Sintònia de Tertúlia, el matí de Tarragona, Ràdio,
obrim mitja hora d'opinió, mitja hora de tertúlia
per debatre, per comentar les notícies d'actualitat de la jornada.
Avui hem reunit tres ciutadans, tres advocats.
De fet, saludem Xavier Soler Poblet. Xavier, bon dia.
Molt bon dia.
En Manel Roca també ens acompanya. Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya l'advocat Antoni Sales.
Antoni, bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia, gràcies.
Us trobeu bé, a gust?
És una tertúlia de la llei i l'ordre.
Doncs amb aquest...
A més, si em permeteu un segon,
jo crec que amb tu ja he estat alguna altra vegada.
Sí, cert.
Contigo no.
No, a mi no.
Però és que, dono...
Benint ho pensava, fixa-te-hi, Manel, un segon,
Benint ho pensava, a veure, Manel Roca,
ostres, Manel Roca va ser professor meu de geografia
quan jo feia primer de batxiller a l'assall.
Quan jo vaig acabar la carrera,
li demanava molts consells
i sempre em va donar un cop de mà.
I l'Antonio Sales el vaig destatar.
Va estar al meu despatx
quan va començar a exercir la professió.
Si no fos perquè l'Antonio,
com que és el nou avui entre nosaltres,
estic a pagar el cafè,
ara jo et pagava el cafè,
però no t'ho acabes de dir.
Bueno, el carají, xato, quan sortim.
Vinga, va, el primer cafè el posem nosaltres,
el segon el feu al vostre gust.
Amb aquests tres convidats,
plantegem diferents qüestions d'actualitat,
una actualitat que passa de forma gairebé inevitable
per parlar de l'aigua,
una polèmica que avui torna a ser d'actualitat.
Avui, aquest migdia, es preveu
que el Consell de Ministres aprovi el reial decret
que aprovi de forma definitiva
l'ampliació del mini-transbassament fins a Barcelona.
I avui, aquesta tarda,
s'ha previst que el conseller de Medi Ambient i Habitatge,
Francesc Baltasar,
arribi a Tarragona,
visite la ciutat de manera oficial
per parlar amb administracions i també amb regants
per últimar alguns detalls d'aquest projecte.
No sé com han vist,
com han valorat,
com valoren, de fet,
l'evolució de tota aquesta polèmica
durant les últimes setmanes.
Xavier, començem per tu.
Home, a veure, jo parteixo de la base
que existeix el principi de la solidaritat
i que hem de seguir el principi de la solidaritat
i en aquests moments
Barcelona està passant un mal tràncol.
No obstant això,
és obvi que els ciutadans de Tarragona,
els que vivíem en aquella època,
no fa gaires anys,
l'any 86, l'any 87,
hem de tindre memòria històrica
i hem de tindre memòria històrica.
Tarragona es va quedar amb aigua salada
i quan van començar a xupar l'aigua dels pous,
estaven infectats del petroli
de quan s'havia bombardejat la camsa
i tothom se'n recordarà
que quan s'adutxàvem fèiem olor de gasolina i de petroli.
I de sal.
I d'aigua salada.
A nosaltres,
tot aquest fullon que hi ha ara per Barcelona i tal,
d'altres no se'n van recordar mai ningú.
al final van fer aquest mini trasbassament
que es va solucionar el tema.
Però en altres,
ningú ens va dir de Barcelona
que necessiteu alguna cosa,
ni siquiera això.
No obstant això,
entenc que encara que ells ho hagin fet molt malament,
la nostra obligació és la solidaritat
i ajudar al tràngol que estan passant els de Barcelona.
Sí, d'acord, d'acord, d'acord.
Abans d'entrar en el micròfon,
precisament els tres havien parlat una miqueta sobre aquest tema
i coincidim, crec, amb el que acaba de dir en Javier.
És a dir, tots ens en recordem
de la temàtica de l'aigua a Tarragona,
salada, pudenta,
amb petroli no es podia veure,
gent gran que tenia que anar a l'oliva o allà un fos,
amb un carret a Perefort,
d'allà la font aquella a buscar aigua,
fent cua o pagar l'aigua a preu d'or,
com aquell qui diu.
És a dir, això era un problema greu per la ciutat
i mai, mai ningú s'havia recordat fora d'aquí
que a Tarragona estàvem d'aquesta manera.
Ara ve tota aquesta projecció mediàtica,
de televisió, de premsa, de ràdio,
matxacant cada dia i tal,
que Barcelona, que Barcelona.
Estem d'acord, els tres que estem aquí,
que s'ha de proporcionar aigua a Barcelona,
és a dir, s'ha de repartir,
és un bé comú,
és una cosa de primera necessitat,
per tant, és igual,
si es diu minitransmessament,
si es diu conducció,
si es diu aportació,
si és en vaixell,
és a dir, això està clar.
Ara, que ens en recordem,
tenim memòria de tot això,
eh, Antonio?
Sens dubte, sens dubte.
Anem a veure.
Jo també voldria fer la següent reflexió.
Sens dubte,
nosaltres vam patir,
durant molts anys,
molts anys,
com diu el maner del Javier,
una sequera tremenda,
o una manca d'aigua tremenda,
que això va fer,
que nosaltres,
a la peguéssim a l'aigua de la ixeta,
que era absolutament dolenta.
Això és veritat,
però com es va acabar?
Es va acabar
amb una decisió política
de fer un minut d'esbassament.
Costés el que costés,
es va arribar a un acord
i es va fer una obra,
que en aquell moment potser era,
no farà onica,
però era molt important,
que va costar molts diners
i es va fer.
El que per mi és un autèntica vergonya,
i ho dic d'aquesta forma
en totes les paraules,
i és un autèntica vergonya,
és que si fa que tenim
que passi a Tarragona
20 o 25 segles,
encara estem al segle XXI
discutint si Barcelona
tenia aigua o no tenia aigua.
Aquí a Tarragona sabem,
bueno, ho sabem perquè és Tarragona,
que sempre sortíem a pregar
perquè plogués
i sempre hi ha hagut manca d'aigua.
Creieu que al segle XXI
no es tenia d'haver abordat
aquesta problemàtica
i no estar ara
en un parxe dient
de saladora sí,
de saladora no,
amb minut d'esbassament,
aquesta poqueta d'aigua
o el que sigui.
Si la solució és el trasbast
de la roïna,
doncs s'ha de fer.
Si la solució és,
com va fer Franco,
fer 50.000 pantans,
que no ho sé,
s'ha de fer,
però s'ha d'abordar
un debat
i s'ha d'abordar
una qüestió política
amb profunditat,
deixant de banda
de les qüestions partidistes,
que és el que jo trobo
a faltar avui per avui,
que totes les opinions
més aviat són partidistes
i no són amb reflexions profundes
i abordat
d'una bandera definitiva
i per sempre
el tema de l'aigua,
que ho haguen
que estar d'aquí 50 anys
per tenir aquest problema.
Això és veritat.
Creieu, per tant,
que no s'ha plantejat
un debat obert
per part de les diferents
administracions.
No, més que un debat,
això, com diu Antonio,
fa molts anys
que es podia preveure.
Això era crònica
d'una sequera anunciada.
És a dir,
les ciutats,
la demografia,
tot va creixent,
cada vegada hi ha més
necessitat d'aigua
i aleshores
això es tenia d'haver previst
no ara fa un any
o dos o tres,
si potser eren 20 o 30
quan fos.
Això es tenia d'haver
programat
perquè he sabut
que no podem estar
sempre mirant
cap al cel
a veure si plou
o no plou.
És a dir,
n'hi ha uns
que per l'únic
que és el que estem fent
per cert aquests dies
que estem tots pendents
en la previsió meteorològica
i desitjant que plogui.
N'hi ha uns
que diu que resen
perquè plogui
i diu que n'hi ha uns altres
que resen
perquè no plogui.
Això també és una altra història,
no?
Vull dir que,
a veure,
broma a la banda,
no podem estar,
repeteixo,
mirant a veure si plou.
Se té que fer
una política hidràulica
de salenitzadores,
de plantejaments...
és que cada vegada
hi haurà més gent
en aquest món,
cada vegada
la qualitat de vida,
cada vegada
els anys de vida...
Manel,
el defecte
de la falta
de previsió de futur
en aquest país
és endèmic.
Existir endèmic.
És endèmic.
Aquí no hi ha
una previsió de futur.
Però no amb l'aigua,
amb quasi tot.
Amb tot,
amb autopistes,
amb carretes...
El factor llatí
de la impugnització.
Si ara ho estem veient,
ara fan l'ampliació
de l'AP7
d'aquí fins a Barcelona,
un carrilet més.
Sí.
El tercer carril.
El tercer...
Escolta,
fan...
Fasin necessis
que llavors
estarem cent anys
sense tindre que tocar
ni malmetre el tevetó.
Bueno,
però almenys el fan,
tu,
perquè si no només faltaria
que no el fessis.
Vull dir...
Molt bé,
però són pedaços.
Sí,
són pedaços.
Són pedaços.
Són parxes
que per avui
solucionen el problema,
però d'aquí dos dies
l'autovia
que deia a Tarragona...
Pant per a hoy,
amb ben per a mañana.
Sí,
perquè la societat creix
i va molt més ràpidament
que no pas
el que s'està fent
d'infraestructura.
Jo entenc
que els recursos
són limitats.
Entenc que els recursos
són limitats.
Entenc que abordar
determinades infraestructures
costa molt
perquè tenim pocs diners.
Això és obvi,
però el que està clar
és que si la població
paga impostos,
els paga
perquè el polític
faci una reflexió profunda
i miri
no els propers quatre anys,
sinó que miri
els propers vint anys.
És que de veritat
és una irresponsabilitat
per part de les polítics
que es trobem avui en dia
com s'estan trobant ara
aquest problema de l'aigua.
per mi és una autèntica
irresponsabilitat política.
Més que
estic d'acord, no?
Més que
és la irresponsabilitat
prové
que ens trobem
com ens trobem ara.
Jo crec que
el tema està en que
ara
que ens trobem
o que es troben
en una situació
de risc
o d'extrema necessitat
estem discutint
el xocolata del lloro.
Aquest és el problema.
És a dir,
si aquí, ara,
en aquest moment històric
que hi ha una problemàtica
sèria i greu
tothom
de mutu acord
i a base de diàleg
se solucionés
i es deixessin
d'històries,
això és el que procediria.
Perquè si no,
estem entorpint
la possibilitat
de la solució.
i després amb una altra cosa,
amb prioritats.
institucional,
que si jo m'aniré aquí,
que si tu tens més dret que jo.
tot això amb prioritats.
Primer,
l'aigua de boca,
els camps de golf,
tercer o quart lloc.
O cinquè.
O cinquè.
O que reguin en pipí.
O que facin el que faci falta.
Sí, però respira,
has-me t'ha dit un tema
de camp de golf
que jo també voldria parlar.
A veure,
del camp de golf
i del repte camp de golf.
Està clar
que si fa falta aigua de boca
no es pot regar un camp de golf.
Això crec que tots coincidim,
està claríssim.
Això és el mental,
està claríssim.
Però jo et dic una cosa.
Si tu amb un camp de golf,
i deixo el tema
al damunt de la taula,
si tu amb un camp de golf
li dius,
miri,
jo li deixo fer un camp de golf
que vostè no podrà regar
quan faci falta aigua de boca.
Però si vostè vol regar
quan hi ha abundància d'aigua,
vostè pagarà l'aigua
deu vegades més
o vint vegades més
o cinquanta vegades més
que el consum d'aigua de boca.
Aquests diners
el permetrien
sufragar infraestructures
que d'altra forma
no podries fer.
I a més,
i aprofitar,
i depurar les aigües,
potencialment,
depuradora d'aigües.
També per regar la gespa
no es necessita
que sigui forçosament
aigua de boca,
pot ser qualsevol classe d'aigua.
Per descomptat.
De la més baixa qualitat que sigui,
perquè allò funcionava igual.
Que jugueu-ho vosaltres.
No.
No,
doncs jo diria,
no jugar golf.
Sé,
sé,
gofos.
Jo sóc de pista de terra,
com sabeu.
Sí,
el que passa és que
jo crec que s'ha d'aprofitar
aquells sectors de la població
que econòmicament
tenen més diners
i aprofitar aquesta via
per aconseguir
una cosa que tenim,
que el govern té poc,
que són diners,
o sigui,
els diners s'han d'aconseguir
amb una mica d'imaginació.
Si hi havia impostos
teníem els que tenim,
doncs potser...
Gravar-ho, diguem-ne, no?
Clar,
clar,
gravar.
Que si tu vols implantar
un camp de golf,
per descomptat,
quan ja manca a l'aigua,
està clar que no es pot regar,
perquè això és
de sentit comú, no?
Però quan l'aigua...
Però és que hi ha que no...
Antonio,
hi ha gent que no entén
de sentit comú.
Aquest és molt fumo.
Se'ls ha de vigilar, no?
És que s'ha d'estar pendent,
dient,
ep,
això és com el carnet de conduir, no?
Sí.
220 per hora, tu.
No tenen sentit comú.
Sí,
però jo soc de les persones que...
I a més a més,
i t'ho dic de veritat,
jo potser soc massa confiat
o potser massa ingenu,
també ho reconec, no?
Jo soc d'aquelles persones
que quan a mi l'Estat
m'ava a dir
fa falta fer el trasbassament de l'Ebre,
jo vaig pensar,
doncs,
és veritat,
potser fa falta
fer el trasbassament de l'Ebre,
perquè si aquest trasbassament
està controlat
i hi ha un equip d'experts
que vigila,
que no es tregui més l'aigua
que faci falta
perquè el capval ecològic
estigui controlat,
doncs vaig pensar,
és correcte.
Encabat van sortir s'ecologistes
i van dir,
no es pot fer perquè no hi ha sobrant.
I jo m'ho vaig creure,
m'ho vaig creure
que realment no hi havia sobrant
d'aigua de l'Ebre
i m'ho vaig creure,
ingenu, m'ho vaig creure.
I ara arriben i diuen,
sí,
ara podem treure,
però no ho podem treure,
ara podem treure
i ara podem esgotar això d'aquí,
i ara no podem esgotar.
Bé,
llavors ja la inseguritat
ja es converteix en malfiança.
A partir d'aquí,
ara que trelles
la qüestió del Pla Hidrològic Nacional,
què en penseu
de la postura
que s'està adoptant
des de diferents col·lectius
polítics i socials
d'arregants
des de les terres de l'Ebre?
Ja han manifestat obertament
la seva posició contrària
a l'ampliació
d'aquest mini-transvassament.
De fet,
anuncien diferents protestes.
Per aquesta tarda
se n'assequalla
en una coincidint
amb la visita del conseller
aquesta tarda a la ciutat.
amb la sortida
del primer vaixell d'aigua
de Tarragona
cap a Barcelona
i fins i tot
els propis dirigents polítics
d'Iniciativa per Catalunya
s'han mitja enfrontat
amb el conseller del RAM
i del seu partit.
És que és tot això
el que estem dient.
És a dir,
amb tots els respectes...
Però Manel,
la gent de les terres de l'Ebre
té raó,
té dret...
Té dret i té raó
a queixar-se?
A veure,
tampoc jo conec,
jo personalment
amb molta profunditat
la temàtica aquesta.
Òbviament,
el que sentim,
el que llegim,
el que veiem
amb els mitjans de comunicació...
Sembla fer un màster
però aquests dies
de tots anar aigua.
Senyor moderador,
hi ha un mini-trasbassament
que és el de Tarragona,
cert?
Sembla que hi ha,
a veure,
tres coma,
no sé què,
tòmetres...
Ho dic, sí.
Això, eh?
Això, així?
Dels quals Tarragona
només em fa servir...
Ui Pico.
Ui Pico o Escaig.
Molt bé.
Això vol dir que
està pactat
i pagat
aquesta quantitat d'aigua
que no sempre,
que no es fa servir.
És així això, no?
Sí, sempre.
Si això és així,
quin inconvenient hi ha
en que dintre del que està aprovat
es derivi cap a un altre lloc
i es pagui?
Si existeix ja?
No, no,
sota el punt de vista.
Això és lícit, això?
Sí, sí.
Bé, doncs si això és així,
què estem...
Sot ganes de sortir-ho?
No, no, no, no.
No, no, sí, sí, no.
O de defensar...
A veure, si ja ja...
Sí, no, t'explico.
Compte, si tu tens ja l'aigua concedida...
No, això sí,
això és indiscutible.
Llavors...
Per mi és opi.
Per mi el problema és,
i com a jurista em crida l'atenció,
que surti el senyor Baltasar ahir dient,
senyors,
nosaltres podíem expropiar
els drets dels regants.
No ho farem?
No ho farem?
Però ho podríem fer, clar.
Bueno, però això no té res a veure
amb el que ja hi ha.
Sí, no, per què?
Perquè si ells compren més drets
tindran més aigua encara.
Perquè ells podran comprar
més drets dels regants de l'Ebre.
Ells podrien comprar.
I el que va dir el conseller Baltasar
va dir que per tenir encara més aigua,
que segurament amb això no tenen prou,
és que ells el que intentaran és comprar...
Si es vol negociar directament
amb els regants
la possibilitat d'ampliar
aquest cavall, no?
Aquest cavall, no?
Però què passa?
Però què passa?
Però per mi el complicat és que
el missatge,
ho podríem expropiar.
No ho farem,
però ho podríem fer.
Bé.
Bueno, ja, sí,
però com a advocat
m'acorda l'atenció
que primer diguin
sí, ojo el que fas
perquè jo ho podria expropiar.
A mi em crida més l'atenció,
si és que és cert,
que aquesta aigua concedida a Tarragona
que s'està pagant,
si es derivés el sobrant
cap a Barcelona,
Barcelona no la tornaria a pagar,
amb la qual cosa sembla
que es pagaria dues vegades.
Jo he llegit això,
no sé si estic equivocat.
La que ja s'està pagant...
Jo entenc que Tarragona
hauria de quedar alliberada
d'aquesta part.
que és el cànon, no?
Esclar, és que...
Esclar, això si és així...
A veure,
jo el que sí que he dit de sempre...
El millor dic que estic equivocat,
no sé,
jo ho vaig llegir això, eh?
Digues, Javier.
Jo el que he entès
és el que dius tu,
no?
Naltros tenim,
per exemple,
teniu quatre litres
i només n'utilitzem dos.
Doncs,
si està comprovat
que no necessitem dos,
no hi vei cap inconvenient
perquè aquells altres dos
es derivin cap a un altre lloc.
Evidentment, evidentment.
No hi vei cap problema.
I el que menys vei...
Si és això veritat,
cuidado, eh?
Partint de la base
d'aquesta informació.
Clar,
estem parlant una mica cera.
Si els senyors
de les Terres de l'Ebre
ja no perden,
per dir-ho d'alguna manera,
quatre litres,
que aquests dos
vagin aquí
i els altres dos
vagin allà,
si vostès tampoc
ja estan com estan,
es queden com estan.
Escolta,
que potser estic equivocat,
ja ens podria tocar
qualsevol senyor
de les Terres de l'Ebre
i dir,
escolta,
vostès ho anem ignorant.
Podria ser així, no?
És que, a més,
perdona,
hi ha el tema
que ara tu has fet servir
per definir la qüestió
és dir,
perdre.
A veure,
de qui és tot això?
És a dir,
de qui és l'aigua?
Aquesta és una altra història, no?
El patrimoni de la humanitat.
No, doncs és un bé comú,
Xavier.
És de tothom.
I tant.
A veure,
l'Ebre neix cap allà
de la Santander, no?
Fontíres.
Reynosa, sí.
Correcte.
Montanyes de Reynosa,
provín de Santander.
Perfecte.
Això ho va, senyor Senyor Roca.
Molt bé.
Ets molt sàvi,
o el teu professor
era molt sàvi.
Bé,
aleshores l'Ebre baixa
i aquesta aigua
ve dels manantials,
ve d'allí del cig,
de les fonts,
el que plou,
dalt.
Senyor Roca és l'aigua que veu?
És meva, l'aigua, és meva.
Bé,
això no...
Hi ha les comunitats d'arregants
que tenen estrenes d'un tret,
si hi ha una sèrie de gustions, no?
Però el que passa també,
tornant al que deies tu ara,
que si sobrava aigua o no sobrava aigua,
anem a veure,
està clar que si sobra a l'aigua
tota la que sobrir s'ha de donar.
Això és indiscutible, no?
El problema, què passa?
Que establir una xifra
d'aigua sobrant
és molt complicat
al llarg de l'any,
perquè tots sabem
que a l'estiu
la demanda d'aigua
per la costa
és molt més gran
que no pas a l'hivern.
A l'hivern,
clar,
la indústria fa servir
la que fa servir,
però a la costa de Tarragona,
Salou, Cambrils,
la demanda d'aigua és...
Es multiplica.
Es multiplica.
Llavors, clar,
establir una xifra
sense tenir en compte
tot això
no és gens fàcil, no?
No és gens fàcil.
Per tant,
que aquesta qüestió de l'aigua,
perquè també ens agradaria
introduir altres temes de debat,
ja per exemple,
el president de la comunitat
balancena,
el senyor Francisco Camps,
i el president
de la comunitat morciana,
el senyor Val Càrcel,
que també s'han dit,
home, ara resulta que sí,
ells consideren
que ara sí,
s'està donant llum verd
a un transbassament de l'Ebre
i ara reclamen també
l'aigua de l'Ebre
que en un primer moment
se'ls havia negat
quan es va derogar
definitiva,
l'àmbit territorial català
i que la guerra de l'aigua,
si ho podríem denominar així,
s'està gairebé tot l'estat.
Diu que aniran al Constitucional.
Aquí pot entrar
el que dèiem abans
de l'actuació
dels que tenen que decidir
de l'actuació política
al marge de la ciutadania.
I això ho veig clàssic.
Però si ells diuen
anirem al Constitucional,
això és un gret...
Si a la ciutadania de València
i de Murcia
li fa falta aigua
exactament igual
que li fa falta a Barcelona,
jo crec que s'ha de donar
aigua exactament igual.
És correcte.
Així de clar ho veig.
Evidentment.
Perquè és que si no
estem davant d'una decisió,
crec jo,
políticament arbitrària.
Me convé quedar bé en uns
i no me convé quedar bé
en uns altres.
I això és el que crec
que no s'ha de fer.
Això és el que els tres
que estem aquí creiem.
Postura unitària,
per tant,
dels nostres tres contartulis.
Parlem, si el sembla,
d'una altra
de les notícies de portada
de forma indiscutible
d'aquesta setmana
als fets
de la central nuclear
d'Escó.
Ahir,
el síndic de Greuges
a través d'un dels seus representants
en Matías Vives,
deia que s'anunciava
l'obertura
d'una investigació
des de la central,
enviaran unitats mòbils
als diferents col·legis
que han fet visites
aquests dies
i, mentre sent,
també tenim els tècnics
especialistes
buscant partícules
d'aquesta fuita
per l'interior
del recinte
de la central
i també per fora
per si se n'hagués escapat alguna.
Com heu viscut
una miqueta
tota aquesta situació?
Que hem anat vivint
per capítols, eh?
Crec que
tots els tres
que estem aquí
també estarem d'acord
amb el nostre company
i col·lega
Matías Vives.
Sí.
També advocat,
efectivament.
Òbvia,
sí, evidentment.
Dic company i col·lega
perquè, a més,
pertany al col·legi
de Tarragona,
no?
Estava per aquí.
Bé,
amb això
crec que
encara estarem més d'acord
perquè també dèiem abans
que això és
potser fins i tot
més greu
que no passa
el problema de l'aigua.
El problema de l'aigua
és un problema greu,
però es va resolvent
i en principi
ningú s'intoxica
si és que és bona
i no és
amb gust de petroli
ni salada.
La salut no pedida.
El problema aquest
de les partícules
això és inadmissible
sota tot punt de vista.
I l'obscurantisme?
És a dir,
un obscurantisme,
la mitja llengua,
la mentida,
el doble sentit,
això no es pot tolerar
dintre d'una societat
del segle XXI
quan hi ha població
canalla,
gent gran,
poblacions com Escó,
com els que estan al voltant,
que poden patir
greus conseqüències
degut a aquest plantejament
l'obscurantista
que acabarà dient.
Però no és la primera vegada
que passa,
perquè fa tres anys
es va produir un incident
de cracadíssiques similars
davant d'allò
i el Consell de Seguretat Nuclear
també va haver de canviar
el nivell d'alerta
al cap d'uns mesos.
Sabem que el risc
que té una central nuclear
és important sempre
perquè si hi ha una fuita d'aigua
doncs, bueno, es tapa,
però si hi ha una fuita
de partícules radiactives
això pot comportar càncer
i greus malalties
o la mort.
Sens dubte.
A veure,
hem de procurar,
s'ha de procurar en tot moment
que això no succeeixi.
Em sembla correcte
que s'hagi fulminat,
destituït,
el responsable de la planta
i no sé qui.
El director.
Molt bé.
Això...
Sí, sí.
Absolutament d'acord.
I el jefe de la seguretat
de la planta.
Absolutament d'acord.
Aquí només una petita reflexió.
Qui va fer fora
el jefe de la planta
i el director
i el director
va ser les empreses privades
que eren propietàries
de la central nuclear
i aquí a diferència
del que deia jo abans
jo crec que l'administració
està fent bé
perquè el que s'ha de fer
és vetllant
que es compleixi
a rajataula
el que marca la normativa
i que el que s'ha de fer
és,
com estàs dient tu,
estar a sobre.
I aquesta vegada
crec que l'administració
ho està fent bé.
Crec que ha actuat molt bé.
Creiem, baixa.
Què dius, Javier?
Sí, sí.
Completament d'acord.
A més,
les destitucions
han sigut fulminants.
Entrar al Consell
de Seguretat Nuclear
i ho t'hi fa
i mostra
perquè amb dos cops
d'ajuda
els han dissat
ja fora.
És que, a veure,
és que...
Creieu que se reclamava
una actuació,
una resposta contundent?
A veure,
com a mínim
per donar seguretat
a la ciutadania
de que el segon
que està més amunt
funciona
perquè el que està més avall
que són els cessats
no han funcionat
i entenc que
fins i tot
han actuat
de mala fe
per salvar el coll
en primer lloc
per salvar el coll
i en segon lloc
per minimitzar
tot el que va dir
tranquil·litat
la gent estigui tranquil·la
i resulta
que al cap de quatre dies
van per allà
a buscar un enciam
i troben una partícula d'aquestes.
I recordem que
qui va passar
del nivell 1
al nivell 2
va ser el Consell
de Seguretat Nuclear
no va ser pas
el director
ni va ser ningú
de la Central Nuclear
o sigui que va ser
el Consell
A l'arribar
els de la informació
van dir
escolti
i ho té a la calle
d'alguna forma
això em tranquil·litza
perquè jo crec que
perquè era una obligació
legal i moral
clar
el síndic de Greuges
el nostre amic
ha actuat en conseqüència
de la forma millor possible
esperem que a Tarragona
també tinguem aviat
síndic de Greuges
és una figura
que està en debat
i que quan s'escoll
i quan aquesta figura
del consens
doncs temps
tindrem per convidar-lo
per parlar amb ell
i també per valorar
o no
les seves aptituds
aquesta qüestió
aquesta polèmica
en relació amb
el que ha tornat
a posar de relleu
la polèmica
de fet més general
de la necessitat
o no de les centrals nuclears
entitats ecologistes
com Greenpeace
han tornat a posar
aquest problema
aquesta fuïta
com un exemple
que les centrals nuclears
s'han de tancar
de forma definitiva
que no se n'han de construir
de noves
d'aquest debat
més general
que a sobre de pas
aquesta qüestió
més puntual
a veure
el cort
en el meu cas
em diu
que es tindrien
que tancar
totes les centrals nuclears
però el cap
em diu que no
és a dir
això no pot ser
perquè no hi hauria
energia suficient
no funcionaria
tal com funciona
a Europa
dic a Europa
per la xarxa
d'interconexions
que existeixen
i malauradament
en cert modo
entre cometes
l'energia nuclear
s'ha de fer servir
de forma pacífica
has tocat per mi
la qüestió clau
anem a veure
Itàlia no té cap central nuclear
va fer un referèndum
i va decidir
optar per la no nuclearització
de la seva energia
l'està pagant caríssima
França per al contrari
va optar per fer-les
i sabem que avui en dia
França és cap de bandera
a tecnologia nuclear
amb ús pacífic
per descomptat
i a Espanya
van fer aquella moratòria
se'n recordeu
tots aquells problemes
primer que sí
primer que no
i en Cabat què passa
vam dir
jo crec que aquí
això s'ha d'explicar
i s'ha de dir
d'aquesta forma obertament
diem que no
en veu baixa
el cap diu que sí
pel acord diu que no
a les centrales nuclears
però en Cabat
comprem l'energia nuclear
de França
perquè vingui
per les Pirineus
això és contradictori
això és contradictori
la població ha de saber
ha de saber
d'on ve aquesta energia
que ve de la central nuclear
i si hi ha un problema
amb una fuïta radioactiva
com va haver Txernòbil
va arribar aquí a Tarragona
o sigui que
el fet que tu
siguis comprar energia
perquè realment
la fa falta
has de tenir la reflexió
que tu estaves dient
abans Manel
és que l'energia
ens fa falta
imprescindible home
jo estic completament d'acord
amb tot el que dieu
llavors
la conclusió final
la conclusió final
és de primer lloc
l'energia nuclear
és perillosa
té un perill
té un perill
sí
perillosa
llavors
el que sí que està claríssim
és que
alguna vegada
falla
i pot haver
alguna cosa
com tota la vida
com tota la vida
ha d'haver
si al davant
i segueixen estar senyors
segueixen estar senyors
com els que estaven
a Vandellós
o Esco
escolti
potser els han de
han de tancar
les centrals
i amb ells dintre
bé
però han funcionat
els mecanismes
sembla de control
exacte
i s'han pres
els mesures
immediatament
que s'han considerat
adients
és així això
quan ja havia explotat
però és que
bueno
però sembla que
explotat
sempre controlat
sembla que tot controlà
si hagués explotat
quan ja havia
estaríem aquí
secs segurament
aquests senyors
van adoptar
unes mesures
de precaució
que no eren
ni aquestes mesures
eren les adients
insuficients
totalment insuficients
està clar
a veure
llavors
és que
el primer que hem de fer
és tot dir
i al capdavant
a qui hem de posar
i amagar informació
que van fer
que això és el més greu
perquè si tens una fuita
la tens la fuita
i ho dius obertament
i la població es prepara
doncs bueno
dius
mira
és un risc
que hem de decidir
si el volem o no
el volem
però és una decisió nostra
no pas presa
per un senyor
que no té res a veure
amb nosaltres
perquè aquest senyor
ha demostrat
que no li ha preocupat
gens en absolut
el que passava
és que després
del primer control
han tornat a sorgir
partícules radioactives
que per cert
fent un incís
també aleganés
vaig sentir
i vaig veure
per televisió
que havien deixat
al costat d'un container
una espècie
de paquet
no manipulat
sembla que sí
no manipulat
que també va
a la porta d'un col·legi
d'una escola
etcètera
això també és una irresponsabilitat
bé doncs clar
estem vivint
en una societat
amb la qual
l'energia nuclear
no podem viure
sense energia nuclear
però a vegades
necessiten
uns mecanismes de control
seriosos
rígids
i realment eficaços
ens queden res
4 minuts de tertúlia
a mi m'agradaria
aprofitant que hi ha
algun futboler
crec que a la taula
parlar del Nàstic
perquè el Nàstic afronta
el Xavier
fa gens gairebé
de desesperació
el Nàstic afronta
aquest diumenge
a Donòstia
a Sant Sebastià
un partit clau
per les seves aspiracions
de mantindre's
a la segona divisió A
existe?
Xavier, Manel
com ho veieu?
no sé si ens posarem
d'acord
els 3 que estem aquí
tot això
potser és
escolta
som del Nàstic
no sé què dir
diumenge guanyarem
si no
no es dan
por
anoeta
anoeta
home
jo
hosti no ho sé
és que
jo
el d'enguany
ho veig tant d'entès
una cosa tan
una cosa tan mal feta
que ni expressament
s'hagués fet bé
el senyor president
el primer que diu
quan surt
és
en 5 anys
estarà en Europa
solti
si ja hi som
som d'on estem a Europa
estigui tranquil
el partit de demà
el partit de demà
per mi
crec recordar
9 partits
sí
per mi el partit de demà
no és clau
perquè per mi el partit de demà
la real societat
està aspirant a pujar a primera
és un partit que
teòricament
teòricament
a futbol
no hi ha mai la teoria
no es compleix mai
però teòricament
s'ha de perdre
és el que ve després
en Cabat
ara estem a dos punts
si perdem avui
potser estarem a 4 o a 5
però és el que ve en Cabat
a partir de demà
no és la lluita
si es pogués esgarrapar un punt
està clar que seria bo
però és la lluita
que ve en Cabat
que queden 8 finals
jo veig que el gimnàstic
el que ha passat
en molts partits
jo he anat
a tots
potser m'he faltat
en un
pràcticament a tots
i que estàs viu
hi ha alguns moments
que les primeres parts
dels partits
s'han llançat
per les bones
i a vegades
no foten res
ara el David García
ara el volen
espadient
està espadientat
perquè ha fet
unes declaracions
no sé què
jo no he sentit
de més dures
i de més fortes
d'altres jugadors
que no se les hi ha dit res
i aquest xiquet
és un xiquet de la casa
i és dels que porta
més anys al màstic
que any amb aquest
no ho sé
creieu que les situacions
extraesportives
han entorpit
com malauradament
passa en aquests casos
quan hi ha una situació
de crisi
aquestes situacions
extraesportives
acaben entorpint
la marxa normal
d'un equip
si la pilota no entra
no entra
tots són problemes
i tots són històries
el gimnàstic
podia haver guanyat
almenys
un poste
jo crec que el gimnàstic
podia haver guanyat
és un equip de futbol
que l'estimem tots molt
que es juguin els partits
que es lluiti
que es procuri
fer el millor possible
i el que sigui serà
ja està
i s'ha de procurar
no baixar
res més
que es baixa
mala sort
ja pujarem altra vegada
vull dir
jo he vist el nàstic
a primera
he vist a segona
a tercera
a segona B
a tot arreu
endavant home
té que tindre moral
i tirar endavant
i deixar-se estar
d'històries
i rotllo
digues
a primera
feia 50 anys
el vaig veure
a primera
fa 50 anys
quan era molt petitet
molt petitet
es va baixar
de primera
l'any 47
o l'any 48
un pronòstic
un resultat
per part de diumenge
1-2
a favor del nàstic
Antoni
m'encantaria
1-2
a favor del nàstic
moltes gràcies
Xavier
tu també
a veure eh
el que dius
per solidaritat
amb el Manel
1-2
pel meu
pel que jo
un 0-1
ja en tindria
a favor del nàstic
0-1
que som els que juguem
fora
llavors és 0-1
0-1
0-1
us dit 1-0
no no 0-1
optimisme
que ho som el cas
els 3 contarturi
els 3 contarturi
Xavier Soler Poblet
Manel Roca
i Antoni Sala
es pronostiquen una victòria al nàstic
esperant que així sigui
i que els grans
puguin tornar de noita
amb els 3 punts del serró
i el recursament de la llei
senyors
a vostres advocats
moltíssimes gràcies
i fins la propera tertulia
moltes gràcies
adéu
adéu
adéu
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies