.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Déu-n'hi-do, eh? Has vist el munt de cartes que hi havia a l'entrada de la ràdio?
És que no ens podem ni moure, és com una invasió de cartes pel programa de la setmana anterior.
És que tens moltes bruixetes aquí a Tarragona.
Sí, sí, no ho sé, però escolta, quin èxit, no?
Comencem a parlar de llegendes, de coses així fantasmagòriques, i Déu-n'hi-do, eh?
Sí, i això...
Tot i que molt seriosament no ens ho vam prendre, les coses com siguin,
perquè a nosaltres la cosa esotèrica, com que no...
Sí, no fa por.
No fa por, home, no.
És bonic i està estretament lligat amb la cultura popular.
La cultura popular sempre ha estat molt amatent a les llegendes, al misteri.
Però que no podem fer mai la competència al d'Arboi,
per tant, com no li podem fer mai la competència, adoptem un altre to, no?
Cap, a veritat, tampoc és la nostra funció, tu ja ho saps.
Nosaltres anem picant d'aquí i d'allà a temes que estan relacionats amb la tradició.
I a més, a les 12 del migdia no són les...
No són hores, no.
Que no baixéssim totes les persianes i creéssim un ambient així com a més...
De totes maneres, tenint en compte l'èxit i una promesa que va fer Jordi Bertran,
sempre el posem en aquesta tesitura de dir-li
la setmana que ve parla de...
I ell, clar, ha de fer els deures i parla de...
I ens vam comprometre, sobretot tu, que parlaries de Gaudí.
Sí, perquè si us recordeu estàvem parlant de Barcelona i els elements que fan por de Barcelona, no?
El que serien aquests encants, doncs, que pots trobar molt a prop, no?
Fantasmes, espectres...
I vam dir que...
Havíem parlat de diverses coses, però ens havíem deixat...
Espera, espera, espera, que passa el ramat.
Espera.
Aparta, aparta.
Digues, digues, perdona.
Ens havíem deixat el que seria un element clau, no?
Que és la feina que va fer Gaudí, que és un personatge com a molt enigmàtic, no?
Aquest arquitecte, artista, personatge de la cultura en general,
un personatge que ha tingut com dues parts, no?, amb la seva vida, dues imatges, no?
Una que seria, pròpiament, la faceta més de fe catòlica, no?,
de, jo dir, una persona cristiana que li va inspirar, doncs,
aquesta fe, tota la seva trajectòria,
però, per altra banda, hi ha tota una sèrie d'estudis
sobre l'ocultisme a Barcelona, per exemple, no?,
que van una mica més enllà i asseguren que aquí massa aigua clara no hi havia,
amb això del Gaudí, no?
I llavors es...
I hi ha moltes llegendes, doncs.
Sí, però hi ha algunes coses que algú certifica, podíem dir, fins i tot en llibres, eh?,
dient que el Gaudí era un personatge que coneixia bastantes coses d'alquímia,
un pulsim de masoneria,
i que estava més a prop de determinades sectes que no parts de l'ortodoxia cristiana, no?
Per tant, jo crec que és, com a mínim, curiós, no?
De fet, una de les...
Jo crec que hi ha dues obres claus, no?, del Gaudí a Barcelona,
en aquest paisatge així una mica màgic, no?
Una és la Sagrada Família i l'altra és el Parc Güell, no?
La Sagrada Família és un espai que de per si ja és com a misteriós, no?
És un...
Penso que pocs edificis han travessat tantes generacions sense estar acabats, no?
En aquest cas, penso que és una de les catedrals que ha anat avançant, no?
Més o menys ràpid, més o menys lent.
Sí, sí, però va fent, va fent.
Va fent, ja va fent, no?
Totes les catedrales s'han trigat segles i segles.
Sí, però no les han viscut, aquestes operacions, no?
És a dir...
Clar, és que de fet, quan...
Això trigarà més que la Sagrada Família, perdonin,
hi ha hagut catedrals que han trigat tres i quatre segles a fer-se,
i nosaltres, vinga, sempre amb les presses,
que es va començar el segle XIX, home, som al XXI...
No hem estat testimonis d'aquest procés de, per exemple, la catedral...
Ens ve un operari a casa i ens triga tres mesos a arreglar alguna cosa
i no ens escandalitzem, i trigan 200 anys en una catedral
i ens posem com ens posem, és que clar...
En tot cas, aquí en la Sagrada Família,
ja podríem dir tot un món de símbols, de sentits, no?
Que són al darrere del que seria la primera aparença, no?
Més enllà d'aquesta obra inacabada, no?
De fet, alguna de les coses que explicarem ha estat fins i tot recollida
en alguna novel·la, no?
Com hi ha una de l'Esteve Martín i l'Andreu Carranza,
que es diu la Clau Gaudí.
De gran èxit, a més a més.
L'has llegida?
Sí.
I què tal?
Bé, és una novel·la d'aquestes diferents.
Però que reflecteix, doncs...
Reflecteix algunes de les coses que parlarem aquí.
En tot cas, hi ha, podríem dir, jo diria una prèvia, no?
És a dir, si tu parteixes de la Sagrada Família i dius,
això qui ho va inspirar guanys per al Gaudí?
Bé, el Gaudí, quines altres obres té a la ciutat de Barcelona?
Doncs, curiosament, si col·loques els set monuments de Gaudí principals
que hi ha a Barcelona, sobre un mapa, d'aquestos mapes turístics,
sorgeix, doncs, una constel·lació de l'univers, no?
És aquest dibuix que tens aquí?
Bé, sí.
Semblant.
Sí, sí.
És una ossa major.
Ah, sí.
Que, bé, pot ser casualitat, que tot és...
Pot ser casualitat en la vida, però, curiosament, sorgeix això, no?
Per tant, bé, en tot cas, és una, diguem-li, coincidència,
però, com a mínim, el personatge desperta una certa inquietud, no?
Bé, en tot cas, a la Sagrada Família, que té moltes parts, moltes façanes,
hi ha una façana que és especialment interessant,
possiblement perquè és un dels moments més interessants, no?,
de la vida de Jesús, no?, que és la passió, no?
I això crec que és supersingular, no?,
que un artista supermoderl hi posi aquests símbols com una mica estranys, no?
Què podríem veure aquí, doncs, dins dels passatges que podien ser normals,
que podríem trobar amb la majoria d'interpretacions de l'art cristià,
de sobte apareix un cavaller, no?, un cavaller templer, no?,
que amb el seu cavall, doncs, se'ns queda allà identificat, no?
Un cavaller templer que apareix allà en aquelles imatges.
Sí, sí, sí, el templer...
Ui, ui, ui, fa por aquest home.
L'ordre del temple és una ordre de les més complexes en el món medieval, no?
I, de fet, s'ha sostingut que hi ha hagut tota una sèrie, doncs,
d'evolucions, doncs, posteriors, no?
I hi ha qui diu que, bueno, això era com una mena de secta molt influent, no?,
en determinats cercles, no?, i que, doncs, bueno,
en aquestes sectes mai ha tingut una visió...
L'ordre del temple encara es manté, en unes formes diferents,
més simbòliques, més...
Sí, però sé que l'ordre del temple potent, doncs, és la que, per exemple,
doncs, està vinculada a alguns dels passatges més curiosos del món medieval, no?
I en d'altres, doncs, amb algunes de les trifulques papals, no?,
que van existir, algunes d'elles no massa lluny de...
ni de Barcelona, podríem dir, ni de Tarragona,
perquè moltes d'aquestes trifulques i sismes van passar, doncs,
entre Vinyó i Peníscola, no?
Per tant, aquí s'hi va dir moltes coses, en aquest territori.
Bé, en tot cas, surt aquest personatge per allà, no?
També, per exemple, si volguéssim entrar per una de les portes del temple,
hi veiem dos triangles invertits, no?,
o sigui, cap cap avall, no?,
que és un senyal dels que està identificat més clarament pel món de l'esoterisme, no?
representen els quatre elements, aquests essencials, foc, terra, aigua i aire, no?,
que formen part, sobretot, ja, de la tradició de l'alquímia medieval, no?,
d'aquests personatges que amb les seves fórmules anaven desenvolupant tota una sèrie.
Jo m'imagino, i perdona, Jordi, que molts estudiosos,
no des del punt de vista esotèric, sinó arquitectònic, artístic i històric,
s'han dedicat a estudiar tot el simbolisme de Gaudí,
i crec que és una feina inacabada, perquè se li pot donar tantes interpretacions, no?
Ara en fem aquesta, avui, en aquest espai, però...
No, no, hi ha moltíssimes, hi ha moltíssimes.
En aquesta catedral, diguéssim, que és barroca en el sentit dels símbols,
perquè hi ha moltíssimes coses, no?
Per exemple, abans parlàvem, doncs, de les set estructures, no?,
arquitectòniques que munta Gaudí, no?, per exemple,
però també trobem, per exemple, a banda a banda del pòrtic, no?,
d'aquesta catedral, doncs, trobem una figura que és el quadrat màgic
que se'n diu el quadrat màgic de les setze cel·les, no?
Vol dir que en aquest quadrat hi ha una sèrie de xifres
que les pot sumar en qualsevol dels sentits i de les direccions
i sempre donen...
Cabalística.
Sí, el 33.
Estem parlant de cabalística i dona el número 33.
Sempre.
Que són els graus...
En rotllo sudoku?
No, això és molt massor.
Això és un rotllo massor.
Sí, és el que t'anava dit, va, però la masoneria sí que és una organització
molt present, molt transparent en el sentit que tothom la coneix en l'actualitat,
com els templers, no?
La simbologia no tant, eh?
Perquè hi ha algunes coses que sí que són, evident,
33, si és l'edat, doncs, que...
Que va morir Jesucrist, clar.
Però, entre altres coses, doncs, per exemple,
doncs, en l'hora, bueno, en el que seria la masoneria,
doncs, és els graus que es necessiten per assolir
el llindar de la saviesa, no?, per exemple, no?
O, per exemple, són el nombre...
A tu, que t'agrada molt el tema literari,
són el nombre de cants que té la divina comèdia, no?
Ah, és veritat.
És que 33, doncs, està el 33 present a moltes coses, no?
O els graons de l'escala de Jacob,
o el canal segon de la televisió pública catalana,
que potser la controla el Montmessor,
i mai se sap, però vull dir...
I per això li van dir 33.
Mai se sap.
Jo ho deixo anar, per si acas, no?
Vull dir, en tot cas, hi ha moltes coses,
hi ha, per exemple, una altra escala que desemboca,
doncs, en una mena de laberint.
En aquest laberint hi ha un total de 25 estadis o graons, no?
Això, aquests 25, doncs, que són els 25 arcans, no?
Majors del Tarot, no?
Que combinats donen totes les possibles situacions
que et pots trobar en la vida.
És a dir, el Gaudí hi posava tota una sèrie de coses.
Però, Jordi, de fet, de Gaudí s'havia dit
que era massor com altres personatges històrics, o no?
Perquè hi ha d'altres que sí que hi ha l'evidència,
però Gaudí no ho sé, no?
No sé si s'havia dit o no, però...
I això ens porta a parlar...
Ara continuarem amb el Gaudí, eh?
Però hi ha un altre personatge que és també molt interessant
en aquest món, que és col·laborador del Gaudí,
que és el Jujol, no?
Clar.
Que en aquest cas també treballa a Barcelona.
Sí, però aquí va deixar una empenta importantíssima.
Aquí deixa una empenta molt important, no?
I entre els dos arquitectes,
hi ha, a banda d'una col·laboració professional,
jo penso que hi ha aquesta correspondència
també del món misteriós, no?
Si vostès entren al Teatre Metropol,
normalment hi ha hagut una obra de teatre o un concert
i no estarà massa per la qüestió aquesta, no?
Però hi ha detalls que permeten, no?
Doncs com a mínim dubtar sobre la simbologia
estrictament cristiana, estàndard, diguéssim dir,
o canònica que correspondria amb el Jujol, no?
Hi ha elements que són bastant indubtables,
com el peix, no?
O sigui, inequívoc, no?
Del que seria, doncs, el món, doncs, del cristianisme.
Sí, de la litúrgia, de tot plegat.
Hi ha també, per exemple, un element que vostès poden veure a dins,
però que antigament coronava el teatre,
que és el fogarill,
que representa, doncs, una ximeneia en el vaixell.
És el famós fogarill que quan es va remodelar el Teatre Metropol
va desaparèixer, després va tornar a aparèixer...
Sí, el va trobar amb un senyor adinerat de Barcelona.
Tots ens recordem d'aquell fogarill, deu-n'hi-do.
Doncs aquest fogarill té, per altra banda,
el que seria una corona d'espines, no?
Doncs, al capdamunt, no?
Per tant, hi ha moltes coses d'aquest tipus
que podríem dir que sí que estan dins d'uns esquemes estàndards.
Ara bé, també hi ha tota una sèrie de símbols, no?
Alguns d'edifici en interpretació,
que fins i tot l'arquitecte Llinàs,
que és qui va fer la remodelació,
no va, doncs, acabar de dilucidar.
Per exemple, doncs, hi ha marques, no?,
en determinats espais que no s'acaben de clir.
Marques, diguem-ne, que no tenen en principi...
Sí, sí, que no s'han interpretat profundament,
però hi ha d'altres elements absolutament curiosíssims,
com, per exemple, doncs, a les escales posteriors,
doncs, hi ha un tegut, no?,
una porta falsa, no?,
que és actualment, però que antigament donava també,
doncs, tenia una funcionalitat pràctica
que és un tegut, no?,
és a dir, enclaustrat, podríem dir, en una paret, no?
Per tant, doncs, el Jujol, doncs,
també va jugar molt amb aquests elements, no?,
i s'hi troben, no?,
també amb la seva obra, no?
De fet, el mateix, doncs, la mateixa combinació que fa el Jujol
de convertir aquest teatre en un vaixell, no?,
i aquest vaixell, doncs, és un vaixell, doncs, que té fumera, no?,
és un vaixell, doncs, econològicament ubicat en l'època
en què passen, doncs, els fets, doncs, més o menys cristians.
No, no, és contemporani, perquè, a més, és un vaixell a vapor.
És un personatge, no?, és tot un personatge que genera tot un discurs molt particular,
o sigui, jo crec que hi ha, realment, o sigui,
sobretot parlàvem de por, no?,
doncs, el cavallet en ple del Gaudí,
doncs, qui sap que són l'ordre dels temples
que eren, realment, uns soldats, doncs, d'èlit total, no?,
molt propers amb els almogàvers, per exemple,
doncs, que van fer estralls per tota la majoria.
És que es barreja tot, eh?
Sí, doncs...
Es barreja tot.
Doncs, aquest possible sentit de por que els hi pugui fer
a qui conegui d'això, doncs, home,
hi ha altra gent que no cal que conegui tant,
però jo us ho sé, seguro, que si se fixen en un taüt enclaustrat a l'escala d'un edifici...
Home, molta alegria no dona.
No dona, molta alegria.
Però l'altre dia, quan parlaves de les llegendes,
aquestes de Barcelona i del robatori d'aldit incorrupte de Santa Eulàlia
i totes aquestes coses, clar, tu també ho comentaves a modus d'introducció,
tot té una explicació, diguem-ne, històrica i racional,
corresponen a una època que justament són les classes burgeses intel·lectuals,
les que es decanten, malgrat, diguem-ne, la seva cultura i el seu interès per la cultura,
es decanten cap a la recuperació també de llegendes,
d'aquests aspectes que podrien semblar més sectaris, eh?
Per tant, tot forma part de l'època d'aquí que tant Gaudí com Jullol
també estiguessin immersos en aquesta tendència, no?,
de coincidir amb el modernisme.
Sí, sí, però bueno, tots eren una mica així que feien poc.
Sí, però és divertit de parlar-ne, no? Està molt bé.
De totes formes, hi ha d'altres elements que Gaudí, per exemple,
doncs va usar, no?, com per exemple, doncs al parc Güell, no?,
per Güell, que és un parc especialment bonic,
hi ha qui diu que realment es va construir no com una ciutat jardí,
sinó més aviat com un centre de reunió de tot el món de la masoneria, no?
Hi ha també molts símbols, alguns molt evidents,
com el fet que el parc està construït sobre unes grutes d'aigua, no?,
i les grutes d'aigua, doncs, arreu del món és allà on han passat històries fantasioses, no?,
de dracs que han aparegut i que han segrestat princeses, no?
I els moviments sota terra de les ciutats on transitava el més, el més, el més cap allà, no?,
que hi ha més que cap aquí.
En tot cas, aquí, jo crec que el fet aquest de l'aigua allà dins de la gruta ja també té una certa importància.
De fet, quan entres al parc Güell, hi ha un drac que et dona la benvinguda,
que s'ha convertit en un ítem turístic.
Doncs, bé, aquest drac, pels cristians, simbolitza realment les forces del mal.
Jo crec que el Gaudí, igual que el Jujol, que van ser amants de tot el que eren els cicles festius,
perquè, per exemple, el Jujol va fer un arcànge al Sant Miquel,
doncs, per alguns edificis i per algunes representacions teatrals,
que sempre això va acabar tenint, doncs, una empenta molt vinculada al món de la tradició popular
que procedia de l'època medieval.
Doncs, ho va fer, per exemple, per la reforma del Sant Sepulcre, doncs, de Tarragona, no?
El Gaudí també estava empatat d'aquesta situació i llavors també coneixia sobradament la trajectòria del drac com a figurat festiva.
Però el que és cert és que en el món dels maçons, doncs, hi ha...
Bé, sobretot en el món, més que de la maçoneria, dels alquimistes, no?
El món dels alquimistes, que són els que realment acaben històricament, doncs,
configurant, doncs, tot el que seria la part bona de la màgia, podríem dir, d'una manera...
La màgia blanca, eh?
Sí, podríem dir, eh? Podríem dir d'una manera o d'una altra.
D'aquí a la pirotecnia, eh?
Un alquimista també a vegades pot generar un efecte pirotecni, no?
Però vaja, en tot cas, en el món de l'alquímia és un símbol, el drac, de renaixement, de transmutació,
és a dir, de canvi, no? És a dir, és molt diferent d'aquest símbol del mal.
Gaudí podria ser alquimista, doncs?
Bé, és una d'aquestes possibilitats que tenia, no?
En tot cas, el fet que estigui en una escalinata et guia cap a una ascensió, és evident, no?
Si cap a una situació que puges, no? I això, doncs, és una cosa molt tangible, no?
No és estrany, no?
Després, també, el cas que treu un rajolí d'aigua per la boca, no?
En lloc de treure foc, no? El drac, i està sobre una jardinera, no?
Doncs, d'una manera o altra, aquí també, en el món celta, s'ha trobat que aquest element seria el drac, doncs, de la fertilitat dels celtes, no?
Per tant, és un personatge que es deixava per moltes... es deixava influenciat per moltes tendències, no?
Quan acabes de pujar a l'escala, si les has comptat, les escales, quantes en tens?
33
33, no?
Bé, això és curiós, perquè hi ha altres vegades que puges a escales molt simbòliques, com les de la catedral de Tarragona, i no en puges 33, en puges 20
És a dir, que les coses no són casuals, i la gent, quan posa 33...
Això vol dir que la catedral de Tarragona, molt esotèrica, no és
Bé, en un altre dia parlarem dels secrets de la catedral
Ja en parlarem
Algún dia hem apuntat altres secrets, però en la catedral no hem entrat gaire, eh?
Bé, en tot cas, a dalt, doncs, també hi ha una mena de trípode, no?
I d'ou, còsmic, no? Que se'n diu, que també ha sortit bastantes fotografies, que és...
Els alquimistes consideren que és un emblema clar de la pedra filosofal
La pedra filosofal és allò que inspira realment, doncs, a més, es converteix en una expressió popular, no?
La pedra filosofal, doncs, això ve del món de l'alquimisme
Igual que dèiem allò de la quinta forca, no?
Sí, sí
Doncs, una mica, això també existeix, aquesta vinculació entre el que seria, doncs, la llengua popular, no?
I algunes coses que tenen una raó de ser, no?
Bé, aquesta pedra filosofal tenia una gran virtut, no?
Que era la principal, no?
Que era convertir els metalls en pedres precioses, no?
És a dir, que era essencial, no?
Al costat de coses molt més, com te diria, més espirituals, no?
Com podrien ser, doncs, la purificació, que et portava a la vida eterna, etcètera
És a dir, tenia més propietats més enllà de crear riqueses materials, la pedra filosofal?
Sí
Ah, no ho sabia
Bé, però això es diu, jo crec que és la pedra filosofal
Perquè el concepte de pedra filosofal és com a més espiritual
Sí, no és tan materialista, clar
És a dir, tenia moltíssimes propietats, eh?
Sí
Moltes prestacions
Sí, moltes
Vull dir que, però bé
En fi, moltes coses en aquest parc Güell que crec que podrien ser
Bé, que es podrien
Podrien fer capítols, eh?
Realment, l'altre dia ho vaig deixar damunt de la taula
Però l'Antoni Gaudí no el va matar el Trembria 33
El va matar el Trembria 30
Vull dir que...
Ah
Vull dir que no va acabar de rodonir el procés
Tot i que millor
Això pot tirar a terra tota la teoria, eh?
Però vaja, en tot cas és un dels personatges a tenir en compte
No és l'únic, eh?
L'altre dia vam parlar d'altres coses
Però crec que valia la pena parlar d'aquest person...
Bé, d'un misteri que no es basés només en coses
Que eren com a molt històriques
L'altre dia vam fer una part com a més històrica
Jo et diria que hi ha coses més modernes, no?
Ara parlàvem del Trambia, no?
Del Gaudí
Però és que els transports públics són absolutament un món de tenebres també
En general o a Barcelona en particular?
Avui estem a Barcelona
En general podríem parlar de la Renfe a Catalunya
Home, això sí que és un fenomen paranormal
I a partir d'aquí podríem trobar moltes coses
Però realment...
Hi ha bons i dolents també en això del temps
Sí, sí, hi ha moltes coses curioses, no?
I a Barcelona hi ha una de les coses que crec que ens queda
A tots els que no vivim en ciutats tan grans
Que és el metro, no?
El metro és una cosa quotidiana, no?
Però...
M'imagina't la quantitat de pel·lis de por contemporànies
Que es basen a les estacions de metro
Exacte
Als túnel, a la nit...
Exacte, exacte
Doncs totes aquestes pel·lícules
A banda d'això també tenen un dia a dia, no?
I quan entres al metro moltes vegades vas per feina
I el metro és purament un mitjà que et porta d'una estació a una altra, no?
Però jo els demano que algun dia, doncs, quan van al metro
Es converteixen el seu trajecte del metro en un trajecte realment turístic, no?
I ho trobaran, perquè el metro té vida pròpia, no?
L'altre dia parlàvem d'espectres
Però realment al metro hi ha fantasmes, no?
I hi ha estacions, el que es diu popularment
Les estacions fantasmes del metro de Barcelona, no?
S'han de posar molt aferrats al vidre
Vostès imaginen que per un moment se converteixen en uns nens
Que miren un aparador de reis, no?
Però realment hi ha estacions fantasmes
Que es poden veure tranquil·lament des del metro, no?
Algunes són de difícil observació
Només parlarem, sobretot, de les que es veuen més, no?
Les que es poden veure, no?
Si enganxen el nas al vidre, segur que ho poden comprovar, no?
Per exemple, línia groga entre l'estació de Jaume I i Barceloneta
Doncs, de sobte, apareixen les tenebres, no?
Realment, d'una antiga estació
Encara es veuen aquelles lloses grises d'una altra època, no?
Que semblen, de vegades, una cosa més a prop d'un hospital
Doncs, decadent que no pas d'una estació de metro, no?
Fins i tot algunes marquesines de publicitat caducada, no?
Bé, és el que es diu la parada de Correus
Es rugueïdes, allò, a mig
Bé, els colors ja no es veuen
Deixa'm dramatitzar una mica
És la parada de Correus
Una parada que es va tancar l'any 1972, no?
Des de fora també es poden veure
El que són les reixes de ventilació, no?
I les escales d'encés a les antigues andanes
Però, curiosament, és la parada de Correus
La parada de Correus és tot un món de...
On es barreja moltes coses, no?
Les cartes van i venen, no?
De molts llocs, no?
És un món, com, també, curiós
Aquesta parada fantasma existeix, no?
Dins de...
Sota el...
El subsol de Barcelona, no?
I també s'hi munten tota una sèrie de llegendes
Sobre personatges que existeixen, no?
Però allò, tipus fantasma
Sí, hi ha personatges molt curiosos, eh?
Al metro Barcelona, jo els dic...
Això no és una llegenda, és veritat
Si vostès van...
Molts dels oients, a més, jo ho han experimentat
Si vostès van a la parada de Liceu
Alguna vegada veuran algun personatge
dels molts curiosos d'aquestos
Que realment, fins i tot, es pensen que són
Antics artistes del Liceu, no?
Passejant, fins i tot, mirant-se
En el que són els miralls de l'estació
Doncs, com si s'estessin en un camerino
I en un moment determinat
Engeguen un cant, no?
Una part, no?, d'algun fragment operístic
Això no és llegenda, això és real
I qui no s'ha trobat, això que dius, clar, això pot ambientar molt
Qui no s'ha trobat mai en una parada de metro
Allò, a la nit, després d'anar al teatre
Ple de gent
I de cop i volta et desvies cap a un passadís
Perquè el metro que has d'agafar
Total, que et trobes absolutament sola
En aquella parada de metro
No hi ha ningú
No te n'adones i quan portes una estona
Comences a pensar en aquestes coses
Sí, sí, sí
En fi, una altra parada turística, podríem dir
És d'aquest món dels espectres
Es troba en, abans hem dit, doncs, Jaume I Barcelona
Ara anem entre Sagrada i Família, fixi'n, Sagrada i Família
I Hospital Clínic
És a dir, també dos mons absolutament
Travia ja ho deies, allò dels hospitals, els teatres, la catedral
Avui hem parlat de la Sagrada i Família
I els hospitals, doncs, també tenen
Abans era la groga, aquesta és la línia blava
Com es deia aquesta parada, fantasma?
Gaudí
No va entrar mai en funcionament
No sabem ben bé per què
Però, bé, fins i tot a fora
Es pot veure, doncs, encara d'unes entrades
Que mai se van acabar inaugurant
Això és cert, no?
Aquestes són potser les dues més conegudes
Però aquesta segona és de les més interessants
I acabem, no?
Acabem perquè no tenim temps
Perquè el tema és amplíssim
I havies preparat moltes més coses
I hi tornarem
Una mica al món del metro
La gent potser més d'una certa edat ja
Recordarà que hi havia un parc d'atraccions
Molt conegut a Barcelona
Que al parc de Montjuït, no?
Sí
Doncs al parc de Montjuït
Hi havia una atracció que era
El tren fantasma
Home, aquí teníem el tren de la bruja
Quan es feia la fira allà al Campoló
Però aquests túnels del tren fantasma de Montjuït
Encara existeixen
I realment estan tapats per una sèrie de vegetació
Per una sèrie de...
Encara existeixen?
Sí, sí
Abandonats
No són evidents, però estan allà
No, no, estan tapats per vegetació
Doncs, bueno, hi ha
Com a més hi ha com unes lletres del brossa
Per allà davant i tal
Però, en tot cas
Aquesta atracció que era
Com a molt celebrada
I també alhora molt terrorífica, no?
Dins del que és un parc d'atraccions
Doncs, encara subsisteix
Però el més bo és que
No va ser construïda a propòsit
Pel parc d'atraccions
Sinó que realment
Qui va dissenyar aquest parc
Va aprofitar l'antiga infraestructura
D'una xarxa de túnels i magatzems
Que existien sota la muntanya de Montjuït
És a dir, que això no es va fer aposta
Sinó que ja havia existit
I que realment
Aquí s'havien utilitzat
Doncs, com a un ús industrial
Per
Una mena de polvorí
Que tenia, doncs, un senyor que es deia
Álvarez de Castro
Que va usar això
Durant la guerra de Cuba
De finals del segle
Durant la guerra de Cuba
I aquestes mateixes cavitats
Les van utilitzar per fer el tren de
El tren de la bruixa que deies tu
El tren fantasma de Montjuït
Aquí es deia el tren Xuxú
Sí, sí, aquí es deia
Que no sé si existeix encara el tren Xuxú
Sí, sí, sí
No sé si com a Xuxú o no
Que donaven cops d'escombra
Això és com el teatro argentino
Hi havia molts teatres
Però el teatro argentino
Era un tipus de...
I el teatro xino de Manolita Chen
Sí, sí, sí
Mira, un altre tema que podríem recuperar
Aquí no sé si et podré ajudar jo
Amb això
Jordi Bertran
Com sempre ha estat un plaer
Moltíssimes gràcies
La propera setmana
Haurem de donar el cap i casal ja
Perquè si no ens acusaran de tot
No, la propera setmana
Canviem de escenari
De registre
Però bé
De tant en tant
Hem d'anar fent visites
Diferents
A totes aquestes coses
Que al final
Són totes les que van configurant
Allò que diem
Tradicions i cultura popular
Ara hauries de dir
Aquest espai ha estat patrocinat
Per l'Ajuntament de Barcelona
Per exemple
O la Diputació
Que té molts quartets
Gràcies Jordi
Adéu-siau
Lo verà