.
Obrim ja la sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ja avançàvem que l'obrim amb moltes expectatives.
D'una banda, perquè passarem una estona parlant de pel·lis de Nadal.
N'hi ha moltíssimes, des d'aquelles històriques dels anys 30-40
fins a les més recents.
Els nostres nois de l'audiovisual han fet una selecció
i en parlarem i, a més a més, anirem escoltant fragments
que ens refrescaran la memòria d'aquelles pel·lícules.
Després abordarem una qüestió amb dos convidats que és real.
Sembla ficció quan saps i comproves tot el que han arribat a fer.
Dius, no, no, això, un ésser humà no ho pot fer.
Doncs sí, som Mario Ortiz i Joan Carbonell,
membres de l'equip Costa Daurada, la Pineda,
acaben de participar en un dels raids més importants del món,
Abu Dhabi, els Emirats Àrabs.
De fet, van arribar ahir al migdia del seu raid
i vam estar parlant amb ells
i, ràpidament, ens han confirmat
que vindran avui al matí de Tarragona Ràdio.
Després de la 1, esperem que Josep Sunyer
aconsegueixi sintetitzar tota l'oferta d'activitat
que hi ha aquest cap de setmana.
Però molt ràpidament,
perquè tenim molta roba per tallar,
passem ja al temps del cinema.
Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
Em sap greu, però el pupitre de la primera fila,
el té el Víctor, perquè avui has arribat tu més tard.
Bueno, però ha arribat d'hora també.
Me consola que David todavía no ha llegado.
Sí, però avui tu ets el consentit i l'ha enxufat, d'acord?
Jo et porto un regal de Nadal típic d'aquest Nadal,
que és el refredat aquest.
Molt bé, és un regal encantador.
Calla que no et tiri cap al seient del darrere.
David Serra encara no ha arribat,
però això diguem-ne que forma part d'aquest imaginari
que és la secció de cinema.
Heu tingut molts problemes per seleccionar pel·lis?
Bueno, yo realmente he seleccionado muy pocas.
Ah, què heu treballat en equip? Així m'agrada.
No, la verdad es que yo dije las mías.
Es que siempre va igual.
No, yo dije las mías y ya las había puesto Víctor.
Tu el trimestre ho tens negre, eh?
Per aprovarlo que em continuïs així, Juanjo.
Pero es que yo estoy obsesionado con una
y solo me salía esa.
Luego ya hablando y tal,
ampliamos un poco la lista.
Pero hablarás de las otras también.
Us sembla que comencem ambientant
amb una de les pel·lis
que el nostre estimat tècnic Lluís Comas
és que li té el cor robat.
Señor Martini, traiganos algo de beber.
Sí!
I no és bonic això?
Qui no ha plorat amb aquesta escena
de què vellos vivir?
És que els doblatges antics, a més,
fan veu com de llàstima, no?
Perquè ets un insensible.
Sí.
Fan veu de llàstima, tens raó.
Sempre diuen...
Señor, no sé qui...
Sí, tot ho diuen amb pena.
Sí.
Jo...
Se m'ha caigut una sabata.
I és un drama.
Tot és un drama.
Sí, sí.
A més aquestes veus com molt de pito, no?
Oh, ja abriré jo la porta.
Tot és un drama.
És horrible.
Sí, esto lo parodian mucho en Futurama.
Sí.
Que sale sobre todo un robot vagabundo
que a més de piernas tienen muletas.
El huérfano.
Sí.
De bé, no se me desvien del tema.
Què vello es vivir?
Què vello es vivir?
Qui l'ha triat?
Aquest estat general.
General tots tres.
És una peli de Nadal.
Molt bé.
És que és imprescindible.
La posen a la tele cada any.
Ho diem la setmana passada.
Dos o tres vegades, fins i tot.
És d'aquelles pelis que l'has vist moltes vegades,
però de trànsitó.
Que entres, que surts, que l'estan fent...
Però seure allà durant tota la peli
i hi ha poques persones que l'han vist sencera.
Sí, i encima ya lo difícil es tener un DVD,
ponerlo y verlo voluntariamente entero.
Doncs jo et diré una cosa.
Aquesta peli a mi m'agrada.
No per veure-la cada dia,
per veure-la una vegada o dues.
A la setmana.
Aquest cinema tan optimista,
tan capra i aquestes coses,
la veritat és que m'és una miqueta empalagós, no?
Però què vello es vivir?
És poder l'única excepció
que puc veure sense dir
hòstia, és massa dulcorat per mi.
Aquesta és recomanable.
Parlant d'adulcorat està entrant Jordi Sorinyac
per la porta amb torrons de casa sirvent
que li han obsequiat pels companys de la ràdio.
Quin luxe.
Els oients ja ens perdus.
Oh, per favor, però això és incre...
Jordi, vine un moment.
Sisplau.
Què és això?
Aquestes cosetes de color lila?
Ho hem de comprovar, encara no ho sé.
Hem de tallar.
Doncs, Lluís, pots tirar la banda sonora
de la següent pel·lícula,
que anem a tastar?
La veritat és que les especialitats
de la casa sirven...
Tot és de xocolata.
Molt bona, eh?
Tenim damunt la taula una safata
tot de cosetes de xocolata,
macadàmies, avellanes,
com aquells conguitos tradicionals,
però corregidos i augmentados i de tot.
Conguitos metàl·lics.
metàl·lics.
Molt bé, nois.
Solo en casa, un i dos.
Doncs, per mi aquesta sí que...
Sí que dèiem que veius vivis
la pel·li del Nadal,
però per mi la pel·li del Nadal
és solo en casa
i sobretot la segona part.
No la suporto.
Jo ara tampoc,
però a la meva infantesa
és que era la pel·lícula del Nadal
i sobretot la segona,
que veies Nova York
amb aquest exèrcit de salvació
amb les campanes,
ten-ten-ten al carrer.
Jo l'any passat vingui a Nova York.
Sí.
No, yo solo en casa uno.
La recuerdo.
No me gustó ya cuando la vi.
la vi en el cine.
És que aquell nen és insufrible.
Tengo un recuerdo muy bueno
porque nos regalaron a mis primos
y a mí una máquina de hacer palomitas
y nos fuimos al cine
y llevamos bolsas,
pero igual el tamaño de cada uno
una bolsa de basura
llena de palomitas
y fue espectacular.
Y bueno,
y solo en casa,
pues la verdad es que la pel·lícula
no me convenció, pero...
Fixeu-vos que no parlarem de pel·lícules
sinó de la capacitat abocadora
que tenen les pel·lícules.
Tu la recordaves...
Per cert,
jo també tenia una màquina
de fer palomitas,
però no seria tan crispetes
que se'n diria en català.
Jo quan era petita,
més petita que quan eres tu,
tenia el palomiton Pallà.
Palomiton Pallà?
Pallà era la marca.
I palomiton...
Perdoneu,
era com una mena de...
és que semblava
d'allò de les crispetes antics
i a dins portava una cassoleta
i posaves una goteta d'oli
i el moresc
i allò començava a petar
i se t'omplia
tot aquell vidre de crispetes.
Sí, sí,
és que igual era algo
com el que tenia jo.
Tampoco tiene mucho misterio.
El teu devia ser més sofisticat
perquè jo he vist aparells
de fer crispetes molt modernets
que eren regalats molt per festes,
però el meu era el palomiton Pallà.
Jo només pel nom ja te'l compro.
Pallà ni grega.
Palomiton Pallà.
Pallà era una marca de joguines
que es portava...
Mira, ara arriba David Serra.
Ens està quedant un programa
una mica informal,
però és Nadal.
David Serra em confirmarà.
És més jove que jo,
però sap de l'existència
del palomiton Pallà.
David, bon dia.
Acosta't i després
ja seus tranquil·lament.
Sí.
Estàvem parlant.
Tu recordes d'una joguina
que es deia palomiton Pallà?
Sí.
Te sona molt.
Sí, te sona.
Però de ser molt petit, no?
Bé, tu series molt petit.
Jo tenia l'edat justa
per fer crispetes.
Vull dir que no.
És igual.
Va, una altra peli
mentre s'acomoda David.
Jo només el que deia
és que Solo en Casa,
que comentava que l'any passat
vaig estar a Nova York
i és que era
durant el Nadal,
durant aquesta època.
I és que era
la viva imatge
de la segona part de la peli
de Solo en Casa 2.
Realment aquella pel·lícula
va imprimir
al meu servei
d'infant
la imatge de Nova York
al Nadal
i és la ciutat del Nadal
per mi.
I tu vas veure...
I per culpa d'aquesta peli.
Nova York
era la Nova York
de la peli que havies vist.
Sí, sí,
amb l'exèrcit aquest
de les campanes
al carrer,
al centre del Parc Nevat,
de joguines del Vic
amb el piano...
I era tot...
És la ciutat del Nadal
per culpa de Solo en Casa 2
que és una merda.
Una peli.
Però és una peli de Nadal
i li tenim molta...
Jo li tinc molt de cariño.
Central Park de Nueva York
és el equivalente
aquí al Parc Central.
Més o menys.
Más o menos, no?
Ha vingut
gracioseta, veia,
el Juanjo.
Un Padre en Apuros.
Jo no l'he vista,
no tinc ni idea
d'aquesta peli.
Jo tampoc l'he vista.
I un Padre en Apuros.
Doncs qui l'ha triat?
Aquest és el David.
Cada dia feu pitjor la vostra feina.
Ja us ho dic ara, eh?
Podem parlar.
No, no, no.
El David i jo.
El David i jo.
És el del Schwarzenegger
que ha de comprar el ninot de moda.
El ninot aquest.
És una pel·lícula clarament comercial.
És una pel·lícula
que en el seu moment
va tindre molt d'èxit.
Sí.
Perquè, bueno,
aquest intenta el Schwarzenegger
d'entrar dins del món de la comèdia.
I, bueno,
era la paranoia aquesta.
En certa manera,
hi havia una crítica
que era la paranoia aquesta
de les compres massives
nadalenques
i sobre aquesta petita anècdota
van generar tot un divertiment
que, bueno,
va tindre el seu èxit.
No deixa de ser una merda.
I no deixa de ser.
És el problema.
Les pícoles de Nadal
moltes vegades
baixen el contingut.
Són pel·lis fetes
amb poc criteri, diguem-ne.
Sí, sí, sí.
Aquesta és entretinguda,
va agafar molta fama
i jo crec que, sobretot,
pel fet de tenir el Schwarzenegger
com a superheroi de Nadal i tal.
Nois, la llista és molt llarga.
Per tant, intentarem concretar.
Això seria pel que diguem de clàssic.
Si parlem d'animació,
lògicament,
hem de posar a Polar Express.
Polar Express.
Què?
Doncs una meravella.
És una de les pel·lícules
que em va sorprendre.
Tot i que...
tinc a dir que és una pel·lícula
que en el seu moment
quan la vaig veure al cinema
me va semblar
com una rariti,
una d'aquestes pel·lícules curioses.
El fet de Tom Hanks
convertit en animació.
És una pel·lícula que, per exemple,
la meva filla i jo,
la veien que de Nadal,
i tot l'espírit de l'aventura,
de la fantasia,
que a més és gairebé
com un llibre il·lustrat
que era perfectament reflectit
a la pel·lícula.
Qui vol parlar del Grinch?
Doncs mira, el Grinch,
expliquem la història ràpidament.
És una història del doctor Suss,
aquest, el del Cut in the Hat
i totes aquestes coses.
Van fer un curt d'animació
al 60, molt famós.
D'aquest curt va sortir
Pesadilla en test de Navidad,
que la reprenem ara.
De fet, la ciutat del Nadal
és exactament igual
que la del curt original del Grinch.
El Tim Burton li agradava moltíssim
i va fer la seva versió,
però la inversa,
que el monstre,
en lloc d'odiar el Nadal,
li encantava el Nadal.
I després es va fer la pel·lícula
Adaptació Oficial
d'aquell curt d'animació
amb el Jim Carrey,
allargadíssim,
insuprible.
És que és Jim Carrey.
És que és clar que volem.
No, però Jim Carrey,
a més, vestit de monstre
i tot com molt lortera.
Total, que el Grinch,
si hem de quedar-nos
amb alguna de les vessants del Grinch,
ens quedem en Pesadilla
en test de Navidad,
la recuperem aquí
després del Halloween
i la tornem a veure,
que sempre ve de gust.
Recordem,
Pesadilla
antes de Navidad.
El títol de Los Reyes Magos
parlant d'animació
és aquella que era
de producció espanyola.
Què tal?
Bueno,
Juanjo,
és una opinió.
La cara de Juanjo
ha estat preuvalocuent.
Si no recuerdo mal,
era de animación artesanal.
Sí, absolutament.
Bueno,
és un mérito.
Porque claro,
hay que pensar
que son 24 fotogramas
por segundo
que tienen que ser dibujados
Estaba bastante decente
además de animación.
Sí.
Pero vamos,
no puedo opinar ya
más de ahí.
Bé,
testimonial,
no?
Sí,
un bon intent tècnic,
res a veure
amb coses més
els gremlins
que parlàvem abans
de Pes,
de Pes de Nadal
i pelis ben fetes.
Ben fetes
i pelis
que proposen
Nadals diferents
com ara
els gremlins.
És una peli
de Nadal-Nadal.
Aquesta sí.
There just might be
a gremlin
in your house.
A què fer el meu
tot de trucada
fins a Boquete?
Juanjo.
Té que buscant el móvil.
Bueno,
esta la acepto.
¿Y la has vist?
Sí,
claro,
hombre.
Aquesta sí.
És una pel·lícula
que para mí
lo mejor de la pel·lícula
es el principio.
El almacén
con los objetos extraños.
Ah,
el para,
¿no?
Sí,
yo creo que ese es
el mayor encanto
de la pel·lícula
y que lo demás
está muy bien.
Pero eso es el que
le da un toque
misterioso
íntimo
hacia el espectador.
Yo tengo que decir
una cosa
de los emnis.
Generacionalmente
es una de las películas
que a mí me ha marcat
perquè era aquella època
en la que la factoría
Spielberg
generava molts productes
i d'una calidad
molt agradable.
Van Gunnis,
Regres al Futuro,
de tot,
de tot.
La imatge aquella
quan està en el cinema
menjant crispetes.
I Blancaneus.
Aquí hi ha
extraordinaris.
De hecho,
és una miqueta
a nosaltres criticant.
Este primer acto
de l'almacén,
yo creo que
Spielberg ahí
sí que metió
la mano.
Segur.
Es que es él.
Controlaba,
controlaba.
El resto de la pel·lícula
está muy bien
pero no es Spielberg.
A ver,
Cungla de Cristal.
David i Víctor.
Aquest ha estat exa,
eh, Cungla de Cristal
la primera.
Sí.
Sí,
que arriba el senyor aquell
que està en mitjaparant-se.
Jo no sé el que vull
que em passi una festa de Nadal.
Jo no l'he elegido
però...
Què vols que et passi
una festa de Nadal?
Sí, sí,
jo vull ser John McLean.
I jo no.
Per què l'heu triat?
Com a pel·li d'acció?
Passa el Nadal
i passa durant una festa de Nadal
i és el que pot arribar
a torçar-se
una festa de Nadal
per un pobre home
Si no vigiles.
Sí, sí, sí.
Tens que ha d'anar
molt a compte.
Que aquest pobre home
per mi és l'heroi d'acció ideal.
O sigui,
el John McLean,
el Bruce Willis
és un poli
que no té ganes
de ser heroi d'acció,
que tot li va gran,
que està putejat,
que està gairebé a punt de plorar
però va fent conyes
per anar soltant tensió
i és la festa de Nadal ideal.
Per cert,
que heu triat també Bat Santa
que si no va xerrada
se met a TV3
aquest vespre.
Aquesta nit
se metrà a TV3.
Aquesta és la única película
que jo deia que tenia
que estar en la lista
obligatoriamente.
Una que li agrada,
don Juanjo,
parla tú de la TV3.
No, no, gustarme me gustan
casitas,
pero como película de Navidad
creo que és Bat Santa.
És una película,
és un tío despreciable,
el protagonista,
que le toca hacer
de Santa Claus.
Olla, ja la idea
ja és chula.
Mola de la vida.
Però és el tío
más despreciable del mundo.
Vale,
y además
hace de Santa Claus
para...
No sé si decirlo.
No, no.
No ho diguis,
no ho diguis,
perquè és una película
que si es veurà aviat
podem esclafar una miqueta
el tema.
Bueno,
el caso es que
ves com un tío despreciable
saca su mejor parte,
bueno,
se la saca a la força...
Això és previsible,
per tant ho pots dir,
no hi ha problema.
I de qué manera
saca su parte buena.
És que és preciosa,
és una película bestia
en cuanto a diálogo,
pero de lo más bestia
que hayas oído
en una película,
i eso lo podéis corroborar,
i és una película de Navidad.
i te saca lo más tierno
de ti mismo también,
a parte del personaje.
És que ver el Billy Bob Thornton
de Pare Noel esquifit,
amb el tratge que li va agradant
i està brut,
al centre comercial
amb els nens fent cua,
és impressionable.
Claro,
está Billy Bob Thornton
de Papa Noel,
borracho,
mal afeitado,
sucio,
que se orina de repente
y no dice nada
pues porque está ahí
que no le digan nada.
Exacte.
és tremenda.
Bé, bé, ens l'apuntem.
I Batman,
heu triat una de les pel·lis de Batman?
Batman,
la segona del Tim Burton,
Batman Titans,
passa també al Nadal,
és un cas com
La Jungla de Cristal,
però en aquest cas
és més nadalenca,
o sigui,
és una pel·li que més
que pel·li de Batman
és un conte de Nadal
gòtic i fosc
del Tim Burton.
Sí, sí,
el recordem.
I escolteu,
aquest títol que he vist aquí
del Dia de la Bèstia
és la d'Èlex de la Iglesia?
Sí.
Padre,
quiero confesarme.
Dime lo que has hecho,
hijo.
Nada, padre.
No he pecado,
pero voy a pecar.
Voy a hacer todo el mal
que pueda.
Necesito que me ayude
a contactar con el demonio.
Para los 10 millones
de gilipollas
que están viendo
este puto programa.
El fin del mundo
es esta noche.
¿Entienden?
Esta misma noche.
Lo de los 10 millones
no iba por este programa,
¿no?
Que no tenía ni tanta audiencia
ni son gilipollas.
No, no,
però a mi aquesta pel·lícula
d'Èlex de la Iglesia
crec que és l'única
que m'ha agradat d'ell.
Jo penso que és.
És l'única.
Les altres no m'han agradat mai,
però aquesta m'agrada molt.
Jo penso que és la més rodona,
la que va aconseguir per mi
una certa veneració
i tornar a revisitar
guanya molt.
És una pel·lícula
que té molta frescura
i sobretot aquesta visió
del Nadal fosquíssim,
de quan passa realment
la pel·lícula,
doncs penso que és una elecció
una mica sinistra també,
però a la vegada
molt valuosa
per els continguts audiovisuals
que té la pel·lícula en si mateixa.
N'heu posat també específiques
perquè aquestes
eren Nadal diferent.
Cap d'any,
dies estranyos.
Quina és aquesta pel·li?
Aquesta se hizo en el...
me parece que era el 98 o el 99.
Era una pel·lícula basada en...
bueno, basada.
Que se basaba en lo que podría ocurrir
al llegar el 2000.
Que no estaba todo el tema
de esto de los ordenadores
que se iban a estropear,
pero estaba simplemente
un ambiente extraño en la...
que es Días Extraños.
Es un ambiente extraño en el aire
y que se intuye
que va a pasar algo malo.
Sí.
Y bueno, está la película
rueda sobre el tema
de la realidad virtual.
Traficantes de recuerdos.
Sí.
Hay unas máquinas
que te las pones en la cabeza
y puedes,
con un disquet que te pongan,
puedes sentir lo que ha sentido otro.
Y se trafica con eso.
Es una película muy interesante
que...
Per veure-la el dia 31
si no vols veure els programes
de la tele ni sortir de festa.
La va dirigir la Catherine Bigelow
que va ser muller del James Cameron
i va ser la directora
que li va...
de qui va aprendre el James Cameron
aquest toc que té ara
tan artístic
i tan de l'enquadrament ben fet.
O sigui, és una directora
molt important
i aquesta pel·li
el que diu el Juanjo
és pel cap d'any
molt memorable.
És que además
retrata muy bien
un ambiente extraño.
Sí, sí.
Es desasusegant.
El protagonista
es tremendo,
es Ralph Fiennes.
Sí.
I dos esmullos
i la protagonista...
Bueno, no me acuerdo
com se llama.
La de Asesinos Natos.
Sí.
Ah, sí.
Vale.
Bé, doncs ja ho recordareu.
D'aquí a una setmana
aquesta,
de moment Nadal.
Molt bé,
canviem d'ambient
i parlem d'una altra pel·lícula,
diguem-ne,
tematitzada cap al cap d'any
For Rooms.
Este año
Miramax Films
se enorgullece
de ofrecerles
una invitación
anticipada
para celebrar
el fin de año
en el Hotel Monsignor.
Donde una docena
de los invitados
menos habituales
se van a registrar.
Tenemos reservas.
Y un botón
es solitario llamado
T.
En su primer día
en el puesto...
Solo tienes que defender
el fuerte,
la noche es fácil.
Muy bien.
Está a punto
de vivir
la noche de su vida
del productor
de Pulp Fiction.
¿Qué?
D'aquestes pel·lis
d'antologia
que es diu
quatre històries diferents,
cadascuna dirigida
per un director diferent.
Es fa passadeta, eh?
Sí,
amb el toque
de comèdia
de...
Bueno,
comèdia d'enredos...
A mi només m'agrada
la darrera història
que és la del Quinty Tarantino.
Qui l'ha triat, doncs?
Qui l'ha triat?
Qui l'ha triat?
Jo, for uns, no.
Ara ningú.
Jo crec que hablàvem
del tema i...
Sí, hem parlat d'ella
com a pel·li
que s'ha destacat,
però no a part bona.
A veure,
jo crec que...
A veure,
la parte de Tarantino
está muy bien.
La de Robert Rodríguez
tiene algo de gracia,
a mí no me convenció.
Divertidilla,
pero larga.
Y las otras,
yo creo que las hacen
diciendo
vamos a intentar
parecerlos
lo máximo posible
a Tarantino
o a quedar bien
frente a él.
irregular.
A veure,
hem començat
amb Què vello es vivir?
Clar,
si parlem de cinema
d'aquest entranyable
hem de parlar
de les pel·lis espanyoles
de tota la vida
que Déu-n'hi-do.
O sigui,
Armuel Belén.
Genial.
Quina pel·lículaça.
Que bona que és
aquella pel·li.
I que bueno,
aquesta va part
de les millors comèdies
de les pel·lícules
que realment
pot competir
en una pel·lícula americana.
Jo soc admirador
de Paco Martínez Soria.
Hòstia.
Una pel·lícula
sorprenent,
divertida,
per què has rigut
quan ha dit
Juanjo
que és admirador
de Paco Martínez Soria?
Joan Andreu Pérez
té un pòster
a la seva habitació.
Jo he rigut
perquè el nostre grup d'amics
tenim un...
Com el Paco Martínez Soria
és com Déu.
Tenim un col·lega
que té totes les pel·lis en DVD,
tenim tota la filmografia...
A veure,
és molt tard.
Sí, sí,
o sigui,
és un Déu.
Molt bé.
Doncs...
Aquesta pel·lis
és realment...
Estem recuperant el to
que hem perdut una miqueta
pel camí
amb pel·lis fòrgues i tal
del que vellos vivir.
Aquest és el que vellos vivir
d'aquí patria,
però molt més divertit
i molt més...
I menys sucrat,
amb un punt d'ironia
i de catxondeo, clar.
Per això, amb aquest punt
del Martínez Soria
que sempre tenia
al seu costat
de donar-hi la volta, no?
Molt bé, molt bé.
Aquest hem de reuminar.
Ai, per favor,
aquesta també l'heu posat
que no pot faltar
molt madrilenya
a ell,
a la gran família.
Has visto?
Es el primer dinero
que ganan ellos.
Y hay otro hombre
en casa, papá.
Sí, mamá.
Pero sin lágrimas.
Presiento que van a ser
las mejores navidades
de nuestra vida.
Campan a sobre campan
y sobre campan
a una...
No hem posat
Txancho
allà per la Plaza Mayor.
No, gràcies, no.
Quin patiment.
Clar, és que hem pensat
que aquest tall
s'ha posat moltes vegades.
Jo vaig curar molt
amb aquesta pel·lícula
i he de dir
que les escenes de Tarragona
quan surten
al balcó del Mediterrani...
Les palmeres
quan es feia ball
i tot.
El cinema de Tarragona
que ja ha de desaparegut.
El balcó del Mediterrani
i la residencial...
De totes maneres,
així és una opinió
absolutament impersonada.
Així com
Sermuel Belén
o Plàcido,
a mi em sembla,
en pel·lícules generals,
la gran família,
fins i tot de petita,
m'encarregava molt.
Sí, és document històric, no?
Jo, la veritat,
és que és una pel·lícula
que a mi em va sortir
trobàvem tan repel·lents a tots.
Bueno, sí,
tenia un punt,
però eren les pel·lícules
del moment.
No, no,
però no ho trobava ara,
que ara és normal.
Jo ho trobaves llavors,
no?
Jo llavors ja els trobava repel·lents.
Els nens i les nenes
amb els que jo em relacionava
que eren persones
absolutament normals
no eren així.
Ja tenim un altre home
en la família,
mamà no llores.
Era com el que veies vivir.
O les pel·lícules de Marisol.
Per què?
Estàs trencant?
Sí.
Se me ha caído,
se me ha escurrido el micro
del tribo d'aquest.
Deu ser l'efecte
de la gran família
en la zona serciana.
Bé,
si alguna cosa més,
passem a Noche de Reyes.
Noche de Reyes,
i podem passar d'ella també.
Bueno,
David Trueva,
bastant mala,
me la gasté mi dinero
en el cine
hace no sé quantos anys.
una de les peores finales
de la història
i una de les pel·lícules
de los peores,
bueno,
90 pel·lícules.
I l'heu agafat per dolenta?
Sí,
s'ha de parlar de tot,
ho vam dir,
que parlaríem de pel·lí.
Sí, sí, sí, és veritat,
també de les que no ens agraden.
Bueno,
el Zapataqui
i no sé qui en més salia.
Bé,
i és un intent
d'aquesta comèdia
del Martin Scorsese
de Joque Noche.
Prescindible, doncs.
Molt prescindible.
Molt prescindible.
Bueno, sí, sí,
digues, digues.
Plàcido,
jo anava a dir,
però digues, digues tu.
No, no,
li anava a dir al David
Plàcido.
Bueno,
és una pel·lícula
imprescindible
i que sobretot
té una cosa
que és fantàstica,
que és una pel·lícula
també amb un ritme trepidant,
delirant,
en el seu plantejament.
Jo penso que és una
de les sobres mestres
del cine universal.
És una pel·lícula
que avui vista
les escenes amb els pobres,
les escenes dels sopars,
del mort de la dona
que es vol caçar
amb un home
que es mori molt.
Allò de posar un pobre
a la taula, no?,
que era tan característic
d'aquell moment,
de la caritat cristiana,
de tot aquest tipus de coses.
Aquesta sí que té
un valor antropològic,
però a la vegada
una càrrega irònica
i que, bueno,
aquí estem parlant
de l'Azcona,
d'un grup d'escriptors
que van sàpiguer
estreure
d'una història
molt nostra,
d'un moment
molt determinat també,
el màxim partit
amb uns personatges
que són actors
que estaven en estat de gràcia.
Plàcido és un miracle
del nostre cinema
i està considerada
com una de les millors
películes de la història
del cinema,
sense dir en quina posició.
No, no,
però realment
la reservem
juntament amb Siar Moel Belén.
Altres Santa Claus,
Les cròniques de Nàrnia,
també és una altra
dels títols,
més cap aquí,
més recent,
la tenim molt recent
en la memòria.
Bé, es podria posar
en època de Nadal
o en la primavera.
No va de Nadal,
però surt el Pare Noel
i és curiós
que surt
com una mena de...
Gandalf
regalant armes
als nens protagonistes.
O sigui,
bueno,
moment americà
era anglès
l'escriptor,
però quina idea
hi ha al darrere
d'un Pare Noel
regalant armes.
Una daga,
una estassa,
no sé què,
és com...
I Futurama?
Aquesta la hi deixem
al Juanjo,
que és la...
L'ha triat Juanjo.
No, no,
és general,
som molt fans
de Futurama aquí tots.
No me deixe esta responsabilidad
perquè me parece
una de les mejores sèries
de la història.
Com és la Navidad
en Futurama?
Vale,
la Navidad...
Tu vius a Futurama,
no?
Sí,
más o menos,
sí.
Els fins de setmana
y los martes.
A ver,
Futurama,
bueno,
es de un hombre,
de un chaval
que se congela
durante mil años
y aparece en el año 3000.
Y entonces aprende
a conocer
lo que es la ciudad,
el mundo,
bueno,
la galaxia,
porque ya se volvió
a toda la galaxia.
Y entonces,
en su primer año,
en el futuro,
está muy contento
porque va a llegar
el día de Santa Claus,
es Navidad.
Y entonces,
se da cuenta
que todo el mundo
se asusta en ese día
y resulta que es que Santa Claus
es un antiguo robot
que fabricaron
para poder repartir regalos
realmente a los niños
y es un robot
que se apuntaba
a los niños
que merecían regalos
y a los que no.
Se volvió demasiado estricto.
Hasta que se vuelve
demasiado estricto
y ya a la mínima cosa
que haces
no solo no te da un regalo
sino que te persigue
para matarte.
Y cada 25 de diciembre
o cada 24 por la noche
todo el mundo
se encierra en casa
porque va a salir
Santa Claus
a matar a la gente.
lanzando regalos explosivos
el bazook
evidente
de vender colorines.
Sí, pero mortal.
Es que yo creo
que si realmente
el Santa Claus
tingués esta lista
de gente buena
gente dolenta
yo también
morría de amagar
y grabé a tothom.
A ver, no tothom,
Víctor,
no tothom.
Bueno, pero...
Quines maleses
haurás fet, eh?
Quines maleses.
Històries de la cripta.
Aquesta era una sèrie
dels 80
supercutre,
pero en un bon sentit
no,
d'aquesta sèrie ve
com el Grand House
del Tarantino,
d'aquesta adaptació
d'un còmic de terror
molt xulo,
molt divertit,
molt autoirònic,
no?
I a un dels primers capítols
vam fer un remake
d'una peli
dels 70
que era
An old through the house
que era
una tia
que matava el seu marit
a la nit de Nadal
i resulta que a fora
hi havia un boig
fogat d'un manicom
o el que sigui,
un psicòpata
que anava vestit
de Pare Noel.
Clar,
aquest tio intentava
entrar a la casa
per matar-la,
però la tia
tenia dins
el seu marit mort
i no podia trucar
a la policia.
Clar,
o sigui,
li faríem una enxampada
brutal.
I és tot aquest joc
del gat i el ratolí
d'anar amagant-se,
d'anar intentant
que el tio no entri.
O sigui,
és donar-hi la volta,
el Pare Noel
vol entrar a casa
i tu l'has d'intentar
fer fora,
molt divertida,
és bastant complicat
de trobar,
però segurament
a Lemula
i aquestes coses
encara rutlla.
I, bueno,
és als 80
el cinema d'esgláser
que li agrada tant
al David
i aquest sentit
de l'humor tensar
del Gore.
I sense prejudicis.
Sí, sí,
exactament.
Alguna més
en penso que tenim,
no?,
per aquí,
Natividad.
Sí,
ja està la posé jo.
És una pel·lícula
que veí hace un par de setmanes
que és de la directora
de Crepúsculo,
que Crepúsculo
a ti no te gustó.
És aquesta dels vampirs,
que li té tanta ràbia a Víctor.
Sí,
pues por lo visto
esta chica,
esta directora
ja havia hecho
buenas películas antes
i aquí,
pues bueno,
ha metió la pata,
pero bueno.
Esta película
és
quien quiera
explicarle a los niños
en què consiste
la Navidad,
por qué se celebra
la Navidad,
pues esta és una buena
película
per explicárselo.
Narra,
pues,
las aventuras
de María i José,
pues,
yendo al censo,
siendo perseguidos
y tal,
y hasta que da luz.
¿Vale?
Y entonces,
pues para que los niños
sepan por qué
se hacen estas cosas
por la calle.
Exacto,
es una película
que té una...
documenta una miqueta
que está...
però es de personas,
no es de...
Sí, sí,
es de personas
y además está explicado
tal cual está escrito.
Es una miqueta
el contrapunt
de la passión,
¿no?
Sí,
no hay simbolismos...
Cuando tiene que aparecer
un ángel,
aparece un tío
enfrazado de ángel
y no se andan con...
Sobretot
la recomanes
per això,
¿no?
Per a...
Sí,
para...
Els nens.
Sí,
para niños
y para mayores
que no está nada mal
la película
y los actores
lo hacen muy bien
y bueno,
muy agradable.
Està impregnat
de l'esperit nadalenca
amb aquesta darrera intervenció
que acaba de fer Juanjo.
Jo,
un jombi.
Sortirà cantant
ben Crosby.
Elf.
Doncs,
comèdia amb el Wilferl
aquest fent cares
vestit d'elfo,
no sé,
molt passable,
no és...
És que això
de les disfresses de Nadal.
Sí,
és molt ridícul.
Elfo,
de Paranoel...
Em recorda
un intent...
Intenten com recuperar
aquell...
el baia Santa Claus
que va fer el Tim Allen,
que era el Tim Allen
que sense...
La idea tenia gràcia,
es carregava sense voler
el Paranoel
i pensant que era un intrus
que volia entrar a la casa
i signava un contracte
que havia de fer de Paranoel
i es convertia
en el nou Paranoel.
Doncs,
bé,
l'Elfo aquest va intentar recuperar
però jo si m'he de quedar
i ara ho parlava amb el David
m'he de quedar amb alguna comèdia
americana sobre el Nadal,
em quedo amb la versió
que van fer del conte
de Charles Dickens
de los fantasmes
de la Navidad
Sí,
sí,
sí,
el Nadal passat,
el Nadal present
i el Nadal futur
que era
Los fantasmes atacant al jefe
amb el Bill Murray
que és el...
Si l'altre es deu...
Sobre Déu ja és...
Sí,
a més és una pel·lícula
que el títol originari
és cru,
és 11
Exacte,
i que després van posar
Los fantasmas atacant al jefe
que desvirtuava una miqueta
el que era la història,
però en realitat
és una meravellosa adaptació
del conte de Charles Dickens.
Una pel·lícula que a més
a mi em va sorprendre
perquè, bueno,
era recuperar una altra vegada
el Bill Murray
en un estat...
O sigui,
fa perfectament el paper
totalment estat de gràcia,
total.
Està posada
als nostres dies
però a la vegada
s'ha poder atrejadar molt bé
l'espírit
de la història
de Charles Dickens.
Diem alguna cosa
de videojocs?
Què us sembla?
Doncs molt ràpid,
sí,
l'Animal Crossing
que tenim aquest
que he comentat
l'altre dia
que passa com en temps real
amb el rellotge
de la consola.
Doncs a l'època de Nadal
tot està nevat
i celebren el Nadal.
Però és l'anècdota
que volia explicar.
Què passa?
Sabeu que jo vaig estar
treballant a Nintendo
corregint traduccions i tal
i una de les guies
que teníem
era no parlar mai del Nadal
perquè és un fet religiós.
O sigui, el Nadal
no existeix a Nintendo.
Existeix la festa de la neu,
existeix la festa de l'hivern
o la festa de...
A la primavera.
O de la primavera,
però o sigui,
el Nadal és la festa de l'hivern
o de la neu,
el que tu vulguis.
Llavors, l'Animal Crossing
ara no estan celebrant el Nadal.
O sigui,
qui el tingui
entrarà,
serà Nadal,
tindran decoració de Nadal,
però no diran Nadal mai.
Però la decoració,
els elements tipus
arbre de Nadal,
Paranuels i tot això també.
Tot és Nadal.
És l'únic joc.
Paranuel,
en principi és Sant Nicolau,
és un element també...
Sí, però tenen el...
Es posen el de la Coca-Cola.
Tenen el gorro aquest
de Paranoel i ja està.
O sigui,
sense complexos.
És curiós això, eh?
Però sí, sí.
No podríem dir mai
que la gent moria,
o sigui,
si per dia s'havies de dir
Jolús has perdut
o el que sigui,
però mai parlar de mort
i mai parlar de Nadal.
O sigui,
la mort i el Nadal
són tabú.
Doncs escolta,
crea un distanciament
entre el món real,
que això si vols que digui
la veritat pot ser bo,
perquè no ens confonem
quan estem amb la màquina
o quan estem
en la nostra vida real.
Alguna cosa més, nois?
Doncs...
Alguna peli heu triat
per veure aquest cap de setmana?
Jo crec que tornarà a veure
Els fantasmes de Canal Jefe.
Sí?
És la que més s'aguanta.
De les pelis divertides
i que combinen diversió,
esperit nadalenc,
efectes especials fantàstics,
aquest tot dels 80,
el Bill Murray,
ho combina tot,
és una peli molt de Nadal
i a la vegada molt irònica,
molt cínica
i molt divertida.
Jo em quedo amb aquesta.
No sé, David?
Juanjo.
Au, David.
Sí, és que m'està mirant
com dient.
Jo crec que estic pensant
redescubrir un Nadal diferent
que no l'hem posat aquí,
que és la de Fanny Alexander,
la pel·lícula d'Inmanir.
Ui, però aquesta és terrible.
Sí, però és una de les pel·lícules...
Estàs fatal, estàs fatal.
Bueno, a veure...
No te conviene, David,
no te conviene.
Vols dir que no convé?
Una pel·lida de patir,
d'aquesta manera.
Sí, sí, sí,
però és que de totes maneres
t'he de dir
que és una pel·lícula meva.
A pesar de que és molt luterana,
les escenes màgiques
de la pel·lícula
me semblen
de lo més sorprenent
i meravellós.
Bé, no t'anirem a veure,
aquest Nadal, Juanjo.
A veure si anem a casa teva.
Jo intentaré ver
Bat Santa otra vez
y la intentaré ver
con gente que no la ha visto.
porque a mi novia
no hubo manera
que la viera.
Porque, claro,
empecé diciéndole
he visto una pel·lícula
que mira,
dice esta frase y tal
y ya veía animalada
y no la quiso ver.
Lleig, lletj.
A ver si se ha olvidado
y se la acuerdo.
Doncs mireu,
jo he triat una pel·li també
i la veig cada any
des que la van fer,
que ja fa un quant temps
i cada any
me la miro per Nadal
i he triat
un dels temes centrals
de la pel·li
per acabar el programa
i desitjar-vos
bones festes, no?
Bones festes.
I els oients també.
És lo factuali.
I feel it in my fingers
I feel it in my toes
Christmas is all around me
And so the feeling grows
It's rhythm in the wind
So everywhere I go
So if you really love Christmas
Come roll and let it snow
You know I love Christmas
I always will
My mind's made up
The way that I feel
There's no beginning
There's no beginning
There'll be no end
Cause on Christmas
Cause on Christmas
You can depend
You gave your presents to me
And I gave mine to you
I need Santa beside me
I need Santa beside me
In everything
In everything I do
In everything I do
In everything I do
You know I love Christmas
You know I love Christmas
I always will
I love Christmas
I always will
I always will
My mind's made up
The way that I feel
There's no beginning
There's no beginning
There'll be no end
Cause on Christmas
You can depend
You can depend
You can depend
You can depend
It's written on the wind
It's everywhere I go
So if you really love me