Obrim ja, doncs, el temps de la tertúlia.
Tertúlia d'aquest dijous 18 de desembre,
una tertúlia que avui compartim amb quatre tarragonins.
Àngel Cunés, exsecretari general de Caixa Tarragona.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Francesc Sanroig,
inspector en cap d'ensenyament.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
També tenim entre nosaltres en Raül Font,
regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament,
i a més a més president del gremi de Pagessos.
Raül, bon dia.
Deu-vos-ho.
I també tenim Pitu Rovira,
president del gremi de llibreters de Tarragona.
Bon dia, Pitu.
Molt bon dia.
Amb aquests quatre convidats, quatre perfils diferents,
comentarem algunes de les notícies destacades a la jornada.
Avui ho venim recordant des de primera hora en els informatius.
És la primera notícia del nostre informatiu.
Ocupa també les portades dels diaris locals.
Avui un informe encarregat per Càritas,
que ha elaborat un grup de professors
de la Universitat Rovira i Virgili,
ens diu que tenim la pobresa instal·lada
en moltes llars de la ciutat de Tarragona.
Un 20% de les llars terragonines
estarien en el llindar d'aquests nivells de pobresa,
seguint els paràmetres de la Unió Europea.
Ens diuen que, bàsicament,
les persones grans que viuen soles,
i especialment les dones,
que tenen pensions d'habitat molt baixes,
serien col·lectius especialment afectats,
però també hi ha gent jove,
hi ha persones que han patit un procés de ruptura familiar,
també afectades,
i geogràficament també indica l'estudi
que els barris de Ponent
són una zona especialment afectada de la ciutat.
Mentre que allavant, pràcticament,
no hi ha cap índex de pobresa,
als barris de Ponent,
aquesta situació és molt alarmant,
fins i tot en algunes zones geogràfiques.
En fi, com dèiem,
és un estudi encarregat per Càritas.
Càritas ha encarregat diferents estudis sectorials
en els últims anys.
Aquest és complet de la ciutat.
Suposo que les dades,
no sé si ens han de sobtar o no,
potser la xifra aquesta,
del 20%,
que és una mica el titular avui de la premsa.
Àngel.
Sí, jo si no recordo malament,
i per la meva condició d'haver estat a Càritas
molt de temps treballant,
recordo que aquest estudi es va fer ja fa 4 o 5 anys,
i el nom realment em penso que era
Estudi de la Riquesa,
de la Pobresa,
i el que s'ha fet ara
em penso que ha estat una actualització d'aquest estudi.
Llavors,
a part de les dates objectives
que veig que surten avui a la premsa,
jo penso que seria molt interessant
de comparar amb l'estudi que es va fer fa 4 o 5 anys,
perquè em penso que el de la dada significativa,
des del punt de vista una mica dels tarragonins
que vivim aquí,
seria veure si aquest índex de pobresa
ha augmentat o ha disminuït.
Per l'altre costat,
també hi ha un tema
que parlàvem abans amb el Pitu fora,
i és que també aquest estudi,
suposo que s'ha fet fa...
Els resultats es donen ara,
però segurament que l'estudi està fet fa...
És el 2007.
Exacte.
Suposo que en aquest moment
aquestes dades també haurien variat
de manera substancial.
Pel tema de la crisi, creus?
Sí, suposo que sí.
Llavors,
també està clar que l'increment de població,
també ho comentàvem amb el Pitu,
suposa un fet negatiu,
perquè suposo que l'increment de població
que s'ha produït,
més aviat s'ha produït per les capes de baix, no?
No sé,
seria una introducció
perquè els altres pugueu dir una mica la vostra, també, no?
Francesc.
Sí,
és evident que això que acaba de comentar l'Àngel
és cert.
És interessant,
des del punt de vista comparatiu,
a veure què ha passat amb cinc anys,
però també ara jo diria que aquest increment
de presència de cues
en els serveis de càritas
portem dos o tres mesos
en què s'ha vist incrementat,
atesa la situació de crisi,
de pèrdues en alguns casos de treball
i que s'ha anat mantenint bastant
la presència dels nouvinguts
que no han marxat,
que són aquí,
però que els recursos alternatius,
diguem-ne que abans encara feien suportable la situació,
doncs ara probablement han desaparegut
i això incrementa més aquesta presència
de persones necessitades
i que encara es pot veure.
Però veure l'estadística que acabes de comentar
és la que és
i s'haurà d'analitzar des d'un punt de vista,
però a mi m'agradaria veure,
això només passa a Tarragona
o és perquè només s'ha fet a Tarragona l'estudi?
Hi ha altres estudis que han fet altres institucions
que situen aquests nivells de pobresa,
com a mínim a Catalunya
si fa no fa en aquests índexs que comentàvem, no?
A veure, extrapolant una mica aquesta situació,
m'agradaria veure què passa a la resta de l'Estat,
perquè és evidentment que fins ara
ens omplim la boca amb el tema dels finançaments,
amb el tema dels pressupostos i tal,
però sembla com si el focus del problema
sempre fos Catalunya,
sempre fos només el punt nord-est de l'Estat,
quan només cal que vagis mirant
o contrastant opinions amb gent
que s'ha passejat una mica per la resta de l'Estat
i si vas al sud,
doncs realment la situació
no és tan alarmant com la que tenim aquí.
Pitu, quina impressió et fa en aquestes dades,
veure aquestes dades avui a la premsa?
A veure, de moment preocupació,
perquè esclar, això és preocupant,
això vol dir que hi ha gent que
que el seu poder adquisitiu
està a nivell sota zero,
vol dir que aquesta gent no està en el mercat,
vol dir que aquesta gent no mou en res,
al contrari, necessiten,
necessiten,
i això realment és preocupant en aquests moments.
el preocupant, i això s'hauria de veure,
és a veure si és que hi ha hagut un increment
i si no hi ha hagut un increment,
si hi ha hagut aquest 20%,
que Déu-n'hi-do,
això vol dir que de cada 10 persones
que circulen pel carrer,
2 són pobres,
i si dius, home,
si aquests 10,
doncs a mi no són 6 o 4,
és aritmètica pura,
i això,
sortim ara al carrer
i comptem 10 persones,
2 pobres,
2 que estan en dificultats serioses,
perquè quan ets pobres
suposo que s'està allò
en dificultats serioses.
I si fas, perdona,
la distribució geogràfica diferent,
és a dir,
pel que deia l'informe,
perquè ho retrata molt bé,
que segurament el centre i el llevant
i el llevant de la ciutat
hi ha poc índex,
però en canvi es concentra molt
en determinats barris.
Si la gent pobra està concentrada
en uns llocs molt determinats,
vol dir que els llocs determinats
són més degradats,
que els serveis són menys,
que el comerç que hi ha allí
en aquella zona
doncs té menys rotació,
tot això implica
implica moltes i moltes coses.
Precupant d'això,
i també s'hauria de veure
en profunditat
aquesta anàlisi,
si aquest 20%,
quin percentatge d'aquest 20%
són gent nouvinguda,
normalment la gent nouvinguda,
la meva percepció,
són gent que
quan arriben aquí ja són pobres.
Quan arriben aquí ja són pobres.
I aquesta gent,
el seu índex de solidaritat
entre ells és molt més gran
que aquella persona,
que ara jo em converteixo
en pobre, no?
A mi em serà molt més difícil
accedir a la solidaritat
si jo em converteixo
en pobre
en un mes, no?
Per vergonya, de vegades.
De vergonya,
al meu entorn,
escolta,
molt pobres sempre,
ai,
com si fos una malura
d'aquelles que ens infecta, no?
S'hauria de veure
d'on procedeix.
seria molt preocupant
veure que d'aquest 20%,
quin percentatge és
de gent
que porta
50 anys vivint a Tarragona
o 30 anys vivint a Tarragona.
Hauríem d'analitzar
a veure això.
Això seria realment preocupant
perquè vol dir
que de gent
que han tingut
un poder adquisitiu
amb 4 anys
s'han convertit
en gent
que no tenen
un poder adquisitiu, no?
Això s'hauria d'analitzar
i veure-ho.
Bueno, suposo que
Calles aquí
és on hi entrarà
i possiblement
dintre pocs dies
veurem
els resultats
de l'anàlisi
d'aquest informe.
Raül.
No, a veure,
d'acord,
em sembla que
en aquests temes
ens posaríem tots
d'acord de seguida, no?
4 o 5 inputs
només,
molt breus, no?
Un,
el de llevant, ponent,
jo crec que això
no ens sorprèn a ningú, no?
Però reflexa,
perdona,
el que deien ahir
els directors de l'estudi,
els responsables de l'estudi,
una certa fractura,
no sé si la paraula
seria adequada,
una certa fractura social
en l'interior de la ciutat, no?
És a dir,
en tenir diferenciades
geogràficament
zones
amb una distribució
de la riquesa molt...
Això sempre ha passat.
I segurament aquí
hi ha moltes altres ciutats, eh?
Però, vull dir,
la gent de Tarragona
ja ho coneixem, això,
no ens sorprèn.
Si em permeteu
la broma de mal gust,
vull dir,
de fet,
llevant és per on surt el sol,
ponent és per on se paga el sol.
Però, a veure,
en tot cas no sorprèn a ningú
i tots sabem
que si hi ha algun...
és una zona residencial,
a la zona de llevant,
xalets, urbanitzacions
i si en tot cas
hi ha algun estranger,
doncs més aviat és
o enginyer de la petroquímica
o metge de Joan XXIII, no?
En aquest sentit,
sorpresa per aquí, cap.
Altra cosa és que després
puguem analitzar o no
perquè la ciutat
s'ha dissenyat d'aquesta manera
i si això és bo,
diguem-ne,
a l'hora de fer xarxa social o no,
avui en dia,
més aviat,
les tendències urbanístiques
es van embarrejar
amb els diferents barris
que es van anar creant
a les ciutats
un tipus de vivendes
i un altre
perquè justament no passi això,
primer punt.
Segon punt,
una societat com la nostra opulenta,
la setena societat industrialitzada
que volem assistir
a les trobades aquestes internacionals
per redefinir el capitalisme
i perquè considerem
que som un dels 10 primers
o dels 8 primers països del món,
etcètera,
no es pot permetre,
no es pot permetre el luxe
que hi hagi gent que perdi el tren,
no?
Vull dir,
tota aquesta gent,
hi ha un risc aquí social
que és que
el que en té més en tingui més
i el que en té menys
encara vagi a menys, no?
I això és evident
que provoca una fractura social important.
Per tant,
una reflexió important a fer.
Tercer punt
que volia posar també
damunt de la taula,
a part d'aquest 20%,
l'UNESCO,
la FAO,
organismes internacionals
d'aquest estil,
parlen a més a més
d'un altre tipus de pobresa
que és el que anomenen
pobresa relativa,
és a dir,
no aquell que passa a fam
des del punt de vista
de pobresa,
de compte infantil,
perquè ens entenguem,
o de Charles Dickens,
sinó la pobresa
que avui en dia
també està instal·lada
en els nostres dies,
i que em sembla que
algun d'aquests organismes
comptava que era
aquella persona
que no es pot permetre
el luxe de fer
una setmana l'any de vacances
o no es pot permetre
el luxe
de sortir
no sé quantes vegades
al cine,
és a dir,
hi ha tot un segment,
a més a més,
d'aquest 20% de la gent
que pateix
per arribar a final de mes.
Que té unes limitacions econòmiques.
Correcte,
i per tant,
més enllà d'aquest 20%,
compta,
perquè hi ha
una altra llum de l'arte
que a la nostra societat
se'ns està encenent.
Un penúltim tema,
el paper de la reflexió,
el paper de la família
en aquests casos,
no la família,
al final,
en molts d'aquests casos
de pobresa,
acaba sent el salvavides.
Sort,
és la millor seguretat social,
el millor Montepio
i la millor estructura social
que en aquests moments
encara avui existeix.
Però, clar,
què està passant?
I abans ho apuntava
algú de valtros cada vegada més,
famílies monoparentals,
els fills per un cantó,
els pares per un altre,
divorcis,
separacions,
tot això fa que la nostra societat
no sigui com la societat
de fa 40 anys
i aquella solidaritat
que dèieu
on primer es trobes
a dintre,
en el si de la família.
En el moment
en què l'anem
d'estructurant,
els problemes de pobresa
s'agreugen en aquest sentit.
I l'última reflexió
i acabo de seguida,
una persona,
desenganyem-nos,
vingui de fora,
sigui de dintre,
sigui nou, pobre,
o sigui,
necessita 40-50 euros
per mantenir la seva família
i en el moment
en què aquella persona
no tingui una font d'ingressos
o de recursos diaris
per poder mantenir la família,
una família tipus,
un matrimoni
amb dos fills,
lloguer,
aigua,
llum,
col·legis,
desplaçaments,
roba,
com a mínim
40 euros diaris.
Això vol dir
que aquest 20%
de la gent
tenen problemes
per assolir
aquests nivells econòmics
i això també
és preocupant.
I estem preparats
per afrontar situacions
que es poden agreujar
precisament,
algú ja ho comentava,
aquestes dades
són del 2007,
el 2008
estem patint
una crisi
evident en els últims mesos
que més segurament
anirà més.
Aquí institucions
o entitats
com Càritas,
les pròpies institucions
públiques
que han de fer front
a cada cop més despeses
en serveis socials,
en una situació,
també algú ho ha recordat,
el tema del finançament,
problemes de finançament
de les pròpies institucions,
sembla que anem
en una situació
cada cop més complicada
en què no sé
si podem fer front
entre tots
a situacions
cada cop més extremes
de pobresa.
Jo entenc que,
per exemple,
a Càritas
el que fa és un estudi,
d'alguna manera
el que fa és denúncia,
però no crec que
tampoc sigui l'entitat
que hagi de respondre,
és a dir,
jo penso que Càritas
com altres moltes entitats
el que fan és ajudar
dintre de les seves possibilitats
a pal·liar una mica
el problema.
Aquest és un toc
d'atenció
entenc jo
de cara a les administracions
i de cara a la societat.
Una mica
el Raül Font
deia una miqueta
el tema aquest
que hi ha pobresa
en el nostre...
Però als Estats Units
també n'hi ha de pobresa
i a Alemanya,
vull dir,
ja ens ficaríem
en un tema
molt més greu
perquè solucionar
aquests problemes
de qui depèn?
Depèn de cadascú
de nosaltres probablement,
depèn de les institucions,
però de quines?
De l'Ajuntament de Tarragona
en aquest cas,
evidentment,
qui hi deu tenir
que fer el que pugui,
però vull dir,
va molt més enllà,
va a nivell
d'instàncies més superiors,
la Generalitat,
l'Estat,
que d'alguna manera...
Jo crec que la forma
és, evidentment,
la gent que té necessitats
el primer que vol
és treball
i aquesta és,
ja diria,
és la clau
de volta del tema.
És la font d'un raig...
El que hem de fer tots
és aconseguir
que hi hagi treball
per tothom.
Aquest seria una mica...
I ara estem precisament
en una situació
justament complicadíssima.
Cada cop podem trobar-nos
amb més problemes.
Molt complicada,
però és que ara
ens anem amb una altra història
i a mi em va portar
amb una reflexió,
això del treball per tothom.
Ahir el Parlament Europeu
va tombar
aquesta iniciativa
de les 65 hores setmanals.
Jo feia la reflexió,
a veure,
això he de treballar
a 65 hores setmanals,
em surten
a 12 hores diàries.
Escolta'm,
i per què no s'aparteixi això?
D'acord,
65 hores setmanals,
però partides
entre dues persones.
Perquè he d'estar jo
treballant
a 12 hores diàries
quan el Raül
doncs no té feina.
Doncs escolta'm,
tens les partits.
I cobrant la meitat.
I possiblement
cobrant la meitat.
perquè potser hem d'abaixar
d'aquest pedestal
fictici.
Aquest núvol
que hem viscut.
No, núvol no,
un pedestal fictici
que teníem aquí muntat
i fent una metàfora
que jo l'estic utilitzant
cada vegada més,
és que semblava
que cada dia
fos la rebella
de Capdany.
I confeti,
serpentines,
i coets,
i anem fent.
I ara ens trobem
en una situació realment...
La piràmide aquesta,
no?
Anem fent
i aquí ens hem trobat.
Això que va tombar
ahir el Parlament Europeu,
feliçment...
És una bestiesa.
És una bestiesa
perquè, a veure,
és anar a exprimir
aquell que té feina
i deixar...
Jo ho vaig dir així,
i deixar de banda
aquell que no té feina.
El lloc de feina
l'ocupo jo
i tanco la porta
amb un altre.
Home, doncs no.
Potser que el repartiment social
també hi hauria de ser.
De les dades que ja comentava,
a mi que algú ha tret
el comentari
del tema de la família,
de viure sol o no.
Curiós,
jubilat sol,
la taxa de pobresa
és el 47,5%,
la més alta
de tots els grups
que s'han analitzat
i l'adult sol,
és a dir,
no una persona gran,
però que viu sola,
sigui homo dona,
també arriba
a la taxa de pobresa
al 26%.
És a dir,
que precisament
les persones
que viuen soles
per diferents motius,
o que estan vivis
separats,
solters i tal,
serien les que estan
en més risc de pobresa.
No sé si això
explica alguna cosa.
Francesc.
Home,
jo crec que,
a la llarga,
acabem arribant
a la conclusió
més evident
que sempre es dona,
no?,
que l'economia
és la que mou el mercat
i que és
el factor
que desestabilitza
o acciona
determinats
ressorts
de motivacions
personals
piramidals
o no,
que deia aquí
ara
el Pitu.
Jo només voldria dir
dues o tres reflexions.
Per exemple,
és curiós
que ara
torni a tenir
un gran input
de ressorgiment
la famosa obra
de Marx,
El Capital,
que es torna
a reeditar
d'una manera
desaforada.
Escolta,
a vegades
en venen més
de llibrets.
Bé,
no, no,
no,
no ho dic
només
per tema
ideològic,
sinó
simplement
que hi ha
algú
que s'hi torna
a costar
perquè
hi ha realitats
filosòfiques
que independentment
de la utilització
política
que s'hagi fet
tenen una base
filosòfica
de fons
i que
val la pena
tenir en compte.
I després
hi ha
aquesta altra
situació
que
hem viscut
una mica
el cofoïsme
social
que hem estat
una societat
perfecta.
Jo crec que
hem estat
una societat
enganyada
i ara
la feina
que tenen
els polítics
és d'administrar
el desengany.
Per què
cal saber
administrar
aquest desengany?
Perquè
qui no sàpiga
administrar
el desengany
la societat
en un moment
o altre
com l'aigua
troba sortida.
Per què ho dic
que això?
Doncs perquè
tenim una societat
esclavitzada.
Ens pensàvem
que era una societat
lliure
i bé
abans
en la cultura
dels romans
hi va haver
l'esclavitud
instaurada
en la cultura
dels americans
també hi va haver
l'esclavitud
instaurada
alliberada
i tot el que vulguis
però és que
nosaltres hem tingut
mundialment
ara
o tenim
tots
una argolla
que és
el consum
que ens té
gairebé
garrativats
a la majoria
a la majoria
de la societat
i aquest consumisme
és la que acaba
muntant
aquesta piràmide
de ficció
com a sortida
idònia
per a tapar
o maquillar
realitats
molt més de fons
que deia l'Àngel
ara en aquest moment
vull dir
és així
i
això que deia
ara el Raül
de l'estructura
familiar
és cert
però a veure
és cert
independentment
de les
de les formes
que es puguin
adoptar
de tipus social
però
hi ha retorns
ara
en aquests moments
cada vegada
més insistents
d'alguns
que fan
reagrupaments
no només
reagrupaments
de nouvinguts
no
reagrupaments
d'autòctons
ja es donen
ja es donen
i referent a aquest tema
que deies tu
una mica
de l'argolla
del consumisme
i lligat
a una de les 65 hores
és que vull dir
avui en dia
hi ha molta gent
que treballa moltes hores
i tant
moltes hores
vull dir
que no declarades
per dir-ho d'alguna manera
però simplement
per mantenir
el seu ritme de vida
i la pressió que rep
de la societat
que li demana
que vull dir
en fi
ha de complir uns objectius
ha de fer una sèrie de coses
i tal
i fa 10 anys
o fa 8 anys
parlaven de la societat
de l'oci
ara arribarà
ara arribarà un moment
que tindrem
que tindrem
molt de temps lliure
i el podrem dedicar
no sé quantes
ha sigut el gran engany
sí
perquè anem
justament
amb una societat
que sembla que cada cop
ha de treballar
més hores
en fi
de l'estudi
després de les notícies
de les 10
en parlarem més ampliament
amb els seus responsables
i amb el director
de Càritas
Interparroquia
a la Tarragona
que estarà en directe
en aquests estudis
en un comentari
que has fet
és molt normal
que la gent
que visqui sola
tingui més dificultat
és molt normal
que la gent
d'una certa edat
jubilats
i viudes
és normal
que siguin
el grup
perquè
de passar
de l'estadi
del treball
i tindre
un ingrés
de diner
fix
al mes
a passar
a l'estadi
de pensionista
hi ha un
barranc
impressionant
de tenir
un ingrés
X
a passar
el 60%
o el 70%
d'aquell ingrés
amb les mateixes
o més despeses
és gran
viure sol
clar
si ara nosaltres
5 ens posem
a viure
tots en un pis
compartirem
les despeses
i ens assordirà
si vius tu sol
totes aquelles despeses
van a càrrec teu
i damunt
t'has convertit
en un jubilat
i l'hem liat
Digues Francesc
i lligant amb això
que acaba de dir
el Pitu
jo només voldria
fer una reflexió
en aquest aspecte
que
aquesta piràmide
que dèiem
en el moment
que es produeixin
els reagrupaments
lògics
per intentar
consolidar
economies
hi haurà
desocupacions
d'habitatges
molt més fortes
de les que hi ha
en aquest moment
i aleshores
podríem arribar
a l'altra conseqüència
els àrees
àrees residencials
estratègiques
clar
si això implica
que ara
hi ha una política
de promoció
d'augment
de construccions
de vivendes
a uns quants anys
vista
d'acord
però
si tenim ara
desocupació
de vivenda
considerable
amb els àrees
previstos
encara
hi pot haver
molt més
per tant
tindrem
autèntiques
estructures
de totxo
formigó
o del que vulgueu
però
en un espai
útil
8
en fi
és que abans
ho comentava
una mica
amb el Pito
i perdona
però
deien que
precisament
els estudis
d'aquestes persones
jubilades
algunes d'elles
es pot donar
el cas anecdòtic
que el seu pensió
de jubilació
no els hi doni
per
o sigui
no arribin
a aquest llindar
i en canvi
tinguin un pis
de propietat
clar
perquè també
va amb la línia
del que
deia el Francesc
també
en fi
veurem com
com dèiem
entrarem
en el detall
una mica
de l'estudi
d'aquí una estona
en aquest programa
si em permeten
parlem d'altres temes
d'actualitat
aquests dies
és notícia
l'edifici emblemàtic
de la facultat de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
ahir es va fer
l'acte institucional
d'acomiad
es va fer fins i tot
simbòlicament
el trasllad
dels estudis de lletres
al campus
de l'Avinguda
de l'Avinguda Catalunya
i ja saben també
que aquests dies
ahir ho publicava
el diari de Tarragona
i després
ho van poder confirmar
ja la possibilitat
que de manera temporal
durant dos o tres cursos
el futur institut
de secundària
del Tarragona 2
de la zona Tarragona 2
s'instal·li
a la facultat
de lletres
a l'edifici
de la plaça Imperial Tàrraco
a més a més
d'altres serveis
o d'altres entitats
que els sembla
aquesta decisió
tenint en compte
avui el Francesc
que ve del món
de l'ensenyament
que ve avui no
vull dir
que és una persona
del món de l'ensenyament
seria una solució adequada
mentre es fan
les obres de l'institut
Tarragona 2
home la solució
és l'adequada
sempre i quan
l'Ajuntament
faciliti
l'ús
d'aquest edifici
perquè si no
el Departament
d'Educació
no en podrà
disposar
de cap de les maneres
per tant
el primer pas
l'ha de fer l'Ajuntament
en el sentit
de fer l'oferta
de l'espai
i després
és parlar-ne
sí
seria una bona solució
perquè hi ha molta pressió
d'alumnes
quan dic pressió
vull dir que hi ha
una gran quantitat
d'alumnes
concentrats
als instituts
s'ha de fer un nou institut
i aleshores
això permetria
una estratègia
de reequilibri
educatiu
sobretot
en la secundària
obligatòria
dels altres dos instituts
que hi ha molt propers
que poden ser
el Martí Franquès
i el Vidal Ibarraquer
Raül
que et sembla
forma part
de la necessària
cooperació
entre les administracions
públiques
l'administrat
justament el que vol
i demana
i reivindica
és això
a vegades
no s'entén
el funcionament
que a vegades tenim
poso el meu culpa
el primer de tots
a vegades
des de les diferents
administracions públiques
sembla que funcionem
una mica
com a regnes a taifes
la nostra obligació
és detectar
els problemes
que té la comunitat
i intentar
buscar-hi solucions
i si poden ser
bones per tothom
mentre l'Ajuntament
no acabi
de redefinir
aquest trasllat
que sembla que es vol fer
de totes les oficines
administratives
que hi ha a la Rambla
per desplaçar-les aquí
a l'edifici
de l'antiga Salle
perquè ens en denguem
doncs bueno
si pot
justament allò
havia sigut
un institut
un centre d'ensenyament
concertat
com era la Salle
els germans de la Salle
de tota la vida
i per tant
és tornar
allò de gira el món
torna el born
de fet no perdut mai
la categoria educativa
no l'ha perdut
exacte
no l'ha perdut mai
l'estructura
la teia
de la taula
esclar
sí sí
allí pràcticament
el departament d'ensenyament
com aquell qui diu
el guix
hi hauria de ficar
gairebé
home diguem-ne
que podrem posar altres
tecnologies
algun altre més
més a més del guix
no
vols dir que la barreria
no l'estè
no home
el departament d'educació
en aquests moments
ja té equipaments
suficients
malgrat que algú
ho pugui posar en dubte
perquè a més a més del guix
hi posi altres dotacions
de pressupost
molt més interessants
que el guix
és necessari
ja saps que
caricaturitzava
Pitu
què et sembla a tu
això
que en fèiem
el trasllat de lletres
allò no és que dibuïti
el cinema
amb un institut
de manera temporal
vist molt des de fora
la percepció és que
l'Institut Martí Franquesa
està massificat
hi ha molta gent
i el Vidal i Barraquer
i suposo que això
a part de la incorporació
de nous estudiants
és esponjar
tots aquests instituts
i crear-los
de nou
suposo que no es crea
perquè sí
sinó perquè és necessari
només cal veure els barracots
que hi ha tant
l'un com l'altre
per tant això vol dir
que hi ha
els barracots
del Martí Franquesa
estan justificats
per les obres
que en aquell moment
es fan
no perquè estiguin
densament
el Vidal i Barraquer
per això deia
que s'ha de racionalitzar
sobretot aquesta zona
que a més a més
no hem de perdre de vista
que és cèntrica
que a més a més
facilita
l'accés
d'una manera natural
sense ús de
i davant de la parada
de l'estació d'autobusos
no però que
a veure
aquest espai
si de moment
l'Ajuntament
no l'ha d'utilitzar
per usos propis
perquè tampoc
no té diners
per invertir
i no sé què
sí perquè
perdona
l'operació
de tercera
de l'Ajuntament
es feia
amb una permuta de terrenys
per fer pisos
en fi
ja sabeu
tot el tema
de la crisi immobiliària
de moment
s'ha d'utilitzar
durant dos o tres anys
o s'aconvinguin
amb això
perfecte
pregunta
i he estat fora d'òrbita
durant tant de temps
sé que hi havia un problema
entre raonadors
en què no els veïns
o volien l'institut
pregunta
com està aquest tema
i s'ha aprovat el projecte
perquè estigui endavant
jo entenc
que l'institut
és lògic
que vagi allí
endavant
i té una escola
el Saipax
és de correspondència
excèntric allò
no està
els veïns
el que es queixaven
és de la mobilitat
els problemes de mobilitat
que pot suposar
tenir dos grans centres educatius
en aquella zona
però el projecte
si no vaig equivocar
Francesc està aprovat
és una qüestió de temps
que clar
un institut no es fa
d'un dia per l'altre
s'ha de planificar tot això
i suposo que les obres
em sembla que hi ha la reserva d'espai
sí, sí, sí
hi ha la reserva d'espai
per tant el que diu
queda darrere
queda darrere de la universitat
pràcticament
el que diu
el que diu l'Ajuntament
és que
mentre es fa l'institut
que costarà com a mínim
un parell d'anys fer-ho
traslladem aquests alumnes
i espongem
els altres instituts
a l'edifici de Lletres
Àngel
a veure, jo veig el problema
més enllà
una mica
i no sol de l'institut
que a mi em sembla bé d'entrada
vull dir, em sembla molt bé
vull dir que s'aprofiti
un lloc que a més a més
vull dir, si no s'utilitza
segurament es degradaria
vull dir
sinó que l'Ajuntament
entenc que el teu projecte
passarà totes les seves oficines
en aquesta zona
sí
a un més llarg termini
però que això ja queda
ajornat
però que mentrestant
jo penso que hi anirà a l'institut
hi anirà a l'associació
de no sé què
l'oficina
jovenil
un munt d'entitats
un munt d'entitats culturals
que demanen el seu lloc
i jo el problema
el veig després
com marxaran
aquestes entitats
en aquest lloc
i on aniran després
perquè
què vols
tu ja vols mirar
d'aquí 3 o 4 anys
això Àngel
és un mal endèmic
d'aquí de ciutat
no, és que vol dir la pena
de fer previsió
d'aquestes coses
amb això té un error
en el sentit que
la gent adquireix drets
drets adquirits
van dir que farien
un inventari
de necessitats
d'aquest tipus
Àngel
amb això entraríem
en un altre debat
que ens portaria
en un altre estadi
en el qual
i jo sempre
n'he sigut molt crític
vull dir
a mi sembla molt bé
el teixit associatiu
que tingui aquesta ciutat
i qualsevol altre
el que passa
i amb això
en som molt crític
totes
totes
totes les entitats
molt poques
han pensat
en tindre un patrimoni
i moltes d'elles
tenen més de 50 anys
i amb 50 anys
no han sigut capaços
de tindre un patrimoni
propi
aquests senyors
aquí al costat
el tenen
però el teniu
però quantes entitats
aquí des que van
voltant
parla de la gremi
de pagesos
no en tenen
i llavors van a raure
que a l'Ajuntament
la Generalitat
pagui
ens solucioni
el problema
perquè ens hem de reunir
escolti
no
no
no
no perquè no funcioni així
ha de funcionar
d'anar altra manera
és a dir
s'abusa
de demanar
l'ajut
i l'exoploc
a les institucions
i això estarem-ho
pràcticament
a totes les entitats
llavors
ara ve el grup
no sé què
no sé quant
escolta'm
si va
un localet
un quartet
per dintre l'arxiu
la biblioteca
si és una entitat gran
ja hi som
no
clar
no és això
no
no hem d'anar
d'aquesta
d'aquesta història
llavors ve el problema
que ell
mira la llunyeria
que li passarà
amb aquella entitat
la banda
no sé què
escolta'm tu
si la banda de música
és municipal
és l'Ajuntament
qui serà
de cuidar
de la banda
per això
jo que no m'ho prenguin
en consideració
però si la banda
de música
és privada
són ells
els que s'han de preocupar
del seu local
de la seva estructura
que poden demanar ajudes
evidentment
però que no sigui
o la colla de castells
no sé què
no
en fi
això ens portaria
un altre debat
sí sí
entrem en un altre debat
molt interessant
ho dic per allò que ha dit
l'Àngel
però ja veuen el rellotge
que el temps s'escapa
inexorable
inexorable
el temps és
en fi
però és interessant
segurament obrir aquest debat
amb l'Àngel
ja mirant
d'aquí a 4 o 5 anys
fa un repte
per la propera campanya electoral
sí
doncs mira
ens ho apuntem
això queda enregistrat
en aquesta tertúlia
en fi
és de les últimes tertúlies
de l'any
així que agraïm
a l'Àngel Cunés
al Francesc Roig
al Raül Font
i al Pitu Rovira
que hagin vingut
moltes gràcies
bones festes
que vagi molt bé
aquest període
de Nadal
i també
feliç entrada
d'any 9
del 2009
ens retrobarem
amb properes tertúlies
ja al mes de gener
gràcies
i fins la propera
adeu-sia
bon dia
bon dia
bon dia