Sintonia habitual, la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio
en aquest dimecres 27 de febrer, amb els tres convidats a punt
per donar una ullada per comentar algunes de les notícies destacades a la jornada.
Avui ens acompanyen dos polítics i una persona relacionada
amb el món del periodisme i de la universitat.
Els polítics són Carme Crespo, regidora del grup municipal socialista,
la responsable de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat hi ha Albert Vallver,
regidor del grup municipal de Convergència i Unió
i vicepresident també de la Diputació, Albert, bon dia.
Bon dia, Ricard, bon dia.
I a l'altra banda de la taula se'ns ha situat la companya periodista
i professora de la universitat, professora de comunicació a la URB,
Nani Rodríguez. Nani, també bon dia.
Bon dia, bona hora.
Així que ajuntant una mica periodistes i polítics,
avui podem parlar, entre altres coses, de la campanya,
perquè, en fi, és una de les grans notícies, no avui del dia,
sinó ja portem unes quantes setmanes de precampanya
i ara ja, escassament 10 dies de la cita electoral,
s'ha intensificat l'activitat i se'n parla, i molt, dels debats,
de la presència dels mitjans de comunicació,
dels polítics i dels caps de llista en els mitjans de comunicació
i, sobretot, del cara a cara de dilluns a la nit,
del qual encara se'n parla molt amb enquestes,
amb valoracions posteriors que es van fer al llarg de tot el dia d'avui
i que encara avui continuen recollint els mitjans de premsa escrita
i també els mitjans audiovisuals.
La Nani, que suposo que deu seguir bastant això,
des del punt de vista periodístic, des del punt de vista comunicatiu,
el debat, el famós cara a cara de dilluns a la nit entre Rajoy Zapatero...
Jo diria que hi ha un problema de terminologia,
allò no era un debat, era un discurs a trossets a partir d'aquí,
però se'ns entrar en valoracions dels candidats,
que potser seria molt llarg, que potser seria més divertit,
però jo el que estic indignada és amb el paper
de la nostra professió dels periodistes.
Jo que fa, no ho conto perquè m'agafen marejos,
però 30 anys ben bons que feia les pràctiques al diari de Tarragona
i em deien, no nena, tu als plenes municipals no pots anar
perquè allà es diuen coses molt grulleres,
tu parques i jardines, concursos de balet...
Vull dir que he patit aquesta etapa d'anar a fer-te en un forat,
anar aixecant la mà de dir, escolti'm, que jo no soc taradeta,
jo també puc entendre la política, no?
I que has vist com això ha anat guanyant terreny
i que les periodistes dones han anat situant-se en llocs
més o menys, doncs això, d'un cert grau dins de la professió
i que després tot això se'n vagi a fer punyetes,
perquè estic indignada, en sèrio,
i converteixin els periodistes en purs cronometradors,
i no ho dic només pel debat de l'altre dia de la tele,
sinó en general tots els debats que es fan
estan tan apamats, tan controlats,
que allà no hi ha la tasca realment del periodista
de fer d'acorda, de transmissió, de fer de caixa de ressonància,
de tot allò, de tota la teoria que, no sé tu,
però jo per almenys era el que m'enganxava a la meva professió,
de fer una mica això de portaveu de les preguntes dels ciutadans
i de les respostes dels polítics, de fer d'acorda, de transmissió,
i ara això ha quedat amb res i estic francament emprenyada
amb la nostra professió, que mai hem sigut mai corporativistes,
jo diria que hem sigut els pitjors corporativistes
de totes les professions del món mundial, que dirien.
Perquè no ens defensem entre nosaltres, no ens defensem,
però és que ja això... Estic emprenyada per això.
Ja se't nota. I des del punt de vista polític,
el debat ha servit d'alguna cosa, el gran debat, el gran cara a cara
entre Rajoy Zapatero. Carme?
Bé, jo suposo que el que ha servit és perquè tothom,
que em sembla que són molts milions d'espectadors,
veguessin que hi havia un candidat que tenia projecte
i un altre que no, que merament es va limitar a fer
el que he vingut fent durant quatre anys,
parlant del terrorisme, parlant de la immigració
i de l'anticatalanisme que els surt per tot arreu.
Jo crec que aquest ha sigut el gran...
Jo no ho sé, doncs, els mitjans de comunicació,
valoreu, teniu més, crec jo, més criteri per valorar
qui ho ha fet millor, qui ho ha fet pitjor, en quins moments...
Jo el que veig és això, és a dir, jo em vaig perdre els deu primers minuts,
perquè venia de Barcelona de Política Territorial i Obres Públiques,
de treballar per l'Ajuntament, que per mi és lo prioritari,
el vaig veure i em vaig perdre els deu minuts primers,
però el que vaig veure de la resta del debat va ser això,
doncs un candidat, que és el del PP, que volia,
que vol guanyar i vol ser president de tots els espanyols
i que, efectivament, allí no ho veia enlloc, no?,
mentre que, doncs, el Zapatero, doncs, almenys,
mostrava les seves polítiques que ha fet i que continuarà fent,
que són les polítiques de continuïtat,
unes polítiques per a les persones,
que és el que he vingut fent, al cap i a la fi, durant quatre anys.
Albert.
Jo esperava de la Carme una mica més d'objectivitat.
És a dir, a mi ja em sembla bé que siguis donant de carnet
i que parles, llavors, del teu president.
Però, dimoni, a mi el que m'ha fotut,
i potser m'ho miro perquè no hi havia la meva gent,
no estaven ni en un costat ni en un altre d'aquest debat,
i després ja parlarem de si les eleccions es bipolaritzen o no, no?
Però el que sí que és cert és que,
llegint, en primer lloc, periodistes,
per què us fan servir?
Us fan servir de jurat equidistant.
I llavors, en comptes de fer una fenya creativa,
l'únic que us pregunten és a vostè que li se'l maquí ha guanyat, no?
És a dir, que contribuï a fer una espècie de jurat de concurs de bellesa.
És a dir, qual de los candidatos era más bonito, no?
El qual llevava la chaqueta mejor.
Exacte, exacte.
La pregunta que feien a tu també.
Jo vaig sentir el Pio García Escudero,
que és un destacat del Partit Popular,
i clar, aquell individu,
és a dir, amb un descaro,
quasi semblant al que ara ha fet la Carme Crespo,
no s'ha de dir, el meu era el més bonic.
Jo espero més.
No tinc la sensació de ser descarada.
Escolta, jo què et dic és que...
He dit la meva opinió quan vaig fer el debat.
una opinió que jo diria que és d'una visceralitat,
en el sentit de dir, escolti'm,
és que l'altre ni respirava.
L'únic bonic era el meu.
Mira, jo crec que qui va guanyar el debat,
i no ho dic per contemplar-te ni per compensar-te,
va ser el Zapatero.
Això és claríssim, no?
S'esperava molt més del Rajoy.
Però jo crec que ni el resultat
és un fet tan i tan important.
És el primer debat.
Esperem el segon debat,
a veure que cadascú estarà una mica més posicionant
i cadascú estarà una mica més còmode.
Però en última instància,
estic amb el que deia la Nani,
és a dir, aquests debats,
una grandíssima expectació,
una grandíssima expectació,
i al final, a conclusió,
ninguna o molt poca.
Perquè serveixen d'alguna cosa,
creuen que tenen influència en el vot,
pot decidir, sí?
L'Nani sí, per què?
Jo crec que sí.
Perquè s'ho miren 13 milions de persones
i algunes d'aquestes persones canviaran.
Perquè es contagien per l'espiral de silenci,
allò de dir,
jo penso que tots diuen que guanyarà el Zapatero,
doncs jo m'apunto al cavall o al ganador.
No ho confessaré,
però això funciona en política,
per això es fa, vull dir que sí.
Però que és una estratègia més de màrqueting
que de servei real
que la gent tingui criteri
i pugui votar amb...
Jo crec que també és un acte de democràcia,
que hi hagi en debats.
Una altra cosa és que ens posicionem...
o que els periodistes digueu
aquest tipus de debat m'agrada més o no m'agrada.
Vull dir, això ja és opinable
i jo, com que no soc una professional de la comunicació,
doncs puc pensar que potser teniu raó, no?
Però, en tot cas,
fa quatre anys no va ser possible, això,
de fer un debat cara a cara.
Ah, no, clar.
Però, a veure, això no ens ha de consolar, eh?
Ja és un acte de democràcia.
Llavors, com es fa el debat i com no,
jo crec que això és una cosa
que s'ha de pactar periodísticament
amb els responsables polítics.
Jo no, en cap moment,
em posiciono si el debat
estava ben dirigit o no ben dirigit.
Jo només el que vaig escoltar...
Estava excessivament, per mi,
excessivament encorsecat.
Clar, 5 bloques...
Jo els dono classes als alumnes,
una assignatura que tinc és comunicació de crisi,
i els ensenyo a posicionar-se
i a buscar estratègies
en funció dels objectius que volen obtenir.
Vull dir, si han de defensar una organització
o han d'anar en contra de l'organització.
Vull dir, a jugar amb les estratègies comunicatives
i amb la comunicació com un actiu.
Vull dir, què els hi hauré de dir ara?
No us preocupeu.
Per buscar estratègies
i per controlar el llenguatge,
ni verbal ni no verbal,
preocupeu-vos en controlar les preguntes.
Perquè aquí no hi havia riquesa de contingut.
Era el discurs que teníem preparat
les fitxes l'un i l'altre
i les anaven dosificant
perquè no responien les preguntes
ni de l'un ni de l'altre.
A mi em vam decebre tots dos.
Tots dos.
Però tot i així dius que pot tenir incidència
en l'electoral.
Sí, clar que sí.
I l'Albert deia que no?
No.
Creu que no tindrà?
A veure, a veure, a veure.
Primer, jo crec que això
ho va veure menys gent del que es diu.
Queda bé de dir que ho has vist.
Però jo crec que ho va veure menys gent.
Jo he preguntat a moltíssima gent,
la gent va dient,
jo vaig veure 10 minuts,
jo vaig veure 20 minuts.
És a dir, el sàping també va funcionar.
Cuidado.
I penseu que per la persona que...
Aquí tots estem més o menys
enquadrats en clau política
i el van veure una mica per disciplina,
per estar un mica enterats.
però hi ha moltíssima gent
que a les eleccions
li importen d'una manera molt relativa
que van veure allò que van voler.
És a dir, van sentir més
el comentari que feien
els que van jutjar el resultat del debat
que no el debat amb si mateix, no?
Llavors, importància.
Home, és evident que alguna importància
perquè, en definitiva,
has vist els dos contrincants,
els dos contrincants principals,
un respecte...
Però clar, jo pregunto,
que van parlar gaire de Catalunya,
aquests senyors?
Gens o res?
Doncs el president del govern
sí que en va parlar.
Com el pizarro,
parlar de vacances.
És a dir, el que jo pregunto,
clar, home, és que jo pregunto
que hi ha realitats diferents.
I a mi, que es bipolaritza
i que, en definitiva,
únicament hi hagi salvació...
Jo crec que el president
va fer una bona defensa
de l'Estatut de Catalunya.
Sí, home, jo prometo
que l'ho haré igual
que es la cap del Parlament de Catalunya.
Després, a la guerra,
els hi passa el ribot.
Carmen, escolti,
el guerra ja fa molt de temps
que està fora de l'òrbita.
Senyor Vallve,
jo ja entenc que és de la mateixa edat
que vostè, però...
Bueno, home, ja...
Fa temps que està...
Que no, precisament,
està la primera línia política.
És diputat del Parlament de Madrid
i és membre de la Comissió Constitucional,
que és la comissió més important
del Parlament de Madrid.
Carmen, el teu senyor...
De tota manera,
jo li vull fer un apunt.
Jo no vaig...
Apunti.
No vaig a escoltar el debat
per disciplina.
A mi no em manen
que jo vegi i ho escolti.
Per disciplina.
Ho vaig fer per gust.
I com jo,
moltíssima gent
que m'han trucat
que no són del partit.
Jo també estic d'acord
amb que hi ha molta gent
que l'ha vist,
que potser el segon no el veurà,
però aquest hi havia morbo,
hi havia curiositat
per veure aquestes tres.
Perquè són molts anys
sense un debat cara a cara
dels dos possibles candidats.
Doncs me passo de canal
perquè després tornaré a canviar.
Això també estic d'acord.
Però gent que va crear expectació,
que va ser un punt,
que va ser un, no sé,
un punt d'inflexió.
Jo ahir fins i tot
el vaig qualificar de fet històric,
en el sentit que feia 15 anys
que a l'estat espanyol
no hi havia un cara a cara
d'aquestes característiques,
tot i que després podem parlar
i discutir les circumstàncies,
l'embolcall,
la manera en què estava fet el debat.
De fet, l'últim que va bé
va servir perquè tornes a guanyar
el Felipe González.
I arran d'això que diu la Carme,
pot ser important decisiu
el segon debat,
el del proper dilluns?
Jo crec que sí.
Un cop ja s'ha fet el primer,
doncs el segon,
si es creu periodísticament
que era correcte i necessari
tornar-lo a fer,
doncs jo crec que sí.
que després potser hi ha la distància
entre els dos partits és més gran
i no pot incidir tant,
no ho sabem,
encara de fet falta en uns dies.
I això de la campanya,
que sembla ser que sí,
que té a veure,
encara que sembla que no pugui ser
que 15 dies de campanya,
doncs sempre hi ha aquest vot indecis
que pot fer que la balança
vagi a favor d'uns o dels altres.
No sé que la distància sigui molt gran.
Nani, pot ser més interessant
encara el de dilluns?
O més seguit?
No sé si dir-ne interessant,
potser més seguit encara
pot crear encara més expectació?
Jo la tinc,
però clar,
no puc extrapolar la meva opinió.
Jo sí que vull veure
si realment les estratègies
dels assessors
modifiquen el pal de paller
de cadascun d'ells.
Vull dir,
el continuar...
A mi em va sorprendre molt,
em va sobtar,
jo diria que fins i tot
em va ofendre
el to del Mariano Rajoy
quan va començar.
Vull dir,
aquell començament
que semblava,
però,
un atac bestial...
A veure,
no me l'esperava.
M'esperava que comencés
amb un to bastant més suau,
bastant més dialogant,
bastant més cordial
i que llavors,
increixent,
i quan s'arribessin
els punts
que ells aixequen la bandera,
immigració,
terrorisme,
llavors allà
fos més dur.
Però aquell atac frontal
me va sobtar.
I penso que aquí
s'equivoquen
els assessors comunicatius
d'establir
d'una manera
tan clara
i tan prioritària
l'acoso i derriba.
L'ataque.
L'ataque.
Vull dir,
penso que no és...
Ja que és referent
que diu que
la millor defensa
és un bon atac.
Jo crec que el que hem fet
durant quatre anys
és el que continuem fent
i rarament ara
potser el seu electorat
els perdonaria
que després de fer
quatre anys
d'acoso i derriba
el que han intentat
fer del govern
canviïn ara.
És una mica que passa
a l'electoral de Convergència.
Són fidelíssims.
Pots analitzar taules,
taules, vull dir,
trossets de col·legis electorals
i hi ha els mateixos vots
d'elecció
o rebre de l'elecció.
Ho sabem, ho sabem.
I llavors,
la franja d'indecisos
en aquest cas
favoriria més
el PSC,
el PSOE.
Esperem que els indecisos
doncs vagin a votar.
Albert,
i des de Convergència i Unió,
clar,
com més cara a cara hi hagi
o com més es fomenti
aquesta cultura del cara a cara,
això perjudica
partits com Convergència i Unió,
Esquerra, Iniciativa...
Jo crec que perjudica,
perjudica,
però es crea una situació injusta,
que això és el més important,
no?
És a dir,
la bipolarització interessa
tant al PSOE
com al PP
i en conseqüència
ells això
tindran un mercat d'interès
en mantindre-ho d'aquesta manera.
Jo,
quan parlàveu del segon debat,
jo crec que tothom intentarà,
dels dos que hi participen,
intentarà corregir
els seus propis errors,
no?
I suposo que
tindrem un espectacle
una mica més
digerible.
El primer dia realment...
Més suau, vols dir?
No, no, no, digerible,
més entendible,
perquè, com dic,
el primer dia
es van dedicar
a cantar escanya
mútuament un amb l'altre,
sense...
El capítol de les aportacions
no era el que va brillar
per la...
Jo crec que el Zapatero
no va donar canya a ningú, eh?
Carmen, ja ho sabem,
que el Zapatero
menys fer pipí amb aigua beneta,
tot.
Però jo el que et demano
és que siguis una mica més intel·ligent,
que siguis una mica més objectiva,
és que, escolta'm,
és que...
Però és que no es va veure enlloc
que dones canya.
Ell el que va fer
és explicar les polítiques
que ha fet
i que continuarà fent.
I jo crec que el debat
de la propera setmana
continuarà explicant
el que volem fer
perquè és la nostra...
Que el teu vídeo t'agradi tantíssim.
Però allà l'únic que demano
és objectivitat, dona.
Nosaltres tenim,
a diferència d'altres partits,
nosaltres tenim un programa
i unes accions a seguir
i és el que expliquem.
Jo crec que potser és veritat
que el debat podria ser diferent,
però també podria ser
que els periodistes preguntessin,
cosa que no ho pregunten, no?
Està absolutament pactat, no, deixen.
I llavors, doncs, clar,
aquí, a Catalunya,
aquí a Tarragona
hi ha hagut debats
amb tots els caps de llista.
És a dir, jo ho entenc,
inclús et diré
que puc entendre
que es demani debats generals
a tot Espanya
amb la resta de caps de llista,
no sé,
a la Rossellia,
amb els de Ciutadans,
amb tothom que es presenti,
evidentment,
podria ser,
jo no dic que no,
però el que sí que està clar
és que de presidents del govern,
ara per ara,
només pot haver-ne dos,
o del PSOE
o del PP.
Llavors,
és lògic
que siguin ells dos
els que es vegin les cares
en un debat.
Albert,
la possibilitat
que hi pogués haver
un president del govern
que no fos ni del PSOE
ni del PP,
constatjament...
El senyor Durán i Lleida,
podria ser.
L'has dit tu el nom,
no l'he dit pas jo.
Però el que dic,
home,
Alemanya,
Alemanya,
els demògis que estaven bavaresos
ja han tingut a vegades
la presència de la República
com a conservació de pactes,
o sigui,
tampoc donar ni les coses
tant per...
No ho sé,
el tema pot anar
bastant frec a frec.
En qualsevol cas,
pensant més enllà del 9 de març
i del resultat
i al fil del que deien,
segurament pot haver-hi
un escenari
de pactes
o d'acords,
perquè sembla que
cap força política
tindrà majoria.
Ahir a la nit,
Zapatero va anar
amb una entrevista
a la Sexta
que avui recull en alguns diaris,
va donar a entendre
que no vol tenir cap pacte
amb cap força política,
incloent-hi aquí també
Convergència i Unió.
En fi,
quin panorama,
Nani,
veus-tu després del 10 de març?
Jo veig un panorama de pactes.
I no t'amano
que siguis endevina,
no?
No, no,
però veig política de pactes,
evidentment.
Jo penso que,
realment,
el que diuen les enquestes
i el que diu la percepció
o el que em diu
la meva sensibilitat
és que el PSOE
va bastant per damunt
del PP
des d'aquí.
A lo millor,
si estigués a Hàbila
tindria una altra percepció,
probablement,
però des d'aquí
ho veig així,
però que, evidentment,
cap dels dos,
afortunadament,
no traurà
majoria absoluta.
Afortunadament,
perquè penso que és molt enriquidor.
I,
no sé,
jo veig
Convergència molt llançada,
però,
d'alguna manera,
l'Izquierda Unida...
Llança de què?
El pacte, vols dir?
El pacte, sí, sí.
I el pacte amb el PSOE,
vull dir...
I,
en canvi,
penso que és més favorable
o més natural,
entre cometes,
el pacte amb l'Izquierda Unida,
que,
darrerament,
tampoc és que estigui fent
massa soroll.
Vull dir que,
política de pacte,
segur,
continuarem xerrant.
Albert,
hi ha el teu nas
de Convergència Unió,
què diu ara?
Home,
doncs diu que...
Algú ha comentat
que el Zapatero havia dit
que ell no era home...
Bueno,
que no contemplava
la teoria del pacte.
Això ho va dir ahir,
a la nit,
en una entrevista a la Sexta.
És un pacte de soberbia.
Però potser també és una estratègia,
no?,
en campanya.
Segur, segur.
Es diuen moltes coses.
A veure, a veure,
jo tampoc he sentit dir
a ningú dels meus líders,
ni a Durán Iden,
ni a ningú,
què és el que pensen fer
amb el panorama parlamentari
que resulti, no?
I llavors tothom és possibilista,
el qual em sembla
d'una prudència absoluta.
Ara bé,
Durán Lleida,
perdona,
sí que ha dit
que no serà ministre de Rajoy.
No,
i que no votarà
amb el perdedor.
Ah, no votarà,
no pactarà amb el perdedor.
D'acord, d'acord.
No, amics meus,
però no per això...
Amb notari o sense notari?
No, no,
escolta, escolta,
és que el contrari
seria estúpid,
perquè el que és evident
és que el sistema democràtic
d'aquest país
el que va és
a buscar majories.
Llavors és lògic
que analitzi el panorama polític
amb les possibilitats
que hi ha
de fer una cosa
o fer una altra.
Llavors,
jo soc bastant contrari
a fer exclusions a priori,
allò del notari
que ha dit la Carme.
Jo soc contrari
perquè no saps mai
què és el que pot passar.
El que passa,
el que passa que, clar,
durant quatre anys
hem estat sentint la música
d'uns i dels altres.
Llavors tu sents cada vegada
quin és el ritme
que et costa més de ballar
i el que et costa menys de ballar.
Però, Albert,
que un partit nacionalista català
es plantegi la possibilitat
de pactar amb el PP,
ho sento,
em sona contra natura.
Però ja ho ha fet altres vegades,
ho ha fet sempre que ha convingut.
Ja ho sé, ja ho sé,
però des de fora
no, Carme,
siguem sèrius,
siguem sèrius.
Nantos hem donat suport.
Carme estava parlant jo.
Carme, tens la mala costum
d'interrompre.
Tens la mala costum d'interrompre.
No, no, no,
però quan parles tu
jo no t'interrompeixo.
Jo l'únic que diu,
escolta,
distingim
que som gent sèria
i gent de l'ofici.
Una cosa,
una cosa és pactar
i l'altra és donar suport
amb una feina de govern.
I el que ha fet Comerçament i Unió
sempre ha sigut
propiciar la governabilitat
d'aquest pobre país.
Inclús quan el PP
tenia majoria absoluta.
Bé,
jo crec que
els socialistes
el que volem fer
i en aquest cas
José Rodríguez Zapatero
és
aspirem a governar
i a governar bé
i a implantar
les nostres polítiques.
I que després
del dia de les eleccions,
del 9 de març,
doncs llavors
es podrà parlar
en vista dels resultats
de què cal fer.
Però ara en aquest moment
el que fem
és aspirar
a governar
i a governar
amb una majoria suficient
per poder implantar
el que nosaltres volem implantar,
les polítiques
que han vingut fent
de cara a les persones
i continuar fent-les.
Albert,
de totes maneres,
creieu que la Convergència i Unió
que es mira més ara
a Izquierda Unida?
La possibilitat
que Zapatero miri
més a Izquierda Unida
de cara
a la pròxima legislatura?
Continua ser un problema
estrictament numèric, no?
És a dir,
per què no parlem d'Esquerra Republicana?
El cert és que
com a socis de govern
no han sortit
excessivament fidels
i excessivament
de confiança, no?
Llavors jo comprenc
que qui tingui
a qui el rei
li encarregui
l'responsabilitat
de crear un govern
tingui en compte
tot el que ha passat fins ara, no?
I llavors jo crec
que serà un moment
expectant
però molt interessant.
Molt bé, doncs
digues, Dani.
El que jo volia dir
és que sempre dic
que aquests temes
cansen i agoten
i jo m'ho estic passant
molt bé aquesta campanya.
Perquè segurament
ets una persona
molt interessada.
No, m'agrada molt la política.
Home, després ens portaria
a dir que
per què no interessa
teòricament la política
i després hi ha 13 milions
de persones
que miren un debat
cara a cara, no?
Home, perquè això
és política d'Òscar.
Ja és alta política, no?
I forma part del show, no?
Mediàtic, segurament.
Si els sembla,
deixem el tema
de la campanya
i dels debats
cara a cara.
Els hi proposo
un altre debat
que va haver-hi dilluns
al ple de l'Ajuntament
que es va fer
a última hora
però que déu-n'hi-do
té un cert to
segurament en posicions
a favor i en contra
del tema de l'aigua
de Tarragona a Barcelona
si cedim o no cedim aigua
si hem de ser nosaltres
els que donem aigua
a l'àrea metropolitana
de Barcelona.
Els arguments
es van escoltar
en els últims minuts
al plenari de dilluns
i avui que tenim
representants
de les dues
principals forces polítiques
a l'Ajuntament
un al govern
i l'altre a l'oposició
doncs suposo
que mantenen
les mateixes postures, no?
A favor o en contra, Carme?
A favor per què?
De cedir aigua?
Nosaltres, recordo
i vull que la gent recordi
que quan vam necessitar aigua
hi va haver pobles solidaris
que ens van donar l'aigua
és a dir que nosaltres
ara tenim
un 80% de l'aigua
que surt per la nostra ixeta
que és de l'Ebre
i en aquell moment
les terres de l'Ebre
van fer un acte solidari
llavors
un cop estem en aquest punt
dir que
ara en aquest moment
l'Agència Catalana de l'Aigua
que recordo és Catalunya
i és la que té
l'obligació
de produir d'aigua
a tota Catalunya
estic parlant de Catalunya
ens demana
si podem tenir a punt
un dispositiu
per si
des de Barcelona
cal que els hi portem
aigua
recordo
que no s'ha fet
el trasbast fins a Barcelona
de l'Ebre
llavors
aquí
en aquest moment
l'Ajuntament de Tarragona
què diu?
doncs diem
ens poseu
totes les instal·lacions
a punt
perquè
no solament
fem
unes accions
amb els pous
sinó que a més a més
tenim una canalització
perquè
tindrem
tota aquesta infraestructura
feta
perquè quan
nosaltres necessitem
tant de bon
o sigui així
tallar l'aigua
de l'Ebre
perquè tots sabem
que
s'ha de netejar
les restes
que hi ha
de mercuri
a l'Ebre
doncs en aquell moment
pot ser al revés
pot ser
que ens aportin aigua
a nosaltres
un cop dit això
diem
doncs
a part que Tarragona
tindrà
a la seva disposició
totes aquestes inversions
que són moltes inversions
i que les tindrà
a Tarragona
doncs
nosaltres a més a més
cobrem
en el moment
per aigua que es transporti
dels nostres pous
cobrem
i aquests diners
els revertim
als rebuts
de tots els tarragonins
de quina manera?
doncs
en aquest moment
s'han posat
uns filtres
de carbó actiu
a l'ampolla
per tal
de tenir
la qualitat
de l'aigua
molt millor
a les nostres aixetes
i això
ho pagaran
tots
els ciutadans
que prenguin
aquesta aigua
o sigui
tots aquells ciutadans
tots aquells pobles
i ciutats
que tinguin aigua
de l'Ebre
s'hauran de veure
incrementat
el rebut
amb aquesta
part
que li correspon
per als filtres
Tarragona no
és a dir
amb això
el que fem
és dir
doncs
almenys
el ciutadà
de Tarragona
es veurà
compensat
d'aquest
tema
i també
tenim
la completa seguretat
i si no
a les nostres mans
està
que si a Tarragona
faltés l'aigua
això no seria possible
per tant
això és
el que nosaltres
hem pactat
hem acordat
i hem signat
amb l'agència catalana
de l'aigua
que recordo
és de Catalunya
Albert
a mi l'explicació
que dona la senyora Crespo
em fa
tu fill
em preocupa
el que farem
serà
és a dir
el que és cert
és que Tarragona
amb el tema
del mini-trasbassament
té que estar agraït
evidentment
a la gent
de les Tardes de l'Ebre
però el que és cert
és que aquesta aigua
nosaltres la tenim
de prestat
és a dir
nosaltres
el capdalt
que ens ve
del mini-trasbassament
no és un capdalt
tarragoní
que nosaltres
poguim utilitzar
com a moneda
de canvi
per ara
revendre
la Barcelona
entens?
i a mi el que em preocupa
extraordinàriament
de l'explicació
que va donar la senyora
no, l'estic parlant jo
Carmen
ja sé que t'interrompo
però faltes a la veritat
no remenem l'aigua de l'Ebre
no, no la remenem
de cap de les maneres
escolta'm
l'aigua que tècnicament
té que anar a Barcelona
en cas d'això
és que
els nostres aquífers
que gràcies
al capdalt
de l'Ebre
havíem recuperat
la calidad dels nostres aquífers
els nostres pous
estaven
sota mínims
ara els tornem a posar
en tela de judici
i ara resulta
que els tarragonins
a canvi d'una rebaixa
mal rebut
ens dediquem a enviar
la nostra aigua
a Barcelona
la nostra aigua
no és nostra
la nostra és la dels pous
però la que ve de l'Ebre
és de la gent
de les tardes de l'Ebre
encara que jo estigui
absolutament en contra
de la propietat de l'aigua
l'aigua és de tothom
i punto
ara jo
a mi l'únic que em preocupa
és
Barcelona al final
ha aconseguit el que volia
que és posar el seu dit
dintre de l'aigua
del camp de Tarragona
i pregunto més
quan l'ACA
que és Catalunya
com tu deies
amb la boca ben grossa
necessiti aigua
per Barcelona
d'una manera desesperada
algú tallarà
anem a suposar
que es produeix un moment
en què
remenem els llots
de Flix
i resulta que baixa Mercuri
i hi ha que tallar
el suministre
tu creus que els senyors
de Barcelona
es quedaran sense aigua
la portaran d'Almeria
però nosaltres aquí
a la ciutat de Tarragona
som amos de la nostra aigua
és que no ho som
dos amos de la nostra aigua
aquest sentit solidari
que tu reclamaves
es quebra
quan tu dius
els tarragonins
són amos de la nostra aigua
perdona
l'aigua que tenim nosaltres
és una concessió
que ens va fer
la gent de les Terres de l'Ebre
i el que no podem fer
nosaltres ara
és dedicar-nos
a mercantilejar
una aigua que realment
no és nostra
és a dir
les Terres de l'Ebre
poden ser solidaris
i nosaltres no
a veure
Nani
com ho veus
tu des de fora
de la política
ho veig molt malament
penso que
estem parlant
tot el rato
de si l'Ebre
ens dona aigua
de si nosaltres
donem aigua
jo penso que l'aigua
no és propietat de ningú
i que
el que s'hauria de parlar
o el que a mi
m'agradaria escoltar
no és tant
tu me la dones
jo te la dono
muntem una potabilitzadora
no la muntem
sinó aprofitem
i revisem
la xarxa
les estructures
de distribució d'aigua
que hi ha ara
perquè estic
absolutament convençuda
que hi ha
fallos
que hi ha pèrdues
que no es comptabilitzen
i que ens podríem fer estalviar
penso que la cultura de l'aigua
no és
repartim la data
que hi hagi per tothom
penso jo
a Tarragona
la veritat és que és tema
en aquest sentit
i és heredat
però saps què passa?
amb el tema de les fuites de l'aigua
està molt controlat
mira a mi
aquests estudis tècnics
que parlen de l'aigua
m'ha fan tu fillo
tots
tots
per principi
fa 30 anys
es va fer un estudi geològic
d'uns geòlegs japonesos
i van dir
aquí no es pot instal·lar
una indústria química
perquè salinitzaran els pous
no hi ha prou aigua
per aguantar aquest tipus d'indústria
i va haver un altre
estudi geològic
d'un geòleg
local
que va dir
tu veus
els dos estudis geològics
i et decantes
pel que és més favorable
i després resulta
que si salinitzen els pous
què fem?
que fem aquell senyor
i el pengem d'una picota?
però algú
a veure
tu com a universitària
i jo també
sabem
que els estudis
els informes
es demanen
a diferents persones
doncs escolta
tècnicament
hi ha un estudi
que justifiqui
la postura determinada
poden diferir
doncs això
ens ho hauríem de fer mirar
dins del món universitari
perquè precisament
des d'aquí
ja ho parteixen
doncs ens ho hauríem de fer mirar
perquè clar
si resulta que
diferents tècnics
avui repeteixo
tals els periodistes
els universitaris
quan sortim
aquí en tiraran pedres
no
ens ho hauríem de fer mirar
perquè si som incapaços
els universitaris
els tècnics
parlem de l'ajuntament
i deixem-se
d'aquestes
disciplina
jo l'únic que sé
és que el senyor local
de Ballesteros
va compareixer
veu el senyor Vallbé
com també em talla vostè
he après el tema tècnica
vostè ja en sabia molt
perquè jo no he fet res
i me n'he interromput
totes
molt bé
escolta
el senyor Ballesteros
apareix al plenari
amb una
amb una
amb una moció
fora d'hora
per tenint un tema
tan important
amb un mínim debat
un tema tan important
com és decidir
respecte a l'aigua
dels tarragonins
jo crec
jo crec Carme
que això us ho teniu que fer a mirar.
Jo crec que aquest és un tema que exigeix molt més debat
i molta més informació
per part dels tarragonins.
A mi em va semblar
una escopetada.
I vostès també la tenen tota, tenen tot el decret sense
i l'informe sense que s'ha fet.
Amb això no poden dir que no se'ls ha donat informació.
I al ciutadà,
evidentment, se li ha donat
i se li donarà i tothom que vulgui
explicacions els hi podem donar.
Nosaltres estem oberts els nostres telèfons particulars,
els nostres conselleries.
L'aigua, si és necessari,
serem solidaris i la part aquella
que puguem donar la donarem.
Com nosaltres ho rebem d'altres llocs.
Per cert, que els que es van beneficiar
amb l'aigua que va anar a Mallorca
el seu dia, van ser els municipis
de l'Ebre i no Tarragona.
Però una vegada, deixe'ns que ens beneficiem
i que no ens passi com ens ha passat, que hem perdut el tren,
que tenim el tren aquí a 6 quilòmetres,
que mai haguéssim pogut tenir
soterrada ja la via del tren
com a les altres ciutats catalanes
i hem anat perdent el tren
per no pactar amb les altres administracions
que li recordo.
Eren les que governaven vostès,
les mateixes.
Hem perdut el tren
i avui mateix hem obtingut un millor,
200.000 per la restauració del Pont del Diable
que vostès no van aconseguir desbloquejar.
¿Te suena Víctor Morlán, Magdalena Álvarez?
¿Te suenen estos nombres?
Escolti, des de Tarragona
hem de tenir un pacte amb les altres administracions.
Com es nota que estem en campanya?
Acabem la tertúlia.
Ara resulta que el tren va o no va
allà on no vol l'Ajuntament, perdoni.
Vostès tenen molt a dir,
perquè a Lleida tampoc no li volien posar
i li van posar, a Girona estarà
i a Barcelona...
Nani Rodríguez, gràcies i bona campanya.
Albert Vallbé, Carme Crespo,
gràcies també i bona campanya.
Fins la propera tertúlia.
Bon dia.
Bon dia.