...
Anabel Lambea, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda tu, que acabes d'arribar del carrer.
Fa fred?
Ara començo... No.
És suportable, un hivern tranquil·let.
Jo crec que m'he tapat tant.
És el que ens passa a tots,
que diem quin fred, quin fred, ens tapem tant
que passem una calor, perquè clar,
fred per nosaltres són 5 graus.
Però més enllà de Tarragona, 5 graus
és una temperatura més que normal.
Jo ja veig que vaig com la seva sempre,
per treure i...
Us la fundes, eh?
Perquè clar, arribes a un lloc d'aquells amb aire condicionat
a tota pastilla i no pot ser.
No pot ser, no hi ha manera.
Com els llibres, una temperatura
adient perquè es conservin.
Llibres, què ens ha portat l'Anabel?
Doncs alguna que altra proposta orientativa,
títols, allò per dir...
Calla, que pot ser un bon obsequi per Nadal.
Jo no l'hi he preguntat prèviament,
ni me'ls he mirat prèviament,
perquè l'element sorpresa,
quan parlem de llibres amb l'Anabel,
sempre té la seva gràcia.
I dic l'element sorpresa,
dic a veure amb què ens sorprèn,
perquè a veure, els bestsellers,
els superbenders, tots aquests,
segur que si vostès han decidit regalar llibres,
ja els tenen més que comprats i regalats,
perquè ja sabem tots quins són,
miren les llistes aquelles,
que a vegades coincideixen els números uns
amb novel·les realment boníssimes,
altres vegades no,
però l'Anabel ens ha portat el no sé...
I està enigmàtica,
no m'ensenya ni un llibre.
Oh, que dolenta.
No, no, jo ja saps que bestsellers
ja com que es venen sols...
No cal que fem propaganda.
No, però escolta,
jo tinc dues amigues
que van al darrere d'un bestseller,
d'aquests, bueno, crec que és un color...
Oh, sí, però sobretot d'adolescents.
Per encàrrec de fills...
I no el troben.
I els està costant moltíssim de trobar.
Estan exaurits, eh?
Perquè, clar, ho està comprant tothom
i penso, home,
doncs per molt bestseller que sigui
ja està bé.
Està molt bé, eh?
No?
Que el que sigui és que...
Saps què passa?
Un llibre, no?
Que ha coincidit les festes de Nadal
també amb l'estrena de la pel·li
que està basada en el llibre.
Els que són molt lectors
d'aquests llibres del Crepuscule
diuen que la pel·li és horrorosa
i la gent que ha llegit el llibre
diu que el llibre supera moltíssim
i que estan molt bé.
Els joves estan realment embugits
en aquest llibre, eh?
Sí, i a part no té bé
perquè són quatre, vull dir que...
tens allò, feina per fer.
Sí, sí.
Fas el favor de dir-me un primer títol
que m'estàs posant nerviosa.
He agafat quatre coses d'aquelles que...
D'aquelles que t'agraden a tu
doncs...
Curioses, no?
Tres són novetats, novetats.
Una no, però es pot trobar igualment
i m'ha fet molta gràcia portar-ho, no?
Bé, el primer és aquest,
es diu El llibre de les dedicatòries.
Ai, que mono.
I això és una novetat.
Això és una novetat, sí, l'estan fent ara.
És una cosa d'aquelles que sempre penses
i hauria d'haver un llibre d'això, no?
Doncs és una cosa que antigament
hi ha llibres dels 50 o dels 60
que era una cosa molt habitual.
Tenia un llibre i jo per...
Espera't que m'acosto,
que m'acosto perquè això s'ha de mirar.
Això s'ha de mirar.
Diu, les frases més oportunes
per a persones molt especials.
Oh, que divertit.
Ai, té, té, té, comenta'l, va.
És que és moníssim.
Curiós, curiositat,
que a part, està per temes, no?
Allò, doncs, pel dia del pare i de la mare,
pels nens que han nascut, temàtica.
Poca broma, que és que si no som així com molt
d'escriure poemes ni rodolins
i et veus allò que una dedicatoria,
oi, que li he de posar alguna cosa bonica a aquesta persona
perquè l'estimo i la pressió.
Tu no saps la quantitat de vegades
que ve gent a la biblioteca a buscar aquests llibres.
No m'estranya.
O sigui, són molt pràtics.
O sigui, moltíssims.
Entre que hem perdut aquest costum d'escriure molta gent, no?
I gent gran que recorda aquells llibres
perquè realment existien,
doncs, clar, venen a buscar,
amb tota la normalitat,
llibres de dedicatòries.
Doncs, no hi havia.
Doncs, ara han tret, per fi, no?
Curiositat d'aquest llibre,
doncs, que a part de diverses cites...
Està en castellà?
Sí, aquest és en castellà.
I has dit que hi havia per quan neix un nadó,
per regalar un llibre,
justament allò que...
Quantes vegades no regalem un llibre
i et diuen, dedica'm-ho.
I dius, amb molta estimació, amb molt de carinyo,
i l'afirma, però no saps què posar, no?
I quedes fatal.
Sí.
Doncs, aquest, per exemple, anyo nuevo, vida nueva.
A veure, digues alguna de l'anyo nuevo, a veure que...
Així, a l'exar.
Vinga, va, va.
No, d'anyo nuevo llegiré una que va a fer molta gràcia.
Ah, molt bé, molt bé.
Bueno, hi ha alguna que realment dius,
home, clar, això va a gustos, no?
Evidentment, no?
Hi ha coses molt simples, com, per exemple,
cuando el reloj marque a las 12 de la noche,
sonríe, respira y comienza a caminar sin mirar atràs.
Una cosa així, normaleta, no?
Diguem-ne que molt correcta, molt orgullosa.
A mi em va fer molta gràcia aquesta.
Espero que este año encuentres felicidad, amor y dinero.
y todo lo que no encuentres, buscalo en Google.
Ah, mira, molt al día.
Sí, sí, no està malament.
No està malament, molt bé.
Llavors, curiositat que té aquest llibre,
doncs que a part d'aquestes cites,
que es poden, clar, saber d'on les ha tret,
després hi ha el sèptimo arte de Dica.
Llavors són frases que venen
en relació al tema que tracta,
però que estan tretes de pel·lícules.
i fa el mateix amb cançons.
Aquella frase típica de l'adolescència
quan feies una dedicatòria d'una postal d'aniversari
d'aquest tipus de coses, no?
És en definitiva això el que estem...
Sí.
Llavors, clar, a veure, ho trobo curiós
perquè hi ha aquesta part, no?
A veure, de les pel·lícules,
on tenim això, Nabel?
Per aquí ho tens?
Hi ha cançons per a leer el sèptimo arte.
El sèptimo arte de Dica.
Sí, clar, sí.
Este mal any no, eh?
A veure, la vida no és més que l'interminable ensayo
d'una obra que nunca es estrenarà.
Oh.
Hi ha tres maneres de fer les coses.
La correcta, la incorrecta i la mía.
Ja n'hi ha...
Això és d'una pel·li de Martin Scorsese.
De Casino.
Un dia te das cuenta
de que la vida ha sido un sueño
i que acabes de despertar.
Isabel Coixet, sí, en la línea.
No sucede nada que no esté escrito.
Hay que darle tiempo al tiempo.
A veure, es nota que és d'una pel·li de John Wayne.
També hi ha una de Clint Eastwood.
Enterremos nuestros pecados.
Limpiemos nuestras consciencias.
Clar, no, frases lapidàries, eh?
Hi ha vegades que t'ho has d'agafar amb pinces.
Home, clar.
Escolta, per omplir un llibre
amb frases i dedicatòries genials,
totes que siguin genials, és difícil.
Per tant, s'ha de posar una mica de gra
i una mica de palla.
No, i a més que ja et dic
que hi ha coses que potser jo considero una frase,
ostres, que ñoña o que cursi
o que és genial,
i una altra considerarà absolutament el contrari.
I no té autor, això, eh?
No, no, no.
Això és algú que s'ha dedicat
a fer aquesta...
Ja fins i tot quan algú és mort, no?
Sí que hi ha, eh?
O sigui, algú s'ha dedicat...
Marriera.
Hi ha per quan un és mort, no?
També he vist?
Per aquí pel final.
Mira, a veure.
Mira, hi ha per a los que ja no estan.
A veure.
inclús ja per a los momentos tristes,
perquè, evidentment,
o sigui, una dedicatòria,
tu no sempre és un motiu...
Això és de les bodas,
per a los recién nacidos,
per a los enamorados,
per a los que están lejos...
Diu, per a intentar seducir.
Ja no et posen per a seducir.
A veure, mira la pàgina 52,
per a intentar seducir.
Per tant, ja preveu que...
que pot ser que no ho aconsegueixis.
Clar, però això està bé, no?
Perquè això no té garantia,
això no va amb una garantia que pim-pam.
Dius tu, dius això...
Dius això i la seducció està feta.
No, a veure.
Diu, mi noche silenciosa
proclama el deseo de tu cuerpo.
Me dormiré recorriendo el perfil de tu sueño.
A tu et ve algú i et diu això,
et diu això, et sedueix?
A veure, què et podria seduir, Anabel?
Ah, són tots allò amb un toc heròtic molt directe.
Ah, mira, això és horrible.
Ai, horrible, no, perdó.
Diu, cada vegada que penso en ti,
todo vuelve a empezar de nuevo una y otra vegada.
Eres mi origen i mi destino, clar.
Home, depende de com tu pregues.
Diu, ostres, doncs, quina ja, una, no?
Dice, la ventana de...
Tu la has començat cada dia.
Diu, la ventana de mi corazón
sempre estarà abierta
per a recibir el aire fresco
de tu bello paisatge sin nubes.
Bueno, mi que cursilo, no?
Bueno, espera, que...
Espera.
Diu, pienso en ti
y me doy cuenta de que el tiempo se detiene.
El amor no conoce
las severas leyes de los relojes.
O todo el aire esparce tu aroma.
Cada tren se detiene en la estación de tus ojos.
Todas las calles conducen a tu nombre.
Bé, guárdame aquel libro,
anem a buscar un altre,
ja està bé.
Bé, en aquesta línia...
En aquesta línia...
No, el totxo, el totxo.
El totxo, perquè ara venies amb un altre,
també potent, eh?
No, però amb aquesta línia,
però en català,
i aquest que jo trobo que el títol és més maco,
que és,
digue'm una cosa bonica.
Home, doncs sí.
Ja d'entrada.
De dir el libro de les dedicatòries,
a dir,
digue'm una cosa bonica,
el contingut està en sintonia amb el títol?
Sí.
Molt bé.
A més a més,
diu,
digue'm una cosa bonica,
i el subtítol és,
paraules per dir en moments de festa i de dol.
Molt bé.
O sigui, que seguint la línia de l'altra,
evidentment,
una dedicatòria tu la pots fer en un moment
de fer un regal,
d'un naixement d'un nen,
d'una boda,
d'un no sé què,
moments d'alegria,
però evidentment també pots enviar un present
o una nota o dir alguna cosa en un moment de dol.
Escolta,
hi ha alguna cosa més terapèutica
que les paraules ben dites o ben escrites?
Doncs no.
Ara,
han d'estar ben dites i ben escrites,
i aquí em penso que,
fins i tot el format és com a més...
Sí.
A veure,
el format ja és de llibre de regal.
Sí,
és un llibre molt bonic.
Mirem el sumari,
va.
El sumari ja té elements,
per exemple,
el primer diu
naixements i adopcions.
Està més com a modern.
Bé,
no?
Sí,
perquè avui dia dius...
Sí,
molt bé,
molt bé.
Inclús,
per exemple,
les bodes te les separa,
la cerimònia,
el menjar,
la roba i els compliments,
les flors...
Tot,
tot molt complet,
molt treballadet,
hi ha exèquies,
hi ha celebracions,
per la intimitat,
aniversaris,
festes,
no és la mateixa temàtica exactament
que l'altra,
No, no,
és una altra línia.
però està molt bé
i hi ha aquests dos moments
que a mi és el que m'ha fet
agafar-los,
perquè he pensat molt bé,
o sigui,
contemplen aquesta part de dol
que també la gent,
precisament,
també,
si vols,
ho necessita encara més,
abans dèiem,
no saps què dir
quan regales un llibre,
no saps què dir
quan has de fer un regal,
la circumstància
en la que realment
no saps què dir
és quan vas al funeral
d'alguna persona,
allà sí que realment
no saps què dir
que tingui sentit,
per tant,
és també
una orientació.
A l'atzar o no,
obre alguna pàgina,
perquè a veure,
si el llibre de les dedicatòries
ha merescut
la nostra atenció,
aquest...
Home,
podem agafar un,
per exemple,
a veure,
què diu de la roba
i complements
de les bodes?
Doncs vinga,
després fem un exèquiat.
Déu-n'hi-do,
206,
vinga.
A veure,
què diu?
Bueno,
inclou menús...
Receptes de cuina
i de tot,
eh?
Sí, sí, sí.
És...
És com a...
Està cavall entre el protocol,
no?
Sí.
Social,
les frases fetes,
hi ha una mica de tot.
Sí, sí.
Doncs, per exemple,
la roba i complements,
en el cas de boda
no és graciós,
no?,
perquè t'explica
les flors,
t'explica
com distribuir les flors,
quins tipus de flors,
però els textos,
per exemple,
d'exèquies.
Anem a mirar.
A veure.
Què podem dir
en un funeral?
Ai,
ja t'has quedat...
A més,
són frases
manllevades
d'autors, eh?
Home,
diu,
quan la bellesa
bati la gent d'ara
et quedaràs enmig
d'uns altres dolts,
amiga de l'home
i li diràs
veritat és bellesa,
bellesa és veritat
i és tot el que
a la terra ara sabeu
i més ja no us caldria.
Home,
perquè és una mica
el John Cates,
és una mica antic.
frases de Buda.
De Buda,
més que mil paraules inútils,
en val una de sola
que atorgui pau.
Deixer Espir.
Dresen Borska,
que és una
Premi Nobel
poetesa
polonesa.
No pot faltar
Miquel Martí Pol,
lògicament.
Bé,
hi ha moltíssims textos.
Un anònim
Bacuba.
Sí,
així com a l'altre,
les frases de pel·lis,
aquí,
doncs,
aposten més
pel que és la literatura,
no?
Sí,
sí,
totalment,
eh?
Aquí,
bueno,
hi ha molt...
Molt bé,
doncs un llibre,
aquest és un llibre
autènticament de regal,
eh?
Molt bonic.
Sí,
perquè a més és un llibre
per mirar-se així
tranquil·lament,
per...
I et dic,
i el format i tot,
és que ja el té,
no?
De llibre de regal.
Molt bé.
El beso,
què és això?
El beso.
És d'aquells assajos
que porto jo
de tal en tant
que em fa gràcia
que gent que es dedica
a treballar
un tema així,
no?
Com aquells que van portar
una vegada
del portamitges
o de la roba
íntima femenina.
Doncs aquí fan una...
Doncs aquí fan un recorregut
per això.
Què significa
el gest del petó?
Que no penso explicar-lo,
eh?
El subtítol és
Què s'esconde
tras ese gesto
cotidiano?
Home,
no penses explicar res,
una miqueta, dona.
Home.
Una mica.
Com a mínim llegeixes textualment
la contraportada,
si vols.
T'ha explicat
fisiològicament
que fas fent un petó,
no?
O sigui,
que mous 17 músculs.
Si les feronhomes aquelles
i els neurotransmissors
que se'n van de mare.
Sí, t'ha explicat
fisiològicament
què és,
no?
Però clar,
darrere d'aquell gest
fisiològic
que mous 17 músculs,
eh?
Quan fas un petó?
17.
Depèn del tipus de petó.
Bueno,
d'aquells de compromís,
de pija,
no mous ni,
vaja,
no mous absolutament res.
A veure,
jo només diré una cosa,
perquè l'Anabel
si no vol que expliqui res,
jo no explico res,
però sí que podem llegir el sumari.
El primer capítol
es titula
Puesta en boca.
El beso,
una historia de rituales,
el beso sagrado,
sensaciones que todos deseamos
experimentar en la boca,
besos de
y por todas partes,
besos de novela,
El intercanvio de alientos
para nunca acabar.
Tens raó,
Anabel,
no continuem per aquest camí.
És que clar,
a veure,
aquest llibre s'ha de llegir.
Però el recomanem, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
És d'aquestes coses curioses,
no?
De dir,
home,
doncs,
sí,
és un bon regal.
Aquest és el que no és nou,
no és una novetat,
però...
és de ciruela,
està ben editat...
Que aquest és un regal
que no li pots fer a qualsevol,
perquè et poden malinterpretar.
O depèn.
No, no,
que si vols que et malinterpretin...
No sàpig així,
intentar seducir,
doncs escolta,
a lo millor,
en comptes de dir quatre frases,
agafes i regals d'això.
Si vols que et malinterpretin,
bé,
però si no vols que et malinterpretin,
no el regalis.
No, evidentment.
Mira,
jo de moment em quedo amb aquest
i ja me'l diguem una cosa bonica.
Quina és la...
És que clar,
això ja,
jo entenc que la gent
que ens escoltes intel·ligent
i sap a qui regalar-li, això.
Sí, home,
ja partim d'aquesta base.
Ara,
també els hi dic,
si regalen el beso
de Alain Montandon,
que és com es diu,
és de ciruela,
és com es diu aquest llibre,
atenguin-se les conseqüències,
perquè regalar aquest llibre
està carregat de significat.
Clar,
bueno,
també hi ha la part antropològica,
del petó i...
Sí, sí,
deixa tu d'antropologies,
Anabel, va.
I cultural.
També, clar que sí.
Perquè és un gest...
Escolta,
si mirem la Bíblia
també hi ha petons, eh?
Clar,
hi ha tot arreu,
hi ha petons.
I hi ha un de molt significatiu,
sí que culturalment,
allò del petó de la traïció,
no?
Ah, no,
el d'ajudes,
home,
per favor,
aquest tenia poc d'eròtic i sensual,
tot al contrari,
Déu-n'hi-do.
I aquest últim?
Bueno,
i aquest últim,
que també és molt curios...
A la teva línia, no?
Sí,
es diu
Placeres Reales.
Jo,
aquesta xiqueta
està acomiadant l'any,
doncs trobo que molt alegre,
molt bé.
Home,
esclar que sí,
com ha de ser.
Començar-lo també s'ha de fer així,
després a mitjans ja veurem.
Placeres Reales.
Reies,
reina,
sexo i cocina.
Què més dir?
Sense paraules.
Què més dir?
Després d'això?
Després d'això?
A veure,
és un llibre també molt curiós.
De qui és?
De Toti Martínez de Lecea.
Aquesta dona té molta novel·la,
molta novel·la històrica,
l'arbolera,
la comunera,
coses així,
no?
El verdugo de Dios.
La mesonera.
La campesina.
No,
l'abadesa.
L'abadesa.
Ah, l'abadesa l'he llegit jo.
Veus?
Doncs molt distreta és.
Sí.
Molt distreta.
Llavors,
una persona que no...
Dius una...
Una abasca.
Eh?
Una patarrona de morte.
I va fent novel·les d'aquestes.
I realment,
és d'aquella gent
que trobes que la gent
et continua demanant coses d'elles.
és una autora d'aquelles discretes,
però que va fent
i és molt llegida.
Sí.
i a part també ha fet molta cosa
de folclore del País Basc.
Té algun llibre així il·lustrat molt maco
sobre mitologia d'Euskal Herria
i té algun àlbum així maco,
que també són...
Clar, perquè està molt localitzat,
però, per exemple,
aquell llibre per regalar,
si coneixes algú d'allà,
és maquíssim,
aquest que té de llegendes
d'Euskal Herria, no?
Llavors,
ara ha fet aquest,
que és un llibre,
doncs, això,
tal qual diu el subtítol,
Reies, Reines, Sexo i Cocina.
I si se fixa en la reialesa europea en general,
l'espanyola en particular,
europea.
Europea.
Hi ha espanyola,
però no és...
Però com una més, eh?
No, exacte.
No és només Espanya, eh?
I llavors,
hi ha una part d'una anècdota
que ella explica de la vida
d'aquell rei i d'aquella reina
i la intercala
amb alguna recepta de cuina afrodisíaca
que ve a...
Que se suposa que...
Que està relacionat amb el tema.
Per exemple...
Home, d'entrada, quan obres el llibre,
diu...
De com a mesalina
yació con media roma
convirtiendo a Claudio
en el ma millor cuclillo de la història.
Ja comencem bé.
Clar.
Llavors, veus,
mesalina, després...
Clar, llavors,
parla, per exemple,
anem,
aquesta de mesalina, no?
Doncs la recepta que dona és
el bóndigas de calamar.
D'acord?
Ah, deixeu-ho aixar.
I llavors t'explica.
T'explica coses sobre els ingredients.
A banda, el llibre és molt bonic.
Perquè va amb unes il·lustracions.
Llavors, t'explica curiositats,
per exemple,
sobretot sobre les espècies
que porta aquella...
Aquell plat en concret, no?
Per exemple, et diu...
Doncs el comino.
És una pequena semilla
molt utilitzada en la cocina oriental
que assegura en elimina
la inapetència sexual
i que el aceite essencial
s'ha utilitzat des de fa siglos
per elaborar filtros d'amor.
Curiositats,
sobretot de les espècies,
clar, perquè la resta...
El safrà s'utilitzava molt, també.
També, també.
És que les espècies
tenen...
Clar, la cuina afrodisíaca
està plena d'espècies, no?
Sí, però ja aquí
veig dibuixat un croissant.
Ah, no, no,
que és una gamba, perdó.
Perdó.
La recepta és setes afrodita.
És veritat,
que són bolets i gambes, sí.
I t'explica la recepta, eh?
O sigui, que es pot fer el plat, que...
Diu,
De como Carlo Magno,
rei de la cristiandat,
utilizava el espadón
con igual brillo en la guerra
que en el amor.
Fins aquí podem llegir.
Clar.
Llavors,
també hi ha Abderramán III,
primer califa de Córdoba.
Què diu del califa?
De como Abderramán III,
primer califa de Córdoba,
se lo montó
con las 10.000 Uries de Suarén
y eso,
o eso le habría gustado a él.
És més real, això,
perquè hi ha un fantasmeo
també amb això de la història.
Llavors,
com a espanyol,
diguem...
A veure,
que busquem un altre personatge d'aquests, eh?
De como Isabel II d'Espanya,
la més contemporària.
Aquí hi ha unes llegendes, eh?
Què diu d'Isabel d'Espanya?
Alegro sumustio el hecho conjugal
con la interesada colaboración
de un buen número de caballeros.
Mita-la.
Ah.
Eh?
Em quedo sense paraules, eh?
Pues de como el rey sol
pasaba las noches
a la luz de la luna
para contentar a tanta dama
deseosa de ser marquesa...
Molt de fantasma, eh?
En aquest llibre,
molt de fantasma, eh?
Bueno.
Curiositats.
I és una novetat, aquest.
Anar a veure,
és un llibre que surtit ara nou.
Sí, sí.
És nou...
de...
Vaja.
D'ara.
Jo l'he vist aquest Nadal.
No sé si havia sortit una mica abans, però...
Un altre títol curiós.
Placeres reales, reyes, reina, sexo i cocina.
Què passa?
Que probablement, insistim,
quan ens agrada regalar llibres,
doncs sempre vas a tirar aquell
que saps que és una novel·la entretinguda,
distreta,
que és molt coneguda,
però a vegades aquests llibres
que un no es compra,
fa goig que te'ls regalin.
Dius, mira,
me'l podrien...
Allò que dius,
m'agradaria que em regalessin un llibre
perquè és d'aquells
que tu no hi pares compte,
i et passen de llarg per la llibreria.
Per exemple, aquest llibre,
ja veus que l'edició també està cuidada,
que utilitza una lletra així com semblant antiga,
amb les il·lustracions també.
Vull dir, són llibres que estan cuidats,
que ja dius...
Bé, són macos.
Doncs escolta, Anabel,
en forma, com sempre,
acabem l'any,
des de la Biblioteca Pública
el començarem amb més forma,
o la mateixa de sempre,
que Déu-n'hi-do.
Per cert que recordem
que la Biblioteca Pública
té un especial protagonisme
també al Parc de Nadal
i que aquests dies,
doncs, els horaris en general,
avui, per exemple,
són els de sempre,
però hi ha la vigília de Cap d'Any,
la vigília de Reis,
doncs, es fa alguna variació,
lògicament.
Sí, no,
la vigília de Cap d'Any
està tancat.
Tancat, per això.
Està tancat tot el dia.
El dia 5,
només s'obre al matí,
el primer any,
que només s'obre al matí,
perquè sempre sortim
i els reixos a la porta.
Ja han marxat
i no us deixen ni el carbó
que us mereixeu,
ni això us deixen.
Res, sortir,
i no ens deixen ni sortir.
I el dissabte obriu.
Aquest dissabte, sí.
Aquest dissabte obriu,
no fa por a la biblioteca.
No.
Que dius, calla,
que és que se'n passa el termini,
doncs,
perquè he de tornar al llibre,
demanem pròrroga
o els depositem als contenedors
que teniu a la porta,
no té més.
No té més.
Anabel,
moltíssimes gràcies.
I ja que amb tu fem
el darrer programa de l'any,
encantats de continuar
amb la col·laboració
amb la biblioteca pública,
no com a ENS,
no com a institució,
sinó com a les persones,
bibliotecaris i bibliotecaris
que treballen,
que fan un servei públic excel·lent,
i no ho diem nosaltres,
sinó els usuaris,
i que a més,
esmercen unes hores a la setmana
per venir a la ràdio.
Moltes gràcies, Anabel,
i que sigui un bon any.
Molt bé, igualment.
Adéu-siau.
A nosaltres.
A nosaltres.