Sintonia de Tertúlia, matí de dijous,
temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb quatre convidats que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya l'historiador i professor de la Universitat,
Josep Maria Sabatebós. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia i bona hora.
Al seu costat hi ha Pau Pérez,
regidor del grup municipal socialista,
primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament.
Pau, bon dia.
Bon dia.
A l'altra banda de la taula tenim un altre regidor de l'Ajuntament,
de Convergència i Unió,
i també professor de la Universitat, Fede Dan.
Fede, bon dia.
Hola, bon dia.
I al seu costat hi ha l'advocat Antoni Sales,
secretari, no?, del Col·legi d'Advocats.
Tresoré, tresoré.
Tresoré, és a dir, el que té els diners,
com Pau Pérez, que té els diners de l'Ajuntament,
l'Antoni Sales té els diners del Col·legi d'Advocats.
Antoni, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats,
què deies, Fede, perdona?
No, que demanem dues subvencions de seguida,
ja s'han posat d'acord el Fede i jo.
Tenim dos professors i dos tresorers, d'alguna manera,
avui per comentar l'actualitat de la jornada.
Una actualitat que, en fi, repassant algunes notícies
que tenim aquest matí, té un punt en comú amb el tema d'aigua,
aigua de riu i aigua de mar.
Aigua de riu perquè tenim una fuita d'aigua residuals a Aida Repsol,
un nou incident que ha afectat, sembla, el Francolí.
Tenim l'informe de les administracions
sobre el tema de la descontaminació de l'envassament de Flix,
recordant d'aquell incident ja de fa temps.
I també tenim, parlant d'aigua, i d'aigua de mar,
i d'aigua potable i de consum,
unes declaracions del conseller Francesc Baltassà,
ahir a Tarragona, va estar a la Facultat de Ciències Jurídiques,
i va reiterar que el transport possible en aigua a Barcelona
a causa de la sequera procedent de Tarragona
serà la darrera mesura a aplicar
en cas que realment es mantingui la sequera.
En fi, amb aquest ventall de notícies,
si volen, d'aquest nou incident en aigües del Francolí
a causa d'una, sembla, d'una fuita d'un vassament d'aigües residuals
del complex de Repsol, del complex Petroquímic Nord.
Algun comentari, Josep Maria?
El vi és molt bo.
El vi és molt bo.
El vi, què vols dir?
Vull dir que ens haurem d'apretar el cinturon o la gola
i d'alguna forma escatimar una miqueta l'aigua d'entrada.
Jo, el que voldria fer-vos aquí, els tècnics,
perquè en sabeu més que jo,
és saber, nosaltres l'aigua de l'Ebre, d'on l'agafem?
Abans de Flix o després de Flix?
Després.
Després de Flix.
És a dir, que la que ens veurem,
tot i que ahir es va dir...
I la que ens han begut durant tot aquest temps.
I la que ens han begut durant tot aquest temps,
porta mercuri o no porta mercuri,
en quines proporcions ho deu portar,
perquè està clar, parlar ara d'enviar aigua a Barcelona
i aigua que pugui estar més o menys contaminada,
vull dir, la salut és una cosa molt sèria, eh?
I a banda de la brometa que han fet del vi abans, no?
D'alguna forma cal informar-nos bé.
Els estudis que han fet els tècnics
de la Universitat Rovira i Virgili,
per cert, sobre l'aspecte,
diuen que no hi ha problema, no?
Però també diuen que els peixos,
que es vagi amb cura els pescadors dels peixos
que es puguin pescar per allí, també.
Carpes i siluris i tots aquests peixarrots
que hi ha per aquests llocs de la Ribera de l'Ebre, no?
Però, no ho sé, eh?
És una cosa preocupant.
A mi em sembla preocupant.
No sé quina és la vostra opinió al respecte.
Bé, aquí és com sempre un tema d'informació.
O sigui, evidentment, no és el mateix
l'aigua que està al riu
que l'aigua que arriba aquí i que ens bevem, no?
Ja sabeu que l'any passat es va fer una inversió molt grossa
amb suport de fons europeus
pel tema dels filtres de carboactivat.
Hi ha un seguit de controls en línia
i amb una freqüència molt curta
de tot una analítica contínua de les aigües.
Hi ha un laboratori nou, també,
que s'ha fet més proper al riu
per part del Consorci,
que és un tema també molt important.
I per això el que dic és que...
A veure, és molt important saber
que el que hi ha no és exactament el que està al riu.
D'altra banda, nosaltres, com parlàvem
quan parlàvem del tema de la possibilitat
que hi pugui sortir aigua dels pous de Tarragona
cap a un altre indret,
el que des de Tarragona s'està fent
és preparar tota la infraestructura
que ja estava feta però que s'ha de posar al dia
perquè mai pugui entrar també l'aigua.
Nosaltres tenim una porta, que és el port,
i que tenia una connexió i que no està viva
i el que estem tractant de fer és que estigui viva
precisament per si, no ara, però si més endavant
hi ha algun problema amb aquest tema,
es pugui activar.
Això pel que fa a l'aigua del Consorci.
L'aigua del Consorci, ja dic, tenim totes les garanties
perquè a més s'ha suplementat
amb un tema molt important
que ens costarà molts diners
perquè la tarifa del Consorci s'ha pujat,
encara que a Tarragona no l'hem pujat,
no l'hem mantingut,
però que és un tema molt important.
Pel que fa al tema de Repsol,
el que sí que voldria dir és el que diem altres vegades,
és a dir, quan funcionen les coses,
doncs funcionen.
I aquí, evidentment, el sistema...
A nivell de reacció i d'informació a la població.
Evidentment.
O sigui, aquí el tema s'atura,
no entra ni a la captació de la xarxa nostra.
És un tema de reacció.
Tot i així,
he de dir que això ara també repassem tots els procediments,
per veure...
Els pous són municipals o són privats?
Són municipals.
Bé, hi ha de tot,
el que passa és que hi ha concessions,
el tema de l'aigua,
sabeu que és un tema molt complex,
però ja...
A veure, Fede i Antoni,
creieu que hi ha preocupació entre la gent de la ciutat
i de les nostres comarques
per la qualitat de l'aigua?
Parlen dos temes diferents,
almenys el Pau ha parlat dos temes diferents.
De fet, jo he posat damunt la taula
dos o tres temes diversos.
El primer tema que en parles tu,
és evident que hi ha controls,
és evident que es fan estudis,
i és evident que l'aigua que arriba a casa nostra
és diferent que la que no està tractada.
Però les notícies que surten
a les millors de comunicació,
al final creen una mica de neguit
o de confusió amb els ciutadans,
perquè moltes vegades les administracions
o els tècnics sí que tenen aquests informes,
però el ciutadà de peu,
doncs moltes vegades no els hi arriba
amb la informació necessària
per saber que hi ha un control de l'aigua.
Per tant,
totes aquestes notícies que surten,
vulguis que no,
a vegades creen una mica com d'alarma,
o menys que de l'alarma com de neguit,
i pot arribar a fer preocupació.
En quant al segon tema,
el de l'aigua,
evidentment l'aigua és un bé escàs,
i cada vegada més.
A mi el que em preocupa
és que a Tarragona
i les nostres comarques,
al final,
som la venta de focs de Catalunya
i una vegada més ens s'utilitzen.
Tu ara parles del transport d'aigua
a Barcelona.
Del transport d'aigua.
Quan aquí l'aigua era salada,
a Tarragona,
els pous privats
van fer l'agost, eh?
No, però...
Va fer l'agost,
perquè això va ser un negoci rodó, eh?
Jo tinc dades
d'alguns propietaris de pous
que per, no sé,
per les ampolles de beguda,
refrescants i coses d'aquestes
que es feien aquí,
aprofitaven l'aigua
i la venien a uns preus
carets ja en aquell temps.
A veure,
l'Ajuntament hi pot guanyar diners,
potser en aquest sentit.
No sé si serà la xocolata de lloro,
o serà una partida important.
Un moment.
És una partida important.
Anem al fet que l'havíem tallat
el que estava dient.
Estava parlant amb el tema aquest de...
De transportar aigua en vaixells
de Tarragona a Barcelona.
Que ha sortit als diaris
dient que, bueno,
que Barcelona tenen poca aigua
i que sembla que aquí a Tarragona
hem sigut més estalviadors
o hem tingut més cura
o més preocupació d'aquest bé
i ara sembla que
perquè ells necessitin aigua,
doncs una vegada més
la Generalitat
crida a Tarragona, no?
i hem de ser els salvadors de Barcelona.
Evidentment,
les canalitzacions s'han fet per alguna cosa
i un baix i d'aquestos
arriba a portar 20.000 tones d'aigua.
O sigui, evidentment,
el que es pugui treure
per aquestes canalitzacions
són dos pors
que tenen que abastir
a la comarca de Tarragona
i, home,
que vingui aquí el conseller
i que digui que és l'últim remei,
home, ja m'ho penso,
ja vull pensar
que és l'últim remei
que es deixi a les comarques de Tarragona
a la Generalitat sense aigua,
però si diu que és l'últim remei
és perquè ho pensen
i per què hi ha aquesta possibilitat?
No sé què es deixi a la comarca.
A veure, Antoni.
Jo, si em permés,
i la resposta que feies a la pregunta d'abans
sobre si hi havia preocupació
o no hi havia preocupació,
jo no estic d'una cosa.
Aquest matí,
quan anem a comprar el diari a Tarragona,
la meva qui us queda m'ha preguntat
ha vist el titular del diari d'avui,
ha vist que tenim un problema greu amb l'aigua,
què podrem veure i dinar a partir d'ara?
O sigui, coincidem amb tu,
no sé si haurem de veure més vi o no més vi,
no ho sé,
però està clar que això crea neguit a la població,
està clar que aquesta informació ha d'arribar a la població,
no només el titular,
ha d'arribar a la informació
de quin grau de contaminació,
si és que existeix realment,
té aquesta aigua
i aquesta informació és imprescindible
que la població tingui de forma immediata,
crec jo, no?
Respecte a la segona pregunta
o segon comentari
de portar aigua a Tarragona a Barcelona,
està clar que tenim aigua a Tarragona avui per avui
perquè els pous que s'utilitzaven abans
per l'agricultura
ara estan abastits per l'aigua de l'Ebre
i s'han pogut recuperar una mica.
O sigui, jo crec que Tarragona
no ha fet una qüestió d'estalvis,
sinó que ha tingut dos avantatges.
Una, que l'aigua de l'Ebre ha vingut,
que això és indiscutible,
i una altra, que hi ha menys agricultura,
i això a casa meva ho sabem,
que no pas fa 20 anys o 40 anys, no?
Sí, sí, sí.
Per això tenim una mica més d'aigua
que no pas abans.
Però independentment d'això
que és una realitat,
que hi ha més aigua a Tarragona,
el que està clar
i jo crec que és indiscutible
és que hi ha hagut una manca gravíssima,
des del meu punt de vista,
de planificació.
Ja fa molts anys
que tenim sequera a les nostres comptades.
Fa molts anys.
O sigui, ja es va intentar solucionar
amb el pla hidrològico nacional,
amb les desanalitzadores,
tot això d'aquí.
Però està clar
que hi ha hagut una manca de previsió
per part dels nostres governs
respecte a aquest tema.
I això, per mi, és bastant greu.
I el tema de la sequera,
a mi, sembla que, en fi,
és un tema greu
i amb la qüestió del canvi climàtic.
Pau, no sé què volies dir abans.
No, no.
Del tema del transport de l'aigua a Barcelona.
No, sobre aquest tema,
simplement, a veure,
el que s'està plantejant
és excedents que hi puguin haver.
Gràcies, també,
a recuperació extraordinària
que el mateix ACA pugui proporcionar.
I en mesures que venen decretades
pel sistema,
pel tema de la sequera
i sense oblidar
que tot el territori
està, també, condicionat
per donar suport.
Això s'han oferit.
S'ha oferit Reus
i s'ha oferit tothom.
Una altra cosa
és que la sortida
tingui que ser més fàcil
o sigui per aquí, pel port.
I una altra cosa
és que el decret de sequera
ja preveu el rescat de capdals
de tot arreu, diríem.
També és cert
que si la sequera
fa molts anys,
com deia Toni,
molt bé,
que fa moltíssims anys
que la tenim damunt,
damunt no s'ha aplicat mai
les situacions d'emergència,
les restriccions
des de l'any 53.
O sigui,
que penseu que cada any
estem així
i que en tot cas
el que esperem
és que pugui ser
una mesura molt transitoria
d'uns mesos
si arriba a ser.
I com deia ahir el diari,
es tracta de
no fer cap ús
si no és estrictament necessari.
Però aquí estem davant
de situacions
en què les administracions
han de posar-se
molt dures
amb mesures contundents
o també que la població
en fi,
prengui cura
perquè estem en una societat
cada cop
doncs
de més qualitat.
La societat del segle XXI
reclama aigua,
consumeix cada cop més aigua
i potser també
en fi,
els ciutadans
ens hauríem d'aplicar
unes certes conductes
d'estalvi, no?
Hem engegat l'Agenda XXI
que fa vuit anys
que estava pressupost
a l'Ajuntament
i no s'havia començat.
O sigui,
l'últim any
es va contractar
fora
però no s'havia fet
aquesta cultura
de la prevenció,
de l'estalvi,
del consum raonable,
del consum raonable.
Però no coincidirem
que gastem molta aigua
en el consum quotidià?
Sí, és un tema
i que no reciclem prou
i que no fem usos
terciaris
com s'hauríem de fer.
O sigui,
és un tema
de cultura.
Josep Maria,
Mira,
jo com a prenent
d'historiador
tota la vida
escombro cap a casa
i aleshores
no descartaria
una possibilitat
històrica també.
Tot i que som
la societat del segle XXI,
ahir va ser dimecres
de cendre.
Demà
hi ha
el primer acte
de la Setmana Santa
de Tarragona
amb la presentació
del cartell
i dissabte
es presenta
l'opuscle
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa.
Potser caldria
també
no descartar del tot
el treure
el Sant Cristo Gros.
Les processons
derogatives
que han donat
molt d'èxit
durant molts anys
i molt de temps.
Jo estaria d'acord.
Som una societat laica,
estaríeu d'acord?
la Corporació Municipal
ens donaria suport
i aleshores
podríem...
No és una broma,
vull dir,
és un fet
que som una societat
avui molt laiquisada,
però d'alguna forma
cal pensar
que mirem el cel
i hem de mirar
el cel
per els núvols
i el cel
que hi ha una miqueta
més amunt.
Jo no descarto
aquesta possibilitat.
Totalment d'acord.
Jo estaria d'acord.
La proposta
queda llançada aquí.
Per totes maneres,
més enllà de processons,
no sé si també
insisteixo en que caldria
adoptar comportaments
en fi,
cadascú a nivell individual,
no, Antoni?
Sí, està clar.
Jo crec que sí,
que la població
ha de ser conscient
que l'aigua,
com deies abans,
és un bé certament escàs
i que s'ha de vigilar
i s'ha d'estalviar.
Però torno a repetir
una mica el mateix,
que també estem davant,
jo crec,
d'una manca de previsió
per part dels nostres polítics,
que és una manca de previsió
gravíssima
que ens ha abocat això d'aquí.
I una altra vegada
estem demanant,
estem demanant la població
d'estalvi,
però el que necessitem
és tenir clar
que s'han pres
les mesures necessàries
perquè això
no torni a passar
i que això sigui definitiu.
No podem estar
l'any 2008
patint
que si hem de tancar
l'aixeta
no podem regar,
que si podrem anar
a Barcelona en un bar
no podran rentar
ni el cotxe.
Això no pot passar
l'any 2008
a les nostres contrades, no?
No, estic totalment d'acord.
L'altre dia
em sembla que sortia
amb un mitjà de comunicació
una sèrie de recomanacions
per als mateixos ciutadans
el que tindrien que fer
per estalviar l'aigua.
Jo crec que és evident
que fem un...
Però perdona,
cada cop hi ha més piscines,
cada cop segurament
gastem més aigua
per dutxar-nos,
per la cuina,
per tot.
Segurament fins i tot
tots els ajuntaments
volen regar els parcs
i tenir fons
i en fi
utilitzar cada cop més aigua.
És un tema de generació.
No, perquè és difícil.
A vegades només
ens recordem
del que necessitem
quan ho necessitem de veritat, no?
Perquè després
també ens tornem tots
molt exigents
moltes vegades, no?
El que deies tu,
escolta, volem un parc
amb més llespa,
volem un parc
que tingui un pulmó
de la ciutat...
Tot això implica
evidentment
una serena despesa
que després
avui en dia
és complicada
mantenida
per moltes altres circumstàncies.
Tant per el pressupost
municipal
com per després
per béns
que es necessiten
per mantenir això.
Evidentment
el que és important
és la conscienciació
de cadascú de nosaltres.
Molta gent
suposo que deu pensar
que el que jo pugui fer
poc importa, no?
Però bé, vull dir,
el fet d'anar sumant
esforços
cadascú de nosaltres
és evident que
que això ha d'ajudar
almenys a estalviar
la més gran possible
a una cosa que necessitem.
I després sí que és cert
que
el que pertoca més
als polítics
d'aquest tema
s'ha parlat i molt.
D'aquest tema
s'ha parlat i molt.
El que passa és que
una vegada més
de molts temes
es fa molta política
i hi ha molts interessos
partidistes
i s'ha parlat moltes coses.
S'han fet propostes.
S'han fet propostes
de trasversaments.
Alguns,
molts honats
com el de l'Ebre
que es va tirant darrere,
altres s'han fet propostes
d'agafar l'aigua del Roina.
Hi ha hagut determinats partits
que no l'han volgut
a l'aigua del Roina
i per tant
potser sí que és un tema
que
totes les partits polítiques
haurien de sentar-se
i intentar arribar a un acord.
I s'estan fent coses també
perquè el tema
de saladora
de Cunit
està en marxa
i hi ha un programa
molt important d'això.
L'altre dia també
ja en tenia
el tema
de la saladora de Tarragona
que es va deixar aturada
però que és un dels temes
també
a posar damunt la taula.
Però què seria més partidàries?
de saladores
de plantes
d'aquestes característiques
o de trasbassaments
com el del Roina
que es va proposar
ja fa anys
i que de tant en tant
apareix
en l'actualitat
dels mitjans de comunicació?
El Roina
té problemes
d'independència
i de preu
i...
S'han de fer números.
Jo crec que no.
Amb tot s'han de fer números.
No ho descarto tampoc.
El que és evident
que a la societat actual
no podem fer
un pas enrere.
Per què?
Perquè escolteu
vull dir
no fa pas masses anys
50-60
màxim
quantes vegades
es dutxava una persona
a la setmana?
Com se rentava la roba?
No hi havia
rentadores automàtiques.
Vull dir
ni per la roba
ni per rentaplats.
Vull dir
què passa?
La gent
es canviava
la muda
una vegada
a la setmana.
Avui en dia
hi ha vegades
que la mateixa camisa
al dematí
no la pots portar
a la tarda.
Per què?
Jo què sé.
Vull dir
són qüestions
les exigències
de la societat
no els centralitzar.
A més a més
són qüestions
d'higiene
també.
Vull dir
que amb això
hem eliminat
tot un seguit
de passes,
epidèmies,
contagis.
La gent
anava als rentadors
públics
i allí
hi havia
una aigua
que servia
per 40,
50,
60 dones
que anaven
a rentar la roba.
S'ha millorat moltíssim
perquè ara no demanaràs
posar una altra vegada
rentadors públics
i fer una passa enrere.
Això és evident.
Ara
s'han de fer números.
Què pot costar
un enginy
d'aquestos,
una dessalinadora
aquí a Tarragona
i a quin cos
donarem l'aigua
i a quin termini?
O
l'Udall Roina.
Si depens
de l'administració francesa
i aquells
tanquen l'aixeta
o et diuen
demà
tant.
És com la benzina
o el gasoil.
Depenem
i si a un senyor
se'ls acut
de dir
ara
el petroli
va a tant
el bidó
doncs mira
escolta'm
com que ens hem acostumat
a agafar el cotxe
o el que sigui
ja no pots fer
una passa enrere
i clar
transport públic
sí
d'acord
embolicat
més que vulguis
números
números
i previsió
de futur
de dir
pan per avui
ambri per amanyana
jo crec
que no només
és qüestió
de fer números
que per descomptat
sí que s'han de fer els números
però jo crec
que és qüestió
d'aprendre
l'associació
que això
és el que jo
he demanat sempre
i reconec
que és molt complicat
és prendre
una decisió
al marge
de qüestions polítiques
tu comentaves
abans Fede
que això
s'ha debatut moltíssim
el tema de l'Ebre
el tema del Reina
s'ha debatut moltíssim
però al final
no tinc la sensació
que amb el govern actual
no s'ha de fer cap decisió
amb el govern actual
sí
tirem cap a les desionalitzadores
i potser amb el que ve
serà cap a l'altra banda
això jo crec
que la població
el que es dona a compte
és que la decisió
que s'ha pres
és una decisió política
i no definitiva solució
el tema de l'aigua
doncs estudiem el tema
arribem a un acord
amb qüestions tècniques
fem números
fem absolutament tot
però arribem a un acord
sisplau
perquè és que si no
una altra vegada
demanem a la població
que ha de patir
un tema
que s'hagués pogut solucionar
si 20 anys enrere
s'hagués fet la decisió
a mi jo
em preocupo
jo bueno
quan al tema del Reina
a França
se li compra altres mitjans
se li compra
electricitat
se li compra gas
també es podria comprar aigua
si tot això és per l'au
és el que dius tu
és un preu
i s'ha de negociar
però bueno
de qualsevol lloc
que ho hem d'agafar
s'haurà de dependre
i per tant
és negociar
no és que en França
no tinguem una experiència
de comprar-li
recursos d'aquest tipus
amb la qual cosa
el Reina
que si s'obre aigua
serà una possibilitat
interessant
a mi el que em preocupa
perquè parlarem
de la desalienitzadora
i de la interconexió
de xarxes
escolta
la preocupació
que em dona
que aquest govern
de la Generalitat actual
té per interconnectar
les xarxes
sempre pensant en Barcelona
perquè
tota l'aigua
que arriba a Barcelona
ara
arriba fins a Covelles
agafant l'aigua
del Ter i del Llobregat
i la que agafem l'altre
que arriba fins a Cunit
arriba de l'Ebre
i amb això
ens anem omplint d'aigua
el problema que tenen
és d'escàs d'aigua
com estan demostrant ara
que si falta aigua
volen agafar aigua de Tarragona
mitjançant Baixells
la interconexió
pot ser una altra mitjà
perquè l'aigua
que ve ara de l'Ebre
que es queda aquí
a les nostres comarques
serveix-hi per anar
directament cap a Barcelona
i a mi també
em preocupa
que torno a dir
les comarques de Tarragona
es tornen a convertir
en un ventafocs
de la Generalitat
actualment
amb el Partit Socialista
perquè la interconexió
de xarxes
és una via més
perquè pugui arribar aigua
directament a Barcelona
traient la que ens està
nutrint ara
a les comarques de Tarragona
jo davant d'un tema
de solidaritat
i a més d'un tema
de confiança
evidentment
però també hem de ser conscients
que nosaltres també necessitem
aigua pau
sí però per això
estem parlant d'excedents
o sigui
nosaltres quan
quan matxes
estan estudiant
els capitals
i s'està estudiant
és el tema de recuperació
si nosaltres per accions
en les que col·laborarà
la Generalitat
i per neteja
de la qualitat
d'aquests pous
increment de la seva qualitat
podem incorporar
un milió
o dos milions
de metres cúbics
en una xarxa
i una part d'aquests
poden anar
o sigui
estem preparats
per fer-ho
això és el que diria
d'una altra banda
després clar
parlar d'interconexió
a la vegada
de queixar-se
que de Tarragona
marxi l'aigua
cap a Barcelona
jo em queixo
com una preocupació
aquesta preocupació
la compartim
avui falta a Barcelona
però potser demà falta
a la Tarragona
i evidentment
s'ha de conjugar
la solidaritat
amb la necessitat pròpia
jo el que volia dir
també
que vaig tenir oportunitat
durant molts anys
d'estar
i encara estic
a la comissió
d'infraestructures
de la cambra
però hi ha una comissió
d'infraestructures
del consejo superior
que fa el seguiment
específic
de lo que són
infraestructures viàries
i també
tot el tema
de l'aigua
o sigui
del programa aigua
d'aquest govern
s'ha anat seguint
també des de les cambres
amb cada actuació
la previsió
era superar
que no sé
ara mateix
com ha arribat
perquè fa un any
que no he pogut anar
a una reunió d'aquelles
però la previsió
era superar
el nivell
del trasbassament
de l'Ebre
amb el tema
d'increment
de saladores
i de més actuacions
de fet
un dels temes
que s'ha comentat
és que podia venir
d'Almeria
penseu què vol dir
això fa 4 anys
no s'hagués pogut dir
era impensable
era impensable
o sigui que d'alguna manera
aquest més d'un milió
d'actòmetres
que s'estava parlant
que seria
el trasbassament
ja s'està
en condicions
d'assolir
des d'un programa alternatiu
que és veritat
que té molt a veure
amb la política
perquè va ser una decisió
política
davant d'un afrontament
entre regions
que nosaltres pensem
que s'havia instigat
des del mateix govern
del PP
però jo crec
que la solució tècnica
i els recursos
els mitjans econòmics
i humans
i tècnics i materials
s'estan posant
i estan funcionant
molt bé
doncs si sembla
deixem les notícies
o estem relacionats
amb l'aigua
parlem d'una altra
d'una altra qüestió
ara citava el Pau
infraestructures en general
ahir es presentava
el pla de transports
de viatges a Catalunya
avui també apareix
a la premsa tarragonina
ho hem recollit
àmpliament també
els informatius
de Tarragona Ràdio
perquè té a veure
en fi
amb la mobilitat
dels ciutadans de Tarragona
i de les nostres comarques
sobretot perquè
en l'horitzó del 2012
preveu
una millora considerable
en el transport
per carretera
és a dir en el transport
per autocar
i en el transport
sobretot ferroviari
aconseguin que per exemple
les connexions
de Tarragona amb Barcelona
o de Tarragona amb Lleida
s'escursin pràcticament
a la meitat
en fi
són projectes
a mig o llarg termini
segons com ho veiem
4 o 5 anys
com ho veuen?
s'escursi
la durada del trajecte
aprofitant per exemple
el tren
la infraestructura
de l'alta velocitat
que hi hagi una mena
de trens regionals
que puguin circular
amb una velocitat alta
i amb prestacions altes
en aquesta xarxa
de fet
de fet
Tarragona hauria de ser
perquè vulgues que no
Fede
Barcelona són
vora 5 milions
i si ara som
6 milions i mig
o no sé
quan som a Catalunya
l'àrem metropolitana
a Barcelona
l'àrem metropolitana
Tarragona
esdevé
una rodalia
de Barcelona
i la freqüència
en què vagin els trens
més que
reduir la meitat
d'aquí de Tarragona
a Barcelona
en una hora
els trens normalets
que funcionen ara
el Catalunya Express
i tots aquests trens
doncs això
ja és una rodalia
per què?
perquè potser
un veí de Sant Andreu
o de l'Hospitalet
tarda si fa o no fa el mateix
per arribar
al Passeig de Gràcia
que un veí de Tarragona
per arribar al Passeig de Gràcia
o a Sants
vull dir
això no és problema
el problema és que hi hagi
una freqüència
com si fos un metro
al final
vull dir
són metros
sí
el trencant
que s'havia parlat també
exacte
és el mateix
jo crec que
les inversions
a infraestructures
ara que estan tan de moda
per el tema
que hi ha hagut a Barcelona
són les inversions
que la població
denota més properes
i més cercanes
per què?
perquè realment
la població
vol que els seus impostos
quedin reflexats
amb una infraestructura
i això
les coses que ho siguin
un país que no té infraestructures
és un país que es queda enredeït
respecte a la resta
és un país que
va perdent competitivitat
respecte a la competència
que tenim
250 que d'altres
que estan aquí a França
però jo crec que
qualsevol inversió
a infraestructura
és benvinguda
i per mi la notícia
d'avui de la premsa
és una bona notícia
Fede
és bona notícia
però esperem que funcioni
perquè els problemes
que hem tingut últimament
amb els trens
els regionals
i els cercanies
ha sigut
molts ciutadans
per anar a treballar
s'havien de deixar cap
molt aviat
i evidentment
això lliga
amb la reclamació
que puguem fer
des de Catalunya
la gestió
de les nostres infraestructures
crec que el tema
de ferrocarrils
és un tema
que és de primera necessitat
per molta gent
per el que deia
o per anar a treballar
per desplaçar-se
però clar
el que no podem fer
és que està com estem
en aquesta situació
que hem patit
durant tot l'any
gent que no arribava a treballar
gent que s'havia aixecat
3 hores abans
per arribar a la feina
i el govern però no ha fet res
ho ha fet poc
el govern ha fet poc
si no tindrà govern amics
a la Generalitat
i al govern espanyol
no ha ajudat
i si compares
amb les rodalies
del centre de l'estat
vull dir
per tant
jo m'adona
una gran alegria
que puguem tindre
un millor servei
de rodalies
sempre quan funcionin
i els governs
de la Generalitat
i els governs
de la governança
d'Espanya
puguin intentar
canse dir-nos
aquesta gestió
de la red
de ferrocarrils
a Catalunya
i crec que
les coses
podran canviar
sempre es diu
que els catalans
ens queixem moltíssim
però tenim raó
també diuen
que aquí no i jo ara no mama
no, no, però tenim raó
no per mamar més del compte
vull dir
que ens destetin
és el que estic demanant
ens poden destetar
d'alguna forma
acabes d'imposar
una nova expressió
que pot tenir éxit
clar
però una mica
el sud existeix
a tot arreu
però hi ha dos tipus de sud
jo vaig pel sud d'Espanya
i allí em trobo
que començant
amb aquell ave
que va arribar tranquil·lament
fa molts anys
ja
a Sevilla
i seguint
per l'autopista
d'Andalucía
que d'una punta
a l'altra
tranquil·lament
i que només es paga
des de Sevilla
fins a Càdix
100 pessetes
perquè ja es pagava abans
perquè ja es pagava abans
la del 70
aquesta
aquí no
aquí som
el sud
d'una autonomia
i ho notem
potser més
que cap
cap altre lloc
en fi
Teruel també n'existe
i hi ha altres
i Huesca
i hi ha altres ciutats
que també els pot passar
alguna cosa
però sembla que estem
deixats de la mà de Déu
però aquest és un bon dia
per dir que
hi ha una bona notícia
com ha dit el Fede
que evidentment
es complirà
perquè si no
malament
com a totes les
les promeses
però això no és una promesa
això és un anunci
d'una xarxa nova
i a més una xarxa
de rodalies
centrada a Tarragona
aquesta idea
que som
una segona zona
metropolitana
la Generalitat
se la creu
o sembla que se la comença
a creure
i que nosaltres
comptem molt més
del que s'estava parlant
què creuen
que és de totes més
més important
per nosaltres
com a ciutadans
de Tarragona
les connexions
aquestes que deia
ràpides
amb Barcelona
amb la capital
del país
o les connexions
Tarragona-Valls
Valls-Reus
Cambrils-Tarragona
tot suma
perquè parlem molt
de Barcelona
però a vegades
les connexions
properes
d'entrada
el més important
jo diria que és
situació
de l'estació central
vull dir
això és clau
vull dir
no tenim massa temps
però
és una altra tertulia
un altre tema
un monogràfic
però què farien abans
què seria prioritari
està clar
que el curso
són molts casos
i que s'han de prioritzar
les coses
està claríssim
doncs jo deixaria
que fos l'iniciativa privada
qui marqués les prioritats
abans tu comentaves
que Barcelona
són 5 milions d'habitants
està clar que Barcelona
és un polo de tracció tremendo
doncs segurament Tarragona
el que s'ha de vigiar
també és
les sinergies
que hi ha respecte
les altres ciutats
per prendre una decisió
o sigui que sigui
des del punt de vista privat
que es prenguin les decisions
o sigui que no es creïn
situacions fictícies
per posicions polítiques
el que passa
que potser la iniciativa privada
tampoc estaria d'acord
per exemple
en augmentar
les freqüències
d'autobusos
sí que ho estan
sí que ho estan
sí que ho estan
però per què ara
hi ha tants problemes
de comunicació
en autocar
entre diferents localitats
del camp
pensa que
una de les coses
que s'ha fet
per evitar també
dins del que són
les línies d'autobús
és fer per exemple
una via específica
a un corredor
d'infraestructura
de transport
això podria ser després
un tramcamp
o podria ser un autobús
però nosaltres hem de reclamar
ja
el planejament del territori
que inclogui
aquesta línia
diferent
que després pugui ser
d'un tipus o d'un altre
però el transportista
està d'acord
com que aquest projecte
presentat ahir
té les vistes
posades en el 2012
temps tindrem
de parlar
en altres tertúlies
acabem aquí
Pau Pérez
Fede Adán
Antoni Sales
Josep Maria Sabatebós
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
fins la propera
Bon dia
Bon dia