Seguim amb tots vostès en directe a Matí de Tarragona Ràdio
des del vestíbul del Teatre Metropol.
Per cert, que el teatre resta obert,
sobretot per a aquelles persones que vulguin gaudir
de l'exposició que es pot veure aquests dies
del Festival de Jorge López de Gerenyo.
En parlarem amb ell, com els dèiem en el temps del sumari,
a partir de la una del migdia.
Un escenari diferent en el que avui donem la benvinguda,
com que de dimecres, el doctor Joan Maria Atzerán,
director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Doctor Atzerán, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut i saludem el doctor Jordi Maixell,
és el coordinador de pediatria i d'atenció primària de la xarxa.
Doctor Maixell, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Doctor Atzerán, estarà content que l'hem portat de bolos avui, eh?
Sí, sí, sí.
No es queixarà, eh?
Sempre venia a l'estudi, a l'altra punta de l'hospital.
Tota una novetat.
Primer que és a prop de casa, eh?
Perquè d'aquí a un metropol...
Això també jo crec que li ha fet gràcia, no?
Anant més ràpid.
I després, perquè he vist entrar un reguitzell de crios,
el que més m'ha sorprès és que tots estaven en bordre,
no sé com s'ho fan aquests mestres, però, no sé,
500 ha dit, però bueno, tots en fila,
anant entrant, tranquil·lets, tots uniformats,
sense dir res, sense protestar, sense sortir de la seva filera,
això és increïble.
No, clar, ho relacionem quan veiem tanta canalla amb molt de xivarri...
Al cas no ho fan, això.
Però ja ho sap vostè què diuen els mestres.
I els pediatres també ho saben,
que els nens es comporten diferent a casa i diferent a l'escola.
A mi m'ha deixat poca vedat, eh?
Perquè hi pensava jo, pobres mestres,
però me'ls he vist nant tant, tots en fila,
sense dir res, fins dins.
Això és increïble, increïble.
I a més a més, saludaven, deien,
bon dia, així amb la maneta, però fluixet, eh?
Per no desturbar ningú i creure als mestres.
Avui volem acostar-nos, i dic acostar-nos,
perquè és un episodi amplíssim,
la pediatria ja és molt àmplia,
no només des de la pràctica mèdica,
sinó, jo m'atreviria a dir,
des de la inquietud que manifesten els pares constantment,
sobretot quan la canalla és petita.
Parlem d'al·lèrgia, d'asma infantil,
i caldria, potser, primer que tot,
estan relacionats en determinats aspectes,
però que també els podríem tractar aïlladament, segons com.
Sí, bueno, a veure, l'al·lèrgia,
l'al·lèrgia és una cosa que és intemporal,
per tant, tot l'any, la persona que és al·lèrgica
pot tindre al·lèrgia, i al·lèrgia, què vol dir?
Doncs vol dir que, per una raó coneguda,
que és una hiperreacció que té l'organisme
quan s'ha sensibilitzat, que en diem nosaltres,
amb un element químic,
o una substància orgànica o química,
que és externa al propi organisme,
el propi organisme, que normalment actua
contra aquestes substàncies externes d'una determinada manera,
fa el que en diem sensibilització
i reacciona extraordinàriament
amb molta més potència de la que tindria.
Això és una reacció al·lèrgica
i que es pot manifestar de moltes maneres.
I poso tres exemples perquè se m'entengui.
Una cosa són els medicaments, per exemple,
hi ha persones que un determinat medicament,
fins i tot quan tothom li pregunta la història clínica,
li pregunten, és al·lèrgic a algun medicament?
És al·lèrgic amb alguna cosa?
Perquè és important que hi ha un tipus de medicament
i a vegades gent diu,
no, no, com m'ha passat?
Perquè ja n'havia pres abans i no m'havia fet res.
Bé, és possible, no passa res.
Hi ha persones que fan al·lèrgia a un medicament,
a pesar que a temps anterior n'havien pres.
I un bon dia se'nsibilitza
i a partir d'aquell moment
s'han al·lèrgiques en aquell medicament.
També, a vegades, amb components alimentaris.
Hi ha persones que, sobretot a vegades,
a la clara d'ou o les proteïnes de l'ou,
doncs són al·lèrgics
i fins i tot se'ls pregunta
perquè a l'hora de fabricar algunes vacunes
no poden tindre aquest tipus de vacuna
sinó una altra
que es fa sense aquest mitjà de cultiu
perquè l'al·lèrgia no és a la vacuna,
sinó el mitjà de cultiu
en què s'ha fabricat la vacuna.
I estaríem dins del component
d'al·lèrgies alimentàries.
I després hi ha un altre tipus d'al·lèrgies
que són a la pell, cutànies.
Com, per exemple,
hi ha moltes persones,
això també és conegut,
que segons quin tipus de metall
no es poden posar les arracades
perquè li fa una gran reacció
o una polsera
i si hi ha un eritema,
la pell molt vermella,
això és una al·lèrgia,
la pell reacciona localment
perquè aquell metall no l'accepta.
Tot això és el gran component d'al·lèrgia
que tenim, com hem vist,
manifestacions generals
que es donen amb les alimentàries
o locals o bé digestives,
per exemple, amb l'al·lèrgia alimentària.
I hi ha un tipus,
que és la reacció
que fa el cos
amb alguns agents al·lèrgics,
que són les respiratòries.
Per tant,
quan l'al·lèrgia té una traducció,
en aquest cas no a la pell,
perquè no és una cutània,
sinó que és respiratòria,
estem parlant de l'asma i l'asma al·lèrgic.
L'al·lèrgia,
aquesta reacció exigerada,
normalment en aquest cas
estem parlant de microorganismes,
d'espores,
que estan en l'ambient,
doncs hiperreacciona
creant un broncospasma,
que és l'asma al·lèrgic.
I és on ens centrem avui,
en l'asma al·lèrgic,
justament,
o en general les al·lèrgies.
Què li sembla, doctor?
Amb això he dit
per no navegar en diferents mars
i ja ens perdem una mica.
Suposo que ho podem centrar
en les dues coses.
Probablement, sí.
Una cosa té certa implicació
en l'altra.
Clar,
i el doctor Atserà
feia l'exemple
dels medicaments.
Clar,
en un adult té el seu historial
que va fent
al llarg de la seva vida.
Quan parlem de nens petits,
vull dir,
assistim a una descoberta diagnòstica
perquè en principi
fins que no es manifesta
un primer símptoma
no es pot saber.
És a dir,
el nen o la nena
va fent el seu historial mèdic
a mesura que van sortint
aquestes manifestacions
amb la qual cosa
els pares
es deuen alarmar bastant.
Ja des de molt petits,
des que són nadons,
pràcticament,
es pot manifestar
en un nen o nena
un episodi al·lèrgic?
A veure,
en els nens més petits
sempre hauríem de parlar
com més freqüent
de l'al·lèrgia digestiva.
Perquè relativament
és freqüent
sobretot
l'al·lèrgia a la llet,
les proteïnes
de la llet de vaca.
Això,
mentre el nen
està prenent pit,
és bastant complicat
de poder diagnosticar,
tot i que
podria sospitar-ho.
El que és clar
és el típic nen
que ha pres
biberó des de sempre
o que posteriorment
el pit
comença a prendre biberó.
És relativament freqüent
i s'hi ha d'estar
molt sobre.
Aleshores,
al més petit
podríem parlar
d'això
bàsicament.
Tot i això,
els processos bronquials
ja comencen a produir-se
en els nens petits,
que no necessàriament
aquests nens,
quan siguin grans,
continuaran tenint crisis,
hi haurà un percentatge
important
que sobre els tres anys
deixaran de tenir crisi,
no se sap
si aquest nen
tornarà a tenir-ne
quan fa la pobertat,
quan fa l'edat adulta,
això es veu l'evolució.
hi ha un percentatge
de nens
que persisteixen
i mantenen els símptomes
i aquests nens
són molt susceptibles
de ser
de causa al·lèrgica.
Per tant,
en principi,
les al·lèrgies
no necessàriament
han de ser
per tota la vida.
L'al·lèrgia
és per tota la vida.
Per tota la vida.
Sempre.
El que pot canviar
són les seves manifestacions
o la seva diluïrencia.
Depèn.
si la causa
de les al·lèrgies
són causes respiratòries,
si aquest nen
té al·lèrgia
a aquest tipus
de cosa,
del que sigui,
té moltes possibilitats
de que quan sigui
una mica més gran
tenir símptomes.
Tot,
i que no necessàriament
sent al·lèrgic
a una cosa
ha de tenir símptomes.
Què vull dir amb això?
Que tu pots fer
una prova al·lèrgica
amb un nano,
et surt positiu,
però únicament
està dient
que aquest nen
és sensible
a aquest al·lèrgent
però que no necessàriament
t'ha donat símptomes.
Si li sembla,
per exemple,
posava l'exemple
de l'al·lèrgia
a les proteïnes
de la llet de vaca
i probablement
sigui un dels casos
més generalitzats
perquè a vegades
els nadons,
sobretot quan abandonen
el pit de la mare,
comencen a prendre
en viberó,
tenen determinats problemes
i els pares
i les mares
de seguida
ens espantem,
els còlics
del lactant famosos
que a vegades
sembla que sigui alluant,
són còlics del lactant.
Com es manifesta
una al·lèrgia?
Per exemple,
a la proteïna
de la llet de vaca.
Li dic perquè decideixi
no,
és que té al·lèrgia,
li trec la llet de vaca
i li dono llet de soja
per posar un exemple
i a vegades
és un error
perquè pot tenir
un altre quadre
però els pares
com que pateixen tant
diuen
calla,
això és la llet de vaca
que no li va bé.
Això vostè s'hi deu trobar.
Jo en primer lloc
diria i aconsellaria
que davant de qualsevol ducte
consultin amb el seu pediatre.
Jo crec que ningú,
cap pare ni cap mare
de forma espontània
i unilateral
ha de fer res
perquè no crec
que és com s'hagi
de fer les coses.
Amb aquests temes
dos i dos
moltes vegades
no són quatre.
Aleshores,
hi ha els quadres clàssics
que evidentment hi són
però que són
els menys freqüents
que és quan un nen
per exemple
es posa en contacte
amb la llet
o li surt
alguna cosa vermella
o els llavis
o si li cau
una gota de llet
al pit
al pit
però això
no és el més freqüent.
Hi ha altres
formes de presentar-se
que són més
problemes digestius.
Sí,
aleshores,
insisteixo,
quan un pare tingui
qualsevol dubte
un pare o una mare
el que ha de fer
és parlar amb el seu pediatre
i conjuntament
han de prendre decisions.
I com es pot saber
si un nen o una nena
és allèrgica
a la proteïna
de la llet de vaca?
En primer lloc
has de tenir
una sospita
i amb això
una mica
en tronco
amb el tema
de no hem de fer
proves d'al·lèrgia
necessàriament
sinó que hem de tenir
una sospita
i a partir de la sospita
hem de fer proves.
Aleshores,
en tema
de l'al·lèrgia
a la proteïna
de llet de vaca
amb una sospita
tu pots demanar
una analítica
o podries
fins i tot
demanar proves.
Jo crec que és
molt important
tenir-ho clar
molt més
que les al·lèrgies
als neum
o alergents
perquè realment
aquest nen
no tolera llet
i has de donar
una altra cosa
perquè realment
no te la tolera.
Aleshores,
has de tenir
símptomes suggerents
i has de fer proves.
Ja parlava de proves
però a vegades
ens diuen
que les proves
de determinades edats
doncs
no diem
que siguin fiables
però que no poden
donar tota aquella
informació
que desitjaria
el metge.
A veure,
si separem
dos tipus
de proves d'al·lèrgia
les al·lèrgies digestives
i les al·lèrgies respiratòries
podem concloure
o dir
que les al·lèrgies
respiratòries
debuten més tard.
Què vull dir?
Que la positivització
de les proves d'al·lèrgia
en el tema
de les respiratòries
necessites
entre 3 i 4 anys
de contacte
amb aquesta causa
d'al·lèrgia
perquè les proves
surtin positives.
En cap moment
està dient
que un nen
de 8 mesos
no pugui tenir
les proves positives.
Únicament estic dient
que en cas
que aquestes proves
fossin negatives
per sota dels 3 anys
no to descarta.
Si passem
al segon tema
que és el de les al·lèrgies digestives
són vàlides
ja a partir del moment
del naixement.
En cas que
es fessin
durant els primers 3 mesos
i fossin negatives
però si la clínica
és prou sugerent
es recomana
repetir-les
passats els 3 mesos.
Però és molt diferent
si és digestiu
o és respiratori.
Si és digestiu
per exemple
quan comencen
a menjar sòlid
determinades fruites
ja no parlem
del tema
dels alíacs
que seria un capítol
amplíssim
d'aquest tipus
d'intoleràncies alimentàries
i aquestes al·lèrgies
que provoquen
quan comencen
a menjar
el que dèiem
fruites
per exemple
la detecció
és
que quan la menja
fa una reacció
aleshores
aquesta reacció
pot ser molt
virulenta
i fins i tot
perillosa
en un primer episodi?
A veure
no són
Si es menja
una maduixa
per exemple
Recomanen
certes fruites
esperar
una certa edat
per menjar
en particular
la maduixa
perquè és
de les més
alergèniques
que hi ha
Normalment
no són
reaccions
greus
normalment
són reaccions
únicament
digestives
però és molt fàcil
de saber
si tu menges
una fruita
que no havies
menjat prèviament
i et provoca
grans
a la pell
o comences
a tenir vòmits
o comences
a tenir llarrea
d'entrada
ja has de pensar
altra cosa
és que ho sigui
aleshores
el que has d'intentar
fer és
si tu sospites
que aquest aliment
és la causa
retira'l
deixa-ho córrer
com a mínim
durant una temporadeta
si la reacció
que t'ha provocat
ha sigut lleu
podries tornar
altra vegada
a provar-ho
passat un cert temps
i si tinguessis
confirmació
tindries ja la confirmació
sense necessitat
de fer cap prova
d'al·lèrgia
senzillament
no mengis allò
mai és
hi ha coses
molt més senzilles
que això
a veure
tu et menges
una maduixa
i et surten grans
no en mengis més
perquè t'has d'anar
a fer prou
d'al·lèrgia
ja ho veus
ja ho veus
que tens al·lèrgia
és com un treball
de camp
amb la criatura
a mesura que va
introduint fruites
a la seva dieta
tot a veure
l'alimentació
del nen
és fonamental
anar espaiant
anar separant
els aliments nous
i anar
insistint
en un aliment
fins que tinguis clar
que aquest és ben tolerat
per tant aquest treball
de camp
que comenta
ja és això
ja ho fem
infermeres
i pediatres
per tant
ja forma part
de la nostra feina
de totes maneres
insistim
que no hi ha
un perill terrible
sinó
aquelles molèsties
i aquelles
en un primer episodi
a veure
no existeix
el 100%
quan estic parlant
que normalment
no són reaccions greus
estic dient
que normalment
generalitzem
generalitzem
en general
però
és com aquella picada
d'abella o de vespa
que li pica per primera vegada
una criatura
i no li fa una reacció
diguem-ne
corrent
com a qualsevol
d'allò de posar-se
sinó que realment
li pot fer una reacció
amb febre
i amb un quadre
doncs realment
alarmant
aquest seria un altre episodi
diferent
el normal
o sigui
anant al tema digestiu
que
dit tot el que s'ha dit
encara
ho complica més
diem-ne
i la necessitat
d'aquesta observació
aquest retirar
tornar a posar
etcètera
fent aquest exercici
que jo crec que
l'ideal sigui conduït
a través del centre de salut
amb el pediatre
o l'enfermera pediàtrica
que
que ajuda
per tots els temes
d'alimentació
és perquè s'hi barregen
l'al·lèrgia
que pot ser
però
fins i tot
més freqüent
i més habitual
que les al·lèrgies
estan les intoleràncies
puntuals
que a lo millor
i les mal digestions
que són
perquè
doncs
la quantitat
que ha pres
la concentració
en què estava
la no sé què
li ha provocat
un procés
de mal digestió
que la mal digestió
fa que
es recupera
al cap de molt poc
i a lo millor
no és
no és conseqüència
d'aquell producte
sinó de com s'ha preparat
aquell producte
o en quines condicions
estava
per tant
tenim barrejades
i fins i tot
hi ha les infeccions
que ja és un altre quadro
també
de trastorn digestiu
que és d'una petita infecció
entèrica
que doncs
com els adults
també poden tenir els crios
i també
encara en tenen més
i també els agafen
per tant
jo
tot el quadro
tot el quadro
el d'al·lèrgia digestiva
o de diarrea
o de diarrea
i dolor
i malestar
té tots aquests possibles processos
que ho compliquen
des de la perspectiva
de poder identificar les coses
i reforça la idea
que s'ha de deixar portar
perquè
i no etiquetar coses
que seran
com deia el Jordi
el doctor Meixer
de per vida
no etiquetar-les d'entrada
escolti
esperi tranquil
perquè poden
podem estar
amb tot aquest
ventall
de coses
al mateix temps
i un altre element
que jo
que hem dit abans
i que és important
i és bo habitual
i aquest sí que és
per tenir en compte
això per exemple
que l'idea vostè
de la picada d'abella
és molt fàcil
que en una primera
estar en contacte
amb una substància al·lèrgica
podria ser
que aquesta persona
aquest nen
en el moment aquell
o l'adult
tingui una gran reacció al·lèrgica
però el normal
no és això
el normal
és el que en diem
la sensibilització
sinó que
la primera genera
amb unes persones no
i amb unes altres sí
una cosa
que en diem
sensibilització
que és que
en lloc de dir
mira
ja sé com fer-ho
i ho resoldrem fàcil
el cos diu
ja ho veuràs
la propera vegada
quan m'hi torni a trobar
i la propera
toma castanya
és molt més bèstia
i si s'hi torna a trobar
no en té prou
no n'has tingut prou
espera't quan torni a vindre
això és la sensibilització
el cos
va agafant reaccions
més agressives
i més exagerades
conforme
es va tornant a trobar
amb aquest enemic
que és aquesta substància al·lèrgica
en el cas
de l'asma infantil
associat
amb les al·lèrgies
jo m'imagino
que són moltíssims
els agents
que el poden provocar
però generalment
quins són els més comuns?
a veure
actualment
es diu
que
la major part
de nens
adolescents
amb asma
són al·lèrgics
partint d'això
el més freqüent
a nivell interior
a nivell de les cases
és la pols
els famosos àcars
de la pols
a nivell exterior
i en general
el més freqüent
són els polens
aleshores
cadascun dels dos
o cadascun
dels possibles causants
té èpoques
aleshores
és molt clar
que els polens
bàsicament
és a la primavera
però
en zones com la nostra
hi ha arbres
hi ha maleses
hi ha coses
que polinzen tot l'any
per tant
tot i que tòricament
l'al·lèrgia
als polens
és més típica
de la primavera
si tens la sort
entre cometes
de tenir un d'aquests
que polinzen tot l'any
doncs tens símptomes
tot l'any
i a nivell de la pols
bàsicament
és tardor
i hivern
això a nosaltres
ens serveix també
per una mica
sospitar
i la simptomatologia
és sempre la mateixa?
a veure
la simptomatologia
bàsicament és
com a rinoconjuntivitis
afectació
de la conjuntiva
amb conjuntives vermelles
amb conjuntivitis
amb esternuts abundants
això per una banda
i després hi hauria
la respiratòria
la purament respiratòria
que és l'asma
i que pot donar
quadres
diguem-ne
importants
depèn del nen
te dona un tipus
d'asma
i depèn del nen
te'n dona un altre
però és que cada crisi
pot ser diferent
de les anteriors
pot ser crisis lleus
poden ser crisis
molt greus
això s'ha de tenir en compte
i es donen d'una forma
continuada
durant aquest període
estacional?
sí
si nosaltres
no tenim la precaució
que l'hauríem de tenir
aquí està la relació
entre els pares
i el pediatre
de si realment
hi ha una causa
que causa
aquesta al·lèrgia
intentar evitar-la
i evitar-la
si és amb la pols
hi ha unes mesures
d'habitació
i si és amb els polens
hi ha una forma
d'evitar-los
si això ho sabem
el que nosaltres farem
és intentar
que en evitar el contacte
aquest nen
aquest adolescent
tingui crisi
que de fet
és el que nosaltres
hem de fer
no té cura l'asma
l'asma
és per tota la vida
és una malaltia crònica
l'única cosa
que nosaltres
hem de fer
és evitar
quan és de causa al·lèrgica
que aquest nen
aquest adolescent
estigui en contacte
amb la causa
dels seus símptomes
hi ha algun tipus
de tractament
farmacològic
algun tipus de tractament
perquè clar
es pot evitar
fins a cert punt
no sempre
i constantment
per aquests casos
hi ha tractaments
si nosaltres tenim
bàsicament
dos tipus de tractaments
un d'ells
és de quan tenim la crisi
que no podem evitar-la
i tenim un altre
que potser
és més important
que són
el que diem nosaltres
tractaments de fons
són tractaments
a fer durant temporades
per evitar
dic per evitar
que no sempre
s'aconsegueix
que aquest nen
si per mala sort
està en contacte
amb això
que hem intentat evitar
tingui símptomes
no sempre
s'aconsegueix
hi ha diverses
formes de tractar
que tot això és
insisteixo
negociable
i pactable
entre els pares
i els pediatres
tot així pot provocar
quadres respiratoris
greus
que puguin tenir
conseqüències
després com a més
transcendents
i tot
no dic que no ho sigui
ser al·lèrgic
però que arribés a
prou transcendència
té que el procés
sigui molt greu
és a dir
no és tant
la transcendència
que pot arribar a ser
evidentment molt greu
hi ha un problema
que és el quadro agut
que després
quan sigui adult
sigui bronquític
que és una altra història
o no
tingui una patologia
bronquial crònica
o no
és una segona
part de la pel·lícula
la primera
i més important
és tenir coneixement
consciència
i saber
què s'ha de fer
quan un nen
d'aquestes característiques
presenta un quadro
broncospasma agut
el broncospasma agut
és un procés
molt greu
i la intensitat
humana
és com si tinguessis
una cama trencada
la pots tenir
una petita fissura
o la cama
matxacada
si tu no
un broncospasma
que és una
no poder respirar
clar
si
depèn de la intensitat
pot ser gravíssim
i llavors
fins i tot
hi ha
pares
i famílies
que hi han
patit un episodi
similar
i tenen
a casa
algun recurs
trapeutic
que no
explico
perquè no
interessa
en el que
estan de viatge
o quan fan
alguna cosa
fora o normal
molt a prop
del seu centre de salut
que han de tenir
de presents
com a recurs
terapèutic
igual que li passa
amb el diabètic
perquè en un moment
d'una crisi aguda
de poder començar
un tractament
immediatament
que és
hi ha una qüestió popular
que encara
que sigui anecdòtica
o menys transcendent
és el
per explicar-lo
l'asma
o la paturgia
la gent diu
és que no
no respira
no és que no respira
és que no pot treure l'aire
el problema
del bronqui
és que quan es tanca
és com una flauta
que està tapada
i llavors
és molt més fàcil
entrar a l'aire
que treure'l
treure l'aire
necessita un gran component muscular
tu has de fer força
per treure'l
quan tu corres
el problema de córrer
és treure l'aire
perquè necessites
aprendre
a respirar
per poder
buidar aquest pulmó
perquè pugui entrar
aire nou
i quan el tubo
està tapat
treure l'aire
necessita
un gran esforç muscular
perquè tu
tens que agafar
tota la teva musculatura
intercostal
i la musculatura
tota la postura
del tòrax
i fa força
i del diafragma
per espitjar
tot l'aire cap fora
i això cansa
per tant
hi ha un problema
d'esgotament
també
en que
un nen
comença
un episodi
d'aquests
i que
es pot cansar
es pot esgotar
de respirar
respirar
amb dificultat
per tant
quan se debuta
en un procés
d'aquests
poca broma
cap urgències
poca broma
perquè
ens podem trobar
amb la
ni tan sols
jo diria
que
tindre
allò
de tirar
d'oïda
com els
a veure si
com ja li ha passat
altres vegades
a veure si
com que ja sé
el que li passa
perquè
aquell pot ser pitjor
que l'anterior
per començar
per tant
no te'n refis
perquè pots tenir
problemes
i segona
que
el temps
en què duri
també és un temps
molt poc
concretable
i que
es pot donar
una situació
d'esgotament
d'aquest nen
la qual
escolta
estem parlant
d'un procés
agut
del que jo
li estic explicant
d'un nen
que es posa
sobtadament
amb una certa
sobtadament
amb un gran
distrès respiratori
en aquest criu
poca broma
no per
no perdre
el temps
i cap urgències
Ja per acabar
doctor Maixer
la vida dels nens
i les nenes
en la seva evolució
que pateixen
aquest asma
al·lèrgic
respiratori
queda molt limitada
o de fet
perquè hem assistit
a exemples
de nois i noies
que poden fer
una vida
pràcticament normal
si parlem d'esports
d'interpretació musical
també
vull dir
no necessàriament
s'ha de limitar
l'activitat
normal
no?
Jo
jo
insistiria una miqueta més
i diria que
no sols no s'ha de
sinó que han de portar
una vida
absolutament normal
i d'aquí està
educar
l'asma
explicar
quins són els símptomes
que els nens
adolescents
sàpiguen
quins són els seus símptomes
sàpiguen
quan comença una crisi
sàpiguen
què fer
davant de l'inici
dels seus símptomes
i sobretot
que puguin fer
una vida
absolutament normal
tant
per la seva
presència a l'escola
com per participació
en tots els esports
que ells creguin
que han de fer
perquè realment
és molt important
que aquest nen
sigui
un nen normal
de fet és un nen normal
per tant
com és un nen normal
ha de fer
el que fan
tots els nens
aleshores
poso com a exemple
hi ha campions olímpics
esmàtics
per tant
si els campions olímpics
poden ser esmàtics
ho són
fan exercici
per tant
què no pot fer un nen
és important
que el nen
faci
el que ha de fer
que és
fer de nen
d'adolescent
fent una vida
absolutament normal
i aquesta és
la nostra obligació
com a professionals
juntament
amb els professionals
de l'educació
que considero que són
part molt important
d'aquest tema
i de fet
estem preparant
treballar amb ells
per realment
normalitzar
és que els hi fa por
els professors de gimnàstica
són part important
de l'assumpte
i aleshores
ells han d'entendre
que un nen
que té asma
ha de fer
exactament el mateix
que fa als altres
se li ha de fer
una cosa especial
especial vol dir
doncs en lloc
d'escalfar 3 minuts
s'ha de fer escalfar 6 minuts
i en lloc
de fer una cursa
de 3 quarts d'hora
ha de fer 15 curses
de 10 minuts
per exemple
això ells ho han de saber
nosaltres els hi hem d'ensenyar
per facilitar
que aquest nen
estigui absolutament
integrat
en el que ha de ser
i així realment
és important
perquè si no
aquests nens
estan aïllats
se senten diferents
i amb una sobreprotecció
probablement
amb una sobreprotecció
per part dels seus pares
i això no és bo
ni per ells
ni pel nucli familiar
ara sí que per acabar
perquè com que ha dit
que estan treballant
no sé
en algun tipus de protocol
o algun tipus de treball conjunt
amb els centres educatius
amb els mestres
estan en aquesta línia ara?
a veure nosaltres
a nivell de la xarxa
a nivell de peditió de la xarxa
estem treballant
el tema de l'asma
el tema de l'asma
l'educació
a l'asma
dins el qual està
l'asma i l'escola
aleshores
estem fent un protocol
que farem
posem de forma pilot
en una certa zona
del Tarragonès
i que està inclòs
anar a les escoles
parlar amb les escoles
ensenyar
els educants
de les escoles
per intentar facilitar
això que deia fa un moment
de la normalització
de la vida
tant a nivell escolar
com a nivell esportiu
i això és fonamental
i ells està fent
avui en dia
a tot arreu
una iniciativa magnífica
que ens la vindran a explicar
quan estiguem marxant
ara no diem res
perquè està en procés
jo crec que nosaltres
en aquesta antena
ja fa anys
que anem predicant una cosa
que hi ha temes
que no són patrimoni
de la salut
ni del sistema sanitari
la droga
no és un patrimoni
del sistema sanitari
és un patrimoni
de la família
és un patrimoni
de la societat
és patrimoni
de l'ensenyant
i també del sistema sanitari
hi ha tota una sèrie
de coses
com aquesta
que sense
una interacció
efectiva
i podem parlar
de gent gran
i podem parlar
de moltes altres coses
la salut
és el primer patrimoni
és d'un mateix
i tots
els que estem
és obligats
a intentar mantenir-la
i l'alcoholisme
i el tabaquisme
i res de tot
i el control
de les malalties
o el control
de les crisis
amb criteris de salut
si no posem
tots els agents
del sistema
a treballar conjuntament
i entenem
que això és problema
de tots
no ens n'en sortirem
sobretot
en la prevenció
i en el fons
estem parlant
de prevenir
crisis
de prevenir
i d'incorporar
la normalitat
a tothom
i això ho hem de fer
sobretot
amb els ensenyants
doncs
doctor Atzerà
doctor Maixer
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui al vestíbul
del teatre
metropol
divertit i fresc
ja està bé això
com que veig
que li agrada
el portarem més de bolos
doctor Atzerà
trobo que sí
que li agrada
sortir de l'escenari habitual
a dir
amb l'estudi
ja ens el coneixem
sí
home es tracta
de veure món
una mica
moltíssimes gràcies
de veritat
molt bon dia
moltes gràcies