Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Tertúlia en aquest dimecres, 10 de setembre,
vigília de la Diada Nacional.
Una tertúlia que avui convertirem en quatre persones
que representen diferents formacions polítiques.
Tenim, per exemple, Manel López Pasca,
regidor del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes.
Manolo, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
També ens acompanya Raül Font,
regidor també de l'Ajuntament de Tarragona,
en aquest cas del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia, Raül.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya Arga Sentís,
portaveu d'Iniciativa per Catalunya aquí a la ciutat de Tarragona.
Arga, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya Pau Ricoma,
secretari d'Organització Local d'Esquerra Republicana aquí a Tarragona.
Pau, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats hem de donar una ullada a l'actualitat,
que avui encara ve marcada, evidentment,
per l'accident d'aquesta embarcació la matinada d'ahir,
la nit de dilluns a dimarts a les aigües del port de Tarragona.
En fi, ja hem explicat àmpliament,
des d'ahir ho estem explicant àmpliament,
tot el que s'ha fet per mirar d'aturar el vessament,
la fuita que s'ha produït.
Ahir vam tenir la visita del conseller Joan Saura,
la visita també de la ministra de Foment Magdalena Álvarez,
s'ha donat un avís de tranquil·litat,
s'ha dit que en general tot s'ha fet prou bé.
Sabem que aquesta embarcació, per cert, s'havia de retirar,
s'havia de jubilar el proper mes d'octubre
per complir amb la normativa,
i el que sabem és que aquest matí han de continuar les tasques
per buidar els quatre tancs de l'embarcació
i mirar de reflutar l'embarcació en les pròximes hores
o en els pròxims dies, perquè veurem el que dura tot plegat.
Tenint en compte que avui no som tècnics en la matèria
i que tenim quatre persones que representen a partits polítics,
els plantejo, els pregunto si consideren que en general
s'ha actuat prou bé, les institucions han actuat prou bé,
des de Salvament Maríptim fins al Ministeri,
la pròpia autoritat portuària,
el Govern de la Generalitat, l'Ajuntament, si calia,
si creuen que en general s'ha actuat prou bé
davant d'aquesta incidència
i si ens podem sentir, entre cometes, mínimament satisfets.
Vinga, Arga, començo per tu.
Jo és que no tinc criteris per jutjar ara mateix
i s'ha actuat tot el bé que s'havia d'actuar.
Molta gent sí que ha vingut.
A mi, que soc una persona que en principi
soc bastant confiada i optimista,
no puc evitar sentir una certa intranquilitat.
Reconèixer que és una intranquilitat
que tampoc no es basa en motius concrets,
sinó en precedents d'altres vegades,
que gent ha dit que no passava res,
que tot estava controlat i no estava controlat.
I amb això no estic critiquant ningú,
perquè suposo que ara s'ha fet tot bé.
Però em sembla que tal com van les coses
amb aquest tipus d'història,
amb tota l'experiència que tenim,
és bastant normal que la gent senti una intranquilitat
quan es produeix una cosa d'aquest tipus,
una desgràcia d'aquest tipus.
De tota manera, també és veritat
que el fet de tenir el port a dins de Tarragona
implica perills.
El port és una instal·lació industrial
que hi ha molt de volum de tràfic de mercaderies,
de mercaderies que a vegades són perilloses,
de combustibles,
i això implica un perill per la ciutat.
I n'hem de ser conscients.
I el que s'ha de fer,
el que cal fer simplement és tenir el perill,
diguéssim, controlat,
i per tant tenir les mesures de precaució que convinguin,
les mesures de protecció que convinguin,
i uns protocols d'actuació
per quan se produeixi un incident,
que funcionin.
I espero que funcionin.
Pau, quina sensació tens tu?
S'ha actut prou bé?
No, a veure, també amb el nivell de sensacions,
perquè el tema és tècnic,
és molt complicat,
i tampoc és qüestió de ni de...
Però és un mi, coses que no s'han passat ni...
La sensació que es dona,
primer, és que sí,
que s'ha atuat amb diligència,
és una sensació que es dona,
i sobretot que s'ha evitat l'extensió de...
De l'ataca de fuel.
De l'ataca de fuel.
Home, que això és un tema molt important,
en aquest sentit.
Vull dir, si realment s'ha aconseguit
que localitzar el problema
i que no s'estengui,
més enllà d'on t'estigui el port,
o no t'estigui el port,
vull dir, si les platges de Tarragona
i els sectors,
la pesca i altres sectors,
no es veuen afectats,
doncs, evidentment,
podem estar contents.
Estem en una ciutat industrial,
ho sabem,
amb una forta presència
en la indústria química,
evidentment això porta moltes avantatges
i també, evidentment,
porta algun inconvenience,
algun risc.
Aquesta vegada hi ha hagut un accident,
i, repeteixo,
hem de ser prudents.
La sensació, al principi,
que s'ha tingut per part
tant del govern de la Generalitat
com el del govern de l'Estat,
sembla que ha hagut un interès directe
i entenc que les coses s'han de seguir,
s'ha de estudiar el que ha passat
i, evidentment,
el fet que falti un mes
perquè el vell cell
passés a retirar-se,
home,
quasi sembla que és veritat, no?
Una mica jo de dir quina mala sort, no?
En fi, Manolo i Raül,
què en penseu?
O sigui, jo crec que
estem en un port
que està dintre
de los cinc o sis primers d'Espanya
per un moviment de mercancies,
de tonalatge,
i una de les importàncies
és el petroli,
o sigui,
els vells que venen a descarregar
la monobolla
o que venen a descarregar
el port de la química,
o sigui,
és un risc que tenim,
és un risc que,
en aquest moment,
la ciutat de Tarragona
no t'ha sumit
i és així, no?
L'important és que
ha succeït,
o sigui,
aquest accident,
però l'important,
per mi,
el més important
és que s'ha pogut controlar.
En aquests moments,
les autoritats
s'hi han de confiar,
no?
Que no ens diuen
que està controlat,
que no...
Són 25.000 tonel·lades
les que s'han basat
i que estan controlades
i que s'està produint,
o sigui,
produint...
En aquests moments
s'està traient
tot el resto de fololl
que queda a la gavarra
perquè era una gavarra,
no era un vaixell,
era una gavarra
que transportava
el petroli d'un a l'altre.
El que passa
és que era monocasc
i per això
ara el feien
la...
O sigui,
el canvi
d'aquest...
S'havia de canviar
la embarcació.
S'havia de canviar
perquè era monocasc.
Però per mi,
el més important de tot
és que ha funcionat
els protocols
i s'ha controlat,
o sigui,
el basament que ha hagut.
Això és el més important.
Raül.
No, això,
vull dir,
a veure...
Coincideixen, doncs,
tots.
Sí,
a veure,
els polítics
d'emos en regard,
vull dir,
no som tècnics
d'enginyeria naval
ni de...
A veure...
No, però per això
els pregunto
la sensació que tenen
si s'ha actuat
amb prou de licència.
A veure,
jo entenc que sí,
no?
I en qualsevol cas
desitjar, doncs,
que aquesta taca
no s'extengui,
que s'acabi
de fer les tasques
de manteniment
com il for
i, doncs,
per això ja hi ha
els tècnics
que són els que han de dir
i els enginyers
i la gent
que està preparada
i que tenen els recursos
i les nocions
i els coneixements
tècnics específics
en la matèria, no?
Dues reflexions.
Una,
l'encert de la normativa
aquesta
d'intentar eliminar
tots aquests barcs,
vaixells o gavarres
que només tenen
un sol casc,
perquè en el cas de...
Això ja va passar
amb el prestigi, no?
Del patró aquell
que dava
les costes gallegues
perquè només tenia
un sol casc
i llavors,
diguem-ne que
multipliques exponencialment
la possibilitat de risc,
no?
Per tant,
disminueixes,
perdó,
exponencialment
la possibilitat de risc
perquè no ha de patar
un cas
sinó que n'han de patar dos
i, per tant,
el que dos fets
que tenen probabilitats
molt baixes
a damunt
els hagis de multiplicar,
doncs,
multiplicar dos probabilitats baixes
encara et dona
una molt més baixa,
no?
I, per tant,
això és un encert
i, segona,
doncs,
que, bueno,
doncs,
quan l'octubre
s'havien de canviar
aquest vaixell,
doncs,
vol dir que ja
s'havia fet
una previsió correcta
perquè, doncs,
es veia que hi havia
efectivament aquest perill,
no?
Insistir en aquests temes
de seguretat
i que, doncs,
el port de Terrona vigili
que s'extremin
aquestes qüestions
a partir d'ara
i prou, no?
Però jo crec que s'ha actuat
com s'havia d'actuar.
Només una qüestió
per tancar el tema.
Ahir ho plantejaven
al temps de la tertúlia,
era quan estàvem coneixent
totes les dades de l'accident,
en parlàvem fins i tot
en directe
amb el president
de l'autoritat portuària,
amb ell,
els contartúlios
els hi preguntava
i avui també els hi plantejo
si consideren
que des d'una perspectiva
global de país
de Catalunya
aquesta imatge
que estem donant
al conjunt
de les comarques
de Tarragona
que s'explica
a través dels mitjans
de comunicació
d'incidències contínues
vinculades,
doncs, ara,
avui apareix
a la premsa general
catalana i espanyola
la ciutat de Tarragona
un altre cop
per aquest incident,
han sorgit
els temes
de les nuclears,
aquesta imatge
en fi,
tots han coincidit
en dir
que hem d'assumir
que vivim
en una zona
amb un gran potència
industrial
però que això
no sé si consideren
que la imatge
de la ciutat
i del territori
queda una mica
afectada, no?
En el conjunt
de Catalunya
sembla que tot
el negatiu
passa en aquesta ciutat
i en aquestes comarques.
És que potser sí
que passa en aquestes comarques,
a mi no em preocupa
gaire la imatge,
el que em preocupa
és que realment
sí que tenim aquí
sembla més riscos
d'aquest tipus
que la resta
de Catalunya
per posar
i a altres llocs.
El tema
de les nuclears
és evident.
I hem de conviure
i ja està, no?
No, no,
i hem de conviure
i ja està, no.
I hem de posar
els mecanismes
per no tenir aquests riscos.
El tema
de les nuclears
és que em sembla
que és una vergonya.
Suposo que anaves
per aquí.
Sí, sí, sí.
No, no,
és per l'acumulació
d'incidències
i de notícies negatives
que es donen
sobre el territori
a través dels mitjans
de comunicació.
Em referia
per aquesta sensació
que pot tenir
molta gent
de fora d'aquí.
i la d'aquí, eh?
Bàsicament,
estem dintre
del que dius tu,
o sigui,
assumim
que estem
dintre
d'un territori industrialitzat.
La majoria
de notícies
arriben de les nuclears, eh?
Sí.
O sigui,
perquè...
També és veritat.
O sigui,
arriben de les nuclears
perquè
de lo que és
la petroquímica,
de lo que és
la petroquímica
de Tarragona,
pràcticament...
Alguna cosa hi ha, eh?
Passa alguna cosa, eh?
No, passa alguna cosa, eh?
Per a Imanola
també coincidíem
amb la Tertúlia.
Però coses importants,
per a Imanola
també en la Tertúlia
coincidien els convidats
en dir que, clar,
s'havia millorat segurament
molt més en l'àmbit
de la petroquímica
en termes de seguretat
que en el tema
de les nuclears.
No, no, no.
Estic segur, a més a més,
d'això, eh?
Sí, sí, segur.
Estic segur que la petroquímica
ha invertit més
i, o sigui,
i s'ha responsabilitzat més,
o sigui,
de seguretat
més que les nuclears.
Que les nuclears
estan ara
com fa 25 anys
o 20 anys
que es van instal·lar.
Ara,
tot això
és molt complicat.
hem d'assumir també
el risc
de la societat industrialitzada,
o sigui,
hem de ser francs.
El que passa és que
hi ha discurs que són assumibles
i discurs que no són assumibles.
Hem d'assumir el risc,
però el que hem de pensar
cada dia és més mitjans
perquè no passi això.
El risc s'ha d'assumir
controladament, no?
Ah, controladament.
I precisament,
si tots estem d'aquí
a tenir la impressió,
la sensació
que es va fent una bona gestió
al port
amb el tema del foie,
doncs tots tenim la sensació
que amb l'especte química,
perdó,
que amb les nuclears
està passant tot el contrari.
Sí, sí, evidentment.
Que s'amagui formació,
que la formació arriba tard
i que els protocols
a vegades s'engeguen
quan s'han d'engegar
i clar,
aquest tema sí que és
un tema molt seriós
i amb aquest tema
s'ha de preocupar més
l'eficiència
i la seguretat de la gent
que pas la imatge, no?
No s'ha de amagar
cap tipus de formació
i tot ha d'estar
damunt la taula
i s'ha de treballar.
La imatge és molt important,
però evidentment
la seguretat
de les persones
encara ho és molt més.
Sí, sí, jo estic
completament d'acord.
A veure, tots tenim assumit
que tenim el polígon
petroquímic,
petroleoquímic
més important
d'Espanya
i del sud d'Europa.
Del sud d'Europa.
Que tenim,
hem tingut fins fa poc
quatre nuclears,
ara només tres en funcionament,
però un encara
amb residus a l'interior,
etcètera.
Que tenim un port
que té més volum
de l'estat espanyol
justament a conseqüència
que amb volum de quilos
perquè entra molt cru,
molt petroli,
molt tal,
el port de Barcelona
que no té cap refineria,
tota base de contenidors,
doncs, bueno,
els riscos,
evidentment,
es minimitzen moltíssim més,
però també estic d'acord
amb el que diu el Pau
que la ciutadania
sobretot ha de tenir clar
i ha de tenir
una constància
i una seguretat
que s'actua
amb els procediments
que s'han d'actuar
i amb les mesures
de seguretat
i amb la informació,
sobretot,
perquè en cas
d'accident greu,
la ciutadania
ha de poder...
Però, esclar,
quan hi ha un accident lleu,
si veus que no s'actua
tal com marquen les pautes,
penses...
Crees desconfiança.
Crees desconfiança.
Sí, segurament val la pena
que remarqui jo també
com a moderador
de la tertúlia
que no volia comparar
una situació amb l'altra
i que segurament
s'ha actuat amb molta diligència
en el cas d'ahir
que contrasta molt
amb tots els episodis
que hem tingut
en els últims mesos
relacionats amb les nuclears.
En fi, deixem aquesta qüestió
si els sembla.
Estarem pendents aquest matí
de tota la feina
que es faci
al Port de Tarragona.
Els plantejo
recuperar un dels temes
d'actualitat
dels últims dies
perquè, a més,
avui tornarà a ser notícia.
Hi ha convocada
una roda de premsa
de l'alcalde aquest matí
per parlar
del pàrquing Jaume I
i com que és una
de les notícies
dels últims dies,
en fi,
els plantejo
el debat generat
sobre la decisió
anunciada fa uns dies
pel propi equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
de reconvertir
tot el projecte inicial
en un pàrquing convencional
amb una capacitat
per 350 places
i, de manera paral·lela,
de buscar alternatives
d'aparcament
fora muralles
per donar resposta
també
als propis residents
de la part alta
i a les persones
i als visitants
que són milers
moltes vegades
que han d'anar
a la zona del casc antic
de la ciutat.
Un episodi més
de tot el tema
llarguíssim
del projecte
de Jaume I.
Què en pensen,
Arga?
La decisió última
de l'Ajuntament?
A mi, ara mateix,
el que es faci
amb el pàrquing Jaume I
o amb el forat
aquell que hi ha allà,
a mi, ara mateix,
no m'interessa gaire.
És una cosa
que puc esperar
saber què es farà allà.
El que vull saber
és què ha passat
amb les peles
que s'han gastat allà.
Perquè un projecte
que estava pressupostat
per 4 milions
hagi costat
25, quasi 26 milions,
algú ha d'explicar
què ha passat.
És a dir,
a tu t'interessa més
la comissió
que ha d'investigar
les responsabilitats
que no pas el projecte en sí.
econòmiques, eh?
Vull dir,
el rotllo tècnic,
molt bé, ja està,
ja l'han fet.
A mi m'interessa saber
què ha passat
perquè un projecte
que havia de costar
no a la ciutat,
perquè a més l'Ajuntament
no s'havia d'endeutar,
no?
Era una cosa
que s'havia d'autofinançar.
Que havia de costar
4 milions,
al final...
3 800.
3 800.
Al final,
n'ha de costar
que eren 30...
25,7.
Bueno, no,
però a veure,
amb la cosa que s'ha de fer
perquè funcioni,
al final serien 31.
i jo ja m'estic plantejant
si val la pena
aquest pico de mes,
que és més
que el pressupost inicial
per acabar encabint allà
quan 350 cotxes...
És que no ho sé.
Creus que no valdria
la pena plantejar-se?
No ho sé.
Em sembla que d'entrada
s'ha de saber exactament
què ha passat allà,
què ha passat
amb el rotllo econòmic
perquè aquella obra
ha acabat costant
el que ha costat
perquè el que no pot ser
és...
I ara ho arreglarem
fent un pàrquing convencional
que serà un pàrquing
que costarà,
dius,
5 milions d'euros més,
la qual cosa vol dir
que en total seran
31 milions d'euros
per encabir-hi allà
en aquell forat
350 cotxes,
la qual cosa voldrà dir
que per cada cotxe...
A veure, aquí...
Espera.
Està ensenyent...
No, no,
és que em sembla una vergonya.
Són...
Espera.
És igual.
Mentre es fa...
No sé, moltes peles.
Més de 10 milions de pessetes
per cada cotxe,
per una plaça de cotxe.
Em sembla una exageració, eh?
A veure, més opinions.
Pau.
No,
tots ho veiem igual, això.
El tema aquí té dues vessants.
Una,
què va passar,
que s'aclareixi el tema,
que es faci la comissió d'investigació
i l'altra,
què es fa amb allò, no?
Jo no sé si aquest espai
té les possibilitats
de fer servir per altres usos
i, clar,
el que no podem fer
és tindre l'allò tancat.
Tu no descartaries
donar-li d'altres usos al parc?
Jo no, no, no, no descartaria.
Jo no sé si es ponen altres usos.
Vull dir,
en principi,
el que diria ara,
vull dir,
seria una mica frívol.
No sé si es ponen altres usos,
no ponen altres usos,
però,
evidentment,
allò se n'ha d'anar a treure
algun profit,
algun rendiment.
No pot estar allí
el local allí
que quasi-casi seria allò
el local de vergonya,
tancat per sempre.
Vull dir,
s'ha de buscar una solució
perquè la ciutadania
...
I la solució,
si la més pràctica
és la de fer un pàrquing,
doncs serà aquesta,
no ho sé.
En principi,
ni eren partidaris
d'altres mai
de fer el pàrquing
allà dintre,
que mai ho vam ser,
és que la Republicana
sempre va estar en contra.
Evidentment,
hem de buscar alternatives
fora de la muralla,
això ho vam dir
el primer dia,
perquè, a més a més,
em sembla que són contradictoris
de principi
que si la part alta
la volem anar
pietanolitzant
o fer-la més...
més còmode
per la gent que hi viu,
doncs,
em sembla que és molt incòmode
tenir allí,
doncs,
entrar ni sortint cotxes.
Això ho hem dit moltes vegades
i ho tornem a dir ara,
va ser una roba
per nosaltres
fer el pàrquing allà dintre,
però, clar,
se li ha donat un ús a millor,
no té més remei.
A veure,
Manolo.
Aviam,
és que això del pàrquing
és que em costa parlar,
no?,
perquè jo crec que el pàrquing
s'hauria de fer un cartell
o posar-hi alguna cosa
que digués monument
a la mala gestió
o alguna cosa així,
una cosa d'aquestes,
no?
O sigui,
el pàrquing
és que ha sigut
un despropòsit
tard darrere a l'altre,
no?
O sigui,
constant,
constant,
constant.
i hem arribat a un moment
que una empresa especialitzada,
o sigui,
que ha fet la enginyeria,
que ha fet l'editoria,
no ens ha dit
teniu dues sortides.
Una,
fer un pàrquing convencional
entre 150 places
que al llarg
serà rentable,
que s'amortitzarà
en 50 anys,
no sé quant de temps ara,
no m'ho facis dir
perquè no ho tinc al moment.
O,
si voleu fer un pàrquing
mecanitzat
que funcioni perfectament bé,
que tinguis d'esperar
el cotxe 5 o 8 minuts
perquè el dongui
i la màquina
són 250 places
i a perdre cada any
de 200 a 400 mil euros.
Bueno,
entre aquesta disjuntiva
no hi ha color,
no?
Pàrquing,
però en fi,
és el que diu l'Alga,
o sigui,
això és una qüestió,
la solució
que des de l'equip de Govern
no ho intentarem donar
amb aquest problema,
o sigui,
buscarem la millor solució
que puguem.
Ara,
el que s'ha d'investigar
és que ha passat fins ara,
què ha passat amb aquest diferencial
de diners,
on han anat els diners,
què ha passat,
quina factura s'han pagat,
tot i això.
Avui l'alcalde farà una roda de premsa,
jo no avançaré,
sentiu-la perquè això era molt interessant,
i a partir d'aquí començarem a elaborar.
Ara ens deixem la incògnita,
el Manolo de què dirà l'alcalde.
El suspèncer.
A veure,
jo crec que és un pàrquing
que no ha anat bé,
és evident que hi ha hagut molts errors
des del primer moment,
o molts inconvenients,
millor dit,
des del primer moment,
des de problemàtica
amb el fetge de gat,
amb l'empresa que estava fent
les perforacions,
que ho va deixar córrer
perquè va dir
que no tenia la maquinària necessària
o adient per perforar allò,
problemes de soroll
amb les detonacions
que hi havia allà,
etcètera,
i després problemes tecnològics
amb l'empresa,
sembla ser Allen,
i l'empresa d'aparcaments.
L'empresa en la qual
jo no he participat,
però en les meves anteriors
etapes de govern,
però de la qual tinc la informació
que se'm donava
en les comissions de govern
com a tinent d'alcalde
que era de l'anterior ajuntament.
Et recordo que el president
era d'Unió Democràtica,
és el Magui.
El president de l'empresa
municipal d'aparcaments.
No, però...
T'ho dic perquè...
Sí.
Per si no ho sabies, no?
No, sí, sí que ho sé.
Sé que el president
era d'Unió Democràtica
i sé que l'empresa municipal
d'aparcaments,
dels regidors
que en aquests moments
hi ha en l'Ajuntament,
dels 27 regidors
que formem part
de l'actual consistori,
dona la casualitat
que els únics
que estaven
en l'empresa d'aparcaments
quan es va prendre la decisió
de fer un pàrquing a dintre
i de robotitzar-lo
amb els vots favorables
van ser el senyor Saneúges,
el senyor Ballesteros,
i no sé si vostè o algun més.
Jo mateix, jo mateix.
I vostè mateix.
Per tant,
li recordo
que en un Consell de Mineració
d'Ajuntament
i almenys assumeix-ho.
Bueno,
que estic dient jo
que no ho assumeixi.
No té res de veure
una cosa amb l'altra, eh?
Però que estic dient jo
que no assumeixi res.
Jo li estic dient
que l'empresa aquesta
o el pàrquing aquest
ha tingut una sèrie d'errors
i que hi ha d'haver
una corresponsabilitat
ja que vostè...
No, no, perdona,
corresponsabilitat
en gestió, cap.
En gestió, cap.
corresponsabilitat
en gestió serà del gerent.
Perquè el primer
és que no es van enganyar
a ser el projecte
que no eren presentar
no és el que se va fer.
Perquè si volem
recuperem el projecte inicial,
ho portem allà on vulgueu
i ho ensenyem,
el dibuix que van fer.
Això no té res de veure
en el que se va aprovar.
Jo l'únic que dic,
senyor Ballesteros,
és que...
No, Ballesteros,
no, no,
el que et passa.
Senyor López-Fasca,
senyor López-Fasca,
és que vostè,
el senyor Sanoguix,
i el senyor Ballesteros
són els únics regidors actuals,
inclús l'alcalde,
que estaven a llavor.
Però amb això,
Raül Fon està dient
Convergència i Unió
que també és responsable
als socialistes.
Jo estic dient
que hi ha una corresponsabilitat,
que segurament
quan tu estàs al govern
en tens més,
però quan estàs en una empresa...
Tu estàs parlant
de responsabilitat política.
Jo em sembla
que amb això
hi ha una responsabilitat política
que ja es depurarà,
però em sembla que,
a més de la responsabilitat política,
hi ha d'haver
un altre tipus de responsabilitat.
Que es depuri.
El que no pot ser
un tema...
Escolta, Marga,
que no pot ser una cosa...
Però sé que aquest tipus
de discussió és
tu també hi eres,
tu també hi vas votar,
és que no arribem enlloc,
i això t'ho dic a tu
i us ho dic
amb tot el carinyo
a tots dos.
No, no,
també hi havia representants
d'Esquerra Republicana...
No, no, naltros ens vam oposar
sempre al pàrquing
a la part altra.
Naltros ens vam oposar
sempre.
És que ara no ho sé.
Jo sí, perquè he anat buscant
tot...
Sempre ens vam oposar.
Sí, però el senyor Ballesteros
i el senyor Basque
i el senyor Auges,
no.
Jo l'únic que ho he recordat
és perquè ho ha dit
vostè,
m'ha dit que hi havia
un president d'Unió Democràtica
i li he dit
escolta, i a mi vostès
també hi eren, no?
I els Consells d'Administració
de les Societats Anònimes,
tots els que coneixem
les lleis de Societats Anònimes,
diuen que hi ha
una corresponsabilitat.
I punto, només dic això.
Dic que a partir d'aquí,
i deixeu-me acabar
una mica el que volia dir,
a partir d'aquí
jo el que crec
que tampoc és de rebut
és que les coses
estiguin permanentment
sota sospita.
És a dir,
si una cosa s'ha fet malament
o hi ha problemes
o hi ha qüestions,
el que s'han de fer
és resoldre's ràpidament.
El que no podem fer
és estar des de l'any passat,
fa més d'un any
que es van acabar
les anteriors eleccions
del Govern municipal,
que vau sortir dient
que resoldríeu,
que resoldríeu,
que al mes de febrer
el senyor Ballesteros
encarrega un estudi
d'haver a què ha passat allà
i que diu
que en 15 dies el tindrà
i que ara estem
al mes d'octubre
o al mes de setembre
i que encara no hagueu decidit
ni pres cap decisió.
Però si encara teniu
la cara de defensar
la gestió,
encara teniu això.
Jo no estic defensant
cap gestió.
Escolta'm, perdona,
que jo no estic defensant
cap gestió.
Raül, no pot ser.
Escolta'm,
sou culpables.
El que ha passat allà
és algo raro
i s'ha de solucionar.
Senyor moderador,
senyor moderador,
deixem parlar.
Escoltem una cosa.
Ja està bé, home,
ja està bé.
No em monopolitzin
la tartuda.
No fotre les culpes
a los demés.
Jo dic que si hi ha alguna
responsabilitat...
Deixa'm acabar, per favor.
A veure, un moment.
deixem-ho dir.
Si hi ha alguna responsabilitat
que es depuri,
que es digui,
que es faci.
El que no pot ser
és que estiguem a l'any
i a lo millor d'aquí a quatre anys
encara estiguem remenant la truita.
No te preocupis que...
Avui ja l'alcalde farà
la roda de premsa
i el que passarà.
A veure.
Perfecte.
Doncs m'ha sentit molt bé.
A veure si d'una vegada
ho desbloquegem.
Estic intrigada
a veure què diu l'alcalde.
Arga i Pau.
L'alcalde haurà d'estar molt alt
perquè el pas que ha fet
aquestes expectatives
que li posen coses difícils.
Esperem aquí saber
la roda de premsa.
En qualsevol cas
creieu que s'ha actuat
perquè era una mica el debat
ara entre el Manel López Pasquerra
al fons
que s'ha actuat a poc a poc
o durant aquest temps
i que...
Durant aquest any i escaig?
Jo crec que sí.
Jo crec que és difícil avaluar-ho
perquè aquests temes
ens poden tocar alegrement.
I abans de publicar uns informes
o les mateixes coses
vull dir que els temes tenen un temps.
Penso que va fer realment
una mala gestió
amb el pàrquing
i vaja,
jo no sé si se n'ha de ser
un mes, dos mesos, tres mesos
però les solucions
no es troben en 15 dies, evidentment.
Mira, el procés ha sigut el següent.
Entrem al govern
el 16 de juny
de l'any passat.
Se constituïen les empreses
al setembre i octubre.
Entre constitució d'empreses,
persones que hi van i tal.
Se comença a parlar.
La persona que hi havia
a l'administració,
el gerent que hi havia,
no es preocupeix
que a finales d'any
esto comenzará a funcionar
que todo...
Bueno, se confia
en lo primer que has de fer
és confiar en les persones que hi ha.
Un moment,
el primer que has de fer
és confiar en les persones.
Home, per favor.
Perdona,
confia en les persones que tens.
Intentes,
com que no veiem solució,
agafem una auditoria externa
al mes de gener o febrer
perquè no es faci l'auditoria
i no es digui les solucions.
A veure,
de molt bon rògir,
jo estic segur
que quan feu obres a casa vostra
no sou tan confiats.
No, clar,
home,
és que això ja...
A mi costa molt
obres a casa.
És que ara,
sí,
és que ara ja ha arribat un moment
o sigui,
que és que damunt,
o sigui,
damunt de tot,
que tinguis de sentir
que som corresponsables.
Però l'amor de Déu,
Raül ja està bé,
o sigui,
que naltros
ens presentin un projecte
que l'any 2000
que jo era regida
en aquells moments,
ens presentin un projecte
per fer un pàrquing
al dintre de la part alta
perquè es deia
que si no els veïns
no sortir de la muralla...
És igual.
Es fa,
es vota que sí.
Es vota que sí.
La responsabilitat
que el que ha de portar a terme
el pàrquing
és l'equip de govern que hi ha
i a la empresa.
O sigui,
i després
de vuit anys
que estem igual
que el pàrquing
s'ha executat
només un 15 o un 20%
que va dir l'empresa
a l'auditoria aquesta
i que vulgui fotre
les culpes als altres.
Això ja és
la recastanya
de les oscures, home.
Manolo,
l'anterior responsable...
Però,
per l'amor de Déu,
ja està bé.
Has acabat.
L'anterior responsable
d'urbanisme
ja ho va dir
que havia sigut un error
que no s'havia fet correctament
si no recordo malament
en un diari.
Però si no és això, Raül,
és un moment.
Són los calés, tio.
És un error de 20 milions, eh?
Un error.
Escolta'm una cosa,
Arga i Pau,
jo l'únic que puc dir
és que quan jo vaig ser
tinent d'alcalde
d'Urbanisme
de Mercats
de l'Ajuntament de Tarragona
i, entre altres,
l'empresa que jo presidia
van fer l'aparcament
de president Companys
de Joan XXIII
i de l'Avinguda de Catalunya,
els van fer correctament
i com s'havien de fer.
A partir d'aquí,
jo la informació
d'aquest aparcament
tinc la que tinc
com a membre
que era de la comissió
de govern
de l'anterior ajuntament.
I he començat dient...
No, no, no.
Jo he començat dient
que assumeixo
les responsabilitats
que he d'assumir
com a membre que era
i com a atinent d'alcalde
que era de la comissió
de govern
i que tinc la informació
que tinc
que se'ns donava
en aquells moments
i de la mateixa manera
que tu,
el millor t'han dit,
escolta'm a l'octubre,
jo tenia
i tinc aquesta informació.
Jo el que demano,
l'únic que demano,
jo no dic que no sigui
responsabilitat dels uns
o dels altres,
jo el que demano
és que es prenguin decisions
i que es vegi què ha passat.
Jo sóc el primer interessat
en saber si hi ha hagut
algun problema
d'algun tipus
no correcte
perquè es vegi
què ha passat
i quina possible responsabilitat
hagi hagut.
Ara, et puc dir
que els números
que va presentar
també el Joan Arejo
l'altre dia,
sí que estem parlant
que ha pujat molt,
però és que ara tenim
el 100%
de la propietat
d'aquest aparcament
quan si estem a Allen...
Però si no val rei això.
Però si això no val rei...
Però el que es va acordar
era una cosa diferent.
El que es va acordar
era una obra determinada
que tenia un pressupost
determinat
i ja està.
I ara tenim el 100%
i què?
Bueno, tenim el 100%.
Home,
no és una cosa
que té dèficit,
no és el mateix
tenir el 100%
que tenir el 50%.
Però si l'empresa
que fa UTE amb tu
desapareix de l'UTE...
Però no és el que es va acordar.
Raül,
l'empresa que fa UTE
amb tu
l'has d'avalar
per poder fer l'UTE
perquè la va tindre
d'avalar
aparcaments
municipals,
el sistema Allen
perquè pogués entrar
de...
Això és que no es menja.
O sigui,
hi ha un moment
en què...
Reconéixer que la gestió
ha estat malament.
Deixi'm mirar un moment
al futur,
no mirar tant al passat
per acabar la tertúlia.
Mentrestant,
perquè recordem
que tot el projecte,
si es refa,
encara trigarà
com a mínim
un parell d'anys,
s'han de buscar
alternatives d'aparcament,
és a dir,
més aparcaments
en el perímetre
de la part alta,
ràpidament,
Pau?
En el perímetre de la part alta,
sí,
sí, evidentment.
Sí, segur.
Dins de la part alta
jo crec que no s'han de buscar
alternatives d'aparcament.
I fora?
Fora muralles?
Fora muralles, sí, clar.
És necessari?
Serien més necessaris
més places d'aparcament?
Fora muralles que no dins de muralles,
que és una cosa
que nosaltres estem dient
des de fa molt de temps
i per això
ens vam oposar a aquest pàrquing.
Manolo.
Jo el que soc d'acord
és que es faci
un gran pàrquing
o un pàrquing
al passeig de Sant Antoni
davant de la Diputació,
que és que
no costaria tant fer-ho,
o sigui,
no s'ha de fer casi ni forat
i fer un pàrquing allà
i cirurgiaríem
pràcticament
el que és el pàrquing
de la part alta.
Raül?
Sí, sí,
nosaltres,
la mateixa empresa
Espimsa que presidia,
que ja et dic
que fa un temps
vam fer aquests tres aparcaments,
més el de Corsini,
a l'època que hi havia
el Manolo Fuster,
per cert,
vam tenir un estudi
per fer un aparcament
i el tenim fet,
l'empresa Espimsa
té en aquests moments
un estudi
de fa ja temps
per fer un aparcament
a la zona del passeig
de Sant Antoni
davant de la Diputació
museístic, turístic,
etcètera,
i pels propis veïns
de la part alta
i per anar descongestionant
el trànsit
a la pròpia part alta.
A punt d'acabar la tertúlia,
deixi'm fer una referència
a la Diada Nacional
de demà,
la Diada Nacional
de Catalunya.
Res,
en un minut
pels quatre,
festa o reivindicació?
Home,
evidentment reivindicació,
no?
Esquerra Republicana,
és el teu recomà.
No,
evidentment reivindicació
i evidentment
jo penso que
abans de la reivindicació
penso que l'Ajuntament
en aquests anys,
l'any passat i en un any
està fent un esforç
per dignificar
i per fer
l'Ajuntament
Esquerra Republicana
i el PSC
per dignificar
i per fer
i perquè
i perquè
i perquè
i perquè
i perquè
i perquè
i perquè
i perquè
i perquè
i que sigui
molt participativa
si pot ser sobretot.
Arga.
Jo penso que és compatible
la festa amb reivindicació
i les dues coses.
Festa i reivindicació.
Manolo.
Festa i reivindicació
i des de relació amb ciutadana
ens ho estem organitzant
perquè sigui així.
Raül.
Les dues coses.
Sí.
Festa i reivindicació.
Encara els hi sobrarà temps.
Per què no?
Doncs així acabem
parlant de festa
i de reivindicació
de la Diada Nacional
de Catalunya
de demà 11 de setembre.
Recordem que avui
hi ha un acte institucional
a l'Ajuntament
a partir de dos quarts de vuit
amb la presència
del director
de l'Institut Ramon Llull
Josep Bergalló
i que demà hi haurà
la tradicional ofrena
la tradicional acte institucional
a partir de les 10 del matí
amb el monument
a Rafael Casanova.
Em deixes dir una cosa.
També
demà
o sigui
tenim
l'ofre en la floral
al monument
a Salvador Allende.
Vindrà l'ambaixador
de Xile
que estarà present
a Tarragona
en la inauguració del bus
als Jardins del Camp de Mar.
Exactament.
Molt bé.
Doncs així acabem
la tertúlia
i aquesta referència
amb la Diada Nacional
de demà.
Acabem aquesta tertúlia
que avui hem convertit
amb el Manel López Pasca
amb el Raül Font
Larga Santís
i el Pau Ricom.
A tots quatre,
moltes gràcies
i fins la propera.
Que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.