gente
que vea que es posible
que un director
no entienda su propia pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Això que acabes de dir
és interessant.
Mel Gibson
parlava de la pel·lícula
com...
bueno,
d'una manera
bastant antisemita,
que el problema del món
eren els jueus
i la seva obra
no va per aquí.
O sigui,
va participar
d'una gran polèmica
que no era part
de la pel·lícula,
era part de la baralla
que tenia
amb grups jueus
d'opinió
i bueno,
sí que és veritat
que Mel Gibson...
traspassa las ideologías,
traspassa el que és la pantalla
i anem a parar
anem a parar els bancs
i els diners al final.
Directament, eh?
Directament.
Ben Hur,
n'hem parlat,
voleu afegir alguna cosa
o passem ja
a los diez mandamientos?
Aquesta m'agrada molt.
Aquesta pel·lícula
jo la vaig veure
al cinema
a Manuevo
en Barcelona,
un moment nostàlgic,
tocava avui
i realment...
És que aquests cincles
l'hauran vist en vídeo,
l'únic que l'has vist
a la pantalla...
Jo realment
vaig sortir
meravellat,
o sigui,
el moment en què
el Nil
es transforma
en un mar vermell,
els miracles,
la màgia
que impregna
tota la pantalla
i al final,
evidentment,
l'escena famosa
de la separació
de les aigües,
doncs són moments
inoblidables,
sobretot per una gent
que hem sigut canalla
en un moment
en què el cinema encara...
No existia Harry Potter.
No, no, no.
I aquests efectes especials,
jo encara,
que tinc la cinta
ara en DVD,
doncs em meravello
perquè realment
l'esforç,
el sobresforç que hi havia
per convertir
en versemblant
coses que ara
són molt fàcils,
bé, entre cometes,
són molt fàcils de fer.
I sin telèfons mòbils.
I sin telèfons mòbils.
Per mi,
los diez mandamientos,
i mira que he dit
que m'encanta
el Charlton Heston
i la seva època d'urada
és una gran època del cinema,
però aquesta pel·lícula,
per mi el que destaca
és el Jules Briner.
Sí.
Jules Briner va ser
una presència
que es menjava a la pantalla.
Aquest home
s'ha de reuneixer bastant,
que ha fet grans papers,
ha fet una aportació al cinema
que s'ha de tenir en compte.
La túnica s'agrada.
Continuem repassant llista.
Bueno,
la primera pel·lícula
que es va fer en Cinemascope,
que és una mostra
de la importància comercial
que tenia el cinema bíblic
i el Peplum
a la seva època.
O sigui,
era la gran producció
a la seva època.
El que ara és
el Senyor de los Anillos,
el Harry Potter,
era el cinema bíblic.
Sí, sí, és veritat,
que era el que transportava
a mons que eren molt exòtics,
no?
Sí, sí.
Amb la teva mirada infantil
que no viatjaves,
que no coneixies món.
Era realment
una mirada fantàstica,
màgica.
El príncipe d'Egipto.
Passem ja
a pel·lícules més modernes.
A veure, Jojo.
No,
la vi molt sosa.
Sosilla, no?
Sí.
Però és una pel·lícula
que...
Molt plana.
Que no aportava nada.
Molt plana.
No, no,
és una construcció,
a veure,
molt ben estructurada,
perquè és una pel·lícula
que està molt ben estructurada,
però que realment
jo penso que va ser
un dels productes fallidos
de la...
De la Dreamworks.
Sí, sí.
Jo soc l'únic defensor
en aquesta taula d'aquesta pel·li.
Jo crec que la Dreamworks
va començar amb més valentia
i es va fer enrere
perquè va fer fora
els productors
d'Uguala Sigromi.
Sí, exacte.
Ara només es dedica
a fer 3Ds d'animals,
però al seu moment
va fer una aposta molt forta
que va fer una pel·lícula
bíblica d'animació
és molt complicat.
Per mi té una estructura
perfecta
i els personatges
estan molt ben construïts
i la banda sonora
la manté molt bé.
Sí, la banda sonora.
Jo l'única gràcia
que l'encontré
és que quan s'abren les aguas
aparecien ballenes
així por els llocs
i ja, claro,
és que si hi havia
una ballena por ahí
sí, no, no,
visualment ja m'ho veus.
El resto no m'acordo bé
casi nada.
El reino de los cielos.
Fantàstica.
Rilly Scott.
Sobretot ara
després que hem redescobert
la pel·lícula
amb la seva versió
i el seu metratge original
i que omple tots aquests forats
que en el seu moment
quan van fer el programa
recordo que comentaven
que era una pel·lícula
extraordinària en la forma
i en les maneres
a la manera de Rilly Scott
però que hi havia
massa forats
a nivell de narratius
i després vam descobrir
evidentment
que no van arribar
al gran públic
perquè van ser...
És que el seu moment
va ser tallat tot el seu moment
el guionista
l'actriu principal
fins i tot el director
van negar-se
a fer promoció
de la pel·lícula
i ara entenem
perquè ha lluitat molt
Rilly Scott
curiós que aquest home
va ser el que va iniciar
la moda del director
Scat
la versió del director
amb Blade Runner
i ha tornat a fer-ho
perquè li van tallar
una hora de pel·lícula
fins i tot la trama principal
perdia tot el sentit
és que és una pel·lícula
jo ve directament
la versió del montatge
del director
i tampoc
me gusto mucho
bueno
dissidentes
però és que tu eres fanàtic
de Rilly Scott
sí
parlant de fanatisme
jo ja sé que no soc original
però jo
m'agenollo
tantes vegades
com sigui
la vida de Brian
la millor de totes
amb el cor robat
és que clar
i les he vist
tantes vegades
com Ben Ur
segurament
i em continua divertint
sí sí
ja no dic que agradar
només divertint
és una pel·lícula emblemàtica
és que els Monty Python
jo ho deia abans
per mi tot el que van fer
els Python
és Orpour
i després Terry Gilliam
també
però no tant
no m'agrada tant
com la sèrie original
la de Flying Circus
i fins i tot
en pel·lícules tenim
el sentit de la vida
que és bastant millor
que la vida de Brian
però sí que va ser
la gran pel·lícula dels Python
i només per veure
les cares de John Cleese
i de Michael Palin
és que és una pel·lícula
que s'ha de veure
és impagable
i els Monty Python
són immortals
realment aquests tius
sí que van fer un sentit
de l'humor
que encara avui
és que és
no és que aguanti bé
és que és el millor
sentit de l'humor
que existeix
encara no ha sortit
cap col·lectiu
que faci una proposta
que els pugui retar
és una pel·lícula
que se la tachó
de falta de respeto
hacia el cristianismo
i tal
i a mi me parece
todo lo contrario
a mi todo lo contrario
és un can a la vida
i a la besta
i aquest final de la pel·lícula
yo soy católico
i en ningún momento
me siento ofendido
en esa pel·lícula
no, no
fantàstica
i no entiendo
que haya gente
que l'ofenda
dogma
bueno
és que parlem ara
de comedias religiosas
encadenant
amb la vida de Brian
aquesta sí que va ser
molt polèmica
Kevin Smith
és un tio
molt de New Jersey
és molt de barri
i va fer una pel·lícula
fa un cinema
molt de còmic
va fer una pel·lícula
que era com una mena
de còmic vivent
adaptant
tota la mitologia religiosa
però que demostra
un coneixement amplíssim
de la mitologia cristiana
perquè surten dimonis
que ningú ha sentit
a parlar
fa conyes
amb els àngels
de
bueno
els arcàngels
els carobers
fins i tot diu
el Megatron
no sé com es deia
aquest any que diu
si no surt al cinema
no coneixeu la mitologia religiosa
o sigui
és un tio que
sap molt
és molt cristià
i va fer un còmic vivent
bueno
genial
no és la millor pel·lícula que té
de fet és la més
no s'aguanta bé
però
és una pel·lícula
amb molt coratge
molt divertida
i que és superreligiosa
per mi
no sé
per què va haver-hi tanta polèmica
té un punt de frescura
Kevin Smith
és un tio
és brut
brut
en sus películas
sí
un lenguaje
bastante bestia
molt destruïdent
és contundent
molt destruïdent
i la verdad
és que
todas las películas
que he visto
de él
siempre da un toque
cristiano
a sus historias
bueno
a sus historias
forma part de la seva cultura
és una visió cristiana
moderna
i molt de
cultura popular
com odiós
no ens en detenim gaire
era
era un
pastelaco de película
sí
i además aquí se vendió
como si fuese algo
polémico
nada
nada
y como se llama irreverente
y es todo lo contrario
absolutament
un chiste
un acudit
como película de esta alternativa
hay un capítulo de Futurama
que recomiendo ver
que es que Bender
que es el ser
más mezquino
de la galaxia
pero que es muy gracioso
ejerce de Dios
durante un
durante un episodio
y esto lo explica
es un poco
lo que intenta explicar
la película esta
pero este lo consigue
mucho mejor
y lo recomiendo
no me acuerdo
que número era de capítulo
pero
mucho más ácido
mucho más mordaz
en su visión
de la teología
como digo
es una comedia
que no
no tiene nada
absolutamente
totalmente en plana
de la última
prácticamente
yo no conec
absolutament res
Jesucrist o Cazavampiros
yo tampoco
aquesta és una raresa
que m'ha afegit
jo n'he fet
aquesta pel·lícula
jo tinc una capacitat
de buscar pel·lícules
estranyes
que de vegades
m'espanta
és una pel·lícula
canadiense
de l'any 2001
gairebé casera
es va fer en caps de setmana
tu l'has vist?
no, no
jo crec que només
l'he vist jo
en aquest país
la tens que deixar
no exponer-se
però és que la volia destacar
perquè és una pel·lícula
feta en caps de setmana
en la que Jesucrist
ha de lluitar contra
un grup de vampirs
que van caçant lesbianes
per fer-se ingerç
amb la pell de les lesbianes
per protegir-se del sol
que no sé per què
és immun el sol
i bueno
col·labora
amb aquesta figura
gran figura
del cinema de sèrie Z
mèxicà
que és el Santo
aquest lluitador
amb la màscara platejada
és amic íntim
de Jesucrist
Déu parla
a través d'un
d'un gelat
d'un flan
Jesucrist
parla amb la seva mare
amb uns diàlegs
de
sí mama
sí
ja
estic dinant bé
sí
i és una pel·lícula
que el que em va sorprendre
és que és supercutre
tot ha fet amb kung fu
cutríssim
però que és una
és la pel·lícula
més religiosa
que jo he vist
en molt de temps
la més religiosa
i la més rara
Víctor
raríssima
jo recomano
que no la vegi ningú
perquè
és molt difícil
això estàs provocant
tot el contrari
que ens tenen ganes
de veure-la
és molt difícil
de pair
molt mal feta
però bueno
té un sentit de l'humor
bastant estrany
és impossible
veure-la sencera
però clar
veure un missatge
de bon rotllo
de pau
Jesucrist
aglutinant la gent
i parlant
d'aquest
germanament cristian
que és difícil
de veure en altres pel·lícules
i dius
hòstia
i amb els vampirs
i tot
la veritat és que
hi ha pel·lícules
que dices
este el guionista
tenia que estar drogado
però després hi ha pel·lícules
com aquesta
que dices
este el guionista
quiere hacer ver
que està drogado
és un homenatge
psicotrópics
de kung fu
de vampiros
d'efectos especials
que ho posa tot
i vinga
s'inventa una història
té el nom de cinema
psicotrònic
totalment lisèrgica
Jesucristo
cazavampiros
difícil de trobar
sens dubte
aquesta no la passarà
a la tele
aquesta no
tenim poc temps
però aquí jo trobo a faltar
diàlogo de Carmelitas
Marcelino Panivino
a mi m'encanta
Marcelino Panivino
de petit
és una pel·lícula preciosa
Marcelino Panivino
quan no em miris així
jo destacaria
Hermano Sol
Hermana Luna
de l'Iriana Cavani
una pel·lícula
que parla sobre
la persona
de San Francisco
de Assis
que és una pel·lícula
que jo la vaig veure
al seminari
un any que vaig estar
i que em va deixar
bueno
i la vaig veure a Sant Pau
amb música d'Àngelo Van Duarte
exacte
una pel·lícula extraordinària
perquè realment
sorties del cinema
tresbalsat
i Frey Escobar
no l'heu vista?
sí
i aquestes les veiem
a Col·legi
sí sí
aquestes són pel·lícula
que es passaven
a mi me la passaven
a Sant Pau
sí sí
Frey Escobar
i a les Carmelitas
Frey Escobar
jo podria recomendar
que havia hace muchos años
padre Damián en Molocay
no es de Semana Santa
però sí que es cristiano
que és de la illa de Molocay
on estaven els laprosos
és preciosa
i otra
con tema cristiano
però que no es de Semana Santa
és La Missión
sí
una obra maestra
fantàstica
Robert De Niro
brutal
és que aquesta pel·lícula
qui no l'havia visto
Jeremy Irons
no l'oblidem
el gran Jeremy Irons
el pobre Jeremy Irons
que on està ara
fent pel·lícules dolentíssimes
sí
però bueno
que la conclusió
és que el de cinema religiós
està molt esgotat
però que hi ha pel·lícules
molt ben fetes
va ser un cinema molt important
i encara ho és
de tant en tant
i encara se'n podrien fer-ne més
de fet jo
no sé si sabeu
que el festival de cinema
de Valladolid
va començar
a ser un festival
de cinema religiós
i a partir d'Inman Berman
que el van colar
va començar a transformar-se
en un dels millors
festivals de cinema
del nostre país
jo em quedo amb una frase
que va dir
el guionista
del Principe d'Egipto
que la Bíblia
està plena
de grans històries
dramàtiques
per explicar
sí senyor
doncs ens quedem
amb aquesta frase
en tot cas
Víctor Juanjo
moltíssimes gràcies
per venir
de veritat
que us ho agraïm
David
sisplau
cuida't
i esperem
que la propera setmana
quan ens retrobem
estiguis ja recuperat
exactament
portaré bé
prometo
si troben el David Serra
pel carrer
pregunti com es troba
pobra
sent veu eh
directament a la cara
moltíssimes gràcies
fins la setmana vinent
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau