Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
No et vaig veure disfressat?
No.
O anaves molt ben disfressat?
Ta filla em va veure.
Ma filla?
Per tant, estaves...
Se't podia reconèixer.
No ho sé, algú em va de conèixer, altres no?
Ja ho preguntaré, però dic a veure si veig el Jordi disfressat,
que cada any em passa igual, que em passes desapercebut.
Clar.
Jo no sé si...
Et veig com a cansat.
No, no.
No, no, no cansat de la vida ni res d'això dramàtic,
però, clar, és que tants dies de carnaval i de rues des de l'organització...
Escolta.
No, però això és molt suau.
Déu-n'hi-do, eh?
Home, comparat amb Santa Tecla?
Sí.
Aquí els que treballen...
Que són fastos de 15 dies?
Els que treballen de veritat són els de les comparses
i aquests que porten el rei i la reina,
que s'han passat des del dimecres amunt i avall,
i totes les comparses, les dues comparses que fan de rei i reina,
aquests sí que treballen de veritat aquests dies.
Els altres els acompanyem.
Ha anat molt bé tot plegat, no?
Molt bé, molta participació,
moltíssima gent al carrer...
Sí, sí.
Bueno, el més important és que el Carnestoltes es mora,
i per tant això no...
Avui es mora.
Però és bo que es mori,
és bo que es mori,
perquè així l'any que ve tornarà ressuscitat i amb més energies, no?
T'imagines que un any decidís rebel·lar-se?
Seria terrible, eh?
No hi hauria quaresma a Tarragona?
No ho sé, però podria ser una bona proposta.
Clar, si el Carnestoltes no es crema ni not i no s'acaba,
hem de per llogar el carnaval.
Imagina't, no sé.
Per tant, treurien, doncs...
Podria haver un conflicte, eh?
I amortitzarien les comparses,
tota la vestimenta i tota la parafernàlia, eh?
Podria haver un conflicte aquí, eh?
Enguany sort, perquè és any jubilar, eh?
I no juguem amb segons què.
Bueno, bueno.
Eh?
Estan repartint les esqueles,
per tant, senyal que aquest ha d'estar agonitzant, ja.
Ara, mentre escoltàvem la publicitat,
que també l'escoltàvem, eh?
Amb atenció, no es pensin,
amb el Jordi comentàvem, per exemple,
parlàvem d'una de les cites
que més agrada a la ciutat.
Ens agraden moltes,
però aquesta és que ens torna bojos,
que és el Festival de Dixi.
I jo li comentava al Jordi,
dic, home, però pel Festival de Dixi
encara queda molt cap a l'abril, no?
Diu, no, no.
Abans de Setmana Santa, com cada any?
Dic, ja, doncs a l'abril.
Diu, a veure,
si avui és dimarts de Carnaval
i demà és Quaresma,
compta 40 dies.
La setmana que ve el Lluís
ja es dedicarà a posar temes
de músiques d'aquestes.
Ja començarem amb el Dixi?
No, no,
aquí farem Setmana Santa.
Oi, Jordi, i Dixi?
El Dixi no és cultura popular,
el Dixi és espectacle.
Com que el Dixi no és cultura popular
i que m'ho digui un expert,
no m'ho puc creure.
No, no, no, no ho farem.
No, tot això,
que no sé per què he fet
una introducció tan llarga,
però bé, en fi,
demano disculpes en tot cas,
és perquè, curiosament,
aquests dies,
quan repassàvem tota l'activitat de Carnaval,
i ara sí que hem entrat de ple
en el tema tradicions i cultura popular,
en guany hi ha determinades celebracions,
sobretot a les àrees més rurals
de la demarcació,
que queden una miqueta tapades pel Carnaval.
Em refereixo a Sant Blai,
la Candelera,
que va ser dissabte,
Sant Àgueda,
ahir ja a Ribarroja d'Ebre
començaven a fer activitat.
En guany ha quedat tot bastant tapat,
no, pel Carnaval,
per la coincidència del calendari.
De fet, aquestes festes són,
i en guany és un bon exemple per veure-ho,
són festes de Carnaval.
Però són prèvies, normalment.
Sí, però,
estan perfectament dins d'aquest cicle de Carnaval,
perquè són festes, la majoria,
d'inversió, no?
Aquesta de Sant Àgueda
és una claríssima inversió, no?
Jo penso que és l'antecedent de la concubina, no?
Sant Àgueda.
És la primera,
podríem dir,
el primer personatge
que creix un paper rellevant en les festes
abans d'inventar-se les concubines.
Ui, que has fet una cosa
que no tenies que haver entrat.
Saps per què?
Perquè ara pensava una conversa
que va haver-hi un dia
entre determinades persones,
tu deies,
t'imagines que el carnestoltes es rebelés
i no el matéssim,
no el creméssim?
Cremem el ninot,
però la concubina queda llena?
No, la concubina,
de més, crema la ninota.
El que no se li fa
és vetllar-la.
Vetllar-la, exacte.
Això és un problema, eh?
Jo sempre dic que això ho hem de resoldre.
I per què no vetllem la concubina?
Deu de tenir menys categoria.
Serà per això.
És una cosa d'aquesta.
És una altra idea.
Increïbles, però bueno, no sé.
Va, aquesta va directament a la foguera.
No hem arribat ni a l'igualtat
en aquest punt, no anem bé.
A veure, vam trigar molt i molt i molt
en que hi hagués concubina,
perquè recordem que els orígens
del carnaval de Tarragona
només tenien rei
i vam dir, vinga, va, reina no,
que és massa categoria,
fem una concubina.
D'acord, doncs vinga,
fem concubina.
La cremem igual que el ninot,
però no la vetllem.
Això està fatal.
No es mereix els flors de ningú,
que trist.
La plorem nosaltres,
aquesta part de Jordi.
A veure, dimarts de carnaval,
aquestes alçades,
què podem dir que no hàgim dit abans?
Doncs mira, avui tocarem per acabar,
donat que és un dia a Tarragona
que precisament les comparses
són menys organitzades
i són més espontànies,
des del mateix origen d'aquesta festa,
i donat que l'altre dia
a tu et va agradar molt
allò que parlàvem de les mitges de colors...
De les senyores que fumen.
De les senyores que fumen.
Oh, em va agradar tant,
això que vas explicar.
Hi ha un altre element
que a mi sempre m'enfaga...
Ho recordem per si hi havia
algun oient que no ens va sentir,
breument.
Bé, antigament als carnavals...
Que les prostitutes sortien
i per saber que eren prostitutes
portaven mitges de color blau, no?
Bé, pariava el color
en funció de si eren...
Sí, si eres prostituta...
De més de 40 o de menys de 40.
Però bé, això anava per aquí.
Llavors, hi ha un altre element
que és molt curiós, també,
perquè a mi me l'ha recordat molt avui,
aquest dimarts de carnaval,
perquè precisament avui són moltes
les persones que surten disfressades
i que porten un vel
que els cobreix una part de la cara, no?
Perquè estan de dol.
Sí, però en el fons
és un dels elements més primitius, no?
Per emmascarar la personalitat,
en aquest cas, no?
I pensant, dic, home,
no n'hem parlat cap dia
del tema de la màscara, no?
Que és pròpiament un dels elements
que, curiosament,
avui en dia ha evolucionat més,
perquè més que màscares,
no vull dir que no n'hi haguessin,
n'hi ha moltes de màscara,
sobretot amb les persones
que es disfressen individualment,
hi ha moltes caretes i màscares, no?
Individualitzades menys
amb les comparses.
Jo diria que hi ha una gran...
Les comparses optament
pels maquillatges artístics.
Exacte, exacte.
Jo penso que aquesta és una
de les grans diferències
entre el carnaval, diguéssim,
de la colla organitzada,
majoritàriament sense màscara,
i la colla autònoma,
que realment aquests dies
un dels exercicis divertits de fer
és passar-se per algun d'aquestes
cases de joguines
o llocs de venda
de caretes
i de vestuari
de carnaval i tal,
perquè és molt curiós
com la gent
tria les màscares.
Jo vaig anar a buscar una calva,
no em preguntis per què,
no era per mi.
Anaves de carot,
anaves de carot,
No, no, perdona,
és que no calia,
perquè tenies tot el cap sencer.
Juan Carlos I,
Carot Rovira,
Bush,
Bin Laden,
màscares de personatges públics,
totes les que volguessis,
absolutament totes.
Sí, sí,
és una de les característiques.
Home, i després hi ha el colmo.
Clar, és que,
precisament,
al dilluns de carnaval,
doncs un home ha disfassat
amb perruca i ulleres
a trac a una oficina.
Efectivament,
el Van Pastor
a la Rambla Nova.
En fi, vaja,
que això de la disfressa
també té el seu morbo.
Però vaja,
en tot cas,
la màscara sí que
és important ressaltar
que no és un element
exclusiu del carnaval,
no?
I potser és el que
ens pot sobtar més,
no?
És a dir,
quan es parla de carnaval,
de seguida ens pot vindre
aquesta imatge de la màscara,
sobretot dels carnavals,
podríem dir,
o bé els venecians,
o bé els carnavals
centroamericans
i sudamericans.
tots porten
en màscara,
tots porten màscara.
També,
menys coneguts,
els carnavals belgues,
els carnavals europeus,
de centre Europa,
els alemanys,
tots aquests carnavals,
la màscara és
abismalment superior
al seu gust
al tema del maquillatge.
és a dir,
és a dir,
estem en un carnaval
super,
super primitiu
en aquest sentit,
no?
El mateix passa
al nord
de la península ibèrica,
tant al País Basc
com a Galícia,
els carnavals
d'aquestes zones
es caracteritzen
molt clarament
per aquest ús primitiu
de la màscara
com a element
encobridor,
no?
És clarament
un element identitari
d'aquesta festa.
En canvi,
en el cas de Catalunya
o dels Països Catalans,
les màscares
no són
dels elements
més habituals
en les festes,
però sí que tenim
una bona representació
històrica
de màscares
en diferents cicles,
no?
Per exemple,
si viatgem
a una festa
que hem tocat
diverses vegades aquí,
com a la Petum de Berga,
doncs es conserven
els dimonis
encara en màscara,
mentre que l'any
i el que antigament
em portava
ara ja no em porta,
això forma part
del cicle
no del Carnaval,
sinó del cicle
del Corpus Christi,
per tant,
aquesta representació
era molt habitual,
no?
Amb màscares,
és a dir,
representacions teatrals
amb màscares.
O, per exemple,
a Tarragona,
a Santa Tecla,
els set pecats capital.
Ara t'ho anava a dir,
els set pecats,
és la màscara
clalada.
Exacte,
forma part
d'una festa patronal
que no té res a veure
amb el Carnaval,
no?
És curiós,
aquesta vinculació religiosa,
els set pecats,
els diables,
quan la màscara
tradicionalment
prové,
doncs,
a l'inspiració pagana.
Sí.
I com tot,
doncs,
també la inspiració cristiana,
diguem-ne,
que manlleva
o veu d'aquestes fonts.
De fet,
la màscara va ser considerada
per l'Església
durant molts segles
com un element sacríleg,
és a dir,
precisament per aquest
taranap profà
que tu deies,
no?
El que passa és que
jo penso que
una mala interpretació
de l'Església cristiana
sobre el concepte
de la màscara,
perquè realment
la màscara
no tenia res
de profana.
La màscara
era un element sagrat
en el teatre grecolletí,
claríssim,
i moltes de les interpretacions
que ens han arribat
ens permeten dir
que aquest element
és un element honestri
que serveix per lligar
els homes i els déus,
precisament els homes
i les divinitats,
no?
És a dir,
els homes esdevenen sovint
divinitats
a través de la màscara.
Per tant,
la paraula profà
utilitzada per l'Església cristiana
és una mica incorrecta,
és a dir,
en tot cas,
és un element sagrat
que va ser utilitzat
per esglésies
primitives,
no?,
o per cultures primitives
per identificar
les divinitats.
Això
el va
fer que l'Església
posteriorment
la considerés
un element
sacríleg
i no cristià.
Com no va poder
fer-se
amb aquest control
d'aquest ús,
el va assimilar
directament.
Inicialment,
algú ha dit
que la màscara
s'utilitzava
sobretot
per
els dimonis,
els diables i tal.
Jo tinc els meus dubtes
perquè realment
hi ha molts personatges
cristians
dels sants
i santents
que toquem
en aquest programa,
les Mare de Déus
o els apostolats
o el mateix Jesucrist
que encara s'han conservat
per tota Europa,
o sigui,
a l'estat espanyol
hi ha diferents grups,
a la Setmana Santa,
en el Corpus,
en què
els personatges del bé,
inclús la figura
de Jesucrist
encara van emmascarats.
És a dir,
a mi sembla que
la primera assimilació
que fa l'església cristiana
és crear
unes màscares
estèticament boniques
per als elements divins
cristians
i unes màscares
més lletges,
més estrafolàries
per identificar
els poders
que ells consideraven
del mal.
L'assimilació
més descarada
i més ràpida
va ser del cicle festiu.
Això ho hem explicat
moltes vegades.
de fet
era una manera
fàcil
de fer pedagogia,
podríem dir.
Ara,
realment...
Sant Joan
era claríssimament
el que era
el solstici
i ho vam convertir
a la festivitat
de Sant Joan Baptista.
Però clar,
això havia de reforçar-se
amb tot el...
Amb elements materials.
Exacte,
i la màscara
és un element clar
per fer-ho.
Hi ha
alguns casos
molt concrets
en el Carnaval
que encara es permeten
veure aquest ús de màscares.
A mi hi ha un
que és el que sempre...
Penso que és el que lliga més
amb tota aquesta història,
tot i que a nosaltres
ens pot quedar
una mica llunyà
perquè vivim
en un bon urbà,
però la màscara
per excel·lència
de tots els carnavals
catalans
és l'os.
L'os
és un animal
en aquest cas
de muntanya
i
avui
és pràcticament
inexistent
però, bueno,
reintroduït al Pirineu,
precisament
abans de reintroduir-se
l'únic lloc
en què
l'os
apareixia
recreat
era en el Carnaval
Pirinenc, no?
En el Carnaval
català-pirinenc
però també
en el Carnaval
navarrès,
per exemple, no?
I segurament
en d'altres, no?
És a dir,
l'os
és la màscara
per excel·lència
conservada
històricament
fins a l'actualitat
en els carnavals
del Pirineu.
Però fora del cicle
de Carnaval
jo recordo
que en algun programa
has parlat
d'Andalòs
d'aquest cap d'os
d'aquesta pell
que també formava part
d'alguna festa
i d'un ser ritual
també, no?
Més enllà del que era
el Carnaval
en festes puntuals
de la zona
de Montaña.
Sí, però realment
estem parlant
d'una màscara
de Carnaval
al 100%,
és possible
que en alguns moments
ara no recordo
quines poblacions
és possible
que se celebri
fora també
i especialment
fora dels països catalans
també
però
per exemple
a finals de gener
en guany sí
coinciden amb el Carnaval
però sempre hi ha
la sortida
dels ossos
d'Itúren i Zubieta
que són dues poblacions
molt basques
de Navarra
amb una clara
consciència nacional
i
en aquestes dues poblacions
sempre surt l'os
allà el Carnaval
diguéssim
que funciona
amb un altre ritme
en un altre tempo
no és ben bé
el Carnaval
podríem dir
de litúrgia cristiana
és a dir
de calendari cristià
sinó que és el Carnaval
que es mou
amb uns altres
paràmetres
més anteriors
i hi ha
unes certes variacions
però l'os
seria per mi
la més clara
no vol dir
que sigui l'única
perquè evidentment
hi ha alguns personatges
que gairebé són
no et diria com
el Caganer
pel Nadal
però sí que són
molt clàssics
en el cas
de la màscara
tradicional catalana
hi ha una
que ara els oients
potser
no la identificaran
però és el Galtes
que és una màscara
la més
podríem dir
una de les més conegudes
que és una mitja màscara
en què la boca queda
descoberta
amb unes Galtes
molt notòries
per part
del que la porta
aquí algú
també ha volgut veure
una certa relació
amb un dels elements
clàssics del Carnaval
que és el porc
perquè realment
és una mica
una màscara
de porquet
aquesta figura
que són unes Galtes
prou destacades
i prominents
ha sigut després
reutilitzada
per altres companyies
teatrals
la memòria visual
aquesta ens fa pensar
sempre en el que és
la comèdia de l'arte
italiana
aquesta màscara
de Galtes
que dius
a mi de seguida
m'han vingut al cap
aquelles imatges
del tonto dolent
de la comèdia de l'arte
sí
perquè la comèdia de l'arte
en el fons
és el que triomfa
a nivell mediterrani
amb teatre popular
i és l'estereotip
que tens
però vaja
la comèdia de l'arte
no té
per entendre
les dames i vells
de Tarragona
no tenen res a envejar
la comèdia de l'arte
en absolut
és una cosa
exactament el mateix
amb uns estereotips
el que passa
és que
a Itàlia
en una època determinada
queden fossilitzats
aquests personatges
amb uns rols
molt determinats
i hi ha un moment
que es projecten
internacionalment
és l'única diferència
important diferència
lògicament
entre els grups
d'Itàlia
i aquests grups
que podem dir d'aquí
tu mai has fet
màscares
amb venes de guix?
jo no he fabricat
mai cap màscara
amb venes de guix
no?
no
és molt fàcil
per això
queden horribles
però
no, no
ho deia així
les venes
són un dels elements
característics
de la màscara
i tu per posar-te
una màscara
no l'he fabricat
però me l'he posat
una màscara
de les antigues
sobretot
de les medievals
que eren molt complexes
encara hi ha alguns
exemples clars
les mascares antigues
portaven fins i tot
efectes especials
per fer una idea
dels dimonis
avui en dia
per exemple
en lliures antigues
com d'antigues
dels segles
de l'edat mitjana
és a dir
portaven dispositius
petits dispositius
que permetien
treure flames
per la boca
no?
això estan explicats
en llibres d'ofici
que s'expliquen
per tant
això era una característica
és l'efecte especial
també incorporar
la màscara
avui en dia
això evidentment
ha quedat
absolutament
en desús
però
formen part
molt clara
d'aquesta tradició
festiva
de tot
jo diria
en el cas català
de tot
el Pirineu
en podríem trobar
molts altres
exemples
sobretot
vinculats
avui en dia
només ja
a la celebració
de Sant Antoni
no els de Carnaval
si podríem dir
les colles noves
de nova
les comparses
per entendre'ns
que usen màscares
amb una estètica
la que sigui
però no
amb una
història al darrere
sinó que cada any
se renoven
podríem parlar
d'aquests ossos
podríem utilitzar
podríem parlar
d'aquests personatges
específics
que poden
costar de veure
visualitzar
però si veieixen
la imatge
no seria molt clar
aquests galtes
per exemple
però
podríem
anar també trobant
multitud de figures
en els Sant Antonis
de les zones
muntanyoses
on
és habitual
l'ús de la màscara
potser
en quantitat
un dels llocs
que hi ha
més màscares
dins de països catalans
és la illa de Mallorca
la illa de Mallorca
gairebé
tots els personatges
de Sant Antoni
inclòs Sant Antoni
inclòs Sant Antoni
porten màscarades
és a dir
és habitual
que tots surtin
amb mascarades
és a dir
una mica
evidenciant
aquest lligam
molt clar
entre el Sant Antoni
com a
gran festa potent
de l'hivern
que
amb el pas dels segles
en alguns llocs
va ser substituït
per Carnaval
i en altres llocs
el Sant Antoni
queda pròpiament
com el Carnaval
la màscara
aquesta més primitiva
és segurament
la que hi ha
hi ha algunes
fins i tot
encara més rudimentàries
amb personatges
doncs
no sé
per exemple
aquests dies
a la zona del Vallès
doncs hi ha
els Carnavals
de Gitanes
que en diuen
que són
una coreografia
de peces populars
en què surten
des de balladors
a dimonis
els dimonis
habitualment
usen
màscares
o hi ha d'altres
encara més simples
que estan sols
podríem dir
que és una tela
que et cobreix
la cara
o el rostre
que et penja
d'un barret
normalment
aquesta potser
és de les més antigues
hi ha un personatge
molt clàssic
que és el Pollo de Mollà
que és una mena
de dimoni
o de personatge
que acompanya
els recorreguts
d'una sèrie
de festes
però que podria
també acompanyar
els recorreguts
de Carnaval
antigament
com sigui l'objectiu
ocultar
l'autèntica identitat
que al final
és l'origen
de la festa
sí
però bueno
amb aquest estri
jo diria
molt primitiu
i conservat
especialment
en aquells
Carnavals
més primitius
que tenen
aquest punt
on el Carnaval
no és tant
canviar cada any
d'imatge
sinó que
és el ritual
de trencament
potser de l'hivern
i d'inici
de la inversió
de poders
aquests més primitius
a l'àmbit rural
òbviament
el Carnaval urbà
va per altres camins
com hem pogut constatar
al llarg dels darrers anys
hi ha molt d'èxit
com podem constatar
també
en les grans parades
o rues
de les que gaudim
dimarts de Carnaval
demà dimecres
de cindre
és el moment aquell
que et diuen
pols ets
i en pols et convertiràs
demà a la tarda
que ens ensenyen
la nostra condició humana
jo sempre dic
que es pot
veure demà
molts Carnavals
en un dimecres
demà dimecres
encara hi ha Carnavals
sí, sí
el dimecres
molt transgressós
és l'enterro
a moltes poblacions
és a dir
a Vilanova i Sitges
s'enterra demà
no s'enterra avui
ni molt menys
vull dir que
deu entenir volar
no ho sé
però és molt curiós
o per exemple
a Terrassa
l'enterrament aquest
és el dimecres
sempre històricament
i a Terraona
en canvi
sempre històricament
era dimarts
jo crec que deu
tenir alguna cosa
a veure
la proximitat
respecte al nucli
eclesiàstic
en el cas de Tarragona
sempre ha sigut
més contundent
Tarragona o Reus
Reus també
en Terrana
la presència
jo recordo una vegada
vas explicar
que hi havia tradició
fa molts anys
d'anar a enterrar
la sardina
a l'Oliva
i en altres llocs
hi ha més camps
jo parlo del lloc de Tarragona
a la muntanya
els baranars
els baranars
d'enterrament
que realment
és això
el dimecres
sí que es corresponia
amb aquesta cerimònia
però el dimarts
a Tarragona
sempre s'enterrava
el carnestolta
si veieu
els documents
històrics
una cosa
és l'enterrament
que això és un greu error
que es produeix
sobretot
amb els mitjans
de comunicació
és a dir
perquè en els programes
d'actes
normalment
en els bons carnavals
no s'acaben
aquest error
aquí a Catalunya
no enterrem
la sardina
enterrem
el carnestoltes
però és una denominació
que no s'havia
identificat mai
amb la cerimònia
fúnebre d'avui
es generalitza
l'enterrament
de la sardina
aquí mai s'ha enterrat
la sardina
per cert que ahir
em comentàvem
que en Guany
a Màlaga
no van enterrar
la sardina
sinó que van enterrar
el boquerón
el boquerón
és a dir
que també es permet
en alguna altra
està per veure
ja que estem parlant
de peixos
no sé si a Reus
acabaran enterrant
o cremant
aquell
que era un gadagang
o un escamarlà
un escamarlà
un gadagang
és curiós
no li diuen gadagang
ara farem una conya
a Cambrils
diuen gadagangs
i al serrallo de Tarragona
també diuen gadagangs
però és que
ho dic perquè
ells normalment
fan conya
que van a comprar
el peix a Cambrils
no ha de ser veritat
perquè
no te'ls creguis
els de Reus
oi que no senyors de Reus
que no els hem de creure
quan diuen
que van buscar
el peix a Cambrils
en fi
el cert sí que
és que està per veure
si es cremarà
o no es cremarà
aquest element festiu
o
se'l trobaran
a la meitat
de la processó
de Sant Pere
que ja seria interessant
també
de veure
com una processó
d'interior
té un peix de mar
un element de mar
Jordi
són moments
difícils
hem de passar
allò per una defunció
hem de passar
després
per un dol
i una crema
no és dia per fer broma
o tot el contrari
jo crec que sí
és el dia per fer
el màxim d'obra
d'on anem per tancat
el tema del carnaval
això vol dir
que la setmana vinent
ja vols començar
a fer setmana santa
farem quaresmes
i anirem preparant-nos
molt bé
sortirà aquella vella
amb les quantes potes
quantes setmanes t'era
pregunta per la setmana vinent
i regalarem
o en anirem
o en anirem
saps que podem regalar
ara a partir d'ara
en aquest programa
serà la manera
d'obligar-te
que compleixis
amb una promesa
que vas tenir
amb els oients
farem un regalet
que no és material
ja m'ho explicaràs
no no
ho puc explicar
ara i als oients
i així et comprometo
farem el regal
d'explicar
què vol dir el seu nom
partint d'allò dels sants
què et sembla
però allò és complicat
però aquí amb el suport
de l'equip de producció
de la ràdio
es pot fer sempre
ho farem
ho farem
el Jordi Bertran
els ho deu a vostès
aquí dia ens vau apretar
ens vau apretar
els ho deuen
els oients
ho hem fet una vegada
però precisament
com que va tenir tant d'èxit
una trucada darrere l'altra
jo crec que hem de repetir
l'exercici
tu el que et vols
és que aquella és de la penitència
quan eres mal
no saps com fer-ho
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
bon final de carnaval
igualment
adeu-siau